Lle g a Naci al - Llengua NacionalLLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 3 editorial...

Llengua

Tòpics i prejudicislingüístics

La parlamaterna

Cal fersonar un

català genuí

Una combinació

de pronomsfebles

admissible?

Nacionalprimavera del 2003

núm. 42 any XIII4 euros

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 3

editor ia l

Centenari de Francesc de B. Moll

En aquest any 2003 s’escau el centenari del naixement de

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella de

Menorca, 1903 - Palma de Mallorca, 1991), circumstància

que de cap manera no pot passar desapercebuda. De fet, ja l’any

passat el Parlament de les Illes Balears va declarar l’any 2003

«Any Moll», declaració a la qual s’adherí la Generalitat de Cata-

lunya. També «Llengua Nacional», des de la seva modèstia, vol

celebrar l’Any Moll. A reserva de treballs o articles que segura-

ment sortiran més endavant, ja en aquest primer número de l’any

volem dedicar aquesta pàgina editorial a la seva figura, desta-

cant-ne, a tall de síntesi, tres aspectes.

En primer lloc, el nom, la figura i l’obra de Francesc de Borja

Moll són una prova vivent, irrebatible, de la unitat de la nostra

llengua, unitat, ai las, actualment amenaçada per tendències dis-

gregadores pel cantó valencià, segurament afavorides pels qui,

sabent la consigna maquiavèl·lica del divide et impera, voldrien

reduir la nostra personalitat i la nostra cultura a una «província»

subjugada de l’imperi castellà-espanyol. Francesc de B. Moll va

actuar sempre a favor d’aquest unitat i, sobretot, ens va llegar,

prosseguint l’obra de Mn. Antoni M. Alcover, el Diccionari català-

valencià-balear, que resta un monument emblemàtic del nostre

cabal lingüístic, compartit per diferents àrees d’un espai indivisi-

ble, alhora que una obra de consulta sempre gratificant.

En segon lloc, tota la vida d’En Moll representa un exemple

admirable –i, reconeguem-ho, difícilment imitable, com en el cas

de Joan Coromines, per a la majoria dels mortals– de treball

ingent, tenaç, incansable. Ens ha deixat unes obres de gran vàlua

científica –com la citada, i, a més, la seva gramàtica històrica–,

però també obres més aviat divulgatives, al costat d’una fecun-

díssima tasca editorial des de Mallorca i un activisme cultural

indefallent. Quan, en els seus darrers anys, rebé –ultra el Premi

d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Gene-

ralitat de Catalunya– diversos doctorats honoris causa, comen-

tava ell, amb el seu proverbial bon humor, que més aviat eren

doctorats laboris causa.

Finalment, voldríem subratllar també, en la figura d’aquest

ciutadellenc que residí gairebé sempre a Ciutat de Mallorca, el

tarannà senzill i afable que el caracteritzava, la seva comprensiva

i tolerant bonhomia, la seva claredat i equilibri, el seu seny, el seu

optimisme. Són, també aquests, aspectes destacables i que, a ser

més freqüents i nombrosos, ens ajudarien, a tots els catalans d’ara,

a superar l’època, no pas fàcil, que ens ha tocat d’afrontar.

En fi, sense necessitat d’allargar-nos més, ens adherim a l’ho-

menatge a la memòria de Francesc de B. Moll i desitgem que

aquest any 2003 sigui fecund en iniciatives i actes que facin més

conegudes totes les seves obres –com, afortunadament, ha passat

l’any anterior amb l’homenatge a Verdaguer i a Gaudí–, que generi

imitadors, en la mesura possible, del seu admirable exemple de tre-

ball ben fet i constant i que ens estimuli, a tots els qui compartim

la seva llengua, a continuar la lluita per la pervivència de la nostra

cultura amb tota la seva riquesa, varietat i unitat. u

Llenguaescrita única

En el discurs presidencial dels Jocs Flo-rals de 1894, Josep Balari i Jovany co -mentava les anteriors paraules de l’e-minent lingüista alemany Vogel dient:

«[...] Lo camí que suaument ab per-severança haja de seguir-se, lo bonsentit ben clar ho mostra. Aquesta, ysols aquesta solució de Vogel és la quees troba esser mes natural i rahonable.La llengua escrita única, llaç d’unió delstres antichs reyalmes que la parlaren,no s’ha d’anar á cercar á fora de casa,puix aqui la tenim y está per nostrespropis clássichs á manera de tresormolt ben guardada. Ningú crega perçó que’s tracte de fer passar monedavella que en lo dia d’avuy no corre yper tant deu esser rebutjada. Losantichs llibres clássichs catalans, fentuna comparança, son com abellars abnombroses arnes ó buchs ó ruschs ótous, com diuen altres, hon enginyosesabelles la dolça mel y la blana cera hitreballaren. Xuclemne de les bresquesla mel y en la cera dexemhi ben impréslo segell que s’usa ara com ara.

Estudiem axí, com es degut, la nos-tra llengua procurant abellirla i per-feccionarla, estimemla sens esclusivis-mes de cap mena, que empetitexenl’esperit, y ab cor ample i generósaprengamne d’altres pera millor con-tribuir á la cultura intelectual de lanostra patria [...]».

(La Renaixensa 1894)

la flama de la llengua

La falta de fermesa del català modernés abans de tot deguda a què hi mancauna llengua escrita única que estigaper damunt dels dialectes, com no’s potnegar que en los temps antichs hi fou.

Eberhard Vogel

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 20034

sumari

Publicació i administració:Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91ISSN 1695-1697

Adreça postal:C. de Sant Pere més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.lesre-vistes.com

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor:Gabriel Bibiloni, RosaCalafat, Jaume Corbera, CarlesDomingo, Mercè Espuny, Joan Ferrer,Marcel Fité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras,Albert Jané, Bernat Joan, Lluís Mar-quet, David Pagès, Víctor Pa llàs, Car-les Riera, Josep Ruaix, Xavier Rull,Màriam Serrà, Jordi Solé, Carme Vilà

Producció: Jordi Ardèvol

Portada: Parc Güell, d’Antoni Gaudí(Foto: Gumí)

La redacció no s’identifica necessària-ment amb les opinions expres sades en elsarticles publicats.

LLENGUA NACIONAL és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produït una li - te ra tu ra, veiem for mar-s’hi, i reg narper damunt de la llengua parladamultifor me, una llen gua lite rària fillad’un llarg i acurat tre ball de se lecciói fixació; i això s’es devingué en lesterres de llengua catalana i els cata-lans tinguérem la nostra llenguanacional, on a penes tra s pua venles di fe rències dia lec tals de la llen-gua parlada.

(Pompeu Fabra)

editorial• Centenari de F. de B. Moll 3

la flama de la llengua• Llengua escrita única 3

tribuna• Perspectives teòriques i objectius... Albert Bastardas i Boada 5• Sobre tòpics i prejudicis lingüístics. Marcel Fité 8• La parla materna. Antoni Moll Camps 10• Quina ha de ser l’autoritat lingüística... Toni Cucarella 12• Una llei que ens recargola. Carme Forcadell 14• Cal fer sonar un català genuí. Jaume Vallcorba i Rocosa 15

sintaxi• La lexicalització del pronom «es» impersonal. Albert Jané 16• En català distingim «partitiu» de «sencer». Jaume Vallcorba i Rocosa 20• «Hi ha» i «haver-n’hi». Jaume Vallcorba i Rocosa 20• Una combinació de pronoms febles admissible? Josep Ruaix 21

lèxic• Sobre el mot «guió» i derivats. Lluís Marquet 25• Riba. Carles Domingo 26

fonologia• La transició entre el català oriental i l’occidental... Carles Castellà 29

internàutica• La llista «Migjorn» sobre llengua catalana 32

amics i mestres• Verdaguer en l’elaboració de la llengua catalana. Carles Castellanos 34• Maurici Serrahima i la llengua catalana. Josep M. Ainaud de Lasarte 37• L’Estat, servidor fidel del pensament únic. Quim Gibert 38

bibliografia• La mirada, valenciana i humana, d’un novel•lista. Abelard Saragossà 40• Qüestionant la genuïnitat d’alguns mots. Màriam Serrà 41• Un crit escardalenc. Quim Gibert 42• Un resultat bo. Lluís Marquet 42• Visió idíl•lica de la transició. Xavier Ballester 43• El català viu de La Franja. David Casellas 43• Un diccionari pràctic. Carme Forcadell 44• La llengua dels malalts i dels metges. Albert Jané 45• Amalgama d’història i llengua. Ramon Sangles 46• Fabra i el paper de Casas Carbó. Isabel Prada 46

1. Marc teòric: tendències evo-lutives i distincions conceptualsfonamentals

1.1. Futur ‘glocal’ Actuar sobre el futur implica realit-

zar algun tipus de prospectiva sobrecom serà –o com sembla que serà–aquest futur. L’anticipació respecte delsfets que han d’ocórrer –en la mesuraque puguin ser previstos– i l’adequaciódels discursos i les accions a les tendèn-cies que es dibuixen com a majoritàriesen la societat són fonamentals per al’èxit d’una acció transformadora.

Ara com ara tot sembla indicar queens dirigim cap a un futur ‘glocal’, és adir, en part global i en part local. Moltprobablement anirà creixent la interde-pendència tecnoeconòmica de lessocietats humanes i la influència delsgrans emissors tecnomediàtics sobre elsmés petits encara augmentarà més. Lespossibilitats d’acció sobre la determi-nació dels usos lingüístics per part delsgrups humans demogràficament pocextensos o políticament subordinatstendiran probablement a disminuir mésque no pas a augmentar. Les represen-tacions s’internacionalitzaran i passa-rem a una etapa ‘polinacional’ i deconsciència planetària. En situacionsmínimament democràtiques la cons-ciència d’interdependència podrà ten-dir a fer baixar els adeptes a les ideo-logies independentistes estrictes –si elsgrups majoritaris dominants no abusendel seu poder– i caldrà passar a imagi-nar estructures d’autogovern o de sobi-rania cooperatives.

Això farà més complex el fet de l’or-ganització de la diversitat lingüística, jaque el contacte s’estendrà pertot –acausa de les integracions suprapolíti-ques i econòmiques o bé per raó delsmoviments migratoris. La perspectiva

d’una societat d’individus monolingüestindrà probablement pocs adeptesentre els grups humans menors i caldràformular des del pensament complexpropostes sostenibles d’equilibri en ladistribució de funcions entre les llen -gües en presència.

1.2. Cavalcar sobre les dinàmiques‘naturals’

Igual com els antropòlegs aplicatsja van advertir fa temps que el refor-mador social ha d’actuar coneixent lespropietats dels seus objectes –subjec-tes, en aquest cas– si vol tenir èxit enla seva empresa, aquell ha de tenirtambé present de respectar i d’aprofi-tar les tendències noves que es dibui-xin en la societat i conduir-les, en lamesura en què sigui possible, cap alsobjectius que cerca d’aconseguir. Si lestendències socioculturals són fortes iben arrelades pot ser més contrapro-duent anar-hi en contra que no pasaprofitar-les. Com que tot és en canvi

constant i en reequilibris dinàmics, lesmodificacions tecnològiques, ideològi-ques, polítiques, econòmiques, de mo - gràfiques, etc., han de ser utilitzadesintel•ligentment per a afaiçonar el nouequilibri sortint. Cal, doncs, una alertaconstant i una disposició a la innovaciódiscursiva. Si el món canvia i hom esqueda quiet, de fet es va enrere.

1.3. Comunicacions institucionalit-zades i comunicacions individualit-zades: interrelacions i autonomia.

Molt sovint hem cregut que la claude volta dels processos de recuperaciólingüística era l’actuació damunt lescomunicacions ‘institucionalitzades’(en el sentit de J.C. Corbeil), oficials ino oficials. Essent certament impor-tant, òbviament, l’ús de la llengua encurs de normalització en les comuni-cacions públiques de les organitza-cions, cal no oblidar la relativa auto-nomia que pot presentar el pla de lescomunicacions ‘individualitzades’. En


tr ibuna

Perspectives teòriques i objectius pera la intervenció de l’activisme lingüístic en el futur del català1

Albert Bastardas i Boada

1. Text-guia de la participació de l’autor en la taula rodona sobre «La incidència de l’activisme lingüístic en el futur del català» celebrada en la I Trobadad’Entitats per la Llengua Catalana (Barcelona, novembre 2000).

Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, iDepartament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona

una situació com la catalana actual, enquè el català no és pas l’única llenguapresent en les comunicacions institu-cionalitzades, i amb més de la meitatde la població d’origen castellanopar-lant, els comportaments intergrupalsen el pla interpersonal semblen tendira reproduir encara potser majoritària-ment les normes antigues favorablesal castellà. L’actual context lingüístic‘institucionalitzat’ no sembla tenir prouforça per a canviar de manera massivaels hàbits lingüístics que afavoreixenl’adaptació al castellà per part delsindividus de L1 catalana o bilingüesfamiliars. Com diuen els sociòlegs,

sembla com si les normes ‘tinguessinvida pròpia’, i aquestes, en el marcd’una dinàmica (parcialment) autò-noma i autoorganitzativa, tendeixen aperpetuar-se més enllà de l’estructurainicial que les va causar. El problema,doncs, és greu, i les associacions d’ac-tivisme lingüístic no l’haurien pas d’ig-norar. Recerca i acció han d’anar debracet per a poder transformar lareproducció d’aquest comportamentnegatiu per a l’estabilitat i desenvolu-pament de la comunitat lingüísticacatalana.

2. Nous objectius per a un nousegle

Cal, per tant, aprofitar el canvi desegle per a energitzar de nou els ciuta-dans de cara a l’assoliment d’unaestructuració político-lingüística més

adequada. Cal formular nous objectiusa curt i mitjà termini i cal organitzar-seadequadament i eficaçment per al seuassoliment. Per exemple, en les COMUNICACIONS INS-TITUCIONALITZADES (i a títol només indi-catiu i no pas exhaustiu):

• de dependència oficial: aconseguir undiscurs i uns principis simbòlics id’actuació de l’Estat espanyol mésigualitaris, equitatius i compensato-ris. Denunciar la desigualtat injusti-ficable. Teoritzar la distribució defuncions. Assegurar, com a mínim,de manera immediata l’atenció/res-

posta personal en català als òrgans‘centrals’. Els mateixos drets lin-güístics que té el castellà a Cata-lunya els hauria de tenir el català enel pla dels òrgans político-adminis-tratius espanyols.

• en el sistema educatiu: imaginaractuacions noves, impulsar expe-riències-pilot, pensar una escolatambé per a l’oralitat i per al canvide les normes d’ús. Atenció espe-cial a l’ensenyament mitjà, moltdesatès i, tanmateix, d’extrema im -portància en el canvi de les normesinterpersonals.

• en les comunicacions institucionalit-zades de dependència no oficial:assegurar, com a mínim, l’atencióen català al client i al consumidor,en l’oralitat i en la paperassa admi-nistrativa i publicitària, i avançar cap

a fer efectiu l’ús majoritari del catalàcom a llengua de treball.

• en el sistema mediàtic: estudiar comes pot fer avançar el català en lestelevisions privades i per cable. Quècaldria canviar? Què caldria pro-moure?

• Internet: promoure la presència iaccés al màxim de pàgines web encatalà. Presentar propostes a lesadministracions.

En les COMUNICACIONS INDIVIDUALITZADES:• aconseguir estendre socialment el

canvi a favor del català de la norma lin-güística intergrupal.

• relegitimar el català com a ‘llen-gua de tots’, de relació comuna, es vin-gui d’on es vingui.

Intervenir cooperativamentLes associacions que treballin a favor

de la promoció de l’ús del català hand’enfocar la seva tasca no aïlladamentsinó en col•laboració amb les associa-cions i entitats existents ja en cada undels àmbits socials. Per exemple:

En el pla POLÍTIC• treballar amb els diputats i membres

de les administracions (lobby) peraconseguir les mesures que es cre-guin necessàries –atenció en catalàper part dels òrgans centrals de l’Es-tat, símbols de l’Estat en català,millora de la política lingüística delsgoverns autònoms de l’àrea catala-noparlant, etc.

En el pla SOCIAL• treballar amb els sindicats, per exem-

ple, per anar aconseguint que elcatalà vagi essent la llengua en quèla majoria de la població es guanyila vida (fet de gran importància,com es va veure al Quebec).

• treballar amb els mestres per acon-seguir una intervenció efectiva en elcanvi de les normes d’ús intergru-pals, dotant –els alumnes ja mésgrans– d’una comprensió sociolin-güística adequada de la situació al’àrea catalana.

• treballar amb els autors i les editorialsper introduir canvis en els llibres detext que trenquin amb els vells con-ceptes d’una sociolingüística ja res-closida i divulguin conceptes vàlidsi adequats al món contemporaniper a la comprensió dels efectesevolutius de les situacions de con-tacte de llengües.


tr ibuna

En el pla del DISCURS• replantejar-se críticament els dis-

cursos tradicionals de reivindi-cació i legitimació. Crear noves‘representacions’ que puguinincorporar com més gent millor.Usar nous rètols (‘diversitat’,‘contacte’, ‘grups menors’, soli-daritat, ètica sociolingüística,perspectiva ecològica, ...) inter-nacionalment vàlids en l’etapaplanetària que viurem. Veure’nscom a espècie, com a conjuntde la Humanitat, que es pre-gunta en aquesta hora de la glo-balització com organitzar-noslingüísticament els humans,unint la necessitat d’intercomu-nicació amb la de la preservacióde la diversitat que cada culturaha creat.

• treballar amb els intel•lectuals peraconseguir elaborar i difondreles noves idees en els media.

• treballar amb els centres i grupsde recerca per tal de promoureestudis i informes rigorosos isòlids, i difondre’n públicamentels resultats. Convocar actes.Demanar, en conseqüència, ac -tuacions polítiques a les admi-nistracions dels nivells que per-toqui.

• generar discursos atractius, per-suasius, integradors i no an ta -gònics.

4. Conclusions generalsPer a dur a terme tot aquest

programa, cal certament disposard’entitats fortes i ben organitzades,que puguin promoure la imagina-ció, la creativitat, i el dinamisme enl’activisme lingüístic. Han de seraquestes entitats –federades o uni-des– les que liderin el procés derecuperació i de desenvolupamentdel català fent propostes als orga-nismes político-administratius, vehi-culant discursos legitimadors de lesnoves representacions de la realitat,i demanant la solidaritat i la coope-ració dels distints grups socials enl’assoliment d’objectius dignes d’e-quitat i de dignitat en la relacióentre els conjunts lingüístics de laHumanitat.

L’activisme lingüistic, doncs, toti no deixar d’impulsar les campa -nyes concretes que hom puguicreure necessàries, ha d’enfocar lesseves actuacions també cap a:

• la teorització de l’evolució socio-lingüística i de les possibilitats iefectes de la politica lingüísticaen la pràctica;

• la priorització dels objectius i deles accions;

• el disseny intel.ligent de lesaccions: avaluar-ne tots els efec-tes, tant negatius com positius;

• la crítica (constructiva) de les(no)actuacions governamentalssempre que calgui (paper de‘consciència crítica’);

• la proposta d’objectius precisosassolibles;

• la resposta i el debat amb argu-ments sòlids i internacionalmentacceptables;

• la recerca empírica rigorosa pertal de fonamentar els argumentsi les actuacions;

• la promoció de la recerca-acció(experimentació i avaluació).

Concloent, veig com a GRANSOBJECTIUS:

A) Millorar i optimitzar les actua-cions des dels governs autòno-mics sobre les comunicacionsinstitucionalitzades oficials i nooficials (imaginació, crítiques,propostes i accions de coope-ració).

B) Desenvolupar conceptualmentun nou discurs a base d’ideesinnovadores i de futur (‘subsi-diarietat’, ‘funcions exclusives’,preservació de la diversitat lin -güística, restricció dels usosabusius de les llengües grans,visió planetària, global, solidà-ria i internacional, poliglotitza-ció, etc.).

C) Avançar molt més en el reconei-xement igualitari i equitatiu delcatalà en el pla de les adminis-tracions espanyola i europea.

D) Aconseguir anar canviant lesnormes d’ús intergrupals. Ferdel català la ‘llengua comuna’de la seva àrea històrica, es vin-gui d’on es vingui. Partir d’unaperspectiva de llengua méscentrada en el futur que calconstruir tots junts que no pasen el passat.u


tr ibuna

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

Certes frases agafades a l’at-zar, certs comentaris de so -bre taula dels passats dies

nadalencs, ens recorden que, mal-grat els indubtables avenços que hafet la cultura lingüística, encara sónforça vigents alguns prejudicis itòpics que condicionen i entelenuna percepció mínimament cons-cient del que comporta parlar, es -tudiar o ensenyar una determinadallengua. De vegades, aquests preju-dicis i tòpics obeeixen simplement aldesconeixement i a la ignorància, peròmolt sovint semblen induïts pels matei-xos agents que dirigeixen la política lin-güística d’alguns estats amb tendèn-cies i interessos expansionistes iunificadors. Altres vegades, encara quemés excepcionalment, ha estat elmateix discurs científic el que invo -luntà riament ha col•laborat en el man-teniment d’alguns llocs comuns queamb el pas del temps s’han revelattotalment desuets i rebutjables.

Avui, per posar-ne un parell d’e-xemples, encara és força corrent detrobar-nos amb gent que pensa quel’eficàcia, la perfecció o la grandesad’una llengua depenen del seu nombrede parlants (en articles anteriors ja emvaig referir a l’absurditat d’aquest puntde vista i, per tant, no m’aturaré arebatre’l), o que considera que l’e-xistència de llengües diferents no so -la ment és una maledicció de res-sonàncies bíbliques, sinó que a méscons titueix una amenaça larvada con-tra la pau i el progrés universals. Comsi el simple fet de parlar una mateixa

llengua ja hagués d’impedir l’existèn-cia de guerres o constituís una garan-tia d’èxit social, cultural o econòmic.Només cal fer una ullada a la realitat ia la història per a adonar-se de com ésd’errònia aquesta idea: les comunitatslingüístiques més nombroses no escaracteritzen necessàriament per viu -re més pacíficament que les altres(¿quan tes guerres internes no hanconegut i, sobretot, quantes no hanestat originades precisament pels seusmateixos afanys colonialistes i unifor-mitzadors?), ni tampoc per disposard’un més gran benestar o per tenir unnivell cultural més elevat. I tampoc noes caracteritzen, és clar, forçosamentpel contrari. En el panorama mundialactual podem observar –un cop supe-rada la fascinació inicial que tot colos-salisme provoca– que la variable quan-titativa té una incidència molt di scu tiblesobre aspectes qualitatius de tipus cul-tural, lingüístic o humà. Arribats aaquest punt i posats a fer una tria sub-jectiva, el qui signa s’inclinaria mésaviat pels models que ens ofereixen

algunes comunitats reduïdes,encara que només sigui per refiar-se de la saviesa de la dita que «Alpot petit hi ha la bona confitura».

Per cert que, parlant de res-sonàncies bíbliques, una de les quehan fet córrer més tinta ha estat lade la metàfora de la torre de Babel.Recordem-la breument. Segons elGènesi, 11: «Tota la terra se serviad’una mateixa llengua i d’unesmateixes paraules». Però la neces-sitat de no dispersar-se i la supèr-

bia d’emular Déu van portar els homesde la plana de Senaar a construir unagran ciutat amb una torre que haviad’arribar fins al cel. El Senyor, alesho-res, per tal de castigar el seu orgull iimpedir la construcció de la torre vadecidir: «Baixem i confonguem-los elllenguatge perquè no s’entenguinentre ells […]. Per això fou anome-nada Babel1 perquè allà Jahvé va con-fondre el llenguatge de tota la terra id’allà els va dispersar per tota l’exten-sió de la terra».

Vist així, no sembla haver-hi capdubte que la Bíblia ens presentaria ladiversitat lingüística com un càstig divídestinat a eixalar les aspiracions i lescapacitats humanes. I si tenim en comp - te la potència de la imatge literària dela torre de Babel i la de les moltes imat-ges pictòriques que aquesta ha inspiraten el transcurs de la història, és lògicque la nostra tradició cultural hagiinterpretat la pluralitat lingüística comuna tràgica maledicció celestial. Però hiha un versicle del mateix Gènesi –quepràcticament mai no s’ha tingut en


tr ibuna

Sobre tòpics i prejudicis lingüísticsEl segle de la gran catàstrofe (VII)

Marcel Fité

Une langue ne peut pas mourir naturellement et de sabelle mort. Elle ne peut mourir que de mort violente.

Ferdinand de Saussure

Ferdinand de Saussure

1. Del nom d’arrel hebraica babal «confondre».

compte, o al qual s’ha donat un valormés aviat marginal (potser eclipsat perl’extraordinària refulgència iconogràficade la torre)– que podria posar en qües-tió i en clara contradicció una lecturaexcessivament decontextualitzada delmite babèlic. Umberto Eco s’hi va refe-rir en La ricerca della lingua perfettanella cultura europea (Roma 1993). Estracta, justament, del versicle anterioral de la torre, el versicle 10. Aquest, enparlar de la nissaga de Jàfet, diu:«aquests foren els fills de Jàfet als seuspaïsos, cadascun segons la seva llen-gua, segons les seves famílies, segonsles seves nacions». I amb paraules gai-rebé idèntiques es repeteix l’exposicióa propòsit dels altres dos fills de Noè,Cam i Sem. Com es pot veure, aquestversicle conté afirmacions que contra-diuen una lectura excessivament rígidao literal de la metàfora babèlica.Segons la Bíblia, és evident que les llen-gües ja s’haurien dividit abans de laconstrucció de la famosa torre i, pertant, com diu Eco, «ens trobem davantuna incoherència en el mite babèlic». I«si les llengües no es van diferenciarper un càstig sinó per tendència natu-ral, per què caldria interpretar la con-fusió com una desgràcia?».

Pel que fa als tòpics lingüístics impu-tables a l’esdevenir del discurs cientí-fic, un dels que criden més l’atenció ésel que, amb un esperit totalment anti -herderià, nega la possibilitat d’investi-gar l’origen del llenguatge humà. Nom-brosos científics se’l van fer seu i durantmolts anys aquest tema ha estat unautèntic tabú en la ciència del llen-guatge. Com és prou sabut, la SocietatLingúística de París va arribar a prohi-bir, l’any 1886, que el problema fostractat en les seves reunions. El motiueren les nombroses hipòtesis inverifica-bles i les moltes inexactituds i fantasiesque havien circulat secularment al seuentorn. Una actitud molt diferent de lad’altres científics davant un enigmatant o més conflictiu: el de l’origen del’univers. ¿És que tal volta no havienproliferat també nombroses hipòtesis,inexactituds i fantasies per tal d’inten-tar explicar-lo?

Més enllà dels tòpics i dels prejudi-cis –relativament fàcils de desemmas-carar–, de vegades hi ha frases inquie-tants i de gran transcendència que nosé si han estat prou valorades i discuti-des. Així, el Curs de lingüística generalde Ferdinand de Saussure –publicatpòstumament (1916) pels seus deixe-

bles Charles Bally i Albert Sechehaye–acaba, a títol de conclusió, amb aques -ta frase: «la idea fonamental d’aquestcurs (és que): la lingüística té per únici veritable objecte la llengua conside-rada en ella mateixa i per ella mateixa».Es fa difícil d’assegurar si la frase és del

mateix Saussure o bé si hi va ser afe-gida per algun dels deixebles. En totcas, no em negareu que la frase és con-tundent i restrictiva (què n’haurien pen-sat Herder o Humboldt?). Molt méscontundent i restrictiva que el contin-gut del Curs mateix. Sobretot, teninten compte –cosa que no sempre es faprou– alguns dels continguts del capí-tol cinquè. «En línies generals –s’hi lle-geix, i això ratificaria parcialment laconclusió i, per tant, la matisaria–, maino és indispensable conèixer les cir-cumstàncies enmig de les quals s’hadesenvolupat una llengua.» Afirmacióque queda doblement matisada sitenim en compte que unes línies ante-riors s’havia dit: «Pensem que l’estudidels fenòmens lingüístics externs ésmolt fructífer; però és fals dir que senseaquests no es pot conèixer l’organismelingüístic intern.» I tot queda força mésaclarit si en aquest mateix capítol llegimel que s’afirma al principi, en definir elsobjectius de la «lingüística externa»,que serien «tots els punts a través dels

quals la lingüística afecta l’etnologia,totes les relacions que poden existirentre la història d’una llengua i la d’unaraça o d’una civilització». ¿Quina inci -dència no deu haver tingut aquesta«idea fonamental» del Curs en la per-cepció i en la pràctica lingüístiques dediverses generacions de mestres, filò-legs i pedagogs? En uns moments enquè una gran part del patrimoni lin -güístic de la humanitat està claramentamenaçat d’extinció, ¿podem els lin -güistes i ensenyants en general con-tinuar mirant-nos les llengües com asistemes destinats a ser descrits bàsi -cament des d’un punt de vista teòric,desconnectat de la realitat i de l’en-torn? ¿No caldria reformular l’orienta-ció de l’ensenyament de les llengüesdes d’un punt de vista, no únicamentformal, conceptual o metodològic,sinó també deontològic?

