Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Parc Natural del Delta de l’Ebre

cat

El delta de l’Ebre ens ofereix un marc de natura incomparable, únic i singular. Un paisatge d’una gran riquesa biològica que aplega una diversitat faunística i florística d’un valor incalculable. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de les terres catalanes i representa un enclavament de vital importància dins les zones humides de la Mediterrània.La seva riquesa biològica contrasta amb la profunda humanització i transformació agrícola d’una gran part de la seva superfície. A fi de fer possible l’harmonia entre els valors naturals de la zona i la seva explotació per part dels humans, i a instàncies dels seus habitants, la Generalitat va constituir el 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre. La seva importància és reconeguda a escala internacional pels màxims organismes especialitzats.El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l’hivern, inundats

d’aigua a la primavera, verds a l’estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem un dels paisatges més atractius de la Mediterrània: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica trobem grans extensions de sòls salins amb salobrars i platges llargues i desertes, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.

L’agricultura és una de les grans bases econòmiques actuals del Delta, amb un predomini clar de l’arròs (més de 20.000 ha i la pràctica producció total d’aquest cereal a Catalunya). L’horta i els arbres fruiters ocupen petites superfícies. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. La pesca és també una activitat fonamental, ja que l’aportació de nutrients per part del riu Ebre afavoreix els ports de Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, l’Ametlla de Mar i Vinaròs. La pesca a les basses és una activitat ancestral que empra ormejos i arts tradicionals. La indústria es troba poc desenvolupada i té gairebé sempre una base agrària. Les salines de la Trinitat, situades a la punta de la Banya, són les úniques que resten a Catalunya. La caça i la pesca esportives havien estat de sempre un atractiu del Delta, però actualment es pot parlar ja d’un contingent turístic que el visita atret tant per l’interès científic que tenen la peculiar flora i fauna

del lloc, com per la seva bellesa paisatgística.Durant molts anys la costa del Delta fou temuda pels navegants. Per aquesta raó, la zona es va senyalitzar i enllumenar l’any 1864 amb 3 fars de ferro que es van situar a la punta del Fangar, a l’illa de Buda i a la punta de la Banya. El far de Buda l’engolí el mar el 1960. El del Fangar fou substituït diverses vegades fins a l’actual i pictòric far de formigó. Dels fars de ferro originaris només queda el de la Banya, que es pot visitar al port de Tarragona.

Portada: FlamencsAutor: Mariano Cebolla

Pàgina anterior: Pescador amb tresmall a la bassa de la TancadaAutor: Mariano Cebolla

En aquesta pàgina: Imatge aèria de la desembocadura de l’EbreAutor: Arxiu PNDE

Parc Natural del Delta de l’Ebre

El delta i els humans, avui

Les llacunes s’han originat com a conseqüència directa de la pròpia dinàmica evolutiva del Delta. La major part es va formar per l’aïllament de grans masses d’aigua marina, progressivament encerclades per barres i cordons d’arena. El control humà de la xarxa de reg del Delta ha invertit el cicle hídric natural anual de les basses i ha condicionat l’aportació d’aigua dolça. En conseqüència, la vegetació submergida que predomina en aquest ambient depèn, sobretot, de la salinitat de l’aigua. Els salobrars o sosars, dominats per plantes molt adaptades als sòls salins, es localitzen sobretot als sectors més costaners, a causa de l’alta salinitat de la capa freàtica i de les inundacions provocades pels temporals marins. En aquestes zones, també

hi apareixen dunes, anomenades tores i muntells, més o menys fixades per la vegetació. Les espècies més comunes que hi habiten són el borró (Ammophila arenaria subsp. arundinacea), el jull de platja (Elymus farctus subsp. farctus) i l’esplèndid lliri de mar (Pancratium maritimum).Els canyissars se situen principalment a les vores de les llacunes i dels ullals, indrets freqüentment inundats amb aigua dolça o salobre. Com a plantes característiques apareixen el canyís o senill (Phragmites australis) i la gegantina canya vana (Phragmites australis subsp. chrysanthus). La mansega o sisca (Cladium mariscus) és dominant sobre sòls torbosos i més secs, mentre que la bova (Typha sp. pl.) ho és a les àrees menys salines i durant molt temps inundades. Tradicionalment, algunes d’aquestes plantes han estat objecte d’explotació per fabricar seients de cadires, estores, cistells, etc.El bosc de ribera, única formació forestal de la zona, és la vegetació potencial de les vores de l’Ebre, allà on el terreny és més enlairat i els sòls són menys salins. L’albereda ocupa els llocs més alts i és dominada per l’àlber (Populus alba), si bé també hi sovintegen el salze blanc (Salix alba), el vern (Alnus glutinosa), els freixes (Fraxinus sp. pl.) i l’om (Ulmus minor), així com alguna liana d’interès, com és el lligabosc valencià (Lonicera biflora). A la banda d’influència més marina, aquest bosc és substituït pel tamarigar.Malauradament, resten molt pocs fragments d’aquest tipus de vegetació.Els arrossars també apleguen un tipus de vegetació espontània, rica en espècies tropicals. Als ullals (petites surgències d’aigua dolça) creixen

