CAPITÀ DENT DE SABRE

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

Tel.: 93 216 00 04

Fax: 93 215 35 19

E-mail:

drac@dracmagic.comwww:

dracmagic.com

Stig Berg q v i s t

Cinema per a escolars

1

Les aventures dels piratesCapità Dent de Sabre n a rra les aventures d’un grup de pirates, encapça-

lats pel seu despietat capità, que viu obsessionat per trobar el tresor del

Capità Gabriel, guardat en algun racó d’un indret anomenat Cala de

Lluna. Entre la tripulació hi ha el jove grumet Esquitx, ferm aspirant a

corsari, però amb un caràcter generós i bondadós que toparà amb l’a-

g ressivitat i l’ambició dels seus companys. A Cala de Lluna, el jove gru-

met trobarà un tresor inesperat en l’amistat, una experiència que trans-

f o rmarà la seva percepció del món. En aquest indret coneixerà la

Verònica i els habitants de la població, que li demostren que la felicitat

no es pot quantificar perquè no és un valor material o un tresor amagat

que s’hagi de cerc a r. L’Esquitx descobrirà que les millors satisfaccions

personals les trobarà en les relacions humanes i no en la confrontació i

les imposicions per la força bru t a .

Capità Dent de Sabre és un film adreçat als infants que incideix en el

valor de l’amistat però que demostra la vigència de la literatura d’aventu-

res i de l’imaginari col·lectiu sobre la pirateria. Els pirates han pro t a g o n i t-

zat obres molt conegudes de la literatura universal i han desplegat una

iconografia que s’ha mantingut quasi intacta amb el pas dels anys. Per

exemple, el personatge del jove grumet Esquitx descobreix la dicotomia

de posicionament, davant la vida, és a dir, entre la malícia i la bondat, i

té un perfil similar al del cèlebre Jim de la novel·la L’Illa del Tre s o r

(1883), de Robert Louis Stevenson, que descobreix els conceptes del Bé

i del Mal en les figures dels pirates Pew i Long John Silver.

A l t res escriptors, com Emilio Salgari (Los piratas de Malasia, 1896; E l

Corsari Negre, 1898), Walter Scott (El pirata, 1822), Rafael Sabatini (E l

capitán Blood, 1936) o Arthur Conan Doyle (Historia de piratas), han

n a rrat històries sobre les aventures de pirates, bucaners, corsaris i fili-

Capità Dent de Sabre

SinopsiNingú s’atreveix a mencionar el

seu nom. És el Rei dels Set

Mars, el pirata més temut

a rreu..., és el Capità Dent de

S a b re! En la seva singladura pels

oceans tripulant La Dama Negra,

el famós bucaner olora l’or per

allà on passa i el seu propòsit és

t robar el tresor del pirata Gabriel

el Cruel al poble de Cala de

Lluna. Entre la seva tripulació hi

ha el jove grumet Esquitx, l’aju-

dant del cuiner, que vol ser pira-

ta però que no aconsegueix

encaixar en aquest món.

Els valors de lapel·lículaCapità Dent de Sabre re c u p e r a

l’esperit “clàssic” de les aventu-

res d’ultramar, en què l’acció i

els combats a la re c e rca de tre-

sors estan a l’ord re del dia, però

i n t rodueix alguns elements que

fan qüestionar aquests valors als

espectadors i espectadores.

Una estructura narrativa simple,

les cançons i un cert “conductis-

me”, inherents a aquest gènere ,

s’utilitzen per atre u re els nens i

les nenes, que assimilen fàcil-

ment el món simbòlic dels pira-

tes, reforçat amb el personatge

de l’Esquitx, amb qui es poden

i d e n t i f i c a r. El caràcter pacífic i

generós del jove grumet i de la

Verònica els fa rebutjar les acti-

tuds violentes dels bucaners i el

seu afany per la possessió i l’es-

poli de béns materials aliens.

L’Esquitx descobreix que l’amis-

tat, el pacifisme i la sociabilitat

són models de vida possibles,

efectius, també per re s o l d re con-

flictes –destituint la violència

com a únic mètode possible.