Saussure, neogramàtic de formació,féu un esforç enorme per estudiar lallengua d’una manera científica i, peraixò, la seva recerca s’orientà vers ladescripció d’un sistema formal que fosindependent («la nostra definició dellengua suposa que n’apartem tot elque és estrany al seu organisme»),objectiu i, en certa manera, ideal («lallengua és un sistema que no coneixaltre ordre que el seu» […] «és interntot el que canvia el sistema en qualse-vol grau»). La seva pruïja en la recercadel màxim rigor científic possible el vaobligar a distanciar-se de l’objecte estu-diat i a delimitar les relacions d’aquestobjecte amb la realitat i amb els agentshumans que el feien possible. La cièn-cia, l’estudi de la llengua i el coneixe-ment en general van fer amb Saussureun pas de gegant, però la seva obraquedaria totalment buida i sense sen-tit si no fóssim capaços de relligar, ambel mateix rigor i exigència, els coneixe-ments que des de Saussure tenim del’objecte llengua amb els subjectes i larealitat dels quals aquella en darrerterme deriva i als quals va destinada.

Justament en aquest any 2002 queacabem de deixar s’ha publicat Écritsde linguistique générale (Editions Galli-mard). Aquest llibre conté els ma -nuscrits de F. de Saussure, descobertsl’any 1996 a l’hivernacle de tarongersde l’hotel ginebrí de la família Saussurei dipositats a la Biblioteca Universitàriade Ginebra. L’obra es caracteritza, enprimer lloc, per contenir els textos ori-ginals del lingüista i, en segon lloc, pelto menys categòric d’alguns planteja-


tr ibuna

Caldria reformularl’orientació de

l’ensenyament de lesllengües des d’unpunt de vista, no únicament formal,conceptual o

metodològic, sinótambé deontològic

ments, amb l’explícita confessió d’as-pectes que el fan dubtar i, en definitiva,per l’expressió d’un pensament mésmatisat i convincent que no pas elsapunts del Curs. Són especialment inte-ressants algunes reflexions que fa sobrela Història de la llengua i la distincióentre aquesta i la Llengua en la histò-ria. En aquest sentit, m’ha semblatespecialment significativa i brillant lacomparació que fa entre la constituciód’una llengua i els fons de les glaceres:«Tota llengua presenta, una mica comaquestes grans morrenes que es veuenal fons de les nostres glaceres, el qua-dre d’una prodigiosa pila de coses dipo-sitades a través dels segles, però cosesque tenen una data, i unes dates moltdiferents…» ¿Hi ha alguna ma neramés gràfica i més bella de relacionar lagènesis de la llengua amb la realitat,amb l’entorn natural, amb la històriahumana? També són especialmentinteressants algunes reflexions que faSaussure sobre la desaparició de lesllengües o, més ben dit, sobre la seva

substitució. «Una llengua –diu el lin-güista ginebrí– només mor […] per l’ex-termini total del poble que la parla […]o bé per la imposició d’un nou idiomaque pertany a una raça més forta;generalment cal no solament unadominació política, sinó també l’e-xistència d’una civilització superior, isovint cal la presència d’una llenguaescrita que hom imposa per l’escola,per l’església, per l’administració…»

Curiosament, mentre llegia aquestsescrits de Saussure em va caure a lesmans un extraordinari treball sobre elcontinent africà de Ryszard Kapuscinski,Heban. En les breus però brillants refle-xions que dedica a la situació lingüísticad’aquells països és interessant de com-parar el seu pensament amb les ideesdominants en el segle passat, basadesen la noció de «civilització superior» dela frase saussuriana. El contrast ésenorme, gairebé absolut. «Les llengüeseuropees –afirma Ka puscinski– no handesenvolupat un vo cabulari que permetidescriure adequadament mons dife-

rents, no europeus. Grans qüestionsde la vida africana queden inescruta-des, o ni tan sols plantejades, a causad’una certa po bresa de les llengüeseuropees […]. Cada una de les llen -gües europees és rica, només que laseva riquesa no es manifesta sinó en ladescripció de la seva pròpia cultura, enla representació del seu propi món. Noobstant això, quan s’intenta entrar enterritori d’una altra cultura, i descriure-la, la llengua revela els seus límits, elseu subdesenvolupament, la sevaimpotència semàntica.»

¿Podien ser-ne conscients, els lin-güistes de la primeria del segle xx, d’a-quests límits, d’aquest subdesenvolu-pament, d’aquesta impotènciase màn tica, d’aquesta pobresa de lapròpia llengua (que els estats colonia-listes imposaven als altres sensemanies), atrapats i enderiats com esta-ven en les torres d’ivori de les sevesanàlisis, formulacions i descripcions delssistemes lingüístics dominants i domi-nadors del Vell Continent?u


tr ibuna

La parla materna

Antoni Moll Camps

Ho vaig llegir en una revisteta que,si la memòria no em falla, esdeia El iris de paz. En la recent

postguerra, l’autor de l’article s’inspi -rava, sens dubte, en propòsits pacifica -dors, però els seus arguments eren, pera mi, del tot inacceptables. Venia a dirque alguns autors catalans ens haviendei xat obres remarcables, escrivint enllen gua pròpia, però que no hi perdienres quan es decidien a fer-ho en cas-tellà, si nó que, clarament, hi sortienguanyant, com en el cas de Maragall id’Eugeni d’Ors, que només en castellàpogueren exercir un mestratge decisiu.

Em va semblar hipòcrita quel’articu lista es lamentàs que els bonsautors ca talans fossin de mal trobar,sense esmen tar la salvatge repressióque el català patia en aquella època. Ivaig trobar que era co vard expressar

opinions polèmiques sa bent que ningúno s’hi podia oposar en un debat obert.

Confés que la meva indignació vaser, potser, una mica exagerada. Ales-hores jo era, només, un adolescent.Vaig parlar-ne amb Mn. Josep Salord,rector des Mig jorn en aquells dies. EIcomentari que ell en va fer era bon trosmés matisat i serè. No considerava cen-surable que alguns optessin per l’i-dioma foraster i en gau dissin els possi-bles avantatges, mentre ens deixassin,a nosaltres, prou marge de llibertat pera conrear la llengua pròpia. És obvi queun idioma com el castellà, de llarga iprestigiosa tradició literària, que comp -ta els seus parlants per centenes demilions, ofereix àmplies perspectivesd’èxit, i no és gens dubtós que hi hagiau tors catalans que han reeixit escrivinten castellà.

Tanmateix, no sempre és així. Quadrado, en els seus inicis com a

es criptor, aprofità un viatge a Madridper a presentar els seus assaigs en elscercles literaris de la capital, però nohi trobà un acolliment gaire encorat-jador. Els literats capdavanters de lavilla y corte devien considerar massaprovincians els escrits del jove ciuta-dellenc.

Angel Ruiz manejava el castellàamb facilitat i elegància. Havia aprèsaquest idioma, que era el del seu pare,músic de regiment, de sentir-lo parlara casa seva. En castellà va escriure laseva obra més ambiciosa i extensa.Però un dia tingué la pensada d’es-criure en la nostra llengua les novel -letes menorquines i un enfilall de con-tes breus amb el títol de Per fer ga na.Un gran amic seu, Joan Alcover, li

aconsellà que no hi perdés el temps.Ja feia prou d’escriure-hi les poesies,en ca talà. D’encert i profit literari,només po dia esperar-ne de la prosacastellana, en la qual Ruiz era tot unmestre.

Però avui, al cap de tants d’anys,qui es recorda de Clara sombra o deLas me tamorfosis de un erudito? L’ex-tensa i va luosa producció de Ruiz encastellà ha perdut interès i vigència. Enexpressió d’un dels seus néts, aques-tes novelles són avui «cadàvers litera-ris». En canvi, gosa ria dir que el breurecull d’escrits menor quins, reeditatsdiverses vegades, han tro bat, entrenosaltres, entusiastes lectors, des quevan publicar-se per primer cop finsavui. Deuen ser poques, a Menorca,les persones de mitjana cultura que noha gin fet una xalada amb Classes pas-sives o acompanyant l’amo en Xec enles pe ripècies del seu Viatge tràgic.

Joan Alcover, jaesmentat abans, va es -criure en castellà unaobra molt extensa iprou ben acollida percrítics contemporanis.Com ell mateix ens diu:«A la mu sa castellana /mos anys millors hedonat.» Però són no -més els seus versos encatalà, escrits ja cap al’edat madura, sobretotaquells breus aplecs de«Cançons de la serra» i«Elegies» (1903-1905),que el fan me reixedord’ocupar un lloc distin-git en la història de laliteratura universal.

EI retorn a l’idiomapropi ens l’expli ca ellmateix en emotives pa -raules: «Arri baren pera mi les hores tràgi-ques... Amb la crisi del’home va coincidir lacrisi de l’artista; i lla-vors, tota parla que nofos la materna va refu-sar-la el llavi febrosenccom el contacte dequelcom inexpressiu,fred i metàl•lic.»

Els tres casos, enllàd’un valor mera ment anecdòtic, emsemblen prou inte ressants. Crec queval la pena de refle xionar-hi una mica.

EI cas d’en Quadrado em suggereix

consideracions de caràcter més aviatge neral, potser sense cap lligam directeamb la seva opció pel castellà. Em fapensar que els autors consagrats nosempre es tan nets de malfiances ienvegetes, i més d’un cop es resistei-xen a rebre, no diré braços oberts, sinósimplement amb un petit gest toleranti afable, els escriptors de nova for-nada, sobretot si els autors con sagratsocupen situacions de privilegi, perexemple, en el centre peninsular, i elsnou vinguts provenen d’un obscur iremot ra có perifèric.

Les novel•les en castellà de n’ÀngelRuiz devien tenir bona acollença en lase va època, quan la gent d’una certacul tura, sobretot les senyores de classemit jana, llegien més que no ho fanavui. Les bones mestresses, que ales-hores rara ment treballaven fora decasa, trobaven, sens dubte, un alimentespiritual sabo rós i nutritiu en la prosa

fàcil i càlida, ri ca en matisos, delnovel•lista menorquí. Avui aquestes se -nyores dediquen amb preferència lesseves hores de lleure a les revistes del

cor i a programes tele visius i radiofò-nics. Es tracta, sembla, de passar l’es-tona i estalviar-se la fati ga de pensar.

Crec, d’altra banda, que el fet dedes criure personatges i episodis d’àm-bit local en una llengua minoritària, ricadel vi gor i la saba del dialecte menor-quí, no n’exclou l’interès universal ni elsvalors permanents. També Safo i Homervan es criure, cada un, en el seu dialectepropi.

En el cas de Joan Alcover cal tenir encompte que la seva extensa obra caste -llana s’inspirava en models d’un roman -ticisme tardà, ja en declivi, representatper autors com Bécquer o Campoamor.En canvi, els seus poemes catalanss’inse reixen en un corrent vigorós, ini-ciat en la Renaixença i els inspira, perdir-ho en pa raules del mateix poeta,dedicades a Ma ragall i Costa i Llobera,«la Musa divi na / que ens dóna la mà».

Però encara hi va haver una altraraó, sens dubte deci-siva, que explica l’en-cert de l’opció de n’Al-cover a favor del ca talà:la crisi que ell esmentai que el posava davantel dilema d’haver d’es-collir, en cert sentit,entre la retòrica i l’au-tenticitat. És el mateixdilema amb què s’en-fronten els autors quehan viscut sempre enuna comunitat de parlacata lana. Per a ells,qual sevol idioma foras -ter, per molt bé quel’hagin après en els lli-bres –però no en el dollnatiu de les te rres on esparla– tindrà un certdring arti ficial, una certafredor llibresca.

Contra el parer,doncs, de l’esmen tatarticulista de El iris depaz, crec que s’hi potperdre, i molt, quans’abandona, per la raóque sigui, la llenguapròpia. S’hi perden elsecos que vénen de l’an-tigor, un lligam fra ternamb els avantpassats, itambé un càlid accent i

una força ex pressiva que només trobamen la parla materna, sobretot en llavisd’aquells que coneixem i estimam detota la vida.u


tr ibuna

Són molts els escriptors quehan afirmat, sense comple-xos, que la seua pàtria és la

seua llengua. Així, doncs, en quantes criptor, em plau aquest sil•lo -gisme: si la pàtria de l’escriptor ésla seua llengua i la meua llengua ésel català, la meua pàtria és, pertant, també catalana. Tanmateix,sóc valencià –ai! I no manifeste elmeu plany perquè ser valència icatalà siguen condicions incompa-tibles. Joan Fuster va dir, i hi esticplenament d’acord, que ser valen-cians és la nostra manera de ser cata-lans. Per aquesta afirmació, moltsvalencians miranians (de J.F. Mira)rebutgen Joan Fuster i l’anatemitzen.Ja s’apanyaran! Però la pertinençanacional, en un sentit político-admi-nistratiu, no em preocupa com aescriptor. En tot cas és una decisió,sens dubte, de caire polític. Així,doncs, tothom és lliure d’adscriure’spolíticament a una nació o auna altra.

El problema és lin güístic,de la «pàtria» lingüís tica, i,subsegüentment, de l’auto-ritat lingüística a què cadas -cú estima sotmetre’s, no enun sentit de vassall, sinó deciutadà que respecta el po -der de la llei que estipula lesnormes de convivència; enaquest cas, de «convivèn cialingüística». La pregunta és:Si sóc valencià, a quina auto-ritat lingüística m’he de sot-metre com a escriptor, a l’AVLo al IEC? La disquisició éscapciosa, és clar, en lamesura que adés he fetexplícita professió de catala-nitat, no solament lin güís -tica, ans també política. Cal

sobreentendre-hi, doncs, que l’autori-tat lin güís tica a què haig de sotme-tre’m és el IEC. Ara bé, què hem de fersi tot d’una el IEC renuncia expressa-ment a l’autoritat que li confereix lallei en tots els territoris catalanopar-lants? ¿Els valencians hem d’escindir-nos del referent integrador (IEC) per asotmetre’ns al segregador (l’AVL) si elprimer renuncia a les seues atribucions

en favor del segon? Algunes veus,que gose qualificar d’apocades,esgrimeixen que un ésser amb doscaps no és un monstre, és a dir, que,malgrat tot l’enfilall de barbaritats(que no enumeraré) perpetrades perpart de l’AVL contra la unitat delcatalà, el text legal de la seua crea-ció inclou una descripció que reco-neix aquesta unitat, per més queaquesta pretesa unitat s’hi formuleen termes el•líptics, enrevessats icríptics. Heus ací l’endevinalla: «Elvalencià, idioma històric i propi de

la Comunitat Valenciana, forma partdel sistema lingüístic que els correspo-nents estatuts d’autonomia dels terri-toris hispànics de l’antiga Corona d’A-ragó reconeixen com a llenguapròpia.» Al tall d’aquesta peri fràsticadescripció, permeteu-me una compa-rança pedagògica. És com si demanà-rem el resultat de la suma de dos mésdos i la resposta fóra, com ara,

aquesta: «Ad dició de dosparells el producte de la qualés representat per un signe oxifra en forma de cadireta.»Cal recordar Wittgenstein:«Tot allò que pot dir-se, espot dir amb claredat.» Lallengua catalana, però, no espot dir al País Valencià;almenys no es pot dir ambclaredat. La Terra no ésredona, doncs (Eppur simuove).

El IEC ha mostrat pocafermesa en la defensa de lesseues atribucions lingüísti-ques. Ha gosat dir, això sí,per boca del seu anteriorpresident, Manuel Castellet,que l’AVL és innecessària. I elseu successor, Josep La porte,s’ha passejat per Castelló de


tr ibuna

Quina ha de ser l’autoritat linguísticaal País Valencià?

Toni Cucarella

Si l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és un ens segregador i l’Institut d’EstudisCatalans renuncia a assumir la seua autoritat, potser caldrà impulsar una novaentitat normativitzadora que defense de manera efectiva la unitat del català.

la Plana amb motiu del LXX aniversaride la firma de les Normes de Castelló.Tanmateix, trobem a faltar un gestcontundent que, davant les arbitrarie-tats de l’AVL contra la unitat del català,deslegitime la capacitat lingüística d’a-quest ens político-normatiu a fi deratificar la seua pròpia. Si el IEC, doncs,no de mostra gens d’interès per ladefensa de la seua autoritat com aentitat normativitizadora unitària, enjusta cor respondència els usuaris de lallengua (els escriptors, en aquest cas)bé podem declarar la nostra insubor-dinació lin güística i proclamar queno tenim déu ni amo ni IEC; si peral primer no posseïm prou fe, elsegon no ens cal i el tercer s’ar -ronsa i fa defecció.

Segurament la defecció del IECsobre el País Valencià és conse-qüència de l’actitud apocada d’al -guns representants territorials queen formen part. Posem per cas l’ex-rector de la Universitat de Va lència,Ramon Lapiedra, el qual l’any 1996,abans de la creació de l’AVL, ja mani-festava la seua oposició que el IECrepresentara l’autoritat lin güís ticadel Sénia al Segura, as se nya lant, demés a més, que «el valencià (català)és l’única llengua de culturamoderna que no té ens normativit-zador amb potestat per a determi-nar sobre el codi lingüístic» [Le -vante, 15-11-96]. Per a l’ex-rectorLapiedra, doncs, en data de 1996 elIEC encara no existia. Potser no haexistit mai i aquell reial decret3118/1976, del 26 de novembre, pelqual s’atorgava al IEC l’autoritat lin-güística en tots els territoris de parlacatalana, és invenció d’algun desfica-ciat. Més esquizofrènica deu ser lasituació en què es troben els membresdel IEC i al mateix temps aca dèmics dequota política de l’AVL Albert Hauf iAntoni Ferrando. Com Juno, tenendues cares: amb l’una salvaguarden lagenuïnitat «nostrada» per encàrrec delPP i amb l’altra es fortifiquen a l’armarifilocatalanista.

Al IEC la Llei de creació de l’AVL li hapispat la cartera, però incomprensible-ment no ha mogut un dit per recupe-rar-la. Perquè quede clar l’abast delrobatori, manlleve els mots a l’advo-cada Mercè Teodoro: «La Llei atorga ala nova acadèmia la competència pera determinar i elaborar la normativalingüística d’aquest «idioma valencià»,fins ara atribuïda legalment a l’Institut

d’Estudis Catalans, la qual cosa nonomés obre la porta a l’existència dedues normatives per al català sinó que,a més, dóna origen a un evident con-flicte de normes. Per últim, la Llei pre-veu que les seues decisions tindraneficàcia erga omnes, la qual cosainclou les institucions de la Generalitat,els poders públics, les administracionspúbliques, el sistema educatiu i els mit-jans de comunicació, així com tambéels organismes, entitats i empreses detitularitat o finançament públics [...].

La institucionalització del nom de

valencià com a únic per a la llengua,l’establiment d’una autoritat i una nor-mativa paral•lela a l’existent fins ara ila seua executivitat no es podenremeiar mitjançant una elecció cor -recta –en el sentit d’ajustada a la llei ien qualsevol altre– dels components.El resultat és evident. El trencamentjurídic de la unitat de la llengua cata-lana, trista fita mai no aconseguida enla història del País Valencià» [CorrentAltern, núm. 7, oct. 2001].

Com a escriptor valencià en llenguacatalana, desitjaria que el IEC assumiraamb més convicció el seu deure d’au-toritat lingüística, pensant en tots elsqui, malgrat els entrebancs, defensemde manera explícita i rotunda la unitatdel català. Més encara: trobe necessà-ria no sols una catarsi d’afirmaciódiguem-ne nacional per part del IEC,sinó també la indispensable reestruc-turació de la Secció Filològica. Enaquests moments els diferents dialec-

tes dels territoris catalanoparlants hitenen una representació profunda-ment desequilibrada, i amb algunsmembres en el seu si, com he esmen-tat adés, que rebutgen que el IEC façapalesa la seua autoritat normativitza-dora en la totalitat dels Països Cata-lans. Ras i curt: aquesta gent fa unnefast servei a la unitat del català si éspartidària de la segregació lingüística,siga per acció o per defecció. Insistesc,doncs, que en la Secció Filològica delIEC cal una representativitat que con-jumine l’equilibri territorial (dels distints

dialectes) i la procedència professional(narradors, poetes, periodistes, cientí-fics...). I sempre buscant que les per-sones que n’han de formar part s’ha-gen distingit per una clara lleialtat a launitat de la llengua de la qual han deser els principals reglamentadors.

Molts escriptors del País Valenciàno reconeixem l’autoritat de l’AVL, jaque no som escriptors en «valencià»,sinó en català. Si el IEC continua ador-mit en l’actual inèrcia de deixar-seprendre les seues atribucions, potsercaldrà anar plantejant públicament laseua substitució i impulsar la creaciód’un nou ens normativitzador quesiga veritablement útil a la unitat delcatalà, que defense aquesta unitatcom un fonament irrenunciable, quesiga re ferència efectiva per als qui noadmetem la desvertebració –la des-trucció, al capdavall– de la nostra llen-gua catalana.u


tr ibuna

Pompeu Fabra en el Museu de Vilafranca del Penedès FOTO: Pere Català i Roca


tr ibuna

La nova Llei de Qualitat de l’Edu-cació, dissenyada i aprovada pelPartit Popular, modifica substan-

cialment la legislació actual que regulael sistema educatiu català. Aquestallei, mal anomenda de Qualitat de l’E-ducació, perquè la qualitat només seràper a uns quants, per als qui la puguinpagar, significa un retrocés en el campeducatiu i un retorn a concepcionscentralistes del passat que ja s’haviensuperat durant l’època de governsocialista.

A part de les nombrosesraons socials i educativesque es poden adduir per arebutjar aquesta llei, elscatalans hi hem d’afegir totun seguit de raons nacio-nals, perquè aquesta llei,com he dit, és una llei pro-fundament unificadora icen tralista que envaeix com -petències de la Generalitatde Catalunya i que retallal’autonomia del Departa-ment d’Ensenyament; endefinitiva, s’oposa al fet quepugui desenvolupar-se qual-sevol política educativa almarge de l’establerta per lalegislació espanyola i, enaquest sentit, impedeix quela Generalitat pugui desen-volupar una política educa-tiva pròpia i diferenciada dela de l’Estat espanyol.

La llibertat que atorgava la LOGSE(Llei d’Ordenació General del SistemaEducatiu) a les diferents nacionalitatsde l’Estat desapareix en aquesta Llei;fent una simple anàlisi de la termino-logia que utilitza, ja es pot veure l’es-perit totalitari que respira, perquè s’ex-pressa en termes d’Estat espanyol,Govern espanyol o Administració edu-cativa, naturalment referida a l’espa -nyola, les Comunitats Autònomes no -més hi apareixen d’una maneramar ginal i en aspectes molts concrets.El paper protagonista i, en algunscasos, determinant a l’hora de decidirel currículum o alguns punts de l’or-

ganització del sistema educatiu que laLOGSE reservava a les ComunitatsAutonòmes desapareix, i sols es parlad’autonomia administrativa quan estracta de complementar les línies fixa-des pel Govern espanyol.

Un dels objectius d’aquesta Llei ésrecuperar les competències educativesja traspassades, tal com diu l’apartatIV del preàmbul: nuestro sistema edu-cativo exige hoy una mejor regulacióny clarificación de los niveles compe-

tenciales del Estado, de las Comuni-dades Autónomas y de los centroseducativos. De fet, aquestes com-petències ja estan ben regulades i cla-rificades en l’actual sistema educatiu,i el que Catalunya necessita és anarmés enllà de l’actual marc estatutari,per a poder tenir competències exclu-sives en matèria educativa i adequar elsistema educatiu a les necessitats delsnostres alumnes i del nostre país,sense necessitat de passar per Es -panya, és a dir, tot el contrari del queproposa aquest nou marc legislatiu.

Un altre objectiu d’aquesta Llei ésfer desaparèixer l’ús de la llengua cata-

lana com a llengua vehicular dins l’en-senyamemt i convertir-la en matèriaopcional. La LOGSE establia l’obligato-rietat del català dins els currículumseducatius; en canvi, aquesta Llei ladeixa com a matèria opcional Las Co -munidades Autònomas, en su caso,podran incluir en este nivel el conoci-miento de su lengua oficial (articles 15,22 i 34). Evidentment, és inacceptablela no-obligatorietat de la llengua cata-lana en els territoris on és la pròpia.

Un altre subterfugi utilit-zat és la introducció d’unarticle per a garantir el dretde l’alumnat a rebre ensen-yament en llengua espan-yola, contradient la Llei dePolítica Lin güística, que es -ta bleix l’obligatorietat delcatalà com a llengua vehi-cular de l’ensenyament, iobviant els drets lingüísticsterritorials: Velar... de susderechos lin güísticos y, enparticular, el de recibir en -señanzas en la lengua ofi-cial del Estado de acu erdocon la disposiciones aplica-bles (article 102). I, per aca-bar, us ressenyo l’article 6.1:El Estado... desarrollará Pro-gramas de Cooperacionterritorial ...pa ra favorecer elconocimi ento y la riquezacultural de España.

Em sembla que ambaquests exemples ja en teniu prou pera copsar quin és el sentit i la finalitatd’aquesta nova llei del Partit Popular.L’ús de la llengua catalana en l’ensen-yament ha estat sempre objecte d’a-tacs i de persecució per part del sectorsantidemocràtics i espanyolistes, perquèés l’únic àmbit on la presència delcatalà és obligatòria; per tant, qualse-vol llei d’ensenyament, proposada pelPartit Popular, anirà sempre en contradel català, perquè és el nostre tret iden-tificador més important, perquè és labase del nostre nacionalisme, i el PartitPopular no n’admet cap altre que nosigui l’espanyol.u

Una llei que ens recargola

Carme Forcadell

tr ibuna

Acabada la llarga temporada delfranquisme, quan pogué haver-hi diaris, ràdio, televisió en ca-

talà, hi hagué qui féu córrer la consig-na que, a fi d’integrar a Catalunya elsimmigrants castellans, convenia moltde fer servir un català ben acostat alcastellà en mots, girs i construcció deles frases. Deien: així els serà fàcil depassar a parlar el català.

Convenia, doncs, fer servir, perexemple, «posposar» (posponer) encomptes de «ajornar»; «festejar» lesfestes del poble, en lloc de «celebrar-les»; «fer-se amb» la pilota en comp-tes de «arrabassar-la, prendre-li-la, apo-derar-se’n», etc.

Els fets, però, han demostrat, anysdesprés, que l’efecte ha estat el con-trari. No sols no s’han passat al català,sinó que hem fet camí cap a integrar-nos nosaltres en el castellà; només hemaconseguit de castellanitzar la llenguacatalana. Cal canviar el rumb. Cal re-cordar que només ens crida aquella ma-nera de dir, no pas que imita, sinó quecontrasta amb la nostra. No hi ha in-terès en els castellans a aprendre unaparla gairebé convertida en dialecte delcastellà. Val més parlar la llengua ori-ginal que no pas un dialecte seu. Elcamí era i és, doncs, erroni. Cal fer so-nar un català genuí, exuberant, ric, vi-

vaç, que els cridi l’atenció, que els sonidiferent.

A més de l’aplicació d’aquella con-signa errònia d’acostar el català genuíal castellà, hi ha el fet que la generacióa qui va pertocar de dur-ho a la pràcti-ca eren els qui havien estat adolescentsen ple franquisme, víctimes del llarg iporfidiós intent de genocidi del catalài, per tant, afectats de la deturpacióconsegüent provinent d’haver viscut enun aiguabarreig de les dues llengües,sense saber destriar ben bé què és del’una i què de l’altra. No cal dir que, enl’actual situació social, el bon camí pas-sa per la coneixença de debò del queés propi del castellà i, alhora, del queés peculiar del català. És el coneixementd’aquestes distincions el que fa falta alscorrectors lingüístics, als mestres, alsperiodistes, en benefici de la llenguadel poble.

Siguem conscients que hi ha gentque es preocupa sobre si aquesta oaquella paraula són catalanes. I fan benfet de voler-ho saber; i a més, si cal,d’esmenar-se. Aquella mena de con-sultes sobre la genuïtat dels mots esprodueix perquè tothom és conscientde com interfereix el castellà, que ensobliguen a escoltar o a llegir, en el nos-tre català. I no podem pas silenciar que,a hores d’ara, la interferència afecta

també la manera de construir les frasesi, per tant, d’expressar-nos. Hi ha, en-tre un munt d’altres exemples, el fetque el castellà no té els pronoms en ihi, cosa que fa que l’una llengua i l’al-tra configurin diferentment la frase enqüestió.

Molt sovint rebo comunicacions pro-cedents de societats o d’empreses enquè en una de les cares hi ha el text encastellà i en l’altra en català. L’escrit d’u-na banda és un calc, paraula per pa-raula, del que diu a l’altra banda enl’altra llengua. L’altre dia, una vegadamés, em demanaren la traducció al ca-talà d’una d’aquestes comunicacions;jo seguia el costum, però aquesta ve-gada em vaig rebel•lar i vaig dir en ca-talà el que hi deia en castellà, però nopas traduint mot a mot, que és unamanera de destruir la llengua, sinó dientaquells mateixos pensaments amb lesconstruccions lingüístiques amb què emsortien en català. I així aquest text emprenia tot el caient de natural, de pro-pi, d’espontani, de cosa viva.

Les llengües són diferents perquèsón maneres de pensar diferents. Ladicció de cada una té els seus girs, lesseves maneres de dir les coses. El catalàsempre és concret: exigeix els pronomsfebles en i hi, distingeix determinat/en-ter contra indeterminat/partitiu.u

Cal fer sonar un català genuí

Jaume Vallcorba i Rocosa

TOTA LA VIDA FENT GALETES

Trias, néts de Joaquim, SA

Ctra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: [email protected]

Entenem per lexicalització d’unpronom feble el procés en virtutdel qual deixa de ser el represen-

tant d’un complement del verb i s’in-tegra en la seva significació. Potser undels exemples més evidents i usualsd’aquest procés és haver-hi, en què hija no és el representant d’un primitiucomplement (adverbial) de haver sinóque ja és una part integrant del seu sig-nificat. Si es vol, ha contribuït a la for-mació d’un verb nou. És un fet benconegut que en la llengua medieval, sibé ja trobem haver-hi per a indicar l’e-xistència d’algú o d’alguna cosa, esdeia generalment haver quan es voliaindicar la seva presència (d’algú o d’al-

guna cosa) i el verb anava acompanyatd’un element o sintagma adverbial:

[1] A la taula ach de diverses viandes (Llull,Blanquerna).

