/finí UQREflÇ DE/ CflRDfl//flR/li

T0)1

Associacj-w r. » ^Princesa, 2407240 Sant Joan

:, CV)1 Ç' \ «¿I

»E 7992 * #° /«7

1892 • 1992CENTENARIAJÜNTAMEOTDESANT LLORENÇ DESCARDASSAR

Editorial Flor de Card-2-(190)

La tranquil·litat nocturna

Si afirmàvem que Sant Llorenç ja no és el que era pelque fa a la tranquil, litat nocturna, sobretot en els caps desetmana, la veritat és que no descobriríem el Mediterrani.Fa estona ja que alguns bars -i no sempre els mateixos-tenen poc en compte el descans dels veïnats a l'hora decontrolar el volum de la música o la trencadissa de vidresa la via pública, amb el perill que això compona per alsvianants; que les carreres de motos per alguns carrersamples i poc transitats del poble destorben tot el barriamb l'estrèpit dels seus tubs d'escapament; que l^spandi-lles de pollastres disfruten de cridar com uns desesperatsa altes hores de la matinada; i també que algunes collesde pispes s'enamoren amb massa freqüència del que noés seu.

Tot això diu molt poc en favor de l'esperit cívic delsllorencins, o dels externs que ens visiten, que de tot hiha. Sembla que no està tan arrelat com convendría elconvenciment que per viure dins una comunitat cal res-pectar les normes comuns de convivència. No es pot per-metre que cadascú faci el que li doni la gana sense comp-tar amb els veïnats. Si un decideix viure amb altra gent,forçosament s'hauran d'establir uns codis que delimitin lallibertat de cada un, o sinó que se 'n vagi a viure totsol.És clar que la tendència "natural" de cada individu éspensar que està en el centre de l'univers i que l'únic queimporta és el propi benestar. Això ho consentim als in-fants perquè no tenen capacitat de raonar, però no hopodem f er amb els adults, que per alguna cosa s'ha esta-blert l'educació i el respecte cap als altres.

Si aquest "gamberrisme" no és disculpable ni tan solsadduint la manca de seny dels qui el practiquen, moltmanco ho és si està motivat per fer negoci. Per això con-sideram que l'escàndol dels bars és dels més rebutjables,juntament amb els robatoris, ja que demostra un desprecicap als veïnats amb l'únic objectiu de guanyar dobbers.

I si la gent no està disposada a respectar aquest prin-cipi, els poders públics estan obligats a fer-lo complir perla força, que per això els pagam. És ver que és proucomplicat aturar els robatoris, ja que avui en dia costapoc entrar dins una casa, i fins i tot potser no siguiaquesta la tasca dels nostres municipals, però controlarels renous dels bars, la trencadissa de vidres enmig delscarrers i les carreres de motos nocturnes no és un objec-tiu gaire difícil de dur a terme, si es té voluntat de fer-ho.Ara, si els nostres dirigents polítics no estan disposats aposar-hi remei, l'assumpte ja hauria de prendre per altrescamins aliens al control municipal.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Octubre de 1992Número 187Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès

Pere J. Santandreu

Guillem Pont

Ignasi UmbertMaria Isabel SanchoPSMSol, i de dolPlataformaXesc UmbertJaume GalmésMaria Galmés

Isabel Nicolau

Nota

Solitud controlada PortadaEspipellades 6Llibres 11Tal dia com avui 13Educació 3Josep M. Llompart 12Gent de la nostra gent 4Els 4 clotets 7Imatges 20El cul de la senyora 6SMOE 8Autonomia 9Batec 10Espais naturals 14El temps 15Poesia 16Si lleu... 18Demografia 18ComptabilitatDistribució

Els articles apareguts en aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels seus propis autors, exceptuant l'Edito-rial, de la qual se'n responsabilitzen el Director i elConsell de Redacció

Educació Flor de Card-3-(191)

Tema a debat:l'escolarització dels in-fants de tres anys

I. Pares de Sa Coma, preocupats.

Un grup de mares de Sa Coma ensva convocar a una reunió per tal deparlar i plantejar-nos una sèrie deqüestions que els afecten, entre lesquals destacava l'escolarització delsseus fills de tres anys. Varen tractard'altres temes, en els quals no recalà-rem, com són l'asfaltat dels carrers,l'enllumenat públic, els parcs, les zo-nes verdes, etc... Convenia, però,que ens centràssim en els problemesque els plantejava els canvis que in-troduïa la Llei Orgànica d'OrdenacióGeneral del Sistema Educatiu (LOG-SE), sobretot a allò que es referia alsmés petits.

Ens digueren que la Llei ordenaval'escolarització dels infants de tresanys i que concretament, a Sa Coma,no hi havia tan sols aules per aten-dre'ls.

Les passes que els pares han fetsón diverses. Han parlat del problemaamb el batle del municipi, MiquelVaquer, el qual, es veu, no els hapogut solucionar el tema.

Els problemes que ens plantejarenno es refereixen només als de tresanys, ja que també els de quatre hanacudit a classe sense tenir mestre.

Mig en broma, mig de ver, fancomptes formar un partit polític, per-què opinen que Sa Coma és el nuclimés abandonat del municipi. Amb un

partit polític -diuen- podrien solventarles mancances que ara pateixen.

Sabem que l'Ajuntament els ha ofe-rit un local, talment com a Son Car-dó, i el seu manteniment, a condicióque els pares s'encarreguin del do-cent. Sembla, però, que aquesta solu-ció no els satisfà. Ara per ara, eltema tot just s'acaba d'encetar.

II. El SMOE ens informa.

Arran de les preocupacions d'unasèrie de pares, i davant els dubtes quequalsevol pare pot tenir respecte al'educació dels fills, hem decidit con-sultar amb el Servei Municipal d'O-rientació Educativa, fer tal que ensaclareixi una mica el tema.

Ens ha rebut na Maria Bel Sancho,cap del servei, a la qual hem exposatel tema.

La tècnica, molt cordial, ens ha do-cumentat de les disposicions legalsque es refereixen a la reforma educa-tiva. Bàsicament, podríem resumir eltema dient que fins ara els infants ques'escolaritzaven quedaven englobatsdins el cicle de pre-escolar (quatre icinc anys). Ara bé, el canvi que in-trodueix la LOGSE és l'escolaritzaciódels nins i nines de tres anys, inclo-sos dins l'estructura escolar com apart de l'educació infantil (tres, qua-tre i cinc anys). Ara bé, la llei ésmolt ampla, i dóna tant als centres-corn al propi organisme competent eneducació (MEC, o administracionsautonòmiques) un marge de temps peraadaptar-s'hi. Concretament, l'articleset, punt dos de la llei diu:

"L'educació infantil tindrà caràctervoluntari. (...)"

I l'article onze, punt dos:

"Les administracions educativesdesenrotllaran l'educació infantil. Atal fi determinaran les condicions enles quals es podran establir convenisamb les corporacions locals, altresadministracions públiques i entitats

privades, sense finalitat de lucre. "

A partir d'aquests dos punts, elMEC (en el nostre cas, fins que notinguem competències pròpies en edu-cació, que ja passa d'hora) no s'haplantejat construir noves aules per alsinfants, pel fet que els alumnes quefins ara havien fet setè i vuitè araacudiran als instituts de secundària, iper tant, als col·legis de primària hisobraran aules. A més, pensem quel'escolarització dins el cicle d'educa-ció infantil és només voluntària.

Davant tot això que suara hem ex-posat, què hi pot fer l'entitat muni-cipal que ens representa?

En primer lloc, cal dir que l'Ajun-tament no té cap competència en te-mes d'escolarització, que exclusiva-ment són del MEC (i de la conselleriade cultura en alguns temes).

Segons la Llei, però, es podria es-tablir un conveni amb el Ministeri(L'Ajuntament oferiria un local i elMEC aportaria el professorat). NaMaria Bel Sancho creu que de mo-ment, seria la solució que a curttermini podríem aplicar dins el nostremunicipi, si així convé als pares.

Moltes gràcies a na Maria Bel perla seva bona rebuda.

Pere J. Santandreu BrunetOctubre de 1992

Gent de la nostra gent Flor de Card -4- (192)

L'amo en Joan de s'Olivar

Animaló de càrrega,un mot li definiala vida i la nissaga:Feina. Sempre més feina.Feina feixuga i baixa.Escurava les soils,vetlava les porcastres,trossejava la llenyaper coure la fornada,pasturava bacivesal puig de l'argelaga.Feina, callar i creure.Vet ací tres paraulesper pintar d'aquest santl'estampa i els miracles"

Jaume SantandreuFragment de "Auca del sen Gostí"

Gent de la nostra gent ha fet, finsara, referència a persones concretes,amb noms, llinatges i malnom. Gentdel passat, coneguda -de certa popula-ritat- per un o altre motiu.

