coberta 94_tra 17/11/08 10:09 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

2

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

SUMARI

Poesia ............................................................ 2La Junta comunica ...................................... 3El nostre Consiliari...................................... 3Necrològiques ............................................... 4Notícies ......................................................... 6Una mica de tot............................................ 7Raconet Infantil ........................................... 9Entrevista: Miquel Garriga i Marimón ....... 10Vida de les seccions ..................................... 13Aquest món tan nostre ................................ 18

Carmina LaraDora Serra Esperança CabréFerran HomarJosep FornJosep Magrans BreuJúlia Asín

Junta directivaManel GausachsMateu TerratsMercè SitjàMingo BorràsQuim CasalsPere Solé

Han col·laborat en aquest número:

Imprimeix: El Tinter, SALD.L.: B-12.935-89

EL MOSQUIT

Comença la cantarella,la tonada de la nit,en busca de la sang frescaque alimentarà el mosquit.Va directe al bressoleton dorm incaut el petiti li clava una fibladaen el seu rosadet dit.El nadó, ni tan sols plora.Fa la pipa, mig adormit.L’insecte, vola que vola.Cerca més sang, el bandit!

LA PAPALLONA

Papallona que voleiesper les flors del meu jardí,pel lliri blanc, per la rosa,l’espígol o el romaní.A totes les enamoresamb posats de querubí.Ets símbol de primavera,ets elegant arlequí.Estimada papallona,et voldries casar amb mi?

CENTRE PARROQUIAL D’HORTAFeliu i Codina, 7 i 908031 BarcelonaTel. 93 427 73 27e-mail: info@lluisoshorta.orghttp://www.lluisoshorta.org

SALUT■ Urgències Mèdiques: 061■ Servei Català de la Salut: 93 403 85 85■ Sanitat Respon: 902 111 444 (24 hores del dia)■ Coordinadors d’Usuaris de la Sanitat: 93 302 41 38

INFORMACIÓ GENERAL■ Atenció Ciutadana: 012■ Departament de Benestar Social: 900 300 500■ Imserso: 91 363 89 09■ Informació Municipal: 010■ Informació Telefònica: 1003■ Telèfon d’Atenció al Consumidor: 012

Resol dubtes, qüestions... i al mateixtemps atén reclamacions dels consumidors

Els poderosos poden passar un mes sen-se menjar, una setmana sense veure,però només un dia sense que els adulin.(proverbi medieval)

El destí del geni és ser un incomprès;però no tots els incompresos són genis.

Ralph Emerson

En Francesc ens ha deixatEn Francesc ens ha deixat. No cal dir la tris-

tesa, l’enyor que sentim molts de nosaltres enentrar als Lluïsos i no veure, assegut al darre-re de la taula de Secretaria, l’amic que tot horesolia i a tot deia que sí.

Amb ell havíem planificat moltes coses, ambil·lusió i esperança en el futur. El cert és queara se’ns fa molt estrany haver de tirar enda-vant tots aquests plans sense la seva presèn-cia i companyia.

Malgrat aquest buit que sentim sabem queen Francesc, com molts altres amics, es trobaentre nosaltres i en té cura. Creieu el quecreieu els que llegiu aquestes línies, tots sa-bem que la petjada que ha deixat el nostre com-pany, l’exemple que ens ha ensenyat, ens aju-darà sempre en els moments de dubte.

Ell ens va mostrar un camí que no podem dei-xar de seguir: el camí de l’esperança, el camíde la confiança i la creença en què tot té so-lució i en què tot és possible si s’hi posa il·lu-sió i esforç.

En Francesc, amb la seva manera de fer, des-ordenada, tranquil·la, sense pressa, silenciosa,com si no fes gran cosa ni donés gaire impor-tància als problemes, ho resolia tot. Mai va dirno, a res ni a ningú. Es va donar a tot i a to-thom amb cos i ànima, sense demanar cap me-dalla ni cap reconeixement, amb il·lusió i amb eldesig de fer de casa nostra un lloc per a tothom.

Tot això hem après de tu, estimat amicFrancesc, i per aquest camí mirarem de conti-nuar. No et veiem al darrere de la taula deSecretaria, però et sentim al nostre costat, etsabem present a través de tota l’estimació i res-pecte que ens has donat. Gràcies Francesc.

La Junta

3

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

LA JUNTA COMUNICA

Una altra miradaUna mirada sobre la realitat del món, que els

mitjans de comunicació ens fan cada vegadamés proper i conegut, genera sovint en nosal-tres sentiments de pessimisme i desesperan-ça, que justifiquen una certa apatia col·lectivai una sensació d’impotència personal. La mo-tivació i la capacitat per al canvi, en principidesitjat, resta erosionada. Les utopies quedenenrera, com una cosa d’altres temps. ¿Per quèvoler canviar les coses a nivell general si aixòno depèn de nosaltres? Val més ser realistes,ens diem amb resignació els uns als altres, iquedar-nos i reduir-nos a allò que és mes im-mediat i individual.

Però si no ens deixem manipular per la visiósovint esbiaixada i interessada dels mitjans decomunicació de masses, al servei del sistemaeconòmic i polític dominant, una altra mirada,lliure, atenta i lúcida, ens pot permetre des-cobrir altres aspectes de la realitat, que obrennoves perspectives i poden ser generadoresd’esperança, i, per tant, de compromís trans-formador.

Es tracta d’iniciatives, grups, fòrums socials,organitzacions, comunitats de base, col·lec-tius,que de fet existeixen, treballen i donen fruits,

que són imaginatius i creatius, que tenen encompte “els altres”, que s’orien-ten amb crite-ris comuns i participatius, que parteixen d’allòque és més proper i local, però amb perspec-tives globals, que viuen actituds de solidaritat,de justícia, d’equitat.

Es tracta d’unes realitats que no són tan mi-noritàries com podria semblar, pel fet que sónplurals i disperses, no homogènies, poc cone-gudes, desprestigiades com a utòpiques, o finsi tot denunciades com a radicals i contràries alsistema. Tanmateix aquestes petites realitatssón llavor d’un món més humà, més just, mésfraternal, més habitable... Ens fan pensar enaquell petit gra de mostassa que creix fins aconvertir-se en un gran arbust, o en aquell gra-pat de llevat que una dona barreja en tres me-sures de farina i que la fa fermentar perquèesdevingui un bon pa, que trobem en una pa-ràbola de l’evangeli (Mt.13,31-33).

Es bo que estiguem atents a aquestes rea-litats, que no són lluny de nosaltres, que mi-rem de conèixer-les, que les valorem, i queen la mesura de les nostres possibilitats enshi impliquem, per col·laborar humilment i es-perançadament en la construcció d’un futur mi-llor per tothom.

La Junta

EL NOSTRE CONSILIARI

4

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Francesc Coma i Ambrósha mort a l’edat de 63 anys, el dia 13 d’agost del 2008.