[2] Açi ha juglars qui·s tenen per tengutscom vos façen vostre plaer... (ibid.).

[3] L’abat ab sos companyons vengren ahostal en un monestir, on havia un bonpreycador (ibid.).

[4] Blanquerna fo abat d’una abadia molthonrada, on havia gran multitud demonges (ibid.).

[5] E, entre les altres coses, havia en aquestacambra un altar a una part (Curial eGüelfa).

[6] Senyor, si tots les reys de christians erentals cavalllers com vós, e tenien tals vas-

salls, no hauria moro en lomón (ibid.).[7] ... envejava que aquell locfos de lur abadia, cor molt hihauria noble granja (Llull, Blan-querna).[8] Item hi avia .XIII. capella-nies, e havia·y d’altres oficis,segons que·s cové a esgleyacatedral (ibid.).[9] ... l’ estament de les terres,per ço que si neguna stranye-dat ni negun mudament hihavia... (ibid.).[10] E sí pensà un jorn que solavergonya li tolia sos plaers, eque puys altre impedimentno·y havia... (Curial e Guelfa).

En els sis primers exem-ples, el verb haver, acom-panyat per un mot o frasede valor locatiu, va sense elpronom hi. Els altres quatrevan sense aquest comple-ment adverbial i hi fa la sevafunció el pronom hi. Proba-blement es podrien trobar,en la llengua dels nostresescriptors medievals (quesolien ser força inconse -qüents en molts aspectes),alguns exemples que noseguissin aquest esque ma,però això no desmentiria elfet que assenyalem, que ésamb l’ús, al cap dels segles,

que el pronom hi va perdent la sevafunció primitiva i s’integra en el signi-ficat del verb.

En el seu extens estudi «Els pro-noms», que és el capítol 6 de la sintaxide la Gramàtica del català contempo-rani, dirigida per Joan Solà (vol. 2, pp.1337-1433), Júlia Todolí es refereix aaquest fenomen de lexicalització delspronoms febles. Dels pronoms febleslexicalitzats en diu clítics (o pronomsclítics) inherents. Ja se sap: la majorpart de les coses es poden anomenarde dues o més maneres diferents, queres no priva de coexistir. Així, cal supo-sar que si de conjunts com haver-hi,anar-se’n, veure-s’hi o compondre-se-les hi, ha qui en diu locucions verbals,aquesta designació no ha de motivartampoc cap objecció. Júlia Todolí con-sidera que es tracta de verbs nous, quehan sorgit, amb el pronom (o el con-junt de pronoms) actuant com un afix,dels seus primitius haver, anar, veure icompondre. No veiem pas que aquestpunt de vista hagi de merèixer capobjecció. Ara bé, és interessant deveure el tractament que hi han donatels nostres diccionaris normatius. Així,el Diccionari Fabra, ja des de la primeraedició, tenia entrades independentsper a anar i anar-se’n (el segon entratimmediatament després del primer). Ésl’únic cas, si no n’hi ha cap més queens hagi passat desapercebut, que unverb amb el significat enriquit amb unpronom feble (si es vol, amb un clíticinherent) hi hagués obtingut unaentrada autònoma.

Fins i tot en el cas de haver-hi, mal-grat que el verb haver té dues entradesprincipals (que deu ser un altre cas sin-gular), la segona destinada a la signifi-cació ‘esdevenir posseïdor, obtenir, cop-sar’, haver-hi no hi és sinó explicat: diuque usat com a verb impersonal“[haver] (acompanyat de l’adverbial hi)denota que quelcom existeix, es troba,és dóna, s’esdevé, s’acompleix». El DIECha anat una mica més enllà: concedeixúnicament una entrada independent aanar-se’n, que no trobem, però, imme-diatament després de anar, sinó, d’a-


Sintaxi

La lexicalització del pronom «es»impersonal

Albert Jané

cord amb l’ordre alfabètic estricte, des-prés de anarquitzar. Pel que fa a haver-hi, continua no essent sinó el verbhaver acompanyat d’hi [sic]. I arribemal Diccionari manual (IEC), que, enaquest sentit, al costat de mantenir laindependència total de anar-se’n, comsi no tingués res a veure amb anar, i decontinuar considerant que haver-hi noés sinó el verb haver acompanyat dehi, presenta una novetat sorprenent:destaca amb una subentrada els verbsacompanyats del pronom es quan elconsideren plenament lexicalitzat. És elresultat lògic, tal com s’explica en laintroducció, d’agrupar els significats(dels verbs) que corresponen a les dife-rents subcategories sintàctiques (tran-sitiu, intransitiu, pronominal). Seguintaquest criteri, observat sistemàtica-ment, però no sense alguna inevitableinconseqüència, veure-hi i sentir-hi, perexemple, són accepcions secundàriesde veure i sentir, i veure-s’hi, en canvi,és una accepció secundària de veure’s.

En el seu estudi esmentat, JúliaTodolí inclou tres quadres de verbs quehan integrat un pronom feble en laseva significació: «amb clític acusatiuinherent», «amb el clític en inherent»i «amb el clític hi inherent». I, final-ment, es refereix al «clític es», sensecap quadre, sens dubte perquè calconsiderar que aquest quadre no hau-ria d’incloure un nombre limitat decasos específics, com en els tres qua-dres indicats (encara que, com ja s’en -tén, sempre poden ser susceptiblesd’ampliar amb algun verb no detec-tat), sinó una llista extensíssima, quehauria de contenir tots aquells verbsque no coneixem sinó amb un ús pro-nominal, com adonar-se, adir-se, ate-nir-se, abstenir-se, emportar-se, endur-se, esmunyir-se, burlar-se, queixar-se,etc., més tots aquells, en principi, alsquals el Dicionari manual de l’Institutha decidit d’atorgar una subentradaprincipal, com fer-se, passar-se, tenir-se, tornar-se (tornar-se’n, tornar-s’hi),veure’s (veure s’hi), recordar-se, agra-dar-se, lamentar-se, riure’s, oblidar-se,florir-se i molts i molts més.

De fet, l’aplicació del criteri que,sobre aquest punt, podem observar enel Diccionari manual podria merèixer,

potser, alguna objecció concreta. Així,sembla totalment pertinent que esconcedeixi, per exemple, una suben-trada a cansar-se i no a afaitar-se. Efec-tivament: no és igual cansar-se, en quèno hi ha, pròpiament, un ús reflexiu,que afaitar-se, que és un cas arquetí-pic d’ús reflexiu. Però no ens semblatan pertinent la subentrada concedidaa menjar-se i beure’s. Quina diferènciahi ha entre Vaig menjar dues talladesde meló i Em vaig menjar dues tallades

de meló? O entre Vaig beure unacopeta d’anís i Em vaig beure unacopeta d’anís? Molt poca: la partículapronominal no aporta a la frase sinóuna lleu idea subjectiva (de delit, degust, d’excés d’aprofitament de l’oca-sió, etc.). En tot cas, sí que és inqües-tionable, si adme tíem l’autonomia demenjar-se i beure’s, que hauria calgut,per co herència, no oblidar fumar-se(Em vaig fumar tot un paquet de Gita-nes), que no és admès sinó amb elvalor que indica l’exemple L’arròs s’hafumat massa, no es pot menjar. Reco-neixem que la nostra objecció és moltlleu, i que és veritat que hi ha criterisque són d’aplicació molt difícil.

No ens sabem estar, però, d’asse -nyalar que un dels verbs que amb l’ad-junció inherent del pronom es hanadquirit un sentit més allunyat del verboriginal és florir, és a dir, florir-se: Jahan florit els ametllers i Se’ns ha floritel pa. Florir-se no és sinó florir més unpronom feble o clític inherent, però si

hi ha cap cas en què sigui lícit parlar dedos verbs diferents, aquest és, certa-ment, el de florir i florir-se.

En tots els verbs amb el significatincrementat amb el pronom es quehem indicat, entenem que aquest pro-nom s’ha de relacionar amb el seu valorreflexiu –evidentment, en el seu sentitmés lat, en molts casos esvaït i tot,reduït a una simple idea subjectiva.Però hi ha un curt nombre de verbs enquè el pronom es que s’han incorporatal significat no és el que té la funcióreflexiva sinó el que té la funció imper-sonal. És a dir, el pronom que indicaque l’acció del verb la realitza una per-sona indeterminada. Dit encara altra-ment, l’equivalent del pronom subjecteimpersonal hom. Aquests verbs serien,al nostre entendre, dir-se i trobar-se, alsquals caldria afegir els verbs defectiusdir-se’n i tractar-se i, encara, i qui sapsi més d’un se n’estranyarà, veure’s,amb un valor diferent del verb veure’sque té una subentrada en el Diccionarimanual.

Dir-se i dir-se’nSegons els diccionaris, dir-se signi-

fica «tenir per nom», encara que,incomprensiblement, el Diccionarima nual no li reconeix l’autonomiaque concedeix, per exemple, a men-jar-se i beure’s. Ja hem comentat, enaltres ocasions, en primer lloc que,actualment, els qui es deixen influirper l’anglès (com es veu clarament enles traduccions de novel•les de llenguaanglesa), en lloc de Com te dius? o Esdiu Núria, diuen Quin és el teu nom iEl seu nom és Núria, i, en segon lloc,que dir-se no és pas general en tot elnostre domini lingüístic. Això fa quela pregunta Com te dius?, que per amolts és tan normal i tan habitual, nodeixa de sobtar aquells per als qualsno ho és gens, que la interpreten, ola poden interpretar, com una oracióreflexiva, cosa que en algun cas elsemmena a respondre (sovint no sensehumor) Jo no em dic de cap manera,em diuen1.

Però en Com te dius? no hi ha capús reflexiu sinó un ús impersonal, apartir de les construccions de tercerapersona, en què el pronom es pot fun-


Sintaxi

1. Els exemples amb què el DGLC il•lustra el significat de dir-ne, D’això jo en dic covardia i Com se’n diu de «ciutat» en anglès, acceptats normalment pelDIEC, no han obtingut la mateixa acceptació en el Diccionari manual i en el Diccionari de la llengua catalana (GEC), canviats en D’això, jo en dic covar-dia (amb una coma) i Com es diu ciutat en anglès? en el primer d’aquests dos repertoris, i en D’això, jo en dic covardia (també amb una coma) i Elsanglesos diuen «water» de l’aigua i Com en diuen, del mató, a les Balears?, en l’altre, sens dubte perquè llurs redactors no s’han decidit a admetre,malgrat la lliçó de Fabra, que dir-ne ja és com una locució verbal, és a dir, amb un pronom incorporat al seu significat. Júlia Todolí, per la seva banda,no deixa d’incloure dir-ne en el quadre «Verbs amb el clític en inherent» (p. 1427).

cionar com l’equivalent de hom. Efec -tivament, no costa gaire de veure Se lidiu Pere com l’equivalent de Hom li diuPere. I és a partir de Es diu Pere que,per analogia amb les frases de valorreflexiu es devia originar l’ús de lesaltres persones: em dic, et dius, etc.

Notem que el Diccionari d’ús delsverbs catalans, de Ginebra i Montser -rat, dedica dues altres subentrades adir-se, amb les accepcions «fer-se coma reflexió» i «declarar-se», il•lustradesamb els exemples Ella es deia que maino es deixaria tornar a enganyar iAvui qualsevol es diu ecologista, res-pectivament. Evidentment, enaquests dos casos el pronom es incor-porat a la significació del verb dir noés l’impersonal sinó el reflexiu.

El valor impersonal del pronom esés encara més clar i evident en el casdel verb o locució dir-se’n. De fet, nohem sabut veure que hi hagi cap dic-cionari que li concedeixi subentradapròpia, ni principal ni secundària. Tro-bem, només, en el DGLC (i, seguint-lo,en el DIEC), l’ exemple Com se’n diude «ciutat» en anglès?, dins la suben-trada dir-ne, «designar amb tal o talnom». És veritat que encara podríemveure en aquest exemple el pronomes com un equivalent de hom, mal-grat que l’ús d’aquest darrer pronomfóra incòmode en una construcciócom aquesta: caldria, potser, dir Homen diu com, de «ciutat», en anglès?Nosaltres entenem, però, que dir-se’n,talment com dir-se o dir-ne, d’unabanda, i com anar-se’n i sortir-se’n, del’altra, és un verb amb dos pronomsplenament incorporats al seu significat(pronoms lexicalitzats o clítics inhe-rents), i que mereix, creiem, unasubentrada en tots els diccionaris.

Trobar-sePotser és en el verb trobar-se que

es veu més clar el primitiu valor imper-sonal del pronom que s’ha incorporatal seu significat i n’ha fet, doncs, unverb nou. Quan diem Entre Sitges iCastelldefels es troba Garraf 2, tant hipodem veure un ús del verb pronomi-nal trobar-se com una passiva prono-minal amb el pronom es equivalent dehom: és a dir, que aquesta proposicióvoldria dir alhora Entre Sitges i Cas-telldefels hi ha Garraf i Entre Sitges iCastelldefels hom troba Garraf. Però la

diferència de significat entre aquestesdarreres proposicions és mínima, gai-rebé imperceptible, i es pot dir queaquell a qui escau de dir, espontània-ment, Entre Sitges i Castelldefels estroba Garraf, probablement no pensaen cap dels dos significats esmentats,amb l’exclusió de l’altre, perquè ésevident que el segon és la conse-qüència de l’altre: si entre Sitges iCastelldefels hom troba Garraf és per-qué hi és, és a dir, perquè s’hi troba.Es així com trobar-se, ja des d’antic, ha

passat a significar ‘ésser, en unmoment donat, en un lloc; estar pre-sent’, que li reconeixen tots els dic-cionaris, amb un ús que inclou les sispersones gramaticals.

Cal notar que Coromines ja asse -nyala algun cas de trobar-se (atrobar-se, en la llengua antiga) amb el pro-nom en funció impersonal, cosa queaclareix explí citament davant la possi-bilitat, prou versemblant, que el con-sultant interpreti que es tracta d’unús reflexiu:

«E, per venir a aquesta conclusió, sigros capó s’atroba, cové que·ls vengadavant, cuit en ast, ab bona salsa; per-dius, faisans, tords grassos...», BMetge(Somni III, NCL , 123.7: notem que noés refl. sinó se amb valor de ‘hom’impersonal: si hom és capaç de trobarun capó magne, ja cal que els el apa-rellin).» (Joan Coromines, DECLC, vol.VIII, p. 853).

Tractar-seTractar-se, amb el reforç pronomi-

nal, i amb un complement regit per lapreposició de, és un verb defectiu, quenomés s’usa en tercera persona del sin-gular. Encara no surt en el Fabra, on,que hi tingui una relació, hi ha nomésles accepcions ‘arranjar, acabar, algunacosa amb algú’, ‘procurar la consecu-ció d’algun fi’ i ‘prendre alguna cosacom a objecte d’estudi, discussió, etc.’,que són les mateixes que trobem en laGran enciclopèdia catalana. El primerrepertori en què sabem trobar tractar-se (tractar-se de) és el DIEC, amb l’ac-cepció ‘ésser, consistir en, caldre’. ElDiccionari manual, curiosament, redu -eix aquesta accepció a ‘ésser, consistiren’. És a dir, n’elimina ‘caldre’. Per laseva banda, el Diccionari d’ús delsverbs catalans, de Ginebra i Montse-rrat, distribueix en dos grups el con-junt de les tres accepcions del DIEC:‘ésser’ i ‘consistir en, caldre’.

Vegem, però, els exemples ambquè el DGLC il•lustra les tres accepcionsque n’hem transcrit:

[11] Hem tractat d’aquest afer, però noens hem pogut posar d’acord.

[12] Si tracteu de dissuadir-lo, no ho acon-seguireu pas.

[13] L’autor, en aquest capítol, tracta del’evolució dels sons llatins en català.

Considerem, ara, el resultat detransformar aquestes tres proposicionsen oracions impersonals, construïdesamb el pronom es:

[14] S’ha tractat d’aquest afer, però no haestat possible posar-se d’acord.

[15] Si es tracta de dissuadir-lo, no s’acon-seguirà pas.

[16] En aquest capítol es tracta de l’evolu-ció dels sons llatins en català.

No sense una certa fluctuació, ambuns límits una mica imprecisos, els sig-nificats de [14], [15] i [16] s’acosten,fins a identificar-s’hi en algun cas, alsdels exemples dels diccionaris que jaadmeten tractar-se com un verb pro-nominal:

[17] Es tracta d’un llibre molt important(DIEC i DM),

[18] No t’enfadis: es tracta d’una personamalalta (DIEC).

[19] Es tracta de fer-ho de pressa i ningú nose n’adonarà (DIEC i DM).


Sintaxi

2. Aquest exemple és d’Eduard Artells (Llenguatge i gramàtica, vol. II; p. 22). Artells, però, considerava que Entre Sitges i Castelldefels es troba Garrafés una frase ambigua, com si no hi hagués cap relació entre el verb «reflexiu»trobar-se i una oració passiva pronominal.

[20] No es tractava que treballéssiu tant,sinó que ho féssiu més bé (DIEC).

[21] Preocupa-te’n, que es tracta del teugermà (Ginebra i Montserrat).

[22] Es tracta d’un problema difícil (ibid.).[23] Es tractava d’un joc molt divertit (ibid.).[24] Es tracta de ser tots puntuals; si no, no

val la pena... (ibid.). [25] Es tractava que ho endevinessis i no

que ho preguntessis (ibid.).

La relació de significat entre elsexemples [14] a [16], en què, com hemvist, intervé clarament el pronom es enfunció impersonal, i els exemples [17]a [25], tots ells del verb impersonal trac-tar-se, es posa encara més en evidèn-cia si considerem que tant en els unscom en els altres, es tracta (o es trac-tava, etc.) es podria reemplaçar, de fet,per és qüestió (o era qüestió, etc.).

Els exemples següents són de laGramàtica catalana de Pompeu Fabra(1956):

[26] Quan el complement-acusatiu està entercera persona i es tracta de represen-tar un nom determinat, els seus repre-sentants són... (p. 64).

[27] En els dos darrers exemples no es tractaja de verbs pròpiament transitius, ni decomplements estrictament d’acusatiu(64) 3.

[28] Cada vegada que ens ve a la ploma uncomplement introduït amb la prepo sicióa (...), ens deturem a examinar si estracta d’un complement-acusatiu od’un complement-datiu (p. 76).

[29] En el cas de l’adjectiu geperut es tractad’un derivat directe de gep (p. 111).

[30] Però el guionet de què es tracta enaquest paràgraf no s’usa (sinó excep-cionalment) en els restants composts dequè es parla en § 161 (p. 157).

No hi ha dubte que en tots aquestsexemples podem analitzar es tractacom una forma del verb impersonaltractar-se, però en dos d’ells, [26] i [30],a més, encara podríem considerar quetenim una passiva reflexa, car seria pos-sible de substituir es per hom.

D’ altra banda, en tots aquestsexemples, en lloc de es tracta podríemdir també és qüestió. I, de fet, Fabra jarecorre més d’un cop a aquesta solucióen casos com el de l’exemple [30]:

[31] Al costat del guionet que serveix per aunir els components dels conjunts sin-tetitzats de què és qüestió en els §§ 159a 162, hi ha un altre guionet... (p. 157).

Veure’sAmb subentrada pròpia o sense,

tots els diccionaris recullen l’ús de veu-re’s amb valor reflexiu. Però al costat deveure’s reflexiu (o recíproc) existeixtambé veure’s sense valor reflexiu, és adir, amb el significat ‘ésser vist’.

Considerem, en primer lloc, els dosexemples següents del DGLC, recollitstambé pel DIEC:

[32] Una cosa que es veu de lluny.[33] Des d’ací es veu el mar.

És evident que es tracta, en principi,de dues passives pronominals o refle-xes, i que el pronom es hi és substituï-ble per hom. Però, de fet, l’habitualitatd’aquestes construccions, en un procésanàleg al de dir-se i de trobar-se, haacabat creant el verb pronominal veu-re’s, que, com hem dit, significa ‘ésservist’, i que s’usa, no pas, ni de bon tros,amb la mateixa freqüència que dir-se itrobar-se, però d’una manera efectiva,en totes les sis persones gramaticals.Construccions com Aparteu-vos, els deldavant, que no ens veiem o Ambaquesta roba et veus més jove, en quèno ens veiem significa ‘no se’ns veu’ iet veus més jove vol dir ‘s’et veu mésjove’, no són pas gens inusuals, i, en tot

cas, certament, no són el resultat decap especulació gramatical sinó poadesen la llengua real.

No tothom es decideix a admetreque No em veig pot ésser usat amb elvalor de «no se’m veu», perquè moltsemeten el seu parer obeint més a rao-naments lògics que no pas a les pròpiesvivències o experiències lingüístiques.No podem reforçar la nostra observa-

ció amb cap exemple textual, però ésveritat, en canvi, que molts dels par-lants a qui l’hem sotmesa l’han corro-borada. I la frase Aparteu-vos) que noens veiem l’hem sorpresa més d’unavegada, dita ben espontàniament,quan s’ha tractat de fer una fotografiad’un grup força nombrós (en què elsdel davant solen tapar els del darrere).Per tant, creiem que caldria admetre,en els nostres diccionaris, veure’s ambl’accepció ‘ésser vist’4.

És probable que hi hagi altres verbspronominals amb el pronom es incor-porat procedent no del seu ús reflexiusinó impersonal. Les notes precedentsno són sinó el resultat d’observacions ireflexions realitzades al llarg dels anys.u


Sintaxi

3. En realitat, aquest exemple no és de Fabra sinó de Coromines, curador d’aquesta gramàtica del seu mestre.4. De fet, ja n’hem passat nota a la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, per si creu oportú de considerar la nostra proposta amb vista a la

nova edició del DIEC.

*********

Un altre, uns altresLa llengua parlada contemporània,

en oracions de partitiu, no oblida gai-rebé mai de posar un quantificadordavant el mot altre/altra, en singular;generalment és el quantificador un:un altre, una altra. De vegades és unaltre quantificador; així vegem la fraseen algun altre cas diuen que no, enquè hi ha algun davant altre. La llen-gua popular no es descuida de posartambé un quantificador abans del plu-ral altres. Sorprenentment, la llenguaescrita el defuig en el plural, imitant,estrafent el castellà. De passada, di -guem que el català marca el partitiuamb els quantificadors, el castellà no;si els suprimim, deslloriguem, desarti-culem, la nostra llengua en aquestamena d’oracions que són sovint departitiu.

Hi figuren diversos materialsmanuscrits, documents escrits amàquina, retalls de premsa i unsaltres de complementaris. En el textdel diari no hi havia el quantificadoruns, malgrat haver-hi el de, davantcomplementaris, que és signe departitiu. Era ben clar que hi faltava elquantificador corresponent, que ésel que fa joc amb el de de partitiu;altre no és quantificador.

Com a conseqüència de les novesformes de produir objectes i de rela-cionar-se, els humans descobreixenl’ús del metall, l’escriptura i unesaltres adquisicions tècniques i estruc-turals. En l’original hi faltava unes.

L’altre, els altresEn els exemples anteriors, si en

comptes del plural hi haguessin posataltre en singular, probablement nohaurien oblidat de fer-lo precedir delsingular un.

Ara: aquell era el cas de les frasesde partitiu (que concorden amb laindeterminació), però si no són departitiu hi fa falta un determinador:bé l’article determinat, bé l’adjectiuaquests /aquestes, etc.

Cal evitar d’amagar les moltes vin-culacions del feixisme i el racisme ambles altres concepcions polítiques quees presenten amb pell de xai. Si fos ensingular, hauríem dit: amb l’altra con-cepció política. Doncs, en plural hemde fer igual. A més, el text es refereixa totes «les altres concepcions que espresenten amb pell de xai». Si sóntotes, que no és part (partitiu) de capcosa, hi ha d’haver el determinadorprecedint altre/altres.

Per a enviar astronautes als altres pla-netes cal construir naus amb sistemes degravetat artificial. Vol dir: «... enviar aqualsevol de tots els altres planetes» i,per això, hi posen l’article determinat.

L’un i l’altre; els uns i els altresDes de bon començament, la nos-

tra llengua, quan distribueix en dos ele-ments o més la totalitat d’un grup queabans ha especificat, fa servir els con-junts de la capçalera.

Com [Quan] lo rei ho sabé posà’s ala porta de la Roca, e [també] la Reina,asseguts l’u prop de l’altre (p. 55*).Són dues la totalitat de les persones dequè parla; inevitablement l’un i l’altresumen dos, és a dir, la totalitat; hi had’haver, doncs, l’article determinat.Semblantment és l’exemple següent.

E com açò fo fet, los dos cavallerss’abraçaren [...] a manera de perdó quees feia l’u a l’altre (113*).

Siam [Siguem] tots quatre jura-mentats de servar amor e llealtat losuns als altres en aquest viatge (p.50*). És a dir, lleials tots entre ells.

[Ho] havien concertat per a l’en-demà [perquè no els veiessin] com[quan] lo Rei entraria en missa, per çocom los cavallers los uns acompa -nyaven lo Rei, los altres la Reina, losaltres per veure les galants dames,[tots] estaven torbats [entretinguts,ocupats] (p. 241).

Tanmateix, la llengua catalanaantiga no havia arribat a sistematitzaraquesta qüestió, davant de un i altre,com havia fet la moderna.u


Sintaxi

En català distingim sempre«partitiu» de «sencer»


1. Pertanyen a Tirant lo Blanc, vol. II.

L’impersonal del verb haver, osia haver-hi, i aquest darreramb el pronom en, haver-n’hi,

són de gran ús en el català populargenuí.

Vegem algun text amb haver-hi:[1] «La música arrenca i ja hi som. Hi ha

qui balla amb la mà posada a l’es-patlla de la companya, qui ballaagafant-se les mans, com si jugues-sin a ballmanetes. Hi hamatrimonisd’edat que ballen tota la nit» (San-tiago Rusiñol).

[2] «Si hi ha partits que coquetegenamb la dreta, el nostre grup elsanirà sempre en contra.»

[3] «El tutejament sorprèn molts fran-cesos que visiten el nostre paísdarrerament. Però potser ignorenque hi ha hagut francesos que fatres o quatre dècades que n’adop-taren les característiques.»

El que volem subratllar és que elcastellà acostuma a construiraquests impersonals fent servir l’e-quivalent de «algun/s, altres...» ocombinacions d’aquestes. I resultaque a l’hora d’escriure en catalàhom és temptat de fer-ho quasisempre a la castellana en comptesd’emprar haver-hi. Així, en el text[1] hi hauríem escrit: «Algunsballen... altres ballen agafant-se lesmans...» En el [2]: «Si alguns partitscoquetegen...» En el [3]: « ... pot-ser ignoren que uns altres france-sos...»

Noteu que el text de Rusiñolparla d’un ball on hi ha tot un con-junt de balladors. Una part d’aquestconjunt ho fa amb una mà a l’es-patlla; una altra part, agafant-se lesmans, i una altra part són matri-monis. La divisió en parts, el parti-tiu, és expressat pel verb haver-hiseguit d’un substantiu, bé amb laforma del pronom qui, bé amb elmot matrimonis. Si hi suprimim elsubstantiu, ens caldrà reemplaçar-lo pel pronom feble en, que és pre-cisament el de partitiu, i ens enresultarà haver-n’hi.u

«Hi ha» i«haver-n’hi»


El fenomenHem observat recentment, en la llengua escrita –i, de

resultes d’això, també ho hem observat en la llengua par-lada–, les combinacions de pronoms febles que apareixen,en negreta, en els següents exemples:

1) Mentre Patotxka, a més de moltes que n’engega, fa la que enpodríem dir filosofia vivencial de l’avorriment. No se m’espan-teu. Només ve a dir que la nostra societat es marfon d’avorri-ment. Tant com mai ningú no s’havia avorrit al llarg dels segles(J.M. Ballarín, dins «Avui», 21-4-2002, p. 32; l’autor és barce-loní i ha viscut al Vallès Occidental, al Solsonès i al Berguedà).La ciutat de Déu. No se m’espanteu, que no us hi embardis-saré, malgrat que aquest sigui el títol de la tinguda per obracabdal de sant Agustí (id., dins «Avui», 3-11-2002, p. 28).

2) Esperem que la Chenoa i el Bisbal passin per Manresa amb laflor encara fresca. Chenoa, nena, mallorquina, quan siguis aManresa parla en català, eh?, i se’ns ficaràs a tots a la butxaca(«Regió 7», diari manresà, 31-5-2002, p. 21).

3) Llavors vós se’m mostreu cosit a la santa creu i em dieu ... (R.Vidal i Pietx, Jesús i jo, Centelles 2002, p. 80; l’autor és vigatà).

4) No se m’acostis a les figures (sentit a Moià, 1-12-2002, dit peruna dona [d’uns seixanta-cinc anys i posseïdora d’un catalàmolt genuí] a un home que s’aixeca de la taula i va en direc-ció a uns prestatges on hi ha unes figures de vidre i ceràmica).

Evidentment, segons la gramàtica normativa les combi-nacions correctes serien, respectivament: 1) No us m’es-panteu; 2) i te’ns ficaràs a tots a la butxaca; 3) vós us emmostreu; 4) No te m’acostis a les figures. Però què hem depensar de les combinacions efectivament escrites i publica-des o bé pronunciades i recollides fidelment? Vegem abanstres textos diguem-ne doctrinals que hi tenen relació.