Avui vull retre homenatge, senzill,limitat, però també profund i sentit,envers aquell ample grup de personesllorencines que han viscut amb elspeus sobre la terra, amb un presenteternament insegur i depenent de laterra i amb un futur limitat per laterra. Una terra concreta, amb còdolsi calcides però també amb fruits apre-ciats. Unes persones no gaire popu-lars perquè tenien més feines a casevaque no al cafè. Que solament baixa-ven a la vila els diumenges i que laseva proesa no és altra que viure.

Persones imprescindibles i forjado-res del Sant Llorenç actual.

L'amo En Joan de S'Olivar, és òb-viament un nom suposat, com tambého és la descripció dels fets. És unllorencí anònim. Una persona normal,com moltes altres.

És com un rellotge, cada dia s'ai-

xeca a la mateixa hora, berena unamica i prepara el menjar dels ani-mals. Un sac amb una mica de grasobre el portabultos i un pot de pintu-ra amb una ansa de manyà que penjadel manillar d'un mobilette que ja haperdut el seu color original.

El casc al cap i l'escomesa a la bo-ca... un casc blanc que, a dir ver, espassa amb la parsimònia de l'abnega-ció -vaja pardalada!, pensa- i que adir ver, no resulta gaire plantos, peròquè en farem!, tampoc no es tractaque els civils puguin endur-se'n una

part de la paga. Aquesta paga quepermet contentar una mica els néts,ajudar a les despeses de la casa de lafilla on viu i l'alegrança que compor-ta portar un poc de ferro a la butxa-ca, -per si de cas!-.

Cada dia tresca els mateixos ca-mins. Veu les mateixes parets, lesmateixes pedres, els mateixos roma-guers i ametlers, molts dels qualsencara aguanten les amelles de l'anypassat i de l'altre any, fins arribar ala caseta, que voltada per dues quar-terades de terra prima, agombola la

Gent de la nostra gent Flor de Card -5- (193)

cusseta, l'aviram i la porcella que,poc abans de Nadal, regalarà al seugendre, que treballa a un hotel, per-què pugui fer-ne matances.

Ho té com si fos un jardinet. Laterra és agraïda, i ell, encara que notengui la força d'antany, la cuida il'estima, ara unes hortalisses, ara unromaguer, ara esmotxar les figue-res... -és es meu passa-temps, diu-."Treballaré el teu cos, com treballala terra el llaurador del meu poble,amb amor i força", diu la cançó deRaimon, l'amo En Joan no coneix aRaimon, però de treballar la terraamb amor i força sí que en sap molt,i no és d'ara!.

És alt o baix?, cabells grisos ocalb?, magre o gras?, de cara primai nas allargat o de cara ampla i ver-mellosa?... tant se val!, és un homed'aquí, gent de la nostra gent. Segu-rament si el veiéssim en un altre po-ble ens resultaria de fesomia extra-nya, però aquí, com que sempre l'hanvist, sembla normal -¿us hi heu fixatmai amb les cares de les personesdesconegudes?, amb el rosari de ca-ràcters sense trobar-ne cap mai de re-petit?-.

A vegades passa absent, com siunes altres mans manejassin el mani-llar. Pensa alguna curolla o es recreaamb algun record.

Tal vegada dóna voltes al comenta-ri d'aquell amic que el tilda de bra-vetjador, el darrer diumenge, quanfeien el cafetet en el local a la sortidade missa. Bé, amic, un d'aquells ambqui comparteixen taula. -Com si elsmeus néts no fossin millors que elsseus i les meves faveres més bonesque no les seves, vaja uns collons!-.

Potser aquelles boires matineresque veu en el baix li recordin les ma-teixes boires d'altre temps. De quanera més jove.

Aleshores passava amb el carro i lamula roja; el camí era ple de pedresque feien cantar la llanta de les rodesi secsar el berenar.

Era altre temps, -mai havíem estattan bé com ara!, assenyala adesiara-però sempre s'ha conformat amb allòque la vida li ha donat i li ha pres.

Com molts d'altres, no podia fer lavida dins lo seu, havia de fer algunjornal per aquí i per allà, però anavatirant així com podia. Fins que es vacasar va estar llogat a una o altra pos-sessió, però quan es va casar munta-ren casa a la vila. Una casa que ana-ren fent poc a poc, primer l'aiguavésde davant amb una cuina, després elde darrera, llavors van aixecar el sò-til...-el món no es va fer en un dia!-.

Certament el sol surt per a tots,però no a tots encalenteix de la matei-xa manera. Ell en coneix de fills debona casa que es podien permetre elluxe d'anar a festejar a poble externabans de sol post, mentre ell encaratenia l'esquena ajupida; però tampocno va passar la cañería de l'amo enTomeu "Betjoca" qui en aquella ba-rraca de paret seca de dos palms imig de gruixa que hi ha vora Tènger,i en un espai de catorze metres qua-drats hi hagué de mal agombolar unadona, cinc infants i una bístia. Oaquell altre que, per no anar a missaera conegut com "Es dimoni gros",tenia semblant barraca i barquera alcoster de la muntanya de Ses Voltes,amb uns paratges que, ni els santspodrien traballar.

Certament tot ha canviat, -ara no hiha pobres!-, tothom té un duret pergastar, però abans...n'hi havia moltsde pobres, i algun de ric. I no eracom ara que tothom se mescla, abansfitar la filla de l'amo podia represen-tar perdre la feina.

Va conèixer la que havia d'ésser laseva esposa a unes matances; no vaarribar a saber mai si algú ho haviacompost o havia estat casual, però detot d'una s'agradejaren; vaja que totsdos estaven en edat d'encollar-se i entenien ganes! Els dies de festeig forennombrosos, espaiats i sulls -ni plomani pèl-, però va endevinar, en va sor-tir bé. Na Magdalena, li va donar

dues filles i un fill i fa anys que el vadeixar per a sempre, però encara ade-siara la recorda amb enyorança, i maino ha faltat un ram d'estranys grocsdavant la seva tomba el dia de TotsSants.

El fill es va casar amb una externai solament el veu un pic cada quinzedies, i l'altra filla de jove se'n vaanar a Ciutat a fer de criada, -mai noho ha anat a cercar si era veritat omentida del tot- i només la veu detant en tant. Si no fos pel cor que téna Maria...

Molt abans d'arribar a la barrerad'ullastre sa cusseta li dóna els lla-drucs del bon dia mentre remena lacoa feleguera. Quan l'amolla tot sónbots i xiquelines. I l'aviram, escam-pat per la tanca, deixa el seu queferno fos cosa el gra no bastas per om-plir el gavatx a totes. Després, elrecapte de la porcella.

L'amo en Joan escampa la mirada,estira el coll i es dirigeix a la caseta.Agafa la falç i la forca, avui toca ne-tejar la vorera de romaguers, perquèsi hom es descuida i fa una mica desaó, tot d'una s'amurgonen i llavorsla feina es més mala de fer.

A les dotze acabarà la mitja dieta,car sempre li ha agradat dinar a tocde migdia. El capvespre potser tor-narà o potser es cercarà feines a al-tres trocets de terra, que sempre lihan vengut una mica a esquerra mà.

La goma de mòbil de les esperden-yes trepija els terrossos fins arribar ala vorera. Amb la falç pega els pri-mers cops... tendra tot el dia, i totesles hores dels altres dies per cantusse-jar i pensar. Per recrear-se amb elsrecords. Mentrestant segueix aferrat ala Terra, com sempre ho ha estat.Mai no s'ha avorrit, sempre ha tengutalguna feina a fer.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep CortèsOctubre, 1992

Anatomia Flor de Card -6- (194)

El cul de la senyora del Conseller

Hi ha que veure el rebumbori queva aixecar el nou Conseller de Cultu-ra dient que lo que més li agradavade la seva dona era el seu cul. Totd'una que les seves declaracions va-ren sortir publicades a un diari deCiutat, també se'n varen fer ressòalguns mitjans de nivell nacional.

