Cap el Centre drlnterpretació deIrAigua a Trinitat Nova (Barcelona)

.•..•t:::C1>

...cE-c

A inicis de juliol de 1999, es va celebrar a l' l.E.SRoger de Flor de Trinitat Nova, un taller de debatEASW (European Awareness Scenario Workshop),avalat per l' DG XIII-D de la Comissió Europea sotael títol Trinitat Nova ¿ Un futur sostenible? Enaquest, associacions del barri, veíns, técnics, urba-nistes i polítics van llancar diverses propostes. Laguanyadora, 33 vots sobre 46 assistents, va ser latitulada "Trinitat Nova: barri de l'aigua".Els respon-sables del pla comunitari d'aquest barrí han llancatl'idea de reutilitzar els diposits i les instal-Iacionsque des de 1989 pateixen la hostilitat dels vandalsurbans com un possible museu de l'aigua. Un fetextremadament interessant perque ha convertit lanecessitat més básica dels habitants' del barrí deTrinitat Nova, la rehabilitació dels seus habitatges,malalts d' aluminosi i d' altres xacres que l' especula-'ció en una oportunitat per la regeneració integral del' entom on viuen i la valoració del barri com partd'una Barcelona activa i dinámica.

Com a conseqüencia de les conclusions daquesttaller, es va encarregar a un grup de tecnics un estu-di denominat "L'aigua a la Trinitat " on s'analitzavades d'una perspectiva multidisciplinar diferentseixos on I' aigua és el protagonista principal, arran deles primeres conclusions extretes d'aquest estudioDes del pla comunitari es creu necessari presentar laproposta Trinitat Innova: cap el centre d'interpreta-ciá de l' aigua.

Una proposta nascuda amb voluntat de canalitzartota una serie de valors i estrategies que han de ser-vir per vertebrar la renovació del barrí de TrinitatNova, no només des del punt de vista urbanístic, sinódes d'un punt de vista més global i sobretot, perma-nent en el temps.

Igualment, el passat 25 de febrer del 2000 l' alcaldeJoan Clos inaugurava l' escola taller, que gestionadaper la fundació TRINIJOVE, ha de rehabilitar elsdipósits daigües que des de 1917 formen part delpaisatge urba del barri de la Trinitat Vella deBarcelona. Una rehabilitació necessaria si homobserva el grau de degradació i fins i tot de depreda-ció que han sofert aquests edificis al llargs delsdarrers anys ..

Una recuperació que com d'altres, tot i que fetesamb comptagotes, uneix forrnació, ocupació i patri-moni cultural. Dos anys, alguns milions, un grup dejoves disposats a aprendre professions que els hand'inserir en el mercat laboral i la gestió de Trinijove,amb quinze anys dexperiencia en temes d' inserciólaboral, és el capital amb el que s' inicia una aventu-ra que reobre un capítol més d'una historia que es vainiciar el 1914 quan les aigües contarninades per-tifus captades del Besos pels pous de Montcada del-maren la població barcelonina. El tifus i sobretot, lamillora i el control municipal de l'abastament d'aigües van propiciar que els enginyers del serveid'urbanització i obres de la secció d'aigües, Felip

Vista del conjuntd'instal-Iacions deTrinitat Nova. Fo-to: Martí Checa

20

Esteva i Planas i Joan Sitges dissenyaren un complexsistema que el gener de 1915 iniciava la seva cons-trucció. Un sistema que ja llavors es va pensar inte-gral i relacionat entre si. Insistim en el terme integralmés, si es té en compte que avui per avui no s'hadefinit cap ús per al' edifici que s'esta rehabilitant.Aquests tecnics per necessitats del subministramentunien els pous de captació situats encara avui entreel Besos i la via del tren, la casa de maquines per ales bombes elevadores, l' edifici que rehabilitaTrinijove, els nous diposits de 10.000 metres cúbics,anomenats tecnicament pavelló d'aigües de primeraelevació, situats al barri de la Trinitat Nova i l' aqüe-ducte, anomenat " aqüeducte alt " que havia de trans-portar les aigües canalitzades fins a la zona deVallcarca per difondre-les per tota la ciutat.