Aproximacions doctrinalsEl primer text que hem consultat i que aporta infor-

mació és de Carme Vilà i Comajuan en el seu estudi titu-lat El parlar de la plana de Vic (Manresa 1989; l’autora ésd’Osona), p. 86:

Una construcció amb pronoms febles que diferencia el parlar de laPlana de Vic del d’altres zones del central és la construccióbenefactiva amb verbs reflexius. Mentre a la majoria de zonesdel central es col•loca el pronom reflexiu en la mateixa personaque el verb, a més del benefactiu, a la Plana apareix es (laforma no marcada, que indica la propietat reflexiva) i el bene-factiu (i, optativament, també el pronom que indica la personadel verb). Vegem-ne alguns exemples (en primer terme la formausual a Barcelona, per exemple, i en segon terme, la formausual a la Plana): «Te m’escapes» / «Se m’escapes» o «Se tem’escapes»; «No us ens mogueu» / «No se’ns mogueu» o «Nos’us ens mogueu»....

[Nota a peu de pàgina] Per a l’explicació d’aquest fenomen (quanapareixen els tres pronoms: se, el benefactiu i el que fa referèn-cia a la persona del verb), vegeu J. Mascaró, Morfologia, pàg.138. En el parlar de la Plana de Vic, però, l’ordre no és lliurecom en altres parlars sinó que sembla que és (‘se + 2a persona+ 1a persona’).

El segon text consultat és el citat per C. Vilà, és a dir, elmanual Morfologia (Barcelona 1986), de Joan Mascaró(autor nat a Barcelona), p. 138:

Un altre cas [de clítics amb font lèxica] es troba en central nord-oriental en combinacions de primeres i segones persones. El casmés freqüent de concurrència dels pronoms EM o ENS amb ETo US és quan les fonts són reflexiu pronominal («lèxic») i bene-factiu: Te m’escapes; us em perdo; no te’ns moguis. En com-binacions com aquestes apareix el pronom benefactiu corres-ponent i la font reflexiva es divideix en dos clítics, ES, que marcala propietat reflexiva, i un altre de segona o primera que indicala persona. L’ordre de col•locació és molt variable: se te m’es-capes, te se m’escapes, te me s’escapes; se te m’escapo, te sem’escapo, te me s’escapo [en aquests darrers exemples, hemescrit en forma ortogràfica les combinacions que Mascaró escriuen forma fonètica].

El tercer text el traiem del volum francès Le bon usage,de Maurice Grevisse (París-Gembloux 1980), pp. 543-544:

PRONOM EXPRESSIF D’INTERÊT ATTÉNUÉ. La langue familière joint assezsouvent à un verbe le pronom personnel de la 1re ou de la 2e

personne, qui, sous la forme d’un objet indirect, tantôt exprimel’interêt que prend à l’action la personne qui parle, tantôt indi-que qu’on sollicite l’interlocuteur ou le lecteur de s’intéresserà l’action (c’est, dans la syntaxe latine, le dativus ethicus): Qu’onme l’égorge tout à l’heure (Molière). – Et elle vous lui détachaun coup de sabot si terrible, si terrible, que de Pampérigoustemême on en vit la fumée (A. Daudet). – Sa personne entièrevous avait une bonhomie relevée par un grain de folie (A.France). – Allez-moi mettre votre blouse (C. Courteline). –Regardez-moi cette misère (A. Thérive).

La langue populaire emploie parfois ainsi deux pronoms expressifsconjoints: Avez-vous vu comme je te vous lui ai craché à lafigure? (Hugo). – Je te vous les prends (Colette). – Et des pos-tillons qui te vous ouvraient des portières de Daumont armo-riées (P. Daninos). – Ce bougre-là [...] je vois te me le coller aubloc (R. Gary).

Plantejament de la qüestióVist tot això, ja podem plantejar la qüestió. Resulta que,

a vegades, s’usa el pronom reflexiu (morfològicament refle-xiu, encara que el verb sigui, pròpiament, pronominal) de ter-cera persona en lloc del de primera o segona persona quantal pronom es combina amb un altre pronom feble desegona o primera persona; dit d’una altra manera: es can-via el pronom feble de 1ª o 2ª persona pel pronom feblereflexiu de 3ª persona. Però, malgrat el que diuen els textoscitats, això no passa solament quan hi ha un verb pronomi-nal al qual s’adjunta un «benefactiu» (és a dir, un datiu ètico d’interès, com hem vist en els exemples núms. 1 i 4 delcomençament), sinó en tres casos més:• quan el pronom lèxic (inherent al verb, és a dir, integrant

un verb pronominal) s’adjunta a un datiu possessiu;exemples (les primeres formes són tretes de la gramàticade Fabra-IEC de l’any 1931, 6ª ed.; les segones són les


Sintaxi

Una combinació de pronoms feblesadmissible?

Josep Ruaix i Vinyet

1a) No te m’espantis (verb pronominal espantar-se + datiu ètic o d’interès) > No se m’espantis / No se te m’espantis / No te se m’espantis.1b) No us m’espanteu > No se m’espanteu / No se us m’espanteu / ...1c) No te’ns espantis > No se’ns espantis / No se te’ns espantis / ...1d) No us ens espanteu > No se’ns espanteu / No se us ens espanteu / ....2a) Te m’escapes > Se m’escapes / Se te m’escapes / ...Etc.3a) No us ens mogueu > No se’ns mogueu / No se us ens mogueu / ...Etc.4a) No te m’acostis a les figures > No se m’acostis a les figures / No se te m’acostis a les figures / ...Etc.5a) Ep! Que te m’enduus la llibreta! (verb pronominal endur-se + datiu possessiu) > Ep! Que se m’enduus la llibreta! > Ep! Que se te m’en-

duus la llibreta! / Ep! Que te se m’enduus la llibreta!Etc.6a) Te’m poses al davant > Se’m poses al davant / Se te’m poses al davant / Te se’m poses al davant.Etc.7a) No te m’acostis (verb pronominal acostar-se + complement indirecte o de terme, a mi) > No se m’acostis / No se te m’acostis / No te se

m’acostis.Etc.8a) Tu te’m mostres tal com ets > Tu se’m mostres tal com ets / Tu se te’m mostres tal com ets / Tu te se’m mostres tal com ets / ...Etc.9a) (Jo) te’m menjaria a petons (verb pronominal menjar-se + complement directe, a tu) > Se’t menjaria a petons / Se te’m menjaria a petons

/ Te se’m menjaria a petons.9b) (Jo) us em menjaria a petons > Se us menjaria a petons / Se us em menjaria a petons / ...9c) (Nosaltres) te’ns menjaríem a petons > Se’t menjaríem a petons / Se te’ns menjaríem a petons / ...9d) (Nosaltres) us ens menjaríem a petons > Se us menjaríem a petons / Se us ens menjaríem a petons / ...10a) (Tu) te’m menjaries a petons > Se’m menjaries a petons / Se te’m menjaries a petons / ...10b) (Tu) te’ns menjaries a petons > Se’ns menjaries a petons / Se te’ns menjaries a petons / ...10c) (Vosaltres) us em menjaríeu a petons > Se’m menjaríeu a petons / Se us em menjaríeu a petons / ...10d) (Vosaltres) us ens menjaríeu a petons > Se’ns menjaríeu a petons / Se us ens menjaríeu a petons / ...11a) Te’ns ficaràs a tots a la butxaca > Se’ns ficaràs a tots a la butxaca / Se te’ns ficaràs a tots a la butxaca / Te se’ns ficaràs a tots a la butxaca.Etc.

variants que molts parlants o escriptors usarien espontà-niament): te’m poses al davant (= al davant meu) > se’mposes al davant; te m’has posat al davant > se m’hasposat al davant; no te’ns posis al davant > no se’ns posisal davant; vau beure-us-em tot el vi > vau beure-se’m totel vi; us em mengeu tot el pa > se’m mengeu tot el pa;us m’ho mengeu tot > se m’ho mengeu tot; vau men-jar-vos-ens totes les provisions > vau menjar-se’ns totesles provisions; no us ens poseu al davant > no se’ns poseual davant; existeixen, a més, les segones variants, dialec-tals, amb tres pronoms: se te’m poses al davant, etc. (lesquals, al seu torn, podrien variar l’ordre de col•locaciódels pronoms);

• també quan el pronom lèxic s’adjunta a un datiu nor-mal, és a dir, a un datiu que fa de complement indirecteo complement de terme, com en l’exemple núm. 3 delcomençament i en aquests altres: no te m’acostis (= not’acostis a mi) > no se m’acostis; no us m’acosteu > nose m’acosteu; les altres variants, dialectals, serien: no sete m’acostis, etc.;

• finalment, quan el pronom lèxic s’adjunta a un acusatiu,com en l’exemple núm. 2 del començament i en aquestaltre: (Jo) se’t menjaria a petons (per te’m menjaria apetons). Per tant, el pronom que es canvia és el que integra un

verb pronominal (verb que comporta l’ús d’un pronomfeble reflexiu), és a dir, el pronom que concorda amb elsubjecte del verb.

Val a dir que el canvi es fa menys quan tots dos pronomsfebles estan en singular, i més, quan un dels pronoms febles,o tots dos, estan en plural. Per altra banda, el canvi té menysextensió geogràfica quan hi ha en joc un datiu, i més, quanhi ha en joc un acusatiu.

Causes i justificació del fenomenAra ens podem preguntar per què passa això, és a dir,

per què el parlant té tendència a canviar el pronom de pri-mera o segona persona per un pronom de tercera persona.Doncs ens sembla que l’explicació és la següent.

En la tercera persona els pronoms febles tenen tres for-mes (o grups de formes) distintes per a tres funcions sintàc-tiques: es (i variants: se, s’, ‘s) per al morfema reflexiu o pro-nominal (p.e.: Ell es menja les ungles); el, la, els, les (i variants)per a l’acusatiu (p.e.: Ell el menja ben cuit, el pa); i li, els (ivariants, i advertint que la forma els, comuna a masculí ifemení plural, coincideix amb l’acusatiu masculí) per al datiu(p.e.: El seu fill li menja molt: pot estar contenta). En canvi,en la primera i segona persona els pronoms febles tenen unasola forma per a les tres esmentades funcions sintàctiques:em (i variants), per a la 1ª pers. sing.; ens (i variants), per ala 1ª pers. plural; et (i variants), per a la 2ª pers. sing., i us (ivariants), per a la 2ª pers. plural. Doncs bé, quan es dóna lacombinació d’una primera i una segona persona, o bé d’unasegona i una primera persona, apareix una combinació méso menys ambigua, que el parlant desambigua fent servir laforma reflexiva de tercera persona, i reforçant-la, a vegades,amb la forma de primera o segona persona que hauria desa-paregut. Dit d’una altra manera: el parlant vol que es vegi béquin és el pronom reflexiu i quin és l’altre («benefactiu», pos-sessiu, datiu o acusatiu), com apareix en aquests exemples:No te m’acostis a les figures, que pot interpretar-se com aNo t’acostis a les meves figures (o a les figures per les quals

jo tinc interès) o bé No m’acostis a les teves figures (o a lesfigures per les quals tu tens interès); No te m’acostis, que potinterpretar-se com a No t’acostis a mi o No m’acostis a tu;Te’ns ficaràs a la butxaca, que pot interpretar-se com a Ensficaràs a la teva butxaca o bé Et ficaràs a la nostra butxaca.

Notem que, bo i fent el canvi de pronom, la intel•ligibi-litat del text queda assegurada per la forma verbal; és adir, encara que substituïm el pronom de 1ª o 2ª personaper un de 3ª persona, la 1ª o 2ª persona continua figurant-hi gràcies al morfema de 1ª o 2ª persona contingut en ladesinència del verb.

Com que el fet de cercar la claredat (o el fet d’evitar l’am-bigüitat) és legítim, per això creiem que, en principi, les for-mes que el parlant crea a tal fi són legítimes, o almenys tole-rables; i diem en principi, perquè nosaltres tan sols admetríemles que queden únicament amb la combinació de dos pro-noms (i, naturalment, mantenint l’ordre de col•locació canò-nic, indicat per les gramàtiques), no la de tres (perquè ales-hores ja hi ha un pleonasme, i menys encara quan l’ordre decol•locació dels pronoms no és el canònic). Aquesta toleràn-cia és anàloga a la que es dóna amb altres combinacions depronoms febles, tal com expliquen les gramàtiques (p.e.: lacombinació n’hi en lloc de li’n, o la de l’hi en lloc de li ho;notem també el canvi, obligatori, de li per hi explicat dins elnostre manual Català complet / 2, p. 115, canvi que preci-sament també té per causa la necessitat de desambiguar).

Una altra raó a favor de l’admissibilitat del fenomen ésla seva gran extensió, perquè, segons hem comprovat, noés exclusiu del català de la Plana de Vic, o del català nord-oriental, sinó que és usat per autors o parlants d’altreszones, com hem vist en els exemples del començament icom hem notat demanant-ho a persones de diversosàmbits (també del català occidental i del valencià), inclo-ent-hi el de Barcelona; en canvi, sembla que el fenomenno es dóna a les Balears.

Una tercera raó a favor de l’admissibilitat és que, si noanem errats, llengües romàniques com el castellà, el francèsi l’italià o bé eviten, especialment quan hi intervé algun delselements en plural, la combinació de dos pronoms febles deprimera i segona persona (o viceversa), o bé, com hem visten el cas del francès, quan tal combinació es dóna és con-siderada col•loquial.

Una quarta raó a favor de l’admissibilitat seria el seu úsliterari per part de bons autors. Això, de moment, no hopodem demostrar, car, havent observat molt recentment(com dèiem a l’inici) aquest fenomen, no hem tingut tempsde verificar-lo en textos no corregits (ja que, versemblant-ment, pot haver estat usat per un determinat autor i des-prés pot haver-se esdevingut que no sortís publicat perquèalgun corrector ha esmenat allò que es considerava unaincorrecció). Únicament, gràcies a la col•laboració d’unesnostres alumnes, podem oferir un text de Josep Maria Folchi Torres (autor barceloní, per cert), text encara no afectatgaire (per a bé i per a mal) per la normativa fabriana. Eltraiem de La fortuna d’en Pere Virolet (Biblioteca Patufet, ed.Baguñà, Barcelona 1915, p. 110) i diu així:

–Mira, Moabet, si tu logressis salvar-nos, en sabríes tants com vol-guessis d’idiomes.

–¿Còm?–Se t’emportaríem a Europa, i allí, a Barcelona, que és una ciutat

més hermosa que tot el vostre palau i tota la vostra tribu, hi hanunes escoles que se’n diu Berlitz, que ensenyen tots els parlars


Sintaxi

1a) No te m’espantis (verb pronominal espantar-se + datiu ètic o d’interès) > No se m’espantis / No se te m’espantis / No te se m’espantis.1b) No us m’espanteu > No se m’espanteu / No se us m’espanteu / ...1c) No te’ns espantis > No se’ns espantis / No se te’ns espantis / ...1d) No us ens espanteu > No se’ns espanteu / No se us ens espanteu / ....2a) Te m’escapes > Se m’escapes / Se te m’escapes / ...Etc.3a) No us ens mogueu > No se’ns mogueu / No se us ens mogueu / ...Etc.4a) No te m’acostis a les figures > No se m’acostis a les figures / No se te m’acostis a les figures / ...Etc.5a) Ep! Que te m’enduus la llibreta! (verb pronominal endur-se + datiu possessiu) > Ep! Que se m’enduus la llibreta! > Ep! Que se te m’en-

duus la llibreta! / Ep! Que te se m’enduus la llibreta!Etc.6a) Te’m poses al davant > Se’m poses al davant / Se te’m poses al davant / Te se’m poses al davant.Etc.7a) No te m’acostis (verb pronominal acostar-se + complement indirecte o de terme, a mi) > No se m’acostis / No se te m’acostis / No te se

m’acostis.Etc.8a) Tu te’m mostres tal com ets > Tu se’m mostres tal com ets / Tu se te’m mostres tal com ets / Tu te se’m mostres tal com ets / ...Etc.9a) (Jo) te’m menjaria a petons (verb pronominal menjar-se + complement directe, a tu) > Se’t menjaria a petons / Se te’m menjaria a petons

/ Te se’m menjaria a petons.9b) (Jo) us em menjaria a petons > Se us menjaria a petons / Se us em menjaria a petons / ...9c) (Nosaltres) te’ns menjaríem a petons > Se’t menjaríem a petons / Se te’ns menjaríem a petons / ...9d) (Nosaltres) us ens menjaríem a petons > Se us menjaríem a petons / Se us ens menjaríem a petons / ...10a) (Tu) te’m menjaries a petons > Se’m menjaries a petons / Se te’m menjaries a petons / ...10b) (Tu) te’ns menjaries a petons > Se’ns menjaries a petons / Se te’ns menjaries a petons / ...10c) (Vosaltres) us em menjaríeu a petons > Se’m menjaríeu a petons / Se us em menjaríeu a petons / ...10d) (Vosaltres) us ens menjaríeu a petons > Se’ns menjaríeu a petons / Se us ens menjaríeu a petons / ...11a) Te’ns ficaràs a tots a la butxaca > Se’ns ficaràs a tots a la butxaca / Se te’ns ficaràs a tots a la butxaca / Te se’ns ficaràs a tots a la butxaca.Etc.

del món, amb la ventatja de que allí no hi ha ningú que’s mengials mestres. (Normativament seria Te’ns emportaríem ...)

Parlant d’admissibilitat de formes, recordem que la nor-mativa, per una banda, ha de tendir a l’ordre i a la regulari-tat; però, per altra banda, ha de respectar la genuïnitat lin-güística, que vol dir els usos tradicionals, generals i justificats.

Exemplificació sistemàtica i límits del fenomenA continuació posem exemples del fenomen en qüestió,

fent-ho de tal manera que aparegui tota la combinatòria. Pri-

mer hi posem la forma regular, normativa; després, la variantamb canvi de pronom de 1ª o 2ª persona a 3ª persona,variant molt usada i justificable (per tant, nosaltres propo-sem que sigui considerada admissible com a secundària, enla llengua estàndard); en tercer lloc, la variant amb pleonasme(variant que cal reservar per a l’àmbit dialectal); finalment(molts cops, només insinuada), la variant amb pleonasme icanvi d’ordre canònic (no hi reflectim, per no complicar lescoses, les altres variants morfològiques dialectals [p.e.: meen lloc de em; espantes en lloc de espantis; etc.]):


Sintaxi

Ara hem d’advertir sobre un límit o restricció en aquestfenomen que estudiem: el canvi de pronom no es fa en eltemps verbal de l’imperatiu, temps en què els pronomsfebles van després del verb. Això s’explica, creiem, perquèaleshores el pronom va molt lligat a la desinència verbal ifaria estrany que la desinència i el pronom no concordessin(és a dir, que no estiguessin en la mateixa persona). Exem-ples: treu-te’m això (no «treu-se’m això»), poseu-vos-em aldavant o poseu’s-em al davant (notem, en aquest darrerexemple, la forma ‘s, que és una reducció de vos, i no unareducció de se o es; en efecte, es pronuncia com a essasonora, i no com a essa sorda com seria si existís «poseu-se’m al davant»). Sí que es pot fer el canvi, com hem vist enexemples de més amunt, quan hi ha una forma verbalperifràstica, amb un infinitiu, i els pronoms van posposats,ja que l’infinitiu no té desinència de persona.

Finalment diguem que, si algú vol evitar aquest tipus decombinacions (sigui les regulars, sigui les variants), perquè lisonen massa complicades, pot fer-ho eliminant un dels pro-noms i, si vol, substituint-lo pel sintagma sencer correspo-nent –coses que, efectivament, com hem dit, fan o tendei-xen a fer, més o menys, alguns parlars catalans i algunesaltres llengües romàniques–; però el resultat estilístic és,

almenys des del punt de vista del català, i concretament delcatalà central, més pobre. Exs.: No us espanteu (en lloc deNo us m’espanteu o No se m’espanteu); Et menjaria a petons(en lloc de Te’m menjaria a petons o Se’t menjaria a petons);No t’acostis o No t’acostis a mi (en lloc de No te m’acostiso No se m’acostis).

ConclusióExisteix en català, segurament des d’antic i certament

amb gran abast geogràfic (pràcticament tot el català conti-nental), el fenomen sintàctic consistent a canviar, en deter-minats casos, un pronom feble de 1ª o de 2ª persona quanes combina, respectivament, amb un de 2ª o de 1ª persona;el canvi es fa substituint el pronom que integra un verb pro-nominal per un pronom reflexiu de 3ª persona.

Havent-hi raons gramaticals que justifiquen tal canvi, pro-posem que el fenomen sigui considerat admissible en la llen-gua estàndard com a variant secundària, menys formal, talcom es fa amb altres combinacions pronominals.

Invitem els estudiosos a aportar més clarícies a la qüestió.Nosaltres, de moment, ja hi hem fet el que hem pogut.u

Sintaxi


lèx ic

El mot guió, recollit en tots els dic-cionaris catalans, és comú a totesles llengües romàniques. Significa

pròpiament «Petit estendard d’unacomunitat, confraria, etc., que en unaprocessó fa de guia». Les equivalènciessón: fr./occ. guidon, cast. guión, it. gui-done, port. guião (en anglès hi ha gui-don, pres del provençal). Es tracta d’underivat del mot guia, comú a totes lesllengües (cast. guía, fr. guide. it guida,port. guia, ang. guide). Ara bé, quanta l’etimologia del derivat guió, els dic-cionaris diuen coses sorprenents. Coma derivat de guia en català li corresponun sentit diminutiu, però en castellàguión només pot tenir un significataugmentatiu. La mateixa divergència espresenta entre el mot francès i l’italià.Els diccionaris d’aquestes llengües noaclareixen gens aquest punt. Així, hi hadiccionaris italians que afirmen que gui-done és pres del francès guidon, men-tre que, segons els diccionaris france-sos, guidon és pres de l’italià guidone.Diferentment, el diccionari Garzantidiu que guidone és pres del provençalguidon. Prescindint d’aquestes di -vergències, a nosaltres ens interessa elcomentari que Coromines fa en el seuDiccionari etimològic i complemen-tari; en el qual diu que guió és «unmot poc estès en català (cf. fr. ant.guion, cast. guión, on restà o fousempre més viu, en cat. potser fousempre un terme manllevat o calcatdel baix llatí gal•licà)».

Ara bé, al marge del significatanterior, hi ha uns usos moderns delmot guió en català que no té cap mésllengua que el castellà. Vegem-los totseguit.

Tenim en primer lloc l’ús ben habi-tual del mot guió en el camp tipogrà-fic. Però cal observar que en aquestsentit les diferents llengües, llevat delcastellà, recorren a solucions diferents.Com a signe emprat en els incisos, enels diàlegs, etc., les equivalències delmot guió són: cast. guión, fr. tiret, it.lineetta, port. travessão, ang. dash.

No hem trobat cap explicació de l’ústipogràfic del mot guión en castellà. Cal

observar, però, que el francès fa serviren tipografia el terme guidon de ren-voi per a indicar el lloc en un text on calintercalar un fragment escrit a part; ésun ús que té una certa lògica, perquèés un signe que fa de «guia» i indicaon cal afegir el text. Hi ha encara unaltre ús del mot guidon, el qual, posaten un punt d’una partitura musical,indica anàlogament que cal afegir-hi unfragment. Aquest guidon consisteix enuna ratlla horitzontal. A partir d’aquestús tipogràfic del mot en francès, el cas-tellà el podria haver adoptat i podiahaver-ne generalitzat l’ús com a signeper a indicar el punt on comença undiàleg, partint de la idea que, d’algunamanera, el signe fa de «guia». I des-prés, emprar-lo també en els motscompostos i fins i tot per a partir parau-les a final de ratlla, malgrat que aquí noes veu per enlloc la idea de «guia». Elfrancès, però, no ho ha fet així i haadoptat unes altres solucions. Direm,de passada, que en aquesta llenguaguidon designa també el «manillard’una bicicleta» i el «punt de mirad’una arma de foc».

En català hem copiat del castellàl’ús d’aquest mot i emprem guió coma signe tipogràfic. Però tenim, a més,el derivat guionet. Inicialment es feiaservir generalment el mot guió, a imi-tació del castellà, però fou amb motiude les campanyes ortogràfiques definals del segle XIX a favor d’usar-lo endiversos casos (en certs mots compos-tos, en les combinacions de verb i pro-noms febles, etc.) que es generalitzàen català el nom de guionet, pel fetque es tracta d’un signe més curt queel guió, que en general és un «guióllarg». Però per a aquest ús, només elcastellà fa servir guión; les altres llen-gües adopten unes altres solucions: fr.trait d’union, it. trattino, port. traçode união / hífen, occ. junhent, ang.hyphen.

De tota manera, malgrat que tot fapensar que es tracta de calcs del cas-tellà que es podien haver evitat, calreconèixer que els mots guió i guionetcom a signes tipogràfics han estat llar-

gament emprats en català des de fatemps i figuren en tots els diccionariscatalans. Però, diferentment, hi ha dosaltres usos moderns del mot guió, norecollits en el Fabra ni tampoc en elDCVB, que no ens semblen gens ge -nuïns i que caldria rebutjar.

En primer lloc, tenim l’ús de guióper a referir-nos a una descripció suc-cinta d’un text més llarg, com en el casd’una conferència, un discurs, un par-lament, un article, una exposició enuna classe, etc., accepció del mot quefou acceptada en la GEC. Però en totsaquests casos les diferents llengües, adiferència del castellà guión, usenschema. Per tant, en català en podemdir, anàlogament, esquema.

En segon lloc, hi ha un ús moltrecent del mot guió en cinema, radio,televisió, etc., per a referir-se a l’argu-ment de l’obra. Es tracta d’un calc delcastellà guión, mentre que els equiva-lents en les diferents llengües són: fr.scénario, it. soggetto/scenario/sce-neggiatura, ang. script. Malgrat queen aquest sentit figura en la GEC i enel DIEC, caldria trobar un mot escaientper al català en lloc de guió, que noté cap solta.

Sobre aquest darrer ús de guió encatalà, cal remarcar les observacionsmolt encertades que fan dos autors dediccionaris. Manel Franquesa en el Dic-cionari de sinònims (1971), en l’entradaguió diu: «en el sentit d’argument d’unfilm és barbarisme»1. I Lluís Creixell, enel seu Diccionari bàsic francès-català,Universitat de Perpinyà, 1989, diu queguió com a traducció de scénario és uncastellanisme i afegeix: «el sentit deguió (= étendard) en cat. DGLC no espresta gens al de scénario si no és permimetisme».

Sembla clar, doncs, que aquests dosdarrers usos de guió en català sóndeguts exclusivament al calc i no creiemque siguin acceptables.u

Sobre el mot «guió» i derivats

Lluís Marquet

1. Aquest passatge ha estat inexpli-cablement suprimit en la novaedició d’aquest diccionari (1998).


Una paraula ben coneguda per adesignar vora o marge de riu i lafranja immediata de terra és

riba. També, però, s’anomena riba elmarge de terra de la vora de la mar ode la vora d’un llac; i és que aquestmot s’aplica, en realitat, a qualsevollínia de contacte entre una massaaquosa, sobretot si és d’una certa enti-tat, i la terra.

Ara bé, el significat de riba pot fun-cionar independentment de la mar oels corrents d’aigua; es pot mostrarautònom i fins perdre tota referènciarespecte d’aquest. Terra endins, el punton el coster d’una muntanya es dreça

de sobte –allà on accentua bruscamentla declivitat, de manera que es fa gai-rebé vertical, formant un cingle oestimball– sovint (si bé més en algunescomarques que no pas en d’altres)aquesta timba és anomenada riba. I ésque cal considerar que el nucli signifi-catiu bàsic de la paraula riba no és altreque el de vora o marge fronterer, unmarge que exigeix, si més no, canviarde manera d’anar per a poder passarmés enllà. Aleshores podem pensarper fectament que aquests espadats sónconeguts com a ribes, perquè devien odeuen ser vistos tenint encara la nocióde vora, confí o marge; en suma, elconcepte de marginalitat que hi haimplícit en el significat de riba.

En aquest sentit de fons és del totcongruent que riba sigui una altramanera d’anomenar la costa marítima,perquè, quin marge no hi ha més radi-cal que el que posa en contacte ele-ments tan dispars com el mar i la terra?

Les ribes orogràfiques designen es -padats que són més aviat balços i nopas cingles, o sia que acostumen a sermés aviat terrers estimbats o, si voleu,espadats terrosos; en tot cas, solen serfets d’una barreja de terra i pedres.

En aquesta accepció, que probable-ment és tan antiga com l’altra, riba repl’aval del seu ús en aquest sentit perpart d’escriptors clàssics de la catego-

ria de Bernat Metge o Ausiàs March.Probablement a causa de la con-

junció dels dos valors esmentats (vorai balç), els geògrafs troben adient laparaula riba com a terme específic pera designar el petit espadat terrós quesol limitar el llit ordinari o menor delscorrents fluvials. Oriol Riba precisa queés una timba afaiçonada per l’aigua,les dimensions de la qual són mètri-ques, és a dir, de pocs metres. Aquestaaplicació, però, no deu ser sinó lamateixa que fa dir riba de la «porcióelevada d’un moll sobre la mar» (Dic-cionari Alcover-Moll) als ports de Bar-celona i Palma.

