PowerPoint Template

www.vicensvives.com

POLIS 2

Cincies socials, geografia i histriaSegon curs

ndex

Climas y paisajes de Espaa, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona dArag (segles XIII-XV)

05

Orgens i expansi de la Corona de Castella

06

07

La monarquia autoritria: els Reis Catlics

08

LIslam i Al-Andalus

01

LEuropa feudal

02

La ciutat medieval

03

Els orgens de Catalunya

04

Els grans descobriments geogrfics

09

LImperi dels Habsburg

10

El segle del Barroc

11

Catalunya dins la Monarquia Hispnica (s. XVI-XVII)

12

Els habitants del planeta

13

La poblaci dEspanya i la de Catalunya

14

La ciutat i el mn urb

15

Renaixement i Reforma

Les societats humanes

16

Catalunya dins la Corona dArag (segles XIII-XV)

1. Lexpansi militar del segle XIII

2. Lexpansi per la Mediterrnia

3. Les activitats econmiques i la societat

4. Lorganitzaci de la monarquia

05

5. Les institucions de govern

6. La crisi dels segles XIV i XV

7. Lart gtic a la Corona dArag

Introducci

Al segle XII es va formar la Corona dArag amb la uni del regne dArag i dels comtats catalans.

Durant el segle XIII i una bona part del XIV aquest regne va dur a terme una important expansi territorial.

La monarquia va organitzar un poder equilibrat conegut com a pactisme.

Es van crear els organismes de poder principals: les Corts, la Generalitat i el govern de les ciutats.

A finals del segle XIV es va iniciar una greu crisi econmica que provoc conflictes socials i poltics.

05

1. Lexpansi militar del segle XIII

1.1. Les causes de lexpansi1.2. La conquesta de Mallorca i de Valncia Les conquestes de la Corona dArag (mapa)1.3. Els repartiments i el repoblament

05

1.1. Les causes de lexpansi

La derrota de Pere el Catlic a la batalla de Muret va orientar un canvi geogrfic en lexpansi de la Corona dArag. Es va dirigir cap al sud peninsular i vers la Mediterrnia.

Altres causes serien la decadncia dels regnes de taifes desprs de la victria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212), els interessos de la burgesia catalana i de la noblesa aragonesa.

05

1.2. La conquesta de Mallorca i de Valncia

Els mercaders i els nobles catalans es van orientar cap a la conquesta de les illes Balears, perqu eren un regne musulm ric, un bon centre de comunicacions i un refugi de pirates.

El 1229 el rei Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa va ser conquerida una mica ms tard, i Menorca ho va ser en temps dAlfons III (1287), nt del rei Jaume I.

La conquesta del regne de Valncia va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars.

El 1238 Jaume I va aconseguir la capitulaci de la ciutat de Valncia.

05

Les conquestes de la Corona dArag

05

1.3. Els repartiments i el repoblament

Un cop conquerides Mallorca i Valncia, el rei Jaume I va fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta.

A Mallorca una bona part de la poblaci musulmana va morir durant la conquesta o en va emigrar. Aleshores lilla es va repoblar amb emigrants catalans.

A Valncia la major part dels musulmans va restar al pas i es van convertir en vassalls dels senyors que shavien repartit les terres.

La repoblaci de Valncia es va fer amb emigrants catalans, que es van installar a la costa. Linterior el van repoblar aragonesos.

05

2. Lexpansi per la Mediterrnia

2.1. Lexpansi mediterrnia Lexpansi catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrnia (mapa)2.2. Les rutes comercials catalanes2.3. Els consolats de mar

05

2.1. Lexpansi Mediterrnia

Els successors de Jaume I van iniciar una expansi militar i comercial per la Mediterrnia.

Pere el Gran va conquerir Siclia (1282). Lilla era un punt estratgic en les rutes comercials de la Mediterrnia i tamb era una gran productora de blat.

Lany 1323 Jaume II va conquerir lilla de Sardenya.