els elegants nenúfars (Nymphaea alba) i altres plantes de distribució medioeuropea.

Un paradís per als ocells Els ocells del Delta tenen una importància quantitativa i qualitativa de rellevància internacional. El Delta aplega algunes de les colònies de cria d’ocells marins més importants de la Mediterrània. Destaquen la gavina corsa (Larus audouinii), el xatrac becllarg (Sterna sandvicencis) i la gavina capblanca (Larus genei). El Delta també és utilitzat com a zona de nidificació per altres espècies de limícoles, anàtids i ardèids. En els mesos freds, milers d’ocells procedents del nord d’Europa arriben al Delta per passar un hivern més suau i es produeixen grans concentracions d’ànecs, fotges i limícoles a les llacunes i als arrossars inundats. Altres espècies de gran interès presents al Delta són: l’ànec blanc (Tadorna tadorna), el flamenc (Phoenicopterus roseus), el capó reial (Plegadis falcinellus), la perdiu de mar (Glareola pratincola), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), etc. Al Delta s’han observat més de 350 espècies de les prop de les 600 existents a Europa. A més, la nomenclatura local inclou uns 250 noms i la converteix en una de les més riques de Catalunya.

Peixos: viure entre aigua dolça i saladaPel que fa als peixos, la confluència dels dos medis aquàtics del delta, el marí i el continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’ictioespècies. De manera accidental, temporal o permanent, una cinquantena d’espècies colonitzen les aigües deltaiques. Destaquen el samaruc (Valencia hispanica), espècie endèmica de la península Ibèrica, el fartet (Lebias ibera) i la rabosa de riu (Salaria fluviatilis). Aquestes tres espècies tenen especial rellevància perquè estan en perill d’extinció.A les aigües continentals hi viuen espècies típiques com la carpa (Cyprinus carpio), l’anguila (Anguilla anguilla) i el barb (Barbus Graellsii); altres en regressió com la saboga (Alosa fallax), l’esturió (Acipenser sturio) i la llampresa de mar (Petromyzon marinus), i espècies introduïdes pels humans com el silur (Silurus glanis), la luciperca (Stizostedion lucioperca) o l’albor (Alburnus alburnus), que poden provocar greus problemes en l’estructura de les poblacions.En les zones d’influència marina, com les basses, les badies i la desembocadura, trobem espècies com l’orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax), la llissa (Mugil cephalus) i el llenguado (Solea aurata). La majoria d’aquestes espècies tenen importància comercial i històricament han estat objecte de pesca per part de diferents confraries i associacions locals de pescadors.Els cultius intensius de diversos mol·luscs bivalves, com els musclos, les ostres o les cloïsses, i també de peixos, com l’anguila, el llobarro o l’orada, han condicionat l’aparició d’una aqüicultura consolidada, tant a les badies com a mar obert.

Mamífers Quant als mamífers, la intensa humanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica, com és el cas dels senglars (Sus scrofa) i els toixons (Meles meles). Actualment, queden alguns conills boscans (Oryctolagus cuniculus) i algunes guineus (Vulpes vulpes) i, tot i ser menys abundants, encara hi ha exemplars d’eriçons (Erinaceus europaeus) i mosteles (Mustela nivalis). Són molt freqüents les rates d’aigua (Arvicola sapidus), els ratolins (Mus sp.) i els furanys (Crocidura sp.). La població de ratpenats del Delta, en recuperació, està formada per 6 espècies diferents. Són beneficioses per als humans, ja que depreden els mosquits.