L’ús de riba per a ‘vora de correntfluvial’ no es pot pas dir que sigui gaire

popular, almenys en el català central.L’ús del mot en qüestió per part delpoble es fa sentir més, segons Coromi-nes, al Pirineu i a les muntanyes va -lencianes, però aleshores no sempreper a fer referència al voral d’un correntd’aigua, sinó, més sovint, a un estim-ball terrós, com és ara la Ribagorça, elnucli principal dintre les terres deponent, on l’accepció com a orònim ésviva i antiga. Així mateix, en algun rodalde la zona on l’ús de riba també es con-serva viu, aquest es reserva a una apli-cació específica menor, derivada evi-dentment de l’altra; s’ha convertit,doncs, en un sinònim de marge de

bancal. Així s’esdevé, segons Coromi-nes, a Cardós, a la Vall Ferrera i, al mig-jorn valencià, a la comarca del Comtat(capital Cocentaina) i al voltant de laserra de la Mariola.

Per altra part, en bastants indretson encara es pot trobar aquest mot,gairebé el sentirem només en qualitatd’apel•latiu genèric en topònims, i so -vint, encara, aglutinat amb el nom de -terminatiu del nom de lloc, com araRiba-roja, Ribafeta (trencada), Ribanera(negra), Ribainer, prop de Portainer (noPortainé, com sovint veiem escrit). I ésque, sense que el significat de riba hagideixat de ser conegut de tothom, el fetés que en la parla de la gent gairebé haestat relegat a la denominació d’uns

lèx ic

«Riba» i termes deribats i afins

Carles Domingo

Sector riberenc de l'anticmunicipi de Noves deSegre, actualment inclòsen el de les Valls d'Agui-lar. Observeu-hi el típicfons pla, molt apte per alconreu, que no ofereixgairebé cap solució decontinuïtat amb el de laribera de la Seu.

Aquesta és la vall delriu Pallerols, petitafluent del Segre perla dreta, que hi abocales aigües en aqueixaribera de les Valls d'A-guilar. Males facilitatsper al conreu.


determinats paratges; uns paratgesque, sens dubte, o bé estan situats a lavora d’un corrent d’aigua o bé tenen aprop costes espadades o balços.

Els corrents fluvials són uns terme-nals excel•lents: permeten de situar lescoses del terreny a una dreta i unaesquerra objectives i invariables; per-què l’esquerra i la dreta d’un riu sónsempre preses en el mateix sentit, aixòés, segons el sentit vers on davalla l’ai-gua, mirant, doncs, del naixement capa la desembocadura. Potser per això,per a indicar la situació d’una cosa al’un costat o a l’altre d’un corrent flu-vial, ens valem de frases fetes –«la ribadreta» o «la riba esquerra»–, en lesquals, com veiem, encara figura aquestmot, mig desuet, que és riba, talmentcom si la fixesa d’aquesta indicació ine-quívoca hagués afavorit d’algunamanera l’estereotipació de la locució,amb el consegüent manteniment oenquistament dintre seu de riba.

Coromines, interpretant un paisatgede la Cançó del raier (vegeu LlenguaNacional, núm. 41, p. 3), de MossènCinto, considera que riba també potdesignar els indrets d’aigua saltant i llitrocós, «d’aigua cascadejant», del Piri-neu. El passatge comentat explica quela vida humana és un rai que «davallafugitiva / rodolant de riba en riba / finsque al mar sens vora arriba / de lafonda eternitat».

RiberaPer a esmentar la franja immediata

de terra de la vora d’un corrent fluvial,potser és millor emprar, més que nopas riba, la paraula ribera. És clar queel mot ribera no és exempt tampoc depolisèmia, o sia de tenir més d’un sig-nificat. Ultra això, en l’accepció que araens interessa, es pot referir a les terrespròximes tant a un corrent fluvial coma qualsevol massa aquosa no fluentd’una certa extensió.

El cas és, però, que si fem abstrac-ció de l’accepció en què ribera és sinò-nim de corrent fluvial, riu o riuet(comentada ja en aquesta sèrie), laresta de significats1 que ofereix la sevapolisèmia no són sinó extensions delque ara tenim en qüestió.

Agafem, per exemple, ribera en l’a-plicació que sembla més desviada del

lèx ic

1. En total els següents:• Vora dels corrents d’aigua, és a dir, riba.• Vall o conca pregones per on passa un riu.• Vall, conca o depressió, en general.• Costa, o sia pendent.

significat primordial o del qual semblaque s’ha independitzat més, aquella enquè fa d’apel•latiu genèric d’uns quantscorònims (noms de país). Doncs estracta d’uns corònims que són els nomsamb què hom coneix unes extensionsterritorials, caracteritzades per girar al’entorn d’un riu; de fet, apleguen lesterres esteses a banda i banda d’undeterminat tram d’aquest riu i com-prenen territoris que poden anar desdel rang comarcal o subcomarcal fins alde simple rodalia. Anomenant comar-ques, tenim, per exemple, la Ribera d’E-bre o la Ribera de Xúquer, i pel que faa subcomarques esmentem la Riberade Tastavins, al Matarranya, la d’Isà-vena, a la Baixa Ribagorça, o la Riberade Sió i la Ribera Salada, valls que per-tanyen a la zona del Segre mitjà.

En el nom de rodalies, riberaabunda en aquest tram mitjà, abansesmentat, del riu Segre, on tenim, perexemple, la Ribera de la Seu, la de la

Valira, la d’Organyà, la de Nargó, lad’Oliana... Aquestes riberes no són sinósectors de la vall fluvial del Segre enquè les muntanyes que flanquegen lavall s’enretiren poc o molt i deixen lloca una plana que enfila el riu. Al paíshom les diferencia de les valls, l’a -pel•latiu de les quals es reserva per a lesque hi ha entaforades entre munta -nyes, corresponents a rius petits, ambpoc o gens de terreny pla riberenc, comara la vall de Castellbò, la vall de La -vansa o la vall de Cabó.

RiberalCoromines considera el mot derivat

riberal, que diu que ja era emprat en elsegle XIV, com el terme millor i més ine-

quívoc per a entendre «la faixa de terraal llarg del jaç del riu».

Amb aquesta paraula són conegutsdiversos indrets, com el Riberal, al Ros-selló, que és la plana al•luvial que hi haal llarg de la Tet, aigües amunt de Per-pinyà, o bé, a la vall de Camprodon, elcaseriu, per nom, també, el Riberal,que es troba a la vora del Riutort i per-tany al municipi de Llanars. És un motque ens sembla més aviat propi delnord-est, si més no en l’ús toponímic,si bé la Gran geografia comarcal deCatalunya esmenta, en la monografiasobre Lladorre, el municipi que hi ha ala capçalera de la vall de Cardós (PallarsSobirà), els plans de Riberal de Boldís.

En el significat de riberal com a terrespròximes a un corrent d’aigua hi hem deconsiderar la connotació de fertilitat quedeu suggerir sempre, puix que es refe-reix a uns terrenys que no són sinó unapura formació al•luvial i tota terra d’al -luvió té reputació de feraç.

Un riberal de poca estesa és unaribereta. Aquest mot té també unarepresentació toponímica: se’n diuendos veïnats –Ribereta d’Amunt i Ribe-reta d’Avall–, que formen part delmunicipi de Sant Llorenç de la Muga(Alt Empordà).

RibatgeSinònim de riba, més que no pas de

ribera, és ribatge. Els dos significatsbàsics de riba, és a dir, de vorera d’unamassa d’aigua i de marge o terreny pen-dent, els trobem també en ribatge. ElDiccionari Alcover-Moll el documentaen el primer sentit en Llull, Jaume I, elsCostums de Tortosa i el Nebrija català,com també, modernament, en la tra-

La Ribera de Nargó, amb Coll de Nargó: el riu Segre

ducció de les Geòrgiques per Mn. Llo-renç Riber. En el segon sentit, en Llull,Jaume Roig (Spill) i Ausiàs March.Marc-Aureli Vila hi troba una escaiençaper a la designació de les ribes pro-longades.

Ribàs i RibastTambé derivats de riba són la pare-

lla de mots de sentit pràcticamentequivalent, ribàs i ribast. Geogràfica-ment són complementaris, malgratque el primer ocupa una àrea mésextensa. Podríem dir que ribast substi-tueix ribàs, especialment a les terresgironines (sobretot a la Garrotxa i al’Empordà), per bé que Corominesn’ha posat en relleu un altre focus albaix Segre i al Priorat.

El sufix augmentatiu -às amb quèdiríem, de moment, que és formatribàs no desdiu de l’aspecte realmentengrandit, superdimensionat, que pre-senten, en comparació amb riba, elsaccidents del relleu, riberencs o no,coneguts com a ribassos. Cal tenir encompte, però, que l’accentuació oemfatització dels trets, que fa semblarcoherent que aquests accidents esdiguin ribàs o ribast i no pas riba, esrefereix sobretot a l’abruptesa ambquè es manifesten aquests terrenys. Defet, s’hi considera sobretot el caràcterclar que tenen d’estimball més que nopas la seva marginalitat, que espera-ríem que també suggerissin de la filia-ció amb riba. Es tracta d’uns estimballsmés aviat terrossos, com s’esdevé enels espadats anomenats riba; de vega-des, fins i tot una esllavissada rosta,potser encara inestable, com dóna aentendre algun autor dels que s’hanservit en la seva obra de ribast («unaensulsiada que recula que vol dirribast», aclareix Prudenci Bertrana enProses bàrbares, en parlar de la situa-ció d’unes masies «primparades en elmorro d’un ribast»).

Val a dir, però, que al País Valencià,segons el Diccionari Alcover-Moll, ribàsés senzillament «vora de riu». Més d’a-cord amb les consideracions anteriors,Oriol Riba proposa d’especialitzar ribàsper a designar el marge d’una terrassafluvial.

Com hem apuntat abans, la termi-nació de ribàs tan sols és homònimadel sufix català -às. Els etimologistesl’entenen com el reflex que té ennosaltres el sufix llatí -aceu, que pre-senta el suposat ètim llatí de ribàs,«ripaceu». Anàlogament la terminació

-ast de ribast no és cap variant del sufixcatalà -às, sinó la pervivència inalte-rada fins a la llengua actual d’un sufixpre-romà -ast, que ja devia dur laforma originària del mot.

Sinònims de ribàs són ribalta i ribot.El Diccionari Alcover-Moll documentael primer en Mn. Llorenç Riber.

TimbaAquestes ribes espadades que són

els ribasts, a les terres de l’Ebre i engeneral al sud del Principat sovint sónconegudes com a timbes. El mottimba, que en la llengua general éssinònim de precipici, en aquesta zonatendeix a especialitzar-se a anomenarels estimballs riberencs, és a dir, els quesolen fer les ribes abruptes dels cursosd’aigua quan solquen el terreny encai-xonant-s’hi, amb el benentès que aixòno vol dir que se’n restringeixi demanera estricta l’aplicació a les ribesespecialment abruptes o, encara, a lesque són un precipici de debò, sinó que,de fet, de tota riba rosta se’n pot dirtimba, encara que no arribi a formarrealment un precipici.

Tores, motes, motsLa deposició lateral (o sia a les

vores) dels materials al•luvials quearrossega l’aigua en els trams baixos,generalment finals, d’un curs fluvialpot originar la formació d’una menade dics naturals que fan com un cordóal llarg de les vores del llit del correnten qüestió. Són com uns terraplensasimètrics, rostos a la banda del cor -rent, més suaus al costat que mira a laplana, que poden deturar l’aigua deles grans avingudes. Aquests cordonslaterals que marquen les ribes del riu ocorrent fluvial són les anomenadesmotes, mots (grafiat mòt per Coromi-nes i Oriol Riba) o tores, i n’hi ha quesón naturals i d’altres que coneixen laintervenció humana, lògica, puix queconstitueixen una defensa contra lesinundacions.

Seguint Oriol Riba, potser el termemenys específic seria tora, que designal’acumulació de terra, còdols i llimarrenglerats al llarg del curs d’un riu oparal•lelament a la línia costera del mar,però també qualsevol munt de terrad’al•luvió més alt que la terra del vol-tant; altrament, munt de terra a rebai-xar fins a anivellar-la amb l’altra si novolem que ens obstaculitzi el regadiu.

Una tora vista sobretot sota l’as-pecte de defensa contra les inunda-

cions és la mota i en alguns indretstambé el mot. Les motes són predo-minantment naturals i els mots, obrade l’home o dreçats amb la seva inter-venció. Els mots solen fer-se de terracompacta, amb elements vegetals pera reforçar-lo, i es disposen sobretot enels recs de regar a fi d’aconduir-hi l’ai-gua. Al Maresme, però, un mòt és undic natural de riera o fins i tot, de cursfluvial més important, que hom pro-cura enfortir, afavorint, per exemple,que hi creixi la vegetació o bé armant-lo d’estaques i fent-hi parets d’obra.

La paraula mota connota sempreuna idea de defensa; defensa contraun enemic humà o contra l’escomesade les aigües eixides de mare. A lesplanures sense un pensament delrelleu més minso, els castells es bas-tien damunt una eminència artificial,feta amb un amuntegament de terradura, que es deia mota. Les motes queens defensen de l’aigua es poden tro-bar no sols al llarg dels rius, sinó tambédels riuets i les rieres, com també alcostat dels camins i àdhuc, per tal deprotegir els conreus establerts enterrenys baixos de l’aigua del mar, alllarg de la costa. Com hem dit adés, nique siguin artificials, les motes sónsempre de terra i es diferencien delsterraplens perquè són més petites.

El Diccionari Alcover-Moll fa demota un vocable només empordanès,cosa que Coromines rectifica en elsentit que el troba també, i abun-dantment, al Rosselló i al País Valen-cià. En aquest darrer, a l’entorn del’albufera i a Sueca, a la Ribera deXúquer, i fins a Crevillent i l’Alguenya,a les comarques del Vinalopó. Com acosa curiosa esmenten el cas del riude la Vaca o de Xeraco. Aquest riuet,que drena la Valldigna, a la Safor,abans de desembocar al mar té untram que corre paral•lelament aaquest; doncs el que separa el riu delmar és una mota. Del camí que larecorre per sobre en diuen «camí dela mota del riu de la Vaca».

Al delta de l’Ebre, en lloc de motaen el sentit de dic natural d’un riu, ésviu el terme malecó, el qual és proba-blement un castellanisme. El DiccionariAlcover-Moll no dóna exactament aaquest darrer terme el valor de mota,sinó que el defineix com a terraplè deles vores dels canals, per on pot pas-sar la gent sense que es mulli els peus.Per altra part, a més de tortosí, el famallorquí.u


lèx ic


fonologia

Aquest article és unresum, forçosamentreduït, d’un treball d’in-

vestigació elaborat amb l’ob-jectiu fonamental d’establiramb precisió la frontera quesepara el català occidental i elcatalà oriental a la comarca delSolsonès.

Han servit de base al pre-sent estudi els divuit trets dis-tintius aportats per Joan Veny(1998: 19-20) per a diferenciarels dos grans blocs de la llen-gua. A més, els dos primers(confusió de /a/ i /e/ àtones en[c] i neutralització de /o/ i /u/àtones en [u]) s’han desdoblat,de tal manera que apareixenanalitzades aquestes vocalsàtones en posició pre-tònicaper una banda i en posicióposttònica per l’altra. Aquestasubdivisió és molt important,perquè el resultat de les vocalsesmentades en una o altraposició és diferent (Solsona enserà un clar exemple, senseanar més lluny).

Si volem establir una divisióprou precisa entre els dos blocsdialectals, haurem de prendrecom més elements lingüísticsmillor. I la conseqüència directade considerar un nombre mésampli de fenòmens lingüísticsper a tal finalitat és l’extensió,tant a l’est com a l’oest, de l’à-rea geogràfica involucrada, ésa dir, de l’àrea de transició. Eltítol del treball no parla de frontera ode límit precisament per això, perquè latransició és el que defineix millor el quesucceeix damunt el territori. La presèn-cia, doncs, d’una simple isoglossa quesepara un bloc de l’altre és una abs-tracció, que deixa de ser vàlida si s’e-leva a la categoria de límit real, sensematisos.

Després d’analitzar amb deteni-ment, a través de les enquestes i de

l’observació directa, els trets distintiusi el resultat que aquests tenen al Sol-sonès, ens adonem que la majoria depobles de la meitat est de la comarcapresenten un gran nombre de carac-terístiques del subdialecte central,entre les quals es troben aquelles qua-litativament més importants, com lasolució [e] resultat de l’evolució de I9 iE2 llatines, la neutralització de /a/ i /e/àtones en [c] i la neutralització de /o/

i /u/ àtones en [u].Aquests pobles són, de

nord a sud, la Coma, Guixers,Olius, Navès, Riner, Clariana deCardener, Freixinet, Ardèvol,Pinós de Solsonès i la Molsosa.Els podem incloure dins elcatalà oriental. Sant Llorenç deMorunys és una localitat pràc-ticament oriental, des del puntde vista lingüístic, tot i queencara és possible sentir, so -bretot en la gent gran, la dis-tinció de /a/ i /e/ posttòniques,tenint en compte que quan estracta d’una /a/, el timbre d’a-questa vocal oberta en posiciófinal és, en alguns casos, clara-ment velaritzat. És també l’ú-nica localitat, de les acabadesd’esmentar, on trobem unnom bre significatiu de motsque presenten [é] tònica tan-cada procedent de I9 i E2

(p[é]sol, p[é]ra, ov[é]lla, c[é]lla).Aquests dos trets els retro-

bem en una àrea relativamentextensa, situada entre Solsona(a l’est) i el límit occidental dela comarca (a l’oest), d’unabanda, i entre Sant Llorenç (alnord) i Peracamps (al sud), del’altra, tocant ja amb la Segar -ra. Aquesta àrea és formadaper les poblacions (enquesta-des) de Lladurs, Castellar de laRibera, Clarà, Solsona, Sant Cli-menç, Llobera de Solsonès iPeracamps. El que singularitzaaquest territori és, per una

part, la neutralització general de /a/ i /e/pre-tòniques en [c] i la distinció d’a-questes mateixes vocals quan són enposició posttònica; per una altra, l’evo-lució de I9 i E2 llatines, que és [e] en unsmots i [e] en d’altres. Pel que fa al voca-lisme, doncs, es pot qualificar de tran-sició entre l’oriental i l’occidentalaquesta zona, sense oblidar que la con-fusió de /o/ i /u/ àtones en [u] ja s’hi haproduït1. Així, en alguna de les locali-

La transició entre el català oriental il’occidental al Solsonès

Carles Castellà Espuny

Mapa d’isoglosses

1. I que a la llarga, si segueix la tendència actual, també s’hi produirà la de les /a/ i /e/ posttòniques en [c].


fonologia

tats esmentades hi podem sentir a dircoses com ara aquesta: Vull dos cebesi quatre mandarines ([búldòs:e´ be -zikwátremcndcrínes]).

Per a trobar les poblacions extremesdel català occidental, especialmentquant al vocalisme àton, hem d’anar allímit nord-oest de la comarca, a Llinarsi a Cambrils. Les isoglosses amb traçaintermitent (vegeu el mapa) reflectei-xen que el límit del fenomen no estroba necessàriament on és marcat,sinó que és possible de trobar més enllà(més a l’oest, en aquest cas) poblacionsamb la mateixa solució lingüística.

De la resta de trets fonètics, n’hi haque deixen el Solsonès totalment dinsel català occidental: el resultat de la deIUNCU, que és junc arreu, i no «jonc»;l’absència de iodització (exceptuant elmot celles, que arreu, tret de Llinars iCambrils, és pronunciat ce[j]es); lapresència de nasal adventícia en man-grana i llangost (i no «magrana» i «lla-gost»).

Altres isoglosses s’endinsen més capa l’oest de la comarca, com la delreforçament dental en mots com car imar (car[t], mar[t]) o les que afecten lapre-palatal sorda, que en posició iniciali postconsonàntica és articulada frica-tiva i no africada a la major part de lacomarca ([c]uclar) i que en posicióintervocàlica o final no segrega iod(pe[c]). La isoglossa que reflecteix elmot HE9DE9RA, heura al bloc oriental,hedra a l’occidental, segons Veny(1988), inclou la totalitat del Solsonèsdins el català oriental, amb la solucióparticular de lleura, que és general entotes les localitats enquestades i fruitde dos processos: l’aglutinació de l’ar-ticle femení, en la seva forma apostro-fada, al substantiu i la posterior pala-talització de la líquida inicial, fenomentípic en català (l’heura> leura>lleura).

Els fenòmens analitzats de morfolo-gia nominal també ens ajuden a consi-derar els parlars del Solsonès dins el blocoriental. El plural dels antics proparoxí-tons llatins ja ha perdut la /n/ gairebé entots els casos (homes, joves). La formaque prenen el pronoms personals feblesés majoritàriament la reforçada (em, et,

es), a excepció de Llinars.Si ens fixem en la morfologia verbal,

la terminació –[o] de la primera per-sona del present d’indicatiu és generalnomés en les cinc poblacions situadesmés a l’oest: Llinars, Cambrils, Castellarde la Ribera, Sant Climenç i Peracamps(cant[o], menj [o]). Aquesta caracterís-tica és pròpiament fonètica i no mor-femàtica, ja que és el resultat de la noneutralització de les /o/ àtones en [u].Però és interessant de destacar el man-teniment d’aquesta distinció en aquestcontext morfològic, fins i tot quan enla majoria de mots comuns la neutra-lització de les /o/ posttòniques en [u] jas’hi ha produït. Vegeu-ho en aquestexemple: «Jo, dalt del carr[u], menj[o]f[o]rmatge com els pages[u]s.» La frase,si voleu, és de laboratori, però lesparaules que presenten el fenomenhan estat enregistrades durant l’en-questa, concretament a Castellar de laRibera. D’això se’n diu tenir la variacióa dins de casa. D’altra banda, Llinars iCambrils (especialment el primer) sónels dos únics pobles enquestats de lacomarca on no trobem el morfema –i2,propi del català oriental, en el presentde subjuntiu. Dit d’una altra manera,són els únics que presenten, com anorma general, –a per a la primera per-sona del present de subjuntiu i –o pera la resta de persones (2a, 3a i 6a), compassa en gran part del català nord-occi-dental: jo canta, tu cantos, ell canto,ells cànton.

Amb l’increment dels incoatius suc-ceeix el mateix. Només apareix l’infix–ix (procedent del -ISC- llatí), propi del’occidental, a Llinars i a Cambrils:patixo, servixo. A la resta diuen pateixo,serveixo, sense excepció. En les perso-nes quarta i cinquena de l’auxiliarhaver, la solució occidental (ham, hau)és utilitzada a Sant Climenç, Clarà,Cambrils, Llinars i Lladurs (1 informant).La major part de la comarca, doncs,empra hem, heu, i la isoglossa s’en-dinsa fins a Castellar de la Ribera,situada a l’occident. Aquest fet no ensha d’estranyar, perquè, en primer lloc,les llengües no són ciències exactes: elsfenòmens lingüístics tenen a veure amb

múltiples elements, i la variació internaes produeix per factors lingüístics iextralingüístics. En una àrea de transi-ció és fàcil de trobar-hi trets que can-vien en pocs quilòmetres o amb resul-tats diversos entre un poble i leslocalitats que l’envolten3, resultats queun no-iniciat podria qualificar d’es-tranys. En segon lloc, i lligat al fet queun mateix parlant pot usar variantsdiferents en contextos diferents, «elprestigi de la varietat estàndard i el des-prestigi de les varietats no estàndardgraviten sobre el usuaris de la llengua,i tendeixen a fer-los abandonar pro-gressivament els aspectes més marcatsde la seva varietat dialectal en relacióamb la varietat estandarditzada. Elresultat, una vegada més, és l’anivella-ment dialectal»4.

Aquestes apreciacions també sónvàlides, evidentment, per al lèxic, i mésquan ens adonem que en aquest apar-tat el predomini de formes orientals ésevident. De les deu parelles de geo-sinònims analitzades5, només en una elmot occidental s’imposa en tota lacomarca: melic 6. La variant occidentaldiarr[e]a (o diarrera) i no diarr[e]a éstambé predominant, però més variacióveiem en dima[ts] / dima[rs] i en corder/ xai, on el mot oriental (que apareix ensegon lloc en aquestes parelles esmen-tades) ja és majoritari. La resta d’iso-glosses referides al lèxic deixen tot elSolsonès en territori oriental.

L’observació de Badia i Margarit(1981: 289) justificant la partició lin-güística del Solsonès7 amb la distribu-ció de les aigües ens pot servir com apunt de partença per a tenir una ideageneral del que succeeix a la comarcaen relació amb la llengua. Sí que és certque, una vegada analitzats tots els tretsdistintius, els pobles enquestats quequeden a l’est de Solsona presentengairebé totes les característiques delcatalà oriental: la Coma, Sant Llorençde Morunys8, Guixers, Olius, Navès,Riner, Clariana de Cardener, Freixinet,Ardèvol, Pinós de Solsonès i la Molsosa.

Pel que fa a la capital, Solsona, hemapreciat que té solucions d’un i altrebloc, de manera que «es troba en un

2. A Cambrils n’apareix algun exemple.3. Com ha fet palès Navarro (1999: 106), per exemple, amb Falset (Priorat) i Ginestar (Ribera d’Ebre), que presenten una solució diferent de la dels pobles

veïns quant a l’evolució de la I9 i la E9: [e] el primer, [e] el segon.4. Viaplana (1996: 72).5. Espill / mirall, xic / nen, corder / xai, melic / llombrígol, granera / escombra, rabosa / guineu, panís / blat de moro, roig / vermell, dimats / dimars, diar -rera o diarr[e]a / diarr[e]a.

6. Fet constatat per Veny (1988) per al conjunt del domini lingüístic.7. Bloc occidental a la meitat oest, bloc oriental a la meitat est.8. Recordem que a Sant Llorenç les /a/ i /e/ posttòniques es distingeixen, aspecte que es dóna bàsicament en la gent gran.

punt ben concret, el de transició;té la propietat de fer de coixíentre els dos grans dialectes cata-lans, més concretament entre elcatalà central i el català nord-occidental»9. També Lladurs,Clarà, Llobera, Peracamps, SantClimenç i Castellar de la Riberapoden ser considerats de transi-ció, mentre que a Llinars i a Cam-brils les enquestes realitzadesdemostren que el català que s’hiparla és pràcticament occidental,sobretot pel que fa al vocalismeàton i a la morfologia verbal.

Altres trets lingüístics, norecollits per Veny en la seva llistad’elements opositius, també enspoden donar més argumentssobre la presència progressiva deformes del català central al Sol-sonès. Hi ha dos fenòmens quesón generals a la comarca i quel’acostarien al bloc oriental. El primer és la caigudade vocals pre-tòniques (/a/ i /e/) en contacte amblíquida bategant ([r]): cargol, carbassa, brenar enlloc de «caragol», «carabassa10», «berenar»11. L’al-tre és l’evolució de la /a/ tònica etimològica en verbscom NASCE9RE, TRAHE9RE, IACE9RE. Per als dos primersmots el resultat és néixer i treure 12, mentre que peral darrer és jaure, amb el manteniment de la vocaletimològica. Són pronúncies generals arreu del Sol-sonès.

Amb totes aquestes dades, seria interessantcompletar l’estudi sobre la transició entre els dosblocs de la llengua catalana a la comarca de l’AltUrgell, on probablement caldria actualitzar algunesdades, com la de la supervivència del fenomenxipella. Un estudi exhaustiu amb el mateix objec-tiu que el present, realitzat a les comarques de lesGarrigues, l’Urgell i la Segarra ja s’ha dut a termeper part de Maite Cot, Rosanna Fatsini, M. JosepaValls i jo mateix. Navarro (1999) havia fixat ante-riorment la frontera entre aquests dos blocs a lescomarques del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Prio-rat i la Conca de Barberà.

Així la comarca del Solsonès, situada entre elPre-Pirineu i les planes centrals de Catalunya, ricaen recursos forestals però castigada malaurada-ment per devastadors incendis, amb un pobla-ment dispers però acollidor, i amb un futur quepassa per l’aprofitament dels recursos i potsertambé pel desenvolupament del turisme rural13, ésubicada així mateix entre el català occidental i elcatalà oriental, la qual cosa hi proporciona un altreal•licient, el qual, per als qui estimem la llengua,és una mostra més de la riquesa i la diversitat delnostre país.u


fonologia

9. Barniol (1979: 17).10. Aquests dos últims, recollits només a Llinars.11. Mot que presenta més variació: bernar, brenar, berenar.12. Tots dos amb la vocal palatal tònica semitancada.13. La bellesa i la diversitat de paisatges en poden fer una bona publicitat.

Sant Llorenç de Morunys i la serra de Busa des de la carretera de coll de Jou. FOTO: J. Mir

BibliografiaALCOVER, A. (1908), «Una mica de Dialectologia Catalana», Butlletí del Diccio-nari de la Llengua Catalana, vol. IV, Palma, pp. 194-305.

BADIA, A. M. (1980): «L’Alt Urgell i el català occidental naixent», dins Actes delV Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions del’Abadia de Montserrat, Barcelona.

BADIA, A. M. (1981), «Fronteres dialectals i fronteres comarcals», Ilerda, vol. XLII. BARNIOL, E. (1979), «Llengua catalana i parla solsonina: esborrany», L’Afrau, 0,

Solsona, pp. 7-17.BARNIOL, E. (1981), «Contribució a un estudi del vocalisme de Solsona», L’A-frau, 4, Solsona, pp. 5-25.

BARNIOL, E. (1983), «Dissonàncies consonàntiques. Divergències entre el so i lagrafia. (Vulgarismes principalment)», L’Afrau, 6, Solsona, pp. 7-28.

CASTELLÀ, C. [et al.] (2000), La transició entre el català occidental i el català orien-tal a les comarques de les Garrigues, l’Urgell i la Segarra, treball inèdit.