Per dur a terme aquestes conquestes els reis van disposar duna bona flota martima i dun exrcit de soldats mercenaris, els almogvers.

05

Lexpansi catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrnia (segles XIII-XV)

05

2.2. Les rutes comercials catalanes

Aquesta poltica militar va rebre el suport dels mercaders catalans, valencians i dels mallorquins.

Aquests van proporcionar naus i diners als reis perqu volien establir rutes comercials segures amb Itlia, amb els regnes musulmans del nord dfrica i amb lOrient Prxim.

En aquestes rutes hi adquirien productes orientals (espcies, seda, perfums, etc.), que desprs venien a Europa i en treien grans beneficis.

05

2.3. Els consolats de mar

El Consolat de Mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cnsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders.

Tamb representava els mercaders davant les autoritats.

El primer dels consolats de mar es va crear a Barcelona el 1260 i aviat sen van establir a totes les ciutats porturies de la Corona.

05

3. Les activitats econmiques i la societat

3.1. La poblaci3.2. Les activitats econmiques3.3. Els grups socials

Poblaci remena al final del segle XV (mapa)

05

3.1. La poblaci

Al llarg dels segles XII i XIII la poblaci de la Corona dArag havia augmentat considerablement com a resultat de la prosperitat econmica.

La part ms important de la poblaci vivia al camp, per el desenvolupament comercial i artes havia atret molta gent cap a les ciutats, que van experimentar un gran creixement.

05

3.2. Les activitats econmiques

Lagricultura va patir una gran expansi a partir del segle XIII grcies a lampliaci de la superfcie conreada amb la rompuda de noves terres i amb la introducci de millores tcniques.

A les ciutats lactivitat artesana era important, i els oficis sagrupaven en gremis.

El comer era lactivitat ms important i la base de la prosperitat econmica medieval catalana.

05

3.3. Els grups socials

La societat catalana era una societat feudal. Era formada per privilegiats i no privilegiats.

Els privilegiats. La noblesa i el clero eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats. Representaven l1,5 % de la poblaci.

Els no privilegiats. Els pagesos constituen el 90 % de la poblaci. Hi havia pocs pagesos lliures i la majoria estaven vinculats a la terra. Eren els pagesos de remena.

Els habitants de les ciutats formaven un grup heterogeni.

05

Poblaci remena al final del segle XV

05

4. Lorganitzaci de la monarquia

4.1. Una monarquia confederal4.2. El pactisme4.3. La cort reial

05

4.1. Una monarquia confederal

La Corona dArag es va organitzar com una confederaci destats en qu cada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.

La monarquia era lnica instituci comuna de tots els regnes de la Corona. El rei shavia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cadascun.

En les seves constants absncies, el monarca nomenava un governador a cada regne perqu el represents. Acostumava a ser un membre de la famlia reial o de lalta noblesa.

05

4.2. El pactisme

El pactisme s un sistema de govern en el qual els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori.

Lexercici del poder es basava en un equilibri entre el poder del rei i el de les institucions dels diversos territoris.

Mitjanant el pactisme el monarca compartia el poder amb els grups ms privilegiats.

Linstrument ms important de qu es disposava per aconseguir aquest equilibri eren les Corts, que defensaven els interessos de la poblaci urbana dels privilegiats.

05

4.3. La cort reial

La cort reial estava formada pels familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca.

Tamb en formaven part el Consell Reial, la Cria, la Cancelleria i la Tresoreria.

La cort era itinerant i viatjava dun regne a un altre perqu el rei, encara que residia al Palau Reial de Barcelona, visitava sovint els altres regnes.

05

5. Les institucions de govern

5.1. Les Corts5.2. La Generalitat Les institucions de govern de Catalunya (illustraci)5.3. Els consells municipals

05

5.1. Les Corts

Les Corts eren les reunions dels representants dels privilegiats agrupats en dos braos, la noblesa i el clero, i dun tercer grup format per la burgesia de les ciutats (bra reial).