Títol original: Kaptein Sabeltann

Direcció: Stig Bergqvist

Guió: Arthur Johansen i David Regal

Música: Terje Formoe

Producció: Seven Seas Production AS, Noruega, 2003

Durada: 75 minuts

GUIA DIDÀCTICA - CICLE INICIAL

2

busters i n’han idealitzat les proeses, inspirades en

el llegat de gestes de personatges reals de la història

de la pirateria, sobretot entre els segles XVI i XVIII,

com Francis Drake, Barbanegra, Henry Morg a n ,

P i e rre Le Grand o les pirates Anne Bonney, Mary

Read, Ann Mills o Ching Shih.

Les novel·les d’aventures ens mostren el pirata com

una figura heroica, proscrita, que lluita per la lliber-

tat dels seus i contra la submissió a l’autoritat amb

coratge i noblesa. Molts d’aquests personatges lite-

raris habiten en comunitat a la seva goleta o en

t e rritoris marginals, uns espais que funcionen com a

símbol de la motivació utòpica de la seva missió,

com l’illa d’Abra a la pel·lícula. En novel·les com E l

corsari negre, els pirates i els bucaners s’agru p e n

en una confraria, la dels Germans de la Costa, i

conviuen en un territori que han conquerit, l’illa de

l’Espanyola i l’illa de la To rtuga, a la zona de Santo

Domingo. La seva conducta és sanguinària i venjati-

va, però els lectors estan al seu bàndol perquè l’e-

nemic, tot i ser més nombrós i estar legitimat per

l’autoritat, es presenta encara més cruel i despietat.

Les novel·les sobre pirates citen noms molt concre t s

dels personatges segons el rol o l’activitat que prac-

tiquen. Els corsaris eren pirates que lluitaven a les

o rd res del govern del seu país, autoritzats a part i r

del documents de “patent de cors”. Sovint es

rebel·laven, refusaven l’obediència a l’autoritat i

molts d’ells acabaven convertint-se en pirates. Els

filibusters eren els pirates del mar de les Antilles del

segle XVII que atacaven els pobles de la costa, a

diferència dels bucaners, que assaltaven vaixells a

alta mar.

Capità Dent de Sabre recull moltes influències del

món de la pirateria literària, però sobretot de la seva

re p resentació cinematogràfica, més còmica i tòpica,

per exemple en personatges com els mariners

babaus, en Wimp i en Wa l l y, el pirata amb la pota

de fusta, el corsari cobdiciós, etc. Però al capdavall,

desmitifica la figura del capità pirata valent i noble,

de manera semblant com va mostrar James M.

B a rrie amb el capità Garfi a Peter Pan. Aquests

exemples són la personificació de la maldat, la cob-

dícia i l’encegament perquè les seves obsessions

impossibiliten gaudir de la vida, que és el model

que l’Esquitx, el grumet de la pel·lícula, no vol imi-

t a r.

Les adaptacions al cinemad’animacióLa pel·lícula d’animació Capità Dent de Sabre és l’a-

daptació d’una obra de teatre de principis dels anys

noranta, amb molt d’èxit a Noruega, escrita i inter-

p retada pel jove Terje Form o e ’s. L’espectacle va

esdevenir –i encara és- un fenomen social, especial-

ment entre el públic infantil, i això va pro p i c i a r-ne la

difusió a través d’un nou canal, el del cinema d’ani-

mació, que amb el temps ha tingut molt ressò entre

el públic infantil noru e c .

Aquest procés d’adaptació, de l’obra teatral a la

pel·lícula d’animació, és un recurs molt emprat per

aquest gènere cinematogràfic amb la intenció d’ofe-

rir al públic infantil produccions provinents de textos

c è l e b res actuals o recuperant aquells que ho van

ser al passat. Moltes vegades, els contes infantils o

les obres teatrals versionades pel cinema d’animació

aconsegueixen recobrar l’anomenada del text origi-

nal o el fan re s s o rgir de l’oblit gràcies als bons re s u l-

tats de taquilla. Actualment les corre s p o n d è n c i e s

són més transversals que mai. No és estrany que

ens trobem que a la cartellera teatral es re p re s e n t a

un musical basat en una pel·lícula d’animació, que

alhora és una adaptació d’una obra literària (com

podria ser el cas de La Bella i la Bèstia) .

Capità Dent de Sabre no s’escapa d’aquesta tendèn-

cia, tot i que aquí no som conscients del re s s ò

mediàtic que l’obra ha generat al país d’origen,

N o ruega, però podem entendre-ho amb exemples

més propers com El mètode Grönholm (del teatre al

cinema) o amb el fenomen mediàtic de les Tre s

B e s s o n e s .