Però el tema és, per què s'escanda-litza la gent per un comentari, segura-ment tret fora de contexte? I és queencara n'hi ha que els va molt millorseguir emprant un doble llenguatge, iconsidera vulgars les paraules quenormalment empra la gent del carrer,i això pens que és una equivocació,perquè si les paraules signifiquen lomateix, per què ens hem d'escanda-litzar quan veim que hi ha gent queusa aquestas paraules? Perquè, ve-gem, quina és la diferència entre culi anus o entre pipa i penis? El signifi-cat és el mateix, però resulta que siho deim d'una manera deim una gros-seria i si ho deim de l'altra ens consi-deren persones cultes, però la veritatés que jo mai no he vist que a un ninpetit que per exemple té cucs, cosa

que s'estrevé molt sovint, li demaninsi li pica l'anus; li demanen, simplement, si li pica el culet, així de sen-zill, i no se cerquen paraules que finsara tan sols empraven els intel·lec-tuals o els el que pretenien de sabermés que els altres. I jo reindivic eldret de poder emprar el llenguatgeque sempre he emprat i he sentit em-prar, tant per parlar com per la via del'escriptura, sense que els qui m'es-coltin o em llegeixin em considerinun grosser.

Però si el Conseller de Cultura ha-gués dit que lo que més li agradavade la seva dona eren els ulls o elscabells, ningú no s'hagués sentit ofèsi no hagués passat per esser un incult.Clar, segons aquesta gent, el Conse-ller no té dret a expressar un senti-ment que és com qualsevol altre, icrec que en el fons lo que tenen ésuna certa enveja de que la seva donatenqui un cul del qual el Conseller enpot presumir.

I a aquesta gent que ha pegat el criten el cel per les paraules del Conse-ller, les diria a veure cuantes vegades

anant pel carrer han girat la vista percomtemplar un bon cul que acabavade passar pel seu costat, i Déu sapquins pensaments ha tingut.

Ja per acabar, només vull recordarun famós cartell editat per la Secre-taria de Turisme, fa alguns anys, ambtres senyoretes que tenien un cul d'a-llò de lo més ben fet, amb la llegendaTot baix del sol, i és que es veu quel'admiració pels culs ben fets no éstan sols un privilegi del Sr. Conse-ller, i lo mateix que una persona té lallibertat per expressar la seva admira-ció per qualsevol obra d'art, el Con-seller també la té per dir públicamentque lo que més li agrada de la sevadona és el cul, no en mancaria d'al-tra!

Ignasi Umbert i Roig

EspipelladesSi no fos perquè es nostro Ajuntament sempre troba ossos an es lleu, ara seria s'o-casió de rentar sa cara an es poble i moblar-lo amb sos darrers invents de s'ar-quitectura mundial. I seria ben bo de fer: bastaria traginar tots es pavellons des'Expo que regalen i escampar-los per la vila.I no crec de cap manera que costas tant com diven, que amb un bon desengrampo-nador i un martell n'hi ha que fan filigranes, i dins es camió gros d'en Joan Blanc,ben composts, hi caben una catefa de trastos.

Es ple extraordinari de dia 27 d'octubre -que, per cert, com sabien que seria extra-ordinari si encara no l'havien fet!? Segons m'han assegurat no va passar de norma-leti- va ser un ple geomètric: havien de baratar uns terrenys d'es polígon 46 ambuns altres d'es polígon 2, després de modificar es Projecte de Compensació d'es po-lígon 46 i es d'Ampliació d'es Carreró.Tene per mi que si no mos centram, es triangle de s'equip de govern seguirà dinss'espirai de permutes i construccions fins a s'infmit, mentres es de s'oposiciócontinuaran sortint per sa tangent i donant voltes dins un cercle tancat.I a noltros mos ne donaran pe un tub, perdó, per un cilindre.

DARRERA HORA: Segons informacions oficials, sa campanya contra es moscards ha estat tot un èxit. Enhorabona!

Els quatre clotets Flor de Card -7- (195)

I/ Ésser llorencí

És una cosa que fa temps em dóna voltes al cap.Tot va néixer quan en certa ocasió vaig llegir dues en-trevistes, una entrevista a n'Antoni Parera Fons i unaaltra a na Maria A. Oliver publicades en una revistacomarcal manacorina.

Ambdós són de Manacor i viuen a Barcelona on s'hitro-ben ben arrelats. No obstant això manifestaven, ambor-gull, sentir-se manacorins i estar lligats -si més nosentimentalment- al poble que els va veure néixer.

Passa el mateix amb els llorencins?Tene la sospita que passa just a l'inrevés.

Més d'un dels llorencins famosos o coneguts, reneguenpúblicament del seu lloc d'ascendència dient que sonmallorquins o d'un o altre poble veí.

A finals d'estiu ho vaig comentar amb un d'aquests llo-rencins que viuen a Barcelona, i amb una engronçadad'espatlles em digué: i quins motius tene per sentir-me'norgullós d'ésser llorencí?

Vaig fer un rapidíssim repàs mental a la vila i les sevesrealitzacions i... vaig callar. Ràpidament vam passar a unaltre tema de conversa.

ü/ Estepa joana

Aquests dies de tardor precedits de nuvolades i ventsón realment meravellosos per redescubrir els colors dela natura.

Aprofitant l'avinentesa, pujàrem a la muntanya de SesVoltes, també dita Es Telegrafo.

La vista era impressionant. Es destriava des de Menor-ca a Cabrera i era un plaer espiritual sentir l'airet de tra-muntana sobre la pell i poder observar aquells colors tannéts.

Com es lògic, vaig cercar si trobava aquella colòniad'estepa joana (Hypericum balearicum) que hi vaigdescobrir anys enrera. I efectivament encara en quedenalguns exemplars. A dir ver no feien gaire bona cara peròara, amb aquestes pluges, es referan

No tendria això més importància, si no fos que l'estepajoana és una planta endèmica de Mallorca, protegida ique, segons Masclans, normalment se sol trobar a partirdels vuit-cents metres.

ffl/ L'alga

És ben ver que les desgràcies mai no vénen soles.Per si no en teniem ben abastament

amb el forat de la capa d'ozó que ja arriba a ésser tangros com quaranta-sis vegades la superfície d'Espanya,amb el fort problema que representa la prevista faltad'aigua dolça en aquesta Illa,amb els encerts del Sr. Solchaga;amb els camps de golf i altres endemeses del GovernBalear;amb la famosa crisi de la qual no se'n parla gaire peròque en fa caure molts;amb la temporada turística que, segons diuen, s'acurçamés de cada any;amb tot l'embolic de Maastricht;amb el nostre clavagueram;o amb els enfits de l'any del Centenari,

ara ens ha comparegut l'alga.Una puny ema d'alga que ens ha comparegut de l'altre

cap de món, que es desenvolupa amb rapidesa i que nopermet la vida de les altres espècies de flora i faunamediterrània.

Vaja endemesa!I ara, què?.

IV/ Persones

A vegades, quan fruim d'una cercada soletat, quan niles persones, ni els animals ni les màquines -ni la televi-sió- ens distreuen, quan el silenci i la pau de l'entorn enstraspassen la roba i la pell, llavors...

Viure és realment una aventura meravellosa.La capacitat de pensar, de banda ésser característic de

les persones, és quelcom màgic, meravellós.Mitjançant el pensament podem imaginar, planificar,

dis-senyar, crear, suposar, conèixer, recordar, recrearallò que ja hem viscut o el que un altre ha fet,...

Un cos, és una mena de conjunt de màquines perfectís-simes, portentoses...

Si microanalitzam, qualsevol part d'aquest cos és capaçde sorprendre'ns.

Però potser aquests conglomerat de cèl.lules, de físicai química que és el cervell, se'n du la maina.

Amb una perfecte retroalimentació, sempre se'n surt demanera impecable a l'hora de justificar els propis pensa-ments i les decisions i accions derivades d'aquests pensa-ments.

Simplement màgic.Guillem Pont

Municipal Flor de Card-8-(196)

L'AREA SOCIO EDUCATIVACULTURAL DE L'AJUNTAMENT"A PROP DE TOTS"

Aquest mes d'octubre s'ha publicatel llibret "A prop de tots" del curs92/93 on es mostra la tasca que en elmunicipi realitzen els distints departa-ments que formen l'Area Socio edu-cativa: SMOE, Serveis Socials, Cen-tre d'adults, Serveis Esportius i lesbiblioteques municipals.

L'Àrea, creada per la Comissió deGovern ara fa dos anys, pretén donarresposta a les demandes socials, edu-catives i culturals de la comunitat.

Partim d'un plantejament d'equipmultiprofessíonal que intenta incidiren la població llorencina per a millo-rar la seva qualitat de vida donant-liuns serveis dins el seu municipi.

Amb aquest objectiu va sorgir elpla FIAP, que és un pla estructurat enquatre grans programes. Formació,Informació, Atenció i Participació sónels programes que nosaltres conside-ram prioritaris per avançar cap a unmunicipi cada vegada més desenvolu-pat. Pensam que si una persona repuna bona formació, té possibilitatsd'informació, se sent atesa i aconse-guim que participi dins la vida socialde la seva comunitat, serà una perso-na que se sentirà satisfeta de viure enel seu poble.

