Capitan 1994

84
r 4 . A LCODI ANS CAPITÁ 1994 =

description

Capitan 1994

Transcript of Capitan 1994

Page 1: Capitan 1994

r4.

A LCODI ANSCAPITÁ 1994 • =

Page 2: Capitan 1994
Page 3: Capitan 1994
Page 4: Capitan 1994

suman• ALCALDIA - Josep Sanus i Tormo. Alcalde d'Alcoy 4• ASOCIACIÓN DE SAN JORGE

Octavio Rico Jover. Presidente de la Asociación de San Jorge 5• SALUDA DEL PRIMER TRÓ - Santiago Segura Frau 6• SALUDA DEL CAPITÁN - Vicente Gisbert Torregrosa 7• SALUDA DEL PRESIDENTE AA. AA. - Adolfo Seguí Olcina 8• SALUDA DEL DIRECTOR COLEGIO SALESIANO

Antonio Edreto 9•CAPITÁN 1994 10• A LA FILÁ ALCODIANS, EN EL SEU ANY DE CAPITÀ

Ernesto Valor 11• ELS ALCODIANS DEL SEGLE XIII - Josep Torró 12• LA CONQUESTA DEL PAÍS VALENCIÀ: APROXIMACIÓ

A LA REALITAT NACIONAL DELS ALCODIANSJordi Davó 14

• CAMILO AMAT GISBERT, PRIMER CAPITÀDELS ALCODIANS, 1914 - Adrián Espí 16

• LA FIESTA DE LOS ALCODIANOS DE 1911 -1922Adolfo Seguí. 18

• LOS PRIMEROS AÑOS DE CARGO DE LA SEGUNDA ETAPADE LOS ALCODIANOS (1965 -1966) - Carmina Nácher 20

• JORGE SEGURA PICHER, CAPITÁN ALCODIANOS 1966Jorge Segura Picher. 22

• ME HAN DESTRONADO, ¡VIVA EL CAPITÁN!Francisco J. Agudo Valdés 24

• EL RECUERDO DE UNA CAPITANÍA 26• APUNTS A LA CRÓNICA D'UN ANY D'ALFÉREZ 28• GRACIAS, ALCODIANOS Y CABALLEROS - Papuchi 40 34• POR FIN LLEGO EL GRAN MOMENTO - Escuadra Alférez 35•EN LA MEVA MEMORIA - Jordi'40 36• QUE GANES SENYOR! - Jorge Ponsoda 38• CONCURSO ESCOLAR 40• IN MEMORIAM - D. Sebastián Arnau i Prat. 42• LISTA DE LA FILÁ 44• PROGRAMA DE ACTOS CAPITÁN 94 46•JUNTA DIRECTIVA.. 49

EDITA: FILÁ ALCODIANÇS.FOTOS: ARCHIVO FILÁ.

FOTOCOMPOSICIÓN E IMPRESIÓN:GRÁFICAS AGULLÓ, S.L. - TEL. (96) 559 02 55 - COCENTAINA

Page 5: Capitan 1994

Altar de San Jorge. Santuario de María Auxiliadora.

Page 6: Capitan 1994

un temps, abril al cel alcoià, farcit de records, enyors i volences. I la bellesa de lagesta pretèrita ens commou i abraça per endinsar-nos dins la realitat esplèndi-

da de la Nostra Festa.

Un gran símbol imperible, Sant Jordi, ens convoca en singular reciprocitatd'afectes aplegant-nos, des de l'èter fins el teixit entranyable de la solidaritat com-partida.

I vosaltres, estimats amics alcodians, haureu de significar, dins l'àmbit de lafesta, la síntesi de l'esforç plural que suposa representar la capitania cristiana. Unagran empresa col·lectiva que a bon segur aplaudiran els alcoians amb la il·lusió í lagenerositat que li són tan pròpies. Un íntim missatge d'esperança s'albira, per latradició benvolguda, des de la veu de l'amic Vicent fins la fantasia harmònica detota la filá en fidel companya.

Amb la seguretat que el vostre compromís rebrà el calor que tots mereixeu, usdesitge la cordialitat fecunda de l'alegria.

Josep Sanus i TormoAlcalde d'Alcoi

Page 7: Capitan 1994

S i el año actual ha transcurrido entre la satisfacción del éxito logrado en la Alfere-cía y la ilusión de preparar y cuidar hasta el mínimo detalle de las próximas fies-

tas, ha llegado el momento de plasmar y hacer realidad el inmenso trabajo yesfuerzo de toda la filá.

Durante tres días, y muy especialmente la mañana del primero, el público serátestigo del fruto de incontables horas de trabajo, de ilusiones y también de sinsa-bores. Y únicamente este público, nuestro pueblo, es capaz de comprender lo queesto significa. De ahí que considere el éxito de nuestras fiestas o el de un cargocomo algo propio, manifestando el apoyo incondicional en todo momento.

Todo ello exige una gran responsabilidad para la filá y sobre todo para su Capi-tán, Vicente Gisbert; un alcoyano que, como tantos otros, ha tenido que fijar suresidencia fuera de nuestra tierra, pero que, como tantos otros, no ha perdido elcontacto con sus paisanos ni con sus raíces, y la distancia le ha reforzado sus con-vicciones y su amor por San Jorge y nuestra Tradición.

Los sentimientos que són fáciles de exteriorizar a través de cualquier manifesta-ción artística, algunas veces las palabras no llegan a expresarlos fielmente. Por ellola emoción de Vicente Gisbert en este momento inenarrable de la entrega de llavesen la Plaza será auténtica y en su más alto grado de pureza, y la compartirá con sufamilia y con su pueblo; más aún, cuando sea su propia filá, los Alcodianos, los quemediante este acto simbólico le abran el camino para que entre triunfal en su pue-blo, tomando Alcoy y conquistando el corazón de sus moradores.

Octavio Rico JoverPresidente Asociación de S. Jorge

1

ii

Page 8: Capitan 1994

Primer TróD e nou em dirigix a tots vosaltres en aquest any de la capitania cristiana que

ens ha correspost desempenyorar, la qual és la segona part i la més importantdels dos que ens toca representar en les nostres festes.

La primera fou l'any passat amb l'alferecia, que vam cumplir amb molt bonanota, i crec que va ser d'excelent, és pel que us done les gràcies pel recolzamentrebut de la vostra part, especialment a l'alferes Jordi Seguí i als seus cavallers pelseu esforç, sens menysprear el realitzat per tots els components de la Filá i el boatoper a que tot isquera bé, proba del mateix va ser el comentari general de la gentd'Alcoi, en el que felicitaven la Filá pel bé que havia quedat l'alferecia dels alco-dians.

No dubte que en aquest any en què desempenyem el càrrec més important dela nostra festa, que és el de Capità Cristià. Comptaré amb el mateix recolzament iiI.lusió que l'any precedent de tots vosaltres, a fi que tota la Filá complisca amb elcàrrec amb la mateixa dignitat i tornem a repetir l'èxit de l'any anterior, per a queALCOI i els alcoians recorden els anys de càrrec de la Filá Alcodians.

Al nostre capità, Vicent Gisbert, dir-li que confie i participe un poc més en laFilá, que no dubte tota ella, aixina com la junta l'acompanyarà i el recolzarà en totmoment en les coses ben fetes.

Per tot aixó us anime a que continué en la mateixa linia que fins ara i seguiurecolzant el nostre Capità en les festes que estan a punt d'iniciar, per a que l'èxitconseguit el darrer any es torne a repetir aquest.

¡VISCA SANT JORDI!

Jaume R. Segura

Page 9: Capitan 1994

••

del CapitàEstimats amics:

En els vint-i-cinc anys que porte eixint en la nostra Filá, aquesta és la primeravolta que em veig en el compromís de tindré que adreçar-me a tots vosaltres des deles pagines d'una revista. I com que no m'agradaria cobrir l'expedient amb quatreformalitats i frases fetes, crec que és preferible que deixe parlar la meva il.lusió quepense que és la mateixa que compartim entre tots.

En primer lloc, vull donar-vos les gràcies a tots i cada u de vosaltres per haver-me admès com al vostre Capità, amb tota la càrrega d'orgull, emocions i represen-tativitat que aixó comporta. Us promet que intentaré amb tot el meu cor de nodefraudar-vos.

Al cap de 44 anys de fester pense que la vida m'ha fet un dels millors regalsque em podía fer, permeme viure personalment tot el cúmul de satisfaccions i expe-riències que significa representar el personatge més ambicionat de la nostra Festa:el càrrec de Capità. Aixó però, sóc conscient que tots els individus d'una Filá, quanarriba l'any de Capitá, d'alguna manera, tots porten el sentiment del carree dintre i,per tant, són, en alguna mida. Capitans. Així ho crec i així espere viure-ho. Potser larepresentació material del personatge, feliçment per a mi, sóc jo qui la ostente,però acó seria un gran problema si tot l'èxit o fracàs del Capità depengués de mi.És per tot acó que estic ben segur del nostre éxit, car una Filá amb 170 Capitanstreballant incondicionalment i amb tota la seva il·lusió per guanyar el reconeixe-ment del poblé d'Alcoi en un any de tanta responsabilitat, no pot fracasar de capde manera.

ALCODIANS: A PER TOTES!

Vicent Gisbert Torregrosa3r. Capitá Alcodia

Page 10: Capitan 1994

I

S e nos cumple este año un nuevo período cíclico festero: la reválida que cadacatorce años tenemos que pasar les filaes para demostrar a los demás y a nos-

otros mismos que estamos vivos, que nuestra ilusión, nuestra imaginación y nues-tro buen hacer no se han dormido.

Todos los años són importantes, pero un CAPITÁN requiere un esfuerzo adicio-nal, una dedicación casi exclusiva de sus dirigentes, un perfecto equilibrio entrerecursos y resultados y, por supuesto, una participación abierta y desinteresada detodos.

La Asociación que alumbró en sus filas hace 35 años esta Filá ha visto pasarmultitud de ALCODIANOS. Los niños de entonces són los hombres de hoy y el espí-ritu de la FIESTA y su amor a SAN JORGE/ compartido con la alegría innata en elcarisma Salesiano, permanece en nosotros a través del tiempo.

Que esta simbiosis de alcoyanía y salesianidad que hoy representa nuestra FILÁ,permanezca siempre y que las generaciones que nos siguen los pasos se enorgu-llezcan siempre de ello.

FELIZ CAPITÁN A TODOS

Adolfo Seguí OlcinaPresidente AA. AA.

Page 11: Capitan 1994

del Directordel Colegio

Con gran alegría os envío este saludo,

A todos vosotros, alcodianos, que este abril de 1994

Por nuestras calles saldréis abriendo camino a la Fiesta.

Incomparables momentos de encuentro y cercanía!

Todos unidos, solidarios, codo a codo.

Alcoy os recibe y acoge,

Nobleza de este pueblo.

Capitán alcodiano Vicente,

Regresas a tu pueblo;

Innumerables brazos se alzan

Saludándote por doquier.

Todo es vida a tu paso e

Inolvidables imágenes

A tus ojos llegan

Naciendo del corazón de un pueblo que

Ondea tus blasones de Señor.

Alcodianos, adelante!

La Fiesta es vuestra, es nuestra Fiesta.

Color, emoción y aplausos...

Orgullo, emoción y lágrimas...

Devoción, fe y tradición.

Insigne mártir, protege a tu pueblo!

Acércate y camina a nuestro lado.

Nubes blancas de pólvora en paz

Ornan nuestro cielo alcoyano,

Soñando tras la huella de San Jorge.

¡VISCA SANT JORDI!

Con todo afecto,Antonio Echeto

Director Colegio Salesiano

Page 12: Capitan 1994

Capitán 1994

Escuadra de Negres.

Caballeros y Capitán.

10

Page 13: Capitan 1994

A la Filá Alcodians,en el seu any de Capitá

¡Per Alcoy i per Sant Jordi, avant l'ENTRÀ!Un fragor de clarins enardix I'ambient,i aquell Partidor, trona en aclamamentperqué ja el CAPITÁ ha fet l'arrancà.

¡Vixca, vixca el CAPITÁ DELS ALCODIANS!¿Qué passa...? ¿Qué notem...? ¡Si está mig plorant!un sol abrileny, lluminós, rutilant,engrandix en ple goig l'Entrà dels Cristians.

L'esquadra dels negres al cantó pinyó,diamantina fulgía, possant turbacióa una ENTRÀ flamant d'eternes presencies.

I al fogos sonar, la marxa cristiana,reviu l'encant de la festa alcoyana,possant contrapunt, líriques cadencies.

Alcoy, 1994

Ernest Valor Calatayud

11

Page 14: Capitan 1994

\

L a ruptura més nítida i dràstica en lahistòria de les terres que xafem, de

l'espai on vivim, va tenir lloc un bon dia-no sabem exactament quin- entre elsmesos de febrer i abril de l'any 1245. Esticreferint-me evidentment, a la conquestaprotagonitzada per catalans i aragonesos,cristians organitzats en una societat feu-dal, a expenses dels pobladors preexis-tents, d'origen autòcton o berber, que erenmusulmans, parlaven àrab i estaven orga-nitzats en una societat de tipus tribal osegmentan lligada pel tribut a l'aparellestatal.

Però la magnitud de la ruptura no ladona el fet que és destruirà l'Estat islàmic,ni que el tribut "legal" corànic fos substi-

tuït per l'onerosa i diversificada renda feu-dal, ni que els clans o les famílies extensesanaren descomposant-se i, en molts casos,desapareixent. L'abans i el després mar-cats per la fita cronològica de la conquestaestà determinat per l'inici d'un procés decolonització que tindrà la seua contrapar-tida en l'expulsió d'una gran part de lapoblació indígena. Els que és quedarenforen sotmesos a l'espoli dels béns i a lamarginació de les seues zones de residèn-cia. El pas següent és donaria en l'any1609 amb l'expulsió, ara definitiva, delsmoriscos.

Allò que és construirà des de mitjansegle XIII no té res a veure amb el que hihavia abans. La pervivència d'alguns tretsla cultura anterior serà certament deforma vampiritzada, fora del context origi-nari. Els cristians nouvinguts s'apropiarande la tecnologia útil per enfortir la capaci-tat expansiva de la seua societat i man-tindran una part dels musulmans al serveidel nou ordre, utilitzant-los com a força detreball en el camp.

El regne de València i les seues viles-Alcoi entre elles- foren, així,un resultat de la colonització ide l'arraconament dels musul-mans a reserves de muntanyai ghettos suburbans, abansd'expulsar-los definitivament.La genalogia de les societatsposteriors, de la nostra socie-tat, comença doncs en unmoment molt precís a mitjansegle XIII.

La colonització -i no la con-questa, perquè la conquestasense colonització hauria estatreversible- representa laimplantació d'una societat queessencialment respon a lescaracterístiques advertibles ales zones de procedència, peròobservant unes pautes espe-cials de dinamisme. En primerlloc, els colons o "repobladors"coincidiren de forma més omenys casual als assenta-ments on s'instal.laven: notenien vincles previs de paren-tiu o veïnatge, les terres i lescases els havien estat reparti-des sense haver pagat res. Imentre hi hagués moros pocprotegits, campanyes de gue-rra, terres per repartir i unafrontera pròxima, les possibili-tats de benefici fàcil resultavenespecialment atractives.

12

Page 15: Capitan 1994

En algún poble del Maestrat encarapodem trobar a la guia telefónica unabona part dels cognoms que figuren a lacarta pobla del segle XIII. Però a Alcoi nopodem presumir de tal nissaga: la majoriadels alcoians descendeixen dels immi-grants que acodiren a la població en elsegle XIX, procedents de les comarquesdels voltants, per treballar a les indústriesen expansió. Però no sols aquesta cir-cumstància explica que reste a Alcoiactualment una descendència insignifi-cants dels seus primers pobladors.

Formalment, Alcoi és va fundar el 17de març de 1256 en aprovar-se la cartapobla donada per un lloctinent de JaumeI. En 1236 la vila d'Alcoi tenia poc mésd'un centenar de cases i, possiblement, entorn als 500 habitants. A penes hi haviaparents i quasi tots els cognoms eren dife-rents. Malgrat que més d'un 90% delsalcoians procedia dels comtats catalans(els aragonesos sols representaven llavorsentre un 4 i un 10% de la comunitat local,no hi ha un nucli concret d'origen; elsatzars de la conquesta i els desplaçamentshavien reunit circumstancialment el gra-pat de colons a la nova vila.

Era una població desarrelada i, tambémolt precària, disposada a canviar deresidència si és presentaven unes condi-cions millors o simplement pel fet d'haver-se endeutat fins perdre les terres: no hihavia gaire problema -encara- en conse-guir-ne a un altre lloc. Aixó per no parlard'una proporció considerable de veïns queeren "professionals" de les armes: de sa-quejar terres de moros, de robar bestiar ala frontera, de raptar persones exigint fortsrescats, d'enrolar-se a campanyes mili-tars. Res lligava a Alcoi de forma estableaquests almogàvers itinerants.

A la llista de cognoms d'aqueix primerAlcoi hi ha alguns que ens són familiars:Balaguer, Esteve, Ferrer, Martí o Mateuexisteixen actualment a Alcoi, però són tancomuns que -sense un seguiment acurat-no és poden donar garanties d'una presèn-cia continuada. Més possibilitats tenenMiró, Jover, Terol i Pastor, però els quevertaderament poden haver perdurat sónels Santonja i Mataix.

Tanmateix, la major part dels primerscognoms desapareixerà. Ja a finals delsegle XIII un 46% dels llinatges de l'Alcoifundacional no existeixen, i aixó que lapoblació s'ha duplicat. La guerra de 1276-1277 implicarà un accelerament de lamobilitat poblacional: no tant per les fugi-des que pogués provocar la segona suble-vació mudejar i l'atac dels genets

inicialment comanats per al-Azraq, compel nou impuls colonitzador que llavorss'encetava. La guerra portà noves fornadesd'aventurers i gent d'armes; a partir de1278 és fundaren més viles i és distribuï-ren noves terres als nous colons. Alcoi hova notar de forma directa: uns se n'anareni altres, molts altres, vingueren.

A partir d'aleshores, i durant una etapaque abarca l'últim quart del segle XIII i elsprimers anys del XIV, els ressorts d'arrela-ment convertiran Alcoi en una comunitatestable, amb les millors terres del termeperfectament ocupades, on ja no cabiennouvinguts si no era per treballar lesterres d'altri. La festa de la conquestas'havia acabat. Cap a 1300 tot aquell queno tenia un tros d'horta respectable,alguns bancals de vinya i un bon camp desecà no podia aspirar a mantenir unaexplotació viable. Les especulacions almercat de la terra i les necessitats d'here-tar els fills jugaven en contra dels que notenien un patrimoni d'una mínima entitat:a la llarga, l'eixida implicava convertir-seen mitgers dels terratinents o anar-se'n aun altre lloc.

La mobilitat poblacional no va cessar,tot i que ara els motius eren diferents. Lesfamílies acomodades s'arrelaren a la vila icreixeren; les més pobres tenien limitadala seua capacitat de reproducció i, normal-ment, acabaven per emigrar.

Després de 1276 apareixen a Alcoimolts llinatges nous. Alguns d'ells tenencorrespondència amb cognoms actuals(Alós, Barceló, Berenguer, Blanquer, Bote-lla, Calatayud, Castelló, Picó, Verdú, Vila-plana), però no podem demostrar, per ara,una continuïtat. Sí que està demostrada lacontinuïtat dels Torregrosa: la família méspoderosa d'Alcoi a finals del segle XIIIencara ho era en el segle XV i, segonsassegura Ricard Bañó, la línia successòriaperdura en els Torregrosses actuals.

A la família dels Torregrossa va per-tànyer el fundador de la primera capella ibenefici de Sant Jordi, a l'església parro-quial de Santa Maria: Domingo Torre-grossa la va instituir en 1317. I semblaque el primer capellà beneficiat fou unaltre Torregrossa: Ramon. Recordem,finalment, que aquest llinatge va arribar aAlcoi després de 1276 i que la capellaníade Sant Jordi, a més, és posterior en 41anys a la data esmentada. Però aquesta ésuna altra qüestió. Q

Josep Torró

13

Page 16: Capitan 1994

Quan celebrem les festes de moros icristians estem fent, sens dubte, un

exercici de retrobament de les arrels mésdefinidores del nostre poblé.

No obstant aixó, pense que elsalcoians, pel fet de pertànyer a un pobléperifèric i no-castellà, hem vingut patintun desconeixement profund de la nostrahistoria. Així, quan la majoria de nosaltrespensa en l'Edat Mitjana allò que li ve alcap és el Moro Muça, Don Pelayo i Cova-donga, el Cid i, com no, els Reis Catòlicsconsagrants de la "unidad de destinos enlo universal". Aquesta no deixa de ser unaidea personal i per tant objecte potencialde critiques.

Tornant a eixa historia ignota, potserl'únic personatge que no ens han pogutamagar del tot siga Jaume I. Des de benXicotet el Conqueridor va teñir els ullsfixats en els reialmes almohades de Valèn-cia i Dénia. Aquests eren una continuaamenaça per a les seues possessions.L'any 1225, quan només tenia disset anys,va assetjar sense éxit Peníscola. El fracàsde la primera escomesa no el va fer apar-tar la mirada del sud i si va iniciar la con-questa de Mallorca va ser a requerimentdels pelegrins i comerciants catalans i perdesfer-se'n dels pirates balears, perillosa-ment pròxims al litoral valencià. La presade Mallorca fou qüestió de mesos. Amb lamoral ben alta, Jaume I podia tornar alseu objectiu inicial: València.