COLOMINA, J. (1999), Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica,Secretariat de Publicacions, Departament de Filologia Catalana de la Uni-versitat d’Alacant, Alacant.

GRIERA, A. (1920), «El català occidental», Butlletí de Dialectologia Catalana, VIII,pp. 35-39; IX, pp. 1-3.

GULSOY, J. (1976), «El desenvolupament de les formes del subjuntiu present encatalà», Actes del Tercer Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Cata-lanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 633-643.

NAVARRO, P. (1999), «Els parlars de transició entre el català occidental i l’orien-tal», dins Caplletra 26, pp. 91-105.

RUSSELL-GEBBETTI, P. (1961), «Catalán oriental y occidental en el noreste de laprovincia de Lérida», Actes del Novè Congrés Internacional de Lingüística,Centro de Estudios Filológicos, Lisboa.

VENY, J. (1988), «Noves dades sobre la partió català occidental-català oriental»,dins Actes del Cinquè Col•loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Publica-cions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 12-41.

VENY, J. (1994), «Esperit i esdevenidor de la llengua catalana. Vitalitat de laparla. Els dialectes», dins Llenguatge i identitat, Publicacions de l’Abadia deMontserrat, Barcelona, pp. 247-267.

VENY, J. (1998 [1a ed. Ed. Moll, 1982]), Els parlars catalans, Moll, Palma.VIAPLANA, J. (1985), «En relació a la distinció oriental-occidental. Notes crítiques

sobre el mapa dialectal català», dins Miscel•lània Antoni M. Badia i Marga-rit, 2, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 27-36.

VIAPLANA, J. (1996), Dialectologia, Universitat de València, València.

Un grup de persones unides per un amor pregon a la llen-gua catalana i un gran interès per la seva problemàticaactual hem obert a Yahoo la llista de distribució Migjorn,

la qual va començar a funcionar el 18 d’agost de 2002.En laNorma de funcionament intern es diu: «La llista electrònica neixamb la voluntat de ser un espai d’intercanvi intel•lectual sobreqüestions que afecten la llengua catalana en tots els seus ves-sants, tant lingüístics, com literaris i sociolingüístics, per tal d’a-favorir els lligams que existeixen entre tots els territoris de llen-gua catalana que s’estenen de Salses fins a Guardamar delSegura i de Fraga fins a Maó i l’Alguer, segons tots els mapesreconeguts per la romanística internacional. No s’hi admetrà capqüestionant sobre la unitat lingüística d’aquests territoris nisobre la denominació internacional ni científica que rep la llen-gua». L’objectiu principal de la llista és, doncs, defensar la uni-tat de la llengua catalana.

Migjorn s’adreça tant a professionals i estudiosos del catalàcom a persones que estiguin compromeses en la tasca cívica dedefensa i difusió de la nostra llengua i literatura.

D’ençà que es va obrir la llista en els darrers dies d’agost s’hihan enviat més de dos mil missatges i el nombre de subscriptorsha superat els cent seixanta. La temàtica, estil i enfocament delsmissatges ve marcada, òbviament, pels diferents interessos delsseus membres. En aquest sentit, els collistaires han volgut finsara que Migjorn sigui alguna cosa més que una eina de correc-tors i traductors preocupats per trobar una solució urgent a pro-blemes puntuals relacionats amb la seua tasca professional. Així,en la curta vida que té encara la nostra llista, aquell espai dedebat que dèim s’ha convertit en discussió i contrast de dades iopinions sobre sociolingüística, normativa i estandardització,lèxic i fraseologia, dialectologia, fonètica, morfosintaxi, històriade la llengua, toponímia, etimologia i gramàtica històrica.

L’interès de les discussions d’una llista de correu, el nivelldels missatges, es deu tant a la preparació dels seus membrescom a l’interès que tinguin per a aporta-hi dades i elementsde debat. En aquest sentit, ens mostrem fins ara àmpliamentsatisfets: alguns membres hi han difós articles i comunica-cions científiques i hi han aportat dades interessants sobretoponímia i llengua antiga; el contrast sobre dades dialectolò-giques i etimològiques és constant, s’ha aportat interessantinformació gramatològica, s’han difós dades bibliogràfiquesde difícil consulta, etc.

Les discussions estrictament lingüístiques han versat bàsica-ment sobre diferents aspectes de descripció lingüística i sobre lanostra normativa. Generalment, la motivació de molts d’aquestsmissatges era contrastar l’extensió dialectal de diferents fenò-mens lingüístics, discutir-ne l’explicació lingüística o debatre’n laviabilitat normativa. Pel que fa a la fonètica, s’han tractat temescom l’origen i extensió del betacisme, la pronúncia dels fone-mes palatals africats i fricatius en alguns parlars, l’extensió delieisme no etimològic, l’apitxament, etc. En morfosintaxi s’handebatut, entre altres, temes com ara l’origen, distribució dialec-tal i solucions normatives dels increments incoatius, els plurals–scs, -sts, la concordança del participi amb els pronoms feblesobjectius, els pronoms en i hi en valencià, la vigència de l’es-tructura en+infinitiu, les preposicions per i per a, etc. Una delsmotius més freqüents de consulta és el lèxic i la fraseologia dia-lectal: Migjorn té la sort de comptar amb experts i profundsconeixedors de la llengua popular procedents de gairebé totes

les zones del domini lingüístic, la qual cosa converteix la llista enuna potent eina per a conèixer les formes dialectals vives o enperill d’extinció.

La motivació dels escrits lingüístics ha estat basicament lacuriositat o el suport a estudis que els collistaires estan elabo-rant. Aquest interès de recerca s’ha complementat perfectamentamb les qüestions que demanaven una solució puntual a algundubte de normativa, d’adaptació d’estrangerismes...

En l’àmbit sociolingüístic, cal destacar que gairebé diària-ment es pot rebre un resum de les principals notícies o articlesd’opinió apareguts en la premsa i relacionats amb la nostra llen-gua i literatura, la qual cosa facilita que els subscriptors puguinestar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua i cul-tura catalana. Els temes sociolingüístics s’han centrat sobretoten el model de la llengua a l’escola a les Illes, en el nord del PaísValencià i en el sud del Principat, la llengua dels mitjans decomunicació, la situació sociolingüística del sud del País Valenciào les Illes, etc. Un dels que s’han debatut amb més interès haestat l’AVL i la qüestió de l’estàndard i la problemàtica queimplica l’acceptació d’un estàndard valencià amb característi-ques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes quel’acosta al valencià popular, però que presenta certes diferènciesamb l’estàndard emprat al Principat i les Illes. S’han discutit elsavantatges i els inconvenients d’emprar aquest estàndard, i eldebat, sempre assenyat, no ha estat exempt d’apassionament.S’ha parlat també sobre la situació sociolingüística a les IllesBalears, al sud del País Valencià...

Podríem dir que Migjorn, en aquest tres mesos de vida, s’haconvertit en un espai de qualitat obert al debat i intercanvi d’in-formació sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua cata-lana. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat d’entraren contacte amb persones d’arreu del domini lingüístic interes-sades en la llengua i desitjoses d’establir uns lligams que d’altramanera hauria estat molt difícil que s’haguessin arribat a pro-duir. Des del to distès al rigor intel•lectual, des del denominadorcomú de l’amor a la llengua catalana a la discrepància en lesestratègies de normativització i/o estandardització, Migjorn seràallò que els actuals i futurs subscriptors desitgin que sigui.

La llista té un Consell Directiu format per un mínim de deumembres i un màxim de setze, renovable periòdicament a fi deno fer recaure en una sola persona la responsabilitat de prendreles decisions que es deriven del funcionament d’una llista en laqual intervenen moltes persones de procedència i opinionsdiverses. La llista és tancada, és a dir, els missatges que s’hienvien només poden ser llegits pels membres de la llista.

Qui estigui interessat a pertànyer a aquesta llista de distribu-ció, ha d’enviar a l’adreça <[email protected]> les sevesdades personals (nom i cognoms, adreça postal, adreça electrò-nica) i un breu currículum en el qual constin les seves dadesacadèmiques i professionals.

El Consell Directiu de la llista Migjorn: Miquel Adrover iMascaró (Campos), Santi Arbós Gabarró (Fulleda), Josep EnricEscribano i Hellín (Elx), Enric Gil i Gonzàlez (coordinador de lallista), Joan Carles Martí i Casanova (Elx), Antoni Mas i Forner(Mallorca), Joan Mascarell i Gasol (Roquetes), Maria del CarmePlanells Muntaner (Eivissa i Formentera), Amàlia Prat Albareda(Andorra), Josep Saborit Vilar (Borriana), Ramon Sangles i Moles(Barcelona), Josep Eugeni Sempere i Reig (València), TeodoricVidal i Sol (Perpinyà) i Carme Vilà Comajoan (Torelló).u


internàut ica

La llista «Migjorn» sobre llengua catalana

Eugeni Reig


amics i mestres

De la mateixa manera que podem dir,sense perill d’error, que el procés denormalització social de la llengua cata-lana es troba en un estadi inacabat,podem afirmar també que la seva ela-boració no ha assolit un ple desenvo-lupament.

D’entrada convé recordar algunselements fonamentals d’aquest con-cepte d’elaboració amb relació a la

llengua catalana. S’assenyalen habi-tualment dues fites fonamentals en eldesenvolupament històric de la llen-gua literària catalana en dos momentscrucials: l’obra de Ramon Llull en unmoment inicial i l’obra de Verdagueren la Renaixença. En ambdós casos, iper l’acció de les dues personalitatsliteràries esmentades, la llengua cata-lana és feta apta per a una expressiórica i precisa, pròpia de les llengües decultura.

Són dos exemples d’elaboració en lamesura en què, en la seva producciópersonal, aquests dos autors se servei-xen d’un instrument lingüístic quemillorava sensiblement la llengua par-lada (i escrita) de la seva època. Allò

que em sembla important de remarcarés que l’èxit respectiu d’aquestes duesintervencions en la llengua fou degut alfet que incidien en un context social enquè representaven dotar d’un instru-ment propi un grup lingüístic que teniasegrestada la seva expressió culta peruna altra llengua (el llatí i l’espanyol,respectivament, en els dos momentsobservats).

Aquests casosmostren que l’e-laboració lingüís-tica no es pot en -tendre com unprocediment arti-ficial, ideat peruns filòlegs dele-rosos de compli-car l’expressió lin - güística a unspo bres parlants,tal com la dema -gògia antinorma-litzadora ha vol-gut caracteritzarel fenomen. L’ela-boració lingüísti -ca guarda sempreuna relació direc -ta amb els usossocials, però notan sols per lacon sideració dela seva necessària

acceptació per la societat, sinó tambéen funció del repte col•lectiu que repre-senta l’establiment social d’una llenguaestàndard per a la comunitat lingüísticaen qüestió.

La importància de l’elaboració ver-dagueriana es pot sintetitzar en unasàvia selecció del corpus que tingué encompte els factors següents:

1) Es fonamentava en una llengua par-lada expressiva i no excessivamentinterferida. La riquesa expressivasorgida de la llengua oral era con-siderable (NOTA 1).

2) La seva tria morfològica era bàsica-ment moderna i supradialectal.(NOTA 2). Se separava així del català

clàssic antic, adoptant una formaactualitzada sense caure tampoc enel dialectalisme (no se cenyia exces-sivament a cap dialecte concret).

3) Enriquia el bagatge cultural amb laincorporació de nombrosos neolo-gismes que havien de permetre l’ex-pressió culta. Malgrat que enaquest aspecte les solucions de Ver-daguer no fossin sempre les mésadients, cal considerar-lo un delsobjectius del seu procés d’elabora-ció (objectiu inclòs en la pretensiómateixa de fer una obra culta degran volada) (NOTA 3).

Després de VerdaguerD’ençà de l’obra de Verdaguer la

reforma fabriana ha estat la intervencióque ha influït més directament en l’e-laboració de la llengua catalana. Podemdir, en síntesi, que va tenir els efectessegüents:

1) Establir l’ortografia de manera com-patible amb les variants dialectals.

2) Sistematitzar científicament la crea-ció neològica d’una manera con-gruent amb les característiques dela llengua.

3) Emprendre una seriosa tasca dedepuració lingüística.

4) Sistematitzar la morfosintaxi, fona-mentant-se en el català contempo-rani. En aquest aspecte la codificacióque establí s’aproximava més (perraons sociolingüístiques del moment)al dialecte central que no pas a lamorfosintaxi verdagueriana (NOTA 4).

A partir d’aquesta acció de PompeuFabra, l’evolució posterior ha seguit lesorientacions generals de l’elaboracióverdagueriana i les solucions de lareforma fabriana, però amb algunesdesviacions que caldria remarcar.Vegem-les.

Unes de les desviacions han estatl’hiperpurisme i l’artificiositat. Aquestatendència es va desenvolupar sobre-tot durant la primera meitat del segleXX i tingué una accentuació entre elsanys quaranta i els anys seixanta,

Verdaguer com a exemple en l’elaboració de la llengua catalana

Carles Castellanos i LlorensCluj (Romania), 25 d’octubre del 2002

Monument de Barcelona a Verdaguer (Pg. de St. Joan / Diagonal) FOTO R.S.

durant l’època més dura del règimfranquista a l’Estat espanyol (NOTA 5).Es tracta d’una posició que és habi-tual en períodes en què les llengües enprocés de normalització posseeixenencara una escassa projecció social, ésa dir, que no poden contrastar en l’ússocial l’encert o el desencert de lestries dels seus creadors. Aquesta des-viació de tipus purista dificultava l’ex-tensió dels usos socials de la llenguapel fet que prioritzava raonamentsfilològics per damunt de considera-cions referents a l’ús social.

Una altra desviació, sorgida en partcom a reacció a l’anterior, ha estat elpopulisme del català-que-ara-es-parla,en la qual s’ha negat, en graus diver-sos, l’elaboració necessària de la llen-gua. Ha estat una reacció contra l’hi-perpurisme que s’ha fonamentatsovint en l’argument de la recerca del’adequació de la llengua als diferentsusos socials (especialment després deldesenvolupament, a finals del segleXX, dels mitjans de comunicació demasses en llengua catalana). La des-viació d’aquesta posició radica en elfet de confondre la necessitat de l’a-dequació de la llengua als usos demasses, amb una reducció de l’elabo-ració i la permissivitat davant les inter-ferències de la llengua espanyola(NOTA 6).

Una tercera desviació encara, rela-cionada amb l’anterior, ha estat ladesorientació en la creació neològica.Els neologismes s’han elaborat, en unnombre excessiu de casos, per mitjà delcalc de la llengua espanyola (NOTA 7).

La reflexió entorn de la petja verda-gueriana i fabriana ens hauria de per-metre acabar d’una manera coherentl’obra d’elaboració de la llengua cata-lana. No es tracta d’una empresa inas-solible, ja que tan sols cal posar-se enel camí fressat pels il•lustres precursorsesmentats i seguit per sectors impor-tants de lingüistes i escriptors.

Això voldria dir tres coses:1) Elaborar la llengua tot mantenint el

contacte amb la llengua parladaviva, entenent aquest concepte comel corpus oral existent i susceptibled’ésser activat. S’ha d’evitar, pertant, de caure en l’artificiositat i s’hade recórrer a l’expressiviat quoti-diana, però sense reduir-la als ba -gatges pobres i interferits de leszones en què l’ús de la llengua ésmés afeblit, tal com es va fer en l’e-

laboració verdagueriana i fabriana(NOTA 8).

2) Redreçar el procés de creació neolò-gica, superant la dependència d’unasola llengua (l’espanyola) i orien-tant-lo vers unes solucions més con-gruents amb la llengua catalana imés d’acord amb les solucions mésuniversals (NOTA 9).

3) Prosseguir l’esforç de selecció mor-fosintàctica, tendint a reduir-ne lavariabilitat i treballant, en tot cas,per fer la variació existent accepta-ble arreu del territori (NOTA 10).

Molts dels elements esmentats ja esporten a la pràctica en alguns dels cen-tres d’elaboració de la llengua, però elque es troba a faltar és una coherènciade conjunt i unaclara voluntat deseguir d’una ma -nera explícita unscriteris semblantsals enunciats.

En l’actual mo -ment de pug napel ple ús socialde la llengua ca -talana, cor res pona la comunitatcata la no parlantde dotar-se d’uninstrument flexi-ble i prou elabo-rat per a abastartots els àmbits decomunicació i ex -pressió, com tam -bé capaç de com-petir amb les gransllengües de la cul-tura i de la infor-mació. La reflexióentorn de l’obra de Verdaguer hauriade tenir com a conseqüència, segons lameva manera de veure, recuperar la cla-redat en les orientacions del procés d’e-laboració.

És a dir, parafrasejant la invocació asanta Llúcia, gosaríem de proclamar,adreçant-nos especialment als creadors,assessors i nomalitzadors lingüístics:«Que Verdaguer ens conservi el criteri!»

NOTA 1. Recordarem tan sols alguns exem-ples del lèxic de L’Atlàntida i de Canigó,que mostren un recurs més directe a lallengua oral, com els noms i els verbssegüents: còrrec, freu, xaragall, abas-tar, aguaitar, aclucar, congriar, copsar,cuitar, deixondir, esbadellar, glatir,

haver (en el sentit de «abastar»), rum-bejar, etc. Molt sovint l’autor recorre aexpressions dels oficis tradicionals, inclo-ent-hi la navegació, com girar-se de sot-sobre. Cal considerar també adjectiuscom corsecant, delitós, rabent, ferreny,etc. En alguns casos l’acostament a lallengua oral (del propi dialecte) es potconsiderar excessiva contemplada desde la normativa actual, com en el casdels femenins en -anta (tallantes) o enles variants d’extensió restringida, comumple (en comptes de omple), obirar(en lloc de albirar), aixís (en lloc de així).En un sentit semblant cal considerar lesgrafies aubaga (obaga), aucell (ocell),fauç (falç), ignocència (innocència) i lesformes no normatives mentres (men-tre), atravessar (travessar), etc. Enalguns casos la tria té un deix clàssic opròxim a algun dialecte no central, com

en palm, colp, ferre, avant, etc.

L’acostament a la llengua oral no és con-tradit per la utilització d’un cert nombre(sempre reduït) d’acaismes o de cultis-mes, com testa, oir, regina, sempitern,ensems. Verdaguer manté la forçaexpressiva vinculada a la llengua oralper mitjà de l’ús sovintejat de recursosde sufixació en casos com cruixid -era,gemeg -or, bonic -oi, esbrina -dís, obira-dora, poncell -am, nua -disses, llisqu -ívola, grogu -ejar, sotraqu -ejar.

D’altra banda, cal assenyalar que els cas-tellanismes, tot i ésser molt vistents,hi són escassos: hermós, cordillera,tormenta, trono, agravi, emplear,menos, etc.

NOTA 2. Les divergències de la tria de Ver-


amics i mestres

Monument a Verdaguer erigit a Montserrat l’any 1931 en ocasió de les Festes Jubilars


amics i mestres

daguer envers el català central corres-ponen en general a formes que esmantenen vives en diferents parlarscon temporanis. Entre altres podemobservar, en la conjugació del subjun-tiu, formes vives com el present en -e(mostre, esbombe, regue, vetlle) o en-a (diga, plàcia) i l’imperfet en -às, -asses, etc. (guiàs, dassen). També calassenyalar la forma plural de l’impera-tiu en -au (siau, bressau, etc.) o les for-mes del perfet en -í (pengí, posí). Eldemostratiu eix també correspon a unaforma viva (amb lleus variants: eixe) alPaís Valencià. De la mateixa manera calconsiderar el manteniment de la a delradical de verbs com «nadar/nedar» o«jaure/jeure». Es pot afirmar, doncs,clarament que l’autor no queia en elpropi dialectalisme.

NOTA 3. En L’Atlàntida hi trobem nom-brosos noms de la cultura clàssicagrega i llatina: sílfides, harpies, fúries,ciclop, Hèrcules, Júpiter, Homer... Enalguns casos, tal com hem observat,l’adaptació dels mots no és establertade manera adequada, com en elsexemples hèroe (per heroi), cisne (percigne), cadavre (per cadàver), Calpe(per Calp), Èfeso (per Efes), Tiro (perTir), Alpes (per Alps), Rose (forma pro-vençal, per Roine), topaci (per topazi).De manera semblant utilitza Criador enlloc de Creador.

NOTA 4. Fabra prioritza les formes delcatalà central com la 1a persona del’indicatiu present en -o i en -eixo(parlo, segueixo); el subjuntiu presenten -i (mostri, digui, parli); el subjuntiuimperfet en -és, -essis, etc. (parlés, par-lessis, etc.). Dóna carta de naturalesaals pronoms febles en forma reforçada(em, et, es, el, ens, us, els, en, etc.).Fabra també té en compte altresvariants dialectals, que considera igual-ment correctes, però prioritza les for-mes del català central.

NOTA 5. Entre les marques d’hiperpurismepodem considerar l’ús exclusiu de for-mes de la llengua clàssica que comptenamb equivalents de la llengua actual,com àdhuc (en lloc de fins i tot), hom(en lloc de es), trametre (en lloc deenviar), quelcom (en lloc de algunacosa), dempeus (en lloc de dret dreta,etc.). Es tracta d’un petit nombre demarques d’arcaisme o de sofisticacióperò que han pres un elevat valorsimbòlic i representatiu.

També pot ésser un mostra d’hiperpurismeo de sofisticació l’ús excessiu de formessubdialectals en textos estàndard, etc.

NOTA 6. La reducció de l’elaboració esfonamenta principalment en la negaciódels mots que són més diferents de

l’espanyol, com cercar (al costat debuscar) o els exemples de la nota pre-cedent usats abusivament pels hiper-puristes. Aquesta tendència a negar lesformes més allunyades de l’espanyolha portat fins i tot a recomanar ques’evitin mots com enguany (substituïtpels reduccionistes per aquest any) oque es renunciï a recursos estilísticscom el de l’adverbi adés, elements pre-sents en un nombre important de par-lars. La permissivitat envers l’espanyolés marcada per la recomanació de l’úsde mots com apreci, biombo, caldo,disfrutar, barco, calbo, despedir, nòvio,puesto, vivenda, etc., reculant en unprocés de depuració ja avançat entemps de Fabra.

NOTA 7. Són exemples de neologismescreats per un procés de calc de l’es-panyol mots com formigó, cotxe, can-gur, billar, condó, billar, arrova (encorreu electrònic), rotonda, etc. Enalguns casos el calc no és de forma sinód’ús, que és calcat de l’espanyol, comen doblets del tipus contaminació/ -pol•lució, investigació/ recerca, pel•lí -cula/ film, èxit/succés, etc. Només enuns casos escassos, com sida (femení),barrufet, cerca (en informàtica), etc., lallengua catalana ha aconseguit, al llargdels darrers decennis, d’establir par-cialment formes de creació interna demanera autònoma envers l’espanyol.

NOTA 8. Verdaguer fonamenta la sevallengua en la parla de la Plana de Vic.Fabra va sempre més enllà del parlarestrictament barceloní de l’època. Tantl’un com l’altre enriqueixen el seurepertori lexical amb les aportacions deparlars molt diferents.

NOTA 9. Una voluntat de mantenir unaidentitat lingüística més sòlida hauriaevitat formigó (i potser hauria preferituna forma més estesa, com concret obetó) i hauria decantat la preferènciacap a auto (en lloc de cotxe), hauriaderivat en canguru, billard i condom(en lloc de cangur, billar i condó), hau-ria creat ensaïmada o a cuada, o béhauria preferit la forma més estesa d’o-rigen anglosaxó at (en lloc de la formaespa nyolitzant arrova), hauria preferitdistribuïdor (circular) o rodona (en llocde rotonda), etc.

NOTA 10. El grau d’homogeneïtat actualen aspectes morfosintàctics és forçagran. El problema principal és la frag-mentació d’aquestes característiques.Cal aconseguir, per mitjà de l’ense -nyament i de la unitat de mercat, l’in-tercanvi normal de materials (llibres,films, etc.) fets en les diferentsvariants.u

Ens plau comunicar-vos que haestat concedit, per unanimitatdel jurat, el premi Manel Cer-queda Escaler al nostrecol•laborador Marcel Fité. Aixòva ser durant la XXV Nit Literà-ria Andorrana, el passat dia 7de novembre. El títol de lanovel•la és El carrer dels Petonsi fa referència a un carreró queencara existeix actualment idel qual la llegenda romànticadeia que era el lloc des d’on elscondemnats s’acomiadavendels seus familiars. És la histò-ria d’un noi del Pirineu queemigra a la Barcelona de1827. Allà, a més de les arbi-trarietats, abusos i salvatjadesdel comte d’Espanya, desco-brirà la ciutat, les tensionssocials de l’època (liberals iabsolutistes) i coneixerà unanoia, de la qual s’enamorarà.Per una sèrie de circumstànciesretornarà al Pirineu, on l’aga-farà la guerra carlista i conei-xerà de primera mà la miste-riosa mort del famós comted’Espanya.u

Novel•la premiada

Marcel Fité

amics i mestres

L’any passat commemoràrem elcentenari del naixement de Mau-rici Serrahima, una persona pro-

fundament catalana, autènticamentcristiana i fidel testimoni dels tempsque li tocà de viure. Un temps revolt:nascut el 14 de juny de 1902, morí el8 d’abril de 1979, després de conèixerla guerra, la presó i l’exili. Observadorhonest, va deixar-nos unes Memòriesque són un dels millors documents d’a-quella època. Com ell deia, però, noera un llibre d’història, sinó, simple-ment, unes memòries.

Maurici Serrahima i Bofill era d’unaprestigiosa família de juristes: el seuavi, Maurici Serrahima i Palà, va ser undels millors degans del Col•legi d’Ad-vocats de Barcelona, i el seu pare, LluísSer rahima i Camín, presidí la Caixa dePensions i el Cercle Artístic de SantLluc, i li foren concedits els honors deDegà del Col•legi d’Advocats de Barce-lona, un càrrec que mereixia i esti-mava, però per al qual no va poder serelegit, per les circumstàncies políti-ques. La família Serrahima es trobà enaquella situació, en què era difícil demantenir-se fidel a Catalunya i a l’E-vangeli, posada a prova durant la gue-rra del 36 i la repressió franquista.

Maurici Serrahima seguí la carrerad’advocat i l’exercí honestament i ambeficàcia, però se sentí doblement atretper la vocació política i la literària. Militàdins Unió Democràtica de Catalunya,

ajudà els sacerdots perseguits a lazona republicana durant la guerrai fou empresonat pel sinistre SIM,acusat de ser –increïble– el cap deFalange Española! Exiliat a Françaen 1939, retornà a Catalunya en1940 i s’incorporà a la vida cultu-ral, ben difícil, d’aquell temps. Escomprometé en diverses activitatspolítiques, i presidí «Miramar»,lloc de trobada de persones dediverses maneres de pensar, uni-des per un mateix esperit català idemocràtic. Tots els debats i con-ferències es feien en llengua cata-lana, i una de les sessions mésapassionades va centrar-se sobresi era lícit o no col•laborar en lapremsa en castellà. Serrahima vaser dels qui van fer servir semprela llengua catalana, tot i que nos’oposà a fer servir el castellà pera defensar Catalunya, en la sevarèplica a Julián Marías, Realidad deCataluña, publicada en 1967. Com acreació literària cal destacar lesnovel•les El principi de Felip Lafont(1934), Després (1951) i Estimat sen-yor fiscal (1955); un volum de narra-cions, Petit món enfebrat (1947), elsd’assaig La crisi de la ficció (1965),Sobre llegir i escriure (1966), El fet decreure (1967), Marcel Proust (1971),Dotze mestres (1972) i una bona bio-grafia de Joan Maragall (1955). Unassaig sobre Verdaguer ens prova el

seu interès pels temes de la llengua ide les lletres, que en un país normal,com ell hauria volgut que fos el nos-tre, hauria trobat el seu lloc.

I no oblidem la seva tasca com aassessor de molts editors –els Aymà, enprimer lloc– i com a membre de diver-sos jurats literaris al costat de RamonAramon i Serra, en uns anys en què notothom en volia ser. Maurici Serrahimafou un català que va saber complir, entot moment, el seu deure.u

Maurici Serrahima i la llengua catalana

Josep M. Ainaud de Lasarte

r Soci protector: quota mínima anual de 43 €r Soci numerari: quota mínima anual de 25 €r Subscriptor regular: quota anual de 15 €

DaDeS perSoNaLS

Nom...................................Cognoms.....................................................................

adreça....................................................................................................................

Codi postal..................població.........................................................................................

Telèfon..............................adreça electrònica...................................................................

FormeS De pagameNT

r Xec (a nom de Llengua Nacional)

r Ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)

r Domiciliació bancària

ent.|__|__|__|__| of.|__|__|__|__| D.C.|__|__| Núm.C.|__|__|__|__|__|__|__|__|__|__|

Llengua NacionalLlengua Nacional treballa per afermar la llengua cata-

lana en tots els camps, ajudant al seu estudi i bon ús. Pretén

també de desvetllar en la nostra gent la consciència d’una

realitat nacional catalana.

Llengua Nacional analitza i fomenta la normativització

de la llengua catalana. Conseqüentment, desitja que el

procés de normalització lingüística assoleixi la màxima

extensió i concreció.