Quan arribo davant dels Lluïsos i veig llum ala finestra del despatx de baix, allà on venenentrades, sé que darrere l’ordinador hi troba-ré en Francesc Coma, repassant llistes, prepa-rant programes. El saludaré i ell deixarà la fei-na que està fent i em somriurà i esperarà quejo faci algun comentari, que li demani unaadreça, una data, el que sigui i ell em contes-tarà: “Vale, espera un moment...” i, sensepresses, m’atendrà.

Estar a secretaria al costat d’en Francesc ésfer tertúlia. Per allí passarà en Toni amb el seu

gos, passarà en Daniel, en Pere que repassa-rà amb en Francesc el calendari del pròxim mes,dia a dia, passarà la Núria... i molts d’altres.Tothom serà escoltat, perquè en Francesc té eldo de saber callar, escoltar i donar una respos-ta si li demanen; si no li demanen, et dirà: “per-dó, jo opino...”

Un home original, en Francesc, únic. El tro-baràs, al matí, a casa seva i li demanaràs lesclaus del Centre i vindrà amb tu a fer la ges-tió que faci falta. El trobaràs a l’escenari, finsfa pocs mesos fumant, tot i saber que trenca-va les normes —aquests cigarrets et mataran!—. Quan el teló és enlairat per qualsevol actua-ció, trobaràs en Francesc a la cabina de llumsi so, sempre posant a punt els fòtils...

Companys, aquest home imprescindible, om-nipresent a la Casa, ja no hi és!

El dia de l’assaig general de la comèdia deles Festes de Sant Lluís La volta al món en vui-tanta dies, va ingressar a l’Hospital General dela Vall d’Hebron, “la Residència”, i se li va diag-nosticar el mal que el portaria a la tomba enpoques setmanes. No es va suspendre l’assaigni la representació tot i que va ser per a totsnosaltres, els seus companys, la comèdia mésdolorosa i dramàtica que mai no havíem inter-pretat.

Com hem plorat la seva partença. Quina bui-dor ha deixat per tots els racons d’aquesta Casa,pels racons dels nostres cors!

Un soci més ens contempla des de lesEstrelles!

Dora Serra

Com que aquest és el Butlletí dels Lluïsos, hemde començar dient que la història recent d’a-questa casa i el seu bon funcionament a totsels nivells, no es pot entendre sense la figurad’en Francesc, l’home de les claus, els ordina-dors, els llums, el so, les músiques, la secre-taria, les gestions, les trucades, les entrades,les reparacions dels imprevistos, i tot allò quefes falta, matí, tarda o nit. De tot això cal queen quedi constància escrita, per tal que les ge-neracions futures que es facin càrrec d’aques-ta institució, quan practiquin la memòria his-tòrica, coneguin i facin justícia als noms quehan contribuït a fer-la gran.

Però les coses més importants de la vida nosón les que cal imprimir en un paper, sinó lesque romanen gravades amb foc al cor i l’àni-

NECROLÒGIQUES

ma de les persones. Molts dels qui llegiu aques-tes línies no penseu ara en la seva feina impa-gable per als Lluïsos, sinó en ell, en la perso-na, en l’home bo que es feia estimar.

I és aquí, en l’essència més profunda del seuesperit, on rau l’autèntica grandesa del meu tiet.

Transcrivim ara les paraules que la meva ger-mana Nuri i jo vam escriure per a la cerimònia:

“Tothom ha perdut una part de tu: el marit,el pare, l’avi, el cunyat, el tiet, l’amic, i tantesi tantes vivències.

Però no estem aquí per dir-te adéu, perquèno te n’has anat. Les úniques coses que des-apareixen són les que s’obliden, i a tu mai not’oblidarem. Estem aquí per dir-te que seguei-xes entre nosaltres, perquè sempre et recor-darem, i sempre t’estimarem, tal com tu enshas estimat a nosaltres. Ara pots tancar els ullsamb orgull, perquè tot l’amor que reps són elsfruïts que tu has sembrat.

Estem aquí per dir-te que aquest amor sem-pre ens acompanyarà, i que d’ell en traurem laforça per seguir endavant, i ell farà que aquestgran dolor que ara sentim es transformi, a poca poc, en el goig dolç de sentir, en cada mo-ment de la nostra vida, la teva presència, fent-nos costat, i estimant-nos.

I encara que sentirem la teva absència en lanit callada perquè ningú no vol perdre aquella qui tant estima, quan arribarà el primer raigde sol de l’albada el caliu del teu cor bategaràdins el nostre, amb tots el records tan dolçosque tenim de tu i tot el que hem compartit.

I és així com volem recordar-te: el gest serè,la mirada clara, el somriure càlid, la tendresa,el saber escoltar, la paraula sincera i el sentitdel que és just, l’amic dels amics, el teu corat-ge i la teva lluita tenaç vers l’adversitat i, so-bretot, aquella abraçada.

Tindrem sempre un Montserratdins nostre,

ple d’enyor i d’esperança,l’enyor de la teva companyiai l’esperança de retrobar-te

en el cel que coronaaquestes muntanyes.”

Quim Casals Campmany

Jaume Puig i GinestetMorí el 24 d’agost de 2008

Us mostrem una foto d’en Jaume quan enca-ra estava en plena forma i venia a totes les ex-cursions amb la seva càmera fotogràfica i la sevapipa. És com el recordarem sempre: l’home dela pipa.

En Jaume ha estat un puntal excursionista iha donat el millor de la seva persona per la cau-sa dels caminadors de la UEC. També ha estatun bon col·labo-rador dels Lluïsos en la seccióFotogràfica. Era tan bona persona que mai s’-havia enfadat per quedar el darrer en els con-cursos mensuals del grup, al contrari, quan treia“bona nota” somreia i exclamava: “S’han equi-vocat! Avui no sóc l’últim?”

Donem el condol a la seva família i els volemtransmetre el nostre sentiment d’admi-ració peraquest home senzill, honest i bo.

Descansa en pau, amic.

Dora Serra

5

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

NECROLÒGIQUES

El present l’escrivim, el futur s’ha d’escriure, el passat és una taca de tinta.

6

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Obres d’adequació del CentreCom molts de vosaltres ja haureu vist, hem

començat una petita part de les reformes queens obliguen a fer per tal d’adequar l’Entitat ala normativa sobre seguretat i incendis.

Gràcies, en part, a una subvenció de laGeneralitat (que a hores d’ara encara no hemrebut), estem arreglant l’aïllament de l’am-fiteatre respecte a la sala d’espectacles. Éstracta de fer un terra nou, ja que l’antic era unaplaca de guix amb un terra de fusta a sobre ino tenia prou resistència com per garantir laseguretat. Aprofitarem, com ja fèiem, dos delsespais com a magatzem de vestuari per al te-atre i els altres dos que queden per fer un la-vabo amb dos vàters i una dutxa amb un pe-tit vestuari.