Pel desembre de 1232 és va formalit-zar a les Corts Generals la croada valen-ciana. Sis mesos més tard Borriana jaestava en mans del Conqueridor. En poctemps, també és van retre tots els castellssituats al nord d'aquella ciutat de la Pla-na Baixa.

Aquesta estratègia denota el predominidels centres urbans en el pla logístic deJaume I. Vèncer una ciutat era méscòmode i rendible econòmicament i geopo-lítica. Pensem, per exemple, que els assal-tants podien viure de les collitesextramurs dels assetjats, que el botí ob-

tingut era notablement superior al quese'n podia treure d'una plaça militar i queen una època d'auge urbà, dominar unaciutat era dominar la seua àrea de in-fluència.

Fou el 22 d'abril de 1238 quan el so-birà de la Confederació Catalano-aragone-sa començà el setge de València des delseu emplaçament del Puig. La ciutat, enmans del cabdill musulmà Zayyan, capitu-laria el 28 de setembre. Aquell dia elsmoros hissaren en la torre d'Alí Bufat l'en-senya del Casal de Barcelona. Així horecorda el Conqueridor en la seua crònica:"Quan vérem la nostra senyera dalt de latorre, descavalcàrem del cavall, i dirigint-nos vers orient, ploràrem dels nostres ullsi besàrem la terra per la gran mercè queDéu ens havia feta."

Aquella senyera, anomenada avui Penóde la Conquesta, és conserva encara a laCiutat de València, i si teniu el gust d'ob-servar-la us adonareu que no té ni unamiqueta de blau.

Onze dies després, el 9 d'octubre,Jaume I feia entrada solemne a la Ciutatdel Túria.

Com que gran part de l'ajut militar pera la conquesta del País Valencià li vinguéal rei dels nobles aragonesos, el Conqueri-dor, que ja havia patit de xiquet les ambi-cions feudals d'aquests, va convertir elsnous territoris en un regne independent,un nou estat de la confederació que ellcomandava. No falta qui ha dit que de nohaver pres part els aragonesos en la con-questa, el Regne de València no hauriaexistit mai. Catalunya s'hauria escampat ien pau.

L'altra estratègia per a bastir un regnefidel fou colonitzar-lo amb gent pròpia.En successives onades el país fou poblat.La procedència era majoritàriament cata-lana, una ullada als cognoms més típicsd'Alcoi així ho demostra. Els nobles d'A-ragó, despagats, hagueren de conformar-se amb uns quants feus a l'interior delregne.

14

Page 17: Capitan 1994

Una vegada conquerit el Cap i Casal,Jaume I es faria l'any 1244 amb Xàtiva.També caurien altres com Alcoi. El cronis-ta Ramon Muntaner ho plasmà d'aquestaforma: "Prengué després el castell deCocentaina, i la vila d'Alcoi, i Albaida,Penàguila i molts altres llocs que seriallarg escriure. També signa treves ambmolts barons sarraïns que hi havia enaquell regne, per a poblar els llocs quehavia pres, però amb tots aquells amb quisignava treves s'estipulava el pagamentd'una quantitat anual."

L'expansió arribava així a la línia Biar-Busot establerta amb Castella al Tractatd'Almirra (1244). La conquesta de lesterres que restaven fins arribar al Seguraseria obra de Jaume II el Just (1296).

Un dels pactes, als que feia referènciaMuntaner, fou el del Pouet, que s'acorda-va el 16 d'abril de 1244 amb Abu-Abdalà-ben-Huzdail , més conegut pel seumalnom: al-Azraq ("el Blavet", pel color delseus ulls). A banda de la cessió meitat deles rendes de certs castells del morodurant tres anys, el pacte establia unamena de "fifty-fifty", com diríem avui,entre Jaume I i al-Azraq. Nogensmenys,l'any 1248 el Blavet, aprofitant el descon-tent de part de la població musulmana, esrevoltava ajudat pel cristianíssim gendrede Jaume I: Alfons X el Savi, rei de Cas-tella.

El Conqueridor derrotariaal-Azraq l'any 1258 a Galline-ra. El cabdill moro i tots elsque amb ell s'aixecaren enarmes foren expulsats.

L'arribada de colons s'in-tensificaria amb aquestarebel·lió. En les trobes deJaume Febrer apareixen elsnoms d'alguns personatgesdistingits amb una donacióreial a Alcoi: Guillem Desplà,Vicent Margarit, Guillem d'O-lives, Pere de Poblet, Jaumede Puig Moltó, Bernat de PuigVerd, Pere Salvador, Beren-guer Servent...

Més endavant (1275) al-Azraq aprofitaria una revoltamudejar a la Ciutat de Valèn-cia, per alçar un nou avaloten aquestes terres que, al capi a la fi, eren les que l'havienvist nàixer.

En estendre's la revoltaJaume I és traslladà a Xàtiva

des d'on envià quaranta cavallers a ajudaren la defensa d'Alcoi. Els musulmanscomptaven amb dos-cents cinquanta cava-llers. En la contesa va caure mort al-Azraq. Poc després els desafortunats forenels enviats pel rei que patiren una embos-cada al lloc que, en memòria d'aquell fet,coneixem per Barranc de la Batalla.

El Conqueridor destinaria, en un codi-cil, una quantitat per a rescatar als cap-tius fets a Alcoi i Llutxent. Aquell mateixany moriria (1276).

No s'ha pogut constatar que la Batallad'Alcoi és lliurarà el dia 23 d'abril. Tampocés pot assegurar la intervenció de SantJordi, la qual comença a aparèixer escritaal segle XVI. Al capdavall, tots els poblesnecessiten dels mites i jo sóc un defensordel nostre.

Ara bé, allò que no és pot negar perquèsí és pot constatar, és la personalitat ca-talana d'Alcoi que naix amb la conquestade Jaume I. Fets com que la majoria delsalcoians d'avui parlem valencià així hodemostren. Llengua, història i futur ensempenyen a continuar fidels a la terraque els nostres avantpassats construïrende Salses a Guardamar, de Fraga fins aMaó. ü

Jordi Davó i Moltó

15

Page 18: Capitan 1994

y que siempre

Que la fiesta nos iguala, nos mide a todospor el mismo rasero y constituye a la vez

una gran lección de democracia, sencillez yhumildad, y de fomento indiscutible de laamistad y del compañerismo, es algo que sesabe de siempre.

Desde 1741 -cuando se establece la "trilo-gía festera"- hasta la actualidad, són multitudde ejemplos los que existen y se conocen deestas virtudes que adornan nuestros actos fes-teros y nuestra convivencia alcoyanista, entorno a la figura -heráldica y profunda- de SanJorge, patrono indiscutible.

El hecho de que Camilo Amat Gisbert(1878-1956) fuera alférez Alcodiano en 1913 yun año después capitán de los cristianos, enesta Filá del Patronat, viene a probar lo antesdicho. La filá Alcodianos había surgido con undiseño debido a la inspiración del maestro Fer-nando Cabrera Cantó, de corte medieval, caba-lleros de lanza en ristre y espadón al cinto,vesta y cotamalla. Su apariencia era revolucio-naria, como revolucionarios lo fueron Guzma-nes y Vascos, y más tarde Navarros.

Camilo Amat era "fester" desde el primermomento. Humilde funcionario municipal,peón caminero, alcoyano hasta la médula ycon pocos recursos o haberes. Pero ese feste-rismo se le premia. Es verdad que no había,por aquel entonces, demasiados "candidatos"para acceder a estos cargos o "empleos", perotambién es bien cierto que el grupo de susamigos lo encumbran a las más altas magis-traturas de la Fiesta.

En 1913 la corporación musical de Almoi-nes, lugar cercano a Gandía, es contratada porlos Alcodianos, y el "Heraldo de Alcoy", de 16de abril, en su apartado de fiestas, corroboraque ha sido designado alférez de las mesnadas

de la cruz, siendo su oponente en el bandomoro, Federico Candela Abad, por los Judíos.

Es este un compromiso serio, de "responsa-bilidad", realmente arriesgado, porque los Alco-dianos són "novatos" no están ni mucho nipoco avesados en tales menesteres. Tienen asu favor, eso sí, el hecho de que constituyenuna auténtica pina, una pina compacta que hafraguado y ha madurado a la sombra de esainstitución netamente alcoyana que es elPatronat, impulsado y dinamizado al máximopor un alcoyano excepcional: mossèn JusepJordá.

Camilo Amat, que ayuda en la catequesis alvirtuoso sacerdote alcoyano, que se lleva a loschavales de excursión a la Font Roja, quesiempre está presto a colaborar en bien delprójimo, del prójimo más necesitado, un hom-bre tremendamente religioso, generoso y entre-gado, servicial y constantemente, con lasonrisa dibujada en sus labios, haciendo galade un sano y peculiarísimo buen humor y unasocarronería netamente alcoyana, es, pues, el"fester" elegido y proclamado para cubrir tanimportantes puestos.

Por lo habitual, el "fester" que se nombrapara la alferecía al año siguiente, solía vestirlas galas de capitán, y Camilo Amat es por elloel primer capitán Alcodiano luciendo un severouniforme muy acorde con el diseño o figurín dela Filá, traje que el propio Cabrera, asesorartístico de la Asociación de San Jorge, realizagratuitamente, como acostumbraba hacersiempre.

Muy conocidas són ciertas fotografías enlas que Amat, a caballo, con todos sus compa-ñeros e incluso el propio mosén Ramón Torre-grosa, delante del castillo de la plaza de SanAgustín, aparece en una revista de alcance

16

Page 19: Capitan 1994

nacional como era "Nuevo Mundo", el l.º demayo de 1913, recién terminados los festejos.La efectuada en el Estudio de "Foto-Art", con elhabitual decorado romántico al fondo, comouna cortina o telón. O aquella otra "disparada"el mismo dia 23 de abril del año 13, presididoel grupo de alcodianos por Mosén Jusep, en lospatios -posiblemente- del Patronato, con ochoheraldos y hasta dos guardias municipales;todo un documento. Estaban de moda -por lonovedoso- los Alcodianos estos años, ya que"Mundo Gráfico" del dia 6 de mayo de 1914,volvía a ofrecernos el grupo de "festers" con sualférez a caballo delante mismo de la fortaleza,con tres chavalines en primer término, los tres,alumnos de las propias escuelas, uno de elloshaciendo las veces de paje o quizá de "Rodella",según costumbre de la época. La foto volveríaaños después a aparecer en la prensa, en estaocasión la "Revista Alcoyana", de 24 de abril de1924, ilustrando un artículo del periodistaEugenio Moltó, el autor de la letra de nuestro"Himne de Festes".

Camilo Amat Gisbert era "jaimista", esdecir, tradicionalista, tal y como lo eran susamigos más íntimos y entrañables, SalvadorSellés Albors, Camilo Payá -empleado de latienda Casa Such-, Joaquín Martí Pascual-primer Tró de la Filá- y otros más; bromistascomo él, gente "de piñata" como solía decirse,definición que cuadraba a las mil maravillas enel tipo de alcoyano zumbón y alegre.

Sin embargo, los "jaimistas" manteníanalguna que otra pelea en público, tenían susagarradas por las calles de la ciudad con losradicales republicanos de Juan Botella Asensi,más tarde, como se sabe, ministro de Justicia.

Camilo Amat Gisbert, y con él todos losalcodianos, llegó el momento en que tuvieronque pensar si continuaban domiciliados en elPatronat o abandonaban esta ubicación. Cam-biaban los tiempos y la Fiesta también camina-ba por senderos nuevos, o al menos diferentes.Mosén Jusep mostraba muy delicadamente,eso sí, su animadversión al consumo -en des-mesura- del popular "café gelat", la bebida queera ya habitual y frecuente en las tertulias delas comparsas, peñas y bastantes asociacionesfilantrópicas o sencillamente recreativas. Espor ello, que los Alcodianos se mudan, se van ala calle de San Nicolás, en la casa de Peralta,donde también habían estado las Tomasinasen 1903, y donde, igualmente, se tiraba elperiódico local "El Noticiero Regional", que serepartía gratis por las barberías y otras socie-dades Pero este traslado fué el final de la enti-dad festera, su hundimiento y desaparición alo largo de 1922 y primeros meses de 1923.

Camilo Amat Gisbert, su primer alférez ycapitán contrajo matrimonio dos veces, pero deningún enlace tuvo descendencia. Su segundamujer era hermana del sacerdote Rafael MoyaPastor, capellán de la Beneficencia y a la vezdel Hospital de Oliver, fusilado durante la gue-rra civil juntamente con el canónigo MiguelJulia. Se llamaba Elisa y era una mujer ama-ble, sencilla y amorosa, justo la "media naran-ja" que tan entrañable "fester" necesitaba.

Desaparecidos los Alcodianos hay que sig-nificar que Amat no quedó "huérfano" de Filá yde Fiesta. Se enroló en los Guzmanes y capita-neó estos cristianos en 1927 y 1946, dos oca-siones bien distintas en el tiempo y en elespacio ciudadano, siendo en ambas ocasiones"ayudado" económicamente por sus nuevosamigos y compañeros.

Falleció a los 76 años el 22 de octubre de1954.

Adrián Espí ValdésCronista Perpetuo de la Filá Navarros

Socio de Honor de la Filá Magenta

D. Camilo Amat Gisbert,Alférez y Capitán en los años 1913 y 1914.

NOTA BENE

Salvador Doménech Lloréns, cronista que fué dela Asociación de San Jorge, dice que los Alcodianosse trasladaron, al salir del Patronat, a la calle deSanta Marta, al domicilio conocido popularmente porel "Hort de Barranquet". En el Libro de Actas de laAsociación de San Jorge, junta general del 13 demayo de 1923, se indica que han desaparecido esteaño las "Comparsas de Cristianos Alcodianos yEscuadrón de San Jorge", surgiendo, sin embargo, lade Almogávares.

Una última averiguación nos indica que lacasilla o puesto de peón de caminos la tenía CamiloAmat en el cruce de la carretera Alicante-Font Roja, yque en muchas ocasiones era "cancervero" o porterodel Círculo Domingo Savio.

17

Page 20: Capitan 1994

La irrupción de los Alcodianos en mayode 1911 solicitando el pertinente per-

miso para incorporarse al Bando Cristianopara las fiestas de 1912, llegaba en unmomento muy crítico para la fiesta de SanJorge.

El Ayuntamiento había debatido largoy tendido sobre la religiosidad o no de lafiesta, aunque había ganado la cordura ylas fiestas de 1911 se habían celebradocon todos los requisitos, tanto lúdicoscomo religiosos.

Alcoy estaba alterado con las corrien-

Un Alcodiano de entonces... D. Julio Coloma Cortés.

tes obreristas que al mismo tiempo aboga-ban por la irreligiosidad de las FiestasPatronales, tachando a "les filaes" de"locales reducidos y malsanos donde sefomenta el juego y el alcoholismo, y en elque el obrero, además de exponer susalud, deja muchas veces el jornal pro-ducto de su trabajo".

Asi pues, el primer año de los Alcodia-nos en la calle, abril de 1912 -por cierto,días lluviosos que sin embargo no resta-ron brillantez a la Fiesta- volvía a ser conla polémica en la calle de religión sí, reli-

gión no, con petición expresaal Ayuntamiento de que nosubvencionara los festejos,abogando por la implantaciónde las ideas liberales en susti-tución de la, hasta esemomento, preponderancia dela Iglesia en el pueblo. Porcierto, el Papa Pío X había eli-minado meses antes la fiestade precepto del dia de SanJorge y los sectores religiososde Alcoy tuvieron que moversemucho para recuperar la festi-vidad, que se consiguió tansólo 10 días antes de la cele-bración de la festividad delSanto.

El año siguiente, 1913,registró una petición hasta esemomento insólita, un primerTró solicitó que la fiesta pasa-ra definitivamente a cuatrodías, petición que no tuvoéxito, pues se pedía parapoder efectuar el acto delPaseo con mayor brillantez.Fueron estos años los del ini-cio de la construcción delactual templo de San Jorge,cuya idea había tomado fuerzaen diciembre de 1912 y que alfin, en febrero de 1914 empe-zaba a trabajarse en loscimientos de la Iglesia.

Las fiestas del año 1915recibieron un dia de propina,

18

Page 21: Capitan 1994

pues la intensa lluvia caída obligóa posponer actos para ese cuartodia. El mismo més de abril sepuso la primera piedra de lo quedespués se convertiría en nuestroPuente de San Jorge, pero queentonces se denominaba de SantoTomás.

En 1916 se recogió tambiénuna novedad. El acto de la Gloria,que siempre se había celebrado elSábado Santo, se trasladó alDomingo de Resurrección comoahora mismo se celebra. Las fies-tas tuvieron que celebrarse a fina-les de mayo por caer la Pascuamuy alta, pero también debido auna huelga del ramo textil enAlcoy que mantenía a la poblaciónen un ambiente enrarecido. Apro-vechando este traslado de fechas,hubo intentos de que las fiestasse celebrasen siempre alrededorde la Pascua de Pentecostés. Lospreciosos días de sol que hizo enmayo, parecía que iban a dar larazón a los que pretendían elcambio.

Las fiestas de 1917 saludaronal nuevo HIMNO de la Fiesta, elactual "Sig", del maestro Barra-china. Los Alcodianos ocupabanel séptimo lugar, desfilando sola-mente por delante del Escuadrónde San Jorge. Las marchas árabes yahabían impactado en los Moros en lasfiestas de 1918, y hubo fuertes críticas ala lentitud de la Entrada de Moros propi-ciada por estas marchas.

Nuevamente tuvo la Asociación de SanJorge que trasladar las fiestas de 1919hasta mediados de mayo por culpa de unafuerte huelga que había empezado el mésde marzo y que había desembocado en ladeclaración del estado de guerra en Alcoy.

Los años 20 fueron el principio del finde la Filá. Había corrientes dentro delPatronato que pedían la salida y el des-membramiento de los lazos que habíanpermanecido hasta entonces. En fiestasde 1921, San Jorge tuvo un invitado deexcepción, pues tuvo que compartir susfestejos con el otro patrón local, SanMauro, que celebraba el tercer centenariode su proclamación como segundo patrónde Alcoy. Las fiestas de 1922 marcaron elfin de la presencia Alcodiana en las calles.No se habían superado los problemas detoda índole y dejó de existir. Sin duda

D. Jorge Pérez Gisbert,Alférez y Capitán en los años 192O y 1921.

alguna, su desconexión con el Patronatode la Juventud Obrera, que la había crea-do, fué su sentencia de muerte.

El renacimiento en 1959, 37 años des-pués, en el mismo local que la vió naceren 1911, perdura ya 35 años y su estadode excelente salud ha sido patente en lacelebración del Alférez 1993 y lo ha dejadodefinitivamente sentado en el próximoCapitán 1994.

FELIZ FIESTA A TODOS

Adolfo Seguí OlcinaPresidente

19

Page 22: Capitan 1994

"Los primeros años de cargode la segunda etapa

de los Alcodianos (1965-1966)

E n la década de los sesenta, con elturismo, la televisión, el seiscientos,

llegasteis otra vez vosotros, los Alcodianos,a participar en las fiestas patronales. Fuis-teis el equilibrio entre el bando moro ycristiano, siendo en aquellos momentostrece por cada bando.

El dia 20 de abril de 1960, el Presiden-te de la Asociación S. Jorge, D. FranciscoBoronat Picó, hizo entrega del distintivo de"Primer Tró" a la nueva "filá" Alcodianos,en D. Adolfo Espí Sempere. Esta nuevaincorporación queda reflejada en la Cróni-ca de Fiestas de 1960, por Salvador Domé-nech (1), del siguiente modo: "Porque éstaha sido la novedad del año; la fundaciónpráctica o reaparición teórica de la Com-parsa Alcodianos. Un hecho semejantesolamente se da muy de tarde en tarde, ylas circunstancias económicas actuales lohacen más meritorio todavía. La Comparsafué creada hace un año en el seno de laAsociación de Antiguos Alumnos Salesia-nos del Patronato, donde radica. A base deun diseño original del artista alcoyanoRafael Guarinos, se confeccionaron veinti-cinco trajes y tres de niño. En general cau-

Escuadra Infantil Capitán 1966.

saron buena impresión en el público y fue-ron obsequiados con muchos aplausos enla Entrada de Cristianos." Ya en este año,ganasteis un premio por vuestra discipli-na, elegancia y buen hacer en el acto de laSegunda Diana.

Este mismo año, junto a vuestro naci-miento, también nació el primer disco demúsica de marchas y pasodobles festerosejecutados por la Primitiva. El título era"Ecos del Levante Español", se dió a cono-cer oficialmente a través de la emisoralocal el dia 30 de julio.

Cinco años después, tuvisteis queaceptar un gran reto, el cargo de Alférez.La crónica festera de 1965 asi describevuestra entrada: "El Alférez de los Alcodia-nos iba sentado en una carroza, vistosaera la escuadra, otra carroza y detalles delboato."

Este año fué un año de innovaciones ycambios en la fiesta, lo que demuestra quees algo vivo y que evoluciona constante-mente. Las fiestas de Moros y Cristianosde Alcoy fueron declaradas de InterésTurístico. Se amplió el alumbrado festerodesde la calle San Nicolás hasta la plaza

de Ramón y Cajal,y las calles de Gon-zalo Barrachina ydel Pintor Casano-va hasta la plazadel Maestro Jordá.Se reestrena losornamentos sagra-dos de color rojobordados en oro,que sólo se utilizanen las solemnida-des en honor a SanJorge.

El himno "Insig-ne Mártir" fué de-c l a r a d o H i m n oOficial de la Asocia-ción de San Jorge,modificando granparte de su letra el

20

Page 23: Capitan 1994

poeta Joan Valls, dándolecarácter universal. Eltexto promitivo fué escri-to por Cristóbal BotellaSerra entre 1896-1900(2), compuesto por unaestrofa popular y diversascoplas, teniendo un senti-do anacrónico.

