efemèride

Centenari del naixement de mossèn Ramon Muntanyola i Llorach

Josep M. Vallès,Coordinador dels actes del Centenari

Ramon Muntanyola i Llorach (L’Espluga de Francolí, 1917 —

Barcelona, 1973).

Religiós, patriota i poeta. Biògraf del cardenal Vidal i Barraquer. Mestre en Gai Saber el 1973, als Jocs Florals de Mèxic.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha promogut per aquest any 2017, un seguit d’actes per commemorar el centenari del naixement d’un dels fills més il·lustres del poble: Ramon Muntanyola i Llorach.

Els actes es fan extensius a altres pobles de l’arquebisbat on Muntanyola va exercir la seva missió pastoral: Senan, Salou. La Selva del Camp, Omells de Na Gaia, Montblanc (Prenafeta, Rojals), Reus (Parròquia de Sant Joan), Guimerà, Ciutadilla, Vallbona de les Monges, Rocallaura, Alcover, Farena, Mont-ral, Montbrió del Camp, Forès...

Els conferenciants convidats a parlar de la figura i l’obra de mossèn Ramon són Joan M. Pujals, Manuel M. Fuentes, Jordi Roca, Josep M. Grau, Andreu Morta, Jordi Llavina, etc. Van desenvolupant en les seves xerrades diferents aspectes de la complexa vida de Muntanyola: home d’església, poeta, patriota, activista social, tot d’una peça.

Pel que fa a la seva obra literària s’ha promogut l’edició d’una antologia poètica: Dia vindrà que ha realitzat Joan M. Pujals i publicat l’Abadia de Montserrat, que ha estat presentada a Tarragona, al Centre Tarraconense, al Seminari, el dia 14 de juny, a càrrec de l’escriptor i Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Sr. Vicenç Villatoro.

S’han editat també el Goigs i himnes de mossèn Ramon Muntanyola a cura de mossèn Joan Roig i Montserrat. L’edició promoguda per Gogistes Tarragonins i l’Arquebisbat, amb portada dissenyada per Enric Adserà, s’ha presentat el 22 de juny a l’Església de Sant Agustí de Tarragona.

S’està revisant la biografia del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer que va escriure Muntanyola i també la seva pròpia biografia escrita per Eufemià Fort. El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inaugurarà el proper 14 de juliol una exposició sobre la vida i obra de Muntanyola.

A més de l’obra poètica de Muntanyola que ja havia estat musicada, s’ha encarregat a mossèn Valentí Miserachs la composició d’un tríptic que

16

serà estrenat a la tardor, en un concert produït pel Conservatori de Vila-seca.

L’objectiu primordial de tot plegat és reivindicar i fer conèixer a les noves generacions la figura i l’obra d’un home d’església que va maldar per la reconciliació i amb el seu verb inflamat va portar als fidels de l’obra de Crist i als catalans l’amor exemplar d’un servent de Déu i el model de Pàtria que ell aspirava.

La carrera religiosa

Religiós i poeta. Mestre en Gai Saber el 1973, als Jocs Florals de Mèxic. Va estudiar al col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat a l’Espluga de Francolí fins al 1926 i després a l’escola pública fins al 1927.

Per influència del seu germà Josep, que era religiós amb els pares paüls al convent de l’Espluga, fou ingressat al convent paül de Bellpuig el 1927, on va restar fins al 1931. El 1932 va ingressar al noviciat que els pares paüls tenien a Mallorca, però només hi féu un curs i va deixar el noviciat de Mallorca per ingressar al seminari de Tarragona per fer els seus estudis amb la vista posada en el ministeri sacerdotal diocesà. Féu els tres cursos preceptius de Filosofia els anys 1933-1936.

El 26 de juliol de 1936 els anarquistes s’apoderaren del seminari de la Seu d’Urgell, on els estudiants tarragonins passaven un dies d’esbarjo. Detingueren els seminaristes, entre ells Ramon Muntanyola (que tenia 19 anys), i els portaren a Lleida per ingressar-los a la presó. Després els van portar a Tarragona,

al vaixell Rio Segre d’on els van alliberar l’1 de setembre.

Ramon Muntanyola en tornar a casa seva a l’Espluga de Francolí va saber que el 17 d’agost de 1936 havien sigut assassinats el seu pare, el seu germà Sebastià i el seu oncle polític, l’alcalde de l’Espluga Josep M. Bernat, casat amb una germana de la seva mare. Amb la seva mare i la germana Assumpció van marxar cap a Barcelona i ell després a França fins a Marsella en companyia d’un altre espluguí: el paül i després monjo de Poblet Dom Bernat Morgades. D’allí va passar a Mallorca. L’illa ja estava en poder dels feixistes.

Va tornar a Tarragona a finals de 1939 i va ingressar novament al seminari. El mes de juny de 1940 va rebre la tonsura clerical i les dues primeres ordes menors a l’Espluga. El 21 de juliol, a la capella del palau episcopal de Barcelona, el bisbe Dr. Díaz de Gómara, li va donar les ordes menors restants i vuit dies més tard el mateix bisbe l’ordenava sotsdiaca. Probablement per manca d’entesa amb els superiors, el diaconat va tardar quasi un any i mig en ser-li conferit, fins a l’1 de novembre de 1941, a Tortosa, on l’any 1942 seria ordenat prevere.

Activitat literària

El seu primer llibre de versos fou Ànima endins (1946). El va seguir Infants, ocells i nadales (1948), Romiatge per la terra (1959), Eixarcia (1963). El 1960 publicà el Breviari social de Pius XII i el 1971 veia la llum la seva biografia del cardenal

17

Edt

Vidal i Barraquer. Després del seu traspàs el 1973, es publicaren les Antífones (1976), Llocs i focs (1982) i Obra poètica (1998). El 1974, en escaure’s el primer aniversari de la mort es va publicar Miscel·lània Ramon Muntanyola, un recull d’articles sobre la seva personalitat i trajectòria.

És d’especial rellevància la publicació que Muntanyola creà des dels Omells de Na Gaia el 1946 de La Veu de la Parròquia; en ser-li prohibida aquesta, emprengué la publicació de Ressó, el 1951.

El 1977 Eufemià Fort publicava la biografia Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació i en els darrers temps es publicaren alguns articles dels quals volem significar: Mossèn Ramon Muntanyola. Un peoner encès, d’Albert Manent (1988) i Ramon Muntanyola, home d’Església, home de país de Josep Massot (1996).

Amb tot, és la seva tasca social, el seu tarannà progressista i avançat, el seu ecumenisme i la vessant de predicador abrandat de la paraula de Crist, allò que ens ha pervingut i que fa d’ell una figura imprescindible de conèixer i estudiar.

Presentació del Centenari a la premsa

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

18