No cal dir l’enrenou i la pols que ha generattot això. Per sort ho hem pogut fer durant partde l’estiu causant, així, menys molèsties alsoci. Un equip de socis va preparar l’entitat perrebre aquestes obres tot desmuntant part deles butaques de la sala, protegint-les amb plàs-tics, buidant l’escenari de tot el seu cortinatgei buidant el magatzem de roba de l’amfiteatre.A tots ells moltes gràcies pel seu ajut.

L’obra suposa una despesa de 72.000 €. LaGeneralitat ens concedirà una subvenció de17.000 €; la resta esperem poder-la pagar ambels nostres propis recursos, però això ens dei-xa sense coixí per poder afrontar la resta d’o-bres que hem de fer. Per parlar d’aquest temaus hem convocat a una assemblea extraordi-nària el dia 14 de novembre a la qual espe-rem que assistiu.

Junta directiva

Un merescut descans

Enhorabona! El proper 26 de novembre rebrem de mans

de l’Alcalde de Barcelona la Medalla d’Honorde la Ciutat en reconeixement a la tasca quehem fet i fem als Lluïsos.

Vespres de jazzEl dia 18 d’octubre vam fer la primera ses-

sió de jazz molt ben acollida peruna cinquantena d’espectadors.Tenim programades les datessegüents per repetir l’exper-iència:15 de novembre13 de desembre 2008 17 de gener 200921 de febrer21 de març18 d’abril16 de maig

A les 21h

Hi sou tots convidats

ConcertLa coral sud-africana IZWI LETHEMBA (veu

d’esperança) de la parròquia de Sant DanielComboni MAHUBE VALLEY (Pretòria, Sud-àfri-ca) actuarà a casa nostra el dia:

12 de desembre de 2008, a les 21 hAquesta coral està actuant en diferents punts

de Catalunya. Els rebrem als Lluïsos amb moltde goig.

Els desitgem èxit en la seva gira i esperemque els nostres socis omplin la sala i gaudei-xin de la seva actuació.

NOTÍCIES

7

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

El soci escriuEn Josep Forn, soci número 24, ens ha en-

viat uns articles que parlen dels rius del nos-tre país. Els anirem publicant quan tinguemespai en el butlletí.

Animem a tots aquells socis que els agra-da escriure que ens facin arribar els seus tex-tos. És una manera molt bonica de comuni-cació.

Rius de la nostra terra

El CongostAquest riu té el seu origen al peu de Sant

Cugat de Gavadons, als espadats occidentalsde la plana de Vic, a 1045 metres d’altitud. Desdel seu naixement agafa la direcció nord-sud italla la serralada prelitoral per Aiguafreda, elFigaró, la Garriga i la depressió del Vallès perGranollers. Els seus afluents són poc importants.Cal esmentar, a la plana de Vic, les rieres deVall-llosera, la del Martinet i la d’Avancó; alVallès, la de Corró. Totes aquestes rieres des-guassen a la banda esquerra del Congost, elqual va resseguint la fractura que separa elscingles de Bertí del Montseny, on troba paisat-ges d’una gran bellesa i un congost força es-pectacular. A Montmeló s’uneix a la riera deMogent i tots dos originen el riu Besòs. Té 41km de llarg i 223 km de conca.

Aquests darrers anys he vist recuperades enbona mesura la qualitat de la seva aigua i, ambaixò, la seva fauna. Els mesos que aquest riuporta més aigua són el març, el maig i el des-embre. A l’agost hi passa el més mínim cabal.La seva darrera crescuda remarcable va ser el25 de febrer del 1944.

En el passat havia tingut una certa importàn-cia l’aprofitament hidràulic per als molins i perals conreus. Actualment ha perdut pes per al’economia de la comarca.

La vall del Congost ha servit, tradicional-ment, de via de comunicació mitjançant la ca-rretera de Barcelona a Vic i a la Cerdanya, aixícom la línia del ferrocarril. Hi trobem la sur-gència de les aigües termals de la Garriga, amb propietats terapèutiques reconegudes àm-pliament.

Josep Forn

Loteria de NadalNúmero corresponent als Lluïsos

42 668Podeu comprar les butlletes al bar

Català, castellà i anglèsEl català, hortenques i hortencs meus, con-

té en si totes les llengües del món. I ja quesom a Horta i a l’Horta es parla valencià delnord, em permetreu que us ho demostri cien-tíficament amb uns exemples que demostrenque el català conté, entre altres, les llengüescastellana i anglesa..

Perquè, d’entrada, ¿quantes llengües creieuque parla una cosina prima que va en un cot-xe car amb l’home de casa? ¿Només català? Jaus dic jo que no.

Pot ser que la cosina prima sigui ben esvel-ta, però, de fet, és una cosina cosina.

I el cotxe car, direu? Doncs també. Pot serun Jaguar o pot ser un Rolls, però té una com-ponent anglesa: car, en anglès, vol dir cotxe.

I pel que fa a l’home de casa..., tal volta jasabeu que home, en la llengua de GuillemShakespeare, significa llar, casa...

Sí; els catalans, com a poble d’al·luvió quesom, admetem moltes llengües en la nostra.

Però la capacitat del català per incloure la llen-gua anglesa no deixa de tenir els seus proble-mes. D’una banda, alguna intel·ligència privi-legiada de l’Ajuntament de Barcelona ha tingutla genial idea de batejar uns autobusos blausque fan un tomb pel centre de la ciutat amb elbonic nom de “Tomb Bus”.

Està molt bé això d’anar a fer un tomb daltd’un bus, però si algú es fixa que tota la res-ta de rètols de l’autobús són en anglès, potserla cosa es complica una mica.

UNA MICA DE TOT

8

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Perquè en anglès tomb significa tomba, i“Tomb Bus” ve a ser “Autobús de la Tomba”.¿Què pensarà un angloparlant quan el convi-din a pujar a un autobús que el pot portar a latomba?

Una segona opció apta per a anglòfons és unfantàstic restaurant que hi ha a la N-152 en di-recció a Lleida. És de cuina catalana i basa elseu atractiu en la quantitat d’aliment per cen-tímetre quadrat del plat, com es pot albirar pelseu nom: Can Fart.

Amb ulls anglesos, la qüestió esdevé un pèlincòmoda, perquè “can fart”, per a ells, signi-fica literalment “et pots tirar pets”.

Extret d’un text de Màrius Serra

Aules de Cultura a Horta

Des del mes d’octubre d’aquest 2008,les aules de Cultura d’Horta són diri-gides per la nostra sòcia Dora Serra.S’imparteixen conferències a les aules deMatas i Ramis, C. Feliu i Codina, 20, oal Casal de la Gent Gran, c. Feliu iCodina, 37-43. Us convidem a fer-vossocis i assistir a les xerrades donades perprofessors universitaris i/o personatgesqualificats per parlar de temes puntuals.

