COASTWATCH | ESTAT DEL LITORAL CATALÀ 2004luigi/cw/2004/informe.pdf · Calculació índex INCAS...

COASTWATCH | ESTAT DEL LITORAL CATALÀ 2004

3

INFORME COASTWATCH CATALUNYA 2004ESTAT DEL LITORAL CATALÀ

Parc Natural del delta de l’EbreDoctor Martí Buera s/n43580 DeltebreTel 977 489 [email protected]

Centre d’iniciatives ecològiques MediterràniaFrancolí 56-5843006 TarragonaTel 977 551 [email protected]

Escola del marRambla 3708911 BadalonaTel 933 843 [email protected]

Centre cultural de la mediterràniaUlla 31 17257 Torroella de MontgríTel 972 755 180

Ortigosa 5, 2º 1ª | Barcelona 08003 | Tel 933 101 300 | Fax 933 105 118 | [email protected] | www.greenpeace.es

5

Editor Luigi Ceccaroni. Coordinació projecte CW Catalunya Mar Olivar. Tractament de dades i revisió texts Elaine

Hervello. Calculació índex INCAS Alberto Adan i Héctor Andreu. Arxiu de premsa Héctor Andreu. Digitalització dades i

annex Participants Fina Carmona. Disseny gràfic Jennifer Rooch. Il·lustració portada Maria Ella Carrera Caraza. Han

col·laborat Ana Pérez, Cristina Díaz, Stéphanie Capdeville, Francesc Camps, Txiqui López, Michell Macías, Elena Padró, Inma

Salcedo, Montse Vendrell i Ramón Vidal.

7

ÍNDEX

8

10

12

18

23

25

30

34

35

36

37

38

39

50

Pròleg

Subvencions a la indústria pesquera

La petjada ecològica del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004

Dades generals de Catalunya

Dades per províncies

Girona

Barcelona

Tarragona

Índex de qualitat de la costa - INCAS

Girona

Barcelona

Tarragona

Cronologia comparativa

Qüestionari

Participants

8

La franja costanera de Catalunya és un espai frontera

d’interaccions profundes, on viu i treballa una part cada

cop més gran de la població catalana. Aquest litoral és

amenaçat per tota classe de maniobres especulatives, i

aquí un gran nombre d’activitats humanes es contrapo-

sen al funcionament dels sistemes naturals.

Per educar a la preservació de les costes i del mar, moltes

persones i entitats, any rere any, participen en el pro-

grama Coastwatch Europa, organitzant una campanya a

Catalunya. Aquesta campanya es conclou cada any amb la

publicació, per part de Greenpeace, d’aquest informe on

s’evidencien els problemes, nous i menys nous, que afec-

ten la franja costanera.

La costa és el lloc d’on s’extreu part dels recursos vius que

es consumeixen (vegeu article “Subvencions a la indústria

pesquera”) i també el lloc on aboquem els nostres residus.

Els rius catalans són autèntics sistemes de drenatge de pro-

blemes que es generen lluny de la costa. Han deixat de ser

sistemes naturals rics i diversos per transformar-se, bona

part d’ells, en autèntiques clavegueres a cel obert, testimo-

nis d’un sistema productiu contaminant i poc eficient.

Així, la franja litoral està afectada no sols per activitats

directes com ara modificacions a la línia de costa i conta-

minació, sinó també per l'impacte d’activitats que es des-

envolupen terra endins.

El règim sedimentari de les platges es veu afectat pels

corrents marins (que a Catalunya van paral·lels a la costa

de nord a sud), però també pel tipus d’obstacles que

aquests troben en el seu camí i per la quantitat de sedi-

ments que provenen dels rius que, alhora, pot variar de

forma considerable com a conseqüència de canvis que es

produeixen en l’ús del sòl i de l’aigua i en el clima. Els

incendis i les males pràctiques de conreu que provoquen

una pèrdua considerable de sòl produeixen taxes elevades

de sedimentació a la costa, mentre que els embassaments

i les preses en els rius tenen l’efecte contrari.

Aquest any, la Generalitat ha elaborat un Pla director

urbanístic del sistema costaner que pretén mantenir

lliure de ciment i formigó els últims 55 quilòmetres sense

urbanitzar de la costa catalana (unes 24.500 hectàrees).

Aquest Pla intenta solucionar la manca de política terri-

torial de l'anterior Govern, que s’ha traduït en una urba-

nització gairebé continuada de la costa de Catalunya i

amb agressions constants als espais naturals protegits.

El Pla pretén establir que el sòl amb qualificació de “No

Urbanitzable” i “Urbanitzable No Delimitat” , en 500

metres des de la línia de la costa, quedi, en la seva gran

majoria, definitivament protegit com a “Sòl No Urbanit-

zable del Sistema Costaner”. El Pla pretén establir diver-

sos tipus de protecció segons el valor ambiental de cada

PRÒLEG

El nou Pla director urbanístic del sistema costaner, elaborat per la Gene-ralitat, intenta solucionar la manca de política territorial de l'anteriorGovern, que s’ha traduït en una urbanització gairebé continuada de lacosta de Catalunya i amb agressions constants als espais naturals pro-tegits.

9

un dels àmbits considerats. El seu èxit, quan s’hagi apro-

vat definitivament, dependrà en gran mesura de la volun-

tat i determinació d’aplicar-lo.

Al març, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

va aplicar per primera vegada la resolució del Govern de

suspendre la tramitació de plans urbanístics en “sòl no

urbanitzable del sistema costaner”. A l’Ajuntament de

l’Escala, la Comissió va retirar la tramitació d’un pla par-

cial de delimitació per a la construcció de 60 vivendes en

el sector Montgó.

Però sí que va ser aprovat, en canvi, el Pla Puig d’en Arti-

gues, a Platja d’Aro, que projecta 64 vivendes de nova

planta, perquè aquest projecte prevé la urbanització

d’una finca que es troba situada a 560 metres del mar.

També va aprovar-se la modificació del Pla general d’or-

denació urbana del municipi de Vilanova i la Geltrú,

governada pel tripartit PSC, ICV-EUiA i ERC, per a cons-

truir a primera línia de la Platja Llarga un nou hotel de

cinc plantes i 259 apartaments. Altres punts negres

importants a la costa de Catalunya són el Fòrum 2004

amb l’ocupació i urbanització de la vora costanera i la

construcció d’un nou port completament innecessari, i el

setge urbanístic al Delta de l'Ebre.

Si volem avançar en la preservació de la costa i en la pre-

venció de les causes que originen els problemes esmen-

tats, cal una societat més informada, més crítica, més

participativa, més exigent amb els seus governants i més

compromesa en la defensa de la qualitat ambiental.

És per això que a Greenpeace publiquem aquest informe,

que serà distribuït a l’Administració pública, al Parla-

ment de Catalunya, a la Comissió Europea i als mitjans

de comunicació, com a resultat del treball desinteressat i

completament voluntari de les 1.100 persones que ens

vam mobilitzar per dur a terme aquesta campanya 2004.

2004, Vilassar de Mar, Greenpeace / LuigiCeccaroni

10

Aquest any, al mig d’una gran indiferència, està passant

una cosa molt important: la marxa global cap al lliure

mercat ha fixat finalment l’atenció sobre les subvencions

a l’agricultura, que sumen 1.000 milions d'euros diaris.

Heu llegit bé: 1.000.000.000 d'euros cada dia, aproxima-

dament. I per què això és important per a la costa o per al

mar? Perquè els agricultors no són els únics productors

d’aliments que reben subvencions generoses. La indústria

pesquera rep aproximadament 20.000 milions d'euros

cada any, almenys un 20% del valor de la captura. El

resultat és massa barques perseguint massa pocs peixos.

Això afecta molt negativament el medi ambient costaner

arreu del món i Catalunya no és cap excepció. Però ara

aquestes subvencions estan sent atacades, especialment

com a resultat d’una iniciativa de Nova Zelanda.

Gran part dels 20.000 milions d'euros en subvencions es

gasta per construir i millorar la qualitat dels vaixells, i per

assegurar que els pescadors continuïn guanyant també

quan els recursos són escassos, els preus són baixos o els

costos són alts. Així i tot, pràcticament totes les agències

relacionades amb la indústria pesquera (incloent la FAO,

Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les

Nacions Unides) estan d’acord que aquestes subvencions

són la causa principal de l’excés de pesca arreu del món.

L’any passat, fins i tot la Unió Europea (UE), molt de

temps entre els pitjors infractors en matèria de pesca, va

retallar algunes subvencions que estimulaven la capacitat

pesquera d'Europa.

Les subvencions redueixen els costos, incrementen els

beneficis i mitiguen els riscos. En pesqueries (àrees de

pesca) amb excés de captura, permeten que les flotes

industrials segueixin anant darrere de l’últim peix, quan

en situacions normals no sortiria rendible. I quan aquells

últims peixos s’han fet fora, els vaixells subvencionats es

dirigeixen cap a les pesqueries a les aigües territorials

d’altres països.

Per això, a més de l’impacte que tenen sobre els estocs,

aquestes subvencions són també un tema comercial i

polític. Poden fer baixar els preus, donar a algunes flotes

un avantatge injust i negar a alguns països l’accés al seu

propi peix. Per exemple, barques subvencionades catala-

nes estan ara pescant davant de Fiji i venent el peix a

Europa com a captura europea. No obstant, un vaixell

fijià -sense subvenció de la UE- no pot competir amb els

espanyols si prova de vendre el mateix peix a Europa. A

l’Organització Mundial del Comerç (OMC), s’ha comen-

çat a abordar el problema de les subvencions als pesca-

dors només després que ministres d’uns quants països

demanessin actuacions a la 4a Conferència Ministerial de

l’organització a Doha (Qatar) el 2001. Fins i tot llavors, hi

havia nerviosisme entre els delegats, que temien que una

regulació ambiental passés d’amagat per la porta poste-

rior de l’OMC i imposés límits al comerç.

Finalment, però, l’estat precari de les pesqueries mun-

dials va cridar l’atenció dels delegats dels governs i

Les subvencions, en àrees de pesca amb excés de captura, permetenque les flotes industrials segueixin anant darrere de l’últim peix, quanen situacions normals no sortiria rendible.

SUBVENCIONS A LA INDÚSTRIA PESQUERA

11

l’OMC va començar a fer progressos a les últimes reu-

nions del Grup Negociador sobre Regles (WTO Negotia-

ting Group on Rules). Recentment s’ha format un subgrup,

els Friends of Fish, amb diversos països (que encara que

s’anomenin Amics del Peix no són en absolut un exemple

de bona gestió pesquera), guiats per Nova Zelanda, i inclo-

ent els Estats Units (EUA), Islàndia, Xile, Perú i Noruega,

que vol que quasi totes les subvencions siguin declarades

il·legals. La UE, en canvi, vol retenir les subvencions per

desmantellar vaixells i ajudar els pescadors a trobar una

altra feina. I Japó, que paga la seva flota més que la UE i els

EUA junts, diu que no hi ha proves que les subvencions

perjudiquin els estocs de peix; no obstant això i per sor-

presa, durant la reunió del juny de 2004 del Grup Negocia-

dor va apropar la seva posició a la dels Friends of Fish.

Aviat, podria efectivament començar a emergir un consens

sobre quines subvencions han de desaparèixer.

Està per veure quin paper pot jugar l'OMC, una organit-

zació dominada per les grans potències i molt poc trans-

parent, en la temàtica de les subvencions a l’activitat

pesquera. En particular, és molt important prestar aten-

ció a l'impacte que qualsevol negociació al si d’aquesta

organització pot tenir sobre els països més pobres, i més

en una qüestió tan directament relacionada amb la segu-

retat alimentària com és la pesca.

Amb tot això, caldria fer pressió per posar punt i final a

les subvencions a la indústria pesquera que contribueixen

a l’excés de pesca, perquè seria un avanç important cap a

la gestió sostenible dels recursos pesquers del nostre mar

i també perquè el precedent per a altres indústries podria

ser significatiu. Però és important que tothom conegui la

situació i doni suport, al seu propi entorn, als esforços

dirigits a l’eliminació de les subvencions que contribuei-

xen a l’excés de pesca.

Greenpeace

12

Entre el 9 de maig i el 26 de setembre, el Fòrum Universal de les Cultures –

Barcelona 2004 va ser un espai de reflexió sobre pau, sostenibilitat i... ocupa-

ció urbanística del litoral.

Atès que el Fòrum (impulsat per l’Ajuntament de Barcelona) segueix una

clara línia d’actuació caracteritzada per la saturació urbanística i l’artificialit-

zació de la costa, en aquest article volem assenyalar, de manera resumida i

esquemàtica, la petjada ecològica d’aquesta actuació, en termes d’impacte

sobre les platges i el model urbà.

El projecte Fòrum està format per un desenvolupament urbanístic a llarg ter-

mini, que va funcionar inicialment com a escenari per a uns esdeveniments

de caràcter cultural que van tenir lloc l’estiu del 2004. De la inversió feta en el

Fòrum, el 67% és pública i d’aquesta el 70% feta amb recursos municipals.

L'Ajuntament de Barcelona (que compta amb el suport del Govern espanyol i

de la Generalitat de Catalunya) va tractar d’associar l’etiqueta de “desenvolu-

pament sostenible” als esdeveniments del Fòrum, esperant que el “contingut”

de diàleg i tolerància del Fòrum-espectacle ocultés el model discutible repre-

sentat pel “continent” on es desenvolupa aquesta nova realitat, cosa que de fet

va aconseguir.

Tones de formigó han soterrat qualsevol vestigi de la costa de Barcelona i Sant

Adrià del Besòs. Els defensors del Fòrum afirmen que “estava molt degrada-

da”, la qual cosa no garanteix que el desenvolupament en aquesta franja costa-

nera hagi sigut sostenible i dirigit cap a l’obtenció d’un espai natural i públic,

com hom esperaria.

L’ocupació urbanística del Fòrum, a part de generar beneficis privats, con-

demna les platges a una atenció costosa i contínua perquè tinguin sorra. A

més a més, a la província de Barcelona la majoria de les platges són una part

LA PETJADA ECOLÒGICA DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES - BARCELONA 2004

CRONOLOGIA

Abril del 1997

El Consell Plenari de l’Ajuntament

de Barcelona aprova les grans

línies de la proposta del Fòrum

Universal de les Cultures -

Barcelona 2004.

Juny del 1997

Es constitueix el Consell Directiu

del Fòrum, integrat pel Govern

espanyol, la Generalitat de

Catalunya i l’Ajuntament de

Barcelona.

