02 __ ARADIUMENGE __ 06.09.2015

PARDALEJANT PEL DELTA DE L’EBRE

TRIPLE IMATGE. Una bona i diversa vista

aèria, amb camps d’arròs a l’esquerra, aiguabarreig al centre i platja i mar a la

dreta. Això vol dir biodiversitat assegurada!

06.09.2015 __ ARADIUMENGE __ 03

CATALUNYA ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT A ES-CALA EUROPEA PER OBSERVAR OCELLS. No hi ha cap altre lloc en tot el continent on pu-guis veure una varietat d’aus tan gran en tan poc espai. Des dels cims del Pirineu fins als ai-guabarrejos del delta de l’Ebre, passant pels hàbitats gairebé desèrtics de l’interior, Catalu-nya ofereix unes 350 espècies observables de manera habitual en una superfície petita, amb bones infraestructures de comunicacions i amb zones protegides ben ordenades que per-meten a l’ornitòleg, o birder, anar a pardalejar a plaer.

I en aquest context, qualsevol ornitòleg català a qui demanéssiu una selecció dels mi-llors llocs del país per observar ocells, sens dub-te hi inclouria el delta de l’Ebre. Lo Delta és un còctel de diversos elements que el fan irresis-tible per als ocells. D’una banda, les seves lla-cunes, aiguabarrejos i canyissars proporcio-nen quantitats ingents d’insectes, cucs i crus-tacis que fan les delícies de moltes espècies d’ocells. De l’altra, el mar i la costa sorrenca ofe-reixen lloc de nidificació i alimentació a espè-cies d’aus marines que només coneixen el mar com a casa seva. I finalment, la ubicació del Delta en una via migratòria de primer ordre al Mediterrani occidental el fa receptor d’ocells que en les seves migracions necessiten bones gasolineres per omplir el dipòsit, en aquest cas d’insectes, cuquets i animalons diversos.

Estem parlant d’una zona on hi ha la co-lònia més gran del món de gavina corsa, que rep més de 250.000 ocells centreeuropeus a l’hivern, prou al sud per tenir ocells gairebé africans, com el flamenc o la polla blava, a qui agraden les aigües càlides, i prou al nord per tenir diversos xatracs, que prefereixen les ai-gües fresques. En definitiva, un lloc molt especial.

Però el Delta és gran, calorós i del tot pla, és fàcil desorientar-s’hi i en podem sortir de-cebuts sense haver vist cap d’aquestes aus emblemàtiques, així que ens caldran algunes indicacions precises. Hi ha molts punts del Parc Natural del Delta que mereixen una visi-ta i si diversos ornitòlegs ens haguéssim de posar d’acord per fer una tria limitada, segur que ens costaria arribar a un consens.

Malgrat tot, en aquest article ens atrevim a seleccionar dos llocs concrets pensats per què el principiant pugui fer un tast dels ocells significatius del Delta. Això sí, per gaudir-ne és absolutament imprescindible anar amb prismàtics. Els ocells tenen el savi costum de mantenir una distància prudent dels humans i, per això, els humans vam inventar els pris-màtics, que ens acosten la seva imatge. Uns prismàtics de 8 x 42 o de 10 x 42 ens ajudaran a veure’ls millor.

MIRADOR DE L’EMBUT I PONT DEL TRAVÉS El Mirador de l’Embut és un punt elevat des del qual es veu la llacuna de l’Encanyissada en di-recció al sud, amb el característic skyline del Poblenou del Delta al fons, i una zona al nord on es produeixen grans concentracions d’aus. Hi predominaran ocells com el bernat pescai-re, l’agró roig i l’arpella cap al sud, i les gavines, els xatracs i els ànecs cap al nord. Aquí serà on, en funció de l’època de l’any, podem veure res-pectables masses d’aviram que ens donaran idea de la importància que té el Delta per a les aus. A la primavera tindrem fumarells cara-blancs volant incansablement amunt i avall per sobre del mateix mirador.

Continuant la carretera en direcció al Po-blenou trobarem aviat el Pont del Través, en el qual també val la pena aturar-s’hi a mirar ca-bussets, cabussons i ànecs diversos que, acos-

tumats a la gent, no tenen gaires problemes per deixar-se observar.

LLACUNA DE LA TANCADA Un dels indrets preferits pels ornitòlegs addic-tes al Delta. Sortint del Poblenou en direcció al mar ens trobarem al cap d’uns quilòmetres un trencall a l’esquerra que ens assenyala MónNa-tura Delta (vegeu mapa a la pàgina 6). Just aquí comença la llacuna de la Tancada i tenim du-es opcions: entrar a MónNatura (de pagament) i observar ocells des del seu esplèndid mirador o vorejar la Tancada per la carretera i fer pa-rades a observar ocells. No cal dir que els orni-tòlegs recomanem no triar entre les dues op-cions, sinó fer-les una rere l’altra! Des del mi-rador panoràmic de MónNatura la vista és ex-cel·lent i, segons les condicions de llum, pot ser objecte de qualificatius de més voltatge: vista espectacular, encisadora, colpidora... Aquí hi ha telescopis fixos i, tenint en compte que hi pot haver centenars o milers de flamencs a la lla-cuna, molt probablement tindrem espectacle.