Curiositats lingüístiquesTota una concepció del món s’endevina rere cadamot d’una llengua, perquè la llengua és l’ex-pressió d’un comportament col·lectiu, d’unapsicologia nacional, diferent, no pas millor nipitjor que altres. No es tracta, en conseqüèn-cia de traduir, només,, sinó d’entendre. Per això,tots els que han canviat de llengua a casa, alcarrer, al treball, no únicament canvien de llen-gua, també canvien el punt de vista.Uns quants exemples entre el castellà i el català:Els castellans diuen ; perro viejo, mosquitamuertaEls catalans diem: gat vell, gata maulaLa sort màxima de la rifa, pels castellans és:el “gordo”Per als catalans és: la “grossa”De la dona de Sant Josep, els castellans des-taquen que sigui : Virgen

Els catalans : Mare de DéuEls castellans paguen “impuestos” que ve deimponerEls catalans, contribucions, que ve de con-tribuirEls castellans, de desvergonyits, ho són del tot;sinvergüenzaEls catalans, només una mica: pocavergonyaCom a mesura preventiva o deslliuradora, elscastellans toquen madera”Els catalans toquen ferroEls castellans celebren las Navidades, losbuenos días, tardes, nochesEls catalans, el Nadal, el bon dia, tarda, nitEls ous de gallina que no són blancs, per alscastellans són morenosPer als catalans són rossosMentre els castellans hablanEls catalans enraonen, és a dir, fan anar la raó,(sense èxit tanmateix)(Extret d’Internet)

Enriquim el nostre lèxicQuan escrivim en català, mirem d’enriquir els

textos amb refranys i frases fetes. Com ara...:

Quina cara!RampellRaspallarRiure com un boigRiure per sota el nasS’ha fosSeguir la vetaSense solta ni voltaSer un escarransitSi fa no faTal com rajaTe la carregaràsTenir un budell buitTocar el dosTreure de fogóTreure de pollegueraTreure el fetge per la bocaTreure el ventre de penesTreure foc pels queixalsUlls de peix passatVal la penaVeu d’espinguet

UNA MICA DE TOT

9

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Mots encreuats 1

HORITZONTALS1. Aquesta secció n’ha fet moltes.2. Formatge preferit de Sherlock Holmes

(sempre li deia a en Watson). Creu3. Coses poc freqüents. Escaire. Est.4. Amb aquest i el següent insistir en una

cosa. Després de la essa. Pensar una es-cenografia.

5. Fan dòcils els animals. Només caga pernadal.

6. Organització del Tractat de l’AtlànticNord (al revés). Preparar alguna cosa (alrevés)

7. El Centre n’és una entitat amb molta... aHorta. Utilitat.

8. Repetit so onomatopèic de les gallines(al revés). Dona de pop que va al davantd’un vaixell (al revés). Ondulació al mar.

9. Abreujatura de mossèn. Riu alemany.Campió. Va amb en Bardem (diuen)

10. Propi de l’aire. Aquesta vocalia organitzaactes per als més petits (al revés). Vocalque pot ser oberta o tancada.

11. La més vibrant. Un dels colls de la barallaespanyola que s’usa en les partides al bar.L’altra vocal que pot ser oberta o tancada.

VERTICALS1. Autor d’articles de màgia en aquest but-

lletí (dues paraules, nom i 1r cognom).2. Ondulació de persones en un espectacle

o estadi. Una plata ben amanida, benamanida d’... (al revés)

3. Cognom del nostre consiliari. Segonanota musical.

4. Senyor sense muda, o capità delNautilus sense decapitat (al revés).Llegeixen les herències i altres docu-ments.

5. Un bon actor n’ha de saber fer molts. EnFuma en Tintín al Lotus Blau. Parquing.

6. Ràdio Nacional d’Espanya. No correcta.7. Acompanyava les primeres sessions de

cinema. Sense malaltia (al revés).8. La nota més treballadora. Mitja circum-

ferència. Té cinc dits. Ja arriba aBarcelona.

9. L’illa de Gulliver. En Francesc Coma –alcel sia- n’era el tècnic de llums i d’això(al revés). La que té més corbes.

10. Després de la A. Nom de la presidentadel Centre (al revés). Abans de la I.

11. Solen anar de bracet dels dimonis (al re-vés). Donut.

Ferran Homar

Raconet infantil* Relaciona aquests animals amb el lloc on

normalment viuen.

Pingüí RiuLleó CovaCangur OceàTruita PolRatpenat SelvaTucà Penya-segatDofí AustràliaGavina Sabana

* Entre aquests coneguts pintors, s’hi haamagat un personatge famós del qual, malgrat“pintar molt”, no li coneixem cap quadre.Ajuda’ns a descobrir-lo!

DALÍ, PICASSO, RONI, EL GRECO,VELÁZQUEZ, MIRÓ.

*

Carmina Lara

RACONET INFANTIL

Roni

El gat miola, el poll piula i el parent que em deu diners, quan els hi demano, xiula

10

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Miquel Garriga i MarimónSoci núm. 78, nascut el dia 1/3/1922

En el butlletí anteriorvàrem entrevistar laNeus, la filla d’en Miquel.Ens va dir que el pareens aclariria l’embolicde les entrades pel ca-rrer Consorts SansBernet i Rivero. Avui,que li vaig a fer l’entre-vista, he entrat perRivero perquè, mentre

buscava el número, la Montse, la petita de lasaga Garriga, sortia per aquella porta.

En Miquel Garriga, assegut en una butaca,em mira no massa convençut d’explicar-se;diu que no té res d’important per dir als so-cis dels Lluïsos, que, ben segur, és un esforçinútil el que faig jo, això d’omplir pàgines delletres. Ja veieu que, d’animat, no n’estàgens el bon amic Miquel. A veure com me lesapanyo per fer-li reviure el seu passat i queels ulls li resplendeixin una mica. Rellegim en-tre els dos, el començament de l’entrevistaanterior i ens centrem en aquella vella his-tòria d’una bòbila.

Miquel: Poques coses m’havien contat elspares dels temps en què la família Garrigava assentar-se a Horta. Sembla ser que el meurebesavi va comprar una vella casota que for-mava part de l’espai on hi havia hagut unabòbila, la qual feia temps que havia plegatde funcionar. La qüestió és que el rebesaviva venir aquí pels voltants del 1850.

Dora: De ben segur devíeu tenir un pou ialgun safareig.

Miquel: Sí. Recordo que, de ben petit, veiala mare rentant piles de roba. Era bugaderaal servei d’altres empresàries. Quantes vega-des havia vist una estesa de trenta o quaran-ta llençols! Jo havia ajudat a treure l’aigua delpou per a omplir els dos safareigs. Pels voltsde l’any 1928, quan començo a anar a esco-la, la mare ja no treballava de bugadera.

Dora: Eren fills d’Horta els teus pares?Miquel: El pare, l’Hilari Garriga i Giol, sí. Ja

era nascut en aquesta casa. La mare, la MariaMarimon i Poc, era del Penedès, de Piera. Josóc fill únic i els pares van ser molt bons pera mi, eren de caràcter pacífic i em tractavenmolt bé. Em sembla recordar una sola vega-da que la mare em va clavar una plantofadaque li va fer més mal a ella que no a mi. Joreconeixia haver-me-la ben merescut i ellaquasi es va posar malalta en pensar que s’-havia excedit.