En 1965 surgió deforma espontánea el actode la "Gloria Infantil".Con el fin de concentrarlas fiestas cerca deldomingo y evitar que ocu-pasen el centro de la se-mana, la Junta Generalacordó retrasarlas dosdías. El dia 23, se decidióorganizar una "GloriaInfantil", fué tan bienacogida por el público que en la actualidadaún perdura.

Cambió el itinerario de la Entrada deCristianos. Hasta ese momento el alcaideentregaba las llaves al Capitán cristiano,acompañado del Alférez y los séquitos deambos, y les "filaes" de los Labradores yAndaluces, en la fachada de la Iglesia deSan Jorge. Este año empieza toda la entra-da desde el Partidor. El alcaide entrega lasllaves en el castillo, quedando abolido elrecorrido que se hacía por las calles VirgenMaría, San Miguel, Virgen de Agosto,Embajador Irles, Mossen Torregrosa, SanFrancisco y San Mateo.

En 1966, el año que ostentasteis elcargo de Capitán, también fué un año denovedades. Se estrenó la nueva "enrama",la cual la mayoría recordamos. En 1965 elExcmo. Ayuntamiento convocó un concur-so de proyectos de nueva ornamentaciónfestera para la plaza de España, no adjudi-cándose el premio a ninguno de los con-cursantes presentados. Los técnicosmunicipales posteriormente encargaron ala casa American Radio, S. A., de Murcia,el nuevo proyecto. La "enrama" era metáli-ca y sencilla. Constaba de postes en losque se apoyaba un festón almenado debombillas y pendían cuerpos eléctricos queformaban dibujos. En lo alto de cada posteestaba el escudo de cada "filá", de plásticoe iluminado interiormente, rematado en loalto por un gallardete.

La Fiesta del Pasodoble también se viómejorada al reducir los dos trayectos, quehasta entonces se realizaban, en uno solo:

Alcodianos. Boceto de Rafael Guarinos.

Oliver, Alzamora, PaísValencià y San Lorenzohasta la plaza de Espa-ña. Este año dirigió lainterpretación del Himnode Fiestas el compositorAmando Blanquer Pon-soda.

El cronista SalvadorDoménech nos dejaconstancia de la Entradade Cristianos del si-guiente modo: "La Entra-da de Cristianos resultómagnífica y conjuntada,aunque terminó con cier-to retraso. El Capitáncorrespondió a los Alco-dianos, quienes presen-taron en su boato unaescuadra de esclavos

que reproducía algunas prendas del anti-guo diseño de la "filá" en su primera épocade existencia, una escuadra de esclavos deniños, con cabo batidor, separada de subanda de música por una imitación devidriera policromada con motivos festeroslocales y dos carrozas (3).

Desde 1960 ha llovido mucho, perouna cosa está clara, fuisteis, sois y seréisun eslabón muy importante en el mundode la fiesta alcoyana. Q

Carmina Nácher Pérez

NOTAS

(1) DOMÉNECH LLORÉNS, Salvador: "Crónicade fiesta de 1960". Revista de Fiestas deSan Jorge. Moros y Cristianos. Alcoy, abril1961.

(2) COLOMA, Rafael: Libro de la Fiesta deMoros y Cristianos, p. 157. Alcoy, 1962.

(3) DOMÉNECH LLORÉNS, Salvador: "Crónicade fiestas de 1966". Revista de fiestas deSan Jorge. Moros y Cristianos. Alcoy, abril1967.

21

Page 24: Capitan 1994

R ecordamos que los Alcodianos resurgieron denuevo en nuestras fiestas en el año 1960, en

que salieron a la calle por primera vez, despuésde muchos años de ausencia.

Y en tan pocos años de presencia en las fies-tas georginas, les corresponde en 1965 el cargode Alférez, que representa con dignidad el amigoJUAN JOVER PASCUAL.

Y llega 1966, AÑO DE CAPITÁN, el cargo fes-tero que todos desearíamos representar, pero tansólo unos cuantos tienen el honor y el orgullo depoder llevar a cabo este maravilloso sueño detodo festero alcoyano.

Y será JORGE SEGURA PICHER, primer Glo-riero de los Alcodianos, quien tendrá la dicha derepresentar la figura de Jaime I, Capitán de lasHuestes Cristianas que vencieron a los sarrace-nos allá por el año 1276.

Vamos a reproducir en esta REVISTA del añoCapitán 1994, veintiocho años después de que elamigo Koki representara el primer Capitán Alco-diano de la resurgida Filá del Patronat, parte deuna ENTREVISTA realizada por el buen amigoARMANDO SANTACREU y publicada en el libroeditado por el mismo con motivo del VII Centena-rio del Patronazgo de San Jorge, titulado "VETE-RANOS DE LA FIESTA".

REPRODUCCIÓN ENTREVISTALIBRO "VETERANOS DE LA FIESTA"

- ¿Tu primera experiencia festera?- En el año 1933. Siendo aún un chaval mi padre me

vistió de "guzmán" igual como él. Vestí ese traje hastaque vino la guerra. Después de la contienda salí con losGuzmanes dos años más y luego lo dejé...

- ¿Por qué?- Porque mi padre era especial en estas cosas. Decía

que habiendo un festero solamente en casa ya estababien. Yo entonces era un zagal de unos 16 años y sentíailusión por vestirme los tres días de fiesta y salir a lacalle y disfrutar del ambiente.

- ¿Cuándo vuelves a ser festero?- Pasados unos años. Concretamente en 1960, que

es cuando se fundan los Alcodianos...

Jorge SeguraPicher,Capitán

Alcodianos 1966- ¿Cómo fué el crearse esa "filá"?- Los Alcodianos era una comparsa que ya salía a

principios de siglo y estaba formada también por sociosdel Patronato Salesiano. Entonces, el grupo de amigosque éramos antiguos alumnos lo comentarnos y decidi-mos crear de nuevo esta "filá" y tener la sede en los loca-les de la sociedad recreativa nuestra. Un nutrido grupode los que formaron la nueva entidad festera eran casitodos antiguos jugadores del Atlètic Salesiano.

- ¿Quién era a la sazón el presidente de los AntiguosAlumnnos?

- Rafael Ferrándiz, gran impulsor de los AntiguosAlumnos, Banco de Sangre y demás cosas de los Salesia-nos.

- ¿Recuerdas quiénes fueron aquellos primeros alco-dianos del año 60?

- La lista es larga, pero apunta: Alejandro Martínez,Julio Iváñez, Rafael y Carlos Ferrándiz, Salvador Domé-nech, Jacinto Mora, Luis Francés, José Llorca, JoséJordá, Rafael Carbonell, Jorge Seguí, Adolfo Espí, JoséAlbero, Gaspar Reig, Alfonso Saura, Leopoldo Pérez(q.e.p.d.), Juan Martí, Jorge Segura, José Giner, JuanPérez, Enrique Borras, José Pascual..., y si queda algunomás y no lo nombro que me perdone, pero no lo recuerdoahora.

- ¿Quién os hizo el diseño?- El boceto lo hizo Guarinos y gustó a todos. Previa-

mente le habíamos dado algunas ideas de lo que nos gus-taba.

- ¿Era ése el traje de los antiguos alcodianos?- Aunque pueda existir algún parecido, són trajes

totalmente diferentes. Precisamente aquellos trajes te-nían un cotamalla que era la base del traje y que en estediseño eliminamos por resultar carísimo. De haber resul-tado asequible quizá nos hubiéramos decidido por el trajeantiguo.

- ¿Cuántos asociados erais aquel primer año?- Alrededor de unos cuarenta; 24 nos vestimos de

festero y 16 eran socios protectores. Poco a poco la listafué engrosando y actualmente somos ya una "filá" nume-rosa.

- ¿Quién fué nombrado "Primer Tró"?- Adolfo Espí. El motivo era porque tenía ya expe-

riencia festera, pues había salido a la Magenta. Aunquehabían también otros ya iniciados, decidimos depositaren él la confianza de la "filá".

- ¿Recuerdas quiénes le siguieron en el cargo?- A él le siguió José Llorca, y después entraron suce-

sivamente Rafael Carbonell, Alejandro Martínez, AdolfoSeguí (que estuvo por poco tiempo por pasar al Casal) yJulio Iváñez, que es actual.

- ¿Tú has tenido cargos en la directiva?- Vocal tan sólo. De siempre he huido de cargos más

obligados porque tengo trabajo y, la verdad sea dichatambién, porque mi espíritu de sacrificio es escaso. Yocreo que para ser "Primer Tró" hay que tener condicionesy cualidades que yo no tengo

- Jorge, ¿pertenecen todos los Alcodianos a los anti-guos alumnos?

— Es una de las bases o condiciones que tenemos.Han de ser A.A. o hijos de aquéllos. Desde el primer diaque mantenemos ese criterio.

- ¿Puede saberse cómo fué que aceptaras el cargo deCapitán?

22

Page 25: Capitan 1994

- Eso són cosas que pasan mientras estás reunidocon los amigos tomando el aperitivo. Uno de los presen-tes, Rafael Monllor, quiso picarme diciendo que si hacíayo el Capitán él daba a fondo perdido 5.000 pesetas.

- ¿Aceptaste?- Lo dudé un poco, porque estos cargos suelen ser

caros por mucha modestia que le eches. Acabé de deci-dirme cuando Rafael Ferrándiz me propuso que él vesti-ría de Capitán el dia del Alardo, con lo que el gasto sereduciría. Asi pues, acepté y por eso hice de Capitán.Sobre todo estaba claro que sentía una gran ilusión.

- ¿Habéis reformado algo del traje?- Los zapatos y alguna otra cosa como la cotamalla,

etcétera.- ¿Recuerdas quién fué el primer "Gloriero" que sacó

la "filá" a la calle?- Pues mira, precisamente fui yo... Recuerdo que

salimos dos voluntarios al puesto; Rafael Carbonell y yo.Y para dilucidar la cuestión hicimos unos ensayos conmúsica festera y los dos desfilábamos corno si estuviéra-mos haciendo ya la Gloria.

- Y saliste tú...- No sé por qué pero asi fué. Carbonell lo hacía muy

bien, pero yo fui el elegido. Asi pues, me cupo la satisfac-ción de ser el primer alcodiano que salió a la calle en estasegunda época de la "filá".

- ¿Qué recuerdas de tu padre como festero?- Mi padre, Ernesto Segura, era muy conocido en los

medios festeros y por el público en general, dado sucarácter jovial y festero cien por cien. Salió a los Guzma-nes toda su vida. Unos años antes de su muerte pasó alos Mozárabes.

- ¿Qué os costó el primer traje?- Si mai no recuerdo creo que 2.500 pesetas. Re-

partimos las telas y adornos y cada cual se lo hizo inde-pendientemente.

- ¿Sabes qué costará ahora?- Ahora está caro todo... Posiblemente un traje

pueda costar unas 17.000 pesetas.Hablando de su "filá" y de las normas por que se

rige, Jorge Segura me dice, y con referencia al cargo de"Gloriero", que tienen establecido que solamente podrádesempeñar ese nombramiento cada individuo una solavez. O sea, que mientras hayan compañeros que no hansalido y deseen vestir de "Gloriero", nadie puede repetir.Acertado artículo este de su régimen interno, que nosdemuestra, entre otras cosas (que nos cuenta el amigoSegura), que los Alcodianos, más que una entidad festerasón una agrupación de amigos que de la manera másdemocrática se rigen y solucionan todos sus problemas opegas. Terminados los comentarios le pregunto a Segura:

- Dime una "filá" mora preferida para ti.- Yo de moro nunca saldría, pero por el traje tan

bonito que tienen me llama mucho la atención la "filá"Realistas.

Escuadra Capitán 1966.

- ¿No has hecho alguna pequeña "escapada" a otra"filá"?

- Jamás. Y, además, puedo asegurar que no saldré aotra. El dia que cuelgue las botas en los Alcodianos loharé para pasar a ser uno más del público.

- ¿Has estado algún año sin salir?- Un año, y por motivo de luto familiar.- ¿Qué acto te gusta más de las fiestas?- Cuando estoy entre buenos amigos, todos los actos

són bonitos para mí. Pero si me obligas a que decida poruno te diré que considero la Gloria como el acto másemotivo para mí. ¡Es el primer mensaje de Fiesta queAlcoy recibe después de un año! Es el primer grito de ale-gría, las primeras notas musicales...

- ¿Tienes alguna anécdota para contarme?- Los festeros siempre tienen cosas raras que les

suceden que caben dentro del apartado de las anécdotas.Una de ellas fué un año (no recuerdo si era el dia de lasEntradas o el dia de San Jorge), íbamos un grupo dealcodianos, llenos de alegría y euforia, cuando nos pasa-ron recado de que en el hospital una persona precisabaurgentemente de unas transfusiones de sangre. Sindudarlo, acudimos allí seis o siete, y vestidos como está-bamos de festeros hicimos nuestra donación. Despuésnos reintegramos de nuevo a la fiesta, más contentos aúnsi cabe por haber colaborado a salvar una vida.

- ¿Consideras que nuestras fiestas són auténtica-mente populares?

- En lo que concierne a espectadores, sí; pero encuanto a participación del pueblo, no. Para el número dehabitantes que somos nos vestimos de festero una mino-ría solamente. Yo creo que de una manera o de otradebería de estar casi todo Alcoy comprometido en la cele-bración de nuestros Moros y Cristianos.

- ¿Eres partidario de aplazar las fechas de las fies-tas?

- Personalmente soy tradicionalista y me gustan lasfechas de siempre, ahora bien, cuando no hay otro reme-dio puede disculparse ese traslado de fechas.

- ¿Crees que les falta algo a las fiestas nuestras?- Decididamente. Pienso que el elemento joven feme-

nino tiene muchas posibilidades de tomar parte activa ennuestras fiestas, huérfanas casi siempre de mujeres.Sobre carrozas, a pie o evolucionando, las chicas podránreforzar con su pincelada de hermosura la belleza plásti-ca de nuestras Entradas.

- Por último, Jorge, ¿qué cosa especial harías tú caraal Centenario?

- En primer lugar organizar unos Juegos Florales acelebrar en vísperas de San Jorge este año centenario ynombrar de nuevo una Dama de Honor por cada "filá", yde entre ellas que saliera la Reina de las Fiestas de Alcoy,al igual que está en casi todas las ciudades de España.

Valiente opinión la de Jorge Segura Picher, veteranode los Alcodianos, que ha dicho lo que siente a pesar de

las opiniones en contra que sabe ha dehaber. Indudablemente que en poco o enmucho su criterio sobre el asunto no andamuy descaminado. El año que en Alcoy sehicieron Juegos Florales y hubo Damas deHonor, resultó un acto espléndido queahora podríamos incluso mejorar.

Con la lectura de esta ENTRAÑA-BLE entrevista realizada hace ahora18 años, pero no obstante de absolu-ta actualidad, hemos conocido unpoco más la figura de nuestro primerCapitán, el amigo Koki Segura.

Hemos reproducido en esta Revis-ta del Capitán-94 la entrevista deArmando Santacreu por creer queserán pocos los Alcodianos actualesque la conocieran, y por ser tan com-pleta de contenido que nosotros nohubiéramos podido superar. O

23

Page 26: Capitan 1994

Me handestronado,

¡viva elCapitán!

C atorce largos años de capitanía, desde1980, són una dilatada capitanía. Una

capitanía vivida en el nostálgico recuerdode la ilusión con que todo fué preparado yel gozo con que se hizo realidad. En larememoración de todo ese cúmulo deinquietudes, trabajos, proyectos, para quetodo resultase lo mejor posible y con ladignidad requerida. Acuciado por la res-ponsabilidad de desempeñar tan alto yhonorífico cargo en consonancia con elhondo contenido tradicional e históricoalcoyano del mismo, y, a la vez, de cumplircon el suficiente decoro con el mandatorecibido de mi Filá, los Alcodianos, unaFilá de solera, que, aunque refundada enel año 1959-60, venía ya del año 1911, delos tiempos del Patronato de MossenJosep, y estaba ahora enraizada en laimportante Obra Salesiana de los AntiguosAlumnos.

En el recuerdo emocionado también dela esforzada y entusiasta colaboración detodos, de toda la Filá (individuos "festers",veteranos, juveniles, infantiles, socios) eincluso de muchos amigos "festers" deotras "filaes" y no "festers", que me anima-ron en la tarea y en el desempeño delcargo. El Capitán es de todos, de toda laFilá que lo ostenta, de toda la Fiesta, detodo el pueblo de Alcoy. Una experienciapersonal, en fin, enriquecedora y quemarca huella para toda la vida.

Afortunadamente creo que todo resultóexcelente. Incluso el tiempo, espléndido,radiante de sol, contribuyó a ello. Hubosuerte en esto. Opino que no pecamos deinmodestos si decimos que la Filá Alcodia-nos presentó en el año 1980 uno de losmejores boatos que se recuerdan, puesésta es la sensación que quedó notoria-mente en la conciencia del pueblo alcoya-no.

Es para mí un deber y una satisfac-ción, en esta ocasión de despedida, diría-mos, del cargo de Capitán de losAlcodianos 1980, dar mis más sinceras yexpresivas gracias a todos. Y muy espe-cialmente a los que fueron mis más ínti-mos y allegados colaboradores. En primerlugar, al Primer Tró de la Filá, Juan LlopisJornet, en representación de toda la JuntaDirectiva, y a los diez "Caballeros" de miséquito, que tan incondicionalmente meacompañaron y me arroparon en todomomento, y cuyos nombres, por ordenalfabético de apellidos, y para constancia,quiero dejar reseñados a continuación:José M.a Capó Boluda, Rafael CarbonellCarbonell, Alberto Domínguez Borrell,Julio Martínez Carbonell, José Luis Mira-lles Cortés, José Tomás Miró Doménech,Eugenio Pascual Santacreu, Ríos, AdolfoSeguí Olcina, Jorge Segura Picher y Anto-nio Vilaplana Alcaraz. Asi como los tresCaballeros infantiles: Salvador Lulo Martí-nez, Jorge Martínez Llodrá y Adolfo SeguíMiró. A todos los que formaron parte delboato; a las escuadras, a la Filá entera. Aese remillete de guapas chicas que, junto ami hija Georgina, formaron el acompaña-miento de "favoritas" del Capitán. Al grany consagrado dibujante, pintor y miniatu-rista Luis Solbes Payá, que con tantoacierto e inspiración diseñó los trajes delCapitán, Rodella y Favoritas. Y, cómo no, ami familia, que, como es natural en estoscasos, tuvo que soportar toda una serie deadicionales sacrificios. En especial, a mimujer, Georgina Girones, que junto aEncarnita Nadal, esposa de Jorge Ponso-da, buenos y serviciales amigos, bordarona mano durante meses, yo diría quedurante un año, mi traje, el de mi hijoFrancisco, que desempeñó el cargo deRodella, y el de las "favoritas", para que

Page 27: Capitan 1994

los mismos tuvieran la ornamental y des-tacada presentación que el cargo requiere.

Por mi parte, y dentro de mi faceta depromotor y colaborador del deporte, quiseque este cargo de Capitán tuviera una rea-lización práctica en este terreno, que sir-viera de rememoración del mismo,instituyendo el Trofeo de Tenis denomina-do "Capitán Cristiano 1980", de ámbitocomarcal, que ha venido celebrándoseininterrumpidamente todos los años.Igualmente, y ya en el campo estrictamen-te de la Fiesta, tuve la iniciativa de reuniren una cena de confraternidad a todos losCapitanes, tanto de Moros como de Cris-tianos, de los últimos catorce años, cele-brándose precisamente la primera de estasreuniones (de los de 1966 a 1980) el dia31 de marzo de dicho año 1980, como unacto previo de las Fiestas, y habiendo teni-do, igualmente, una continuidad anual,entrando también en el mismo a partir de1981 todos los Alféreces.

En cuanto a actos populares de mi ini-ciativa, recordar ese gran globo aerostáticoque traje a la plaza de España, y que pilo-tado por el capitán de aeronáutica Marzal,y llevando en su barquilla al que estoescribe y, nada menos, que al Concejal deFiestas, Josep Albert Mestre Moltó, que sehabía comprometido a ello, debía ascenderdesde dicha plaza de España y aterrizar,teóricamente, en el Campo del Collao; peroque, debido a los vientos racheados yrasantes reinantes dicho dia, 21 de abril, ypor prudente decisión del propio capitánMarzal, no despegó de la misma por elpeligro que existía de estrellarse contra

alguno de sus edificios, limitándose a que-dar como globo cautivo, y a subir y bajarsujeto en la propia plaza; lo que sin dudahizo las delicias de muchos niños y jóve-nes, y aun personas adultas que quisieronexperimentarlo. Cuando recuerdo estaanécdota, aún respiro tranquilo, pensandoque sin la sabia determinación de dichocapitán, probablemente la aeronáutica sehubiera quedado sin un oficial, las fiestassin su Capitán Cristiano y el Ayuntamien-to y la política alcoyana sin uno de susmás cualificados representantes.