Novembre del 1997

La Unesco, per acord de la seva

29a Conferència General (París,

12 de novembre), dóna al Fòrum

ple suport i n’és el soci principal.

Març del 1998

El Consorci del Besòs, integrat per

l’Ajuntament de Barcelona i el de

Sant Adrià, comença a coordinar

la reforma a la zona del riu Besòs.

Octubre del 1998

El Consorci del Besòs aprova el

nou projecte per al port a Sant

Adrià, redactat pel Gabinet

200

4, B

arce

lon

a, G

reen

pea

ce /

Lu

igi

Cec

caro

ni

13

integral de la trama urbana, amb un nivell baix de protecció. Són equipa-

ments artificials que fins i tot en presència d’un règim sedimentari normal

requereixen manteniment per a la seva preservació. Fa temps es va edificar a

sobre de les dunes que reposaven les sorres que s’emportaven els temporals.

La renovació de la zona del Fòrum era l’ocasió per retornar a les dunes el seu

espai i així reduir els problemes de les platges del Barcelonès. Aquest espai s’ha

lliurat, en canvi, sobretot a sectors econòmicament rics de la societat.

Una de les clàusules de l’acord del 19 de juny del 2000 entre el Ministeri de

Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona feia referència a la regeneració arti-

ficial de les platges. La Direcció General de Costes deixava clar que les obres del

Fòrum provocarien una alteració del litoral i que l'Ajuntament de Barcelona

seria l’únic responsable de la regeneració artificial de les platges. No obstant

això, ara, des de l’Ajuntament, es sol·licita a la Direcció General de Costes, i

s’obté, que es faci càrrec de la despesa dels 6 milions d’euros per cada quilòme-

tre de platja “regenerat”. Aquest no és un problema puntual; la major erosió, que

és deguda a l’extracció de sediments i sorra, i a canvis en la línia de la costa,

afectarà el litoral de Barcelona a llarg termini. Malgrat tot, aquesta mateixa

costa avui dia és tan artificial que els problemes d’erosió són quasi secundaris.

Al cap i a la fi no som turistes tot l’any i el temps que passem a les platges és

només una petita fracció del total. Hi ha en canvi d’altres aspectes bàsics de

sostenibilitat relacionats amb el Fòrum i el model urbà en general.

La ciutat de Barcelona (i la Generalitat de Catalunya per la seva part), per ser

sostenible, ha de garantir no només la qualitat de les platges, sinó també la

qualitat de vida, la pervivència dels ecosistemes i les possibilitats energètiques

per a les generacions futures.

Una dimensió bàsica de la sostenibilitat és la velocitat de desenvolupament.

Això significa que en operacions urbanístiques amb urgència és més probable

que hi hagi imprevisions, és a dir, falta de visió i planificació vers la sostenibili-

tat. En el cas de Barcelona, podem dir que les grans operacions urbanístiques

van forçar les transformacions de l’entorn ja fa més de 40 anys, i hi ha qui pensa

que aquests forçaments han creuat els límits entre sostenibilitat i insostenibili-

tat. Aquestes operacions, aquests elements de canvi, tenen factors positius d’estí-

mul, però arriba un punt que la seva urgència pot ser negativa, perquè la ciutat

és un sistema molt complex, que es va fent molt laboriosament i, per tant, no es

pot forçar gaire el seu temps, encara que en el cas d’una ciutat tan avantguardis-

ta com Barcelona això no sigui fàcil de demostrar.

Un altre element bàsic de la sostenibilitat és l’espai públic; un element essen-

cial, ja que és el lloc de la socialització i la cultura, del conflicte i l’intercanvi.

A la zona del Fòrum hi ha espai públic, però, si ens hi fixem, molt d’aquest

d’Enginyers de Joan Ramon de

Clascà, que proposa la construc-

ció d’una dàrsena, darrere de la

línia de costa, que té una capaci-

tat per a unes 250 embarcacions,

i una altra dàrsena fora de la línia

de costa amb capacitat per a

unes 600 més.

Abril del 1999

Finalitzen les obres de recupera-

ció ambiental de part del riu

Besòs. Resultats discutibles.

Juliol del 1999

El Consell Plenari de l’Ajuntament

de Barcelona aprova el projecte

urbanístic del Fòrum. El projecte

inclou un zoo marí, un port espor-

tiu i un passeig marítim.

Setembre del 1999

El 7 de setembre del 1999, el

director general de Costes refusa

la proposta de reforma urbanística

i la ubicació del zoo marí.

Febrer del 2000

Els ajuntaments de Barcelona i de

Sant Adrià del Besòs, associats a

través del Consorci del Besòs,

acorden acabar d'impulsar l'arran-

jament dels últims 2,7 quilòmetres

de riu que encara queden per con-

dicionar. Aquest projecte inclou

també el soterrament de les línies

d’alta tensió.

Abril del 2000

L’11 d’abril del 2000, un informe

negatiu de la Direcció General de

Costes (Ministeri de Medi

Ambient) ratifica la il·legalitat del

nou espai guanyat al mar del

Fòrum. Entre els dos dictàmens ha

canviat el titular del Ministeri de

Medi Ambient: abans era Isabel

14

espai és dedicat als cotxes. Fins i tot, un dels principals patrocinadors de l’es-

deveniment és Toyota, una de les més importants empreses de cotxes del món.

En canvi, perquè hi hagi espai públic de qualitat, allò que ha de perdre predo-

mini, que és el gran enemic de l’espai públic, és justament el vehicle de com-

bustió privat. I potser en aquest sentit va faltar una proposta concreta del

moviment ecologista al moment de dissenyar el transport de la zona. Qui s’a-

treviria a Catalunya a proposar, per exemple, l’aplicació d’unes mesures de

pagament de peatge per entrar al nucli urbà o fins i tot només a un barri

modèlic i experimental com podia haver sigut el Fòrum? Però a Londres es

fa... i funciona.

La zona arreu del Fòrum sembla dissenyada per a ciutadans rics, amb cotxe,

possiblement més d’un. És veritat, hi ha uns quants “pisos per a estudiants”,

però quina és l’alternativa real per a les famílies que no poden adaptar-se a

aquests luxosos 35 metres quadrats quasi a primera línia de mar? Doncs, és

clar: els barris perifèrics suburbials, i un model de ciutat que no hauríem de

voler però que s’està imposant arreu del món. Desenvolupaments com el

Fòrum afavoreixen situacions de precarietat, de dificultat, d’expulsió d’uns

sectors de la societat: els joves i les famílies que necessiten habitatges d’una

certa superfície s’han d’anar relegant a les perifèries. Reduir la superfície dels

habitatges no és la millor solució; és una solució transitòria per a joves, per a

una època curta. S’hauria de promoure, des de l’administració municipal,

habitatge protegit públic de qualitat i mediambientalment sostenible, i un

tipus d’urbanisme basat en illes mixtes en les quals es donés una multiplicitat

d’usos i hi haguessin habitatges, oficines, equipaments, tallers, comerç i petites

empreses, i tot això conjugat amb una certa massa crítica.

Fa uns anys, amb l’operació dels Jocs Olímpics, no es va optar pel transport

públic, o potser no es va fer d’una manera forta: es van construir les rondes,

afavorint el cotxe. Afortunadament, al mateix temps es va implementar una

xarxa d’espais públics, millorant els parcs i creant-ne de nous. Llavors, com

ara, l’oportunitat va ser la de convertir una part de la ciutat en modèlica. El

problema amb els models és que cadascú té el seu. Amb el Fòrum s’ha volgut

provar un planejament urbanístic nou per a Barcelona i la veritat és que és

difícil avaluar a fons si es tracta d’una solució sostenible o no, a causa de la

seva pròpia novetat en el context de la ciutat. Com hem intentat explicar, els

reptes de la urbanització sostenible són millorar les condicions de vida i del

medi ambient, conservar les fonts energètiques i les reserves de primeres

matèries, i millorar el teixit social. La nova “ciutat” a l’oest del Besòs ha obli-

dat o malbaratat una vegada més l’oportunitat de fer una ciutat sostenible i

autosuficient, ecològicament integrada al medi natural: no hi ha horts urbans,

no hi ha depuració biològica de l’aigua, no hi ha espais per producció d’ener-

gia neta suficient per a les seves necessitats, no hi ha espais de producció

industrial neta, no hi ha sistemes de reciclatge i reutilització integrats per als

Tocino, i ara és Jaume Matas.

L’informe de Medi Ambient és vin-

culant de cara a la reforma urba-

nística, l’aprovació de la qual

correspon a la Generalitat.

L’informe no considera sostenible

l’extensió de la costa, tot i que és

precisament la sostenibilitat un

dels valors que el Fòrum defensa.

L’informe qualifica els plans muni-

cipals de maniobra marcadament

mercantil i una privatització enco-

berta del domini públic, que des-

naturalitzarà la franja litoral.

Maig del 2000

El 5 de maig del 2000, Joan Clos,

alcalde de Barcelona, declara que

l’informe del Ministeri és erroni,

poc rigorós i fora de la lògica ins-

titucional. Pere Macias, conseller

de Política Territorial i Obres

Públiques de la Generalitat, expli-

ca que la Generalitat segueix

donant suport total al Fòrum. El

20 de maig del 2000, el Ministeri

de Medi Ambient reitera el seu

refús al pla de reforma del front

litoral del Besòs i continua defen-

sant que l’esplanada guanyada al

mar interromprà les aportacions

de sorra del riu Besòs. Xavier

Casas, primer tinent d’alcalde de

l’Ajuntament de Barcelona, viatja

el 25 de maig del 2000 a Madrid

acompanyat del president del

Grup Municipal del Partit Popular,

Santiago Fisas (en qualitat de

mediador), per tal d’entrevistar-se

amb el ministre de Medi Ambient,

Jaume Matas.

Juny del 2000

El Govern espanyol i l’Ajuntament

15

bens que usen els seus habitants, en fi, no hi ha moltes coses normals en una

eco-ciutat, encara que l’Ajuntament declari que es tracta de la recuperació

ambiental d’un espai abans degradat.

En conclusió, durant el 2004, al llarg de l’esdeveniment Fòrum s’ha parlat

molt de sostenibilitat; desafortunadament, al mateix temps es denegava un

futur sostenible a la desembocadura del riu Besòs i potser a tota la zona de

Diagonal Mar, i cal ser-ne conscients. De moment, el Fòrum no és un exemple

de sostenibilitat. La millor definició ve inclosa a la descripció inicial del

mateix projecte: “Els beneficis econòmics que reportaran aquestes operacions

són el primer argument de viabilitat de les actuacions urbanístiques proposa-

des”. Al mig d’aquestes actuacions urbanístiques, i de la festa de la sostenibili-

tat, la diversitat i la pau, neix una nova “ciutat”, on la solució a una situació de

degradació és destruir i tornar a construir des de zero, d’una manera discuti-

ble i sense seguir criteris de sostenibilitat.

IMPACTES

Positius

· Es transforma i es millora per a ús exclusiu del humans un espai costaner degradat.

· Es dóna un ús parcialment públic a una zona que abans no en tenia. La zona però ara serà

gestionada de forma privada.

Negatius

· Es desenvolupa de manera no sostenible l’espai costaner, quan es podia haver fet de manera

sostenible.

· El port esportiu al costat del Besòs és un dels punts més condemnables del projecte. El port

esportiu tindrà una capacitat per a unes 1.000 embarcacions, la major part d’elles ubicades

en la marina seca, una mena de dipòsit en sec de vaixells que gestionarà, a l’igual que la resta

del Port, Marina Premià, empresa que ja gestiona el port d’aquesta localitat barcelonina. En

la primavera de 2003 es van acabar els treballs d'infraestructura i, actualment, s’estan cons-

truint els edificis de serveis del port. La superfície total de l’actuació és de 311.000 m2,

165.000 m2 a l’aigua i 146.000 m2 a terra; una part de la superfície es destinarà a activitats

comercials i a la construcció de nous aparcaments.

· L’esplanada guanyada al mar afecta negativament la regeneració natural de les platges de

Barcelona que reben les sorres procedents del nord. (Explicació de l’Ajuntament de

Barcelona, la mateixa que en el cas de la Vila Olímpica: es crearan platges rígides entre espi-

gons submarins i s’afavorirà el transvasament de sorra amb un bypass.)

· Es privatitza el domini públic. (Explicació de l’Ajuntament de Barcelona: es passa d’un

domini públic sense ús públic a un domini privat amb ús públic.)

· S’impedeix definitivament la formació natural del delta del riu Besòs.

Neutres

· Es construeixen noves platges i es creen noves zones de bany.

de Barcelona signen el 19 de juny

del 2000 l’acord que aprova l’es-

planada guanyada al mar al sud

de la desembocadura del riu

Besòs. Les reticències del

Ministeri s’han vençut gràcies a:

(1) una reducció de l’espai guan-

yat al mar; (2) canvis en l’ús que

es farà d’aquest espai; (3) el nou

compromís assumit per

l’Ajuntament de Barcelona de res-

ponsabilitzar-se de la regeneració

i manteniment de les platges entre

el Besòs i el port de Barcelona;

(4) el compromís de l’Ajuntament

de Barcelona de buscar sorra

adequada d’origen terrestre per a

la regeneració, si l’extracció de

sorra del fons marí causés danys

al medi, o a recursos pesquers o

econòmics de qualsevol tipus; (5)

la supervisió del Ministeri de les

operacions de regeneració de

sorra que realitzi l’Ajuntament, el

qual haurà d’habilitar un sistema

de corrents entre el riu i les plat-

ges de Barcelona; (6) la renúncia

de l’Ajuntament i del Consorci del

Besòs a construir res permanent a

primera línia de mar, on només hi

haurà un passeig marítim que

haurà de tenir continuïtat en amb-

dós extrems, tant cap a Barcelona

com cap a Badalona; (7) l’amplia-

ció de la depuradora sobre el

mateix terreny que ocupa actual-

ment; (8) el fet que es dediqui el

zoo, que es construirà a l’esplana-

da guanyada al mar, exclusivament

a espècies marines i a aiguamolls

que no es podran visitar. El 20 de

juny del 2000, Greenpeace critica

16

cadors s’oposen a la construcció

del nou port, ja que segons ells

acabarà amb la pesca.

Març del 2002

Greenpeace denuncia al

Parlament de Catalunya el projec-

te de regeneració del Besòs, pel

seu gran impacte ambiental, i qua-

lifica d’il·legals les obres correspo-

nents, ja que existeixen dos infor-

mes oficials desfavorables.