Els ambients deltaics

La fauna

1 Formacions dunars a la punta del Fangar Autor: Teresa Martí

2 Bolets de dunes. Autor: Ferran Aguilar

3 Nit de lluna plena Autor: David Villasís

4 Aspecte dels arrossars després de la collita Autor: Ferran Aguilar

5 Treballs als arrossars Autor: Mariano Cebolla

6 Birbant l’arròs Autor: Mariano Cebolla

7 Gavina corsa (Larus audouinii) Autor: Daniel Oro

8 Blauet (Alcedo Athis) Autor: Ferran Aguilar

9 Flamencs (Phoenicopterus roseus) Autor: Miguel Moya

10 Bavosa de riu (Salaria fluviatilis) Autor: Mariano Cebolla

11 Martinet ros (Ardeola ralloides) Autor: Ferran Aguilar

12 Reineta (Hyla meridionales) Autor: Ferran Aguilar

107

119 1286

51

2 43

Per carretera

Autopista AP-7: Sortida 39 (l’Ampolla), Sortida 40 (L’Aldea-Tortosa), Sortida 41 (Amposta-St. Carles de la Ràpita).

Carretera N-340 Barcelona-València: Aquesta via voreja el Delta i passa per les poblacions de l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta i Sant Carles de la Ràpita, des d’on es pot accedir a l’interior del Delta per carreteres secundàries.

Amb ferrocarril

RENFE: Línia de Barcelona a València. Estació recomanada: L’Aldea (enllaç autobusos). Altres estacions pròximes: L’Ampolla, Camarles, Tortosa.

Informació RENFE: 902 240 202

Amb autobús

HIFE: Servei regular entre les diferents poblacions deltaiques. Servei des de les principals capitals catalanes fins el Delta.

Informació: 977 440 300 / 902 119 814

Transbordadors

Transbordadors entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja per travessar el riu amb cotxes i persones.

Comunicacions i accessos

\

\

\

\

N-340TV-3443

N-235

TV-3454

TV-3405

T-344

T-350

N-340

TV-3454a

TV-3409

TV-3401

TV-3454

T-340

TV-3403

TV-3402

TV-3451

TV-3404

TV-3406

TV-3408

TV-3418

T-331

TV-3313

TP-3311a

TV-3421C-237

AP-7

AP-7

�

�

�

�748

728

732

679

�764

l’Ebre

l’Ebre

la Galera

Santa Bàrbara

Masdenverge Amposta

Ullals de Baltassar

Freginals

Godall

BaladaIlla de Sapinya

Casa de Fusta

Poblenou del Delta

Sant Jaume d’Enveja

Deltebre

la Cava

Jesús i Maria

els Muntells

la Tancada

Eucaliptus

Bassa de la Platjola

l’Alfacada Gola de Migjorn

Illa de BudaEls Calaixos

Cap de Tortosa

Illa de Sant Antoni

el Canal Vell

Badia del Fangar

Punta del Fangar

Fardel Fangar

Golf de Sant JordiAmpollamar

Bassa deles Olles

Camarles

l’Aldea

les Ventalles

Ulldecona

la Foradada

Mola Cima

MO

NT

SI

À

Sant Carlesde la Ràpita

les Salines de la Trinitat

la Ravalde Sant Llàtzer

VinallopCampredó

Alcanar

les Cases d’Alcanar

Punta de la Banya

Badia dels Alfacs

l’Encanyissada

Barra

del

Tra

buca

dor

Platja dels Eucaliptus

Platja del Serrallo

Platja de l’Alfacada

Platja del Fangar Platja de la M

arquesa

Platja del Riumar

Canal de l’Esquerra de l’Ebre

Riumar

Canal de la Dreta de l’Ebre

Illa de Gràcia

E L M O N T S I À

E L B A I X E B R E

l ‘Ampolla

El Garxal

Riet Vell SEO

Far de la Banya

Erms de Vilacoto

RN

P U N T A D E L A B A N Y A

la Tenda

la Trencada

la Torreta de Montsià

M A R M E D I T E R R À N I A

A Tortosa A Ta

rragona

A Barc

elona

A Castelló

A València

A CastellóA València

0 5 km

Barcelona

Girona

Lleida

la Seu d’Urgell

Manresa

TarragonaTortosa

320000315000310000305000300000295000290000

4495

000

4500

000

4505

000

4510

000

4515

000

325000

320000315000310000305000300000295000290000 325000

4495

000

4500

000

4505

000

4510

000

4515

000

330000

330000285000

285000

Aguait/Observatori

Transbordadors

Prohibit el pas

Parc Natural

Parc Natural

Reserva Natural Parcial (RN)