Han pasado catorce años. Me han des-tronado. A Capitán depuesto, Capitánpuesto. Me despido, pero quedan los im-borrables recuerdos de las emocionantesexperiencias festeras y del reconfortantecompañerismo y colaboración solidaria detodos. Y sobre todo, la satisfacción dedejar las huestes alcodianas durante lospróximos catorce años en las mejoresmanos, en las manos de un "fester" total,de cuerpo entero, de un "fester" de pies acabeza, de familia tradicionalmente festeray "fester" desde la infancia: el amigo Vicen-te Gisbert Torregrosa. Un "fester" convocación festera y con entusiasmo, quehará un Capitán de primera clase, sabien-do estar en todo y con todos, y al que noha de faltar la decidida y apretada colabo-ración de toda la Filá. Desde estas líneasle mando mi aliento y mi más expresivaenhorabuena. ¡Viva el nuevo Capitán! Q

Francisco José Agudo ValdésCapitán 1980, Filá Alcodianos

Escuadra Capitán 1980. *

25

Page 28: Capitan 1994

El recuerdo de una Capitanía

26

Page 29: Capitan 1994
Page 30: Capitan 1994

DIA 11 D'ABRIL, DIUMENGE DE GLORIA

Com és de costum a les 08'30 hores es vacelebrar l'esmorzar als locals de la Filá, ambel tradicional menú, per a continuació proce-dir a la vestida dels gloriers, carrees desenvo-lupats enguany per Jorge Abad Carbonell,l'oficial, i la del Hospital per Francesc JuliàPérez i Climent, més conegut com "Menta".

09'24 hores.- Una vegada acabat l'esmor-zar els individus de la Filá i els gloriers vanbaixar al Santuari de Maria Auxiliadora,beneint-s'els, i al nou banderí de la Filá, tan-can"t-se l'acte amb el cant del "Salve Regina",sent com sempre cantat per uns pocs i acom-panyat guturalment per la majoria. Posterior-ment i acompanyats per una xaranga esdirigiren a la Plaça d'Espanya.

Arranca l'acte amb la interpretació delpas-doble "El Capità", marcant les agulles delrellotge del Campanar les 10'05. Acte seguitho fa el Bàndol Moro amb el pas-doble "Creu iMitja", sent les 10'10 hores del matí. Seguida-ment, quan soón les 10'15 hores comencen asonar els primers compassos de "Pare i Fill"

Ballet: La lucha del bien y del mai.

Fachada del Colegio.

pas-doble escollit per acompanyar els glorierscristians. Per un altre lloc l'autobús que portaels gloriers a l'Hospital fa la seva eixida a les10 hores i 16 minuts des, del cap del carrerSant Llorenç.

13'30 hores.- Una vegada finalitzada laGloria són arreplegats els nostres companysdirigint-se a la Filá, on se celebra un "vermut"per aquells que ho desitgen, sent el mateix,com de costum, abonat a "escoti i barboti".

18'30 hores.- Comença l'assaig als patisdel Col·legi dels Salesians, sent nombrosa,com sempre, la participació de tots els mem-bres de la família alcodiana. A continuació ésprodueix "l'asalt" dels locals de la "Societat",on aleshores és desenvolupa el bernar-sopar,on el soroll més quotidià són els produïts pelsimpactes d'ous durs a la front d'algú.

22'00 hores.- A aquesta hora comença laprimera "entraeta", més coneguda com la delBerenar, la mateixa transcorre per l'Avingudadel País Valencià. Iniciant-se d'acord a l'horarioficial, sent pocs els individus de la Filá quearranquen, produint-se la incorporació de laresta durant el trajecte, fent-lo algú a les pro-

peries del Cantó el Pinyó.

DIA 13 D'ABRIL, DIMARTS

22'00 hores.- A aquesta data télloc la segona "entraeta" oficial de laFilá, la qual transcorre pel carrerSant Nicolau, sent nombrosa la parti-cipació de la Filá.

DIA 16 D'ABRIL, DIVENDRES

Aquest dia en té lloc la presentació dela revista Alférez 93. L'acte està pre-vist que comencé a les 21 hores. Sentinvitats entre altres el President del'Associació de Sant Jordi, el Batle dela Ciutat, Josep Sanus, i la resta decàrrecs de la Festa. Amb la conse-qüent demora de 10 minuts "de cor-

28

Page 31: Capitan 1994

tesia", introdueixl'acte el membrede la Filá AdolfoSegui, qui abansd'iniciar la pre-sentació pròpia-ment dita, crida ala resta de cà-rrecs de la Festapresents per aque presidesquenl'acte. Són les21'l5 minutsquan el primertró de la Filá diri-geix unes breusparaules congra-tulant-se de l'anyde cèrrec i veientper fi feta una realitat, l'edició de la revista;acte seguit és dóna una petita referència delcontingut de la revista a càrrec del nostrecompany Alexandre Martínez, acte interrom-put breument pels esclafits produïts per unatraca d'unes noces celebrades al Santuari deMaria Auxiliadora.

Són les 21'30 hores quan la interpretacióde l'Himne conlou l'acte celebrant-se acteseguit un assaig als locals de la Filá.

DIA 17 DE ABRIL, DISSABTE

A aquesta data té lloc a les 19'00 hores laprocessó del Trasllat de la imatge de SantJordi el "Xicotet" des de l'església de SantJordi a l'església de Santa Maria. Cal desta-car, com tots els anys, la nombrosa participa-ció en la mateixa dels membres de la Filá.

A les 23'00 hores i pel carrer Sant Nicolaul'escuadra de negres fa la seva primera "en-traeta".

DIA 18 D'ABRIL, DIUMENGE

Data de celebració de la Glòria infantil,càrrec desenvolupat enguany pelxiquet de la Filá Óscar Boronat Fus-ter. Són les nou hores quan s'hi arre-plega a l'església de Santa Maria,acompanyat-lo a la Filá on té lloc l'es-morzar i finalitzat s'acompanya envol-tat pels membres de la Filá al Parti-dor, fent abans l'acostumada visita alSantuari de Maria Auxiliadora.

Són les 11'30 hores quan s'inicial'acte de la Glòria, obrint-se amb lainterpretació del pas-doble "Primave-ra" a càrrec de la Nova, la qual,acompanyada pel pas-doble "Aitana",dóna el seu acompanyament als glo-rierets del Bàndol Cristià. Sent les12'30 hores la Glòria infantil hi té laseva arribada a la Plaça d'Espanya.Una vegada conclosa la mateixa al

Escuadra de Negres.

Parterre, sent les13'30 hores,acompanyats peruna xaranga iamb el soroll defons de la mas-cletada que hi télloc a la Plaçad'Espanya, Ensdirigim als localsde la Filá, on denou i sent les14'00 hores ésdegluteix peraquells membresde la filá que aescoti i barbotiho han abonat,un "vermut".

DIA 19 DE ABRIL, DILLUNS

A aquesta data en té lloc la segona "en-traeta" de l'escuadra especial de la nostra filá,la qual trancorre pel Carrer Sant Nicolau;durant el trajecte és nombrosa la presènciaals laterals i servint-les d'acompanyantsdiversos individus de la filá i, com no, de lesrespectives dones, núvies i "ligues" dels mem-bres de l'escuadra.

DIA 20 DE ABRIL, DIMARTS

A les 22'00 hores té lloc pel Carrer SantLlorenç la segona "entraeta" oficial de la Filá,que és desenvolupa amb les característiques inormalitat de sempre.

DIA 21 DE ABRIL, DIMECRESDIA DELS MÚSICS I NIT DE L'OLLA

Són les 19'00 hores quan comencen lesprimeres notes que les distintes bandes demúsica interpreten des del lloc d'eixida delCarnet, tenint lloc el començament de la Fes-tades Pas-doble.

i

La Cucafea.

29

Page 32: Capitan 1994

Carroza de cierre con el Cop.

Quan les agulles del Campanar senyalenles 20'30 hores és interpretat a la Plaça d'Es-panya l'Himne de la Festa per les bandes deMúsica, la Coral Polifónica i, com no, pelsmilers de veus d'alcoians entusiasmats idesitjosos de Festa.

Són les 21 '00 hores quan a la cada vegadamés nombrosa assistència als locals de la Filáhi té lloc la degustació i per molts repetició dela sabrosa Olleta. Acte seguit i amb la conse-qüent flatulència estomacal ens dirigim a laFont Redona per a fer la tradicional "en-traeta".

DIA 22 D'ABRIL, DIJOUSDIA DE L'ENTRADA

A les sis del matí i una volta entonada laSalve i interpretat l'"Himne de la Festa" ésquan dóna començament el primer acte de laTrilogia. Enguany i al desevolupar el Carreede l'alferecia la Filá té la seva eixida en migdel Bàndol Cristià. Són les 06'35 hores quanel nostre company Àngel Julià dona l'ordred'avançar als nostres dianers, acompanyatsper les notes del pas-doble "Krouger", inter-pretades per la banda de música de la Font dela Figuera, interpretant-se a continuació"Comandante Aguilera". Són les 07'07 delmatí quan es produeix el relleu dels dianersde la primera part a l'altura de l'ediñci Altanaessent el nostre company Vicent Gisbert qui ales notes del pas-doble "Luchando " dóna l'or-dre d'arrencada als dianers. A les 08'15 horeses dóna el començament de la part tercera dela diana de la nostra Filá, sent en aquest casel cap Josep Cantó Soler .

Són les 08'30 del matí quan els primers

individus comencen a fer la seva entrada a laFilá per carregar les bateries per al llarg ilaboriós matí que s'acosta. Enguany sónmolts els nerviosos per a veure com es desen-volupa la nostra alferecia a l'acte de l'Entrada,per lo qual l'esmorzar per a diversos membresde la filá és més breu que de costum ja quesón moltes les coses a fer.

Són les 13'20 minuts del migdia quan alnostre Alferes, al dia d'avui Jordi "Quaranta"pare, acompanyat pels seus cavallerscomença el seu descens Carrer Sant Nicolauetcap a baix.

El Boato d'enguany va encapçalat pelstrompeters i timbalers seguits per l'ambaixa-dor Cristià í el Banderi de la Nostra Filá,acompanyat per un grup d'alcodians ambbanderoles. A continuació i formant la prime-ra part del Boato va un conjunt que represen-ta una tradició alcoiana d'abans com és laCucafera, on es representa el rescat per partde Sant Jordi de la princessa captiva en mansdel Drac; aquesta ve desenvolupada per unballet que representa la lluita del bé i del mai,prenent part en el dit ballet unes quantesdones d'individus de la Filá. L'acompanya-ment musical va a carree de la ComposicióMascarada, escrita per a l'ocasió pel músicalcoià Joan Lluís Ferrando.

Seguidament una carrossa representa lesmuralles de l'antic Alcoi, a la qual podemveure Vicente Gisbert Torregrosa, Capitá de laFilá 1994, i Enrique Sanus, amb una collad'alcodians amb banderes. Els segeuix elboato femení amb tres dissenys diferents for-mant un grup compacte i fent sonar unes

Carroza representando las murallas de Alcoy.

30

Page 33: Capitan 1994

campanes a diferents ritmes amode de crida, donant pas al'alféreç. De seguida l'esbartd'infantils de la Filá, traginanttambé uns gallardets al·legò-rics.

Una segona part del Boatoés la conformada pel propi queenvolta al nostre Alféreç; davantde la seva carrossa van unesdones guerreres armades dellances, les quals les fan colpejaa la vegada. Dalt de la Carrossava el nostre alféreç acompanyatpels seus deu cavallers, elsquals, acompanyats per lamarxa cristiana "l'AmbaixadorCristià", interpretada per laUnió Musical de Cocentaina,fan el seu recorregut, darrere d'ells deu esten-darts porten els blasons, tant dels cavallerscom de l'Alfereç. A continuació ve la carrossaon la Favorita de l'Alfereç, enguany desem-penyà! per Fina Orejuela, dona del mateix, vaescoltada per una guardià femenina d'arque-res. Dalt de la Carrossa va acompanyat perles rodelles, els quals són desempenyats pelseu fill Jordi i el seu nebot Jordi; l'acompan-yament musical va a càrrec de la Unió Musi-cal, que interpreta els sons de la marxacristiana "Barranc del Sinc".

A continuació, i escoltats per diversosmembres de la Filá, comença a descendrecarrer Sant Nicolauet cap a baix l'escuadra denegres als sons de la marxa cristiana "Als

Grupos de chicas del Boato.

Grupo de niños con banderas.

Cristians", interpretada per la banda de músi-ca de la veïna localitat de Rafelguaraf. A conti-nuació figura una carrossa que a manera deteler va teixint l'escut de la Filá; darrere d'ella,i escoltats per diversos membres de la Filá,fan el seu recorregut els escuadrers oficials,els quals, acompanyats per la banda de lalocalitat de la Font de la Figuera, fan la sevaentrada als sons de la marxa cristiana "Alco-dianos".

Són les 15'OO hores quan la carrossa queenguany porta al cap i als membres més jovesde la Filá fa la seva arribada al cap del pontde Cervantes, donant per conclosa l'Entradadels Cristians.

Quan l'Alfereç, acompanyat pels membresde la Filá, fa la seva entrada al Carnet, ésrebut pel soroll d'una traca, sent rebut alslocals de la Filá per un muntatge de llum i defum als sons de la marxa "l'Ambaixador Cris-tià". Acte seguit, hi té lloc el dinar del dia del'entrada entre un ambient joiós i desenfadat,congratulant-se tots per l'éxit alcançat. Comacte entranyable destaca la donació de la"porra" de l'Escuadra de Negres al nostre Alfé-reç.

Durant la vesprada és dóna solta als dis-tints membres de la Filá, que envaeixen elscarrers i els "pubs" d'Alcoi fins a les 22'00hores,quan als locals de la filá és recuperenforces en el sopar, per a després desfer calo-ries acompanyats per la disco-móvil contrac-tada a l'efecte. El mateix és desenvolupa finsa altes hores de la matinada.

DIA 23 D'ABRIL.DIA DE SANT JORDI

Són les 08'20 del matí quan des del Parti-dor fa la seva arrancada la participació de lanostra Filá. Enguany, com la major part delsanys, formada majoritàriament pels individusmés joves de la Filá, acompanyats, no sensepolèmica per part d'alguns membres de l'As-

31

Page 34: Capitan 1994

sociació de Sant Jordi, per la major part delsCavallers.

Sent les 09'30 hores, s'arrepleguen a laFilá, on després de fer un lleuger esmorzar,acompanyar al nostre alféreç i boato per a queprenga el seu lloc a la processó de la Reliquia.

Després de conclosa la Missa Major a l'es-glésia de Santa Maria, els individus de la Filátenim que esperar un poc més del degut, jaque el nostre alféreç ha elegit, com no fa unany que va nàixer, que siga el dia del bateigdel seu fill Jordi. Acte seguit els nostres pas-sos s'encaminen als locals de la Filá, on esdesenvolupa la tradicional menjada o diñardel dia Sant Jordi. Una vegada conclosa perpart del nostre Alféreç i els seus Cavallers, ésdonat a cada membre de la filá un compact icassete de "Firam, Firam", edició feta sota elpatrocini dels mateixos. Després és l'Alfereçqui rep nombrosos regals; per una altrabanda, i com és tradicional, la resta de mem-bres de la Filá fa la seva entrega de regals ales dones de la familia Alcodiana.

Quan el rellotge marca les 18'30 minuts,alcem taula per a dirigir-nos cap a la placetadel Carbó per a prendre part a la processógeneral. Al final de la mateixa ees arreplegatel nostre Alféreç, encaminat-se de nou elsnostres passos als locals de la Filá, on digerimamb bon apetit les viandes del sopar, per adesprés desfer-se d'alguns "quilos" amb elballament que a continuació hi té lloc.

DIA 24 D'ABRIL. DIA DELS TRONS

A les 08'00 hores comença l'esmorzar alslocals de la filá, ja que enguany, a diferènciad'anteriors anys de carree, l'Alfereç i els seuscavallers, molt intel·ligents ells, han reposatels tres dies a una de les sales del col·legi, evi-tant que la resta anàrem a buscar-los a laseva morada. Una vegada arreplegades forcesamb l'esmorzar, ens dirigim a les properies delCastell, on a les 10'45 hores comença l'actede les Ambaixades. Una vegada conclosa lamateixa ens dirigim pel carrer Sant Llorençencapçalant el bàndol Cristià fins a la plaçade Mossen Josep, on té lloc l'encaro entre elnostre Alféreç i el seu homònim del bàndolmoro, enguany desempenyat per la FiláMudejares. Durant l'encaro es brinda en xam-pany, fent-se intercanvi de regals els dos Alfé-reces.

Una vegada conclòs l'acte de l'encaro i pelmateix trajecte, tanquem la participació a l'A-lardo del Bàndol Cristià. Tenim que aguardarenguany un poquet més per arreplegar a queel nostre alféreç després de la lluita d'armes,desempenyat de forma brillant al Castell, iscadel mateix per a dirigir-nos de nou, fent mésd'un alt en el cami, cap a la Filá, fent l'entra-da a la mateixa als sons de "Alcodianos". Acteseguit hi té lloc el diñar del dia dels trons,

interromput per la presència de companyersde les filaes veïnes, que fan el seu acte depresencia per a fer la donació de regals alnostre Alféreç, actes aquestos que es desenvo-lupen dins d'un agradable i fraternal ambient.

A les postrimeries del diñar, i com tots elsanys, la major part dels membres de la filáreclamen de la nostra música que li doneambient a la vesprada. Sent esta reclamació,enguany, més sorollosa que altres vegades, ala qual la banda, en un primer moment, no facas, però acte seguit, i al pujar el nivell delsoroll dels membres de la filá, els músics fanintenció d'arreplegar i anar-se'n, produint-seuna forta xiulada per els festers. Momentsdesprés es calmen els ànims, tenint lloc undesenfadat e improvisat assaig als locals de lafilá.

Quan sentim acostarse el sorroll produïtpels arcabucos del bàndol Moro ens equipemde nou per a baixar a la propera placeta deMossen Josep, on té lloc l'encaro entre els dosAlferesos. Per acte seguit començar el disparde la vesprada; una vegada conduït el mateix,ens dirigim cap al Castell, on arrepleguem elnostre alféreç, i junt a les altres filaes decarree acompanyem en processó desenfadadala imatge de Sant Jordi "el Xicotet", des del'església de Santa Maria al seu temple deSant Jordi. Una vegada finalitzat l'acte acom-panyem l'alféreç a la filá.

Ja per la nit, i una vegada conclosa la tri-logia festera, després de l'Aparició de SantJordi al Castell, varios individus de la Filáformem part de les distintes "entraetes" iSoparets que tenen lloc a la plaça d'Espanya.Enguany la participació de festers i de públicés molt nombrosa degut a que al dia següentés diumenge i n'hi ha temps per esgotar lescada vegada mésminvades forces. Els matei-xos es desenvolupen flns la una de la matina-da, quan fa la seva aparició una breu peròaparatosa tronada, que li resta ambient a lajoiositat, continuant la festa fins a les prime-res hores del matí del dia del Descans, fent-lola major part de la gent a llocs tancats, donatlo desapacible del clima.

I així acaba l'any de l'alféreç i comença elprimer dia de l'any del Capità Alcodians.

El cronista accidental

32

Page 35: Capitan 1994

DIARI DE L'ALCOIÀ, EL COMTAT, FOIA DE CASTALLA I LA VALL D'ALBAIDA

Els Trons

Disparo.

Insuperableel AlférezCristiano,

los Alcodianosy su Boato

Embajada Mora.

La Festapudocon lacrisis

... Y ya todo terminó.

33

Page 36: Capitan 1994

D ice el refrán que no es de bien nacidosel no ser agradecidos. Por lo tanto

debo dar las gracias en primer lugar a laFilá, sobre todo al primer Tró que los tresdías estuvo al servicio del Alférez; después,a todos los individuos, por su respaldo entodos los actos, pero sobre todo despuésde los mismos, mención aparte las graciasmás efusivas para ese gran y magníficopúblico Alcoyano, tan entendido en fiestas,por sus aplausos y simpatía demostradatanto al Alférez Alcodiano y Caballeroscomo a la totalidad de la filá.

Después, mis gracias más emotivas sónpara ti, Jorge Luis, "Cuaranteta", hijo mío,porque no te puedes imaginar el regaloque me hiciste, cediéndome tu sitio deAlférez para la Entrada de Cristianos, puesno hay obsequio más valioso ni amor fra-terno entre festeros (y tú me has demos-trado que lo eres, en grado superlativo),que el que tú me diste con tu cesión, porlo que, aparte de darte las gracias a ti,también se las doy a nuestro patrón SanJorge, por haber intercedido en tener unhijo con un espíritu festero tan puro ynoble como el tuyo, "GRACIAS, HIJOMIO".

Y por último, me he dejado adrede paradaros las gracias, a ese grupo tan fenome-nal de Caballeros, y nunca la palabra fuétan bien empleada; gracias por vuestrafraternal y verdadera amistad, que me dis-

Alcodianos

Caballeros

tels durante todo el ano, a pesar de la dife-rencia de edad, pues todos podéis ser hijosmíos, me habéis tratado como yo quería,como un amigo más, para sufrir y gozarjuntos todo el año los avatares del año deAlférez, y que ahora damos todo lo quehemos trabajado y a veces sufrido por bienempleado, pues, gracias a Dios, todo nossalió perfecto, o casi, pues la perfeccióncompleta, como la felicidad, es imposibleen este mundo.

Pero no quiero ponerme dramático, ytambién os doy las gracias porque convuestro talante y forma de ser y sentir dela fiesta, me habéis dado la razón, puesdesde hace varios años soy un defensor dela juventud maravillosa festera de nuestraFilá, a la que solamente falta que alguienle motive o le dé alguna responsabilidad,para que demuestren a todo Alcoy lo quesón capaces de hacer por y para la fiesta.Asi es que como no quiero alargarme másy hacerme más pesado, recibid todos los"Caballeros Alcodianos", donde incluyo aLuis y Juan, un fuerte abrazo de vuestroamigo incondicional. ü

PAPUCHI-40

P.D.