Abril del 2002

El port de Sant Adrià, a la zona

Fòrum, disposarà de 1.000 ama-

rradors. La inversió feta en obres

d’infraestructura marítima és de

36 milions d’euros.

Maig del 2002

Els principals edificis del Fòrum

s’autoabastiran amb energia foto-

voltaica procedent de la nova

placa solar.

Maig del 2003

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos,

es compromet a allargar la línia de

mar de la capital catalana fins als

5 km i aconseguir així "la platja

urbana més gran d'Europa".

L’alcalde també anuncia que es

començaran a ancorar els esculls

artificials que permetran crear un

parc biològic marítim en aigües

barcelonines, entre el Port Olímpic

i el nou port esportiu de Sant

Adrià. L’alcalde manifesta que

amb el zoo aquàtic es regenerarà

artificialment una zona de llacunes

litorals i es crearà un refugi per a

les aus que migren entre Europa i

Àfrica. Referent al nou parc marí-

tim, assegura que els 400 esculls

de formigó que, en total, es

l’acord assolit. Per a Greenpeace

el projecte és insostenible des del

punt de vista ambiental, i conside-

ra que el port esportiu al costat

del Besòs és el punt més censura-

ble del projecte.

Juliol del 2000

L’alcalde de Barcelona explica

que, en correspondència amb el

port esportiu es construirà un

canal de sorra, que anirà de lle-

vant a ponent, i per aquest motiu

considera sense fonament la por a

la desaparició de les platges.

Agost del 2000

El 5 d’agost, Greenpeace difon

l’informe Coastwatch Catalunya

2000, en el qual es denuncien els

efectes negatius que tindrà per a

la costa de Barcelona l’esplanada

guanyada al mar que allotja part del

Fòrum. Entre els problemes trobats

destaca el port esportiu, que altera

el litoral i la dinàmica de costa.

Setembre del 2000

La major part de la despesa públi-

ca del Fòrum Universal de les

Cultures servirà per pagar les

infraestructures ambientals, com

l’ampliació i cobertura de la depu-

radora, inclosa al Pla Hidrològic

Nacional (PHN), la transformació

de la incineradora i la regeneració

del tram final del riu.

Desembre del 2000

Es comencen les obres de cons-

trucció del port esportiu de Sant

Adrià amb un interceptor d’onatge.

Gener del 2001

L’aportació de Fons de

Desenvolupament Regional de la

Unió Europea (FEDER) significa

un impuls definitiu a l’edifici Fòrum

i a les seves instal·lacions tecnolò-

giques.

Març del 2001

Jordi Borda, urbanista, critica que

molt del que es justifica en el pro-

jecte com a espai públic és espai

comercial i que no s’ha convidat a

la població a debatre i a reflexionar

sobre els continguts que s’han de

tractar a la trobada. Així i tot, confia

en els bons resultats d’aquesta,

encara que es planteja l’interrogant

de què passarà després en aquest

sector de la ciutat, que quedaria

funcionant només com a sector

d’hotels, oficines i negocis.

Abril del 2001

Els eixos oficials del Fòrum seran

tres: la pau, el desenvolupament

urbá sostenible i la creació cultu-

ral. L’alcalde de Barcelona afirma

que els objectius del Fòrum li

plantegen tres desafiaments: solu-

cionar la qüestió de la degradació

social de la Mina, recuperar el biò-

top marí i demostrar que la convi-

vència de les cultures és possible

a Barcelona. (Desafortunadament,

el 2004, dos d’aquests tres reptes

segueixen desafiant l’alcalde.)

Agost del 2001

Greenpeace difon l’informe

Coastwatch Catalunya 2001, en el

qual es denuncia l’impacte del

Fòrum al domini del riu Besòs.

Novembre del 2001

La confraria de pescadors de

Barcelona denuncia vessaments

il·legals al nou port de Sant Adrià,

mentre que els responsables del

Fòrum ho desmenteixen. Els pes-

17

col·locaran davant les platges de

Barcelona serviran d’hàbitat per a

espècies marines. Part d’aquest

parc serà visitable per submarinis-

tes.

Juliol del 2003

El projecte urbanístic del Fòrum tin-

drà, segons Greenpeace, un fort

impacte sobre el litoral barceloní,

en contra dels arguments de

l’Ajuntament de Barcelona sobre

desenvolupament sostenible.

Aquesta és la valoració que es fa

en l’informe presentat a Madrid

amb el títol de “Destrucció a tota

costa”. Els ecologistes argumenten

que un projecte com el del Fòrum,

desplegat sobre una gran platafor-

ma litoral creada artificialment

sobre terrenys guanyats al mar, no

pot ser considerat sostenible, ja

que respon a un objectiu molt clar:

destrossar la costa perquè perdi

les seves característiques naturals i

no pugui ser qualificada com a tal.

D’altra banda, l'informe de

Greenpeace alerta de l’amenaça

que aquest projecte suposa per a

les platges de Barcelona.

Agost del 2003

Amb la celebració del Fòrum hi ha

tot un seguit d’actuacions urbanísti-

ques que permetran a Sant Adrià

recuperar el litoral. Si bé és cert

que la indústria continuarà sent

present a primera línia de mar, com

a mínim s’aconseguirà que la ciutat

deixi de donar l’esquena a la

Mediterrània. Al marge dret hi ha

de néixer una nova platja, de mig

kilòmetre de llargària i tres hectàre-

es de superfície, a esquenes del

port esportiu de Sant Adrià i com a

continuació del parc litoral. El parc

tindrà una entrada en forma de llen-

gua prop del nou campus universi-

tari de la UPC i enllaçarà amb el

parc fluvial del Besòs.

Gener del 2004

Barcelona es planteja reduir la pla-

taforma que es pretenia guanyar al

mar per construir-hi el nou zoològic

marí. Limitar la superfície de la

nova península permetria un dels

projectes pendents de la urbanitza-

ció del litoral del Besòs que no

estarà acabat per a la celebració

del Fòrum. El retard en el permís

del ministeri de Medi Ambient i la

complexitat del projecte de trasllat

del zoològic van ajornar la cons-

trucció de la península fa uns

mesos. Davant de la poca predis-

posició del ministeri, l'Ajuntament

es planteja construir una platafor-

ma de només 6 hectàrees.

L’ampliació fins a 13 es demanaria

més endavant. La terra acumulada

procedent de les obres del Fòrum

i Diagonal Mar no es vessarà al

mar. Una empresa municipal ven-

drà la sorra (200.000 m3 a 6

euros el metre cúbic) a altres pro-

motors.

Maig del 2004

El 9 de maig, el Fòrum obre les

portes. "El Fòrum 2004 és una

oportunitat perduda per a la pro-

tecció del medi ambient", afirma el

director executiu de Greenpeace

Espanya, Juan López de Uralde; i

lamenta que "Barcelona no hagi

optat per crear un parc natural

marítim que hauria estat un model

per al desenvolupament a les ciu-

tats". Greenpeace no està interes-

sada a participar en el Fòrum per-

què no vol rentar la cara d’un pro-

jecte que s’ha fet sense atendre

els criteris de protecció de la

costa. El port esportiu de Sant

Adrià del Besòs és una actuació

que privatitza un espai públic,

cedint-lo durant 26 anys a una

empresa privada que s’encarrega

de promoure activitats comercials.

2004, Barcelona, Greenpeace

18

L’estat de neteja de la costa catalana ha millorat el 2004 en comparació amb el 2003. La quantitat d’envasos de

plàstic, la deixalla més abundant que es troba a la costa, ha passat de 57 unitats per kilòmetre a 43. També ha

decrescut la quantitat de llaunes i envasos de cartró, mentre que la xifra de bosses de plàstic, una altra de les dei-

xalles amb més presència, pràcticament s’ha mantingut.

DADES GENERALS DE CATALUNYA

El 2004 s’han inspeccionat quasi 200 kilòmetres de la costa catalana, més que el 2003. Aquest augment és degut

al fet que hi ha hagut més visites a la costa de la província de Barcelona i Girona. En canvi, a Tarragona el nivell

de seguiment de la costa ha sigut inferior.

Unitats per kilòmetre de costa

19

Catalunya presenta un fortíssim increment del nombre de bastonets de les orelles. Aquest augment es dóna espe-

cialment a la província de Barcelona, tot i que també a Tarragona, cosa que indica i evidencia el mal funciona-

ment de part de les estacions depuradores d’aigües residuals.

La brossa domèstica i els materials de construcció es detecten en quasi el 50% dels punts de la costa catalana

visitats, sense canvis importants respecte a l’any anterior. S’observa, en canvi, una presència inferior de grans

objectes metàl·lics i de mobiliari domèstic, durant el 2004, tot i que encara es trobin a quasi el 20% dels kilòme-

tres de costa observats.

20

CONTAMINACIÓ

AVUI 02/08/03

El Consell Executiu de la

Generalitat aprova un pla

especial d’emergències

per contaminació acci-

dental de les aigües mari-

nes de Catalunya. El pla

s’anomenarà CAMCAT i

comportarà un estudi

d’avaluació de riscos, la

identificació de les zones

més vulnerables i els pos-

sibles danys. Té un pres-

supost de 7,5 milions

d’euros.

AVUI 13/11/03

Catalunya no té prou

barreres per evitar la conta-

minació de les seves costes.

Segons la Generalitat,

només es disposa de la

meitat de barreres necessà-

ries per afrontar un episodi

de contaminació al mar. La

Generalitat ha previst

adquirir 6 km de material a

fi de garantir la protecció

del litoral contra aquesta

mena de catàstrofe.

TEMPORALS -

PLATGES

AVUI 21/10/03

Els darrers temporals de

llevant han provocat

greus danys a la majoria

de municipis del litoral

català. A Blanes, van pro-

vocar l’enfonsament de

59 metres del passeig

marítim. A Roses, el cost

per regenerar la sorra de

les platges s’estima en uns

65.000 euros. A

Torredembarra, van aixe-

car 100 metres de pavi-

ment del passeig marítim

i van obrir un gran esvo-

ranc. A Barcelona, la pèr-

dua de sorra en algunes

parts de la platja de la

Barceloneta ha deixat al

descobert canonades d’ai-

gua i part de la xarxa

elèctrica.

URBANITZACIÓ

EL PUNT 26/02/04

El 52% del litoral català

està qualificat com a sòl

urbà o susceptible de ser

urbanitzat. De 70 munici-

pis costaners, 14 tenen el

100% de la franja litoral

urbanitzada. Segons el

secretari de Planificació

Territorial, Oriol Nel·lo,

el projecte de Pla director

urbanístic del sistema

costaner evitarà la urba-

nització d’àrees encara

lliures i per tant la creació

de noves barreres entre

els ecosistemes litorals i

els interiors.

EL PERIÓDICO 14/03/04

El nou projecte de la

Generalitat de Catalunya

per la protecció del litoral

ha originat diferents opi-

nions entre els ajunta-

ments de la costa. Així,

mentre alguns consideren

que se’ls allibera de la

pressió d’haver de decidir

sobre l’ordenació de la

costa, per altres suposa

una intromissió en els

seus assumptes. Alguns

ajuntaments, com el de

Lloret de Mar, han accele-

rat els tràmits de declara-

ció de zones no urbanit-

zables. La Generalitat

defensa que el pla s’ha

elaborat amb la participa-

ció de molts experts, i

tots els ajuntaments tenen

encara fins al maig per

aportar idees.

AVUI 16/03/04

El Pla director urbanístic

del sistema costaner que

prepara el govern de la


permetrà que 55 km de la

costa quedin lliures de

construccions. De

moment s’han paralitzat

llicències i plans urbanís-

tics en terrenys que no

estan expressament defi-

nits com a urbanitzables.

Tretze municipis costa-

ners i dues comarques

(Barcelonès i Baix

Penedès) ja tenen tota la

façana marítima urbanit-

zada, mentre que només

un 11% de la franja cos-

tanera està protegida pel

Pla d’espais d’interès

natural (PEIN).

AVUI 08/05/04

Greenpeace denuncia en

el seu informe

Coastwatch un empitjora-

ment general de les con-

dicions ambientals de la

costa catalana, principal-

ment a causa de la crei-

xent ocupació humana,

problemes en els sistemes

de depuració d’aigües

terrestres, l’abocament de

residus i la regeneració

artificial de platges.

Segons l’estudi, 25 dels 43

municipis analitzats van

baixar en l’índex que

mesura la qualitat de la

costa. L’informe denuncia

a més que la modificació

del Pla d’ordenació urba-

na a Vilanova i la Geltrú

permetrà la urbanització

de la platja llarga en

aquesta localitat, un dels

pocs espais del litoral

català que encara no ha

estat urbanitzat.

LA VANGUARDIA

29/05/04

La Conselleria de Política

Territorial ha elaborat un

Pla director urbanístic del

sistema costaner que pre-

serva tot el sòl “No

Urbanitzable” i

“Urbanitzable No

Delimitat”, en una franja

de 500 metres de la línia

de mar. Aquesta mesura

suposarà una major pro-

tecció del litoral davant la

pressió urbanística.

RESUMS DE PREMSA CATALUNYA

21

Mentre s’aprovi, queda-

ran suspeses noves llicèn-

cies i tràmits urbanístics.

Es calcula que 24.500 ha

de sòl, incloent les 7.500

ha d’espais PEIN, queda-

ran classificades com a

“Sòl No Urbanitzable del

Sistema Costaner”.

LEGISLACIÓ GENE-

RAL

AVUI 15/12/03

Dins l’acord del nou

govern tripartit, hi ha

inclòs l’objectiu de redac-

tar i aprovar la Llei de

protecció integral del

litoral català. Aquesta llei

haurà de protegir la zona

terrestre i de plataforma

continental, i determinar

les mesures de protecció i

correcció que siguin

necessàries a cada tram

del litoral.

PORTS

AVUI 15/01/04

Joaquim Nadal, conseller

de Política Territorial i

Obres Públiques, fa unes

declaracions en les quals

es dedueix la possibilitat

d’aixecar la moratòria

que impedeix la construc-

ció de nous ports espor-

tius al litoral català. El

conseller va declarar en la

seva visita a les obres del

nou port de Badalona

que el fet que hi hagi

molts ports no vol dir

que n’hi hagi prou.