El llibret l'ha realitzat l'equip tèc-nic que treballa dins l'àrea, però pera dur endavant el programa comptamamb el suport de tots els serveis del'Ajuntament: secretaria, normalitza-ció lingüística, policia, urbanisme,manteniment i obres etc. A més de lacol·laboració de les associacions de

pares, tercera edat, centres escolars iel suport econòmic d'altres adminis-tracions. Creim que la coordinacióentre els diferents serveis municipalsi entre aquests i les distintes asso-ciacions del municipi fan possible unamajor eficàcia dels programes.

Quant als continguts "A prop deTots" inclou l'oferta formativa delCentre d'adults. Enguany hi ha pro-gramats més de trenta cursos, quevan encaminats a rebre una formacióprofessional, (recepció, anglès, ani-madors turístics, informàtica, auxiliarde clínica), a adquirir una titulació(graduat escolar, accés a la Universi-tat, etc), a més dels cursos d'oci itemps lliure, artesania, etc.

El curs passat tinguérem 419 matrí-cules repartides en 32 cursets, espe-rem que aquest curs la nostra ofertasigui prou interessant per a tothom ipuguem compartir moltes vedades del'hivern al vostre centre d'adults.

Dins el programa de formació tam-bé hem de ressaltar el curs "Parlemd'educació", que ja iniciàrem l'anypassat, se seguiran fent les tertúliessobre temes educatius a Sant LLo-renç, Son Garrió i Sa Coma. Quant ala formació esportiva per aquest cursel monitor d'esports, a més del bàs-quet i el voleibol, ha començat la pre-paració de cross, el tir de fona i l'at-letisme per a tots aquells nins i ninesque en horari extraescolar vulguinpracticar-los.

En el programa d'informació podeutrobar-hi els dies i els horaris que elsserveis socials, el servei d'informaciójuvenil i el servei d'informació a pa-res atendran les vostres demandes. Elcurs passat vàrem donar informació a91 persones, són serveis en els qualsaugmenta la demanda a mesura que lapoblació els coneix.

El programa d'atenció i prevenciópretén prevenir i atendre les possiblesdificultats sorgides dins l'entorn es-colar; oferim al professorat des deprogrames d'orientació professional,tècniques d'estudi i el servei de logo-pèdia, fins al diagnòstic i seguiment

de nins/es amb dificultats d'aprenen-tatge.

També dins el programa d'atencióhem d'assenyalar la importància delservei d'ajuda domiciliària en el qualuna treballadora familiar atén les ne-cessitats de persones majors o minus-val ides que no es poden valer perelles mateixes.

El programa de participació incloules activitats de dinamització que s'o-fereixen a les escoles i a la comunitaten general sobre el coneixement delterme, l'educació ambiental, l'educa-ció vial i el programa facem festa.Ens agradaria remarcar que aquestsdarrers programes varen ésser iniciatsper l'SMOE l'any 83, i ara la refor-ma educativa els introdueix en elscurriculums escolars, pel que ens hemavançat a les directrius del Ministerid'Educació. Podem afirmar, doncs,que som capdavanters a l'hora d'estu-diar el nostre entorn. Aquest curshem introduït el tema del turisme enel municipi on a més del material ques'ha fet (guies i fitxes) els alumnespoden anar a visitar un hotel de lanostra costa.

**¥**SOCIO EDUCATIVA CULTURAL

AJUNTAMENT DE ^ANT LLORENÇ

El curs passat realitzaren aquestsprogrames 598 al.lots.

Al darrer full del llibret hi ha tam-bé les activitats previstes per fer en-torn a les biblioteques municipals, ones fomenta la lectura de petits i gransmitjançant: concursos, guies, préstecde llibres, així com l'horari d'atencióal públic. L'any passat passaren perles nostres biblioteques 5.605 perso-nes, entre infants, joves i adults deSant LLorenç i Son Carrió.

Finalment, el llibret "A prop deTots" inclou un annex estadístic, onhi podeu trobar el nombre de partici-pants per programes i serveis del curspassat. Com a conclusions volem sub

Col·laboració Flor de Card -9- (197)

ratllar que :* Les dades ens demostren que el

pla FIAP té una bona acceptació perpart de la població.

* El fet que sigui un pla recolzatper altres administracions com el Mi-nisteri d'Educació, l'INEM, la Con-selleria de Cultura, la Conselleria deTreball i el Consell Insular ha fet quesuposi unes despeses mínimes al mu-nicipi. Això ens demostra que si hi hauna bona gestió tècnica a nivell muni-cipal, el poble es beneficia d'uns ser-veis i uns programes d'un cost econò-mic baix per l'Ajuntament.

Maria Bel Sancho i OrellCap de l'ÀreaSocio Educativa Cultural

Autonomia

El PSM presenta esmenes al projectede llei de transferències de compe-tències a les comunitats autònomesque accediren a l'autonomia perl'article 143.

Els nacionalistes demanen compe-tències en Educació, Comerç Inte-rior, Sanitat i Seguretat Social.

El PSM-Nacionalistes de Mallorcaha presentat un conjunt d'esmenes alprojecte de Llei de Tranferències deCompetències, resultat del pacte entreel PP i el PSOE. Aquest pacte va és-ser qualificat en el seu moment pelsnacionalistes com una veritable "burlaa la població de les Illes Balears .

La Llei que es va aprovar significano reconèixer el principi de singulari-tat de les Illes Balears, establint unauninformització a la baixa entre lesC.A. més endarrerides. Restam en elfons del sac. Sense un reconeixementde la nostra insularità!, de la proble-màtica de la nostra economia, de lanostra cultura i llengua, del nostredret a decidir des d'aquí sobre el fu-tur d'aquí.

Privant a les Illes Balears de lescompetències mínimes de l'autogo-vern es fa una veritable declaració delnostre país com a menor d'edat polí-tic. Un cop més se'ns discrimina. Uncop més el PP i el PSOE coincidei-xen, i demostren que hi ha un verita-ble govern de coalició en matèria au-tonòmica: Un govern centralista i uni-formitzador. El PP i PSOE són unamateixa cosa.

Pel PSM correspon a la C.A. deles Illes Balears impulsar la iniciativade reforma de l'Estatut, i correspon,per tant, tramitar la Llei aprovada pelParlament de les Illes Balears el1991, tan sols amb l'abstenció delPSOE, de Reforma de l'Estatut.

Els nacionalistes plantegen, a lesseves esmenes l'assumpció de 4 com-petències més per a les Illes Balears:l'Educació (en tant que som l'única

CIAL

3 C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITÀRIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

C.A. amb llengua pròpia que no haaconseguit encara les competències enensenyament), es proposa que en eltermini de tres mesos a partir de l'en-trada en vigor de la llei, es constituei-xi la Comissió Mixta de traspassos;Comerç Interior, ja que és impres-cindible per a regular l'activitat en unsector fonamental; Sanitat i Segure-tat Social, en la mesura en que ésimprescindible un tractament específicd'aquestes àrees.

El PSM és conscient que aquestsquatre aspectes són tan sols una partdel conjunt competència! que se'nspretén restar. Règim Local, Policiaautonòmica, Justícia, execució de lalegislació penitenciària, planificacióde l'economia, etc., resten tambécom a clares discriminacions, ques'hauran de plantejar com a necessà-ries per a un futur autogovern.

Oficina de Premsa

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Batec Flor de Card -10- 198)

Prsentació FIAP

Aquest mes d'octubre, l'area So-cio-educativa cultural, ha presentat unllibret informatiu als mitjans d'infor-mació (Flor de Card també hi va serconvidat).

Aquest llibret presenta el mateixestil del de l'any passat. Hom segueixorganitzant un bon grapat de cursos,que segurament seran tan participatiuscom els altres anys.

Aviat començaran les classes, moltdiverses i divertides. Els cursos d'a-dults ja compten amb una tradició iamb el temps esdevindran un comple-ment molt necessari per a la sempreconstant i seguida formació.

Ses Verges

Dia 21 d'octubre a l'escola MestreGuillem Calmés i per celebrar la festade Ses Verges, l'APA i l'escola vanorganitzar una bunyolada. Pares, ma-res, mestres i alumnes varen fer bu-nyols: uns varen sortir amb forat i al-tres sense; però el cert va ésser queno en va quedar cap. Ben cert que elsque en varen menjar s'ho passarenmolt bé i a més a més els trobarenmolt bons. Salut i fins l'any que ve.