Associació Llengua Nacional

Bústia postal 24057

08080 BARCELONA

Telèfons: 93 456 88 79 / 669 85 32 [email protected] http://www.llenguanacional.lesrevistes.com


amics i mestres

—Constatar que la identitat dels valen-cians és la catalana i no cap altra, ¿és,d’entrada, un impacte dolorós i difícilde pair?—No exactament, però un pèl impac-tant sí, atesa la desinformació històricaa què hem estat sotmesos els valen-cians. Altrament, no cal oblidar que unapart dels valencians són, originàriamenti territorialment, de parla castellana i,òbviament, ni tan sols se senten vincu-lats a la parla dels seus conciutadansvalencianoparlants; i, doncs, moltmenys encara a l’àmbit català.

—Quin és el detonant o les circumstàn-cies que et permeten de descobrir quela identitat catalana és la teva autènticaidentitat?

—En el meu cas hi ha hagut una doblereferència: d’una banda, en els anyssetanta vaig començar a llegir en lanostra llengua: Fuster i Sanchis Guar-ner, però també Moreu Rey pel temade la meua tesi de llicenciatura. Del’altra –i més contundent–, ens n’anà-rem a viure a Girona, per haver gua -nyat una plaça d’inspector d’ensenya-ment. Allà s’acabà de reblar el clau,quan la gent ens feia de Lleida, dient:«Senyor Adell, que vostè és de Llei -da.» Aquesta expressió la vaig sentirun munt de vegades en començar aparlar amb els professors o amb qual-sevol persona.

—Pots detallar-nos el teu procés deretrobament identitari?

—Una vegada que el tema es féupalès, vaig continuar llegint –premsa illibres– i em vaig anar endinsant en lapràctica professional en català, espe-cialment en les sessions públiques ambel professorat, incloses les de perfec-cionament via ICEs i UNED, amb lesquals col•laborava la Inspecció Educa-tiva. Hi hagué també la nostra vincu-lació a moviments de fe capdavanters,en l’àmbit del Vaticà II i d’arrelamental país. Després, en incorporar-nos aValència, a més de la subscripció a l’A-vui i a El Punt, que ens mantenen vin-culats a l’àmbit catalanoparlant, hemdonat suport a iniciatives culturals i ciu-tadanes –incloent-hi la nostra presèn-cia en l’àmbit de la fe.

—Com vius inicialment aquesta re-situació identitària envers tu mateix iels altres?

—Amb naturalitat, encara que ambuna certa alerta permanent, ja quecada dia cal donar alguna resposta a lainèrcia –i qui no diu a l’hostilitat– am -biental i institucional. Ací cal dir que lafamília hi juga un paper fonamental, itambé les persones, els col•lectius i elsgrups amb què ens relacionem.

—Penses que el gruix dels valencianspressenteixen que la seva identitat éscatalana i que tard o d’hora s’ho hanhagut de plantejar en la seva intimitat?

—Val a dir que, amb lentitud, es va fentcamí, sobretot en alguns àmbits sensi-bilitzats de la ciutadania (Acció Cultu-ral n’és el motor) i en l’escola (el movi-ment d’escoles valencianes). El pobleen general, però, ho té molt cru, atesala porositat del nostre context als dic-tats de Madrid –del govern de Madrid–i el seguidisme entusiasta dels políticslocals –de quasi tots– en el tema de ladespersonalització, com a poble, ja quel’Estat (o, millor, el govern del PP) haesdevingut un fidel servidor del pensa-ment únic, ans que respectuós amb laConstitució (tant que es vanten de«venerar-la»!).

—Els valencians que no s’adonen delsseus trets identitaris catalans, és que enel fons del fons no els volen veure?

—Ho tenen difícil per a veure’ls, per-què els són amagats sistemàticament ihi ha poques iniciatives per a desco-brir-los.

—Per què creus que molts valenciansno han desenvolupat un procés, similaral teu, envers la catalanitat?

—Perquè hi ha molta gent que malau-radament presenta un nivell culturalmodest i sovint no ha viatjat pel terri-tori. A més, hi ha l’oposició institucio-nal per tal que la gent no s’adone dela identitat valenciana, i encara menysde la catalana.

—Què contestaries a Isabel-Clara Simóquan manifesta (dins el llibre Sobrenacionalisme, p. 74): «... ens fa una pormalaltissa que algú ens digui folclòrics,o residuals, que estripem amb violènciaqualsevol signe de catalanitat»?

—Potser té raó, l’alcoiana. Ara mateix,però, pot fer més mal una acusació delocalisme en oposició a la globalització,que no una altra cosa. I caldria desem-mascarar localistes –i residuals i potserfolclòrics– que a vegades són els defen-sors dels nacionalismes d’Estat, contra-

L’Estat, servidor fidel del pensament únic

Entrevista a Marc-Antoni Adell, ensenyant i psicòleg

Quim Gibert

Marc-Antoni Adell i Cueva (Cas-telló de la Plana, 1943) és perdamunt de tot una persona moltagradable. És inspector d’educació,professor de psicologia a la Univer-sitat de València i membre de laSocietat Valenciana de Psicologia.També és un lletraferit (sempre estàescrivint, ens deia a cau d’orellaMaria Teresa Ferré i Pellicer, la sevamuller). És autor dels llibres Els ado-lescents i el repte de la LOGSE i deRodant, rodant, així com d’un gava-dal d’articles sobre psicolingüística.

Marc-Antoni Adell

posant-los a espais europeus mésoberts, on perfectament caben mino-ries com la nostra.

—De quina manera caldria explicar itransmetre la catalanitat als valenciansen particular i a la gent dels PaïsosCatalans en general?

—Primer de tot, hauríem de carregar-nos de paciència i començar des de lesbeceroles. I això és l’escola –contingutd’ensenyaments, correspondència, viat-ges, projectes compartits, etc. Paral•lela-ment, caldria aproximar la gent al fetcultural comú i familiaritzar-la-hi, so -bretot a través dels mitjans de comuni-cació (televisió, especialment). I aixòdes d’ací cap al Principat i cap als altresterritoris, i des d’allà cap ací. La bidi-reccionalitat és imprescindible, perquècada territori se senta dins i no a laperifèria.

No cal dir que seria desitjable queels polítics feren passes endavant.Però no se n’ha d’esperar gaire res:els uns perquè són enemics de tot allòque no siga nacionalisme espanyol iels altres perquè tenen por de ser tit-llats de traïdors de les essències –va -lencianes, mallorquines, fragatines,etc.– o d’insolidaris amb la resta deregions d’Espanya.

—Com dissuadir aquesta progressivacastellanització (i afrancesament) am -biental que subtilment en aquests dar -rers vint-i-cinc anys de «democràciaespanyola» s’ha instal•lat en els topantsmés inhòspits dels Països Catalans?

—Crec que cal desactivar, primer detot, la por de bona part de la ciutada-nia al separatisme. Cal explicar quel’harmonia i la integració de territorisreconeguts en la seua personalitat enconjunts de més abast, esdevé moltmés sòlida que no la uniformitzacióasfixiant i excloent, per la força; comara passa. Desprès caldrà entrar enintervencions culturals i socials en lalínia anotada més amunt.

—Si ara mateix et fessis càrrec d’unàmbit de poder des del qual poguessisredreçar el català i els seus referentsidentitaris, quines serien les mesuresque emprendries tot seguit?

—S’hauria de posar fi a la burrera ins-titucional sectària, i tot seguit donarcarta de naturalesa al fet diferencial:s’ha de maldar perquè la presència dela llengua sigui normal en tots elsàmbits, començant pels organismes

públics i ampliant-la als culturals i cívics.Aconseguida la presència normal,caldrà potenciar-la amb incentius, finsi tot econòmics, perquè es puguin lle-gir rètols en la nostra llengua i sentir-laals grans magatzems i als cinemes, perexemple. I també en els mitjans decomunicació escrits: és imprescindiblel’existència de diaris en la nostra llen-gua, per tot el territori.

—Els catalanoparlants, ¿s’estimen mésl’abnegació, la resignació, el silenci,abans d’haver de passar per conflictius,antipàtics, egoistes?

—No crec que siguinaixí, encara que sovint esdenota manca de cons-cienciació i capacitat deresposta persistent; pe -rò, de resignació, com amodus vivendi, no n’hiveig, en la nostra gent. I,en qualsevol cas, la re -signació no hem de fo -mentar-la: evitar el con-flicte no soluciona elproblema. Cal ajudar aaclarir-se i a aclarir elstemes i no tenir por deles dificultats. Així, ambbenvolença, però tambéamb fermesa.

—Què hauríem hagut dedir a Joan Fuster quanconstatava «M’odien, iaixò no té importància, però m’obliguena odiar-los, i això sí que en té»?

—Crec que quan a un l’odien, aixòsempre en té, d’importància, i caldesactivar aqueixa actitud. Des delsprincipis democràtics més elementalsfins a les actituds tolerants i de con-vivència plural (que cal afavorir), lesactituds d’odi han de ser blasmades.En això els polítics –alguns polítics, simés no– hi tenen molta responsabilitat,perquè no prediquen amb l’exemple,precisament.

—Com recupera l’autoestima un poblecom el nostre, històricament maltractatdes de fa més de tres segles?

—No podem donar receptes, crec. Calabordar la recuperació de l’autoestimades del possibilisme i la persistència.L’escola –des de la infantil a la univer-sitat– hi té una tasca fonamental;també els mitjans i les institucionspúbliques i ciutadanes. I això, fet enun clima de consens i comprensió,

sense revenges, encara que fortamentafavoridor de la presència de la llen-gua pròpia. No hi ha consciència depoble sense la presència de la llenguadel poble.

Aconseguida la normalitat en lacomunicació i en l’assoliment de la cul-tura pròpia, és necessari mantenir unnivell acceptable de continuïtat. Ales-hores no hi ha d’haver cap problema enla convivència de llengües; ara sí quen’hi ha, de problema, perquè una és laque més corre i l’altra amb prou penessubsisteix.

—La catalanitat és connotada en nega-tiu en alguns punts dels Països Catalans.Quins suggeriments faries a tots aquellsque no gosen sortir de l’armari perraons identitàries?

—Entenc que una cosa no s’oposa al’altra: la consciència identitària és im -prescindible per a actuar a favor de lacondició de poble, però alhora cal eixirde l’armari, per a conèixer altres iden-titats i respectar-les, en la mesura quevolem que els altres ens respectin.

Així que, amb un somriure, cal queels catalanoparlants ens expressemsempre en la nostra llengua –aclarint,completant i traduint, si de cas, quanens trobem fora de l’àmbit lingüístic– i,amb el mateix somriure, acceptar ladiferència, sense complexos –ni desuperioritat ni d’inferioritat. I treballarper l’aprofundiment de la democràcia,que inclou el respecte a l’autodetermi-nació dels pobles. I això l’Estat unifor-mitzador i napoleònic haurà d’accep-tar-ho, tard o d’hora.u


amics i mestres

Marc-Antoni Adell

40LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 200340

bibl iograf ia

A l cap de set anys d’haverpublicat La mestra, Víctor

G. Labrado ens ofereix una altranovel•la, La guerra de quatre(Alzira, Bromera, 2002). A pri-mera vista, és una novel•la poli-cíaca: un dia de 1946 algúassassina l’alcalde de Llaurí(Ribera Baixa) i la guàrdia civilinculpa un tractant d’haques deSueca. Però, a causa de l’absèn-cia de proves i també per lainversemblança de la suposició,el jutge militar ho atribueix auna conspiració comunista, detal manera que apareixen en lanovel•la les accions d’un grupde maquis que estava distribuïtper Sueca, Benetússer i Valèn-cia. L’obra és com un trenca-caps de moltes peces, que l’au-tor va posant i unint d’unamanera hàbil i ben pensada.

Ara bé, les semblances ambel gènere negre s’acaben en lamanera intrigant de presentarels fets, com comentarem a poca poc. L’obra no tracta esdeve-niments imaginaris, sinó reals,com en el cas de La mestra. Enla novel•la anterior, l’autor haviaintervingut en els fets, mentreque ara ha partit de dues fonts:d’una banda, la informació oralque li han donat persones queintervingueren en els esdeveni-ments de 1946 o que els varenviure; i, de l’altra, també ha tin-gut en compte les dades i lesdeclaracions que consten en

l’expedient militar de l’assassi-nat de Llaurí. La finalitat explí-cita de Víctor G. Labrado ésreconstruir «el conjunt i el fonsde la història» (p. 18). I, comque «el coneixement [de la rea-litat] és sempre imperfecte» i«només en la ficció les històriespoden aparéixer redones i aca-bades» (tal com ens recordal’autor), no ens estranyarà queen La guerra de quatre no apa-rega qui va ser l’assassí. L’objec-tiu que el nostre novel•lista s’hamarcat ha estat reconstruir elsfets d’una manera objectiva i,per tant, sense inventar capesdeveniment. Sobre això, l’au-tor afirma que, davant unescertes realitats, el recurs a la fic-ció seria «una forma, imperdo-nable, de frivolitat».

El fet de respectar escrupo-losament el que li han contatno comporta l’aparició automà-tica ni de l’esquematisme ni dela superficialitat; no debadesVíctor G. Labrado ha intervin-gut, d’una manera benintel•ligent, en diversos fronts.En primer lloc, combina l’espai,el temps i els personatges a fid’anar presentant-nos els esde-veniments d’una manera gra-dual i intrigant. En segon lloc,l’autor ha d’haver reflexionatllargament i profundamentsobre tots els fets que li hancontat, cosa que l’ha allunyatde l’esquematisme simple i l’haportat al seu objectiu: a recons-truir «el conjunt i el fons de lahistòria», un fons en què elslectors veuen units molts fetsaparentment sense relació. Enposarem un exemple. Un delspersonatges, Rafel, guanya unabeca l’any 36, i tant ell com elsseus pares (que eren pobres)decideixen que faria estudissuperiors: matemàtic i enginyerde camins. Però diverses contra-rietats trunquen l’esperança delxiquet i dels seus pares. Unad’eixes contrarietats és unaestafa: una propietària senseescrúpols que, recorrent a ladestrucció de documents ofi-cials, expulsa els pares de Rafelde la casa que ja li havien pagatamb la suor de la faena i eldolor de les privacions. I bé,eixa dona és precisament lapersona de qui sospita la famíliade l’alcalde assassinat, encaraque «el jefe provincial del Movi-miento» i el jutge militar deci-deixen des del principi separar-la dels sospitosos, els quals

havien de ser (segons els repre-sentants de la dictadura) «elscomunistes», que eren el fan-tasma a què el règim atribuïatots els mals. Ben mirat, un delsvalors ètics importants de Laguerra de quatre consisteix ahaver restituït la veritat. Enefecte, aquells que varen sermaltractats, torturats i jutjatsinjustament fa mig segle, hantrobat ara un advocat que harestituït les coses al seu lloc. Vetací una de les conseqüènciespositives que han tingut dosobjectius de Víctor G. Labrado:limitar-se estrictament als fetsreals i reflexionartranquil•lament i en profunditatsobre els lligams i les implica-cions que hi ha entre els esde-veniments.

Ara bé, La guerra de quatreno solament atrau per la tera -nyina de fets que els lectorsveuen desplegar-se intel•ligent-ment al llarg del llibre. La vidahumana és satisfactòria quan hiha equilibri entre l’acció, lareflexió i els sentiments, quesón el fonament de la vidahumana. I bé, Víctor G.Labrado, a més de posar laseua reflexió al servei de recons-truir uns esdeveniments i pre-sentar-los d’una forma atractivadavant els lectors, també haposat els seus sentiments al ser-vei dels seus personatges (mésque més si tenim en compteque «la memòria col•lectiva, enqüestions de subtileses psicolò-giques, és més aïnes discreta»,p. 34), de tal manera que en Laguerra de quatre hi ha els tresfactors essencials de la vidahumana (acció, reflexió i senti-ments).

En l’operació de posar senti-ments dins els personatges,l’autor torna a actuar objectiva-ment. En efecte, encara queens diu que la seua crònica ésparcial perquè «salvant l’objecti-vitat dels fets, no sap ni vol dis-simular l’afecte pels vençuts»(p. 18), la veritat és que eixeafecte va molt més enllà delsvençuts. Així, un dels personat-ges, Tomàs (el tractant d’ha-ques), és un d’aquells valen-cians que pràcticament noméspensa en ell i a guanyar diners ique, en conseqüència, li és indi-ferent el món de la política. Arabé, si llegiu la p. 35 trobareudues coses: en primer lloc, veu-reu de quina manera l’autor esposa dins de Tomàs per a ana-

litzar un linxament col•lectiu; i, acontinuació, trobareu que Víc-tor G. Labrado humanitzaaquell que pareixia un animalotfred, sense sentiments ni solida-ritat. Una humanització queapareix en més pàgines i quel’autor fa arribar a la dona deTomàs (com ara en la nit quevolien matar-lo, pp. 36-37) itambé a les seues filles quanveuen que estan torturant-lo.Inversament, el nostre autor nodubta a presentar negativamentaquells que cremaven esglésieso que assassinaven sense capjuí públic (pp. 23-26).

I és que en les novel•les deVíctor G. Labrado no hi ha ladicotomia maniquea dels bons iels roïns. Ell mira d’entendre lespersones i, per tant, procuracomprendre per què actuemcom actuem. Com ara, encompte d’enfadar-se ambaquells personatges que no lihan volgut contar res, els justi-fica de la manera següent: «Ésun dret que ningú no els potdiscutir. Potser no esperaventampoc que ningú els cregués,o no han volgut reviure un pas-sat que volen oblidar» (p. 17).En realitat, tinc la sensació queel nostre autor no perd la tran-quil•litat i la bonhomia ni tansols davant aquells personatgesegoistes que, tancats en ellsmateixos i malvivint en eixapresó, no dubten a dir mentidesi a fer mal, característica quetambé apareix en La mestra (ien la vida quotidiana delnovel•lista).

Ben mirat, en La guerra dequatre són freqüents les notesde tendror. Així, davant aquellsoldat ferit que espera la cura i,finalment, envien a dir-li que nohi ha prou metges per als ferits,el novel•lista comenta que «elxicot va entendre que era unasort haver d’esperar». És a dir,el soldat es consola recorrent ala solidaritat: comprenent queles seues ferides no eren tangreus com les dels seus com-panys (p. 29). Un altre exemplede la mateixa pàgina: davant elsoterrar d’uns soldats descone-guts, Víctor G. Labrado escriu elfragment següent: «Carmenrecorda encara amb emocióque mai no havia sentit a Suecaun silenci com aquell, un res-pecte col•lectiu tan profund peruns desconeguts que havienvingut de lluny, només a morirentre uns llençols nets.» També

La mirada,valenciana ihumana, d’unnovel•lista

Víctor Labrado,La guerra de quatre,Bromera,Alzira 2002.

41LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 41

bibl iograf ia

40

Som partidaris –no enscansarem mai de dir-ho–de començar la casa pels

fonaments i no pas per lafinestra, és a dir, de llegir elpròleg o la introducció dequalsevol obra, sigui assaig,novel•la, diccionari o gramà-tica, car en aquest apartat hitrobem l’essència i, en defini-tiva, l’explicació del seu con-tingut.

Per això recomanem de nopassar per alt la lectura de la«Justificació» del llibre queens ocupa, la segona edicióde Parlar bé, un tractat gra-matical que arriba a tots elspúblics per la simplicitat delseu format, el qual no restaqualitat al missatge lingüísticque pretén difondre.

L’autor, Jaume Corbera,demostra el seu bagatge enl’ensenyament de la llenguad’una manera entenedora,que ens recorda els mètodesclàssics a l’inici de la normalit-zació lingüística (correcte-incorrecte, mots o expressionsd’origen castellà, calcs delcastellà, etc.), cosa que avuidia, atesa la vertiginosaregressió i degradació de lanostra llengua, és d’agrair;molt més que els enrevessatsdiscursos que, amb paraulesgrandiloqüents, ens ofereixenla majoria de les gramàtiques

recents. I és d’agrair perquè elmissatge s’adreça sobretot alsparlants de les Illes Balears, onaquesta regressió es fa proupalesa. L’obra, però, és reco-manable a tots els catalano-parlants, ja que, tot i basar-seen la bondat del DCVB, notransgredeix mai les normesde Fabra.

És especialment interes-sant el capítol «Explicacions icomentaris», amb l’especifica-ció no gens sobrera de l’úsdels verbs ésser i estar o de ladistribució de com i com a,entre altres. En aquest blocCorbera no s’està tampoc decriticar més d’una vegada elsmitjans de comunicació «perla demagògia promulgada percerts sectors d’una llenguaacostada a la “parla delpoble”» (p. 189) o per «usarun registre de llengua diferentdel que és familiar» (p. 133),ni de denunciar l’absurdamania de les duplicacionsfemenines (els/les) «unamanera de recarregar els dis-cursos per fer-los més ina-guantables» (p. 174). Aixímateix l’autor és crític, quanconvé, envers algunes deci-sions preses pel IEC i el TERM-CAT i secundades per la GEC iels diccionaris normatius dequè disposem actualment:«Els casos exposats són unsbons exemples de com la nos-tra llengua té, a les comar-ques sota la sobirania espa -nyola, una dependència totaldel patró castellà, del qual nitan sols s’han sabut alliberaraquells qui en defineixen elmodel» (p. 172).

I així, a tall de petits relatsdocumentats amb citacions dediversos autors i obres, aquestdoctor en filologia catalanaespecialitzat en dialectologiaens qüestiona la genuïnitatd’alguns mots i expressions dela nostra parla. ¿Us heu plan-tejat mai, per exemple, dedemanar un (cafè) trencat percomptes d’un (cafè) tallat? Ode comprar-vos un telèfonportàtil i no pas mòbil? Doncsllegint les aportacions deJaume Corbera al respectepotser us hi pensareu abansde decidir-vos per l’elecciócorrecta.u

Màriam Serrà

Jaume Corbera Pou,Parlar bé. Orientacionsper a l’ús correcte de lallengua catalana... El Tall,Palma de Mallorca 2002.

actua al revés davant els quis’ho mereixen, encara que ambla bonhomia que hem dit. Així,davant un fatxenda que desa-fiava les infermeres malgratque en depenia, fa aquestcomentari: «S’equivocava. Nofeia por a ningú. Només el sal-vava la humanitat de les infer-meres, que tenien altres malde-caps que córrer a denunciar-lo»(p. 31).

Diria que totes les caracte-rístiques que hem vist fins aravan unides a l’absència de pro-tagonistes singulars, en comptedels quals trobem una multipli-citat de personatges. Eixerecurs deu ser una conseqüèn-cia de voler donar una visió deparcel•les concretes de la socie-tat valenciana, la qual és, alcapdavall, la protagonista deles novel•les de Víctor G.Labrado. És ben probable queeixa manera de construirnovel•les derive del compromísdel seu autor amb el poblevalencià, un compromís quearranca de l’adolescència i queés honrat, constant i equilibrat.Com és natural, Víctor G.Labrado té una manera d’inter-pretar el present i de mirar capal futur, però la seua ideologiaja hem comentat que no éssectària, i per això no maltractaels valencians que entenen larealitat d’una manera diferentde la d’ell. Eixa és la causa perla qual he qualificat el seucompromís social com a honrati equilibrat. Pensant-hi bé, enstrobem davant una de les vir-tuts dels vells llauradors valen-cians que el nostre novel•listaha assimilat, un món agrícolaque, en La guerra de quatre,apareix descrit (com ara en lap. 34-1) i humanitzat (com araen les pp. 32-33), sense caure,però, en la idealització (cf. «eldifícil, perillós art de vendrehaques fiades a gent malpaga-dora, insolvent i violenta», p.35). En realitat, la descripció dela Sueca de darreries dels anysquaranta m’ha fet reviure laSilla de primeries dels seixanta,quan jo era un xiquet. Tambédeu tindre la mateixa fontsocial la capacitat de Víctor G.Labrado per a reflexionar tran-quil•lament i amablement, comaquells valencians que s’ajunta-ven regularment a raonar en elcasino. Reflexionartranquil•lament i sense malabava, que és freqüent en els

qui Albert Hauf anomena «elsmaquiavel•lets de l’Horta».

A tot això hem d’afegir-hiuna llengua tan simple i trans-parent per a la gent del carrercom genuïna i extraordinàriaper a l’especialista. En posaréun sol exemple. No trobareures estrany en l’oració «Lainfermera va acudir al lloc queli havien assignat» (p. 29), jaque és com ho diria qualsevolvalencià. En canvi, hi ha quiescriu una construcció del cas-tellà que no diem mai quanparlem: se li havia assignat. Caldir que el nostre autor contamolt bé i escriu d’una maneraclara i precisa, molt treballada,de tal manera que, realment, fagoig llegir-lo. Al capdavall, Víc-tor G. Labrado és una mostraviva de l’afirmació que, per aaconseguir un valencià digne ieficaç, només són necessàriestres condicions: primer que res,hem de conéixer i estimar lallengua del nostre poble o ciu-tat; en segon lloc, hem de tenirla voluntat de voler viure iexpressar-nos regularment envalencià; i, en tercer lloc, totbon escriptor ha de reflexionarhabitualment sobre el llen-guatge que usa o que pot usar.La veritat és que el nostre autorté ben en compte que un delsdeures de la literatura valen-ciana és ajudar decisivament aforjar el valencià culte que méscontribuirà a fer que el poblevalencià recupere la seua perso-nalitat en el si d’una Europaalhora unida i diversa.

Estic convençut que VíctorG. Labrado construirà al llargde la seua vida una bonanovel•lística, ja que descriuràmolts processos sobre com haanat fent-se la societat valen-ciana del segle XX, de talmanera que el conjunt de lesseues novel•les ens exposaranun mosaic ample i penetrantsobre els valencians del segleXX. Ara és un temps benoportú per a conéixer lamirada, valenciana i humana,d’un novel•lista que en cadapublicació demostra com depossible és fer bones narracionstenint com a objecte d’estudi larealitat valenciana, i això tanten l’aspecte social com en l’as-pecte lingüístic.u

Abelard Saragossà(Universitat de València)

Qüestionant lagenuïnitat

d’alguns mots

Enric Larreula és un enamoratde les coses d’aquest país idels batecs que s’hi escolten.

Fa anys que, des de la universitat,prepara les noves generacions demestres perquè tinguin recursos al‘hora d’ensenyar en català. Faanys que escriu per a vailets,joves, adults, cosa que li ha repor-tat més d’un reconeixement lite-rari. També ha fet incursions en elmón del riure amb notable èxit(dos premis d’humor i sàtira PereQuart). Des de l’any 1969 teniaun assaig empantanegat, Dolor dellengua (Editorial 3 i 4), que araveu la llum.

Qualsevol sociolingüista que notingui pendent una visita a l’ocu-lista s’haurà adonat que la nostrallengua ha entrat en un procés desubstitució, en uns llocs mésavançat que en d’altres, a favor delfrancès, al nord, i de l’espa nyol a laresta dels Països Catalans. Ser testi-moni d’una realitat que es va apa-gant a poc a poquet és dolorós pera qualsevol persona que estima elmedi. Larreula ho ha volgut analit-zar en l’esmentat estudi: «Com espateix per una llengua que recula iper què es pateix [...] tant des delpunt de vista emocional comsomàtic [...] tant amb personesque parlin la mateixa llengua oque en parlin una altra.»

El dolor, però, és un sentimentque, a més a més, provoca respos-tes de fugida. Així ho fa notarNarcís Comadira en el seu darrerllibre: «El dolor del poema L’art dela fuga és el de l’escriptor catalàque veu l’absurd d’escriure enaquesta llengua moribunda [...] Iaixò produeix un dolor profund»(El Temps, 12-2-02).

Exterioritzar el neguit que ensfa, veure que el català va de malborràs, acostuma a ser contrapro-

duent en determinats contextos.Segons Larreula, «pot despertarsospites d’intolerància i fonamen-talisme cultural». I, per tant, elscatalans som capaços de mentirquan parlem, per exemple, de lanostra llengua i del seu ús ambcastellanoparlants: «Mentim per-què els altres són molts i sobreaquest tema no ens atrevim a con-fiar-hi plenament. Mentim perquèsuposem que en algunes d’aques-tes coses tan íntimes no ensentendrien. Mentim perquè hivolem quedar bé», assenyalaLarreula. En aquest sentit, no licreixerà el nas, a l’antic presidentde l’Institut d’Estudis Catalans,Manuel Castellet, mentre facideclaracions de l’estil: «La llenguacatalana no havia estat mai tan bécom ara» (El Periódico, 12-2-02).

Per tal d’enllestir Dolor de llen-gua l’autor ha anat de la Seca a laMeca. I quan l’ocasió ha estat pro-pícia no ha dubtat a entrevistardes d’una secessionista blavera,prototipus tia Maria, fins al mateixex-cònsol francès de Barcelona,Alain Catta. És a dir, Larreula s’hafet un tip de parlar amb gent aqui d’alguna manera la llengua noels deixa indiferent. Entre els mol-tíssims testimonis que interpretenles reaccions dels catalans davantla desfeta lingüística, és impagablel’opinió del director de La Bressola,Joan Pere Le Bihan. Le Bihanexplica que la majoria dels paresd’alumnes manifesten que duenels seus fills en aquestes escolesnordcatalanes perquè el català ésuna llengua en expansió, peltracte individualitzat del centre iperquè s’hi segueix una pedagogiainteressant. Lluny d’aquestes opi-nions tan assenyades, que tenenmés la pinta de ser subterfugis,per a Le Bihan s’hi amaga unainconscient recerca de la identitatcatalana perduda: «Perdre definiti-vament els seus orígens, o la sevasubconscient identitat catalana,també els fa mal.» Per aixòLarreula ens planteja un tema ago-sarat i implicat en uns Països Cata-lans cada cop més exòtics i enmans de pobres d’esperit.

Dolor de llengua és un treballde camp desacomplexat queimplora, sense més autoenganys,obrir un debat en la societat cata-lana sobre l’esdevenidor de la nos-tra llengua. No diuen que unaforma que tenim els humans d’alli-berar la tensió és tractant oberta-ment d’allò que ens crea malestar?