Espai d’Interès Natural (EIN)

Autopista

Ferrocarril

Nacional/Autonòmica de 1r ordre

Autonòmica de 2n ordre

Carretera asfaltada

Pista forestal

Límit municipal

Límit comarcal

Seu del Parc

Aparcament

Àrea de lleure

Cim

Mirador

Castell/Torre

Edifici religiós d’interès

Mina

UTM fus 31NEuropean Datum 1950

FontDepartament de Medi Ambient i HabitatgeInstitut Cartogràfic de Catalunya

Espai d’Interès Natural (EIN)

Les Olles: la llacuna més petita del DeltaLes Olles és, malgrat les seves 54 ha, la bassa més petita del Delta. Els ambients més representatius que es poden trobar són la llacuna litoral, una interessant àrea de salobrar entre la platja i la llacuna, una formació ben constituïda de dunes i la badia del Fangar, important tant pels ocells marins hivernants com per les activitats marisqueres que s’hi practiquen (muscleres). Des del mirador podreu d’observar el Roquer, un penya-segat de 4 metres d’alçada que delimitava l’antiga línia de costa, quan encara no existia el Delta. Al voltant de la bassa podreu gaudir, a peu o amb bicicleta, dels itineraris interpretatius.

Llacuna del Canal Vell: l’origen del ParcEl Canal Vell és la bassa més gran de l’hemidelta nord amb una extensió de 235 hectàrees. El principal ambient que s’hi troba és el d’una llacuna litoral. La seva parcial dessecació, a finals de la dècada dels setanta, va originar les primeres mobilitzacions populars a favor de la protecció de les zones humides deltaiques. El Canal Vell disposa d’un mirador des d’on, fora de l’època de reproducció, es pot observar un dormidor d’ardèids (martinets) i rapinyaires (arpelles).

La punta del Fangar: un immens sorralL’aspecte desèrtic d’aquesta zona la converteix en una dels més insòlites del país. Predominen els sorrals immensos i les formacions dunars, d’alt valor natural, ja que són de les més ben

conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi per a molts rèptils, insectes i micromamífers. Hi ha dos tipus de dunes, unes de fixes amb vegetació i unes altres que són mòbils. Atesa la seva fragilitat, s’ha d’evitar trepitjar-les: ajudeu-nos a conservar-les. Des del mirador podreu observar la badia del Fangar, on proliferen els cultius de mol·luscs. Atenció amb els miratges, ja que són un efecte òptic que us farà creure que hi ha aigua enmig del Fangar, i fins i tot us semblarà veure cotxes circulant per sobre l’aigua!

La llacuna de la Tancada: un bon lloc per observar flamencsLa bassa de la Tancada té el règim salí més elevat de les llacunes del Delta. Conserva uns ambients molt interessants, especialment un dels salobrars més ben conservats que voreja la llacuna per la part del mar i la badia. És freqüent veure-hi flamencs, diverses espècies d’ànecs, fotges i cabussons a les seves aigües. No dubteu a gaudir del carril bici que voreja la Tancada i dels diferents pontets que hi trobareu, que són magnífiques talaies per observar els ocells.

La punta de la Banya: la joia del ParcLa punta de la Banya és l’àrea natural més extensa del Delta. Milers d’ocells aquàtics, principalment gavines, xatracs, limícoles i flamencs, converteixen la Banya en una de les àrees de cria més importants de la Mediterrània. L’accés està restringit des de 1986, any en què va ser declarada Reserva Natural Parcial.Des del mirador públic, podreu observar les cubetes de concentració de sal, un ambient

on trobareu ocells marins, limícoles i flamencs. El Trabucador és una barra de sorra de 6 km que uneix la Punta amb el Delta i delimita la badia dels Alfacs.

Migjorn: un braç de riu que no sempre arriba al mar El riu Migjorn és una antiga desembocadura de l’Ebre que en l’actualitat només desemboca al mar quan el cabal del riu és molt gran. El Migjorn envolta l’illa de Buda pel sud i crea una barrera natural entre els arrossars i l’ínsula. Aquesta àrea és un bon punt d’observació d’ocells rapinyaires, anàtides, limícoles i ardèids que circulen entre Buda i l’Alfacada contínuament. Podreu gaudir d’una bona panoràmica si pugeu al seu mirador, el més alt del Delta.