Guillem Nadal.Galerie ReckermannColònia

En el mes d'Octubre i a una galeriaAlemanya en Guillem Nadal va ina-gurar una exposició. Les notícies queen tenim és que fou tot un èxit. Nos-altres des d'aquí ens hem conformatamb pegar una ullada al catàleg, queper cert està immillorable. Amb lesfotografies fetes per Na MargalidaMorey ens hem pogut il·lustrar ambla pintura de Nadal. Encapçala aquestcatàleg un pròleg titolai "El viaje a lasombra" i està signat per Vicente

Lorca.No cal dir que desitjam a aquest

pintor llorencí el que es mereix.

Inauguracióbar Ca'n Pedró

En Pedró Santandreu, Treufoc, i laseva família, ha obert una cafeteria ala carretera de Son Servera.

Es va inaugurar dia vint, i hi assistímoltissima de gent. Els desitjam quetenguin molts de clients i que d nego-ci tiri molt envant.

Publicació llibre

Aquest mes ha sortit publicat, dinsuna col.leció de la Universitat, un lli-bre d'en Guillem Pont.

Aquest pedagog llorencí ja en duuun bon grapat de publicats, tant en elcamp de la pedagogia com en el de la

recerca antropològica.L'autor parla de l'experiència enri-

quidora que ha suposat Ses Sitges in'extreu una serie de conclusions.

Enhorabona per la feina i que aviaten puguem veure un altre de seu.

Batec

Aquest mes el batec és una micamagre de notícies. Sant Llorenç tam-poc no és cap urbs importantíssima enla qual els esdeveniments extraordina-ris sovintegin. Però bé, encara així itot feim qualque cosa. Aquest mesmenjàvem una bona xocolatada, i ai-xò ha sortit. Hem de dir que ha estatimprescindible l'ajuda de na CatalinaMaria i na Rosa. Moltes gràcies i finsel mes que ve.

Sol, i de dol

Bàsquet

El dia 25 va començar la lliga debàsquet per a cadets, i a l'equip deSon Garrió li va tocar desplaçar-se alcamp d'un dels favorits: el Patronat,a Ciutat.

Encara que la pallissa fos de cam-pionat (91-33), els nostres jugadorsno amollaren fins que l'àrbitre va pi-tar l'acabament de l'encontre, i crecque en acabar la lliga hauran guanyatmolts de partits, ja que els adversarisfa molts d'anys que juguen dins e-quips federats i els nostres enguany ésla primera vegada.

Coratge!

Aparcaments

Dins el mes passat es col·locarendiverses senyals de trànsit per algunscarrers del poble, a fi que els cotxesaparquin quinze dies a cada banda.

Era una vella aspiració dels veï-nats, que o havien de sofrir els cotxesdavant la porta o aguantar els esquit-xos dels qui passen en dies de bruscamés aviat del que assenyala la pru-dència.

Llibres Flor de Card -11- (199)

Ses SitgesUna experiència en el camp dels equipamentsper a l'educació ambiental

Josep Cortès

Si hi ha una persona en el poblepredestinada a la iniciació de col·lec-cions literàries, no hi ha dubte queaquesta persona és en Guillem Pont.L'any 1972 ja va començar la revistaFlor de Card; el 1983 publicà el pri-mer volum de la col.leció Els nostreseducadors, de l'ICE, sobre el mestreserverí Jaume Fornaris; l'any se-güent sortí al carrer el niímero "O" dela col·lecció Informacions, de Ses Sit-ges; el 1987 Flor de Card li edità"Sant Llorenç, ahir", a la nova col-lecció Es Pou Vell; també com a einade treball de Ses Sitges, el 1987 vacrear la col·lecció Ses Conxes, que téa punt de treure el número 3; i aquestmes, per acabar, ha iniciat una novacol·lecció de la Universitat sobre l'E-ducació ambiental. A part d'aixòtambé fou l'impulsor del vocabulariBrulla, que edità el Govern Balearper als infants. I no podria asseguraramb certesa que no me n'he deixadacap dins el tinter.

El llibre que comentam, talmentcom ho indica el seu nom, conta l'ex-periència de Ses Sitges entre els anysque van de 1983 a 1988, quan encaraera conegut com a "Centre d'Educa-ció Ambiental", i no com ara, quejaes presenta com a "Granja-Escola".

A la introducció descriu la finca,els habitacles -tant per a les persones

com per als animals-, els motius queel dugueren a iniciar aquesta experi-ència, el mètode emprat i les einesper a dur-la a terme.

En el següent apartat parla delsfonaments teòrics, les propostes defeina i els diferents programes quedesenvolupà: Un dia a Ses Sitges, perals alumnes del cicle mitjà d'EGB; laVisita, destinada a mostrar les ins-tal·lacions als educadors; les Jorna-des, durant les quals es deixaven lesinstal·lacions a altres grups; i algunespropostes menys desenvolupades perals cicles inicial i superior.

A continuació hi ha una llarga rela-ció de dades estadístiques sobre elsresultats d'aquests anys: nombre d'a-lumnes -tant per sexe, tipus d'escola(pública/privada), procedència (Ciu-tat/pobles)-, subvencions, activitatsdesenvolupades, etc. Al final d'aquestapartat s'analitzen unes conclusions iuna valoració de les dades.

Tot seguit es tracten els aspectesdidàctics, el material, els problemesque més sovint han sorgit i un curiósanecdotari desglossat en diversos a-partats: curiositats vàries, desconei-xement de l'entorn, l'efecte de la vi-sita i la desinformació dels nins. Lapart teòrica del llibre acaba en unesconclusions i una bibliografia.

A l'apartat dels annexos s'incloueníntegrament el Projecte inicial delcentre i el programa Un dia a Ses Sit-ges, publicats a la col·lecció Informa-cions, algunes Guies d'observació (elssembrats, foravila i la figuera), diver-ses fitxes dels Tallers de transforma-cions (el pa i crespells), una mostrade la col·lecció Ses Conxes, la quetracta de l'elaboració del pa, i al-gunes Fitxes de control de les activi-tats que s'hi duen a terme.

En definitiva, un llibre que potésser molt útil als educadors que esdecideixin per l'educació ambiental.

Homenatge Flor de Card-12-(200)

Josep M. Llompart:Urbanitat i cortesia

"Un home que ha fet pa fs: gràciesLlompart". Aquest és el lema que en-capçala l'homenatge pròxim que esvol retre a Josep Maria Llompart.Nosaltres, des de la revista Flor deCard, que ens en forneix l'oportu-nitat, ens sumam a aquest ben meres-cut reconeixement.

Des d'aquestes pàgines caldria, pe-rò, parlar una mica de l'home i de laseva tasca, que el defineixen.Els ad-jectius que hom li atribueix-polifacè-tic, obert, intel·ligent, lúcid,gran po-eta, etc...- són sempre una

Josep M.. Llompart

JERUSALEM.- A/J J» Mpj

que leí atanrtej ací rellotgenu tomam« • *«r leve« mai més.Aim ja up« (jut mai no poarìu albirate-n 1 »irréel, civcltr* t o* umori,twrmuMlaau a ftrqucr«. If* torre«oc J<ru*al««ì.

Po,.,.

62

gran home. Convendría reflectirdamunt paper la seva persona, ínte-gra, capaç d'escriure les paraules mésprecises d'un poema, o d'obtenir lesmés abrandades ovacions d'un públicque aclama el seu discurs.

Josep M. Llompart va néixer a Pal-ma ara faja un grapat d'anys (1925).Va col·laborar amb F. de Borja Moll,a la seva editorial, d'ençà del tempsdel dictador Franco. Llompart és unhome de lletres, abocat dins la poesia(subtil, feta randa amb delicadesa).Els seus llibres de poemes són moltconeguts: Poemes de Mondragó, Laterra d'Argensa, Memòries i confes-sions d'un adolescent de casa bona,Urbanitat i cortesia, Mandràgola, Je-rusalem, Spiritual, etc... Potser elsdos llibres que pel temps em lliguemmés amb el poeta són Jerusalem i elseu darrer (del qual diu l'autor quesignifica el tancament del seu ciclepoètic), Spiritual. En aquests dos dar-rers llibres, el poeta sent, en el pri-mer, la mort propera, l'enyorançad'una infantesa que s'esmicola en elpassat; en el segon, després de lamort, al poeta ja no li pertany ni untemps ni una ombra; s'ha confós, al'instant final, la solitud, l'amor, lamort (Morsamor):

Josep M. Llompart

';PAÏSOS CATALANS?

i altres reflexions

part només d'allò que ell és. Perquè,senzillament, en principi, ell és un

FI

Quan se't trencavamirall del tempsquan et collienparrac al vent,l'esguard alçavesper sempre més.