No olvido que este año tenemos el Capitán, yque mi deseo más ferviente es que tengamos todos,la Filá y el Capitán en persona, la misma suertenuestra con la climatología y el doble de éxito en laEntrada.

34

Page 37: Capitan 1994

Por fin llego el gra

Por fin llegó el gran momento, el tiempo esespléndido y la entrada transcurre con arre-

glo al horario fijado. Todo está saliendo bien. Nosdirigimos al partidor y cada uno se va colocandoen su sitio. Los timbales empiezan a sonar. Es elmomento tan esperado, pero también el principiodel fin.

Para llegar hasta aquí, dejamos atrás más deun año de trabajo, reuniones, cenas, ensayos yotros actos diversos que han ido cimentando ennostros una amistad.

Desde el dia en que quedó configurada laescuadra, nos pusimos manos a la obra. Todoera nuevo para nosotros. Teníamos que empezara ver bocetos, buscar banda de música, etc. Era-mos doce personas con ideas diferentes en unprincipio, pero con un sólo objetivo final.

La llegada de las fiestas interrumpe unosdías esta labor, pero al ver bajar las escuadrasespeciales, sentimos un cierto cosquilleo ennuestro cuerpo, imaginando lo que podría ser elaño próximo.

Al terminar éstas, volvimos al trabajo conmás ilusión. Los siguientes éramos nosotros.

El tiempo no para. Se van solucionandocosas. Pasa el verano y entramos en septiembre,y con él, nuestro primer ensayo oficial.

MIG ANY. Sólo quedan seis meses, y los díasa partir de aquí parece que pasan más rápidos.

Nos reunimos todos los jueves, pues siemprehay algún tema que tratar. Cosas que en unprincipio no les dábamos mucha importancia, laadquieren. Cualquier idea que se propone seacoge con ilusión y se intenta llevar adelante."Para una vez que hacemos escuadra".

El 31 de octubre, presentación del traje. Nosacompañan ese dia el primer Tró y el Alférez.Tras la cena hizo su aparición Màrius Gomar yavestido con tan emblemático traje. Fué unmomento mágico. Lo que hasta entonces sólo sehabía visto dibujado sobre un papel, había toma-do forma. Todos nos sentíamos emocionados alverlo. El Alférez tuvo el detalle, de los muchosque ha tenido con nosotros, de regalarnos unpastel con el traje dibujado con dul-ces en la parte superior. FUÉ UNGRAN DIA.

Pasan las navidades y entramosen el último y más intenso tramoantes de las fiestas. Tenemos todoslos fines de semana comprometidos;ensayos, cenas, piñatas, etc.

Por fin llega el Domingo deRamos. Ya estamos en fiestas. El 17de abril tenemos nuestra primera"entraeta" oficial. Después de lacena que compartimos con nuestrasmujeres, nos dirigimos a la FontRedonda. Todos nos sentíamosimportantes, protagonistas de algoque iba a suceder unos días des-pués. FUÉ OTRO GRAN DIA.

Repetimos "entraeta" el 19 deabril, a tan sólo tres días de las fies-tas.

Y llegó. 22 de abril de 1993. Todo está prepa-rado. Nos reunimos a almorzar. Estamos alegres,pero se nota cierto nerviosismo en cada uno denosotros que intentamos disimular. Al finalizarnos dirigimos al colegio de S. Vicente, dondeestán los trajes. El tiempo avanza, y con él nues-tro nerviosismo va en aumento. Nos sobra eltiempo para que nos maquillen y vestirnos, peroterminamos justos. Tan sólo unas palabras confamiliares y amigos que esperan a las puertas,pues nos envían rápido hacia el partidor, ya queel boato del alférez ha comenzado su marcha.Faltan sólo unos minutos para que llegue elmomento tan esperado.

Suenan los timbales. Nos colocamos. Empie-za a sonar la marcha "Als cristians". Se inicia laentrada para nosotros, pero apenas avanzamosunos pasos, llega el final. Todo termina porqueen un solo instante se unen tantos sentimientoscomo emoción, alegría, inquietud, que dejamosde oír la música; a nuestro alrededor hay unagran multitud, pero no se distingue a nadie. Sepierde la noción del tiempo y sólo llegamos adarnos cuenta a pocos metros de la finalizaciónde la entrada. Entonces todo parece haber sidoun sueño. No se recuerda nada de lo pasadodurante el recorrido. Las caras antes radiantes,tienen ahora amago de tristeza. Nos abrazamos.Algunos ojos están brillantes, incluso se venlágrimas. Pero estamos satisfechos.

Es difícil resumir todo lo acontecido duranteun año, en unas líneas, pero el transmitir lasemociones o sentimientos de cada uno de losmomentos que pasamos, es imposible. No sepuede explicar. Hay que estar en ese momento,en ese instante, en ese lugar, para poder saber loque es. Una experiencia muy recomendable.

Desde aquí, deseamos suerte a la escuadradel capitán, esperando que como mínimo la dis-fruten lo mismo que nosotros. Q

Escuadra Alférez 1993

35

Page 38: Capitan 1994

Abril 1993. Espere que la meva memoria tinga lacapacitat suficient per a retindré almenys la

meitat de tan bons moments.La veritat és que no sé com expressar coses que

no pertanyen al món dels pensaments, sinó quesón vivències, emocions, sentiments.

I més per una persona com jo, amb tanta facili-tat per a utilitzar la ploma (Encara que ja sé quetots esteu pensant que si l'article fora parlat,enguany faltaria revista).

Si que, d'alguna manera, he tret en ciar algunesconclusions:

PRIMERAEn general, i grades a Déu, he tornat a compro-

var la veritat del dit que els humans, com a mig desupervivencia interna, oblidem tot allò que ensdesagrada i tendim a atresorar tot el que ens resul-ta agradable. És per aixó que els records que vullaflorar pertanyen sols al segon grup. Tant de botarde ben poc en oblidar els primers.

SEGONAPense que l'objectiu de l'any d'alféreç s'ha com-

plert. Tots hem estat a l'altura de les circumstàn-cies. Els resultats han sigut conseqüència de lafeina desenvolupada per tots.

TERCERADues experiències que no oblidaré mai han

sigut:A) La primera es va produir en un moment

donat, encara que bé és cert que pense va ésserl'explosió d'un munt de xicotets moments retingutsper tal de no deixar que les llàgrimes o l'emocióeixiren a l'exterior.

Allò que el meu eos va experimentar en veure elmeu pare dalt de la carrossa amb els reflexes delsol als metalls i la felicitat (barrejada amb el can-sanci pel pes del traje i els nervis) eixint-li per totsel porus de la seva pell.

B) La segona és una cadena interminable de"flashos" que el cervell s'esforça en retindré peròque el pas inexorable del rellotge impedeix queeixos moments puguen congelar-se, per molt que tul'intentes.

Es tracta de la sensació de sentir-me arropat ivolgut per un fum de gent que, més que tractaré derecordar de memòria, la llista seria tan llarga queamb seguretat passaríem fàcilment de la redacciód'un article a l'avanç de les meues memòries.

Com és lògic, l'encapçala FINA. Tantes voltescom he tractat d'imaginar-me el que haguera oco-rregut si fora fadrí o no li agradaren tant les festes,he caigut en una espiral sense eixida que no m'haportat enlloc. He acabat concloent que, amb totaseguretat, almenys el que em pertoca, haguerasigut un desastre.

A partir d'ací, com que em resulta impossibleprioritzar, tractaré de fer veure la quantitat de genta la que em sento agraït tal com vagen acudint almeu record: ma mare, com de costum treballantdes de l'ombra, és la que aconsegueix unir-nos iil.lusionar-nos a tots.

El meu fill JORDI, Rodella, i els que han fetpossible conseguir el més difícil: que aguantaràtotes les festes (el meu cosí Juanjo, el meu cunyatJorge i els meus sogres Fina i Poli). A més sense

cap paraula d'agraïment per la nostra part. Estescoses no tenen preu.

La meua germana Marisa, Ricardo, Julio Jorge iPablo (acompanyant Jordi, el meu fill; a vegadespense si més bé no hem fet patir massa els xiquetsper tal de lluir-nos nosaltres). El meu fillol Jorge-cavalleret als seus deu tendres anys-. Les meuescosines Sara, Alícia i Alba, amb Cintia i Sandra,que varen donar eixe toc a l'alféreç que sols lesdones poden conseguir, per xicotetes que siguen.Alberto i Rafa, pares de les primeres i dels que tanthem abussat, ell sempre dispost a treure'ns de mésd'un "apuro" en festes, i ella, modista dels nostrestrages, sempre desinteressada i eficaç.

El conjunt de dones, amigues de Fina, que hanfet possible que en tantes ocasions ens sentíremfeliços amb el seu acompanyament. Sempre estavenpresents.

Adolfo i Koki, que amb la seva experiència icarisma entre la gent, varen aconseguir apagaralguna espurna i que, amb altres alcodians varenfer que un bon pilot de gent baixarà, com no s'es-peràvem, el dia de l'entrada. Petit i Vitamina. Ine-narrable. La seva paciència no coneix límits. Hantingut que aguantar tretze calvaris vestits de fester.És podria escriure un llibre amb la quantitat de"passaes" que els hem fet fer.

Tajuelo i Encarni. Entre nosaltres no cal dir-seres. Simplement sé que sempre estan ahí. Senseesperar res a canvi. Ens ho han demostrat tantesvegades...

Passem als Cavallers. Encara em resulta mésdifícil. Què dir de dotze persones que són els quehan aconseguit que la nostra Filá representarà elcàrrec d'Alféreç a tan alt nivell? Què és pot dir si enrealitat l'Alfereç érem tots?

Cavallers i, com no, eixa esquadra de negresque tant m'ha apreciat.

Com puc aconseguir un resum amb dues líniesde més d'un any -perquè açò encara continua- devivències, diversió, emocions, més vivències...? Sen-cillament renuncie. No sé com fer-ho. Espere queprengueu aquest escrit com l'homenatge i agraï-ment públic que és mereixeu i del que és de llei quetothom en siga coneixedor. El calor i generositatque he rebut no són conseqüència meua ni delcàrrec, sinó de la vostra qualitat personal. Us jureque heu aconseguit que aixó quede sempre al meucor.

Els amics de la Filá Magenta d'Alacant: Clau-dio, Àngel, Manolo, Vicente, Fernando i el seu fill,Juan, Tomàs... entre d'altres, que, a més de sor-prendre'm constantment, no vaig ser capaç ni d'ofe-rir-los un moment de la meua felicitat. Em sap moltmai no poder tornar el temps enrere per tal de solu-cionar aquest greu error.

I finalment, una de les coses més importants ique més complicat em resulta descriure. La sensa-ció, tantes voltes sentida tot aquest temps, de girarla vista a qualsevol costat i sentir-me suportat iarrobat per tants Alcodians: de paisà, en la presen-tació, assajos, etc., i amb la túnica verda els tresdies; quan n'hi ha tants actes i acompanayamentsno existeix res més reconfortant que trobar-teenvoltat per tants companys.

Tan sols se m'ocurre una cosa: encara que solscadascú de vosaltres sabeu tot el que heu fet permi, tingueu present que jo aprecie tant tot el querecorde que estic ben segur que per molt bé quehaguera estat tot el que fins açò he intentat des-criure, us garántese que el tan famós dit que elcàrrec el fa tota la Filá és ben bé cert. Si el conjuntde festers no se sent de ninguna manera involucrat,tots els esforços són inútils. Perden el sentit.

Alce per vosaltres la meua copa i us brinde elprimer "colpet" d'aquestes festes. Q

PER VOSALTRES.

Jordi 4O

36

Page 39: Capitan 1994

Alférez. Favorita.

Rodella.

37

Page 40: Capitan 1994

Que ganesSenyor!

Aquella tarde noche de febrero no eraespecialmente fría. Era pleno invierno,

sí, pero a más estábamos acostumbrados.De todas maneras no pensaba salir delcoche con la cazadora.

Su idea era aparcar muy cerca de lapuerta, dejar la prenda de abrigo en elauto y subir casi a pelo. No era una pro-mesa ni nada por el estilo. Se trataba deuna cuestión de humos y olores. En todaslas prendas queda adherido el característi-co tufillo de cocina; pero es en los abrigosdonde parece que se recrea más. Al acabarel ensayo parece que vas a la carta: cala-mars, albóndigues, sangueta, coraeta,callets, magre, tonya i abissinios.

Mientras pensaba en todo esto, miamigo ya se encontraba en la Filá. Unamirada general y ya tenía el cómputo exac-to de la asistencia. Esta vez había llegadode los primeros.

Dos buenos compañeros de Escuadradaban cuenta en la barra de una estupen-da cerveza, tan espumosa e insinuanteque no pudo por más, con sana envidia, dedesear tenerla entre sus manos, hacer querecorriera su ansiosa lengua y saborearlaa placer.

- ¡Una Mahou! El mismo se sorprendióde la intensidad de su voz. Parecía una lla-mada desesperada. Total sólo había cincopersonas en la barra y pocas más alrede-dor. Fué atendido al instante. Llenó elvaso. Mucha cerveza y escasa espuma. Untrago muy largo y su respiración se distan-ció. Dos pequeños sorbos más. Estabaestupenda, justa de temperatura, de gas,de sabor. Precipitó unos cuantos sorbosmás y agotó el vaso. Miró el botellín conapenas dos dedos de cerveza y lo apuró.

- Xe, qué bona la trobe!- Ja es veu. Acabes d'arribar i ens has

passat davant.- Tinc fam -añadió a continuación.- Tens fam, tens set... Qué no has bere-

nat?- He berenat i tinc fam.

- Avant, tens la taula parà.- Déu n'hi do!Un vistazo a la mesa. ¡Qué cuidado!

¡Qué gusto en la distribución! Sintió comola boca se le hacía agua. Depositó la cerve-za vacía en la barra.

- En vols més?- Sí! - respondió sin más.La verdad es que le apetecía como

pocas veces. La segunda cerveza estaba, sicabe, mejor que la primera. De ella notomó cuenta de los pasos realizados hastaconsumirla del todo.

Iba charlando. Escuchaba también.- Hola a tots! -Era la voz de uno más

que se acercaba.- Hola!- Qué no teniu espera? Está el sopar

amanit.Entre unas cosas y otras iban llegando

todos los escuadristas que faltaban.La música empezaba a afinar.- A taula!Tranquilamente, relajados, sin inte-

rrumpir las conversaciones iniciadas seiban acercando a la mesa.

En ese momento notó que se encontra-ba a gusto de verdad. No podía ser graciasa las dos cervezas; de ser asi, se converti-ría en un asunto del Guinnes.

Comía y bebía lo mismo que otrasveces, pero el efecto era asombrosamentemejor.

La música se estrenó. Sonó "Jordiet".Como impulsado por un resorte se levantó,avanzó hasta el espacio del salón donde seacostumbra a formar y disfrutó la pieza.

De nuevo a la mesa.- Si home, de tot aixó no tens que fer

cas.- Acó está molt bo. Ho has tastat?- En va un altre. Un xiquet ve d'escola i

li diu a sa mare...- Lo de la barba va en serio. De postis-

sos, res.- Hem de decidir ja. Tot el que digam

serà vinculant.

38

Page 41: Capitan 1994

- I més, i més, i més...- Es l'hora d'un bon "plis-play".- Sense preses, eh!- Tranquil. A més a més a mí m'agrada

fluixet.Unos dedos de café Pastor, un cubito,

coca-cola hasta el borde. Todavía chispe-teaban burbujitas cuando se lo acercó a laboca.

- Qué bo!Al instante un nuevo pasodoble. Le

sonaba colosal aunque, como casi siem-pre, desconocía su nombre.

Ya estaba formando. Seguía comentan-do el asunto de la barba. Que si el fotógra-fo, que si el diseñador, que si el próximoensayo...

Música, charla, formar al paso.Al acabar la composición tomó de

nuevo asiento.Comía y seguía con hambre.Bebía y seguía con sed.Y hablaba. Un nuevo chiste. Una

broma...Iba pasando el tiempo y se encontraba

como nunca.Marchas cristianas, alguna mora, más

pasodobles...

El hambre cesaba, la sed también... Sehabía plantado en el segundo "plis-play".

-Arrancà de cavall...Miraba las caras de los que le rodea-

ban. Tenía mucha gente agradable a sualrededor, también amigos.

Los hechos premeditados no salen tanbien.

Recordaba pocos ensayos como ese. Nohabía nada especial en el ambiente, todoestaba dentro de él. Valoraba los pequeñosdetalles. Tenía un gusto especial por laFiesta. Se sentía muy importante por tenerescuadra, por pertencer a la Filá y portener amigos.

En un instante lo borró todo. Sonaba"Un noble més". Los ojos le hacían luceci-tas, a sus once compañeros también. For-maron juntos. Imaginó el dia de laEntrada y se dejó llevar por la música.

Ningún otro pensamiento profundo ytrascendental.

En la cabeza sólo le cabían ahora lasfiestas.

Qué ganes, Senyor!! Q

Jorge Ponsoda Nadal

39

Page 42: Capitan 1994

Concurso EscolarHay tres minutos..

L'Aparició

Podria dar la sensación de que ya no quedan fuerzas para nadamás. Todo se ha hecho ya en estos tres apretados días de Fiestaincansable. Las largas horas al pie del arcabuz, entre ruidos, humo yfuego, han sido agotadoras para todos, y sin embargo, són pocos losque no estarán a las nueve y media de la noche en el centro de la ciu-dad, de pie, apiñados, en una espera emocionada y con los ojos fijosen lo alto del castillo allí levantado. Ha llegado el momento cumbre delas Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoi: "L'Aparició".

Mientras miles de Alcoyanos se aprestan a ocupar unos pocoscentímetros libres en la Bandeja, un niño de ocho o nueve años, ner-vioso, tembloroso, se prepara a vivir una de las experiencias másextraordinarias Imaginadas por cualquier alcoyano. Hasta ahora hasido una figura simbólica, paseando de aquí para allá entre miradascuriosas, sonrisas y aplausos. Pero ahora ha llegado el momento de laverdad. Estará él solo sobre un imaginario caballo blanco, en la oscuri-dad de la noche abrileña, rodeado de bengalas de mil colores, sobre lomás alto del castillo. Será San Jorge, será el protagonista indiscutiblede la Fiesta, y miles de alcoyanos estarán aplaudiendo a rabiar. Yunos padres, sin poder reprimir la emoción, sentirán como las lágrimasse escapan traidoras. La Fiesta habrá llegado a su final y a su propioprincipio con el San Jordiet como testimonio. Todo habrá tenido susentido. Serán unos pocos instantes, apenas tres minutos. ¡Y cuántascosas se pueden llegar a sentir en tan poco tiempo!, desde arriba ydesde abajo, desde dentro y fuera del castillo.

Es en estos momentos, cuando quizá mejor se puede Interpretary valorar aquellas palabras del presidente, Enrique Luis Sanus, cuandoexplicaba a un grupo de niños que San Jorge, el santo, el bueno,jamás mató a nadie, porque era cristiano, porque amaba a sus herma-nos, fuera quienes fueran.

Es el nuevo significado de una Fiesta viva, de la fiesta de hoy. Ycuando el San Jordiet, entre aureolas de humos fantásticos, repartesus saetas de plástico, de recuerdos conmemorados, todos quisiéra-mos ser tocados por la daga del amor, de la hermandad, de la solidari-dad, Y quizá sea eso lo que haya que interpretar en este sublime actopopular en el que un niño nos habla, en silencio, desde las alturas delas imaginadas almenas.

La Fiesta ha terminado. Todos nos hemos sentido mejor porquetodos hemos reencontrado algo olvidado de nosotros mismos a lolargo de estos tres días. Por eso, sin perder un minuto de tiempo, todala maquinaria festera se pone ya en marcha para preparar unas nue-vas Fiestas, un nuevo encuentro con la tradición, la leyenda, el mito, lahistoria y, por encima de todo, el encuentro de los alcoyanos consigomismos o a través de la música, los timbales, la pólvora y esos brevesinstantes en los que un niño se convierte en el centro de todas lasatenciones.

Primer Premio:Carlos Pinero Moya - Salesianos-S. Vte. Ferrer

Accésits:Miguel Espí Mayor - Salesianos-S. Vte. FerrerInma. Monllor García - Salesianos S. Vte. FerrerMauro Reig Orquín - Salesianos-S, Vte, Ferrer

CATEGORÍA A: Hasta 10 años

L'Entrà

Fué mi asombro y extrañeza. Cuando aquel personaje, con todasu arrogancia y majestuosidad, iba bajando S. Nicolás para enfilar laplaza de España con una singular carroza al són del revolteo de cam-panas y suelta de palomas. La bienvenida fué apoteòsica, el públicoenfurecido no daba crédito a lo que estaba viendo. Acompañado deiestuendo de la música y bailarinas danzando alrededor. Aquel singularpersonaje no podía contener sus lágrimas porque le embargaba laemoción. Sus manos temblorosas saludaban por doquier. Lanzababesos al aire a la gente que se agolpaba para verle. Tenía que desfilarsin demora, pues no podía parar.

Con la misma simpatía y amabilidad que anteriormente iba cum-pliendo su recorrido. Agradeciendo al público su fervorosa y clamorosaacogida, Fué tan espectacular su entrada en la plaza y la fabulosa aco-gida, que ni los más viejos del lugar no recuerdan tal magistral biene-venlda en ninguna otra fiesta pasada.

El desfile continuaba y su mente pensaba "esto se acaba", todoun año de preparativos e ilusiones estaba apunto de concluir. No teníaImportancia, pues faltaban dos días más, aunque como aquello nohabía nada. Podía estar contento y dar gracias a S, Jorge, porquehabía salido buen dia, con un sol radiante, que hacía brillar con másrelevancia el colorido de su atuendo. Sedas, terciopelos, rojos, meta-les, todo mezclado con serpentinas y confetis que caían sin cesar for-mando una nube de colores.