Capità Dent de Sabre

3

Proposta d’activitats• Recomanem llegir el llibre: BAUMANN, Anne-

Sophie. P i r a t e s ! B a rcelona: Editorial Cruïlla, 2003.

Sobre el món dels pirates

• Parlar sobre l’existència real de pirates, homes i

dones, en la història i la seva “idealització” literà-

ria i cinematogràfica. Quins altres pirates conei-

x e m ?

• Els seus mètodes i les seves lleis, són defensa-

bles?

• L’ambició per l’or encega el Capità Dent de Sabre i

a rrossega la resta de tripulació a la re c e rca de tre-

sors. En l’actualitat, la societat consumista també

ens empeny a posseir tot tipus d’objectes. Però,

aquests objectes ens fan ser més feliços?

• Què entenem ara per pirateria?

Sobre el significat de Cala de Lluna

Per l’Esquitx, Cala de Lluna es presenta com un

espai de llibertat, de felicitat i de descobriments,

com l’amistat, el rebuig a la violència o el menjar

ben guisat, en comparació amb els repugnants plats

del cuiner del vaixell pirata.

• Comparar el dia a dia al vaixell La Dama Negra

amb la vida a Cala de Lluna. Quines diferències hi

t robem? Quines actituds es promouen en ambdós

e s p a i s ?

• Per què l’Esquitx decideix quedar-se a l’illa?

• La Tia Bessie no vol que els prenguin el tre s o r

més preuat de Cala de Lluna. Quin és aquest tre-

sor? Parlar sobre les reaccions de la Bessie,

l’Esquitx i la Verònica quan esbrinen on és el tre-

sor del Capità Gabriel. Què decideixen?

• Els diners, la riquesa i el poder són el més impor-

t a n t ?

Capità Dent de Sabre

4

Capità Dent de Sabre

FITXA DE TREBALL - CICLE INICIAL

• Per què un noi tan jove com l’Esquitx treballa en una nau pirata? Coneixesla seva història?

• Molts dels personatges i dels indrets de la pel·lícula tenen noms curiosos, el que es coneix pers o b renoms. Els sobrenoms es re f e reixen a qualitats o característiques de persones o llocs perc i t a r-les, i de vegades s’utilitzen per criticar o insultar algú. Sabries relacionar els noms de lacolumna A amb els de la columna B?

A B

J a c k L l a rg

G a b r i e l El Joiós

D a m a Dent de Sabre

D i t El Cru e l

C a p i t à N e g r a

• R e c o rdes algun dels fastigosos ingredients que posa a la sopa el cuiner del vaixell pirata? Qui elsubstitueix a la cuina?

• El Capità Dent de Sabre té molt bon olfacte. Què olora sempre ?

Stig Bergqvist

• De qui té por el Capità Dent de Sabre? Què fan l’Esquitx i la Verònica per espantar- l o ?

• Imagina que ets el capità o la capitana d’un vaixell pirata. Quin sobrenom tindries? Com seria elvaixell? Dibuixa’l i posa-li un nom.

• A Cala de Lluna hi ha un animal que és molt amic de la Verònica. Quin animal és? Què li passaa la boca?

5

Capità Dent de Sabre

• Des de quin indret haurà de sortir el pirata per trobar el tresor? Què signifiquen els altres doss í m b o l s ?

• Ara que ja has trobat el tre s o r, pinta’l!

6

Capità Dent de Sabre

Illa D’abra

Cala Lluna

C a s t e l l

7

Capità Dent de Sabre

• Algunes monedes han caigut a terra... Quantes desenes i quantes unitats hi ha? Encercla lad e s e n a .

• Explica perquè en Will “vola” en aquesta escena.

• En Will i en Wamp són dos germans bessons que formen part de la tripulació de La DamaNegra. Quin adjectiu els defineix millor?

L l e s t o s

B a b a u s

M a l v a t s

8

Capità Dent de Sabre

• L’enigma del tre s o r

Mira el mapa de l’illa. Si resols aquestes operacions sabràs el número del ’ i n d ret on està el tresor de Gabriel el Cru e l :

4 + 7 = 16 - 5

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18