Dora: Vas anar a l’escola del senyorSerradesanferm?

Miquel: Als sis anys vaig començar. En aca-bar el curs de l’any 1934, als dotze anys, elsenyor Serra anima el pare perquè em faciestudiar, que jo podia fer carrera. Entro a laUniversitat, on hi havia una part que eraInstitut, per fer el batxillerat, que aleshoreseren sis anys d’estudi, però només em vaigpoder fer dos per causa del començament dela guerra del trenta-sis. Tot es va capgirar. Vaigdeixar els estudis i treballava com a mano-bre al costat del pare, poc temps també, per-què en acabar l’obra que tenia entre mans,tots vam quedar penjats. El pare va poder en-trar a la casa Elizalde, al passeig de Sant Joan,on es feia material de guerra. Als dos mesosel destinen a Olesa de Montserrat, on s’esta-va construint una escola. Cada matí un ca-

ENTREVISTA

Perdona el que fa un pas en fals;

pensa que tu també tens peus

i també potsensopegar.

Nemo Nobody

C./ Tajo, 5508032 BARCELONA

servei a domiciliTelèfon: 93 429 10 50

e-mail: canpaulet@mailpersonal.com

mió anava a Olesa i tornava al vespre. El pareva poder ser passatger d’aquest camió. Sortd’això vam tenir menjar extra cada dia: el pareportava carmanyoles del ranxo que els repar-tien al migdia. Vam passar gana, però el ran-xo va ajudar molt.

Dora: Mentrestant, tu, què feies?Miquel: Torno a estudiar. El 1937 entro a

l’acadèmia Cots a estudiar comptabilitat. Peraconseguir plaça per a un treball vaig apun-tar-me al Centre de Dependents del Comerçi de la Indústria, que em van enviar a dos llocs.Les dues vegades ja havien cobert les placesel dia abans amb nois que procedien de la CNTo UGT, no recordo. A la tercera vegada, el del’oficina va fer que m’acompanyessin, i li vadir al que m’acompanyava que havien de do-nar-me feina fos com fos i que si era neces-sari els obligués i que portés la pistola per sifeia falta. Entro a treballar a la CompanyiaNacional de Filatures Empresa Col·lectivitza-da, com a meritori.

Dora: Què és això de meritori?Miquel: L’últim de la cua, com el grumet

d’un vaixell. Esperant torn per tenir una tau-la em calia escombrar, ajudar l’arxiver i fer“recados”. Vaig arribar a omplir els llibres decomptabilitat. Érem unes seixanta personesentre les oficines i el magatzem. Com que l’em-presa s’havia col·lectivitzat, en realitat jo n’e-ra uns dels amos fins al 26 de gener que arri-ben les tropes de Franco a Barcelona i tot tornaa canviar: tornen els antics accionistes i ensfan fora a tota la colla que havíem estat man-tenint l’empresa durant aquells tres anys. Alsquinze dies em van cridar i vaig tornar a te-nir feina. L’empresa canvia de propietaris i tor-na a ser Societat Anònima. Fabra i Coatscompra l’empresa. Jo passo a Fabra i m’en-

vien a Escòcia per a fer un curs de “costos deproducció”. M’hi vaig passar sis mesos. Araem ve a la memòria una aventura viscuda enun dels meus viatges amb avió. Passen tan-tes coses amb els avions! Tornant de Londres,estàvem a punt d’enlairar-nos quan paren mo-tors i ens diuen No s’espantin, però haurande baixar de l’avió perquè ens han comuni-cat que hi ha una bomba a bord. Agafin lesseves pertinències i baixin que inspecciona-rem a fons. Vam haver d’esperar-nos dues ho-res fins que ens van avisar que podíem em-barcar, que tot havia estat una falsa alarma.Ja ens tens carregats amb maletes i bossesi cap a l’avió de nou, amb els nervis desfetsi una gran por al cos. Eren els anys de la llui-ta de l’IRA irlandesa contra la Gran Bretanya.M’imagino el molt que deuen patir tots els pas-satgers que es troben en circumstàncies sem-blants. Perdona, no cal que ho expliquis, això.

Dora: Ja està escrit. Què et sembla si dei-xem la feina i els avions i tornem enrere a lateva vida de xicot d’Horta, jove i amb ganesde formar una família?... Com vivies el tempsd’oci?

Miquel: M’agradava anar al futbol de l’Horta.Vaig ser de la junta al costat del senyorHuguet, conegut com el farmacèutic d’Horta.També anava a ballar, era soci de l’Ateneu idel Foment i tenia una bona colla d’amics. L’any1938 conec l’Ernestina, nascuda a Màlaga, quevivia amb els pares a la Barceloneta i que du-rant la guerra van fugir del perill d’aquella zonai s’instal·laren a Horta. Ens coneixem, ens agra-dem i, amb el temps ens casem, el 10/4/1947.

Dora: I us quedeu en aquesta casa, ambels pares?

Miquel: Sí. La vam ampliar, amb el pare fentde paleta, jo de manobre i l’oncle de fuster.

11

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008De diners, se'n

tenen més com més se'n guarden.

D'amor, se'n té més com més

se'n dóna.

Consell xinès

12

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Dora: I vénen els fills...Miquel: Podien haver estat família nombro-

sa, però la pobre Ernestina s’ho va passar ma-lament amb tres avortaments i després la mortprematura del primer infant, una nena de no-més quinze dies. Per sort arriben sans enMiquel, la Neus i la Montserrat. Ara sóc avi ibesavi.

Dora: Encara no m’has parlat gens delsLluïsos.

Miquel: M’incorporo tard a la Casa, supo-so que pel rodatge que va agafant la vida totvolent formar els fills. L’Ernestina i jo ens in-teressem per les trobades de pares delsequips de Colònies que portava mossènVerdura, després fem Pedagogia Familiar,conduïts pel senyor Carbonell, fem Cursets deCristianitat i formem part d’un dels primersEquips de Matrimonis que conduïa mossènRosselló. Quan ja arriba la jubilació i l’horade descansar, l’Ernestina i jo som uns “fans”de les excursions dels Lluïsos. Quin tip de ro-dar pels quatre punts cardinals de la nostraterra catalana! Fins que arriben les malalties,jo tinc problemes de cor, però me’n surto, encanvi l’Ernestina ja fa anys que em va dei-xar, el 28 de novembre de 2001. Ara ja no-més fa falta conviure amb els fills, néts i, ara,també amb la besnéta.

Dora: Doncs jo t’he trobat treballant a larectoria amb llibres.

Miquel: Sí, ja pots comptar. Fer una micade feina ja va bé. No faig pas res important.No val la pena dir res.

Dora: Què diran els teus fills i néts si t’es-colten?

Miquel: Sort en tinc d’estar voltat de totsells.