Gavines corses, gavines capblanques, ànecs cullerots, ànecs blancs, martinets blancs, xa-tracs grossos, corbs marins i dotzenes d’espè-cies més completaran la llista d’ocells de la zona.

Si esteu pensant a investigar això que hem explicat aquí, esteu de sort: el cap de set-mana del 19 i 20 de setembre tindrà lloc el Del-ta Birding Festival (www.deltabirdingfesti-val.com), un gran esdeveniment amb activi-tats pensades tant per a l’aficionat expert com per al principiant. Des de xerrades fins a sor-tides guiades, passant per activitats per a nens, pel·lícules, cursos i moltes altres coses, hi haurà teca per a qualsevol que tingui inte-rès en els ocells. No cal dir que aquesta és la mi-llor oportunitat que tindreu per veure de què va això de mirar ocells. ■

A Catalunya hi ha unes 350 espècies d’ocells per observar, però posats a triar, qualsevol ornitòleg ens enviarà allà on el gran riu pren terreny al mar

TEXT __ ABEL JULIEN FOTOS __ MARIANO CEBOLLA BORRELL

04 __ ARADIUMENGE __ 06.09.2015

CAPÓ REIAL (‘PLEGADIS FALCINELLUS’) El capó reial és un ibis, uns ocells que es consideraven sagrats a l’antic Egipte i que

sovint apareixen en jeroglífics, especialment en la seva personificació en

Thot, déu de la saviesa i l’escriptura, que sovint es representava amb cos d’home i

cap d’ibis. La silueta característica d’aquest ocell, amb el bec corbat i coll i potes llargues,

juntament amb el seu color marró porpra o rovellat, el fa difícilment confusible amb

cap altra au. Fàcil de veure, al Delta el trobem en aigües

salobres mentre suca el bec corbat a l’aigua o l’introdueix al fang a la recerca dels

invertebrats dels quals s’alimenta. El podem veure també passar volant en estols que

poden ser d’uns pocs individus a centenars, oferint una imatge tropical com moltes

altres amb què el delta de l’Ebre ens obsequia sovint. Fa anys era una espècie

escassa però en l’última dècada la seva població s’ha incrementat notablement i ara

és una au molt comuna, per a la satisfacció dels aficionats a l’ornitologia.

Al món, el capó reial té una distribució extensíssima i no és una espècie

precisament en perill d’extinció; a més de la conca mediterrània, habita en zones

humides tropicals d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. El seu nom castellà, morito, és

una inevitable referència al seu origen de més al sud.

06.09.2015 __ ARADIUMENGE __ 05

FLAMENC (‘PHOENICOPTERUS ROSEUS’) Els que s’inicien en l’ornitologia estan de sort al Delta: un dels ocells més fàcils de veure és precisament el que podríem considerar el més espectacular. El

flamenc és un ocell abundant, amb uns quants milers d’individus, que podem trobar a força llocs molt accessibles del delta de l’Ebre.

És un ocell molt gros, amb les potes i el coll llarguíssims, que es pot veure remenant els llims de les llacunes per filtrar l’aigua amb el seu bec característic

i seleccionar els petits organismes dels quals s’alimenta, que, a més, són els que li confereixen el seu color rosat gràcies als seus pigments carotenoides. De

tota manera, si en veieu alguns que són totalment marrons, no penseu que van mal alimentats; són individus joves que encara no han adquirit el

plomatge vistós i lluent dels seus progenitors. Per les seves grans dimensions, li costa emprendre el vol i necessita ajudar-se

corrent per sobre l’aigua mentre aleteja per agafar impuls. Aquesta escena, que probablement hàgiu vist en alguns documentals, és espectacular quan la

protagonitzen milers d’individus i, si teniu sort, la podeu veure en directe al Delta. En ple vol, s’observa com el seu coll tan llarg amb el cap relativament

gros es balanceja inquietantment, com si s’hagués de trencar. El flamenc és d’origen africà i al continent europeu només és capaç de viure en

zones humides molt càlides de la conca mediterrània, com Doñana, la Camarga francesa i, estem de sort, el delta de l’Ebre.

GAVINA CORSA (‘LARUS AUDOUINII’) No totes les gavines són iguals. A part de

l’omnipresent gavià argentat, habitant fins i tot del centre de les ciutats, a

Catalunya tenim diverses espècies de gavines molt interessants. Destaca la

gavina corsa, que, malgrat el seu nom, té la colònia més gran del món al delta de l’Ebre

i, en canvi, només una petita població a l’illa de Còrsega.