Formaven una oligarquia de la gent ms rica i poderosa. Les va reunir per primer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.

Les Corts elaboraven tres tipus de lleis: les constitucions, els captols de cort i els actes de cort.

05

5.2. La Generalitat

A partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegaci permanent de les Corts que es va anomenar Diputaci del General de Catalunya o Generalitat.

Tenia la seu a Barcelona i possea atribucions prpies: recaptava impostos, mantenia un exrcit i una flota, i vigilava lacompliment de les lleis o constitucions.

05

Les institucions de govern de Catalunya

05

5.3. Els consells municipals

A partir del segle XIII el poder municipal va deixar destar en mans de funcionaris del rei i va passar a mans duns representants escollits pels habitants de les ciutats.

Jaume I va establir definitivament lorganitzaci municipal de Barcelona, que estava formada per cinc consellers i una assemblea formada per cent ciutadans representatius (Consell de Cent).

Els crrecs de consellers i de diputats els va acaparar aviat la burgesia ms rica, que va conformar una oligarquia municipal.

05

6. La crisi dels segles XIV i XV

6.1. La crisi demogrfica i econmica6.2. Una nova dinastia: els Trastmara6.3. Els enfrontaments socials i poltics

05

6.1. La crisi demogrfica i econmica

Lany 1348 va arribar a Catalunya la Pesta Negra i produ la mort de gaireb la meitat dels catalans.

Lelevada mortalitat i lemigraci de pagesos cap a les ciutats va comportar el despoblament rural, que quedessin molts camps sense conrear i molts masos abandonats.

Molts senyors van veure com els seus ingressos minvaven i van reaccionar engrandint els dominis, augmentant els impostos senyorials i endurint les condicions de la pagesia (mals usos).

05

6.2. Una nova dinastia: els Trastmara

Amb la mort de Mart I lHum lany 1410 sacab el llinatge de la casa comtal de Barcelona.

Lelecci del nou monarca es va fer al Comproms de Casp (1412), que va aplegar representants dArag, Valncia i Catalunya.

Els compromissaris van votar la candidatura de Ferran dAntequera, que va tenir el suport de lEsglsia i dels representants dArag, Valncia i Catalunya.

05

6.3. Els enfrontaments socials i poltics

La revolta dels remences. Lany 1462, davant lenduriment de les condicions de vida, els pagesos van aixecar-se contra els senyors. La revolta reivindicava la fi dels mals usos.

Lenfrontament entre la Biga i la Busca. Es van enfrontar el patriciat ric i poders, la Biga, i la resta del poble, la Busca. Lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona.

La guerra civil (1462-1472). El rei Joan II volia establir una monarquia autoritria i trencar el pactisme. Aix va provocar un enfrontament amb loligarquia catalana i la guerra civil.

05

7. Lart gtic a la Corona dArag

7.1. Larquitectura7.2. Lescultura7.3. La pintura

05

7.1. Larquitectura

Larquitectura gtica catalanoaragonesa es caracteritza per ls de pilars i torres octagonals, i lexistncia despais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus de la mateixa alada.

El creixement econmic de les ciutats als segles XIII i XIV va afavorir la construcci dedificis relacionats amb el comer, com les llotges i les drassanes.

05

7.2. Lescultura

A Catalunya el desenvolupament de lescultura gtica va anar fora deslligat de larquitectura.

Va crixer ls descultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.

Lesplendor de lescultura gtica a Catalunya comen al segle XIV amb la construcci dels panteons reials al monestir de Poblet i de Santes Creus.

Es va mantenir al segle XV grcies a Pere Joan.

05

7.3. La pintura

La pintura s lart que exemplifica millor la riquesa, la sofisticaci i el refinament de la societat catalana medieval.

Va tenir el focus dirradiaci a Barcelona i desprs, al segle XV, a Valncia.

Els artistes catalans van seguir la tendncia de les escoles europees. Primer va predominar la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra reberen la influncia italiana.

05

POLIS 2

www.vicensvives.com