En Miquel m’ensenya que en el tocador hiha la fotografia de casament d’ell i l’Ernestina.Una altra foto que li fa companyia és aques-ta que us mostrem: un viatge en barca pelDelta de l’Ebre. Els ulls li somriuen en con-templar-la.

Potser he aconseguit animar-lo una mica.

Dora Serra

En la contraportada veiem, al centre,el “Llibre d’Or de La Passió”, un lli-bre que firmaven les personalitats queens visitaven i ens donaven la seva im-pressió sobre l’obra que acabaven depresenciar. També podem veure la sig-natura de Josep Mª Folch i Torres i l’es-crit que diu: Profundament agraït als bo-níssims amics de la gentil família Ribes,gràcies a la qual i després de presen-ciar una representació immillorable deLa Passió, acabo de rebre una de lesimpressions més profundes i trasbalsa-dores d’home de Teatre. Que Déu usho pagui, amics.

Admirador vostre, Josep Mª Folch iTorres.

Als laterals teniu el primer i l’últim pro-grama de La Passió, que hem pogut re-cuperar del racó dels records.

Vida creixentEl nostre consiliari, mossèn Mateu

Terrats, dirigeix les trobades de VidaCreixent, moviment cristià de jubilatsi adults grans, amb unes xerrades ques’imparteixen cada tercer dijous de mesa les aules parroquials del carrerRectoria, 3 de 17h a 18h. Tots aquellsque us interessin els temes de forma-ció religiosa hi podeu assistir

ENTREVISTA

13

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Secció fotogràficaSoci XLVI Concurs Nacional de FotografiaTrofeu “Lliri de Sant Lluís”

VeredicteObres presentades: 108, de 37 autorsObres acceptades 105Premi d’honor: col·lecció de Miguel Parreño

Méndez, de BarcelonaPrimer premi: Antoni Guasch Giner, de

BarcelonaSegon premi: José A. Andrés Ferriz, de

BarcelonaTercer premi: Gergio Tella Soler, de Ripollet

Classificació socialPrimer premi: Carme Ballester i PiquéSegon premi: Llorenç Tabernero i GraciaTercer premi: Ernest Sitjà i Franquesa

Enhorabona als guanyadors.La sala feia molt de goig amb tantes fotogra-

fies, algunes de les quals, es notava el treballvirtual, han aconseguit uns resultats sorpre-nents.

Festa Major 2008Exposicions

El president de la Secció, Ernest Sitjà, rep un dels pre-mis aconseguits aquest any

Vam estar a l’entrega de premis de laFotogràfica, vàrem admirar els treballs presen-tats i, conjuntament, vàrem passejar per la salagran on hi havia l’exposició de pintura dels ar-tistes de la Casa, que per cert, cada any sesuperen. Felicitats!

Un detall de la sala de pintura

Exposició de Jaume CaminalAltra vegada en Jaume Caminal ens ha sor-

près amb “noves” fotografies del barri d’Horta.El proppassat dia 28 de setembre va inaugu-

rar, a la sala d’exposicions dels Lluïsos una in-teressant exposició de fotografies històriquesd’Horta que corprenen pel seu valor emocional.

En Jaume Caminal fa el parlament d’obertura de la seva exposició

Coneixent la gran professionalitat d’en Jaume,no és d’estranyar que sovint ens delecti en lacontemplació de les seves obres que, pel seugran contingut emotiu hom s’hi troba immerstot evocant temps passats.

El seu esperit fotogràfic i l’amor pel seu bar-ri el fa incansable cercant d’aquí i d’allà anticstemes d’Horta que hàbilment reprodueix i ex-hibeix en belles fotografies emmarcades.

És un aparador de belles imatges que evo-quen l’antiga Horta que, com diu ell: “Els ca-rrers sense asfaltar ens fan recordar el tempsde la nostra infantesa.”

Mingo Borràs

VIDA DE LES SECCIONS

14

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

L’Esbart Folklòric d’Horta viatja a Sèrbia

El passat mes de setembre el Cos de Dansade l’Esbart va participar en la Caravana de lesCultures que va promoure la Casa Eslava deBarcelona, agrupació d’immigrants eslaus acasa nostra, per visitar Sèrbia. Es tractava d’unintercanvi cultural i d’una oportunitat que se-’ns oferia de conèixer un país i una cultura bendiferent a la nostra.

Vàrem fer el viatge amb autocar. Això vol dirmoltes hores de viatge i peus inflats..., però hovàrem suportar amb bon humor perquè tots es-tàvem il·lusionats de participar i mostrar al po-ble serbi les nostres danses.

La preparació va ser llarga, sobretot tenir apunt tot el vestuari per a 15 dansaires de 15balls diferents que vam estar assajant duranttot l’any. També va ser carregós transportaraquest vestuari per tota Sèrbia i a cada balla-da descarregar i carregar l’autocar. Però lail·lusió de tots podia més que totes les inco-moditats del viatge, sobretot desprès d’algu-nes ballades que fèiem en escoles només pera nens i vèiem com somreien i s’ho passavend’allò més bé.

La primera ballada la vam fer a Nish, al matí,a l’escola Sveti Sava per a nens de 7 a 12 anys,i a la tarda, en un parc públic de la ciutat.

Nish és la tercera ciutat més gran de Sèrbiai una de les més antigues dels Balcans, tothomens va rebre amb les mans obertes i contentsde tenir-nos allà, ja que poca gent els visita imenys per fer alguna actuació.

Desprès vàrem viatjar a Novi Sad, però abansd’actuar-hi, vam fer una parada a una AldeaInfantil SOS, un poble de nens orfes, molts acausa de la guerra. La ballada que hi vam ofe-rir va ser molt especial, desprès de veure comde bé s’ho passaven els nens.

Un cop a Novi Sad, capital sèrbia de la regiónord de Vojvodina, vam fer una actuació a launiversitat, on també van actuar un grup defolklore serbi i un grup serbi que balla flamenc.

Al setè dia de viatge arribem a Belgrad, laCiutat Blanca, situada entre els rius Sava i elDanubi, on férem tres actuacions, una davantde més de cent nens en un edifici municipal delcèntric districte de Vracar, una altra en l’esco-la Kraly Petar II Karadjordjevic, i a l’InstitutCervantes que es va omplir de gom a gom degent i amb algun català resident a Belgrad.

Desprès d’aquesta última actuació, va comen-çar el llarg viatge de tornada, tothom cansatperò content d’haver participat en aquestaCaravana de Cultures i de veure la gran aco-llida per part de tots els que contemplaren lesnostres danses. Esperem repetir aquesta ex-periència l’estiu que bé anant a un altre paíseslau.

En aquesta caravana viatjàvem més de 40 per-sones i van actuar amb nosaltres una guitarris-ta: Rosario Caselles, un pallasso i un grup queensenyava a ballar salsa.

