Cmc estrelles

download Cmc  estrelles

of 7

  • date post

    01-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    457
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Cmc estrelles

  • 1. Eduard Blanch Gemma Merlos 1r Batx. B

2. NAIXEMENT DUNA ESTRELLA Lunivers s ple de nuvolats de pols interestellar formada principalment per Hidrogen (99%) i pols (1%). Podem dir que aquests nvols sn la matria prima per al naixement duna estrella.Aquests nvols giren sobre s mateixos com a conseqncia de la inestabilitat gravitatria, s a dir, la seva massa es va contraguent, formant zones ms denses, anomenades nebuloses giratries. Dintre delles tamb shi formen zones denses on sacumula H, sobretot al nucli. Sn els protoestels, que donaran lloc al que anomenem estrella.Un altre mecanisme pel qual es pot formar una estrella s per la fragmentaci del nvol: aquest es trenca en fragments amb la suficient densitat com per anar-se contraient lentament. El motiu del trencament sol ser larribada duna ona de xoc procedent duna supernova propera. Aquests trossos tamb giraran sobre s mateixos fent possible la formaci duna nova estrella. La gran pressi que hi ha en aquestes estructures fa que els toms dHidrogen que sagrupen al nucli, xoquin entre ells cada vegada ms, provocant un augment de temperatura fins que sarriba a lanomenada Terfica de fusi (11106 C). A aquesta temperatura es comencen a produir les reaccions termonuclears: els toms dHidrogen comencen a fusionar-se donant lloc a toms dHeli. Aquesta reacci proporciona energia en forma de calor, llum, raigs ultraviolats, raigs X etc. Tot aix per, permet formar elements nous, per noms fins lOxigen (Z=8). En aquest moment podem dir que ja ha nascut la estrella i que es troba en una fase de la seva vida que rep el nom de seqncia principal. 3. EVOLUCI DUNA ESTRELLA Una estrella est formada per la perifria i el nucli. A la perifria, les partcules dH es van combinant i desprenen energia. LHe i daltres combinacions sn atretes pel nucli.Una estrella no es dilata perqu el nucli atreu la perifria, per tampoc es contrau perqu la temperatura s molt elevada, aix hi ha un equilibri hidrosttic.Una estrella pot passar milions danys fusionant Hidrogen i Heli. Les reaccions de fusi nuclear sn la font denergia de qualsevol estrella. El temps que es passi fent aquesta reacci depn sobretot de la seva massa. Aix, les estrelles amb poca massa sn les que resisteixen ms temps en fase de seqncia principal, ja que, una estrella ms gran, encara que tingui ms massa i ms combustible, el gastar ms rpidament. Les estrelles que ja han acabat lHidrogen poden seguir fusionant elements ms pesats, per lenergia que obtindr ser molt menor i ja no es donar al nucli. Lestrella ja no est en la seqncia principal Aleshores es provoca un desequilibri que fa que aquesta comenci a expandir-se molt a poc a poc. Lestrella es torna ms gran i vermellosa, per aix la coneixem amb el nom de GEGANT VERMELL. Fins aqu, totes les estrelles pateixen el mateix procs, per a partir daqu podem trobar diferents camins pels quals arriben a forats negres depenent del tipus que siguin:1. Estrelles de tipus solar: Tenen una massa d entre 1 i 6 vegades la massa del Sol. En arribar a GEGANT VERMELL la temperatura s tan elevada que es poden arribar a formar fins a toms de Ferro (Z=26).2. Estrelles massives: Tenen una massa dentre 7 i 40 vegades la massa del Sol. En aquest tipus destrelles, el gegant vermell sanomena SUPER GEGANT VERMELL. Es poden formar toms ms pesants, fins al Nquel (Z=28). MORT DUNA ESTRELLA 1. Estrelles de tipus solar Quan lHidrogen comena a acabar-se, es va reduint el nmero de fusions i, per tant, que la temperatura baixi. La disminuci de temperatura suposa una contracci lenta fins arribar a un dimetre de 10.000km. Rep el nom de NAN BLANC. Quan arriba als 10km, la seva velocitat s tant elevada que emet ones de rdio. En arribar a aquest punt lestrella ja est morta. Lanomenem PLSAR. Finalment, el plsar es converteix en FORAT NEGRE. 4. 2. Estrelles massivesEl nucli daquestes estrelles t una gravetat tant immensa que, quan les reaccions disminueixen i lestrella es refreda, es contrau bruscament. Aqu podem aplicar la 3a llei de Newton dacci i reacci. El nucli expulsar la perifria amb la mateixa fora fent aix explotar lestrella. Aquesta explosi rep el nom de SUPER NOVA. En aquest moment, la temperatura s tant elevada que shi formen tots els elements de la taula peridica, s a dir, fins lUrani (Z=92). Aquests elements sn els que formen la pols csmica. De lexplosi, quedar un petit rastre, el PLSAR, que es convertir en FORAT NEGRE. * Hi ha estrelles que tenen una massa superior a 40 vegades la del Sol. En aquestes, la gravetat del nucli s tanta que, tot i contraures bruscament, no hi ha rebot i es converteix directament en un FORAT NEGRE. 5. EL SOL El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de nvols de gas i pols procedents de residus d'estrelles anteriors. 10 milions danys desprs del Big Bang, la nebulosa es va comenar a collapsar sota els efectes de la gravetat. Probablement, el nostre Sistema Solar, va sorgir dun daquest agrupaments de gas. Quan lestrella era suficientment densa va comenar a brillar perqu en el seu interior es produen reaccions de fusi entre hidrgens que es van transformar en heli produint calor i llum, dos factors essencials per el desenvolupament de la vida a la Terra tal com lentenem ara.La major part de lenergia utilitzada pels ssers vius procedeix del Sol. Les plantes labsorveixen per a realitzar la fotosntesis, i delles, lenergia passaals hervvors i desprs, als carnvors. La majoria de fonts denergia utilitzades per lhome deriven del Sol. Elscombustibles fssils conserven energia capturada fa milions danys, lenergiahidrulica utilitza lenergia potencial de laigua que anteriorment havia sigueevaporada per el calor del Sol, etc. Actualment, el Sol es troba en la seqncia principal. Es creu que seguir aix uns 5.000 milions danys ms. Es creu que quan la temperatura de la part central arribi aproximadament als 100 milions de kelvins, comenar a expandir-se i originar un GEGANT VERMELL que absorbir Mercuri, Venus i la Terra. El vent solar sintensificar i el Sol es desprendr del seu embolcall i formar una nebulosa planetria.Amb el temps, quan les reaccions comencin a minvar, comenar a contraures lentament i, com hem dit abans, arribar a ser una NANA BLANCA.