LA VANGUARDIA

08/03/04

El litoral català enfronta

el debat entre la falta de

places per a vaixells

esportius i la defensa del

medi ambient. L’1 de

gener de 2005, un cop

acabi la moratòria per la

construcció de nous ports

esportius, la demanda de

nous ports serà molt

forta. Els grups ecologis-

tes defensen que la costa

catalana està ja saturada

de ports, que s’ha demos-

trat que tenen greus con-

seqüències: trenquen el

paisatge, generen residus i

afecten els corrents natu-

rals de la costa i el movi-

ment de sorres.

LA VANGUARDIA

15/04/04

Els ports són una barrera

pel transport dels sedi-

ments que mantenen les

sorres a les platges. La


estima que impedeixen el

moviment de més de 700

mil metres cúbics de

sorra a l’any, i afecten

principalment les costes

2004, Barcelona, Greenpeace / Luigi Ceccaroni

22

del Maresme i en menor

mesura la Costa Brava (ja

que està formada princi-

palment per petites

cales). Encara que els

ports tenen l’obligació de

fer bypass de sorres, pràc-

ticament cap d’ells com-

pleix aquest requisit. La

Generalitat preveu posar

en marxa un servei de

dragues, amb cofinança-

ment dels ports, per

moure la sorra que quedi

a la vessant nord dels

ports a les platges afecta-

des per temporals.

EL PUNT 10/05/04

La ministra de Medi

Ambient ha anunciat que

no regenerarà les platges

que perden sorra per

culpa dels ports esportius

i altres infraestructures. La

majoria d’alcaldes de les

poblacions afectades han

criticat aquesta decisió i

diuen que és el Ministeri

el que va aprovar la cons-

trucció dels ports espor-

tius i per tant és el res-

ponsable. D’altra banda,

l’alcalde de Blanes està

d’acord amb la ministra

ja que la regeneració arti-

ficial de platges és una

inversió a fons perdut.

AVUI 11/05/04

El Departament de

Política Territorial de la

Generalitat de Catalunya i

els ports esportius finan-

çaran cada un el 50% del

cost de la regeneració de

platges afectades pels tem-

porals. El mètode de rege-

neració consistirà en la

transferència de sorres

drenades en els mateixos

ports i en l’intercanvi

anual de sorres acumula-

des als dics. Els primers

ports que iniciaran aques-

ta mesura seran els del

Balís, Mataró, Premià, el

Masnou, Coma-ruga i

Torredembarra.

ESCALFAMENT

GLOBAL

LA VANGUARDIA

26/02/04

Segons un estudi presen-

tat pel Consell Assessor

per al Desenvolupament

Sostenible de la Gene-rali-

tat de Catalunya, cal espe-

rar que a Catalunya l’aug-

ment de temperatura arri-

bi fins a 3,5ºC a final d’a-

quest segle, superior a la

mitjana prevista per tot el

planeta.

PESCA

LA VANGUARDIA

18/03/04

El Consell de Ministres

de Pesca Europeus ha

aprovat un conjunt de

mesures per evitar les

captures accidentals de

cetacis. Aquestes mesures

obligaran a instal·lar dis-

positius acústics a les xar-

xes, que espantin els ceta-

cis de les àrees de pesca, i

que hi hagi observadors

en els vaixells pesquers de

més de 15 metres d’eslo-

ra. Aquesta normativa va

tenir en contra el vot

d’Espanya, ja que el

ministre de Pesca espan-

yol considera que aques-

tes mesures no tenen un

fonament científic, obli-

guen a fer despeses addi-

cionals als pescadors i

donen tracte de favor als

pescadors del Canal de la

Mànega, per als quals l’a-

cord entrarà en vigor un

any més tard que per a la

resta.

2002, aircraft carrier USS John F. Kennedy, Tarragona, JimHampshire

23

A la costa gironina en concret, la quantitat de deixalles trobades és bastant similar a ambdós anys. Girona conti-

nua sent la part més neta de la costa catalana. De fet, la quantitat d’envasos i bosses de plàstic, els dos tipus de

residus més abundants, ha decrescut.

DADES PER PROVÍNCIESPROVÍNCIA DE GIRONA

A Girona s’observa un increment de la presència de bastonets de les orelles, tot i que es tracta d’un augment més

moderat en comparació amb el problema alarmant de Barcelona.

A Girona, la situació de les restes de grans dimensions ha empitjorat, ja que la presència de brossa domèstica

arriba al 46%, xifra molt superior a la de l’any 2003. Similarment, s’ha trobat molt més material procedent de

terra, restes de naufragis i de collites.

24

LEGISLACIÓ GENE-

RAL

AVUI 15/12/03

En el seu acord, el nou

govern tripartit preveu la

protecció de diverses

zones de la Costa Brava,

com les zones del port de

Portbou al port de Roses,

de la platja de Pals a la del

Castell, de Sant Feliu a

Blanes, i zones puntuals

afectades per possibles

ampliacions o construcció

de nous ports esportius.

ALT EMPORDÀ

EL PUNT 06/03/04

El conseller de Medi

Ambient, Salvador Milà,

ha anunciat que es decla-

raran parc natural els

aiguamolls de l’Empordà,

el massís de Montgrí i les

illes Medes. S’estudia la

figura més escaient a fi de

crear una àrea protegida

conjunta. Segons el con-

seller, la Costa Brava no

suportaria uns altres 25

anys de desenvolupament

com els que ha sofert

fins ara.

URBANITZACIÓ


El Col·legi d’Arquitectes

de Girona té previst realit-

zar el proper mes de març

un debat per reflexionar

sobre el model de creixe-

ment de la Costa Brava,

en què participaran tots

els sectors implicats. Els

arquitectes consideren que

en aquests moments s’està

produint un creixement

urbanístic desorbitat que

cal racionalitzar.

EL PUNT 29/02/04

La primera línia de costa

de Girona és la més pro-

tegida de Catalunya.

Conté el 50% de zones

protegides pel PEIN i

quasi hi ha els mateixos

kilòmetres de costa urba-

nitzats com de no urba-

nitzables.

AVUI 03/03/04

El Col·legi d’Arquitectes

de Catalunya organitza un

congrés amb la voluntat

d’analitzar la transforma-

ció del litoral gironí i fer

propostes per a un plane-

jament de futur sosteni-

ble. El debat es centrarà

en tres jornades a Roses,

Palafrugell i Blanes, i reu-

nirà a diferents col·lectius,

com urbanistes, geògrafs,

economistes, empresaris i

ecologistes.

ALT EMPORDÀ

AVUI 13/10/03

Una cinquantena d’enti-

tats ecologistes convoca-

des per l’associació

Salvem l’Empordà, van

subscriure la “Declaració

de Figueres”, un manifest

en què es demana una

moratòria a l’actual des-

envolupament urbanístic

de la franja litoral.

LA SELVA


La plataforma SOS Lloret

ha presentat un docu-

ment a l’Ajuntament d’a-

questa localitat en què

s’indica que la construc-

ció de 139 pisos i 5 hotels

a Costa Marcona tindrà

impactes ambientals

greus per a aquesta zona,

un corredor forestal entre

la costa i el massís de

Cadiretes.

LA SELVA


L’Ajuntament de Lloret

de Mar ha declarat com a

no urbanitzables les zones

de Costa Marcona i Cala

Banys com a resultat de

l’informe presentat per un

grup d’arquitectes, en el

qual s’aconsella no edifi-

car més habitatges en

aquesta zona. La platafor-

ma SOS Lloret ha celebrat

aquesta decisió.

LA SELVA

LAMALLA.NET 23/03/04

La plataforma ciutadana

SOS Lloret es nega a que

l’autopista del Maresme

arribi fins aquesta locali-

tat selvatana. Ho van tor-

nar a demostrar aquest

dilluns, amb una protesta

que va tenir lloc a la plat-

ja. Van estendre a la sorra

unes lletres gegants on es

podia llegir el lema No a

l’autopista!. Tot i que la

seva lluita va començar fa

només vuit mesos, les rei-

vindicacions de SOS

Lloret es troben en un

moment dolç. Gràcies a

les 12.000 signatures de

suport recollides, ja s’ha

aconseguit que l’Ajunta-

ment veti els projectes

urbanístics que amenaça-

ven algunes àrees encara

poc castigades del litoral,

com Cala Banys, Sant

Quirze i Costa Marcona.

LA SELVA


La plataforma SOS Lloret

s’ha mostrat satisfeta del

fet que l’Ajuntament d’a-

questa localitat hagi para-

litzat les llicències atorga-

des per urbanitzar 32.000

metres quadrats a prime-

ra línia de costa a la plat-

ja de Fenals. A més, recla-

ma que es declari d’inte-

rès natural el corredor

forestal que encara

estigui preservat.

PORTS

ALT EMPORDÀ

EL PUNT 04/11/03

Es prova a Portlligat un

sistema d’amarrament

d’embarcacions dissenyat

per evitar que danyi la

posidònia marina. Si el

sistema funciona, s’im-

plantarà a altres zones

protegides.

RESUMS DE PREMSA GIRONA

25

A Barcelona, el nombre d’envasos de plàstic s’ha reduït i el de llaunes ha augmentat lleugerament respecte a l’any

2003. Però, en conjunt i comparativament amb les altres províncies, Barcelona te costa més bruta de tota Catalunya.

En general, Barcelona sempre ha sigut la part de la costa amb més quantitat de residus sanitaris, però l'increment

d’aquest 2004 en què s’han comptabilitzat quasi 500 bastonets de les orelles de mitjana a cada kilòmetre de la

costa revela el problema del mal funcionament de part de les estacions depuradores d’aigües residuals.

PROVÍNCIA DE BARCELONA

26

L’estat general de la costa barcelonesa ha millorat quant a presència de brossa i mobiliari domèstic, grans objectes

metàl·lics i restes de collites. Tot i això, la quantitat de materials de construcció, el problema que més afecta aquesta

part de la costa catalana, prop d’un 60% de la zona observada, no s’ha reduït en comparació amb l’any 2003.

2004, Vilassar de Mar, Greenpeace

27

TEMPORALS -

PLATGES

MARESME

LA VANGUARDIA

30/10/03

Segons Sànchez-Arcilla,

professor de la UPC, les

platges del Maresme

requereixen un manteni-

ment continuat de la

sorra a causa de l’alt

nivell d’urbanització.

Josep Antoni Caparrós,

vicepresident de la

Confraria de Pescadors de

Barcelona, assenyala que

la solució hauria estat no

edificar tant a la costa per

convertir-la únicament en

una font d’ingressos eco-

nòmics, però amb un

futur sense platges.

Segons Francesc

Alfambra, estudiós del

litoral, la solució seria

deixar una franja de 60-

70 metres per permetre la

formació de dunes que

reposin les sorres.

LA VANGUARDIA

11/02/04

El litoral de Barcelona no

disposarà de barreres

antitemporals fins l’any

2007. Segons la tinent

d’alcalde de Barcelona,

Imma Mayol, el projecte

està en fase de redacció i

inclou la implantació de

barreres mar endins.

Aquest any l’Ajuntament

disposa de 10.000 metres

cúbics de sorres proce-

dents del dragat del Port

Olímpic de Barcelona que

s’utilitzaran per reposar

les sorres que s’enduen

els temporals.


El temporal de llevant ha

deixat pràcticament sense

sorra les platges de la

Barceloneta i Sant

Sebastià.

MARESME

LA VANGUARDIA

15/04/04

La platja de Cabrera ha

passat de tenir 80 metres

a pràcticament desaparèi-

xer en els darrers anys.

RENFE ha construït en

escull de pedra per evitar

que el mar s’endugui les

vies. Aquesta platja és de

les més castigades de la

costa de Barcelona pels

temporals i l’efecte barre-

ra de sorra dels ports

esportius, especialment el

de Mataró. El Ministeri

de Medi Ambient té pre-

vist regenerar-la l’any que

ve amb sorres d’un banc

situat a 600 metres mar

endins. Entre 1986 i 1994

es van regenerar 25 km

de platges al Maresme

amb 10 milions de metres

cúbics de sorra. Molta

d’aquesta sorra ja ha des-

aparegut, cosa que

demostra que la creació

de platges artificials

requereix un manteni-

ment continuat.

URBANITZACIÓ

EL PUNT 29/02/04

Un informe del

Departament de Política

Territorial de la


assenyala que el 75% del

litoral de la província està

urbanitzat. Només hi ha

un 18% no urbanitzable

repartit entre els munici-

pis de Canet, Sant Pol,

Malgrat, Santa Susanna, i

Vilanova i la Geltrú; i un

8% protegit pel PEIN al

Prat de Llobregat,

Viladecans i Sitges.

BARCELONÈS


Un candidat a la

Presidència de la

Generalitat de Catalunya,

Josep Piqué, ha presentat

una proposta d’ampliació

de l’aeroport del Prat que

suposaria guanyar 425

hectàrees al mar.

LA VANGUARDIA

23/11/03

Les construccions a la

costa han frenat les arri-

bades naturals de sedi-

ments a les platges.

Catalunya, i en especial

Barcelona, ocupa un dels

primers llocs en saturació

de la costa. Ja la construc-

ció del ferrocarril i carre-

teres va provocar la des-

aparició de les zones de

dunes arran de la costa.

D’altra banda el flux de

sorres del Tordera a

Barcelona ha quedat fre-

nat pels ports esportius

de la província de

Barcelona.

BARCELONÈS


El pantalà de Repsol a

Badalona ha passat a ser

propietat de

l’Ajuntament, que té la

intenció de transformar-

lo en un passeig marítim.

La cessió s’ha fet per deu

anys. L’Ajuntament no té

encara els diners necessa-

ris per fer aquesta actua-

ció, que aniria inclosa en

un projecte d’ampliació

del passeig marítim de

Badalona.

GARRAF

EL PUNT 30/04/04

L’Associació de Protecció

del Medi Ambient de

Garraf i l’Agrupació

Excursionista Talaia

demanen a l’Ajuntament

de Vilanova que reconsi-

deri la construcció d’un

hotel i 259 apartaments a

la Platja Llarga. Aquests

grups han presentat

al·legacions contra el pro-

jecte i denuncien que el

govern local ha modificat

RESUMS DE PREMSA BARCELONA

28

el pla general per benefi-

ciar l’empresa promotora

d’aquestes obres.

FÒRUM - ZOO


La ministra de Medi

Ambient, Elvira

Rodríguez, va dir a

Barcelona que no es con-

cedirà l’autorització per

construir la plataforma

de 13 hectàrees del zoo

marí a la desembocadura

del riu Besòs. La raó que

dóna la ministra és que,

al zoo, és previst d’in-

cloure espècies no aquàti-

ques, i la llei de costes

només admetria un zoo

d’espècies exclusivament

aquàtiques.