L’experiència ha estat molt positiva i nomésens resta donar les gràcies a tota la gent queva participar desinteressadament en aquestprojecte: els dansaires, els de la casa i els queens van venir a ajudar, les encarregades del ves-tuari, i al poble serbi per la seva meravellosaacollida i a la Casa Eslava per haver-nos con-vidat.

Si voleu més informació de la Caravana deCultures, podeu entrar a:www.lacasaeslava.com.

Esperança Cabré

VIDA DE LES SECCIONS

15

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

VAI Casal d’estiu per a infants i Tallers dedansa i anglès per a jovent entre 11 i 14 anys

Aquest mes de juny, com ja és tradicional, laVocalia d’Animació Infantil ha realitzar la sevasortida de final de curs i ho hem fet a la casade colònies de ca n’Oliver, al poble de Pontós.Ha estat una excursió molt animada on vahaver-hi molta piscina, amb partit de bàsquet-aigua, i una espectacular gimcana que ens vapermetre conèixer una miqueta la interessanthistòria del bonic poble de Besalú.

La Vocalia d’Animació Infantil aquest mesde juliol ha tornat a repetir l’experiència de re-alitzar Casal d’Estiu per a Infants i podem diramb la boca grossa que tot ha anat molt bé.Aquest casal del mes de juliol és la segona ve-gada que el realitzem i tothom que hi ha vingutens ha manifestat la seva satisfacció per haver-hi participat; això ens omple d’alegria ja queuna de les nostres intencions és que tots elsimplicats (monitores, infants, pares i mares, iàvies i avis) se sentin acollits a la nostra enti-tat i amb prou confiança per a manifestar lesseves idees i necessitats.

També cal remarcar que aquest passat juliolhem estrenat una experiència alhora en-

grescadora i difícil: hem fet paral·lelament alcasal Tallers de Dansa i Anglès per a jovenetsentre 11 i 14 anys. Totes aquestes activitatsens han tingut ocupats des del 25 de juny finsal 25 de juliol.

De l’1 al 10 de setembre no vam dubtar niun moment a tornar a fer els nostres Matinsals Lluïsos, aquesta vegada ja per tercer anyconsecutiu i també amb uns resultats satisfac-toris.

No voldria tancar aquest petit escrit senseagrair a les monitores la seva tasca i respon-sabilitat envers la feina i tampoc oblidar als in-fants, que ens proporcionen molts moments deriure sincer.

Júlia Asín

Sortida a PontósEl dissabte i diumenge, 5 i 6 de juliol, la

VAI va anar d’excursió a Pontós, a la casa decolònies de ca n’Oliver. Ens vam trobar a la casacap a les 11h i després d’instal·lar-nos vam aga-far els banyadors i vam córrer cap a la piscinaa refrescar-nos perquè feia molta calor. Cap aprimera hora de la tarda, vam fer una excur-sió a Besalú. La Júlia i la Paula ens van prepararun joc de pistes pel poble i així vam anar de-scobrint l’antic Call on vivien els jueus i els banyson es purificaven les dones. L’endemà vam feruna excursioneta cap a una torre del segle Xlli des de dalt hi havia molt bona vista de totl’Empordà. Encara vam tenir temps de tornar-nos a banyar abans de dinar; després a recol-lir les coses i anar baixant cap a Barcelona totscontents.

Mercè Sitjà

16

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

ExcursionsSortida a Les

Aquest mes d’octubre, la colla més rondalle-ra dels Lluïsos hem anat a Les, a la residènciaque hi té la Generalitat. Allà hem fet de tot:pujar amb jeep als llacs més bonics del Pirineu,Sant Maurici, La Ratera i Amitges; hem visitatels jardins del palau de Valmirande pertanyentsa França, el Pont d’Espanya, Cauterets; hempassat una tarda a Lourdes, ens hem encan-tat amb el salt de Pish, el parc d’Aigües Tortesi hem gaudit com mai de la natura de la tar-dor, amb uns colors càlids com només aques-ta estació és capaç de donar-nos. I el més im-portant sempre ho hem fet tot amb bonacompanyia i amistat ja que aquesta es l’únicamanera de poder gaudir d’uns dies inoblidables.

Maria Franquesa

TENNIS DE TAULA

Tot just acabem de començar una nova tem-porada amb tres equips que aquest any repre-sentaran als Lluïsos d’Horta. Dos equips aVeterans Territorial i un equip a la Divisiód’Honor Catalana. De moment, els bons resul-tats ens estan acompanyant.

També hem començat l’escola de tennis tau-la per a nens i nenes els dilluns, a partir de dosquarts de sis de la tarda. Si algú hi estiguésinteressat, podríem fer un altre grup. Actualmentsón 6 els nens inscrits i esperem consolidaraquesta activitat al llarg del present curs.

Durant la Festa Major d’Horta, en la festa alcarrer, va haver-hi molta gent que va venir afer partidetes.

Fa uns mesos, el nostre àrbitre més interna-cional, en Josep M. Miró, aprofitant un viatgea Suïssa, va passar per la seu de la FederacióInternacional de Tennis Taula (ITTF) a Lausana,on va tractar temes del tennis taula amb el ca-talà Jordi Serra, Director Executiu de la FederacióInternacional (veure foto).

VIDA DE LES SECCIONS

La idea que no cerca d’esdevenir motés una mala idea. I el mot que no cercad’esdevenir acció és un mal mot.

Chesterton

17

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

A la seu de la Federació Internacional hi haun museu molt interessant. Si el voleu veuresense desplaçar-vos, podeu fer una visita vir-tual a www.ittf.com o bé ahttp://www.ittf.com/museum/.Ara està disponible la versió en castellà.

A més, si voleu practicar una mica, ahttp://www.ittf.com/Games/game.htm,podreu jugar contra figures mundials.

Actualment la nostra secció es composa de15 jugadors federats i 5 jugadors mes quepractiquen aquest esport en el nostre local.

Si no ens trobeu a la sala, sapigueu queens podeu trobar a l’adreça electrònica tennistaula@lluisoshorta.cat on podeu con-sultar-nos qualsevol cosa.

Josep Magrans i BreuVocal Tennis Taula

Solució dels mots encreuats

S’acaba la tardor Comença l’hivern

Racó dels LluïsosEl racó que us mostràvem en el butlletí

núm. 93 pertany a la porta de la secretariade baix, entrant a mà esquerra.

El guanyador encertant del racó:Marta Solé i Font(quina sort té aquesta noia! Quantes veg-

ades ha sortit ja?)El premi, un val per la còpia en paper de

les vostres fotos digitals. (Poseu-vos d’acordamb en Pere Solé) Us proposem un altre racó per endevinar

Vols Jugar a Tennis de Taula????Vine a l’escola dels Lluïsos d’Horta

Dilluns i Dijous de 17:30 h a 19 h

Telèfon 646 314 448tennistaula@lluisoshorta.cat

A qui s’avesa a mentir, de mentir noes pot desdir.

Qui a trenta anys no té seny i a quaran-ta no té cabal, a cinquanta a l’hospital.