T'has fet un homei ara ja etsdefinitivaforma d'acer.

Claror i silenci,perfil i gest:formigues passenran de carrer.

Josep M. Llompart, juntament ambels companys de la generació de1950, situa la poesia mallorquina a unescaló nobilíssim de la poesia catalanadel segle XX, fent honor, alhora, alsgrans mestres que Mallorca aporta ala nostra cultura (Costa i Llobera, J.Alcover, Rosselló-Pòrcel, etc...).

Tan magnífics com els seus versossón els seus parlaments. No fa gaire,es publica Països Catalans? i altresreflexions. Aquest llibret, de lecturaagradable i distreta, permet de conèi-xer el grau de domini lingüístic que tél'escriptor, i, sobretot, l'anàlisi de-tinguda que realitza de la nostra na-

Diversos Flor de Card -13- (201)

ció. La seva força de convenciment,d'explicació detallada i clara, l'emo-ció que s'hi traspua, surten de la pà-gina, s'enlairen i ens travessen unamica l'ànima. A tots els qui llegireuaquestes línies en recoman sincera-ment la lectura.

Hem d'esmentar, també, sa feinacom a crític literari, com a traductormagnífic, com a prologuista, com aarticulista a diversos mitjans de co-municació, on demostra sempre unaprosa acurada, detallada, magnífica-ment enfilada. Seria llarguíssim rela-cionar totes les publicacions que hancomptat amb la seva lletra. Fins aquí,però, discretament hem llegit la sevaveu i, a poc a poc, l'hem conegut.No surt a la televisió i no és habitualdels diaris, però hem gaudit de les se-ves memòries, i d'articles diversos ide pertot arreu. De temes tan disper-sos com l'illa de Cabrera, o d'un ho-menatge a Mossèn Salvador Calmés,llorencí il·lustre. Temes tan dispersoss'arrepleguen entorn d'un mateix sen-timent que es resumeix en: Siau quisou. Perquè a tot allò que ens fa sa-ber qui i què som, Josep M. Llom-part hi fa acte de presència.

Per tot això, per la seva dedicació,endemés, dins entitats culturals, i pelseu continu acte de fidelitat a la nos-tra nació, gràcies Josep M. Llompart,d'ací, des de Flor deCard. Hem mi-rat aquesta terra, i com que l'agre dela qual poca cosa més dóna, vos po-dem oferir ara aquestes paraules,perquè vós formau part de la gent queens salva els mots.

Pere J. Santandreu BrunetOctubre 1992

Tal dia com avui

ARA FA 70 ANYS* Que es va fer la plaça de Jaume

Santandreu, darrerament també cone-guda per la plaça del quesito.

ARA FA 40 ANYS* Que Apol.Iònia Vicens ocupà la

plaça de comare.

ARA FA 25 ANYS* Que s'aprovà el Pla General de

la Zona Costanera.

ARA VA 20 ANYS* Que l'Escola Graduada de Sant

Llorenç es convertí en Col·legi Na-cional Mixte Comarcal.

ARA FA 15 ANYS* Que l'escolà no estira les cordes

de les campanes de l'església, ja ques'hi va instal·lar un motoret.

ARA FA 10 ANYS* Que Miquel Vaquer va presentar

l'agrupació local d'Aliança Popular.* Que Bartomeu Pont va instaurar

el Centre Democràtic i Social a SantLlorenç.

* Que se celebraren les eleccionsgenerals que donaren la majoria abso-luta al PSOE en el govern de l'Estat.A Sant Llorenç va guanyar AliançaPopular.

ARA FA 5 ANYS* Que l'Ajuntament va crear el

Museu Arqueològic Municipal, se-guint la iniciativa d'Alfred FrancescFuster Arnau, qui en seria nomenatdirector.

* Que s'inaugurà la depuradora deSa Coma.

* Que Francesc Sapiña dirigeix labanda de música de Sant Llorenç.

Josep Cortès

*<¥**SOCIO EDUCATIVA CUITURAL

AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ

Anunci

CURS D'ANGLÈS I ALEMANYTURÍSTIC

Durada dels cursos: 240 hores, dedilluns a divendres de 9 h. a 13'15hores.

Lloc: Centre d'adults de Sant Llo-renç.

Cursos dirigits a menors de 25anys inscrits a les oficines de l'INEMi a majors de 25 anys amb més d'unany d'antiguitat a l'atur.

Inscripcions: Fins dia 28 d'octubrea les 13 h. a les oficines de l'INEMde Manacor.

Telèfons//o

/ov2.

Ajuntament

Policia municipalPolicia nacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Son ServeraAmb. de ManacorSon DuretaEscolaBombersC. Roja (ambulància)JutgeFuneràriaGESAGrua

^- .

o° o)o/

o/

56 90 035692005694 1155004456 70 2056 90 8356 95 9756 71 6855 42 022891 0056 94 8355008020 01 025690465260535541 11550344

Ecologia Fiorde Card -14- (202)

La Llei d'Espais Naturals, aprova-da el mes de Gener de 1991, corregreu perill. Fa pocs dies, el grup par-lamentari PP-UM ha presentat al Par-lament Balear una proposició que, sis'aprova, representaria desvirtuar unade les lleis més progressistes de lesemanades de la cambra autonòmica, irecolzada per un ampli consens so-cial.

Un gran nombre d'entitats, organit-zacions cíviques, partits, etc, ha deci-dit crear una coordinadora denomina-da Plataforma en defensa de la Lleid'Espais Naturals.

L'objectiu d'aquesta estructura noés altre que dur endavant una activacampanya en defensa de la Llei d'Es-pais Naturals, tractant d'impedir pertots els mitjans legals que se consumila modificació a la baixa de la llei.Un dels punts culminants de la cam-panya serà l'organització d'una mani-festació pels carrers de Palma en de-fensa de la llei d'Espais Naturals, queesperam sigui la més gran concentra-ció humana de la nostra història.

Tenint en compte la importància iprestigi de la vostra entitat, i coneixe-dors de la vostra sensibilitat cap a laconservació del patrimoni natural, go-sam fer-vos tres precs ben concrets:

1) Incorporar la vostra entitat al'esmentada Plataforma en defensade la Llei d'Espais Naturals.

2) Adherir-vos de manera oficial alManifest adjunt, i queja ha signat ungran nombre d'entitats; i

3) Contribuir amb una aportació e-conòmica, de la quantia que vosaltresmateixos fixeu, a les despeses de lacampanya (compte número 2237-42de l'oficina 390 de "la Caixa").

PLataforma en defensa de laLlei d'Espais Naturals

Manifest

-*X¿S£ ;

.Ktff*-'-'

äSfätöKv

j:f? ;,;;> . :-í' : • • • .,. • :.¿ • . : • ; ; - $$%:•*&#

^^K^M^f^íi^^'"^^mm^**^JGiP?d:v

**^~~djÍ£V: •'•: \v 'N; - : -' ^*Hi N^S,, -.,.. '" ^»//¿.- . -¿í*«:.::***-v'.j¿:•W :>-£ *••

~\ï«sis ?*' ••^esea^nssK·ïf ííaaHtesia.'Sp. .•**•«*>. -s f^vím.?:,m

Els espais naturals de les Balearsconstitueixen el patrimoni col·lectiu

més important de les nostres illes,tant pels valors intrínsecs d'aquestesàrees, com per motius culturals, eco-nòmics i de qualitat de vida. És res-ponsabilitat indefugible de tots contri-buir a la preservació d'aquests espais,possibilitant així la seva transmissió ales generacions futures.

Des de gener de 1991 comptam ales Balears amb una llei de protecciódels espais naturals, una de les aspira-cions populars més sentides dels dar-rers anys.

Dissortadament ja s'ha presentat alParlament Balear una proposició perrebaixar la protecció que atorga

aquesta llei. La seva aprovació supo-saria una greu amenaça per a la con-servació del nostre patrimoni natural,i constituiria un acte d'irresponsabili-tat històrica.

Les associacions, sindicats, partits,entitats i institucions que signen a-quest manifest demanen:

* Que no sigui acceptada aquestaproposició de modificació a la baixade la Llei d'Espais Naturals.

* Que es prenguin mesures efecti-ves per assegurar la conservació efec-tiva de les àrees incloses al catàleg.

