Esquem vicens vives

download Esquem vicens vives

of 28

  • date post

    28-Jan-2018
  • Category

    Education

  • view

    266
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Esquem vicens vives

  1. 1. 1r de BATXILLERAT Curs 2007-2008 BLOCS 1. El llarg segle XIX. 1789-1914. 2. El mn dentreguerres. 1914-1945. 3. El mn desprs de la II Guerra mundial.1945-1989. 4. El mn actual des de 1989. El llarg segle XIX. 1789-1914. Esquema global Bloc 1 Les bases de lANTIC RGIM EUROPEU eren 1 IESGUADASSUAR. Departament dHistria Esquemes / resums dHistria del Mn Contemporani
  2. 2. Economia de subsistncia Societat estamental Monarquia absoluta qestionades, al s. XVIII, per la IL.LUSTRACI i enfonsades per les REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES basades en Economia de mercat Societat de classes Governs constitucionals Resultat de les revolucions Demogrfica Agrria Del comer i dels transports, que condueixen a la que enfronta la burgesia i els obrers, originant el instaurats per les REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) que provocaren REVOLUCI INDUSTRIAL Les seves conseqncies socials i econmiques MOVIMENT OBRER (Socialisme utpic, marxisme, anarquisme) que actua mitjanant reaccions conservadores com la RESTAURACI i el ROMANTICISME, una de les arrels dels Provocaren lexpansi del CAPITALISME. que continua amb la els SINDICATS i les MUTUALITATS, que creixen i evolucionen durant la NACIONALISMES (Unitats nacionals dItlia, 1870, i Alemanya, 1871) Seran una causa de la 2 REVOLUCI INDUSTRIAL que va conduir al COLONIALISME i lIMPERIALISME dominaci i lexplotaci europea del mn, que acaba provocant la I GUERRA MUNDIAL Tema 1. LEUROPA DE LANTIC RGIM A Europa, LANTIC RGIM es basava en 2
  3. 3. Una economia senyorial, de subsistncia, caracteritzada per La concentraci de la terra a mans de - la noblesa i - de lEsglsia Predomini de lagricultura de subsistncia (autoconsum) Activitats urbanes de tipus artesanal Progressiu desenvolupament del comer ultramar Una societat estamental, caracteritzada per Una poblaci de baix creixement demogrfic (alta natalitat i alta mortalitat) Societat dividida en estaments - Privilegiats (noblesa i clergat) - No privilegiats (90% de la poblaci: camperols, classes populars urbanes i burgesos) Una monarquia absoluta caracteritzada per Una autoritat provinent de Du(dret div) Un poder absolut (concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial) Excepcions a labsolutisme es donaren a Anglaterra i Holanda 1679, Habeas Corpus 1689, Declaraci de drets (The Bill of Rights) Durant el s. XVIII, aquestes bases sn qestionades per la ILLUSTRACI Les idees illustrades van triomfar plenament a la Revoluci francesa Tema 2. LA REVOLUCI INDUSTRIAL I EL CAPITALISME La 1 REVOLUCI INDUSTRIAL (1 meitat del s. XIX) es va iniciar a Gran Bretanya i les seves BASES van ser La REVOLUCI DEMOGRFICA La REVOLUCI AGRRIA La REVOLUCI DELS Els CANVIS A LES MANUFACTURES 3 Les seves principals idees Es basaven en el predomini de la ra sobre la fe Soposaven als privilegis socials, defensant la igualtat Eren contrries al mercantilisme i creien que lagricultura era la principal font de riqueza Atacaven labsolutisme i proposaven la divisi de poders Destacaren VOLTAIRE, LOCKE, MONTESQUIEU I ROUSSEAU El DESPOTISME ILLUSTRAT Fou lintent dalguns monarques dimplantar el progrs tcnic i cultural als seus dominis, mantenint , per, el seu poder absolut El despotisme va fracassar per les contradiccions de daquesta via reformista
  4. 4. TRANSPORTS La reducci de la mortalitat va provocar un extraordinari creixement de la poblaci - Es privatitza la propietat de les terres (Enclosures Act) - Es cultiva per al mercat - Molts agricultors emigren a la ciutat - Millor aprofitament de rius i canals - Stephenson inventa la locomotora: neix el ferrocarril (1830) - Comena amb el domestic system - James Watt inventa la mquina de vapor - Aplicaci de la mquina de vapor als telers de cot La Revoluci industrial es va caracteritzar per ls del ferro i el cot com a matries primeres, i del carb com a principal energia, originant una GRAN EXPANSI INDUSTRIAL, mitjanant La difusi de la indstria per Europa occidental i els EEUU Lafirmaci del capital com a fonament de leconomia industrial (societats annimes, Banca i Borsa) Que va impulsar EL CAPITALISME o LIBERALISME ECONMIC Basat en els principis de lEscola de Manchester (s. XVIII) i en lobra dAdam Smith sobre la riquesa de les nacions, 1776 Dacord a les seves idees, el capitalisme s un sistema econmic basat en la lliure iniciativa, que t com a objectiu lobtenci del mxim benefici, i que es regula per loferta i la demanda I tamb va desenvolupar LA SOCIETAT DE CLASSES Eliminats els privilegis, la burgesia, mitjanant el control de la indstria, la poltica i la cultura, es va convertir en la classe dominant La indstria gener una nova classe social: els obrers, que venien la seva fora de treball a canvi dun salari. Les dures condicions de vida i de treball els van dur a organitzar el moviment obrer Tot aix va conduir a UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL Les ciutats es convertiren en centres industrials Milions dagricultors emigraren del camp a la ciutats La nova societat va conviure durant temps amb la pervivncia destructures de lAntic Rgim. Tema 3. LIBERALISME I NACIONALISME LES REVOLUCIONS LIBERAL-BURGESES SEGLE XIX GRANS IDEOLOGIES LIBERALISME SOCIALISME, ANARQUISME 4