El final de la "Entrà" fué tan emotivo y expectacular como laentrada a la plaza. Ahora si era el final. Ahora tendría que esperar aldia siguiente para ser de nuevo uno de los protagonistas,

Primer Premio:David Llácer Moltó - Salesianos-S, Vte, Ferrer

El traje Alcodiano

Esta Filá que reaparece en el abril del año 1960, con un diseñooriginal del artista alcoiano Rafael Guarinos Blanes, y que la crónica deFiestas lo describe de la siguiente manera:

"Sobre una túnica simulada de cota malla mediante mangas cor-tas, faldilla y capucha de género de punto de color gris, va una túnicareal de terciopelo verde con el escudo de Alcoy estilizado sobre elpecho; medias y manguitos de color gris claro; capa blanca, zapatosmarrón, casco y puños metálicos de gris empabonado, cinturon decuero natural y bolsa de plástico, en bandolera, color crema."

Este traje había partido de una casi total innovación en relaciónal traje anterior, con el que el pintor Fernando Cabrera diseña para suprimer desfile de la Entrada de Cristianos del años 1912 hasta 1922.

En el traje de la reaparición del 60, se modifican algunos ele-mentos; en 1963 la túnica de terciopelo y la trepa dorada del cuello ymallas. En 1970 se incorporó una capa de raso blanco y un escudo dela Filá colgando sobre ella. Dos años más tarde se sustituyó el calzadopor unas botas de caño alto en color beige. En este mismo año seestrena un precioso peto, en cuyo centro figura el escudo de Alcoy.

Accésit Especial:Carlos I. Lloret Prats - Salesíanos-S. Vte. Ferrer

Accésits:Jorge Gosalvez LóezSalesíanos-S. Vte. FerrerM.1 Pilar Maíquez GozálvezSalesianos S, Vte. Ferrer

David Sancho BaldóSalesianos-S, Vte. Ferrer

CATEGORÍAS:De11a12años

Ensayo infantil.Entrega de premios.

40

Page 43: Capitan 1994

Concurso Escolar"Un Tenori a l'alcoiana"

PERSONATGESDon Juan Tenorio: És un fantasma, es clar, que per no sé quin motiu

s'ha traslladat als nostres dies. El seu parlar, en castellà, és fi,cultu i arrogant, però una mica antic,

Jordi: És un alcoià al cent per cent, amb açò ja he dit prou, no?

I ACTE(Jordi a la Bandeja i entra el Tenor! amb cara de despistat I amb 'tresquilos" de pols al damunt).TENORI: (Parlant a soles) ¡Pardiez! ¡Ya me han cambiado de época

nuevamente! ¡Es que ni en el más allá puedo estar tranquilol(Dirigint-se a Jordi). Disculpadme buen caballero, ¿le impor-taría decirme dónde diablos estoy?

JORDI: (Amb sorpresa) ¿Qué no sap on està? ¿Però és possible aixó?¿Doncs on ha d'estar? A Alcoi, home, a Alcoi.

TENORI: Alcoy... no lo había oído nunca. ¿Y me podría decir qué diaes hoy?

JORDI: ¿Ah, però tampoc ho sap? Doncs mire, avui és 20 d'Abril isúpose que també voldrà saber l'any, així que li dic que estemen 1994, ¿ja està "enterat"?

TENORI: ¡1994! (Amb llàstima) Estupendo, ¿y ahora qué?JORDI: Perdone, ¿té molta pressa? Vull dir que si ha d'anar-se'n

prompte.TENORI: En absoluto caballero, ¿a qué se debe esta pregunta?JORDI: ¡Mira qué bé! Aleshores es quedarà a testes, no? Comencen

demà.TENORI: ¿Fiestas? Me gusta la idea. ¿Pero de que tratan estas fies-

tas?JORDI: ¿No sap res de les Festes de Sant Jordi? Mire, comencé a

pensar que vosté és d'altra época. (Tenori es riu en veu baixa)¡Però no conèixer Alcoi I les seues festes! ¿On s'ha vist aixó?

TENORI: Perdonad mi ignorancia, pero es que de donde yo procedo...¡ejem! Mejor no hablemos de ello, y acabemos ya con este grandesconocimiento, para ello... ¿os Importaría mostrarme esta ciu-dad y sus, como decís, maravillosas fiestas?

JORDI: Clar que sí home! Mire, vaig directament al gra. Començaremdemà 21 que és el dia dels músics. Cap a les set I mitja comen-cen a desfilar les Bandes de Música, des de l'Avínguda del PaísValencia fins ací mateix. I és justament ací on any darrere anyes reunix tot el poble alcoià per a elevar les seues veus entonantel nostre himne...

TENORI: Perdonad que os interrumpa, ¿y no resulta algo monótono?JORDI: Em torna a fer un comentari semblant i d'un revés li gire la

cara! Però no s'adona? A l'aire es respira un ambient de... de...emoció, il.lusió... els ulls desbordats de llàgrimes. Ja des delsprimers compasos ho sents molt a dins. El cor bombeja fort, lasang comença abolir amb fervor...

TENORI: (Amb ironía) ¡Rayos y truenos! Pero si, de tanto hervir, aca-barán por incendiar la ciudad. Ya lo Imagino, Alcoi rodeado dehumo, como entre las llamas.

JORDI: No es faça el graciós í no avance fets. Bé, com li anava dientl'emotiu acte finalitza amb un preciós castell de focs d'artifici.Però no és pense que açò acaba ací, sinó que per la nit tots elsmúsics i els festers és reunixen en les "filaes" a sopar un bonplat d'olleta.

TENORI: ¿Cómo?JORDI: (Sil.labejant) 0-lle-ta, i li dic i explique que és un dels millors

plats del món. Ja el tastarà, ja. Com li deia cap a les nou, i fins lamitja nit passada, comencen les "fílaetes", que són com assatjosper a demà, el dia gran de les festes.

TENORI: ¿Os referís a que tiene más de veinticuatro horas? ¿A quedel alba al anochecer hay más tiempo?

JORDI: No, home, no! (Al públic) A saber d'on s'ha escapat aquest ele-ment! Mire, em referia a que es el dia esperat per tots. El dia...

TENORI: ¿Más hermoso? ¿Más bello quizá?JORDI: Aixó si que no ho sabría dir, perqué tots els dies són igual de

meravellosos.TENORI: ¿Entonces, qué?JORDI: És el dia de l'«Entra» dels moros i dels cristians. Els cristians

entren primer; valerosos, guerrers, amb els escuts, les espases iles armes de guerra en general. Les vestimentes flamants, l'hon-ra ben alta. Sí són uns vertaders campions: els Campions de laCreu. I a la vesprada entren els moros... la gran fantasía i sump-tuositat oriental. L'exòtica desfilada de les formacions musulma-nes...

TENORI: Parece todo tan espléndido. Ya imagino a los nobles caballe-ros guerreando, defendiendo valientemente su morada, asedia-da por los moros, ¿correcto?

JORDI: En efecte.TENORI: Y a estas montadas en sus corceles luchando por aumentar

la lista de sus conquistas. ¡Ah! Resulta todo tan magnífico...JORDI: No és que resulte, sino que ho és, i no sols magnífic.TENORI: Siento cambiar de tema, pero... ¿hay por aquí alguna posa-

da, algún mesón donde saciar mi hambre?

JORDI: Qué bé que ho diga!, perqué ara estava jo a punt d'anar-me'na la Font Roja a diñar. Se'n ve amb mi?

TENORI: Si no es molestia...JORDI: Qué ha de ser molestia. Així acabaré de explicar-li els dos dies

TENORI: Será un honor entonces... ¿Y en qué clase de carruaje ire-mos?

JORDI: En qué ha de ser? En "el coche de San Fernando: un ratito apie y otro ratito andando".

II ACTE(A la Font Roja. Jordi ha tret una olla).TENORI: ¿Y esa cazuela, de qué esta llena? ¿De verdad se come?JORDI: Ciar que es menja, home. I li diré que són bajoques farcides...TENORI: No me diréis también que es uno de los mejores manjares

del mundo, ¿verdad?JORDI: No, no ho és. No és un dels millors, sinó que és el millor.TENORI: Ja, ja, ja, eso sí que me resulta gracioso.JORDI: No ho creu. Doncs taste-ho i si després de tastar no es con-

venç de que açò és "lo milloret" del món, pensaré que vosté ésun fantasma.

TENORI: (Ho tasta). ¡Mmm! ¡Cielos!... Mirad, he cruzado los sietemares, he probado toda clase de manjares, pero este es insupe-rable, espléndido, inimitable. No regresaría a la cripta tranquilosin conocer su nombre, ¿os importaría decírmelo nuevamente?

JORDI: Naturalment! Són bajoques farcides,TENORI: ¡Ah!, qué palabras más maravillosas, qué deliciosamente

suenan. Pero volviendo al tema de antes. Entre tanto guerrero;los valientes cristianos por un lado y los aguerridos musulmanespor otro, ¿no hay ni una sola mujer?

JORDI: Dones? Ciar que n'hi ha.TENORI: Habladme pues de ellas, habladme de... las mujeres.JORDI: Començarem per les cristianes, cobertes per vellut i pedreries.

Amb els ulls esperançats anhelant l'arribada dels seus cavallersvictoriosos de la batalla. I les musulmanes, envoltades de sedesi plomes d'aus exòtiques..,

TENORI: Deteneos, os suplico que os detengáis. ¡Qué deleite! Ya meparece verlas: las hermosísimas cortesanas danzando al són delas melodías de los juglares. Y las huríes...

JORDI: Però no s'emocione i pare el carro, que són propietat únicaexclusivament alcoiana, eh? Per altra banda, festeja amb algú?

TENORI: Si al menos nos hubieran enterrado en el mismo panteón..JORDI: Deixe's de romanços i digam el seu nom.TENORI: Es un ángel de amor, llamada Inés.JORDI: (Amb sarcasme) Però si és veritat! Com no ho havia pensat

abans? Clar que sí, i vosté es el Tenori. Però qué bajoca estic.(Al públic) Qué no haurà emplnat massa el colze? Bé, però can-viem de tema i li acabaré de contar.

TENORI: Eso mismo iba a deciros, continuad, por favor.JORDI: Molt bé, doncs arribat el dia 23, dia del nostre patró Sant Jordi,

i dia del meu sant...TENORI: ¡Felicidades!JORDI: Gràcies, però com li anava dient pel matí hi ha una processó,

molt cúrtela però alhora molt bonica, i és la del trasllat de laRelíquia del Sant a l'església de Santa Maria, allí el xiquet quefa de Sant Jordiet prendrà la Primera Comunió a la Missa Major,Després, per la vesprada, cap a les cinc, ixen els Realistes ambels seus "cavallets", açò és curiós de veres.

TENORI: (Amb adema d'anar-se'n) Bueno, caballero, ha sido un placerconoceros...

JORDI: Vol veure i no enredrar més, que açò no s'ha acabat?TENORI: ¿Ah, no? ¡Menos mal!, pues era un suplicio tener que mar-

charme ahora. Continuad, continuad.JORDI: Cap a les set comença la processó general, aquesta si que és

molt solemne. Desfilen tots amb una gran seriositat...TENORI: Y esto le hace ser solemní-

sima, pero no pesada, ¿ver-dad?

JORDI: (Al públic) Ja va díent cosesraonables, eh? Com molt bé hadit, tanta solemnitat requerix unperíode de temps un poc llarg,per aixó li recomane que s'aga-fe una cadira, que no li aniràgens mai.

TENORI: ¿Y ya se ha acabado?JORDI: I torna! Qué pesat es vosté?

No, no s'ha acabat. Resultaque si es sitúa al carrer SantNicolau, quan passe SantJordi...

TENORI: ¿Pasa a pie? ¿En persona?JORDI: Poc lí falta, doncs li estava

dient que será ja de nit ií«enrama» estará ja ¡l.luminantels nostres carrers, per aixó Entrega

farà goigs veure'l. I els alcoians aplaudiran fervorosament al seupatró, i les veus, unànimes, repetiran una i altra volta: ViscaSant Jordi!

TENORI: Y nuevamente la sangre en ebullición, ¡no, si al final incen-diaran la ciudad!

JORDI: Altra vegada? Li han dit alguna volta que és un pesat?TENORI: Sí, vuecencia, unas 84 veces.JORDI: Només? M'he quedat curt! (I ara ho contarà com una BATA-

LLETA) Bé, passarem al dia de l'Alardo: els moros volien queels donàrem la nostra vila, així per les bones, però els "moltbacores" no pensaven que esta vila és molt nostra, i com a nos-tra que és, no els la volien donar, així que ens declarem la gue-rra. I... veu com tot arriba al seu temps? Ara Alcoi sí que pareixenvoltat en flames. Trons per ací, trons per allá. Plm¡ Pum! Pim¡Pam!, però quina mala sort, hem perdut I els moros tenen lanostra ciutat!

TENORI: ¡Ay, qué emocionante!JORDI: Així que els cristians ens armem de valor i anem a demanar,

per les bones, als moros, que ens tornen el que és nostre, peròels bacores estos no volen i continua la guerra. Quina lluita mésencarnitzada. ¡Quin esgotament! Ja no podem més, però no enspodem rendir!

TENORI: ¿Y ahora qué? ¡Antes morir que rendirnos! ¿Pero qué hace-mos?

JORDI: Tranquil·litat!, que Sant Jordi ve de cami. Ja está ací! Mire! aldamunt del castell, allí està tirant fletxes í matant als moros. Sí,la victòria! Gràcies Sant Jordi! (Fent com si no hagués passatrés) Qué, lí ha agradat ('aventúrela?

TENORI: Mucho, ha sido un placer oírla por un alcoyano de verdad. ¿Yya se han acabado las fiestas?

JORDI: Em sap mai, però sí. Bé, en finalitzar l'acte tot el poble alcoiàunit novament canta altra volta l'himne i... a esperar l'any que ve.

TENORI: ¡Qué maravilla! Y en cuanto a bebidas, ¿ron o algo parecido?JORDI: Mentira.TENORI: No soy ningún embustero.JORDI: Mentira.TENORI: Me ofendéis.JORDI: Mentira...TENORÍ: ¿Vuestra afilada lengua osa contradecirme?JORDI: No, home, no! Li dic que ací es beu mentira, Plis-play, "Sonri-

sa" alcoiana, Herberet, Aigua del Molinar...TENORI: Ja, ja, ja, ya comprendo.JORDI: Y ara que ho sap tot... es quedará?TENORI: No sé.JORDI: Vinga, no siga bajoca (Fent-se el dur) En cara que si no es

queda, sabrem viure sense vosté.TENORI: No sé si debo.JORDI: S'ho ha pensat bé?TENORI: Con tan bellas huríes y cortesanas, pero estando por medio

los caballeros, ya veo que me quedo soltero. Y pensando en losmanjares...

JORDI: ¿Ha tastat l'alli-1-oli?TENORI: Me quedaré en estos parajes para gritar ¡Visca Sant

"CHORDI".

Primer Premio:Elena Méndez Tortosa • Sagrada Familia

Accésits:Gemma García Domínguez - Sagrada FamiliaCarmela Monllor Lloréns - Salesianos S. Vte. FerrerVicente Pla Payà - Salesíanos-S. Vte. Ferrer

CATEGORÍA A: Hasta 10 años

de premios. 12 de enero de 1994.

41

Page 44: Capitan 1994

In MemoriamD. Sebastián Arnau i PratPrimer Tró de Honor Filá Alcodianos

D . Sebastián llega a Alcoy por primeravez a comienzos de los años 40, según

se desprende de las crónicas de la Comu-nidad Salesiana, estuvo impartiendo susprácticas como clérigo Salesiano el cursoescolar 1943-44.

Regresa de nuevo a esta Casa Salesia-na, ya ordenado sacerdote, a finales deagosto de 1958, destinado como DIREC-TOR de este Colegio para tres años: 1958-61.

En su corto espacio de tiempo comoDIRECTOR de esta Casa, tuvo tiempo sufi-ciente para remozar el Santuario de MaríaAuxiliadora, embelleciendo toda latechumbre del mismo con escayola y qui-tándole aquel aspecto de garaje o almacén.

Bajo su impulso vimos como nuestraIglesia se llenaba de fieles en las funcionesdel més de Mayo..., contemplamos aquelenjambre de futuros Salesianos recibiendola libreta de D. Bosco..., asistimos entu-siasmados al ir y venir de los albañiles quedecoraban y embellecían el Santuario.

(Obras en el Santuario entre marzo y agos-to 1961).

Pero quizás su gran labor durante susaños de Director del Colegio fué su dedica-ción y apoyo a todas las actividades post-escolares: Santuario, Asociación deAntiguos Alumnos, Deportes..., etc.

Y en 1959 un grupo del Montepío delAtlético Salesiano deciden emprender laidea de la fundación en la Asociación deAA.AA. Salesianos de una Filá. Pero parallevar esta idea adelante y que cuajara enun proyecto final realizado, se necesitabael apoyo de la Junta de AA.AA. y de laDirección de la Casa.

Era Presidente de la Asociación elentrañable amigo, D. Rafael Ferrándiz, yDirector, D. SEBASTIAN ARNAU.

La idea gustó y cuajó.Y en ese mismo año florecieron dentro

de nuestra Asociación la FILÁ ALCODIA-NOS, el Banco de Sangre M. Auxiliadora,el Club DON BOSCO de Tenis de Mesa, elPolideportivo...

D. Sebastián Arnau. Primer Tró de Honor. Bendición de la imagen de S. Jorge. 24 de octubre de 198O.

42

Page 45: Capitan 1994

En una entrevista realizada a D.Sebastián por nuestro compañero Alco-diano, Paco Agudo en 1976, con motivodel VII Centenario del Patronazgo de S.Jorge, D. Sebastián nos decía:

PACO AGUDO: Buenas tardes, D. Sebas-tián, estoy haciendo un reportajesobre la Filá Alcodianos en el VII Cen-tenario del Patronazgo de S. Jorge eneste año de 1976; yo recuerdo que Ud.era Director de esta Casa y ColegioSalesiano en el año 1959, en el quenacieron unas extraordinarias iniciati-vas, ¿me puede hablar de alguna deellas?

D. SEBASTIAN: La Sociedad se llenaba demuchísima gente, y entonces nacieroncosas para poder poner en movimientoa esa masa de gente que nos vino, yuna de ella fué, precisamente, la FiláAlcodianos, el Banco de Sangre, vinotambién, en esta época, la cuestión deldeporte, también se amplió con unasala que hicimos exprofeso para elTENIS de Mesa, cosas todas ellas quedieron un movimiento extraordinario,de tal manera que no cabíamos nisiquiera en el Salón de AA.AA., fuéuna cosa extraordinaria.

PACO AGUDO: Bueno, yo recuerdo que aUd. se le ha nombrado Primer TróHonorario de la Filá, yo creo que Ud.se siente orgulloso porque lo ha dichomás de una vez, ¿me puede hablar deaquello?

D. SEBASTIAN: Hombre, fué una cosaextraordinaria, fué una fiesta delDirector, y allí, con toda solemnidad,se me entregó el pergamino, pergami-no que he guardado siempre y queverdaderamente tengo una ilusión, laprueba está en que no falta un acto dela Filá en que yo este allí presidiéndo-lo.

PACO AGUADO: Exactamente, yo le hevisto a Ud., por ejemplo, desfilar en laNit de l'Olleta, ¿Ud. como Salesianoque es, cómo siente la fiesta alcodianadentro de la cosa religiosa?

D. SEBASTIAN: Yo he dicho siempre quesi en algún sitio me tienen que encon-trar el dia que me pierda, que meencuentren en Alcoy.

PACO AGUADO: Metido en fiestas, comoes natural.

D. SEBASTIAN: En fiestas, con todo, conel café gelat, con todo.

PACO AGUADO: ¿Quiere decir algo paraestos ALCODIANOS que sienten tantola Fiesta?

D. SEBASTIAN: Que se mantengan siem-pre unidos, que formen verdadera-mente, no solamente un grupo paraFiestas, sino un grupo social y huma-no para todos los días, que es lo másbonito.

PACO AGUADO: Bueno, muchas gracias,D. Sebastián.

D. SEBASTIAN: Adiós.

Esta entrevista se realizó en 1976, die-cisiete años después de la fundación de laFilá y estando D. Sebastián destinado enAlcoy por tercera vez.

Terminado su cargo de Director enAlcoy, 1958-61, fué destinado Director enAlicante, después fué Ecónomo Provincialdurante algunos años, y de nuevo, en1971, vuelve a su querido Alcoy comoencargado de la Iglesia (1971-73). De1973-75 ocupa el cargo de Administradoren Alcoy, y desde 1975 hasta la fecha, sudedicación al completo fué el cuidado delSantuario de María Auxiliadora, combi-nando con sus clases de Sociales hasta elmomento de su jubilación como profesor.

El periódico "CIUDAD", del pasado dia5 de febrero del presente, decía entreotras cosas: "Sebastián Arnau, granamante de las fiestas de Moros y Cristia-nos, fué el iniciador de la refundación dela Filá Alcodianos, de la que era PRIMERTRÓ DE HONOR, y más recientementeintentó que los Benimerines estuviera for-mada por Antiguos Alumnos Salesianos.""El funeral se celebró ayer por la tarde enel Santuario de María Auxiliadora, dondequedaron patentes las muestras de dolorde todos los miembros de la Familia Sale-siana."

Los banderines de la Asociación deAA.AA.SS., Filá ALCODIANOS y FiláBENIMERINES, presidieron el Altardurante la Celebración.