El temps de setembre Flor de Card -15- (203)

Resum comparatiu de! mes de setembre Plu i a en el terme

Cafn XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Temperatura màximaTemperatura minimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitjaBoiresTempestesCalamarsaPluja (l/m2)Dies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel cobertGeladesPols d'AfricàVelocitat del vent

1991

32'511

23'528'518'2

291

81'353

22

39'6 SW

1992

301022

27716'4

1

0'615105

1SSV

Ses Planes (Ca'n Toni) 0'6Son Vives (Ca'n Pedró) l'6Son RocaSa Fontpella 0'5Sant Llorenç (Ca'n Xesc) 0'6

Des d'on ha bufat el vent

\8

Viatges

UltramillorAgència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Poesia Flor de Caní -16- (204)

A la MalibranPETITA INTRODUCCIÓ

María Felicia García, dita Malibran (1808-1836),cantatriu italiana, debutà a I1Opéra el 12 de gener de1828. Era morena i esculturalment bella, a parer de La-martine, mentre que Pontmartin ens exalça aquesta bellacriatura que ens lliurava Shakespeare a través d'en Ros-sini, car ella triomfava sobretot en el paper de Desdèmo-na. Morí a resultes d'una caiguda de cavall, és ver, però,molt fadigada, continuava pujant a l'escena i va ser lavíctima de la seva ànima de gran artista.

El Salze és el títol de la famosa romança cantada perDesdèmona en l'esmentada òpera de Rossini, Otello(1816). Musset se'n serveix per crear el seu llarg poemadel mateix nom. D'altra banda, el salze era l'arbre prefe-rit del nostre poeta; basta veure la Confession d'un enfantdu slède o, més explícitament encara, la primera estrofade Lucia, els versos de la qual foren gravats a la sevatomba del cementiri del Père-Lachaise:

Cars amics meus, en jo morirPlantau un salze al cementiri.M'agrada el seu fullam plorós,La pal.lidesa me n'és dolça,I donarà una ombra lleugeraa la terra on reposaré.

Medalló deDavid d'An-gers, 1831,

que representael nostre poeta

quan teniavint anys.

W*'

MussetA la Malibran

Estances

Sens dubte és massa tard per parlar encara d'ella.D'ençà que ja no hi és quinze jorns són passats,I en aquest país nostre quinze jorns, ho sé jo,Fan d'una mort recent una vella notícia.D'algú d'una altra banda que el pesar s'anomena,L'home, pertot arreu, aviat en té prou.

IIOh Maria Felicia!, el pintor i el poetaDeixen, en expirar, uns immortals hereus;J amai l'airosa nit no els pren del tot sencers.A falta d'acció, llur ànima inquietaDe la mort i del temps emprendrà la conquesta,I, ferits en la lluita, cauran talment guerrers.

IIIAquell damunt el bronze gravà el seu pensament;En un ritme daurat l'altre el cadència;Tot d'una que l'escoltes, n'esdevens un amic.A la tela, en morir, Rafael el deixà,I, per a que el no-res no el toqui mai a ell,N'hi ha prou amb un nin que dorm damunt sa mare.

IVCom si fos d'una llàntia una flama fidel,Al fons del Partenó el marbre inhabitatEns donarà de Fídies l'eterna recordança,I la jove Afrodita, de Praxiteles filla,Somriu encara, dreta en sa divinitat,Als segles impotents vençuts per sa beutat.

VRebent d'època en època una vida novella,Així se'n van a Déu les glòries d'altre temps,Així el vastíssim eco de la veu de tot geniEsdevé dels humans la veu universal...I de tu, morta ahir, de tu, pobra Maria,Al fons d'una capella ens restarà una creu!

VIUn creu!, i l'oblit, la fosca i el silenci!Escoltau!: és el vent, és l'immens oceà;Hi ha un pescador que canta al costat del camí.I de tanta beutat, d'esperança i de glòria,De tants acords tan dolços d'un instrument diví,Ni una feble alenada, ni un eco llunyedà!

VIIUn creu!, i el teu nom escrit en una làpida,Que ni és tan sols el teu, sinó aquell d'un espòs:Això és tot quant de tu deixes damunt la terra;I aquells que et voldran veure a la casa darrera,No trobant-hi aquest nom estimat de tothom,No sabran, per pregar, a on posar els genolls.

Poesia Flor de Card -17- (205)

ViliOh Nineta!, a on són, bella musa adorada,Aquests accents d'amor, de terror i d'encís plens,Que el vespre s'envolaven del teu llavi inspirat,Com un perfum lleuger de damunt l'arc florit?On vibra mentrestant aquesta veu plorosa,Aquesta arpa vivent aferrada al teu cor?

IX¿No era encara ahir, esbojarrada nina,Quan amb vena burleta vas animar Coril.la,I que ens vas adreçar, juntament amb Rosina,Refílets amorosos i ullades espanyoles?Plors pels teus braços nus, quan cantaves el Salze,¿No era encara ahir, esblaimada Desdèmona?

X¿No era encara ahir que a la flor dels teus anysTravessaves Europa, una lira a la mà;Dins la mar, tot rient, a nedar t'hi tiraves,Cantant la tarantella al cel napolità,Cor d'àngel i lleó, lliure ocell passatger,Nin polissó avui vespre, santa artista demà?

XI¿No era encara ahir que beneïda i èbriaTota sola estiraves un poble transportat,I que França i Itàlia, i Londres i Madrid,Duien fins als teus peus l'or tan cobdiciat,L'or sagrat dues voltes que pagava el teu geni,I que als teus peus sovint deixà ta caritat?

XIIQuè feres per morir, oh pobra criatura,Bella imatge de Déu, que daves pel camíAl ric un poc de joia, al desventurat pa?Ah!, qui colpeix així, dins la mare natura,I quin cec segador, afamat de pastura,Al damunt dels millors gosa portar la mà?

XIII¿No en té a bastament l'àngel de les tenebresQue en aquest segle a penes comptem amb un gran nom?¿Que Géricault, Cuvier, Schiller, Byron i GoetheSiguin colgats d'ahir baix de les lloses fúnebres,I que haguéssim de veure tantes cèlebres mortsDins l'abisme entreobert seguir Napoleó?

XIV¿Ens caldrà perdre encara els qui més estimam,I haver d'anar, plorant, a cloure'ls les parpelles,Des que un raig d'esperança els ha brillat als ulls?El cel, als qui elegeix, els enveja llavors?¿O ens caldrà creure, ai las!, el que ens deien els pares,Que quan un mor tan jove un és amat dels déus?

XVAh!, quants, de poc ençà, són partits plens de vida!Baix dels xiprers antics quants de salzes novells!La cendra de Robert a penes refredada,

Bellini cau i mor! -Una lenta agoniaS'enduu Carrel sagnant a l'eternai repòs.El llindar d'aquest segle és empedrat de tombes.

XVIQuè ens restarà, a nosaltres, si l'ombra insaciable,Des que el cor ens batega, ve i ja tot ho amortalla?Nosaltres que sentim ja el sòl tan variable,I, damunt tantes restes, marxam cap al futur,Si el vent, al davall nostre, talment greña l'arena,De quin dol el Senyor vol idò que ens vestim?

XVIILlàstima!, Marieta, tu ens restaves encara.Quan, al damunt del solc, l'ocell canta a l'aurora,El llaurador s'atura, i, amb el front tot suat,Aspira en l'aire pur un buf de benaurança.Talment ens consolava ta veu fresca i sonora,I els teus cants cap al cel s'enduien el dolor.

XVIIIAllò que ens cal plorar damunt la jove tomba,No és tant com l'art diví ni els seus savis secrets:Ja hi haurà qui estudiï aquest art que creaves;És l'ànima, Nineta, i la grandesa càndida,Aquesta veu del cor que sola al cor arriba,Que ningú, rera teu, no ens tornarà jamai.

XIXAh!, tu encara viuries sense ànima indomable.Fou aquí l'únic mal, i el feix inconegutBaix del qual el bell cos vinclà's com una canya.Sostengué molt de temps la lluita inexorable.És el Totpoderós, és la Musa implacableQue als seus braços de foc t'ha portat a la tomba.

XXPer què no sufocaves eixes flames ardentsQue el teu pit palpitant no podia albergar!Viuries, et veuries seguida i aplaudidaPer gent indiferent a aquest públic cansat,Que prodiga avui dia el seu favor inconstantA unes gents que, és clar, tampoc no han de morir.

XXIConeixies tan poc la ingratitud humana?Quin somni vares fer de matar-te per ells?¿Alguns ramells de flors et lliuraven tan vana,Per venir a vessar-nos vers plors damunt l'escena,Quan hi ha tants d'histrions i d'artistes famosos,Coronats mil vegades, que dins els ulls no en tenen?

XXIIPer què no decantaves la testa per somriure,Com fa la gent aquí fingint emoció?Ai las!, tant t'estimaven que no ho haurien vist.Quan cantaves el Salze, en lloc d'aquest deliri,Per què no t'ocupava dur bé la teva lira?La Pasta ho feia així: no la imitaves tu?