LA VANGUARDIA

05/02/04

José Trigueros, director

de Costes del Ministeri de

Medi Ambient, ha decla-

rat que no incompliran la

Llei de costes i acceptaran

l’ampliació de terrenys

que es guanyaran al mar

per crear el zoo marí, al

costat del Fòrum de

Barcelona. El projecte de

12 hectàrees preveu crear

una zona de maresmes

naturals com a hàbitat

d’aus migratòries, però

també la instal·lació

d’una clínica veterinària,

edificis logístics i comer-

cials, zones de pícnic i un

espai per a goril·les. El

director de Costes assen-

yala que la Llei només

permet ocupar zones de

domini públic terrestre-

marítim per aquelles acti-

vitats que no poden tenir

cap altra ubicació.


Greenpeace ha demanat

al Ministeri de Medi

Ambient que no autoritzi

a l’Ajuntament de

Barcelona la instal·lació

del zoo a l’àrea del Besòs,

ja que aniria contra la

Llei de costes de l’any

1988. Ministeri i

Ajuntament tenen previst

negociar aquest tema

properament. Segons

Greenpeace, si es donés

aquesta autorització,

altres municipis de la

costa de Barcelona també

demanarien poder priva-

titzar parts de la seva

costa. El deteriorament

de la costa de Barcelona

no és excusa per instal·lar

un zoo.

LA VANGUARDIA

15/04/04

Es preveu que abans de

l’inici del Fòrum, l’em-

presa Infraestructures de

Llevant haurà finalitzat

les obres de recuperació

de 3 km del tram final del

Besòs. A la tardor s’obri-

ria al públic el parc flu-

vial que anirà de

Montcada fins al mar.

S’espera que la desembo-

cadura es converteixi en

lloc de pas d’aus migratò-

ries. Segons Antoni

Fogué, regidor de Medi

Ambient de l’Ajuntament

de Santa Coloma, les

actuacions dels darrers

anys faran que el riu

Besòs deixi de ser la cla-

veguera a l’aire lliure en

què es va convertir

durant els anys 60, però

no deixarà de ser un riu

artificial.

TURISME

BARCELONÈS

AVUI 05/12/03

El port de Barcelona ha

superat el milió de perso-

nes que han arribat com a

turistes en creuers. L’any

2003 es tancarà amb un

increment del 23% d’a-

questa mena de visitants i

consolida a Barcelona

com a líder a Europa d’a-

quest tipus de trànsit

marítim turístic. Es pre-

veu que l’any 2015 es

podria arribar als 2,5

milions de turistes.

AIGÜES RESIDUALS

BARCELONÈS

20 MINUTOS 23/01/04

La depuradora del Fòrum

sanejarà l’aigua de Tiana,

Montgat, Badalona, Santa

Coloma, Sant Adrià i el

nord de la ciutat de

Barcelona. L’aigua tornarà

sanejada al mar. L’obra

haurà de complir amb la

normativa europea reduint

l’ús de productes químics.

CONTAMINACIÓ -

PETROLI

GARRAF

LA VANGUARDIA

18/03/04

Apareixen aus banyades

de petroli a les costes

catalanes. Es sospita que

el fuel prové de la neteja

il·legal d’algun vaixell

davant de la costa. La

majoria dels ocells són

frarets que es troben en

fase de migració cap a

l’Atlàntic nord.

GARRAF

AVUI 19/03/04

Una petita marea negra

va ser detectada davant la

costa de Garraf. La taca té

un radi de 2 km i és de

difícil recollida ja que és

molt fina i dispersa.

Conté cercles de quitrà

d’entre 2 i 30 centímetres.

Al ser detectada es va

activar l’alerta d’emer-

gències per contaminació

accidental d’aigües mari-

nes a fi d’evitar que arri-

bés a la costa. El respon-

sable sembla ser algun

vaixell que hauria netejat

les seves sentines davant

la costa. El cos d’agents

29

rurals ha recollit 22 aus

impregnades amb petroli.

GARRAF

LA VANGUARDIA

20/03/04

Es recullen a Sitges i Sant

Pere de Ribes uns 200 kg

de fuel. La taca d’uns 40

km de llarg i un metre

d’ample ha arribat fins al

litoral i ha afectat la

fauna marina, especial-

ment aus, tacades de fuel.

El Centre d’Emergències

mantindrà encara la fase

d’alerta per contaminació

en la Mediterrània. Les

aus afectades s’estan trac-

tant al Centre de

Recuperació de Fauna de

Torreferrusa.

GARRAF

LA VANGUARDIA

21/03/04

La Generalitat de

Catalunya ha aixecat l’a-

lerta per contaminació

marina després de l’apa-

rició d’una taca de fuel

davant la costa originada

per una neteja il·legal feta

per algun vaixell prop de

la costa. La Direcció

d’Emergències considera

que les taques detectades,

principalment a Garraf, ja

han estat eliminades.

GARRAF

LA VANGUARDIA

26/03/04

Apareixen davant Garraf

diverses taques de petroli,

la més gran de 500 metres

de diàmetre. Aquest fet ha

obligat a activar el Pla de

protecció civil contra la

contaminació marina.

Mitja dotzena d’embarca-

cions han iniciat ja les

tasques de neteja al mar.

Es desconeix l’origen d’a-

questa contaminació però

tot sembla indicar que

hauria estat deguda a la

neteja de tancs d’algun

vaixell a alta mar.


30

En general, a Tarragona disminueix la presència de residus: envasos de plàstic, bosses i llaunes.

A la costa de Tarragona s’observa el problema de l’increment de bastonets de les orelles, mentre que el nivell de

les altres deixalles es manté en comparació amb l’any passat.

PROVÍNCIA DE TARRAGONA

31

Tarragona

La costa tarragonina presenta un estat lleugerament millor el 2004 que el 2003, gràcies a una clara reducció de la

presència del material de construcció, mobiliari domèstic, restes de naufragis i grans objectes metàl·lics.

32

CONTAMINACIÓ -

PETROLI

EL PUNT 13/11/03

La Generalitat de

Catalunya presenta a

Tarragona el pla CAM-

CAT per combatre la con-

taminació marina per

hidrocarburs. El pla pre-

veu la instal·lació de

dipòsits de material anti-

contaminació, dos dels

quals estaran situats a

Tarragona i a Sant Carles

de la Ràpita.

PORTS

BAIX PENEDÈS


S’han iniciat les obres

d’ampliació del port de

Segur de Calafell. La nova

instal·lació disposarà de

548 amarradors i costarà

18 milions d’euros. Està

previst que la sorra extre-

ta durant la construcció

es dipositi a la platja de

Calafell a fi de fer-la més

estable i compensar l’ero-

sió del litoral.

URBANITZACIÓ


L’alcaldessa de Cunit,

Dolors Carreras, ha fet

públic que la Comissió

d’Urbanisme de

Tarragona ha frenat la

construcció d’una zona

hotelera al litoral que ja

havia estat autoritzada

pel Govern central.

Segons l’alcaldessa, aquest

projecte és viable i idoni

per al municipi.

BAIX EBRE


L’Ajuntament de Sant

Carles de la Ràpita ha

desestimat la construcció

d’una urbanització mari-

na a la zona del Saliner.

L’actual equip de govern

ha sotmès el projecte a

una consulta popular que

va inclinar-se per un altre

model d’urbanització.

L’alcalde ha indicat que la

zona s’urbanitzarà d’a-

cord amb el paisatge del

delta, i així minimitzarà

l’impacte ambiental.

BAIX EBRE

EL PUNT 20/04/03

Medi Ambient vol elimi-

nar les estructures artifi-

cials que hi ha al llarg del

litoral del delta de l’Ebre.

La principal actuació es

farà a la barra del

Trabucador, amb el tras-

llat de l’empresa fabricant

de sal a un polígon de

Sant Carles de la Ràpita, i

l’eliminació de la línia

elèctrica que li subminis-

tra l’energia. A més des-

apareixeria el trànsit de

camions. Un dels objec-

tius és també minimitzar

els efectes dels temporals

de llevant en aquesta

zona.

MONTSIÀ

LA VANGUARDIA

29/01/04

La pressió urbanística

amenaça una de les zones

rocoses més conservades

de Catalunya, als munici-

pis de l’Ampolla, el

Perelló i l’Ametlla de

Mar. Actualment hi ha un

hotel als penya-segats de

l’Ampolla i un altre en

obres al Perelló. A

l’Ametlla de Mar hi ha

projectes de construir

urbanitzacions i àrees

residencials. Només la

zona de Cala Nova ha

entrat en un projecte de

protecció.

BAIX EBRE


La proposta de traslladar

les salines de la Trinitat a

Sant Carles de la Ràpita

ha estat ben acollida pels

sector socials i la mateixa

empresa. Aquesta és una

de les mesures amb la

qual es vol frenar la

regressió del delta de

l’Ebre i protegir la barra

del Trabucador, reduint el

trànsit de camions per la

zona. Està també previst

construir un dic de 3,5

km de longitud a la punta

de la Banya.

EL TARRAGONÈS

EL PUNT 05/03/04

Les obres de construcció

d’un nou passeig marítim

a la Platja Llarga de Salou

han quedat paralitzades

després que fa uns dies es

van iniciar les tales dels

primers pins a la zona on

ha d’anar aquesta infraes-

tructura. Segons la

Conselleria de Política

Territorial, el 100% del

sòl de Salou es considera

urbà, tot i que el Pla

director del sistema cos-

taner, de febrer d’aquest

any, qualifica la Platja

Llarga i el seu entorn com

a terreny no urbanitzable.

L’obra té els permisos de

la Generalitat de

Catalunya i Foment però

faltaria el permís de la

Conselleria d’Economia,

de qui dependria el

Consorci Recreatiu

Turístic, promotor de l’o-

bra.

EL TARRAGONÈS

EL PUNT 28/05/04

El conseller de Política

Territorial, Joaquim

Nadal, ha dit que caldrà

arribar a un consens amb

l’Ajuntament de

Tarragona, que té la

intenció d’urbanitzar una

zona veïna a Altafulla

coneguda com la Cabana.

Aquest projecte ha estat

RESUMS DE PREMSA TARRAGONA

33

criticat per l’Ajuntament

d’Altafulla, així com per

alguns grups del de

Tarragona, i entraria en

conflicte amb el pla de la


de limitar la urbanització

del litoral català.

BAIX CAMP


El consistori de Mont-

roig del Camp ha donat

els permisos per construir

105 pisos al centre de

Miami Platja, ja que con-

sidera que aquesta zona ja

havia estat declarada com

a urbanitzable l’any 1972.

Aquesta era una de les

últimes zones litorals del

municipi no urbanitzades.

TEMPORALS

BAIX EBRE

AVUI 30/03/04

El temporal de mar ha

inundat la barra del

Trabucador que uneix el

delta de l’Ebre amb la

península dels Alfacs. A la

platja de la Marquesa

(Deltebre), les ones van

saltar la barrera de pro-

tecció de sorra i l’aigua

de mar va envair diversos

camps d’arròs.

BAIX EBRE

AVUI 20/04/03

El conseller de Medi

Ambient, Salvador Milà,

va presentar un programa

d’actuacions urgents per

donar resposta als danys

provocats pel darrer tem-

poral en el delta de l’Ebre

i reduir la fragilitat d’a-

questa zona litoral.

Aquestes mesures es con-

sensuaran amb el

Ministeri de Medi

Ambient i es fonamenten

en actuacions toves que

tinguin en consideració

els valors i la dinàmica

natural de la zona.

CONTAMINACIÓ -

PETROLI

BAIX EBRE


Una taca d’hidrocarburs

de 2 km de llarg i 75

metres d’ample va ser

detectada al costat de la

plataforma petrolífera

Casablanca, davant les

costes de Tarragona, i va

originar alarma per la

possibilitat que arribés al

delta de l’Ebre. La fuita va

ser deguda a una avaria a

la instal·lació. La taca va

ser ràpidament acotada

per un remolcador de

Repsol i dues embarca-

cions de salvament.

Greenpeace ha denunciat

el perill de les

instal·lacions petroleres

en el mar.

PROTECCIÓ

ECOSISTEMES

EL TARRAGONÈS

EL PUNT 24/09/03

La Generalitat de

Catalunya ha aprovat el

Pla especial de protecció

de la desembocadura del

riu Gaià, prop d’Altafulla.

L’objectiu del Pla és prote-

gir especialment la zona

humida i els ecosistemes

fluvials que la componen.

EL TARRAGONÈS


Uns 30 voluntaris de

DEPANA han fet una

neteja a una zona de difí-

cil accés a la punta de la

Móra. Van recollir 47 sacs

d’escombraries, amb unes

2 tones de residus, princi-

palment domèstics i de

pesca.

EL TARRAGONÈS

LA VANGUARDIA

29/01/04

Es presenta un projecte

per ampliar la zona prote-

gida del riu Gaià.

Actualment només està

dins del PEIN (Pla d’es-

pais d’interès natural) un

tram d’un kilòmetre a

partir de la desembocadu-

ra del riu. El Pla preveu

ampliar aquesta zona en

unes 25 hectàrees (majori-

tàriament propietat

d’Endesa S.A.) com a zona

de cultiu.

34

L'INCAS resumeix en una sola xifra l’estat de la costa de cada un dels municipis en els que s’ha portat a terme el

projecte Coastwatch; reflecteix el contingut del qüestionari de suport a l’observació de la zona costanera.

S’expressa en una escala del 0 al 10, representant “0” la màxima contaminació i mínima sostenibilitat i “10” la

màxima qualitat ambiental.

L'INCAS està compost per 6 parts que fan referència a:

1. Residus i contaminació

2. Zona d’influència i urbanització

3. Característiques físiques de la costa

4. Efluents

5. Riscos

6. Olis i petroli

Aquest índex no és comparable amb d’altres que es basen en l’anàlisi de diferents paràmetres. L'INCAS té en

compte les deixalles trobades a la platja. Es dóna una especial rellevància a les obres que es troben dins la franja

costanera (dics, espigons, esculleres, ports i urbanitzacions); com també al tipus d’influència o dedicació, nor-

malment poc sostenible, que pateix la zona pròxima a la costa (per exemple: camps de golf, turisme, indústria,

grans construccions, abocadors). A més s’avaluen les característiques de la costa física i les amenaces imminents

que poden empitjorar-la (per exemple: extracció de sorra, abocaments d’escombreries, erosió, contaminació per

olis, petrolis o radioactivitat). Per últim volem destacar que aquest índex té, com a límit superior, la mateixa

cientificitat i precisió pròpia de les dades del Coastwatch.