  5. 5. REVOLUCI ROMANTICISME NACIONALISME CONTRAREVOLUCI RESTAURACI - TRADICIONALISME - ROMANTICISME REACCIONARI LIBERALISME Tenen els seus PRECEDENTS en Els seus FONAMENTS sn Es van DIFONDRE durant la 1 meitat del s. XIX - La revoluci cientfica del s. XVII (Newton) - El parlamentarisme angls (Habeas Corpus, Declaraci de Drets, etc) - La crtica de la Illustra- ci a lAntic Rgim - Els drets individuals (vida, llibertat, propietat) - La sobirania nacional - La divisi de poders - Una Constituci - Un sistema deconomia de mercat, controlat per la burgesia propietaria - Una societat de classes, segons la seva riquesa - A partir de la Revoluci francesa (1789) * - El Congrs de Viena represent la reacci abso- lutista - Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van suposar el triomf del liberalisme mode- rat Tot aix t com a CONSEQNCIES el desenvolupament de Una ECONOMIA DE MERCAT Una SOCIETAT DE CLASSSES GOVERNS PARLAMENTARIS La principal i ms influent revoluci liberal fou la REVOLUCI FRANCESA de 1789 Tema 3. Continuaci LA REVOLUCI FRANCESA de 1789 marca linici de lEdat Contempornia a occident 5
  6. 6. La cojuntura revolucionria Des de 1788, crisis agrries Mobilitzaci camperola contra els impostos Fallida de la Hisenda reial Rebelli de la noblesa contra lintent de fer-los pagar impostos Convocatria dels Estats Generals Redacci dels Quaderns de queixes Lesclat de la Revoluci i el procs constituent. 1789-1791 Constituci de lAssemblea Nacional (burgesa) 14 de juliol, Presa de la Bastilla Violncia antisenyorial (Gran Por) Abolici del feudalisme, 4 dagost, i Declaraci de Drets de lHome i el Ciutad, 26 dagost Constituci Civil del Clergat, 1790 Constituci de 1791 Intent de fugida de Llus XVI: radicalitzaci revolucionria i proclamaci de la Repblica El procs revolucionari. 1792-1795 La Convenci girondina. 1792-1793. Judici i execuci de Llus XVI Guerra civil Revolta dels camperols de la Vande La Convenci jacobina. 1793-1794. Comit de Salut Pblica (Robespierre) Proclamaci del Terror. Reformes socials. Robespierre guillotinat La Repblica burgesa i el bonapartismne Constituci de 1795. El Directori Conspiraci dels iguals de Babeuf Cop dEstat del 18 Brumari. Napole al poder Reformes napoleniques. Guerres napoleniques 1808-1815 (Waterloo) Limpacte de la Revoluci Ideolgic: Canvi en les formes de pensar i actuar Poltic: sobirania nacional i sistema representatiu Econmico- social: Modernitzaci social Irrupci popular en la vida poltica Tema 3. Continuaci NACIONALISME 6
  7. 7. Les ARRELS del NACIONALISME i del concepte naci Els MOVIMENTS NACIONALS de la 1 meitat del s. XIX UNIFICACI NACIONAL DITLIA i ALEMANYA (1870-1871) Arrels - La Revoluci francesa i el Romanticisme sn a lorigen del Nacionalisme democrtic - El Romanticisme conservador i el tradicionalisme sn les bases del Nacionalisme no democrtic Concepte democrtic: la naci = la voluntat popular no democrtic: la naci = esperit per sobre dels ciutadans (volkgeist) En la lluita per la unificaci de lEstat-naci destacaren: 1830, la independncia de Grcia 1839, la independncia de Blgica 1848, el fracs de la Dieta de Frankfurt (intent democrtic dunificaci dAlemanya) ITLIA, 1870 En el marc del Risorgimen- to. Dues vies: * Monrquica, de Victor Manuel III i Cavour * Republicana, de Garibaldi Acaben pactant 3 fases: 1. Unificaci del Nord 2. Npols i Siclia 3. Estats pontificis i Vencia ALEMANYA, 1871 * 1848: fracassa lintent democrtic dunificaci * La Prssia de Bismarck dirigeix la unificaci en 3 etapes bliques: 1. Guerra contra Dinamarca, 1864 2. Guerra contra ustria, 1866 3. Guerra contra Frana, 1870 1871: Proclamaci del Segon Reich (imperi) Tema 4. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS EL MOVIMENT OBRER I EL FEMINISME 7
  8. 8. El liberalisme econmic o CAPITALISME genera SOCIETAT DESIGUAL, amb hegemonia de noblesa i burgesia sobre els treballadors INJUSTES CONDICIONS DE VIDA i DE TREBALL PER ALS TREBALLADORS DESIGUALTATS PER RA DE SEXE (el libera- lisme fixa papers diferents per a homes i dones) Tot aix provoca laparici del PENSAMENT IGUALITARI que es manifesta en El 1r socialisme o SOCIALISME UTPIC que critica el discurs liberal i reclama una societat igualitria (Sant Simont, Owen, Fourier, Cabet , Flora Tristan) i proposa models exemplars, no violents, per canviar la societat El MARXISME Karl Marx i Friedrich Engels volen transformar el mn (Manifest Comunista, 1848, El Capital, 1867). Realitzen 1- Una anlisi del passat: Materialisme histric (la lluita de classes, motor de la histria. Lestructura econmica s la infraestructura de la societat, i el marc poltic i jurdic sn la superestructura social) 2- Una explicaci del seu present: els mecanismes dexplotaci del capitalisme (la plusvlua) 3- Una proposta de futur: la conquesta revolucio- nria del