MICRORRELATS

Un microrrelat és una relat breu, de forma literària narrativa diferent a una novel•la o a un conte. La seva principal característica es la brevetat del seu contingut, l’autor expressa la seva passió sobre l’obra, de manera que el lector la pugui comprendre. Al microrrelat també li podem anomenar micra conte, mini ficció, etc.

Què es un microrrelat?

El microrrelat no és un fenomen nou . La seva història comença en la edat mitja . A Espanya hi ha referencies clàssiques en aquest gènere des de Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón Jiménez fins Albert Tugues i altres tants que en l'actualitat conreen el microconte amb gran prolixitat.A Estats Units es comença aquest gènere als anys 70.En la literatura francesa, els autors de micra ficció, como Jacques Fuentealba, Vincent Bastin etc , son fortament influïts per la micra ficció espanyola.Els mecanismes de la construcció del microrrelat contemplen el trencament d'expectatives del lector

Els seus orígens

La diferencia que hi ha entre el microrrelat i aforisme es que el microrrelat es una construcció literària breu on t’explica una historia i l’aforisme es una frase curta que te un sentit molt concret, no explica cap conte. La semblança es que totes dues son breus i expliquen alguna cosa. La diferencia que hi ha entre el microrrelat i la gregueria es que la gregueria es un text breu generalment d’una sola frase que l’expressa de forma original. En canvi el microrrelat es una construcció literària narrativa diferent amb el conte i la novel.la.La semblança que podem trobar es que totes dues son breus i ens volen dir alguna cosa.

Semblances i diferencies amb altres gèneres

La carretera En J.P.L. i en G.B.L, de dinou anys, surten engrescats del bar. Pugen al cotxe i enfilen carretera amunt, rabent. Al cap d'una estona passa rabent una ambulància, carretera amunt.

La masovera El cotxe està tombat, més enllà de la cuneta. Les rodes de davant encara volten. La masovera de can Bosch ha sortit a l'eixida en sentir un gran sotrac. Ara mateix només sent la sirena d'una ambulància que s'acosta.

L'ocell i el gat Al bell mig de la carretera, l'ocell s'ha salvat de miracle. El gat no ha tingut tanta sort.

Truita per sopar - Aquest vespre faré truita, havia decidit la Pilar. Mentre estava remenant els ous, li ha semblat sentir un gran patac, allà baix a la carretera. - Deuen ser els de can Bosch, que tornen de batre, ha pensat, mentre engegava la tele per sentir les notícies.

Marlon Brando "L'actor Marlon Brando va morir ahir, després d'una llarga malaltia". Després de 20 anys, a Bopal, a la Índia, continuen morint de 10 a 15 persones cada mes a conseqüència de l'explosió de gas tòxic de la fàbrica de l'empresa americana Union Carbide. "Al llarg de la seva vida l'actor havia interpretat nombrosos films, entre els què cal destacar …"

El padrí En Joan Pol és un bon home. Fa pocs dies que es va jubilar i, per celebrar-ho, va regalar el seu vell cotxe al seu net, en Joan, que s'acabava de treure el carnet. -Jo ja no el necessito, li va dir satisfet. Però en realitat, ja havia decidit comprar-se'n un de nou, el molt punyetero.

Mucha suerte con el curso y a disfrutar.Nicolás Jarque

Yo tenía el libro de Julio

Torri "De

fusilamientos". Es uno

de los padres del

microrrelato no ?

Francis Black

Qué bueno, que vaya todo bien.Por cierto, ¿qué es intensivo nocturno?.

Saludos y gracias por la reseña. Arte Pun

Hola, Fernando,

yo todavía guardo muy buen recuerdo de la asignatura que impartías de libre elección del Microrrelato Hispánico, que cursé en 2009, en la UAB. La disfruté muchísimo y conseguiste aficionarme a este género.Mucha suerte en tus proyectos, aunque no creo que la necesites.

Un fuerte abrazo. Ana Egea

Lástima estar tan lejos. Suerte, y dale un abrazo a Merino de mi parte. Otro para tiAntonio Serrano Cueto

Voy a presumir un poco de afortunada ;-)En efecto, fue de maravilla, el curso se hizo cortísimo y la charla con Merino fue digna de recordar. Disfrutamos mucho, así que enhorabuena y gracias por todo.Y abrazos Rocío Romero

Divendres passat "El 3 de vuit" s'obria amb un titular que feia referència a l'augment d'aturats al Penedès, com en tantes altres comarques enmig d'un sistema que ens mena a la inanició laboral...