ÍNDEX DE QUALITAT DE LA COSTA INCAS

35

Riu Muga

Riu Fluvià

Riu Ter

DADES SEGONS LES PROVÍNCIESGIRONA

Portbou 7

Colera7

Llançà 6

El Port de la Selva 6

Cadaqués

Roses 6

Castelló d'Empúries

Sant Pere Pescador

L'Escala 5

Torroella de Montgrí 7

Pals 6

Begur 6

Palafrugell 8

Mont-ras

Palamós 5

Calonge de les Gavarres 6

Castell-Platja d'Aro 6

Sant Feliu de Guíxols 5

Santa Cristina d'Aro

Tossa de Mar

Lloret de Mar 6

Blanes 6

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

INCAS

Excel·lent

Molt bé

Bé

Suficient

Insuficient

Molt insuficient

Pèssim

No apte per la vida

Riu Tordera

Riu Besòs

Riu Llobregat

BARCELONAMalgrat de Mar 6

Santa Susanna 6

Pineda de Mar 6

Arenys de Mar

Canet de Mar

Sant Pol de Mar 6

Calella 7

Premia de Mar 3

Vilassar de Mar 3

Cabrera de Mar 5

Mataró 5

Sant Andreu de Llavaneres 7

Sant Vicenç de Montalt

Caldes d'Estrac

El Masnou 4

Montgat

Badalona 4

Gavà

Viladecans 5

El Prat de Llobregat 5

Barcelona 3

Sant Adrià del Besòs 3

Castelldefels 6

Sitges 5

Sant Pere de Ribes 6

Vilanova i la Geltrú 3

Cubelles

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

INCAS

Excel·lent

Molt bé

Bé

Suficient

Insuficient

Molt insuficient

Pèssim

No apte per la vida

37

Riu Francolí

Riu Gaià

Riu Ebre

Calafell 4

El Vendrell 6

Roda de Barà 5

Tarragona 6

Altafulla

Torredembarra

Creixell 7

Cambrils

Salou

Vila-Seca

L’Ampolla 6

El Perelló 5

Atmella de Mar 6

Vandellòs 6

Mont-roig del Camp 7

Deltebre 7

Sant Jaume d'Enveja 8

Sant Carles de la Ràpita 8

Amposta 7

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

TARRAGONA

INCAS

Excel·lent

Molt bé

Bé

Suficient

Insuficient

Molt insuficient

Pèssim

No apte per la vida

Cunit

38

INCAS 1999 2000 2001 2002 2003 2004Portbou 8 9 9 8 8Colera 8 7 8 7 7Llançà 7 7 6 7 6Port de la Selva # 8 8 7 7Cadaqués 7 7 9 8 7Roses 6 7 7 6 6Castelló d'Empúries 7 7 9 7 7Sant Pere Pescador 8 8 8 8 8L'Escala 7 6 5 6 5Torroella de Montgrí 8 8 8 7 6Pals 6 8 6 7 6Begur 8 8 7 # #Palafrugell 8 8 9 8 8Mont-ras 8 9 9 # #Palamós 6 6 7 6 5Calonge 7 6 6 7 7Castell-Platja d'Aro 7 7 7 7 6Sant Feliu de Guíxols 6 7 6 6 6Santa Cristina d'Aro 6 5 # # #Tossa de Mar 7 8 8 # 7Lloret de Mar 7 7 7 7 7Blanes 5 6 6 6 5Malgrat de Mar 5 4 4 5 5Santa Susanna # 5 5 5 5Pineda de Mar 4 # # # 6Calella 5 6 # 6 6Sant Pol de Mar 7 7 7 # 7Canet de Mar 6 6 5 5 4Arenys de Mar 5 5 5 # 6Caldes d'Estrac 5 5 5 # #Sant Vicent de Montalt 5 4 # # #Sant Andreu de Llavaneres 5 5 5 6 7Mataró 5 5 5 5 4Cabrera de Mar 5 5 6 5 5Vilassar de Mar 5 5 3 3 4Premià de Mar 4 4 3 4 3El Masnou 4 5 4 5 4Montgat 6 6 6 # 5Badalona 5 5 # 4 3Sant Adrià del Besós 3 3 3 3 3Barcelona 4 4 4 4 3El Prat de Llobregat 4 4 4 # #Viladecans 4 # 5 # #Gavà 4 4 # # #Castelldefels 6 5 7 # #Sitges 5 5 5 5 4Sant Pere de Ribes 8 8 5 5 5Vilanova i la Geltrú 4 5 5 4 3Cubelles 4 5 5 4 4Cunit 4 4 # # #Calafell 6 6 5 4 3El Vendrell 5 5 5 6 5Roda de Barà 6 6 6 7 6Creixell 6 5 # # #Torredembarra 6 6 # # #Altafulla 5 6 6 # #Tarragona 4 4 4 5 5Vila-seca 5 # 4 # #Salou 6 6 6 # #Cambrils 4 5 # 5 4Mont-roig del Camp # 6 6 # 6Vandellós # 6 6 # #Ametlla de Mar 7 6 6 6 5El Perelló 5 6 # 7 5L'Ampolla 6 6 # 6 5Deltebre 8 8 8 9 8Sant Jaume d'Enveja 8 8 8 9 8Amposta 7 8 7 # 6Sant Carles de la Ràpita 7 9 8 # #

CRONOLOGIA COMPARATIVA-INCAS

7766#6##57668#5665##6666676####755334#43355#6563##465###6###766567878

39


QÜESTONARI COASTWATCH EUROPE 2004

40

Catalunya

Aquest qüestionari s’ha d’emplenar per cada unitat de 500 m. Per tant, a cada bloc li corresponen 10 qüestionaris.

Contesteu atentament les preguntes. És obligatori respondre-les totes. Tan sols es pot escriure dins els parèntesis.

Des del començament i durant tota la unitat, teniu en compte les preguntes B2 (efluents), D5 (comptabilització

d’animals) i l’apartat E (brossa i pol·lució).

A. Informació sobre el lloc i els observadors

A1.

A2. Municipi al qual pertany la unitat

[ ]

A3. Denominació de la unitat observada

[ ]

A4. Data de la sortida (dia/mes/any)

[ | | ]

A5. Coneixeu la zona?

[ ]

(0) No

(1) Sí, bé

(2) Sí, una mica (ex: segona visita)

A6. La unitat és una zona qualificada per una directiva de la Unió Europea?

[ ]

(0) No ho sé

(1) Sí

(2) No

A7. Si a la pregunta 'A6' s'ha respost 'Sí', especifiqueu (màxim 3 respostes); si no passeu a la pregunta 'A8'.

[ ] [ ] [ ]

(1) Biòtop Corine (6) Altra qualificació d'importància natural

(2) Àrea Ramsar (7) Zona de bany

(3) Directiva Hàbitat (8) Zona de marisqueria

(4) Parc nacional (9) Aqüicultura

(5) Reserva natural

A8. És accessible la unitat?

[ ]

1. Codi país

[ 10 ]

2. Codi província

[B ]

4. Número unitat

[ ]

3. Número bloc

[ ]

41

(1) Sí, sempre, a peu i amb vehicle

(2) Només a peu

(3) No

A82. L'accés a la unitat és prohibit?

[ ]

(0) No

(1) Sí

B. Influències procedents de terra

B1. Quines característiques té la zona pròxima a la costa (500m)? (Màxim 5 respostes)

(1) Pastura intensiva, Golf

(2) Horta, Granja, Cultius

(3) Matollar, Sotabosc

(4) Dunes

(5) Parc, Boscos

(6) Maresmes

(7) Roques, Sorra

(8) Població, Zona residencial

B2. Efluents. Anota el número total dels corrents (veure B2t) que arriben a la costa en la unitat, i indica el tipus i les

característiques dels 4 més importants.

1. Tipus

1 riu o desguàs d’albufera

2 canal obert

3 filtració

4 canonada (Ex.: en el cas d’una canonada i dues filtracions: [ 4 ] [ 3 ] [ 3 ] [ ])

2. Amplària. Per tal d'estimar-la,

compara el corrent amb alguns de ben

coneguts del voltant

1 petita

2 mitjana

3 gran

3. Hi ha signes de vida animal a l'aigua?

0 no

√ sí

[ ] [ ] [ ] [ ] [ ]

(9) Turisme

(10) Abocador

(11) Indústria, Port industrial

(12) Carretera, Ferrocarril, Port

(13) Grans construccions

(14) Zona militar

(15) Altres

1

[ ]

2

[ ]

3

[ ]

4

[ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

42

4. Desprèn pudor?

0 no

√ sí

5. Té un color anormal o està contaminat amb escumes?

0 no

√ sí

6. Hi ha peixos morts?

0 no

√ sí

7. Hi ha piles de brossa dins o al costat del llit?

0 no

√ sí

8. Hi ha abocament d'aigües residuals?

0 no

√ sí

9. Hi ha olis o petrolis?

0 no

√ sí

10. Té nitrits? *

0 no

√ sí

11. Quants nitrats té? *

0 = 0 mg/l NO3-

1 = 10 mg/l NO3-

2 = 25 mg/l NO3-

12. Té fosfats? *

0 = no

√ = sí

13. Té enterococs-estreptococs? *

0 = no

√ = sí

* Omplir només si ho analitzes. Per tal de mesurar els nitrits, nitrats, fosfats i enterococs-estreptococs, és necessari un kit d'anàlisi.

B2t. Efluents. Número total de corrents trobats a la unitat: [ ]

1

[ ]

2

[ ]

3

[ ]

4

[ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ ] [ ] [ ]

3 = 50 mg/l NO3-

4 = 100 mg/l NO3-

5 = >100 mg/l NO3-

43

C. Zona supralitoral

La zona supralitoral es defineix com la zona compresa entre el límit superior de la platja i el límit de la marea

alta; si no hi ha marees apreciables, aquest últim límit és la línia superior a on arriba l'onatge. A la costa amb

roca és la zona que té com límit inferior el límit de la marea alta.

C1. Indiqueu l’amplària aproximada de la zona supralitoral (en cas d’ésser variable, estima l’amplària mitjana):

[ ]

(1) 0 - 1 m

(2) 1 - 5 m

(3) 5 - 50 m

(4) 50 - 250 m

(5) > 250 m

C2. Indica la cobertura dominant en la zona supralitoral:

[ ]

(1) Maresmes

(2) Canyissos

(3) Una altra vegetació

(4) Sorra o grava

D. Zona Mesolitoral

És la zona entre els límits de la marea alta i de la marea baixa. A la Mediterrània, on les marees tenen molt poca

amplada, considerem aquesta zona com la que és directament batuda per l’onatge i el seu límit superior és on

arriben les onades més grans.

D1. Estima l’amplada mitjana de la zona mesolitoral. Si varia molt, indica les dues mides.

[ ] [ ]

(1) < 5 m

(2) 5 - 50 m

(3) 50 - 250 m

(4) > 250 m

límit dels esquitxos en grans temporals

límit superior de les ondades

nivell del mar

límit inferior de les marees

MESOLITORAL

SUPRALITORAL

INFRALITORAL

(5) Roca nua

(6) Edificis, construccions, esculleres

(7) Obres contra l’erosió

44

D2. La zona mesolitoral és coberta principalment de: (Màxim 2)

[ ] [ ]

(1) Roca sòlida

(2) Còdols (>20 cm)

(3) Graves (0.2 - 20 cm)

D3. De les plantes següents, quines es troben en aquesta unitat? (Màxim 3)

[ ] [ ] [ ]

(1) Espècies invasores (Spartina) *

(2) Fanerògames marines **

(3) Algues vermelles o marrons

(4) Algues verdes en clapes o bandes fines

* A la Mediterrània, la zona mesolitoral és normalment estreta i batuda intermitentment per les onades; no hi ha “espècies invasores”

procedents de terra i, generalment, no hi ha algues formant ‘clapes’ o ‘capes’ sobre fons fangós. Només a les zones rocoses és usual tro-

bar algues vermelles, verdes o marrons i, en alguns casos, fanerògames vives com Cimnodocea o Zostera.

** Posidònia, Cimnodocea, Zostera

*** Acumulacions d’algues mortes o restes de Posidònia.

D4. Creixement explosiu i visible d’algues (floració) a la primavera o a l’estiu:

[ ]

(0) No / No ho sé

(1) Sí

D5. Indiqueu quins animals, dels citats a continuació, heu trobat. Compteu la zona supralitoral i mesolitoral com

una de sola.

Animals:

1. Meduses

2. Cucs

3. Mol·luscs, cloïsses vives

4. Mol·luscs, cloïsses mortes

5. Artròpodes vius

10. Aus marines mortes

11. Foques vives

12. Foques mortes

13. Dofins vius

14. Dofins morts

15. Rates vives

16. Rates mortes

(4) Sorres (<0.2 cm)

(5) Fangs

(6) Altres

(5) Algues verdes en mates denses

(6) Acumulacions d’algues mortes ***

(7) Altres

[ ]

[ ]

0 = No, √ = Sí

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

Quantitat:

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

0 = No, √ = Sí

[ ]

[ ]

6. Artròpodes morts

7. Peixos vius

8. Peixos morts

9. Aus marines vives (no en vol)

45

D6. Aus.

Si heu trobat aus (vives o mortes) visiblement brutes de petroli o d’oli,

D61. quantes n’heu vistes?

[ ]

D62. I, d’aquestes, quantes de vives?

[ ]

E. Brossa i pol·lució

E1. Descriviu l’estat general de brutícia de cada zona (supralitoral i mesolitoral), assenyalant el percentatge apro-

ximat (utilitzant només aquests valors: 0, 25, 50, 75, 100%) de la zona que es podria incloure en les categories de

‘molt brut’, ‘moderadament brut’ i ‘net’. Cada columna té que sumar un total de 100%.

Molt brut. Impossible caminar sense trepitjar brossa.

Moderadament brut

Net. Sense brossa.

Totals de les columnes

E2. Anoteu les restes de dimensions grans que trobeu a la unitat, tant a la zona supralitoral com a la mesolitoral.