L’Encanyissada: una gran praderia submergidaCom altres llacunes, l’Encanyissada té sota l’aigua, una gran praderia de macròfits, plantes que creixen a l’estiu i floreixen a la superfície a la tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i proporcionen aliment i refugi a un gran nombre d’espècies d’invertebrats, peixos, aus, etc.Amb una superfície de 1.192 hectàrees, l’Encanyissada és la llacuna més gran del Delta. A la primavera i a l’estiu, els canyissars de l’Encanyissada alberguen les majors colònies de cria d’ardèids de tot el Delta (martinet blanc, esplugabous, martinet menut, agró roig, martinet ros). Us recomanem passar per l’espectacular barraca-punt d’informació del Parc i visitar la Casa de Fusta, emblemàtic edifici que actualment acull

una exposició permanent sobre les llacunes del Delta. Davant de la Casa neix el carril bicicleta de l’Encanyissada. L’àrea disposa de 4 miradors sobre la bassa.

Ullals de Baltasar, quan l’aigua sorgeix del terraEls ullals són surgències d’aigües subterrànies provinents de la pluja que arriba des de les muntanyes del Montsià i els Ports. És un ambient que s’ha reduït molt durant el segle XX per posar-hi conreus d’horta. Estan envoltats de terra fosca i rica en matèria orgànica: la torba, una de les formacions geològiques més antigues del Delta. Destaca la presència de nenúfars a les seves aigües. Només és visitable una zona pública recreativa amb uns ullals.

La desembocadura de l’Ebre: L’última fronteraLa desembocadura és una de les zones més captivadores del Delta, on s’uneixen l’aigua dolça del riu amb la del mar. En aquest últim tram, el riu assoleix la seva màxima amplada (350 m). Comprèn els espais naturals protegits del Garxal (280 hectàrees), l’illa de Sant Antoni (170 ha) i l’illa de Buda (1.231 hectàrees). L’illa de Buda i l’illa de Sant Antoni tenen el pas restringit.

El Garxal: La llacuna més recentLa formació del Garxal va lligada a l’última gran riuada de l’Ebre, produïda l’any 1937. El riu, obligat per la gran quantitat d’aigua que portava, va cercar una nova sortida al mar i, amb el pas dels anys, va originar lentament la bassa actual.

El Garxal està envoltat d’un sistema dunar fixat per vegetació, especialment per tamarius. Pel marge esquerre del riu podreu visitar la zona del Garxal i arribar fins a Riumar per l’itinerari interpretatiu. Els miradors us deixaran contemplar una bona visió de la llacuna.

Buda: l’última illaEn el procés de creixement del Delta s’han format diverses illes que finalment s’han quedat envoltades de terra i han deixat de ser-ho. La de Buda és l’última i, previsiblement, ja no se’n formarà cap més perquè el delta ja no creix.El seu paper dins del conjunt del Delta és bàsic i privilegiat, ja que hi trobem representats tots els ambients deltaics: llacunes, salobrars, arrossars, platges i marges fluvials. Hi destaquen, com a més importants, les llacunes del seu interior, comunicades amb el mar i anomenades “calaixos”, que alberguen una gran quantitat d’ocells aquàtics que utilitzen aquesta zona humida com a lloc de nidificació, hivernada, parada en l’època de les migracions i concentracions prenupcials i postnupcials. Pel que fa al seu valor vegetal, cal destacar la presència de les millors comunitats de salobrar del Delta, amb espècies d’importància excepcional com ara la sosa de flor i diverses espècies de Limonium. La conservació de l’illa és essencial també per a la reproducció de moltes espècies de peixos, així com per al manteniment de poblacions d’espècies endèmiques, com ara el fartet.

1 Barca navegant pel riu Ebre Autor: Mariano Cebolla

2 Bec d’alena (Recurvirostra avosetta) Autor: Mariano Cebolla

3 Poncelles de lliri de mar (Pancratrium maritimum) Autor: Ferran Aguilar

4 Salobrar Autor: Mariano Cebolla

5 Torre de Sant Joan Autor: Mariano Cebolla

Espais naturals d’interès

2 3 4 51

• El Delta constitueix un espai natural compartit per una població agrària, una considerable afluència turística i uns valors ecològics de gran magnitud.

• Col·laboreu en la seva conservació i seguiu els consells i les indicacions que trobareu arreu.