Ceba, arengada i cuixa d’oca, les tas-ta el nas abans que la boca

(refranys extrets del llibre de VíctorCatalà Quincalla)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 F O T O G R A F I E S

2 E L E M E N T A L T

3 R A R E S E S L E

4 R R T I D E A R

5 A M A N S E N T I O

6 N A T O R A M A R T

7 H I S T O R I A U S

8 O C A P O P O N A

9 M N R I N A S P

10 A E R I I A V E

11 R E S P A S E S O

18

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Llegit als diaris durant elsmesos de juliol, agost, setem-bre i octubre de 2008:

Juliol de 2008Joan Margarit, Premi Nacional

de literatura.L’estat publica les balances

fiscals i admet l’espoli que pa-teix Catalunya.

Bruce Springsteen, fidel comsempre a la seva ciutat prefe-rida, ofereix dos concerts alCamp Nou que són el rècordd’assistència de l’actual giraeuropea. Parlant català, comsempre, i advertint que seria“una nit magnífica” el Boss re-passa al llarg de tres hores elsseus grans èxits en un estadiple amb 75.000 persones.

Agost de 2008

Wal-Mart, la cadena de dis-tribució més gran del món, haalertat els seus caps directiusi encarregats de les conse-qüències, a parer seu negati-ves, que tindria una victòria deldemòcrata Barack Obama enles eleccions a la Casa Blanca,perquè podria comportar un re-forçament del poder dels sin-dicats.

Detenen a la Blancaneus i aPeter Pan a Disneylandia!!! perdemanar millores en les con-dicions laborals.

Rússia escombra l’exèrcit ge-orgià.

La compravenda de pecesd’or a pes també s’ha dispa-rat amb la crisi econòmica.Marits que agafen l’anell de ladona i li canvien el diamant perun de fals. Parents que venenles fundes d’or de queixal delsseus difunts, per les quals espaguen fins a 12 euros el gram,és a dir, uns 48 euros per peça.

Tragèdia a Barajas. 153morts i 19 ferits en caure unavió a Barajas que es dirigia aLas Palmas.

Setembre de 2008Europa nega la persecució

del castellà a Catalunya. Elcomissari de Multilingüisme,Leonard Orban, va admetreque els catalans es fan un fartde canviar al castellà “senseni tan sols adonar-se’n” i vaelogiar el model lingüístic català, que permet als que no són catalanoparlants po-der viure amb “facilitat” aCatalunya.

Eufòria desbordada a la bor-sa que puja un 8,7 % i s’ano-ta l’alça més important de laseva història.

Mor als 83 anys PaulNewman, mite del cinema,víctima d’un càncer. La lle-genda de l’indomable,Marcat per l’odi, El llarg i cà-lid estiu , Billy el Nen, Lagata sobre la teulada dezinc, El vividor. El color deldiner. Hud, Dolç ocell de jo-ventut, El premi, Home,Cortina esquinçada, Un mari-do en apuros, Des de la te-rrassa , Samantha Harper,Amb l’aigua al coll, 500 mi-lles Dos homes i un destí,Els indesitjables , El jutge dela forca, Buffalo Bill i els in-dis. El cop, El colós en fla-mes, El castañazo, El colordel diner, El gran salt, Mr.and Mrs. Bridge o Nobody’sFool, Camí a la perdició, Elcáliz de plata, Èxode.

AQUEST MÓN TAN NOSTRE

19

Butll

etí9

4.N

ovem

bre

2008

Octubre de 2008Els jubilats denuncien retards

en la llei de la dependènciaUn miler de persones surten

al carrer per reclamar celeri-tat en els ajuts. Empleats delsector denuncien sous per sotadels 800 euros.

La crisi sacseja Seat. La di-recció presenta un ERO tem-poral per a 4.700 treballadors.L’empresa diu que no pot ferres més davant la caiguda devendes mentre els sindicatsvolen canvis en la política co-mercial.

Mor el bisbe Joan Carrera.Catalanista, proper, coneixedordel nostres país i pròxim a lesclasses populars. Joan Carreraencarnava el model de bisbereclamat des de Catalunya,que fins al 1971 va ser casti-gada per la Santa Seu amb bis-bes de fora del país. Molts re-cordaran encara la campanyapopular Volem bisbes cata-lans, impulsada per reclamarper al país prelats com el queara ens deixa.

650.000 catalans fixen laseva residència en una urba-nització.

En els últims anys molts jo-ves i jubilats han anat a viu-re al que havien estat segonesresidències.

Els Castellers de Vilafrancaguanyen el Mundial castelleramb la segona millor actua-ció de la història dels castells.

Una actuació per emmarcar.

Amb una superioritat ina-pel·lable, els Castellers deVilafranca es van proclamarper quarta vegada consecuti-va campions de món casteller.

Espectacular 4 de 9 amb l’a-gulla. Descarregat.

Magnífic Pilar de 8. Descar-regat.

Terrible torre de 8 neta. Car-regat.

Imponent 4 de 9 net. Car-regat

Uns 3.000 treballadors de lafàbrica Nissan de la ZonaFranca es mobilitzen, per mos-trar la seva repulsa a l’expe-dient de regulació d’ocupacióque afecta 1.680 treballadors.

Comença el 40é Festival deJazz de Barcelona.

La borsa arrossega els plansde pensions a pèrdues del 28%.

Alemanya fixa un salari mà-xim anual de mig milió als exe-cutius d’entitats que rebin ajutspúblics.

Que barrufeu molts mésanys, barrufets!!!!!

50é aniversari dels Barrufets.Són blaus, viuen en bolets,vesteixen pantalons i barretinablanca (amb l’excepció del Gran

Barrufet) i tenen dos gransenemics: el bruixot Gargameli el seu gat, Azrael. Van apa-rèixer per primera vegada el 23d’octubre de 1958 a la revistabelga Spirou on eren perso-natges secundaris de la sèrie deJohan i Pirluit (Jan i Trencapinsal nostre país). Tot i no ser elsprotagonistes, van agradar tantque Peyo decidí que tinguessinles seves pròpies històries.Setze publicacions, un llarg-metratge i més de dos-centssetanta episodis televisius elsconsagraren arreu.

A Catalunyales històries delsBarrufets les va

introduirl’any1967la re-

vista in-fantil

“CavallFort” i

devem aquest nom a l’AlbertJané, traductor de la sèrie.

Els BarrufetsPresumit, Vanitós,Forçut, Aprenent,Pastisser, Músic,Artista, Rondinaire,Bromista, el de lesUlleres,... són algunsdels 100 membres d’a-questa curiosa comu-nitat, que es caracte-ritza per tenir un llenguatgepropi, el “smurf” -parlen utilit-zant el verb-comodí “barrufar”.Són eixerits, molt treballadors,excepte el Barrufet Mandrós, esclar, i sempre actuen plegatsper vèncer les adversitats.

Josep Magrans i Breujmagrans@uoc.edu

coberta 94_tra 17/11/08 10:09 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K