L'Anna Romo va publicar a la pàgina 3 aquest acudit gràfic.

Felicitats!Joan Pinyol

Avui 3 de febrer, enmig de la gelor generalitzada per tot el país, la Paula Pardo, de segon de batxillerat-A de l'INS Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès, ha publicat aquest acudit gràfic a "El 3 de vuit", setmanari del Penedès.

La setmana que ve serà el torn de l'Anna Romo, de primer de Batxillerat-A...Joan Pinyol

Divendres passat va arribar el torn dels acudits que fem des del Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès a l'Enric Bages, de 2n A.

Va inspirar-se en la festa tradicional dels Tres Tombs, que a la capital de l'Alt Penedès es combina amb la festa del Xató, i sumant-hi l'odiosa crisi, aquest en va ser el resultat.

Felicitats Enric!Joan Pinyol

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.Pere calders

Venim de la pols

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepulturaPere calders

Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.Pere calders

Els bons costums

El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i el cavall, convençut que complia un deure pietós, va rematar-lo amb una forta guitza a la nucaPere calders

Via morta

El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»Pere calders

SILENCI

Pesats passos pugen l'escala al costat de l'habitació, les dotze de la nit, una altra vegada a ell no li han pagat, l'aire fa olor a humitat i alcohol. Ella té els ulls atapeïts, li costa dissimular que dorm, el plor en silenci, la súplica entre dents, el cor agitat. No vol que el seu cor segueixi bategant, té por que ell senti aquest so i s'adoni que és viva. Ell encén la llum de l'habitació, ella apaga el so ....Deshacer cambiosINGRID BELTRÁN

L’antiga saviesaLa meva àvia, la materna, era una persona molt serena, molt efectiva (en el bon sentit de la paraula).Una vegada, mentre teixia un jersei per a l’oncle Manuel, van dir-li que dins d’una hora i mitja l’aniria a veure el notari, per tractar de les complicacions d’un testament. I ella, sense alçar la mirada, respongué:—Demaneu-li que vingui demà. El que ara em preocupa no és l’hora, sinó la mitja.

Autors de microrrelats

Ana Maria Shua

Ana va néixer a Buenos Aires el 1951. Als setze anys va publicar els seus primers poemes reunits al sol i jo. El 1980 va guanyar amb la seva novel·la Sóc Pacient el premi de l'editorial Losada. També ha escrit llibres de contes.

Va rebre diversos premis nacionals i internacionals per la seva producció infantil-juvenil. El 2011 publica el seu nou llibre de contes brevíssims Fenòmens de circ.

I

Leí Los amores de Laurita hace unos doce o trece años. Volví a leerla por estos días: el martes 4 de agosto –Martes de Eterna Cadencia– entrevisto a Ana María Shua y para preparar el encuentro estoy retomando algunos de sus libros. Tenía el recuerdo de una novela bastante fuerte, casi pornográfica. Tal vez ese recuerdo estuviera inflado por la película: dirección de Antonio Ottone, guión de Ana María Shua y Antonio Ottone, protagónico de Alicia Zanca.

En la relectura me encontré con una novela <bastante fuerte, es cierto, pero especialmente> irónica, poética, melancólica y ¿pesimista?(…)

Fernando Iwasaki Cauti

És narrador, assagista, crític i historiador.Com a assagista és autor de ,El meu ponxo és un quimono flamenc (Sarita Cartonera, 2005) i El Descobriment d'Espanya (Nobel, 1996), i les seves cròniques han estat reunides a Sevilla. És editor de l'antologia mexicana i coeditor amb Gustavo Guerrero de l'antologia francesa .Els seus relats han estat recollits en diverses antologies d'Espanya i Amèrica Llatina, i la seva obra ha estat traduïda al rus, anglès, francès, italià, romanès i coreà.

"La casa embruixada"

Feia molts anys que ningú passava una nit a la vella mansió. Deien que una aberració s'arrossegava pels seus corredors i que tots els descendents d'aquella decadent família estaven maleïts. Els ancians es persignaban, les dones gemegaven i els homes blasfemaven. No obstant això, els amos volien vendre-la i jo vaig acceptar passar la nit per acabar amb la seva llegenda sinistra, perquè la meva ambició sempre ha superat al meu covardia.(...)

Des de llavors no he tornat a sortir i viu molt a gust per aquests corredors. Cap mirall em molesta i he descobert que m'encanten les rates.

Fernando Iwasaki

Laura Ponce Vélez

Ángela Chen Qiu

4tESO-C