És una gavina de mida mitjana-gran. Té la major part del cos de color blanc, les puntes

de les ales negres i un característic bec de color vermell sang. S’alimenta de peixos,

que captura a l’aigua o obté de franc seguint els vaixells de pesca per aprofitar el peix

descartat o que es perd quan els pescadors estan enfeinats pujant xarxes al vaixell. De

fet, és molt depenent de la pesca, de manera que es veu molt afectada quan hi

ha moratòries o canvis en el calendari de sortides dels vaixells.

Al Delta és fàcil de veure però potser us passarà desapercebuda si no sabeu com

identificar-la al camp. Tot i això, amb una senzilla sessió ornitològica guiada per un

expert segur que aprendreu a diferenciar-la de les altres gavines, especialment

l’abundant gavià argentat. Malgrat que són ebrenques de naixement,

les dades de l’Institut Català d’Ornitologia demostren que les nostres gavines corses

viatgen com si res per tot el Mediterrani o travessant a l’Atlàntic i es dispersen cap a la

costa marroquina, sahariana, de Mauritània o del Senegal, això sí, per tornar a nidificar a

la punta de la Banya l’any següent.

06 __ ARADIUMENGE __ 06.09.2015

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Utrilla

Delta Birding FestivalMÓN NATURA

Sortida en vaixell

Embut

Pont del Través

DELTEBRE

AMPOSTA

L’ALDEA

SANT CARLES DE LA RÀPITA

POBLENOU DEL DELTA

Sortida en barca pel riu

06.09.2015 __ ARADIUMENGE __ 07

ARPELLA (’CIRCUS AERUGINOSUS’) Quan pensem en rapinyaires, el primer que

ens ve al cap són les àligues, falcons i esparvers de zones de muntanya o serres

interiors. En canvi, poques vegades identifiquem els rapinyaires amb zones

d’aiguamoll. Un error, perquè precisament en aquest hàbitat hi trobem l’arpella

patrullant constantment pels canyissars per capturar aneguets, ratolins, granotes i

qualsevol animaló que aquesta au de presa pugui capturar, incloent-hi a vegades ocells

més grossos. Les arpelles tenen un vol baix, lent i

aparentment erràtic, sempre amb el cap mirant cap a baix per localitzar les preses.

Sovint es veu com es deixen caure sobre la presa, invisible per a nosaltres, i aixequen el

vol amb alguna cosa a les urpes. Moltes vegades, però, l’intent de caça no té èxit i

l’arpella continua el seu vol de recerca incansable.

Malgrat que és un ocell molt comú i fàcil de veure en migració i a l’hivern, la població

reproductora del Delta ha estat completament malmesa per causes encara

no del tot conegudes. Hi ha molts registres d’individus marcats al nord d’Europa que

han estat recuperats al Delta, que a l’hivern els ofereix unes condicions de vida molt més

agradables que en els seus països de naixement, on la neu i el glaç els impedeixen

trobar el seu aliment, basat en petits animalons. En aquest cas, el Delta és el lloc

càlid on ocells de més al nord prefereixen passar l’hivern, com fan molts dels nostres

ocells nidificants quan se’n van l’Àfrica.

MARTINET ROS (’ARDEOLA RALLOIDES’)

La família dels anomenats ardeids consta d’ocells molt grossos, des de l’omnipresent

bernat pescaire, que amb les seves potes i coll llarg fa més d’un metre d’alçada, fins a

altres més petits i delicats. Entre aquests últims hi tenim un martinet molt bonic que

també és fàcil d’observar al Delta, és el martinet ros, amb típica estructura de

bernat –potes, coll i bec llargs– però de dimensions més modestes i amb el cos d’un

elegant color crema que el fa únic. La seva alimentació està basada

principalment en invertebrats diversos que troba en les aigües poc profundes on habita.

També es regala amb alguna alegria gastronòmica en forma d’amfibis i peixos

que captura amb un moviment ultraràpid del coll i cap.

El podreu veure amb més activitat a les primeres hores del matí i al capvespre, quan

li agafa una sobtada inquietud per desplaçar-se pels camps d’arròs, canyissars i

aiguabarrejos diversos. Curiosament, quan vola es veu un ocell molt més blanc que

quan està parat pel fet que les seves ales són completament blanques. És un ocell

colonial, és a dir, cria en grups que poden ser força nombrosos per defensar-se

cooperativament de depredadors i aprofitar recursos conjuntament.

També és un ocell estival, que a la tardor marxa a la recerca de latituds més càlides

per passar-hi l’hivern. Malgrat el seu vol relativament lent i pausat, en la seva

migració anual no li fa mandra volar milers de quilòmetres fins a l’Àfrica Occidental.