Materials:

1. Materials procedents de terra (formigó, runa, ...)

2. Grans objectes metàl·lics (cotxes, bigues, màquines, ...) *

3. Mobiliari domèstic (llits, catifes, restes de mobles, ...)

4. Brossa domèstica en bosses, piles de deixalles

5. Restes de naufragis i altres restes de vaixells d’alta mar

6. Restes de collites (patates, taronges, ...)

* Has d’excloure els contenidors de brossa.

E3a. Brossa comptabilitzada.

Compteu els envasos de begudes, els portallaunes, els pneumàtics i les bosses de plàstic trobats tant a la riba com

a l’aigua. Si en són molts, fes-ne una estimació.

Envasos:

1. Envasos de vidre

2. Llaunes

3. Envasos de plàstic (no PVC)

4. Portallaunes

(* la meitat compta un)

E1S. Supralitoral

[ ]

[ ]

[ ]

100 %

[ ]

[ ]

[ ]

100 %

E1M. Mesolitoral

[ ]

[ ]

0 = No, √ = Sí

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

Quantitat:

5. Envasos de cartró

6. Pneumàtics *

7. Bosses de plàstic

8. Envasos de PVC

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

Quantitat:

46

E3. Marca (0=No, √=Sí) els tipus de brossa i contaminants trobats a la unitat:

Brossa – Contaminants:

1. Restes d’arts de pesca (xarxes, cordes, bosses...)

2. Cintes d’embalatge

16. Contenidors de plàstics dur (caixes incloses)

4. Polistirè (suro blanc) i escuma de poliuretà

12. Material sanitari (preservatius, compreses...)

3. Altres plàstics no sanitaris (bosses, bidons...)

6. Quitrà, brea, oli, petroli *

7. Contenidors potencialment perillosos

8. Restes tèxtils, sabates, roba

9. Paper, cartró, fustes, restes de vegetals

10. Aliments, espines, ossos de sípia

11. Excrements animals o humans

13. Residus mèdics (xeringues, benes...)

14. Vidre (ampolles incloses)

15. Llaunes (inclòs envasos d’esprai i càmping gas)

* Si n’hi ha, passa a la secció “G” i després continua l’enquesta

E4. Si coneixes bé la unitat inspeccionada, indica amb quina freqüència es produeixen incidents de contaminació per

abocaments d’aigües residuals o fecals.

[ ]

(1) Mai

(2) Rarament

(3) Ocasionalment

(4) Freqüentment

(5) Habitualment

(6) Estacionalment

F. Observacions generals

F1. Els últims temporals han canviat l’aspecte de la costa?

[ ]

(1) Sí, sembla més neta que de costum

(2) Sí, sembla pitjor que de costum

(3) No

(4) No ho sé

B. Supralitoral:

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ][ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

C. Mesolitoral:

47

F2. S’ha netejat la platja durant l’última setmana?

[ ]

(0) No

(1) Sí

(2) No, però durant l’estiu

(3) No ho sé

F3. Sabeu si hi ha plans per fer canvis a la unitat pròximament? (Si n’hi ha, descriu-los a l’apartat “O”).

[ ]

(0) No / No ho sé

(1) Sí

F5. Riscos.

Si hi ha alguna evidència que existeix un risc seriós o una amenaça imminent d’empitjorar aquesta costa, indi-

queu-ho en les caselles corresponents. (Màxim 5).

[ ] [ ] [ ] [ ] [ ]

(1) Erosió

(2) Extracció de sorra o grava

(3) Edificació

(4) Abocador d’escombraries

(5) Aigües fecals

(6) Radioactivitat

(7) Olis, petrolis

G. Qüestions especials sobre l’oli i el petroli

Tan sols si n’hi ha a la unitat:

G1. Lloc i quantitat.

Marqueu a la casella corresponent, a on hi ha oli, quitrà, petroli o gas-oil, com es distribueix:

G11.

A l’aigua

(1) No n’hi ha

(2) Una línia

(3) Rodals

(4) Continu

Llargària de la taca més gran (en metres):

G13. Mesolitoral [ ] m

G15. Supralitoral [ ] m

(8) Abocaments industrials

(9) Abocaments agrícoles

(10) Contaminació per aigua

(11) Activitats recreatives

(12) Altres

(13) Aqüicultura

G12.

Contaminació portuària

[ ]

(1) No n’hi ha

(2) Taques en caps, escotes

Mesolitoral

[ ]

(1) No n’hi ha

(2) Gotes

(3) Pilotes

(4) Taques petites

(5) Taques grans

(6) Continu

G16.

Supralitoral

[ ]

(1) No n’hi ha

(2) Gotes

(3) Pilotes

(4) Taques petites

(5) Taques grans

G14.

[ ]

48

G2. Hi ha contenidors d’olis industrials o de maquinària?

[ ]

(0) No (1) Sí

Característiques del quitrà i petroli trobat:

G3

Consistència

(0) No ho sé

(1) Sòlida

(2) Semisòlida

(3) Líquida

(4) Mixta

G7. Quin és l’origen més probable del quitrà o petroli trobat?

A. Marí

[ ]

(1) Un vaixell

(2) Plataforma petrolífera

(3) Un altre origen

(4) No ho sé

G8. N’has pres una mostra?

[ ]

(1) Sí

(2) No, massa brut

(3) No, per una altra causa

H. Obres, platges regenerades i residus sanitaris

H1. Obres en una franja de 200 m d’amplada, a partir de la línia de mar.

Dics i espigons

Ports

Murs

Passeigs marítims

Urbanitzacions

G4.

Contaminació portuària

[ ]

(0) No ho sé

(1) Menys

(2) Més

(3) El normal

(4) Molt més

Olor

[ ]

(0) No ho sé

(1) Es percep molt

(2) Es percep poc

(3) No fa olor

G6. Quantitat, en comparació amb altres anys

Color

[ ]

(0) No ho sé

(1) Negre

(2) Blau fosc, verd

(3) Grisenc o lletós

(4) Altres

G5.

[ ]

B. Terrestre

[ ]

(1) Port

(2) Fàbrica

(3) Garatge

(4) Abocador

(5) Altres

(6) No ho sé

Temps 1 = Antic 2 = Recent, un any 3 = En construcció

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

Distància del mar:

[ ] m

49

H2. Platges regenerades durant l’últim any:

1. Nom de la platja més gran regenerada:

[ ]

2. Longitud de la platja tractada: [ ] m.

3. Ha estat regenerada alguna platja de la teva unitat durant l’últim any?

(0) = No

(1) = Sí

H3. Residus sanitaris:

Tipus:

1. Compreses i tampons

2. Aplicadors de tampons

3. Bolquers

4. Preservatius

5. Bastonets de les orelles (0, 10, 100, 1000)

6. Altres (especificar): [ ]

H4. Restes vàries.

(Nombres aproximats: 0, 10, 100, 1000).

1. Caixes dels cucs que fan servir els pescadors de canya: [ ]

2. Encenedors: [ ]

3. Puntes de cigarretes: [ ]

O. Observacions de la unitat (Màxim 292 caracters.)

P. Participants

A. Nom B. Edat C. Professió

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

Número total:

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

50

BLOC 1

Institució AH - Consultores Ambientales, C.P. Puig d’Esquers

Coordinació Alicia Herrera Puente, Estefanía Torres

Participants Natalia Carpintero, Xavier Monerris, Xavier

Enric, Montse Flores, Neus Amich, Mireia Bueno, Gerard

Macías, Noelia Villar, Jana Moreno, Inga Sánchez, Román

Casanovas, Enric de Ugarte, Joan Estero, Laura Uhlen,

Gemma Viñas, Damià Serrano, Jordi-Pierre Soler, Pere

Viñas, Mª Angeles Casanovas, Lisard Iglesias, Jordi Moreno

BLOC 2

Institució I.E.S. Llançà

Coordinació Leo Manso, Carme Riudons

Participants Joaquim Guillament, Esteve Robleda, Leonel

Manso, Laia Rudiela, Xavier Rifa, Xavier Avila, Vanesa

Rueda, Aixa Fossas, Montserrat Puig, Anna Llobera, Helena

Vidal, Oriol Estero, Manuel Uhlen, Roxana Teba, Cristina

Dominguez, Jessica Balmon, Isabel Rodriguez, Andrea

Fernandez, Jessica Cochéres, Andrea Baños, Aleix Cereto,

Alex Leblay, Sandra Bes, Sonia Toledano, Laura Bonaterra,

Zeneida Heras, Marina Massó, Marta Burgueño

BLOC 3

Institució IADEN

Coordinació Leo Manso, Carme Riudons

Participants Lidia Rastrojo, Ondalys Ory, Cindy Villanueva,

Marc Torres, Pau Gros, Andrea Duarte, Rocio López, Anabel

Albés, Mireia Martí, Diego Pérez, Hector Prado, Sergi

Sánchez, Noemi Reyes, Sandra Marín, Marina Turrà, Mª del

Mar Porcar, Ester Ralart, Xavier Llaveria, Sandra Muñoz, Eloi

Gelada, Darwin López, Eduard Marquez, Adriana

Bascuñana, Patrik Agut, Joel Serrano, Marti Abril, Manuel

Barranco

BLOC 4

Institució I.E.S. A. Deulofeu

Coordinació Santiago Musquera Musquera

Participants Alex Alcantará, Oscar Font, Iris Bech, Marc

Fortiana, Jesús Pozo, Bruno García, Marc Roure, Santi

Musquera, Teresa Sels

BLOC 10

Institució Centre Escolar Empordà

Coordinació Carme Condom Guri

Participants Víctor Giménez Lara, Emma Gómez Rigau,

Ferran Espuña Martínez, Daniel Hinojosa Valiño Paola

Blanchon, Jessica Mas, Emmanuel Billon, Jordi Ponsi , Laura

Pons Guitart, Marina Sánchez Artigas, Eric Franco

González, Josep Colls Costa, Laia Torrà Borrat, Antonio

Romero Maldonado, Borja Tomàs, Jena Rivero, Adrià

Verdaguer Abuin, Joshua Glink Lezana, Marc Frigola

Vilarrodona, Judith Palacios Viñas, Basel Junaidi, Lena Silva,

Annia Calsina, Giada Montinaro, Axel Ripoll, Chelsea Birch,

Judit Bosch, Alejandro Grande, Anna Juanola, Anna

Montalat, Fèlix Chelemen, Teresa Saldaña, Verònica Campà,

Zelia Kaiser, Melody Anquita, Marc Teixidor, Vicki Garcia,

Ferran Maragall, Alix Bartholome, Simona Pregno, Eduard

Plaza, Alan Carabantes, Adrián Carmelo, David García,

Cèlia Caula, Júlia Boix, Enric Bonaterra, Federico

Fernández, Queralt Mores, Mª Carmen Fernández, Adolfo

Tena, Judit Donat, Noel Huguet, Dimitri Guix

BLOC 14

Institució I.E.S. El Pedro de La Escala

Coordinació Nuri Carandell i Poch, Noemí Pascual

Participants Sergi Sala, Sergi Viñas, Soumaya El

Boukhary, Mariona Cerezales, Noelia López, Beatriz Ruiz,

Jaqueline Molina, Davida Dominguez, David López, Arantaxa

Berja, Gisela Espejo, Alexandre Ferrer, Enric Amaya, Kaite

Carver, Rosana Cardenas, Rebeca Vela, Carlos Heredia,

Joan Trayter, Pau Gasull, Quim Badosa, Sara El Younsi,

Mireia Cajas, Jordi Prat

BLOC 15

Institució Can Quintana

Coordinació Marc Marí i Raquel Heras

BLOC 16

Institució Can Quintana

Coordinació Marc Marí i Raquel Heras

PARTICIPANTS

51

BLOC 17

Institució Les Basses d’en Coll

Coordinació Carles Barriocanal Lozano, María Comas

Participants Manuk Brouns, Ibrahim Jamali, Nicola Hare,

Gemma González, Antonio de los Santos, Angela de Haro,

Marc Goula, Jaume Sureda, Donald Montgomery, Laura-

Zean Burnman, Elena Lin-Xin, José Silmox, Alba Bau, Marc

Foie, Luis Pulgas, Judith Marcos, Iván Calderón

BLOC 18

Institució Les Basses d’en Coll

Coordinació Carles Barriocanal Lozano

Participants Joaquim Camps

BLOC 20

Institució Escola del Mar

Coordinació Francesc Vaqué

Participants Francesc, Mª Dolors, Eva, Susanna

BLOC 22

Institució I.E.S. Palamós

Coordinació Rosa Mª Casas i Bonal

Participants Lluis Gómez, Stfan Chimm, Mercè Oller, María

Oller, Felipe Sonnaillon, Xavier Lisbona, Mònica Prat, Betty

Lawers, Verònica Prieto, Andrew Stewart, Marc Vinyals,

Núria Ramon, Oriol Roca, Marc Esteve.