• Respecteu la flora, la fauna i el medi. • Respecteu els senyals, els itineraris i les zones

d’accés prohibit. • No es permet la col·lecta d’espècies animals o vegetals, ni vives ni mortes. • L’acampada només és permesa en els

càmpings establerts. • Les millors hores per observar els ocells són el

matí i el capvespre. Les èpoques en què hi ha més espècies són durant les migracions, encara que durant tot l’any s’hi poden veure coses interessants.

Els prismàtics són imprescindibles per observar la fauna. Com més mimètics siguin els vostres vestits, menys s’espantaran els ocells.

• Durant la primavera, l’estiu i la tardor convé dur un repel·lent de mosquits.

• En les zones del parc cal dur els gossos lligats.• No llenceu papers, plàstics o llaunes a terra. • Us recomanem que, primer de tot, passeu pels

centres d’informació del Parc, oberts tots els dies feiners i els dissabtes, al matí i a la tarda,

i els diumenges, al matí

Normes i consells

1 Sortida del sol als erms de la Tancada Autor: Mariano Cebolla

2 Ciclista a la Tancada. Autor: Mariano Cebolla

3 Tirant el rall Autor: Miquel Moya

4 Badia dels Alfacs a la sortida del sol Autor: Mariano Cebolla

Contraportada: Maresmes a la vora de la badia dels AlfacsAutor: Mariano Cebolla

Superfície (Servei de Planificació DMAH. Actualització dades: 2008)

Terrestre: 7.806 ha (inclou 2.578 ha de reserves naturals) Marina: 470 ha

Municipis L’Ampolla Deltebre Amposta Sant Carles de la Ràpita Sant Jaume d’Enveja

Comarques Baix Ebre Montsià

Data de creació Decret 357/1983, de declaració del Parc Natural del Delta

de l’Ebre. Ampliat pel Decret 332/1986.

Protecció de caràcter internacional Xarxa Natura 2000. Regió Mediterrània Zona d’especial protecció per a les aus, setembre de 1987,

d’acord amb la Directiva 79/409 CEE, de conservació dels ocells

Resolució de 15 de març de 1993, d’inclusió a la llista del Conveni de zones humides d’importància internacional, especialment com a hàbitat per als ocells aquàtics (Ramsar)

Informació i oficines del Parc

Oficina del Parc Av. Catalunya, 46 43580 DeltebreTelèfon: 977 48 21 81

Ecomuseu - Centre d’informació del ParcMartí Buera, 22 43580 DeltebreTelèfon: 977 48 96 79

Casa de Fusta - Centre d’informació del ParcLlacuna de l’EncanyissadaPoblenou del Delta 43870 AmpostaTelèfon: 977 26 10 22

A/epndeltaebre.dmah@gencat.net

Webhttp://www.parcsdecatalunya.net

Oficines de Turisme més properes

DeltebreC. Martí Buera, 22 43580 DeltebreTelèfon: 977 48 96 79http://www.deltebre.net

Sant Carles de la RàpitaPlaça Carles III, 13CP 43540 Telèfon: 977 74 46 24 turisme@stcrapita.altanet.orghttp://www.turismesantcarlesdelarapita.org

L’AmpollaPl. Gonzàlez Isla, s/n43895 L’Ampolla Telèfon: 977 59 30 11http://www.ampolla.org

Les Cases d’AlcanarC. Lepant 43569 Les Cases d’Alcanar Telèfon: 977 73 76 39tur.alcanar@altanet.org http://www.alcanar.org

TortosaPlaça Carrilet, 143500 TortosaTelèfon: 977 44 96 48 / 977 44 20 05http://www.tortosaturisme.com

AmpostaAv. Sant Jaume s/n43870 AmpostaTelèfon: 977 70 34 53Fax: 977 70 23 24http://www.turismeamposta.catinfo@turismeamposta.cat

Sant Jaume d’EnvejaAv. de l’Ebre, s/n 43877 Sant Jaume d’EnvejaTelèfon: 977 47 80 56http://www.santjaume.com

CamarlesC/ Trenta-un, s/n43894 CamarlesTelèfon: 977470040http://www.camarles.es

Aquest espai natural ha rebut cofinançament del Fons Europeu

de Desenvolupament Regional (FEDER)

1 2 3 4

© GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcció General del Medi NaturalSERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-16565-2005Maquetació: Lluís Mestres / Jordi Ruiz / Marta Vilches

www.parcsdecatalunya.net