Paleo-Butlletí Nº3 (2013) Secció de Paleontologia de l’AECC

Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994

Jordi Sanchez (jordisanchezr@gmail.com)

L‘eocè de Castellolí (Anoia-Barcelona) és conegut sobretot pels seus jaciments de coralls madreporaris, dels quals s’han fet estudis tant importants com els realitzats per Solé Sabarís (1942) o més recentment per Reig Oriol (1990).

Menys coneguda, és la fauna equínida d’aquesta zona entre la que destaca la presència de gèneres com Leiopedina, Eupatagus o Echinolampas.

Leiopedina tallavignesi Cotteau, 1856 de l’eocè de Castellolí (Col·lecció: J.Sanchez)

L’any 1994 va ser descrita en aquesta zona una nova espècie d’eriçó, Cenofibula castriauliensis, un clypeasteroid únic que només es troba al bartonià de Castellolí.

A continuació s’enumera la descripció taxonòmica d’aquesta espècie (Durham et al, 1966)

Ordre CLIPERASTEROIDEA Agassiz, 1872 Subordre LAGANINA Mortensen, 1942 Família FIBULARIIDAE Gray, 1855 Gènere Cenofíbula Gasser, 1994 Espècie Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994 (Holotip conservat al MGSB

amb el número 55225)

Descripció

Exemplars petits, de forma ovalada o circular, aplanats , marge prim, pètals oberts que no arriben al marge, quatre porus genitals, porus ambulacrals no conjugats rodons i simples (en un exemplar de 20 mm s’han comptat fins a 26 parells de porus en cada columna), plaques

Paleo-Butlletí Nº3 (2013) Secció de Paleontologia de l’AECC

ambulacrals simples; interambulacres acabant en una sola placa en la zona apical, les restants 6 o 7 són dobles; interambulacre la meitat d’ample que l’ambulacre a l’àmbit, peristoma central, rodó; periprocte oral, rodó, prop del marge; hidroporus en solc.

Vista oral, aboral i secció de Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994

Gasser va estudiar 100 exemplars, 61 ovalats i 39 rodons amb mides de 8,4 a 24,3 mm els ovalats i de 8,8 a 20 mm els rodons

Diferència amb altres gèneres (Gasser, 1994)

Poripitella Pomel, 1883: És irregularment ovoid, té el periprocte a la meitat entre el peristoma I el marge i té 15 particions radials internes

Eoscutum Lambert & Thiéry, 1914: Té els pètals gairebé tancats i fins a la meitat del radi i el periprocte just supra marginal

Thagastrea Pomel, 1888 té varis hidroporus i el periprocte prop del peristoma Proescutella Pomel, 1883, té els porus parells conjugats i l’exterior allargat

Origen del nom de l’espècie

El nom genèric prové de la unió del prefix “ceno”, que vol dir nou i la terminació “fibula” que identifica la família a la que pertany aquest eriçó. El nom específic prové de l’origen de la paraula Castellolí, de Castell dels Aulí, que en llatí és castriauliensis.

Distribució

Originàriament, es cita aquesta espècie en un jaciment al sud del municipi de Castellolí (Gasser, 1994), en una capa de calcarenita (roca sedimentaria formada per grans sorrencs de naturalesa calcària) prop del cavalcament amb la zona de pissarres dels paleozoic. Aquesta zona es considera dintre de la formació Collbàs (Anadon et al., 1983) del Bartonià (Eocè).

Paleo-Butlletí Nº3 (2013) Secció de Paleontologia de l’AECC

Exemplar de Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994; trobat en les calcarenites que apareixen al sud de Cal Jaume Bruguers (Castellolí) (Col·lecció: J.Sanchez)

A continuació s’enumera la fauna associada al jaciment (Gasser, 1994):

Nummulites perforatus Monfort, 1808 Discocyclina sp Turritella imbricataria Lamarck, 1804 Natica sp Casidaria sp Rostellaria spirata Roult, 1848 Rimella sp Cypraea elegans Defrance, 1826 Ostrea sp Chamys subtripartita d’Archiac, 1850 Cardium sp Cidaris sp Eupatagus sp Coelopleurus coronalis Klein, 1734 Parisis sp Siderofungia sp Niceotrochus sp Clavilites sp Mytilus sp Thracia sp Panopea sp Scutellid sense determinar

Paleo-Butlletí Nº3 (2013) Secció de Paleontologia de l’AECC

Bibliografia

ANADON, P., FEIST, M., HARTENBERGER, J.L., MULLER, C., i VILLALTA-COMELLA, J. 1983. Un exemple de corrélation biostratigraphique entre échelles marines et continentales dans l'Eocène : la coupe de Pontils (bassin de l'Ebre, Espagne). Bulletin de la Société Géologique de France 25: 747-755

DURHAM, J.W.,. FELL H.B., FISCHER, A.G., KIER P.M., i WAGNER, CD. 1966. Treatise on Invertebrate Paleontology, Part U: Echinodermata 3. Volumes 1 and 2, 695 pages, 534 figures. Geological Society of America, Inc. and the University of Kansas Press.

GASSER, Z. 1994. Un nou Clypeasteroid de l'Eocene catala. Batalleria 4(1990-1993), 13-16.

SOLÉ SABARÍS, L. 1942. Fauna coralina del Eoceno catalán. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Volumen 26.

REIG ORIOL, JM (1990) - Madreporarios Eocenicos de Castellolí y de la Sierra de Malvals. Barcelona.

Agraïments

A la Gemma Surinyach per haver-me orientat en la classificació al indicar-me el link al Natural History Museum on es descriu aquesta espècie: http://www.nhm.ac.uk/research-curation/research/projects/echinoid-directory/taxa/taxon.jsp?id=2390, i a l’Antonio Abad del Museu Geològic del Seminari de Barcelona per haver-me donat l’oportunitat de conèixer l’obra d’en Gasser i mostrar-me l’holotip dipositat al museu.