BLOC 24

Institució I.E.S. Sant Elm

Coordinació Carme Martin

Participants Dani Morales, Samiel Burgos, Zohir

Balyamna, Noemí Silva, Gina Moreno, Rita Rodríguez,

Mohamed Lakrimdi, Diana Landeta, Aziz Belkhiri, Faisal

Tajjiou, , Miguel Plazas, Naoual Dalli, Roser Serrabasa, Rosi

García, Dani Castro, Davínia Pérez, Paula Puig, Gisela

Cabasa, Adrià Murcia, Joana Valent, Gemma Reyner, Marc

Pallarés, Adrià Martínez, Juan Pablo García, Anna Bota,

Sergi Pujolar, Bernardo Valera, Jordi Pujol, Andrea Santiago,

Arantxa Carnero, Sergi Luque, Ferran Fons, Joana Mallol,

Ariadna Irla, Eduard Ribas, Júlia Olivé, Mª del Mar Jené,

Vanessa García, Mª Santos Novo, Clàudia Auladell, Alba

Vàzquez, Laura Casado, Sònia Bussol, Núria Curto, Marta

Font, Tània Calzada, Ferran Tomàs, Pol Egea, Anna Ferrer,

Mohamed el Hachmi, Loubna el Mariami, Oriol Valentí,

Lucas Patiño, Julià Padilla, Diana Manceras, Sergi Camús,

Miriam Baddour

BLOC 28

Institució I.E.S. Rocagrossa

Coordinació Sonia Miquel

Participants Romolo Riccardi, Sergio Muriel, Daniel

Ontiveros, Dmitry Pilin, Leonela Ayuso, Barbara Tanner, fer-

nanda Berenguer, Ivan Galera, Marta López, Mariela Ilianova,

Natália Grifé, Olga Solntseva, Nina Baglaenko, María Pilar

Cebolla, Tania María Noguera, Luis Noguera, Benito

Garrido, David Vela, David García, Ahmed El Jaiedi, Alex

Saez, José María González, Ricardo Serralunga, Nerea

González, Arantza Senin, Elisabed Gómez, Estel Olivé, Alba

Blazquez, Nina Kirichenco, Johana Noreña, Jacquelin Silva,

Hector Sánchez, Sergio Montero, Agustín Vargas

BLOC 29

Institució Escola Súnion

Coordinació Jordi Carmona, Jordi Canals

Participants Eric Ordax, Guillem Doménech, Violeta de

Arpiazu, Elisabeth Mata, Marina Bartolomé, Silvia Gómez,

Mireia Pérez, Joan Valls, Lara Puig, Cristina Pairet, Marina

Amargant, Pep Amargant, Xavi Plaja, Katharina Wieland,

Teresa Casas, Florian Walz, Clara Faulí, Helena Bentué,

Alex Fuster, Guillem Santamaría

BLOC 30

Institució I.E.S. Ramón Turró

Coordinació Miquel Llorens

Participants Toni Samper, Pascual Vidal, Eva de la Fuente,

Verónica García, Cristina Luque, Irene Ortega, C. Pinto,

Adrià Robert, Yolanda Rodríguez, Sandra Roelas, Ágata

Sokolowska, Miriam Soteras, Cristian Carmona

52

BLOC 31

Institució I.E.S. Euclides

Coordinació María Guri

Participants Daniel Gavilán, Julián Lanzas, Andrea Daxa,

Mar López, Rita Guerrero, Miriam Calvo, Gonzalo Díaz,

Fernando Calvo, Sergio Bruno, Bahdr Berouho, Anna Hendi,

A. Lechuga, Rubén Mota, Cristian Navarro, Youssef Norman,

Eva Martínez, Nadia Martín, Anna Romero, Virginia Porras,

Míriam Navas, Anna Reyes, Arià M., Laura Ayala, Dani Vera,

Rubén Martínez

BLOC 32

Institució I.E.S. Bisbe Sivilla

Coordinació Anna Tudort

Participants Marcos Jiménez, Marc Tudulà, Bibiana Siscart,

Vladislav Mishurov, Esteve Verdura, Hector Bueno, Marc

Verdaguer, Adrià Bellvert, Michael Cristòfol, Ivan Díez, Neus

Farriol, Anna Labernia, Lídia Riera, Meritxell Noheras, Clara

Armengol, Maria Rosa Sauleda, Montse Vinyals, Lennin

Ramírez, Tamara Collado, Alícia Rives, Fàtima Lamrani,

Benito Marín, Sabrin Marouan, Anna Tudorí

BLOC 35

Institució I.E.S. Alexandre Satorras

Coordinació Hilari Bravo

Participants Laura Fabregas, Eva Escarmena, Miriam El

Gmorri, Jennifer Gómez, Verónica García, Rafa Porro,

Alberto Santmaría León, Cristian Cruz González, Carlos

Torres, Marc Dalmau, Juan José Verdelo Beiris, Estefanía

Aguilar, Marta Comas Salguero, Ainara Fernánfez

Fernández, Hilario Bravo Jato, Kelly Alcazar, Adrià Balzaga,

Tania Chacón, Alicia Enrique, Estefanía Herrera, Omar

L´Kadiri, Daniel Timón, Virginia Torres, Victor Venteo, Tania

Chacón, Alba Guardado, Noelia Escribano, Michelle López

Franco, Dunia, Marc Isbert, Marta Utrillas, Ismael Dambi,

Divina Váquez Guerrero, Glòria Bassas, Beatriz Guillén,

Conxita Calvo

BLOC 36

Institució Col·legi Parròquia Sant Feliu

Coordinació Regina Moia

Participants Bea Solano, Alba Bravo, Lara Valldeperas,

Manel Vázquez, Xavier Pla, Maria, Marc, José, Sergi Payà

Mas, Öve Stephan Jönsson, Paula Casanova, Georgina

Giménez, Núria Parera, Victor Laguna, Edgar Celada,

Georgina Muñoz, Maria Llibre, Joan Pau Soto, Victor

Sánchez Torres, Laura Vila, Irma Ytchart, Aina Sánchez,

Estela Bosch

BLOC 37

Institució Escoles Betlem, I.E.S. Serra Marina

Coordinació Rosa Pérez, Carmen Arroyo

Participants Lara Benítez, Neus Rodríguez, Mercé Sala,

Albert Prats, Sergi Forner, Anna Sánchez, Marta Martínez

Real, Montse Peñamaria, Sara Carrillo Mata, Roser García

Forca, Silvia Escáñez López, Carme Andrés Caballería,

Noelia Sotomayor Sáez, Natàlia De Prades, Antonio

Sánchez García, Marçal Vendrell I Sorribes, Ferran Granell,

Borja Ruiz Estrella, Guadalupe Vaca, Miquel Arumì, Claudia

Cortés, Cristina Miró, Marina Barajas, Gerard Tamarit,

Clodia Kodado, Marta Miguel, Carla Segarra, Marçal Oliano,

Anna Sola

BLOC 38

Institució Escola Bergantí, Escola Sant Andreu

Coordinació Francesc Bart, Rosa Rossell

Participants Rosa, Aixa, Oriol, Marc Sla i Castell, Anna,

Jordi, Oscar, Andrea López Suarez, Sílvia Llober Gibernau,

Sandra Reverter Cortés, Alicia Saltar Mirador, Anna Salazar

Casals, Marcel Pedrosa Plarella, Jordi Vila Algàs, Marta

Sangenís, Jordi Molina, Alex Maruny Forcada, Alexandra

Brincau, Nèstor Reina, Ester Palacios Lonte, Elisabeth

Cañamero Castro, Aida Lancharro, Estefanía Cayuela, Laura

Moreno, Raquel Andrés, Laura Ruiz Arranz, Carla Redón

Abad, Xavier Rico Glarrenz, David Jordán Torres

53

BLOC 39

Institució I.E.S. Badalona VII, Escola Badalones

Participants Elisabeth Barrera, Noelia Docampo, Wendy

Wininter, Anna Pinar, Lorena Castro, Freddy González,

Elena navarro, Marina Jiménez García, Jennifer Andrés

Anaya, Aitor Jaime Martínez, Cristina Lleal Salcedo, Mireia

Manjou Cabeza, Zoraida Montlleó, Isabel Drewling, Marta

Cosín, Manuel Beltrán, Marta Noriega, Judith Zango, Lara

Martínez, Marina Hernández, Marcos Sánchez, Ferran, Xavi,

Jenny, Laura Giménez, Jessy, Alberto Martínez, Josep

Biayna, Javier Notario, Jordi Adamuz, Patricia Bachs, Esther

García, Lidia Ramirez, Noelia Riera, Marc Falguera, Ernest

Rojo, Marta Muñoz-Ramos, Aida Bisbal, Diana Pintado,

Sandra Sánchez, Joan Espinar, Alex Robas, Joan Sañudo

BLOC 40

Institució Greenpeace

Coordinació Luigi Ceccaroni

Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro,

Fina Carmona, Cristina Díaz

BLOC 41


Coordinació Luigi Ceccaroni

Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro,

Fina Carmona, Cristina Díaz

BLOC 44

Participants Gisela Balanyà, Cristina Bota

BLOC 45

Participants Sara López Vinyalonga, Ricard García

Serra, Estela Illa Bachs, Guifré Illa Bachs, Sergi Rajero,

Jordi Salewski, Sergi Martí, David Rodés, Helena

Estevan, Toni Aparicio, Àlex Rellán, Montse Bacardit,

Guillem Fusté, Albert Petit

BLOC 47

Participants Gisela Balanyà, Cristina Bota

BLOC 48


Coordinació Stéphanie Capdeville

Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro, Stèphane

Godard, Virgile Godard, Inés Godard, Hippolyte Godard,

Neus Vila, Pau Corberó, Eleuterio Sánchez, Ana Pérez

BLOC 49


Coordinació Stéphanie Capdeville

Participants Ana Pérez, Jesús Navarro, Elaine Hervello,

Neus Vila, Pau Corberó, Eleuterio Sánchez, Stèphane

Godard, José Angel Palengre

BLOC 50

Institució I.E.S. Ramón Benaprés

Coordinació Marina Frasquet

Participants Pablo Vera, Tessa Harry, Annamar del Cerro,

Cris Guzmán Llosa, Marc Busom, Carles Guerrero, Xavier

Orriols, Núria Lostaló, Sergio Tarrida, Didac Navarro, Ariel

Jiménez Peña, Lisa Noemí Ramírez

BLOC 53

Institució I.E.S. Camí del Mar

Coordinació Carles Montferrer

Participants Marc Gutiérrez, Aitor Gutiérrez, V.Vidal, J.

Hugué, S. Pijuan, B. Santamaría, A. Portillo, M. Cano, J.

Gñomez, M. García, J. Pérez, J. Aguilar, F. Palacios, R.

Aranda, R. Núñez, D. Expósito, L. Martín, N. Juste, A.

Cejudo, I. Hurtado, D. Hide, M. Alonson, Mª José Moreno,

Paula Gayo, Ana Elisa Alvarez, Inés Trescents, Marta

Fernández, Angel Ordax, Anna Vázquez, Adrià Voltà, Adrià

Cereto, Carlos Montero, Marta Rovira, Laura Padilla, Debora

Parès, Silvia Godou, Mónica Ramos, Gemma Abad, Anna

Fernández, Alba Martínez, Marina Vila, Laura Huete, Romina

Pascual, Delbrín Kanno, Vicky Tamayo, David Sánchez,

Daniel Corcoles, Sofía Menzel, Cristina Moreno, Simón

Luque, Marc Romero, Alex Soriano, Núria Luna, Laura Farré,

Ana Campos, Ruth Alvarez, Judith Sánchez, Israel Seoane,

Lara Delgado, Rocio Millan, Cris Gómez,

54

Montse Saumell, J. Esteba Cuarteos, Andrea Kramer, Bea

Castro, María Ponce, Cristina Sans, Miriam Llanos, Eva

Hernández, Bouchra El Gorni, Carla Freire, Sonia

Armengou, Sandra Pallarés, Silvia Estrada, Núria Mañé,

Elisabeth León, Elisenda Casals, Laura González, Cristina

Arans, Eva Vivas, Ingrid Pichel, Mónica Gómez, Joan Pons,

Núria Ramos, Anna Ruiz, Ruben González, Raquel Pardo,

Olaya Urbano, Andrés Ramos, Gabriel Beltrán, Víctor

Aguarón, Carlos Sabuco, Laura Muñoz, Aroa Lledó

BLOC 54

Institució I.E.S. Baix Penedès

Coordinació Vicenç Cabré Brugulat

Participants Montserrat Porta Pérez, Gemma Gil Lope,

Dalila Ramon, Sandra Corcobado, Mireia Mercadé Sancho,

Meritxell Solé González, Xavier Ramírez, Anton Serra, Núria

Ladera, Rebeca Ollé, Pablo Gómez, Elvira Nin, Enriqueta

Meyer, David Busquets, Ana María Moreno, Silvia Pérez,

Cristina García, Jaume Pascual, Josep Ma. Cañellas

BLOC 57

Institució DEPANA

Coordinació Marta Grau

Participants Annamar del Cerro, Cris Guzmán, Pablo Vera,

Tessa Harry, Marc Busom, Carles Guerrero, Didac Navarro,

Sergio Tarrida, Ariel Jiménez Peña, Lisa Noemí Ramírez,

Marta Grau, Elsa Pierre-Louis, Birgit, Judit Ferran, Marina

Venteo, Sofía Sarnsten, Balbina Gelonch

BLOC 65

Participants César, Sara, Katy

BLOC 67

Participants Albert Boner, Marta Puigdomenech, Laura

Martínez, Salvador Pérez, Jennifer Sánchez, Txiqui López,

Sergi Carrègalo, Dévora Rodríguez

BLOC 69

Institució I.E.S. Mare de Déu de la Candelera

Coordinació Jordi Niubó Mur

Participants Alex Amorós, Simón Fábregas, Jaume Llaoó,

Juan Palacios, Alex Aliau Campos, Ricardo Centelles Bonet,

Pavel Miatlenka, Eduard Eteve, Gustavo Luzuriaga, Joan Pau

Valls, Jordi Gual Benal

BLOC 70


Coordinació Stéphanie Capdeville, Mar Olivar,

Luigi Ceccaroni

Participants Alfredo, Bogdan, Pau Corberó, Federico

Budroni, Héctor Andreu, Eleuterio Sánchez, Danielle

Calenti, Julie Worobiec, Pilar González, Verónica

García, Inge Syiroen

BLOC 71


Coordinació Stéphanie Capdeville, Mar Olivar,

Luigi Ceccaroni

Participants : Dafne Farré, Rafael de Murga, Cristina Díaz,

Neus Vila, Thomas Brachetti, Elisabeth Badia, Jaume

Casasola, Fina Carmona, Isabel Sánchez, Daniela Vidal,

Nadia García, Barbara Ariana García, Borja Miguel García,

Alexia Edelweis García, Xavier García, Stèphane Godard,

Virgile Godard, Inés Godard, Hippolyte Godard

BLOC 72

Institució Parc Natural Delta de l’Ebre

Coordinació Xavier Abril i Ferrer

Participants Josepa García Castells, Jordi Maciá Balleter

BLOC 73



Participants Sefa García, Teresa Ventura

55

BLOC 74



Participants Teresa Ciurana, Joan Sánchez

BLOC 75, 76



Participants Angels Panisello, Xavier Sabaté,

Pilar Adam, Jordi Prat

BLOC 77



Participants Montsant Tarragó

BLOC 79



Participants Ester Tafalla Almirall, Gemma Tafalla

Almirall, Vanesa Castan Matamoros

BLOC 81



Participants Jordi Casanova Bertomeu, Clara Franch

Fosch

BLOC 83, 84



BLOC 86



Participants Rafel Gauchola Navarro, Lidia Viset Badiella

BLOC 88



Participants Josep Casanova Rosa, Mariajo Torta

56

Imprès en paper 100% reciclat i lliure de clor

Barcelona, novembre del 2004

COASTWATCH | ESTAT DEL LITORAL CATALÀ 2004luigi/cw/2004/informe.pdf · Calculació índex INCAS...

Documents

Transcript of COASTWATCH | ESTAT DEL LITORAL CATALÀ 2004luigi/cw/2004/informe.pdf · Calculació índex INCAS...