El crit de Larreula és un critescardalenc, eixut, que l’afonia dela globalització amenaça. Ara queencara podem cridar, cridem «mésfort i clar», com diria el poeta.u

Quim Gibert (psicòleg)


bibl iograf ia

Enric Larreula,Dolor de llengua,Edicions 3i4,València 2002.

Els dies 14, 15 i 16 dedesembre de 1998 vatenir lloc a Tarragona el

Col•loqui Internacional «Lalingüística de PompeuFabra», organitzat pelDepartament de FilologiaCatalana de la UniversitatRovira i Virgili. El col•loquiaprofitava l’avinentesa de lacelebració del cinquantè ani-versari de la mort de Pom-peu Fabra i tenia com aobjectiu fer reflexionar sobreels diversos aspectes de l’o-bra del codificador de lallengua catalana. A més, laidea era situar la reflexió enel marc dels processos gene-rals de política i planificaciólingüística i alhora valorar laimportància de l’obra deFabra no únicament per a lacultura catalana, sinó tambéconsiderant l’aportació querepresenta en el món cientí-fic de la lingüística, la socio-lingüística i la planificaciólingüística, consideracionsque feien que el col•loquitingués un caràcter interna-cional.

El resultat fou important.El conjunt de treballs presen-tats, entre ponències, comu-nicacions i conferències,constitueix un material nota-ble i voluminós; per això els

organitzadors van creureoportú d’aplegar aquestsmaterials en una publicació.Així, dos anys més tard, eldesembre del 2000, apare-gueren els dos volums de Lalingüística de Pompeu Fabra,a cura de Jordi Ginebra,Raül-David Martínez Gili iMiquel Àngel Pradilla, queapleguen els textos, revisats isovint ampliats, de les con-ferències d’inauguració i clo-enda i de la major part deles ponències i comunica-cions del col•loqui. Es tractad’un notable conjunt d’apor-tacions que presenta certa-ment una certa heterogeneï-tat, inevitable en aqueststipus d’obres. No podemdetallar aquí, per raons d’es-pai, la relació completa detítols i autors dels treballsrecollits, ni menys encaraexposar els temes tractats encadascun d’aquests treballs;direm senzillament que entreels autors hi ha noms tanconeguts com Joshua Fish-man, Abelard Saragossà,Antoni Ferrando, MilaSegarra, Joan Solà, GeorgeKremnitz, Sebastià Bonet,Teresa Cabré o Jordi Gine-bra. També direm que elsdos volums de l’obra sumenmés de set-centes cinquantaplanes de text, amb un totalde trenta-cinc treballs d’unagran varietat d’autors cata-lans i estrangers. Els diversostreballs analitzen qüestionsde fonts, d’història externa,de la gènesi de l’obrafabriana, de lexicografia igramàtica, de teoria i pràc-tica de l’estàndard, etc., ihan estat distribuïts en elsquatre grans apartatssegüents: 1) aspectes norma-tius. Norma lingüística, codi-ficació i gramàtiques; 2)aspectes normatius. Rela-cions entre llengües i entredialectes; 3) aspectes grama-ticals; 4) aspectes lexicogrà-fics.

En resum, creiem que estracta d’una publicació moltnotable i digna de ser con-sultada no únicament pelsestudiosos de l’obra deFabra, sinó també per totsaquells que s’interessen perla llengua, tant en els aspec-tes històrics com en els nor-matius.u

Lluís Marquet

Un crit escardalenc

Un resultat bo

Jordi Ginebra,La lingüística de Pom-peu Fabra,Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana / Universi-tat Rovira i Virgili, (Col. Symposia

Philologica, núm 3),Alacant 2000.


bibl iograf ia

42

Montserrat Guibernau, doctoraen teoria social i política perla Universitat de Cambridge i

professora de ciència política a TheOpen University i a la prestigiosa Lon-don School of Economics, es demanaquins són els trets que ha d’adoptarel catalanisme per a plantar cara a«l’agressió» d’una Espanya molt dife-rent en les seves formes –altra cosahauríem de dir si parléssim de l’essèn-cia– de la de la dictadura franquista.Tot això, tenint molt presents les con-tradiccions inherents al procés de glo-balització quant als intents homoge-neïtzadors dels estats-nació i aldesenvolupament i difusió dels pro-blemes que pateixen les nacionssense estat.

Les preguntes que es plantejaGuibernau al principi del llibre sónaquestes: «Té futur el nacionalismecatalà? Com influeix la globalitzacióen el manteniment i l’evolució denacions petites com Catalunya, queno tenen estat sobirà propi? Davantl’allau creixent d’immigrants, com esveuran afectades les identitats nacio-nals? De quina manera poden afectarla integració política i l’expansió de laUnió Europea un país com Cata-lunya?» Un dels mèrits d’aquest llibreés l’estil analític d’alguns dels seuscapítols, en què l’autora ens ofereixalhora una delimitació conceptual iun marc teòric amb els quals donarcompte de l’especificitat del naciona-lisme català.

Guibernau analitza els quarantaanys de dictadura, el ressorgiment delnacionalisme català durant el fran-

quisme i la situació de Catalunya dinsla «nova Espanya democràtica» d’a-cord amb la Constitució i l’Estatut.Després d’això, repassa les diferents«imatges» de Catalunya proposadesdes dels principals partits polítics cata-lans i configurades al voltant de cincqüestions principals: «Identitat cata-lana», «Nacionalisme català/catala-nisme», «Immigració», «Catalunya iEspanya», «Catalunya i la Unió Euro-pea». Els mèrits exposats suara, però,esdevenen defectes quan Guibernaubaixa al terreny de la història concretai proporciona una interpretació gai-rebé idíl•lica del procés de transicióque diverses vegades, al llarg del text,defineix com un «trencament pacíficamb el franquisme». Afirma, a més,que aquest procés «esmicolaval’herència franquista expressada en lacèlebre frase “todo está atado y bienatado”». Sosté també que «la creacióde l’Estat de les autonomies intentavadonar resposta a les reivindicacionsnacionalistes del País Basc i de Cata-lunya», quan en realitat sembla quel’objectiu de l’Estat hagi estat precisa-ment diluir tals reivindicacions i situaraquestes dues nacions al mateix nivellque la «nació» murciana o la «nació»càntabra.

Coherentment amb aquesta visió,l’autora proposa en les conclusions unseguit de mesures per a garantir lasupervivència de la identitat nacionalcatalana, però sense plantejar en capmoment la que, sensatament, és l’ú-nica solució possible al problemacatalà: la independència. Així reivin-dica un model de finançament just isuficient, el reconeixement de l’estatusde Catalunya com a nació, tant en laConstitució com en l’Estatut, l’amplia-ció de l’autogovern català en el marcd’una Espanya que es reconeix com aplurinacional, plurilingüe i pluricultu-ral, l’acceptació de Catalunya com acircumscripció electoral europea i l’a-cord per a la promoció de la cultura ila llengua catalana. Finalment esdecanta per la construcció d’un «cata-lanisme cosmopolita», és a dir, per unnacionalisme democràtic que defensiel dret de la nació a existir i a desen-volupar-se des del respecte per ladiferència, el rebuig de la pròpiaexpansió territorial i que tingui elpropòsit d’augmentar la moralitat delsseus ciutadans. Com assenyala Gui-bernau, «únicament a través del com-promís amb aquests principis el nacio-nalisme democràtic esdevécosmopolita. Ras i curt, per mitjà de lacura i de l’estimació de la pròpiapàtria, hom esdevé ciutadà del món»,conclusió final amb la qual no podemsinó estar plenament d’acord.u

Xavier Ballester

S ens dubte, una de lesriqueses més grans de Catalunya és la parla

popular i espontània dels qui hi viuen, testimoni de lavitalitat de la gent d’un poble que, malgrat tots elsmals fats i les imposicions patides, continua fent serviruna parla mil•lenària. Ni les fronteres artificials (fora i dins de l’estat), ni lesdificultats de relació, ni les diferències lingüístiquesexistents en la manera de parlar d’un indret respected’un altre, no han pogut evitar que encara mantin-guem la consciència que som un sol poble, amb unasola llengua.

Per això, aquest és un llibre molt interessant per atots els catalans, però sobretot per als estudiosos iaimadors de la llengua catalana, perquè ens permetde veure com un territori dels Països Catalans –moltpoc tingut en compte des del Principat, pel fet depertà nyer a una autonomia diferent, on encara no esreconeixen els seus drets com a catalanoparlants–continua existint i mostrant la seva catalanitat a tra-vés de la seva llengua, amb uns trets peculiars propisque contribueixen a enriquir el conjunt de la llenguacatalana.

Així, aquest llibre ha estat escrit intencionadamenten un català dialectal, per tal de poder descriure ambvivor l’ànima i la manera de ser de la gent de Fraga.És un recull d’antigues vivències de l’autora, MariZapater, que ens retornen a uns temps pretèrits a tra-vés de les tradicions i les descripcions dels habitantsde Fraga. Són un conjunt de vint-i-una falòries o falòr-nies: petites contalles que parteixen de la realitat, peròexagerada i sobredimensionada, a vegades fins al puntd’arribar a ser una mentida innocent. Sens dubte,aquest llibre ens ajudarà a mantenir la memòria d’unpassat, d’una manera de viure i d’expressar-se queforma part del nostre patrimoni. Als professors els seràde gran utilitat com a estudi dialectal de la parla deFraga i com a mostra de literatura popular, però estemconvençuts que la resta de lectors també hi trobaranla possibilitat d’evocar records perduts i passar unabona estona.u

David Casellas

El català viu dela Franja

Montserrat Guibernau, Nacionalisme català.Franquisme, transició idemocràcia, Pòrtic, Barcelona 2002

Visió idíl•lica dela transició

Mari Zapater Labrador, Encara rai...! Les vint-i-una falòria,Institut d’Estudis del Baix Cinca, Lleida 2002.


Explicació i objectiusEl bon funcionament d’unallengua necessita el contactepermanent dels seus parlants,de manera que es formi unestàndard lingüístic cohesio-nat. Això s’assoleix amb siste-mes de comunicació compar-tits (TV, ràdio, premsa, etc.).Aquest aspecte falla al nostrepaís, perquè els referents cul-turals o nacionals comunspràcticament no existeixen obé són molt minoritaris,sobretot si els comparem ambels que arriben de Madrid ode París. En aquest sentit, elDiccionari pràctic i comple-mentari pot actuar apropantels usuaris del català dels dife-rents territoris de parla cata-lana, fent que s’hi identifi-quin.

Alhora, les relacions lin-güístiques entre els nostrespaïsos han passat normalmentpel «sedàs» de Barcelona.Açò és ben normal, atès quen’és la capital demogràfica icultural moderna, i atès elpaper del noucentisme, dePompeu Fabra, etc. Però nosempre ha estat així, i fóra boque les altres regions recupe-ressin presència lingüística iaportessin amb més naturali-tat doll propi a la creació delcatalà modern. Aquesta tascano es pot fer sense constànciaescrita; sense publicacions; i

heus ací un altre avantatged’aquest diccionari: la sevaconcepció «marginal» (en elbon sentit de la paraula), és adir, que hagi tingut encompte notablement el peslèxic de tots els dialectes, cosaque ha produït uns efectesben positius, car el diccionariaporta així molts mots d’es-cassa o nul•la tradició lexi-cogràfica.

Volem, al capdavall, unallengua que s’assembli, commés millor, a allò que seria elcatalà sense la influènciaexcessiva de l’espanyol i delfrancès, una llengua unificadatant com es pugui i neta debarbarismes innecessaris. Lamajoria de les entrades iexemples del diccionari sónde recollida oral. Una part deldiccionari és una llista de bar-barismes que es senten alcarrer i als mitjans de comuni-cació. Treballant amb aquestdiccionari ens adonarem de launitat lingüística del català ide la gran uniformitat territo-rial que té la nostra llengua,que no permet divisions nitrencaments per raons històri-ques, literàries o filològiques.

El dpclc Hem anomenat aquesta

obra Diccionari pràctic i com-plementari de la llengua cata-lana. Triar-li un nom escaientno ha estat una feina senzilla.Amb el nom hem volgut defi-nir l’obra. Primerament, caldir que es tracta d’un diccio-nari amb unes característiquessingulars, que el fan diferentd’altres diccionaris. En efecte,no és un diccionari general,perquè només han estatseleccionats una part delsmots de la llengua. A més, enles entrades recollides hemprescindit del significat o sig-nificats més generals. S’ha fetaixí per a incorporar-n’hi mésde complementaris. Tampocno és un diccionari dialectal,ni ho pretenem, però alhoraconté moltes entrades dialec-tals. No és un diccionari desinònims, per bé que procu-rem que en cada entrada n’hihagi uns quants. Pot servir dediccionari de sinònims, senseser-ho, en el sentit clàssic d’a-questes obres.

Diem que és un «diccio-nari» perquè és molt més que

un recull de mots, car contéun treball molt elaborat. Elqualifiquem de «pràctic» per-què, tal com expliquem en elpunt 5, hi incorporem un«índex» que, mitjançant uncodi de mots, remet l’usuari acadascuna de les entrades.L’anomenem «complemen-tari» perquè, evidentment,reforça alguns aspectes i fun-cions que no trobem en un«diccionari general». Final-ment, diem «de la llenguacatalana» perquè abasta l’àm-bit lingüístic dels Països Cata-lans. No cal dir que a l’usuarili serà útil tenir a mà una obrageneral, i així poder comparari completar les nostres accep-cions. És, en definitiva, un lli-bre adreçat a professors, estu-diants i a aquelles personesque estimen la llengua i volenmillorar-la.

Parts del diccionariAquest diccionari té cinc

parts. La primera és una selec-ció de mots de les comarquesde Girona. S’han triat bàsica-ment mots que tenen un úspoc general, minoritari o típicde les nostres comarques. Acada mot, i a cada accepció,es diu si es fan servir a les Illeso al País Valencià. En l’exposi-ció general de cada veu hi hauna definició, uns sinònimsgenerals i uns sinònims delPaís Valencià i de les Illes,unes frases d’exemple deGirona i dels altres llocs delsPPCC, quan els hem trobats.

La segona part és unallista dels pobles on s’ha tro-bat cada mot. La tercera partés un comentari d’algunesqüestions gramaticals. Laquarta part és un recull debarbarismes i altres incorrec-cions que hem sentit o llegit,especialment en els mitjansde comunicació.

Per últim, podríem dir quela cinquena part és una pro-vatura. A través d’un índexalfabètic, fent unes combina-cions, arribem a cadascuna deles entrades i accepcions de lapart 1. D’aquesta manera, elnostre diccionari, a més de serun llibre de consulta, pot ser-vir també de diccionari desinònims.

Carme ForcadellSebastià Oliveras Duran

bibl iograf ia

Diccionaripràctic

10 autors dels Països Catalans,Diccionari pràctic...,Ed. La Busca,Barcelona 2002.


Jordi Sans i Sabrafen, l’autord’aquesta interessantmonografia, que duu, com

a subtítol, «El llarg camí d’unabella i expressiva història», ésmembre de la Secció de Cièn-cies Biològiques de l’Institutd’Estudis Catalans des de1994, i doctor en medicina,especialitzat en hematologia ioncologia.

El títol del seu treball ésben explícit i delimita claramentel període de temps que estu-dia: els cent anys del segle queja comencem a deixar enrere.Però podem aclarir que quandiu l’ús del català vol dir enl’ensenyament, en els exàmensi les tesis doctorals, en lespublicacions i en els diversosnivells de l’assistència sanitària.

El subtítol de la monogra-fia, que ja hem indicat, éstambé molt aclaridor. Perquè,en definitiva, es tracta d’untext més emotiu i entendridor(«una bella i expressiva histò-ria»), que no pas encoratjador ioptimista. Si tant es vol, mésencoratjador que no pas opti-mista. Car, com tots sabem, seroptimista vol dir tancar els ullsa la realitat. En definitiva, l’úsdel català en medicina durantel segle passat és paral•lel i anà-

leg, si no idèntic, als altres usossocials de la llengua. Podemevocar, no sense enveja, aquellsil•lustres conciutadans nostresd’ara fa cent anys, que vivienen un medi en què tot es feiaen castellà però pràcticamenttothom parlava en català, i quel’únic que havien de fer, i querealment van fer, era, seguintl’exemple del gran Guimerà al’Ateneu, (el qual l’any 1985 hifa per primer cop en català,com a president, el discurssolemne d’inauguració del noucurs), decidir-se a trencar larutina i la inèrcia i llançar-sedecididament a l’ús del catalàen conferències, congressos,classes i publicacions, quan, alcap de cent anys, veiem queuna bona part dels qui ensassisteixen quan estem malaltsno ens entenen si els parlemen català.

Aquesta reflexió inicial, quehauria de ser final, no enspriva, naturalment, de llegiramb un gran interès aquestahistòria, que no és únicamentbella i expressiva sinó tambéd’una gran riquesa d’informa-ció, rigorosa i objectiva, sobreel tema objecte de l’estudi, ques’inicia a les acaballes del segleXIX, l’any 1898, quan apareixla primera revista mèdica encatalà, La Gynecologia Cata-lana, dirigida pel doctor JaumeQueraltó i Ros (1868-1931), i eldoctor Josep Maria Roca iHeras (1863-1930), metge ierudit, llegeix la primera comu-nicació en català, La sífilis a l’E-dat Mitjana, en una sessió del’Acadèmia de Ciències Mèdi-ques de Catalunya, no senseles protestes i els esgarips quesempre han originat les accionsde reivindicació de la nostraidentitat catalana. Després, jainiciat el segle XX, hi ha unacorrelació evident, unparal•lelisme lògic entre la intro-ducció del català en el camp del’ensenyament i la pràctica dela medicina i el procés de laseva codificació i de la sevarecuperació com a llengua decultura, tal com l’autor nodeixa naturalment de posar enrelleu. Els conreadors d’una dis-ciplina científica com la medi-cina que es volen servir delcatalà en els seus estudis i lesseves publicacions, es devientrobar prou més incòmodes,encara, que els poetes i els lite-

rats amb l’anarquia ortogràficaque hi havia a principis desegle. Per això, l’any 1913,amb l’aprovació i la divulgacióde les Normes ortogràfiques del’Institut d’Estudis Catalans, ins-pirades principalment, com ésben sabut, per Pompeu Fabra,és una data verament crucial,que marca un tombant decisiu ique obre el futur a totes lesesperances.

És a partir d’aquesta dataque la història que ens narraJordi Sans i Sabrafen és mésbella i expressiva. L’aparició detota un plèiade brillantíssimade metges il•lustres, com Lean-dre Cervera, August Pi i Sun-yer, els germans Antoni i Joa-quim Trias i Pujol, JaumeAiguader i Miró, Pere Gabarró,Joan Puigsureda, Josep Trueta,Agustí Pedro i Pons i JosepAlsina i Bofill, entre molts més,que eren no solament unsfacultatius eminents sinótambé uns homes de convic-cions molt clares i sòlides, vadonar lloc a la realització detota una sèrie d’iniciativesmemorables i, en una bonapart, perdurables, no única-ment en el camp institucionalsinó també en el de les publi-cacions, com és ara els Annalsde Medicina de l’Acadèmia iLaboratori de Ciències Mèdi-ques, el Butlletí de la SocietatCatalana de Pediatria, el But-lletí de la Societat de Cirurgiade Catalunya, la col•leccióMonografies mèdiques dirigidapel doctor Aiguader, la revistaLa Medicina Catalana, unamagnífica iniciativa del doctorLeandre Cervera, que home-natjà Fabra en el seu primernúmero (1933), i , com a cul-minació d’aquest període cer-tament gloriós, que comprènles quatre primeres dècadesdel segle, l’esplèndid Diccionaride Medicina, publicat l’any1936 (que va anar just!), sotala direcció del doctor ManuelCorachan, per encàrrec del’Associació de Metges de Llen-gua Catalana, revisat per laSecció Filològica de l’Institutd’Estudis Catalans, i amb prò-legs del doctor August Pi Su -nyer i de Pompeu Fabra.

Tot aquest procés de nor-malització de la llengua cata-lana en el camp de la medicinava quedar brutalment interrom-put el 1939. No es tracta, cer-

tament, de cap cas excepcio-nal. Com deia Pla, tot fouemportat avall per una catàs-trofe sense precedents. I larepresa, com en altres àmbits,fou lenta i difícil. Jordi Sansassenyala com un punt d’infle-xió el discurs d’ingrés a l’A-cadèmia de Medicina de Barce-lona el dia 8 de novembre de1970 pronunciat en català peldoctor Josep Alsina i Bofill.Amb el canvi de situació polí-tica i la reinstauració delgovern de la Generalitat esprodueixen altres fets i es can-vien situacions, ben explicatsper Jordi Sans, que s’insereixenen la lluita per la normalitzaciólingüística en tots els àmbits dela vida col•lectiva, amb iniciati-ves i realitzacions de què enspodem sentir satisfets i orgullo-sos. Però cal convenir que lasituació actual no és pas, enaquest com en tots els altrescamps, el que havíem espe-rançat. Hi ha hagut massa cir-cumstàncies que ens han estatadverses: la persistent i cadacop més ferotge pressió espa -nyola, la irrupció imparable del’anglès en el camp de lacomunicació científica, la immi-gració incontrolada, la deixa-desa i la inèrcia de tants i tantsdels nostres connacionals...Jordi Sans, que mereix, indub-tablement, una sincera felicita-ció pel seu excel•lent treball, elclou amb unes reflexions finals,certament poc falagueres, peròque es neguen a cloure laporta a tota visió esperançada.

Albert Jané

bibl iograf ia

La llengua delsmalalts i dels

metges

Jordi Sans i Sabrafen,L’evolució de l’ús delcatalà en medicina aCatalunya durant elsegle XX, Institut d’Estudis Catalans,Monografies de les Seccionsde Ciències, 17, Barcelona 2002.

44


Josep Espunyes és un autor prou conegut dels nostreslectors, amb una obra extensa i alhora diversa, sem-pre compromesa amb el país, la gent i la llengua,

que abraça gèneres que van de la poesia a l’assaig, pass-sant per la narrativa i l’article periodístic. Ara ens posa ales mans un llibre de cent pàgines justes, que és obligatde llegir per dues raons principals:

1) perquè ens fa conèixer amb pèls i senyals uns fetsque formen una part important de la nostra història, delnostre poble;

2) perquè la redacció del llibre és feta amb una granriquesa i competència lingüística.

El contingut del llibre, doncs, ens fa veure que elbandolerisme va tenir una transcendència social i políticamolt rellevant en la nostra història comuna. Hi descobri-rem un seguit de lluites, bregues, rivalitats, segrestos,execucions, setges... que tingueren lloc en el cor del Piri-neu català, primer entre els segles XVI i XVII, però tambéen els segles següents i fins ben acabades les guerrescarlines. Hi veurem com una bona part de la pagesiaadmirava i mitificava alguns d’aquests bandolers (PereRocaguinarda, lo Cabrer...) fins al punt de concebre’lssovint com a exemple de patriotes catalans i defensorsde la terra. Hi constatarem també com nobles, cavallers iclergues, tan aviat s’involucren amb aquests bandolers,convertint-los en herois, com se n’aparten, talment comsi del dimoni es tractés.

En l’exposició que ens presenta, hi són molt abun-dants i adients un seguit de locucions i de frases fetescom: els testos s’assemblen a les olles, ni mica ni molla,portar-se l’oli, fer butzurada, tenir de bona sofirma, anarmal dades, un llarg rosari, tallar el bacallà, plantar cara…

Llegiu aquest llibre; us recomano que hi aneu mar-cant les frases fetes i les paraules que us vagin cridantl’atenció. A tall d’exemple, rabegeu-vos en aquests mots:depauperat, perllongar, quadrilles, arramassar, suara,esventar, acanar, cabaler, escamot, canyauca, rampinyar,aviar, encofurnar-se, pervenir, brega, llucar, agarbonar,escarxofat, espernegada, xamba...

Ramon Sangles

Fabra va mantenir corres-pondència amb els seusamics i col•laboradors

Jaume Massó i Torrents, i Joa-quim Casas Carbó, editors deL’Avenç, durant la seva estadade deu anys a Bilbao, on feiade professor a l’Escola d’En-ginyers. En aquest llibre s’hiapleguen les cartes adreçadesa Casas Carbó entre els anys1909 i 1912 i que es conser-ven a la Biblioteca de l’AteneuBarcelonès. Es tracta de cin-quanta cartes i vint-i-sis targe-tes postals de contingut total-ment gramatical que fanreferència a les proves i esme-nes a la Gramática de la len-gua catalana (1912) i, en méspetita proporció, al llibretQüestions de gramàtica cata-lana (1911). També hi ha unapèndix amb cinc cartes queFabra va dirigir a Massó i quecal intercalar cronològicamenten els punts on és indicat pera poder seguir les revisions dela Gramática. Les dites cartestenen relació amb la«Selecta», una col•lecció defragments de poesia i prosa«verament bells», segonsFabra, d’autors catalans detots els temps.

Aquest epistolari té ungran interès, des del punt devista lingüístic, perquè permetde veure l’ortografia queemprava Fabra abans que fos-sin aprovades les Normes del’Institut d’Estudis Catalans

(1913). Seguint les cartes, espot observar l’evolució d’algu-nes grafies, la vacil•lació en l’úsd’unes altres; en definitiva,moltes de les solucions quevan ser acceptades per l’Insti-tut i algunes que finalment vanser rebutjades per aquest. Sónigualment suggestives les refle-xions que fa sobre els puntsque examina. Per últim, no espot deixar escapar l’aspectehumà; i és que Fabra mostraun tarannà obert i dialogantenvers els seus col•laboradors,l’opinió dels quals té molt encompte. També es fa palès elseu neguit per la lentitud ambquè es va publicar la gramà-tica, cosa que el feia sentir,com deia ell mateix, «incapaçde fer res més», és a dir, inca-paç de dedicar-se a altres tre-balls que tenia projectats.

Lluís Marquet ha tingutcura de l’edició d’aquestescartes i, a més, en el seuestudi introductori ens posa alcorrent d’alguns antecedentshistòrics; per exemple, laimportància que va tenir L’A-venç com a plataforma per ala propagació de les reformesortogràfiques proposades perFabra i el paper de CasasCarbó com a impulsor de talsreformes. Acabat analitzaquinze qüestions que havienestat punts problemàtics del’ortografia catalana i motiude controvèrsia entre els espe-cialistes de l’època, com ara lasupressió de la h (tan defen-sada per Fabra), i en fa unaexposició resumida, indicantbreument quina és la soluciópresa per Fabra en les cartes.

El lingüista Lluís Marquetés conegut pels seus treballsen la fixació de les formescatalanes dels neologismestècnics, ha publicat diversosreculls lèxics i és col•laboradorhabitual de la revista LlenguaNacional. Ara ens presenta elseu darrer estudi: Fabra abansde Fabra. Amb aquest títol ensvol fer adonar de la gran vàluai l’enorme esforç del nostreestimat gramàtic (vint anys detreball intens) per fixar unanormativa gramatical iortogràfica, i retornar així alcatalà la dignitat perduda. Peraixò les cartes i aquestexcel•lent estudi són imprescin-dibles per a comprendre millorel pensament fabrià.

Isabel Prada

bibl iograf ia

Amalgamad’història i llengua

Fabra i el paperde Casas Carbó

Josep Espunyes,Trabucs i pedrenyals,Garsineu edicions,Tremp 2002.

Lluís Marquet,Fabra abans de Fabra,Eumo Editorial,Vic 2002.

L’ALGUERL’ALGUERSETMANA SANTA 2003SETMANA SANTA 2003

VOL ESPECIAL DIRECTE

– Anada: 17 d’abril, a les 12,10 h– Tornada: 21 d’abril, a les 19.05 h

17 / 04 – visita de la ciutat18 / 04 – excursió a les Grutes de Neptú19 / 04 – Nurag St. Antine / Bosa20 / 04 – excursió a Castellsardo21 / 04 – excursió a Sàsser

Trobada amb l’Obra Cultural Algueresa iamb Òmnium Cultural de l’Alguer

Preu per persona 599,00Taxes aeroports 25,00Grup mínim de 40 participants

TAMBÉ VIATGES INDIVIDUALS(avió + hotel + cotxe)

EL PREU INCLOU:

W Bitllet d’avió BARCELONA – L’ALGUER en classeturista.

W Trasllats aeroport / hotel / aeroport a l’Alguer enautocar.

W Estada en hotel 3 estrelles, en habitació dobleamb bany o dutxa.

W Dues pensions completes i dues mitges pensionsa l’hotel, amb 1/4 de vi i aigua.

W Autocar «gran turisme» per les excursions indica-des en l’itinerari.

W Guia de parla algueresa o catalana per les visitesi excursions indicades en l’itinerari.

W Entrades a: Nurag de Santu Antine, Nurag de LaPalmavera, Grutes de Neptú.

W Barques des de la Gruta de Neptú a l’Alguer.W Assegurances de viatge.W Guia acompanyant de MERIDIÀ VIATGES, durant

tot el viatge.

INFORMACIÓ I RESERVES EXCLUSIVAMENT A:

C/e: [email protected]

MERIDIÀ VIATGES, S.A.C. Indústria, 34

08025 BARCELONA

Tel. 93 458 55 56 / Fax 93 458 73 31

ILLA DE SARDENYA (Itàlia)

Lle g a Naci al - Llengua NacionalLLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 3 editorial...

Documents

Transcript of Lle g a Naci al - Llengua NacionalLLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 3 editorial...