(Continua a la pàg. 20)

Si lleu.. Flor de Card -18- (206)

MOTS CREUATS

8 9 IO il 12

Horitzontals: 1 .-Fer més nombrós.2.-Mirada ràpida. Reunió d'un certnombre de caps de bestiar que escrien i fan pasturar plegats. 3,-Primerdia de la lluna. Nom de consonant.4.-Quasi tot un imán. Anotació almarge d'un escrit. 5.-Que tenen unpreu elevat. Dues de ben diferents.Al rev. càntir d'un broc amb nansa.6.-Símbol del iode. La primera. Nomde lletra. Cinquanta i cent romans.7.-Capell lleuger de teixit de palma,d'ales amples. Espai a recórrer peranar d'un lloc a un altre. 8.-Al rev.,afirmació. Corrent impetuós d'aigua,esp. el que es forma sobtosament peruna forta ploguda. 9.-Dit del qui téaversió contra algú. Nom de lletra.10.-Ocultat. Símbol del sofre. Renouque segueix al llamp. 11.-Part del coshumà que s'estén des del coll al ven-tre i conté el cor i els pulmons. Un.Al rev. Nota musical. Símbol del ni-trogen. 12.-Indeterminada. Vocal.

Verticals: 1.-Circumscripció admi-nistrativa regida per un ajuntament.tnemilA. 2.-Entre el turcs, doctor dela llei mahometana. Pèrdua de la fa-cultat d'expressar o d'entendre sím-bols. 3.-Alabaran. Part d'un ormeigde pesca on van enganxats els suros.4.-Mig timbal llarg i prim usat pelspobles orientals. Consonant. Nom dela primera lletra de l'alfabet. Nom delletra, en aquest cas una consonant ial revés. Consonant. 5.-Representaciómental d'una cosa real o imaginària.

Cent mil. Adjectiu possessiu. Símboldel iode. 6.-Inflamació del pàncreas.7,-Cinquanta. Embarcació d'esport dequatre, vuit o sis rems. Mascle del'oca. Consonant. 8.-Enfadat. Símboldel crom. Mig saient. 9.-Gos. Símbolde l'alumini, sessem sei netab se noiapsE. Dues de ben diferents. 10.-D'una manera amical. La primera.11.-Fer ús de la raó per conèixer ijutjar. 12.-Al rev, lloc ocupat per uncos de tropes per a una operació mili-tar. Consonant. Cadascuna de les ele-vacions produïdes en la superfícied'un líquid.

SolucionsHoritzontals: 1.-Multiplicar. 2.-U-

llada. Ramat. 3.-Neomenia. Ics.4.-Ima. Acotació. 5.-Cars. Rl. Laop.6.-I. A. Ce. Lc. 7.-Panama. Carni.8.-Is. Torrent. 9.-Enemic. Ena. 10.-Amagat. S. Tro. 11.-Pit. I. Al. N.12.-Aorística. A.

Verticals: 1.-Municipi. Ap. 2.-Ule-ma. Asemia. 3.-Lloaran. Nato. 4.-Tam. S. A. Eg. R.5.-Idea. Cm. Ma.I. 6.-Pancreatitis. 7.-L. loi.'Oc. T.8.-Irat. Cr. Sai. 9.-Ca. Al. Are. Le.IO.-Amicalment. A. 11.-Raciocinar.12.Tsop. T. Ona.

BROU DE LLETRES

Solució

Ajut, ajustar, ajusticiar, ajunta-ment, ajupir, ajaçar, ajonjolí, ajornar,ajupat, ajust.

Demografia

NAIXEMENTSDia 5 neix a Sa Coma na Maria

Elena Sierra Megias, filla de n'Anto-nio i na Maria Dolores. Enhorabona!

Dia 29 i a Sant Llorenç, neixen enMaties i en Francesc Alzina Soler,fills d'en Bartomeu i na Margalida.Que tot els sigui enhorabona!.

MATRIMONISEn Joan Galmés Brunet i n'Heidi

Greven es casaren a Sant Llorenç dia24. Salut!

DEFUNCIONSN'Onofre Soler Brunet, casat, morí

a Sant Llorenç dia 20. Tenia 70 anys.A J B C D R A N R O J AJ A E A Q A D A A B C JC F J J J P A I J R D UD E O U A T L A U A E SR S T P N L A N P M L TO R T A I T A I I T R IL A E T N A A O R B S CT Ç T S 5 D E M D Z T IS A S D L T E I E I X AS J U V M E S A R N A RT A J U S T A R E M T LS N A A A R S T E P S OA N C T I L O J N O J AC B D E F G D H J U I P

Dins aquest brou de lletres, si noteniu veça i vos esforçau un poc, hitrobareu deu paraules que comencenpel prefix "AJ".

Descansi en pau.Maria Galmés

CiclismeA darreries del mes passat la corre-

dora Margalida Fullana va guanyar lapujada a Montjuich, on competien 34ciclistes entre les quals s'hi trobavendiverses integrants de l 'equip nacionalde pista.

Per la temporada que ve, la nostraciclista està gestionant o bé la sevainclusió a l'equip nacional de fons obé el fitxatge per un quip de Lleó.

Enhorabona i endavant amb elstriomfs.

Flor de Card -19- (207)

L'AIGUANO

L'aigua és vida.Necessitam aigua de bona qualitat per viure i

solucionar una qüestió crucial per al mediambient, la salut, l'economia, el futur...

Temes que ens afecten a tots i de ben a prop.I a més de ser-nos essencial, a les Balearsés escassa. Des de sempre, però de cada vegada més a causa

del progrés i el turisme, que per a nosaltres és gairebé elmateix.

Per això, el Govern Balear, en línia amb la sensibilitatecològica de la nova Europa, ha posat en marxa el cànon de

sanejament d'aigües per finançar entre tots una actuacióferma per aturar la contaminació de la

Laudanopot esperar.Les-nostres

accions d'oralsón garantia

defiuw.

natura i iniciar la recuperació, l'estudi i unmés gran aprofitament de tot el cicle naturalde l'aigua. En definitiva, una millora de lanostra qualitat de vida.

Per resoldre les possibles dificultats a l'hora d'aplicar la Llei delcànon, adreçau-vos alServei del cànon de sanejament d'aigües(c/del Palau Reial, 19-B, Palma, tel. 71 84 49)0 als Serveis Territorials de Menorca(av. de Menorca, 90, 2a, Maó, tel. 35 12 67)1 d'Eivissa - Formentera(c/d'Aragó, 104, Eivissa, tel. 39 02 85)

EL CANON VALL'ESFORÇ

GOVERN BALEARC O N S E L L E R I A D ' E C O N O M I A I H I S E N D A . D i r e c c i ó G e n e r a l d ' H i s e n d a

La imatge Flor de Card -20- (208)

1972

Encara noes coneixel termetercera edat.Els velletsde la vilaaprofitenqualsevol redoça l'ull del solpercontar-se cosesipassar el temps.

(Vedelapàg. 17)

XXIII¿No pensaves, idò, artista caparruda,Que aquests crits insensats que et sortien del corDe ta galta amagrida la blancor augmentaven?No pensaves, idò, que en el teu pols ardent,la teva mà es posava cada dia més trèmula,I que era temptar Déu això d'amar el dolor?

XXIV¿No senties, idò, que la bella jovençaDels teus ulls fadigats s'escolava en rieres,I del teu noble cor s'exhalava en sanglots?Quan dels qui t'estimaven tu veies la tristesa,No senties, idò, que una fatal gateraBressava, vida errant, els teus darrers brancams?

XXVSí, sí, ho devies sebre, que en sortir del teatreun vespre amortallada caldria que et colgassis.Quan qualcú et referia més freda que alabastre,

Quan el metge mirava de la vena blavissaVessar-se gota a gota una sang ennegrida,Sabies quina mà t'havia ja tocat.

XXVISí, sí, ho devies sebre, i que, en aquesta vida,Res no és bo sinó amar, no és ver sinó sofrir.Cada vespre en cantar et senties més pàl·lida.Coneixies el món, i la massa, i l'enveja,I, dins el cos cansat concentrant el teu geni,Tu esguardaves també la Malibran morir.

XXVIIMor doncs!, mors dolçament i acompleixes la tasca.Al que l'home aquí baix li donà el nom de geniÉs la necessitat d'amar; la resta es va.I, ja que tard o d'hora l'amor humà s'oblida,És d'una ànima gran i d'un feliç destí,Expirar com tu ho fas per un amor diví!

(Publicat el 15 d'octubre de 1836dins la Revue des Deux Mondes)