Se cumplieron sus deseos que expresa-ba en la entrevista de Paco Agudo en1976: "Si en algún sitio me tienen queencontrar el dia que me pierda, que meencuentren en ALCOY."

¿Quién le iba a decir entonces que loíbamos a perder en Alcoy y en el Año deCapitán?

Se ha quedado para siempre en Alcoy,junto a sus amigos de siempre. Descanseen paz.

ü

43

Page 46: Capitan 1994

PRIMERS TRONS D'HOIMOR

t D. Sebastián Arnau i PratJulio Iváñez MartinetRafael Carbonell Carbonell

SF Alejandro Martínez LlopisSF Rafael Carbonell CarbonellSF Jorge Seguí RipollSF Adolfo Seguí OlcinaSF Jorge Segura PicherSF Julio Martínez CarbonellSF Antonio Alós Segura

Enrique Galbis AracilJosé Vte. Ferrero BoronatFrancisco Ferrero BoronatJosep Pascual ArmiñanaJosé Luis Vilaplana CanteroJosé I. Sirvent MiraJorge Reig BoronatJordi L. Seguí RomaJorge Segura GinerÀngel Julià Olcina

SF Juan Llopis JornetEduardo Aracil CorellaJuan Vicens PetitJosé T. Miró DomènechFrancisco Seguí Peidro

SF José Colomina AgullóJosé Cantó SolerCarlos Giner LaraJosé Luis Miralles CortésVicente J. Gisbert Torregrosa

SF Jorge Llácer SilvestreSF Alberto Domínguez Borrell

Francisco Agudo ValdésVicente Tomàs ReigJosé Luis Boronat FusterRafael Carbonell PardoAdolfo Seguí MiróJorge Martínez LlodráAntonio Alós SimóJuan R. Agudo GironèsJosé I. Payá MayorJaume Segura FrauAmando Miguel LlorensJorge Abad CarbonellFrancisco Aguilar OlcinaFederico Cebrià MomparlerSalvador Lillo MartínezAlberto Domínguez MiraJordi Martínez JuanJorge Seguí MiróFrancesc J. Pérez ClimentMiguel J. llario DomínguezEmilio Pérez PérezAcracio Matarredona LlinaresJosé R. Lloret DomènechIsmael Gisbert PlazaFrancisco Serra LlopisAdolfo Laliga Calbo

ALCODIANOS DE HONOR

José Crespo ColomerJorge Seguí RipollJorge Segura Pichert Salvador Domènech Llorens

José M. Capó BoludaJacinto Santacreu Llorens

SF Antonio Vilaplana AlcarazAlexandre Martínez JuanJosé Capó Vicedo-Capó BoludaJosé R. Peidro BeldaJorge Sirvent MiraCarlos J. llario DomínguezJosé I. llario DomínguezJosé M. Martí BlanesLuis J. Munoz CortésJosé Giner FrancésMarcos Munoz BeltraMiguel Pastor MartíCésar Puig PeretóJorge Molina EspíFrancisco Domènech LorenteMiguel Ugeda CompanyJesús Sempere MunozMiguel Pérez MonllorJorge Ponsoda NadalFrancisco García VilaplanaJulio J. Iváñez SeguíFrancisco Agudo GironèsJorge Llácer MoltóEnrique Company LlopisEnrique J. Llácer LlinaresRoberto Pérez MoralesAntonio L. Morató PayáPablo Gisbert Pérez

IF Carlos Gisbert PérezJuan A. Bonhome Sellés

IF Jordi Segura MicoJosé Vte. Blanquer JuliàJorge García AlborsMàrius Gomar LópezCarlos Martínez CorbíRicardo Miralles AracilJosé Vte. Pascual CorbíJosé Luis Castañer PayáJosé E. Pascual FiguerolaJosé M. Sirvent LlácerJorge Cantó JuanJuan M. Giner GómezFrancisco Nadal CerveraJuan J. Ugeda Pérez

IF Jorge J. Tendero CarbonellMiguel Roma CantóCarlos Díaz Giner

IF Marcos Munoz TrelisIF José F. Reyes CarbonellIF David Miralles BonetIF Jorge Molina Segura

Vicente Pérez PérezJuan B. Llácer Llinares

44

Page 47: Capitan 1994

Oscar j. Boronat FusterIF Amando Miguel GómezIF Miguel Pastor Balart

José Luis Ayala LlorensFrancisco Juan MollaMiguel Monllor Mengual

IF José Montiel BalaguerIF José Vte. Ferrero LópezIF Jorge Calatayud Domènech

Pedro V, Llorca PascualManuel J. Gisbert PastorJorge Pascual Armiñana

SF Antonio Vicedo FierroJuan F. Miró Escoda

IF David Llácer MoltóJosé M. Sancha García

IF Adrián Vilaplana CompanyIF Pau Seguí BarberIF Alejandro Sanfrancisco Alba

Rafael Abad VilaplanaRicardo Cascant PayáEnrique Cortés AlborsFco. J. Monllor MontavaJosé D. Sempere VicedoJuan José Cubero ContrerasRafael Pascual GisbertJuan Reig MullorSergio Abad Serra

IF Ignacio Ferrero BouIF Francisco Ferrero BouIF Ignasi Santacreu BalaguerIF Juan I. Gonzalo LaligaIF Mauro Reig OrquínIF Manuel Gisbert SerraIF Pablo Molina Segura

Miguel Jordá LinaresRafael J. García RuizMiguel Pérez PeidroJosé Roma BardisaFernando Santonja SanzJosé Luis Montava MartíSilvano Verdú Navarro

IF Miguel Gomis PazosIF Fernando Molines LlodráIF Jorge Molines LlodráIF César Puig MirallesIF Jorge Serra CarbonellIF Pablo Alonso Payá

José Tendero BurílloGonzalo Tomàs MiguelJavier Pardo CantóPedro A. Linares MolinaVíctor Gandia GarcíaJuan L. González RecioFernando Bernabeu Pérez

IF Esteban García PascualIF Jorge García VilaplanaIF Jorge Sancha GarcíaIF Jaime Sanfrancisco AlbaIF Miguel llario SeguíIF Ornar Castañer Payá

Joaquín Albors CarbonellJoaquín Gamboa CrespoDaniel Gisbert García

IF Joan Seguí BarberJorge Sempere Vicedo

IF Fernando Sempere VicedoIF Tomàs J. Miró SantonjaIF Jorge Francés CantóIF David J. Navarro Mico

Pablo Miró TornalVíctor Correcher Espí

IF Hugo Pastor BalartIF Jorge Gisbert Serra

Jorge Hilario PriegoIF Israel García RuizIF Adrián Gonzalo LaligaIF Jorge Garrido RuizIF Jorge Ferrero López

Sergio Sanus VidalJavier Pardo Berenguer

IF Sergio Azorín MoyaIF Pablo Cascant SeguíIF Mauro Cebrià BerbegalIF Alberto Domínguez VicensIF Alejandro Gamboa LlorensIF Juan I. Hilario PriegoIF David Miranda SantonjaIF David Moral PuigIF Iván Munoz TerolIF Pablo Munoz Trelis

Jorge L. Ballester PérezIF Miguel Pérez Cladera

Luis Brotons FrancésIF Jorge Vte. Romeu Català

Leopoldo Gadea BoronatJorge Julià SanchisJosé López BotellaRemigio Miralles OltraJosé L. Molina ColomaAlberto Monllor BorràsCarlos Moya PérezPablo Pérez AmargósJaime Pérez RicoLuis Pérez VerdúFrancisco Tajuelo Gómez-LoboVicente Tormo OrtizAndrés Ferrando Valls

IF Adrián Cubero ConejeroIF Santiago Julià SempereIF Iván Miranda SantonjaIF Oscar Olcina CompanyIF Jordi Seguí OrejuelaIF José Sempere EspíIF Iván Vaello GarcíaIF Jorge Verdú Ferrando

Santiago López PeiróGabriel Miró FiguerolaMiguel Pérez Jordá

IF Ignacio Colomer OltraIF Javier Colomer OltraIF Jesús Colomer OltraIF Gilberto J. Conca PascualIF Carlos Díaz CortésIF Leopoldo Gadea MiguelIF Jorge Gilabert SempereIF Mario Gomar AlbaIF Arturo Llorca IvorraIF Jorge Matarredonda JordáIF Javier Pascual GinerIF Josep Pascual MasiaIF Alejandro Roma PérezIF Miguel Ugeda Botella

José Cebrià MomparlerJosé A. Domínguez GómezJorge Verdú Saez

IF Pablo Sirvent PlaIF Jesús García VilaplanaIF Mauro Vicens Sánchez

45

Page 48: Capitan 1994

DIA 26 DE MARZO, SÁBADOA las 16'30 h.: Asamblea General Ordinaria de Ramos.A las 21'30 h.: En los locales de la Filá, ensayo por gentileza del Capitán.

DIA 3 DE ABRIL, DOMINGO DE GLORIAA las O8'OO h.: Almuerzo en la Filá y vestida de los Glorieros. Después de

almorzar acompañaremos a los Glorieros hasta la plaza de España.Alas lO'OO h.: Gloria.A las 13'30 h.: Recogida de los Glorieros en la plaza de España para acompa-

ñarlos a la Filá.A las 14'00 h.: Vermut en la Filá para los que lo deseen; a escoti.A las 18'30 h.: Ensayo en los patios del Colegio. A continuación. Merienda

de Pascua en los locales de la Filá.A las 22'00 h.: Entraeta del Berenar, por la calle San Nicolás.

DIA 8 DE ABRIL, VIERNESA las 2 TOO h.: En los locales de la Filá, presentación de la revista Capitán

Alcodianos 1994. A continuación, ensayo.

DIA 9 DE ABRIL, SÁBADOA las 22'20 h.: Entraeta de la Filá por País Valencia.

DIA 1 O DE ABRIL, DOMINGO - GLORIA INFANTILA las 09'00 h.: Recogida del Gloriero Infantil en la Iglesia de Santa María y

acompañamiento del Glorieret a la Filá.A las lO'OO h.: Almuerzo en la Filá para todos los niños. Después acompaña-

miento del Glorieret al Partidor.A las 1 1 '30 h.: Gloria Infantil.A las 13'30 h.: Recogida del Gloriero Infantil en el Parterre y acompañamien-

to a la Filá.A las 14'00 h.: Vermut en la Filá para los que lo deseen; a escoti.

Glorieros 1993: Jorge Abad y Francesc Pérez Climent.

46

Page 49: Capitan 1994

DIA 1 6 DE ABRIL, SÁBADOA las 23'20 h.: Entraeta de la Escuadra de Negres por S. Nicolás.

DIA 1 7 DE ABRIL, DOMINGOA las 19'00 h.: Procesión del Traslado, desde la Iglesia, de S. Jorge.

DIA 20 DE ABRIL, MIÉRCOLESA las 22'00 h.: Entraeta de la Escuadra de Negres por S. Nicolás.

DIA 21 DE ABRIL, JUEVES - DIA DELS MÚSICSAlas 19'OOh.A las 20'30 h.A las 22'30 h.

Fiesta del Pasodoble.Olleta en los locales de la Filá.Entraeta por S. Nicolás.

DIA 22 DE ABRIL, VIERNES - DIA DE L'ENTRÁA las 05'30 h.: Diana - 1 .a Parte: Los dianeros estarán preparados delante del

Ayuntamiento, con diseño completo -incluidos los guantes- para organi-zarse y arrancar la Diana.

A las Oó'OO h.: Diana - 2.a Parte: Los dianeros estarán preparados delante delBanco Atlántico, con diseño completo -incluidos los guantes- para colo-carse debidamente.

A las 06'45 h.: Diana - 3.a Parte: Los dianeros estarán preparados en el Parti-dor, con diseño completo -incluidos los guantes- para organizarse debi-damente.

A las 07'30 h.: Almuerzo. Según la organización del Boato de l'Entrà, ya sedistribuirán los diferentes grupos en los lugares donde tendrán quealmorzar.

Os rogamos el máximo de puntualidad y atención a todas las indicacionesque puedan dar los miembros de la Junta encargados de organizar elBoato de l'Entrà, para que este acto pueda salir igual o mejor de lo quesalió el año pasado.

A las 10'45 h.: Arranca l'Entrà.Al finalizar l'Entrà, apagaremos la sed en la Filá Tomasinas, para después de

que pase la Escuadra del Mig dirigirnos a la Filá, por detrás de las tribu-nas y Juan Cantó, donde tendremos preparada la comida.

A las 22'00 h.: Cena y baile en los locales de la Filá.

DIA 23 DE ABRIL, SÁBADO - DIA DE SAN JORGEA las 08'15 h.: Segunda Diana para los Infantiles de la Filá, desde el Banco

Atlántico.A las 09'30 h.: Almuerzo en la Filá.

Grupo de chicas Boato Alférez 1 993.

47

Page 50: Capitan 1994

1

Acompañamiento después del disparo.

A las 10'30 h.: Iremos a recoger a nuestro Capitán a su casa, en País Valen-cià, 26, para acompañarlo a la Procesión de la Reliquia.

A las 11 '00 h.: Procesión de la Reliquia.Sobre las 13'15 h.: Nos concentraremos en la Placeta del Fosar, detrás de la

Iglesia de Sta. María, para cuando finalice la Misa recoger a nuestro Capi-tán y todos juntos dirigirnos hacia la Filá (la Filá permanecerá cerradahasta que Negemos todos junto con el Capitán, sobre las 14'15 h).

Después de la comida tendremos el tradicional café, confeti y regalos.A las 17'30 h.: Nos pondremos todos guapos y guapas, y junto con nuestro

Capitán nos dirigiremos a la Placeta del Carbó para la Procesión general.Al finalizar la Procesión, regresaremos todos juntos a la Filá.A las 22'30 h.: Cena y baile de la Filá.

DIA 24 DE ABRIL, DOMINGO - DIA DELS TRONSA las 08'30 h.: Almuerzo en los locales de la Filá.A las 09'30 h.: Recogeremos a nuestro Capitán en su casa (País Valencià, 26),

para acompañarlo a la plaza de España para el acto de la EmbajadaMora.

A las 10'OO h.: Embajada Mora y seguidamente Disparo.Al finalizar la lucha, en la plaza de España recogeremos a nuestro Capitán,

para, todos juntos, dirigirnos hacia la Filá para comer, haciendo, natural-mente, algún alto en el camino para reponer fuerzas.

Sobre las 17'00 h. nos dirigiremos todos juntos con nuestro Capitán hacia elPartidor (Hogar del Productor), para realizar el acto del Encaro y seguida-mente dar comienzo el disparo. La furgoneta estará aproximadamentefrente al colegio de S. Vicente con todos los trabucos.

Terminado el disparo nos quitaremos el traje de guerra y nos esperaremos enel castillo para recoger a nuestro Capitán y acompañarlo hasta la iglesiade Sta. María.

A las 20'00 h.: Desde la iglesia de Sta. María, en procesión, devolveremos laimagen del Xicotet a su templo. A continuación acompañaremos a nues-tro Capitán a su casa, donde daremos por finalizados los actos oficialesde la Filá.

A las 21 '30 h.: Aparición de San Jorge.A las 22'00 h.: Para los que les queden todavía "pilas", y si el tiempo no lo

impide, "Soparets" o lo que queráis.

48

Page 51: Capitan 1994

Junta DirectivaPrimer Tró: Jaume Segura FrauDarrer Tró: José Luis Boronat Fuster

Cop: José Luis Miralles CortésContador: Jorge García AlborsSecretario: Jorge Reig Boronat

Vocales: Enrigue Cortés AlborsAlberto Domínguez MiraFrancisco Ferrero BoronatAdolfo Laliga CalboCarlos Martínez CorbíJorge Martínez JuanAdolfo Seguí OlcinaSilvano Verdú Navarro

Asesor: Rafael Carbonell Carbonell

Comisión ArtísticaBoato Capitán 1994

Santiago Segura FrauJosé Luis Boronat FusterSilvano Verdú NavarroJorge Martínez JuanAlejandro Martínez JuanAlberto Domínguez MiraAdolfo Seguí Olcina

Comisión RevistaCapitán 1994

Jorge Reig BoronatAlejandro Martínez JuanJorge Ponsoda NadalFrancisco Seguí Peidró

NUESTRO AGRADECIMIENTO A:

Comunidad Salesiana, por su colaboración desinteresada y cesión de distintoslocales a la Filá desde su fundación en 1 960.Asociación de Antiguos Alumnos Salesianos, por la excelente convivencia existen-te en nuestros locales entre las distintas actividades.Colegio Salesiano San Vicente Ferrer, por la cesión de sus patios para nuestrasdiversas actividades y actividades de la Asociación de San Jorge.

Atlético Salesiano CF por su colaboración en el Boato del Capitán 1994.

Todas las entidades, comercios y empresas anunciantes en esta Revista; sin sucolaboración no hubiera sido posible la confección de la misma.

Grupo amigos Peña L'ENREIXAT, de Valencia, compañeros de fatigas de nuestroCapitán Viçantet, que participan en su Boato en la Entrada.Grupo amigos Filá VERDES, montepío IMPERIAL, de la Asociación de AA.AA.SS.,por su colaboración y participación en el Boato del Capitán.Grupo amigos Filá LIGEROS, por su participación en el Boato Capitán y Caballe-ros 1994.

49

Page 52: Capitan 1994

• *

(*) Si vols llegir aixó en cristià, significa "Bones Festes".I si en aquestes festes de moros i cristians vols tenir-ho tot a mà,recorda-te'n de les targetes de la CAM.Molt més que els diners.

CRNCaja de Ahorros

del Mediterráneo

Page 53: Capitan 1994

u cojmDE —

MARIOLA—^^— saTeléfonos 552 47 48 y 552 10 76

ALCOY

Page 54: Capitan 1994

monos Y CRKTiAnos

2223*¿líB*L«

moR os Y cwsTtAnos

22.2J

(TOROS Y CRWTtAnO» monos Y craaTiAnos

monos Y rmsTuuios! monos Y CMSTIAJIOS

JOSC HILRRIO F€RR€INSTRLACIONCS V MRNTCNIMICNTOS

• CALEFACCIÓN POR AIRE

• GAS PROPANO CJÍNALIllDO, DOIH5TI

• FONTANERÍA EN GENERAL, PIS

, SUELO RADIANTE.

TRATAMIENTOS

AIRE COMPRIMIDO, HOM

GOS, CONT

PRODUCIOS QUÍMICOS.

PRESORES.

RVDR. JURN GIL RLBCRT, N° 17 - TNO. V FRX. (96) 5522537 - 03800 RLCOV (RLICRNTC)

mmfLúmltt

SÍ . mC/A

1??-2-M**f*B*!:W!!f

Page 55: Capitan 1994

mono» T crasTisnosfi A. ¿A 1| monot,

i HPKL^.M. a,moRosrcR|8TiAn

NAPAS POLIMERIZADAS DE FIBRAS SINTÉTICAS PARA ACOLCHADOS

MATERIAL DE RELLENO - FILTROS INDUSTRIALES

FEDERICO SOLER, 43 y 45

APARTADO 253 • TELÉFONO: (93) 788 06 58

08224 TERRASSA

CTRA. EL PALOMAR, S/N

TELÉFONO: (96) 235 66 28

FAX: (96) 235 66 27

46869 ATZENETA D'ALBAIDA

fi'.'4 f monos í rsr

t!

Page 56: Capitan 1994

S*

monos T c

fi

a v .liíl a»

crasTiAnras

" .1

RICHART Y SEGURA S/Lfábrica de tejidos para la decoración

Apartado, 72 • Maestro Espí, 8 y 10

Tels.: (96) 533 05 86 - 533 04 02 • Fax: (96) 552 21 82

03800 ALCOY

ECO Informática

VENTAS FORMACIÓN PROGRAMASA MEDIDA

SERVICIOTÉCNICO

LA INFORMÁTICA DE PRINCIPIO A FIN

Cl. MOSSEN VICENT ALBORS, 3 - TEL. (96) 552 54 87 - FAX: 552 54 68 - 03804 ALCOI (ALACANT)

ZZ2J««*ABFÍL«Ml|l

: monos TCRJSTIAnOS

monos T cniBHAnoín

2?2J»«ÍEABÉLflli!lii

mcmoSYCRWTWKM

Page 57: Capitan 1994

monos Tc

a2k«IKsAL*)

feà li monos rcmsTiAno

monoa»t

Antigua Ctra. de Bañeres, 38 - Teléfono, 96 / 552 39 63

03818 3ICOy-alicante

gestoríaY LA&0R.AL, 6. L.

lauria, 2 - pl. pintor gisbert - 03801 alcoy

tels.: 554 35 55 - 554 35 44 - 554 34 88

fax: 554 35 42

moflosYCR(8TiAna$ moRosrcRisTiAniM memos r craariAnoí

^bi »

Page 58: Capitan 1994

monos YCRisTunoímosca Y CRISTIMIM Jkáaí 'i * mono

mOflOS Y CWST1MIOSI mOROSTCRlSTlAUlM

riAnos

li

i

enjutes....• Av-.-x-t-::A:í::flÍK::::::;. ."ííí:

26 75

ESCULTOR

ARTESANO EN HOGUERAS, FALLAS Y CARROZAS

ESTUDIO TALLER:

Ptda. Inmediaciones - Apartado, 210Tel. (96) 566 42 35 - Tel. Port. 908-16 88 28

SAN VICENTE DEL RASPEIG (Alicante)

monos Y CB|8TiAn na ITÍ080

Page 59: Capitan 1994

memos r cfïíSTiAnos

MOROS YCRiíàtlAnos -lï&GVi •" " ^ moños Y tñi&TWios

ENCARGÚENOS SU COMIDA

f tojpsI ios (lias ^

mono* TCWSTUUIOS

monos YCBIBTUUTOI J&áí. í í -is * me

ff.: 652 0951 AUCS7RO ESPÍ, 15. Afeoí

ocofa

CAFFERIA-BOCATERIA

365 DÍAS

SERVICIO A DOMICILIO

telf,: 552 50 98C/Santo Rosan921

MUTUALIDAD DE LEVANTEENTIDAD DE SEGUROS A PRIMA FIJA

SEGUROS DE AUTOMÓVILIS • ACCIDENTES PERSONALES • INCENDIOSMULTIRRIESGO PEQUEÑA Y MEDIANA EMPRESA • COMBINADO DEL HOGAR

CAZADOR • RESPONSABILIDAD CIVIL

DOMICILIO SOCIAL:C/ Roger de Lluria ne 8 - Apartado 2

Teléfonos: (96) 554 12 11 - 554 14 01 FAX: (96) 554 13 94Teléfonos (SINIESTROS) (96) 554 13 77 - 554 14 26

03800 ALCOY

Tl

nos YOBSTBnoj

monos Y .-«istiAnoaIÏ

Page 60: Capitan 1994

monos Y cflisTiAnog

S JtÀii/wnzza*«ÉB*i/Wíiïi

2?2M«iRBÉL«ro¡

0REPARACIONES E INSTALACIONES ELÉCTRICAS

OFICINA TÉCNICA

Polígono Industrial Cotes Baixes, Calle D, n.Q 7

Tels. (96) 533 29 52 - 533 29 53 - Fax: (96) 552 52 89

03804 ALCOY

Seripafer, s.l.SERIGRAFÍA INDUSTRIAL

ENVASES TRANSPARENTES P.V.C. - ADHESIVOSVALLAS PUBLICITARIAS - CARTELERÍA

CARPETERÍA PUBLICITARIA

Ptda. Realets, 14 - Apdo. 21 - Tel. (96) 552 56 96 - Fax: 552 52 27 - 03800 ALCOY

IÏIOROS «

;S'?|~1 mORO»ïOS8ilïBM '* monos YCfi(8Ti»nsM| ij

£í2i»««(fíeR

Page 61: Capitan 1994

monos Y CRIÍ,

-

alñtoños t CRíSBAncBS

mOfiOSYOjtíSTiAJ

Selecciones

TEJIDOS Y CONFECCIÓN SASTOER^ CORTEFIELSEÑORA Y CABALLERO FIERRE CARDIN

San Lorenzo, 11 - Tel. y Fax: (96) 554 43 76

03801 ALCOY

SERVICIO HOSTELERÍA24 HORAS EN FIESTAS

VENTA DE CUBITOS YENVASES DE PLÁSTICO

VENDA DE GRANIÇATS AL PER MAJOR

C/. Ibi, 35 - Tel. 96 / 552 39 54 - Fax: 652 08 O7O38OO ALCOY

GRANIÇ.LA

ELJUA, S.L.MAQUINARIA DE HOSTELERÍA

EXPOSICIÓN Y SERVICIO TÉCNICOC/. Ibi, 35 - Teléf. y Fax: 652 08 07

03802 ALCOY

AIRE ACONDICIONADO Y CALEFACCIÓN

FRIÓ INDUS1RIAL Y MAQUINARIA DE HOSTELERÍA

OBRAS, DECORACIÓN Y MONTAJE

monos T cmSTiAnoflmonos Y CR(STUU10< 8YCfa«nArmf íjks5s^'•"'''•a á monos YCRISTIAHOI

•eeRieSü'* A

Page 62: Capitan 1994

moRas-rcrasTiArajEf • monos T CRtsTwuw

monosYOWwno» ' • ï moflo«ran«wraw

'iL

,.mono8YO!»TiAnos'

mono» Y «i»Ti*ngf

A

Promociones Inmobiliarias

Bonet, S.L.•=""

OFICINAS: General Prieto, 2 - Teléfono, 53311 80

03800 ALCOY

rttiñ¡ARES

TRANSPORTES LLINARES LLINARES, S.L.

Pego, 2 - Tel. (96) 559 14 33 - 559 27 37

Fax: (96) 559 26 11

03820 COCENTAINA (Alicante)

S "* mOB09YCB18TlAnaí

mOROS YCRlSi monos Y cragnAngt!mono

HasMmïs&Jí

ítmufTKi&Lfmi

Page 63: Capitan 1994

ítlOROS V CfUSTWtOa

'-jLi/ítt '^'&\ 'm

S

mono wtosmORO«TCIÍI3Tttn

mOBOSTCBfflTIAnOS

1j

Alfonso V, 35

Teléfono y Fax: (96) 559 24 50

03820 COCENTAINA (Alicante)

AGENCIA DE PUBLICIDAD

monos r CR|BTianosfi mofiosf

Page 64: Capitan 1994

moñClS YCR18IUU10J

" • • • % • • ' •¿MEÁBALA

memos Y OMSTlAntH

i, "

INFORMÀTICA

TECNOLÒGIC SYSTEM SOFTWARE, S.A.

DIA A DIACLIENTE A CLI

P HEMOSTE

\

TECNOLÒGIC SYSTEM SOFTWARE, S.A.

Pasaje Rigoberto Albors, 5-2.°

Teléfonos: (96) 554 19 08 - 554 52 86 - 554 54 65 - 554 53 55

Fax: (96) 554 31 80 - 03800 ALCOY

Y CR»TUU1(H

; ' ' i

EflOñOS Y I

i!

j 'j

Page 65: Capitan 1994

Ibedal S.l.I B É R I C A D E A L Q U I L E R E S

Almacén y Taller: C/. Filá Verdes n.9 19 - Polig. Industrial La Beniata - Tel.: (96) 554 53 54

03818 ALCOY (Alicante)

ALQUILERES DE:^EQUIPO DE

COMPARACIÓN:

íimiaS ESMOS.

mtmws,IUM7ES MAI ESCOMBRO^ £70.

Page 66: Capitan 1994

, monos TCBi8T»nQs|mOROST

íl monos T c«8Ttw¡n^

l -ià jií- : mmtKeLlWí

ESPECIALIDAD EN

MONTURAS YA IGUALADAS EN TALLER

REPARACIONES JACQUARD

VENTA Y ACCESORIOS

MAQUINARIA TÈXTIL

jac-mont, s. 1.

Polígono Industrial Cotes Baixes, C/. H, 25

Teléf.: (96) 652 06 38 - Fax: (96) 652 13 31

03804 ALCOY

'à "• monmonos Y cüWTian^

-ifcff». l l.í

Page 67: Capitan 1994

monos r oasi tan os- '• - monos Y CBBTOWW»

amofloa T CRiBianoí

PAÍS VAIENCÍÀ, 47Tá. 5 5 4 1 5 8 5ALCOY

=creaciones *ivorno

GÉNEROS DE PUNTO

Polig. Indust. Cotes Baixes, calle A - n.9 15

Tel. (96) 533 15 47 - Fax: (96) 533 00 91

03804 ALCOY (Alicante)

Toldos y Tapizados

ernesto

Maestro Espí, 31

Tel. y Fax: 533 27 29

03800 ALCOY

¡

O ; • ' %moños T CRJSIWIOS

k. /-'iT'Hk ïi!

Page 68: Capitan 1994

amemos Y cmsTiAno;)

Jáyálfe ; 'T'!l''iS' !a••

LIBRERÍA

SAN NICOLÁS

PRENSA - REVISTAS - PAPELERÍA

Y ARTÍCULOS DE REGALO

C/. San Nicolás, 1

Teléfono, (96)5543316

03800 ALCOY

DULCESHISPÀNIA

PASTELERÍAS

PARA HACERLE LA

VIDA MAS DULCE

ALCOI•

COMPANYM O T O S

ESTAMOS CON EL TRIAL

SERVICIOOFICIAL

VENTA Y REPARACIÓN

GASGAS aprilia

EL CAMI, 86 - 87 • TEL/FAX: 55417 03 - ALCOY

PEPA TEROL GISBERT

San Nicolás, 7

Teléfono, (96) 554 33 15

03800 nicov

jIfllfíl

! monoíTCí|»iiAn8i|mOROSYCRtSTIAnO*

P'k zíZ^ewKB&flWi

Page 69: Capitan 1994

moftosYCaiBTí memos T cftisiwips lïlOROÍ Y CRttTlAnOS

C !T;A;;!SJ i monos YÏ

ALMACÉN FRIGORÍFICO

Y SALA DE DESPIECE

[GONZÁLBEZ MOLTÓ, S,LHOMOLOGADO POR LACEE

C/. Perú, 150-BTeléis.: (96) 552 34 90 • 552 36 97

Fax: (96) 552 36 97 • 03800 ALCOY

SCAL

MONTAüàíON

MINIATUI-lEROMODELISMO -

PUZLES-JUEGOS DE MESA •

FIGURAS Y JUEGOS DE ROL

Avinguda L'Alameda, 27Teléfono, 533 09 63

03803 ALCOY

molen

Calle San Mateo, 49

Teléfono, (96) 554 40 29

ALCOY

rrreMflfiCOS RICHflRT, Si

FñBRICñ D€ TCJIDOS

Polígono Ind Beniota

C/. Filá Verdes - Parcela n.° 37

Teléfono, (96) 554 57 84

03800 nicov

monos Y CRiSTiAncM monmonos rcwsTuuiia mciRoa r CRBTCMIB»ÍAÏIUS dfeRM1 9Et -ï^sw

.In

Page 70: Capitan 1994

w

IOS Y CRl&TWlQUj1 -H.

.BIÍLÍJ

moROS T CRisïtAsios

A % S?lZífmKaiiJm\í

J6RSVLPUNT, S.L

FñBRICñ G6N6ROS D€ PUNTO

JERSYLBarranc de na Lloba, 11 ° Tel.: (96) 554 67 68

03800 ALCOY (Alicante)

ACABADOS

Ptda. de Cotes Baixes - Calle G - Chaflán D

Tels. 96/552 40 06-552 45 97

03800 ALCOY

•alclima

TECNOLOGIA DEL CLIMA

AIRE ACONDICIONADO

CALEFACCIÓN CENTRAL

HUMIDIFICACION

ACONDICIONAMIENTOS INDUSTRIALES

$.1.Teléf. 652 10 25 - Fax: 552 56 89

Polig. Ind. Cotes Baixes, calle F n.9 3

Domicilio Social: Oliver, 51 bajos

03804 ALCOY

PAQUETERÍA - MERCERIA

NOVEDADES

CASA FUNDADA EN 1908

MOSÉN TORREGROSA, 17

TELEFONO, 554 49 50

03800 ALCOY

JB5j|||

R 08 T CRISTWXCS

*

Page 71: Capitan 1994

í- *h- «t

monos TCHISTIAIMi?, i _~ t • ii M

monos femá

¡LÍM

1

1 J\ ONQLSP, S. L,

EXCAVACIONES - CONTENEDORES

POLÍGONO IND. COTES BAIXES, C/C. P. 3

TEL.: (96) 552 29 37 - FAX: (96) 552 49 46

03804 ALCOY

CONFITERÍA

FABRICA DE PELADILLAS

SAN FRANCISCO, 4 - TELEFONO: 554 45 45

ALCOY

a2MiRABiitfllw|lli 22

monos Y CRiBTtAnasfi

I

Page 72: Capitan 1994

moños Y cRisïiAníjs

meiR03YCRi8TWHM > • mnBO

monos YBflSTWnef

^•-M

TEJIDOS ALVA, SI,

Polig. Industrial Cotes Baixes, calle A n.Q 13

Teléfono, (96) 552 05 76

03800 ALCOY (Alicante)

ROPAAvda. L'Alameda, 25 - ALCOY

Juan de Juanes, 7Teléfono, 652 1326

03800 ALCOY

MODAS

ALTAS FANTASÍAS

C/. San Juan, 103800 ALCOY

mono» YCRI8TI

monos Y cwstiAnoamonos YCH18TUU1P mono» YajBTtant(|

ss£M

Page 73: Capitan 1994

R 09 Y CM8TUUWÍ (TOROS T CKJSTOUlttl

ïe*i.l(ffl\'i

ARTÍCULOS, ACCESORIOSY COMPLEMENTOS

PARA LA PREPARACIÓN,PRACTICA Y COMPETICIÓNDE TODOS LOS DEPORTES

Artículos para Fiestas - Cotillón y NavidadBromas - Disfraces - Carnavales y Verbenas - Cumpleaños

Alquiler de Disfraces - Pirotecnia RecreativaPresupuestos de Fuegos Artificiales y

Enramadas para Fiestas en General.

í

moRosTCR»iiAnw monos YcragTiAiio» mooosYcmsiuwmonos TORSTiAnos I

Page 74: Capitan 1994

moRoa Y tnis

mOH08 monos T o$ajwnV- I.i J r& ^ >,,,"'

T!ançi|

TM

Teléfono, (96) 552 29 66 - 03801 ALCOY

monos re

fimonos Y CRI8TWI0*

mOROSYCRlBTlMUH

' •

monos YCRBTiAnos

"ÍBftLfliíin

Page 75: Capitan 1994

SOMOS FABRICANTES CON

DISEÑOS PROPIOS

CONFECCIONAMOS PRENDAS DEPORTIVAS Y JUVENILES,

CHANDALS, CAZADORAS, PARRAS, BERMUDAS,

CAMISETAS CABALLERO Y SEÑORA, BODYS.

VVEN A VERNOS!

C/. Alzamora, 28

03801 ALCOY

DISEÑO, CALIDAD, EXPERIENCIAT E C N O L O G Í A ,PROFESIONALIDAD, SERVICIO,SÓN ALGUNAS DE LAS CUALIDADES QUENOS DISTINGUEN DE LOS DEMÁS.NUESTRA ILUSIÓN ES OFRECER ANUESTROS CLIENTES UN SERVICIO TOTAL.DESDE EL MAS PEQUEÑO DETALLE PARAEL HOGAR, HASTA LAS GRANDES OBRASDE CONSTRUCCIÓN, REFORMAS EINSTALACIONES INDUSTRIALES Y TODOELLO CON UN ESTILO, PROPIO DENUESTRA COMARCA. NO LO DUDE.CONFÍE EN NOSOTROS. ESTAMOS MUYCERCA DE USTED.

UN COMERCIO TRADICIONALSan Lorenzo, 3 - Tel. 554 43 37

San Lorenzo, 13 - Tel. 554 24 41C/. Sabadell, 17 - Tel. 533 25 38

PI. J. Conquistador, 5 - Tel. 552 16 99ALCOY

La Font, 27 - Tel. 553 19 46MURO DE ALCOY

moa o s Y cfBsttAnoimonos Y cw8Tmno< ' mon 4*-LA'

22,23.««lABFkfJTiflil

Page 76: Capitan 1994

moRoa Y CRisranos

IW«ftíjk2?a»ü!ÍBi«LCTW

monos T<"» ft

fnOROS YCRlSTtAnO$

1TOR09 YCRIBTUUIOS

e/t MoblesPROYECTOS, DECORACIÓN, MOBILIARIO ACTUAL

JOSÉ LUIS SELLESGERENTE

LAMPARAS ARTE, S.L.L'Alameda, 2 - Tel. y Fax: (96) 552 53 1 9

O38OO ALCOY

BORDADOS SERRIS, S. A. L

- VISILLOS - MANTELERÍAS

07.

el. (96)

O38O2

4O - Apartado, 36O

06 -79 - 632 39 61

(Alicante)

moRoarcRBitAnof monos T cmsTiAno»

Page 77: Capitan 1994

mOROgYCBBTIAnOS monos r oasTtAnos memos r CRWTUUTBS mOROS T CM8TOU10|

LCTffl

monos Y CRistisnos,-é - f , • „. jEsP'

- • ' - ü 1 ,

^^ ^^ LICORES fk,O SINCr CR(8Ti*nos

Page 78: Capitan 1994

CIMSmonos r CRISTWIQ^ monos T nu.

H.

TRANSPORTESBENIATA, S.L.

C/. ALICANTE, 73 A

TELS. (96) 554 52 05 - 554 34 44

FAX: (96) 554 37 93 < !1ÍP ,, : ^

03800 ALCOY

TALLERES

MEDI EL, S.L.Polig. Cotes Baixes, C/B Parcela 1

Teléf. (96)5523913

ALCOI

mono» r emanaríasmOROS Y CRISTUUICH!

moflosirci!isT»nas ÜJSkKsáa 1

monos Yf1

monos Y crasTiAtios

fa*¿j\22.21rtW-..-'Rii./n«:|'í

^Á:«»_2E23««ÍKÍB«L«M¡n

• fea 1 ;2I2MMEÁBI

.-.".-a * ' KTTW u j« . - S i *^VA. r t11 luí, ia ni **¿af.- !, t\

Page 79: Capitan 1994

moRosYCRiSTtaniM »i I monos YOS8TiAm>í

:

SíriKeitiL/J

modos Y cmatunosmoRos resígnanos 'J

''

Nuestro BarMiguel Muñera

Isabel La Catòlica, 39

Teléfono, (96)6520726

ALCOI

Comida tradicional

C/. Bambú, 4

Teléfono, 5543229

03800 ALCOY

'RESTAURANTE

YCONFITERIA

ESPECIALIDAD EN

ARTÍCULOS DE ENCARGO

GRAN SURTIDO EN CARAMELOS

/ asZs LCL tJtl&(i/LGL$ 'í 5

e&íf 235 O1 46

BOCAIRENT

SAN LORENZO, 31 - TEL. 554 13 25

ALCOY

monos YCRjSTiançB

moRoatcRpTiAnai jfe^k')'•'-fi *

moRos Y cra»TU«i(M?* ,M^ ií>A'l

, % *•, '' - : ' ' : 1 í

monos T crasTiwioï

Page 80: Capitan 1994

moso0 Y crasnanij!

mOROSYCRIBIlWIOS

CRIS

azwMfAB*tBwIi

o'DUUUUUjuü

Musico Carbonell 20

Telefono, 554 55 98

03800 ALCOY

MESAS - BANOS - BANCADAS

REVESTIMIENTO EN GENERAL

Polígono Cotes Baixes - Calle H - n.9 6

03800 ALCOY - Tel. 96 / 652 14 07

ACOLCHAMAR, S.L.A C O L C H A D O S T E X T I L E S

VENTA AL POR MAYOR DE

ARTÍCULOS DEL HOGAR

Polig. Ind. Cotes Baixes, C/E-7, 9 Y 11

TEL. 533 87 41 - FAX: 533 87 41

03804 ALCOY

SONOSENS ALCOY

TENEMOS TAPONES ANTIRRUIDO AMEDIDA PARA EL DIA DEL ALARDO

BÁÑATE CON ELLOS EN VERANO

PRECIOS ESPECIALES PARA GRUPOS¡¡LLÁMANOS!!

ALZAMORA, 32 - TELER 652 10 80

03800 ALCOY

Page 81: Capitan 1994

.

«MU

mOROSYCRBTlAnOS moR08YCR»8TlW10S

• mOROS Y CR18t»nSMI ¿«Si , í •''"% 1 mOflOS YOBBTIAnai E*<™ 'j1!1.'.*»"!

«.A. >;VHW 'a ^8

memos Y osarían o»fi ,J4x h, '., í

C/. Roger de Lauria, 2Tel.: 554 57 75Fax: 554 49 7603800 ALCOY

alberoINMOBILIARIA

ENGRANAJES MASIASOCIEDAD LIMITADA

- RECTOS Y HELICOIDALES HASTA MOD. 20

- CÓNICOS, INTERIORES Y CREMALLERAS.

- FRESADOS ESPECIALES.

OFICINAS:Cid, 2203803 ALCOYTel. (96) 552 20 08

552 04 50Fax: (96) 533 03 28Telex:71849TRENE

TALLER:Antigua Vía FF. CC.Alcoy - Gandía, s/n.Partida Algars03818 ALCOYTel. (96) 650 02 23Fax: (96) 650 01 53

•CONFECCIONESCABALLERO Y SEÑORACAMISERÍA

GÉNEROS DE PUNTO

RAMÓN CANDELA BOTELLA

C/. San Francisco, 6Teléfono, (96) 554 34 91

03800 ALCOY

fc

Casafundadaen 1876

LLORÉNSLIBRERÍA

S. Lorenzo, 1 - Teléfono, 554 08 11

Fax: 554 37 04 - 03800 ALCOY

PILAR LLORÉNS GARCÍA

f 1 ui.m g\(JÜVIT.U

'«' 'Ï

monos v cías

Sr^

2£lwrfK -..fP7iM2EÁ

Page 82: Capitan 1994

¿«S SZc/ig (ïà,

La Filá Alcodians vol agraïr atots els col·laboradors, gràfics,autors dels articles i als anun-ciants, la seva disposició que hafet possible que aquesta revistaarribés a ser una realitat.

Page 83: Capitan 1994

Saluda a la dudad de /\lcoy

Castalia nreléfonos 65ó 07 60656 07 67

Restaurante • Salón Bodas, BanquetesCafetería • DiscotecaServicio de Banquetes

a Domicilio

Page 84: Capitan 1994

SEMpRE AÍ

VOSTRE S E R V E I

SERVEÍ d'ApERÍTIÏS, MENJARS Í bANQLETS

E! NOSTRE TREbAÜ dÍARÍ ÉS UN

hoMENATQE A TOTS VOSAlïRES:

, SOCÍS ¡ CÜENTS EN qENERAl".

ENHORABONA

PERÚ

VOSTRA

CAPITANIA!!ASSOCIACIÓ D'ANTICS

ALUMNES SALESIANS

D i V ;; 15 - T e l f . 554 24 74 - 0 5 8 0 1 ALCOI• • • • •