Secció de les lnstal-lacions de Trinitat Nova. Dibuix: C. Ibáñez Marí"

Una proposta de centre d'interpretacióde l'aiguaTrinitat Innova: cap el centre d'interpretaciá de l'ai-gua, neix com una proposta que ha de servir percobrir part dels déficits del barri pero a l' hora ha deser l' eina a utilitzar per redimensionar la posiciósocial del barri envers la ciutat, per convertir-se enun referent per aquesta en temes com la sostenibili-tat, la gestió del patrimoni cultural i la regeneracióurbana. '

Per coherencia amb el desenvolupament historie deles instal-lacions d'abastament d'aigua i per lesnoves dinamiques socials ieconomiques del barriproposem tres línies o eixos d' actuació del Centred'interpretació de l'aigua (CINA), per tal de podervertebrar-lo en un futur irnmediat. Aquestssón:

a. Eixpatrimonial

Aquest consistiria en:

a.l. Estudi dels edificis des del punt de vistaconstructiu, estetic, .tecnologic, historie i econo-mic.a.2. Estudi historie de l'.abastament de l' aigua aBarcelona amb una especial atenció a l' epocacontemporania.a.3. Recopilació i análisi de altres projectes de

difusió de l' aigua i la seva cultura a nivell nacio-nál i europeu.:aA. Avantprojecte museografic

-c:cu

..cE-ec

b. Eix educatiu

b.l. Recopilació i documentació de recursos for-matius i educatius sobre la sostenibilitat, usos del'aigua, sistemes d'ubastament , eco logia de l'ai-gua, etc.b.2. Formalització de propostes i materials didac-tics adrecats a les línies curriculars de primariasecundaria i batxillerat.b.3. Estructuració de projectes focalitzats en rela-cionar inserció laboral i formació ocupacionalamb sostenibilitat i abastament i usos de l' aigua.bAo Estructuració de possibles propostes adreca-des a la formació de postgrau i tercer cieleseguint els mateixos criteris que l' anterior.

c. Eix funcional

c.l. Analisi i recopilació de recursos tecnics aaplicar en aspectes com l' ernmagatzemamentd'aigües grises, depuració i recielatge d'aigua deconsum, usos comunitaris de l' aigua, etc.c.2 Analisi i recopilació d' altres recursos tecnicssostenibles a aplicar (cel-lules fotovoltaiques,elements de baix consum, sistemes de ventilació,elements constructius sostenibles).c.3 Analisi i recopilació de recursos tecnics nosostenibles de possible inserció en el CINA ( pis-cina pública, pare de jocs d'aigua ...)

Quins elements articularia?

Aquesta proposta de centre d' interpretació de 1'ai-gua, distingiria diversos elements. Uns lligats deforma principal al conjunt de la Trirutat. D'altres,relacionats amb ell de forma secundaria. Tots ellshaurien de posar-se en relació amb els conceptes adalt esmentats . Aquests serien:

1. EIs elements principals:

El pavelló d'aigües i els dipósits de primera eleva-ció de la Trinitat Nova.

Constitueix un conjunt arquitectonic de dues edifica-cions tardomodernistes. El seu element principal ésel pavelló del diposit d'aigua amb capacitat per a10.000 m'. En l'actualitat és de titularitat municipal.Malgrat haver estat tancat el seu accésun cop vadeixar de funcionar, l'acció dels vándals urbans s'hadeixat sentir. Aquesta circumstancia ha incidit moltnegativament en els seus espais interiors, bastits ambmaterials vulnerables. Malgrat els danys, resulta un

- 21

.•...r;::cv

...c

E«

conjunt recuperable. Convertint-se en l'espai basicdel centre d'interpretació ja que és el que ofereixunes condicions espacials d'intervenció més amplíesi amb més possibilitats.

L'estació elevadora de la Trinitat Vella..

Com succeeix amb el conjunt de la Trinitat Novas'assenta sobre terrenys de titularitat municipal.Segons l'actual PGM estan qualificats com una novazona d'equipaments que fa previsible una renovaciódel solar que l'envolta. A l'actualitat es conserva unconjunt de tres edificis que segueixen el mateix estiltardomodemista delconjunt de la Trinitat Nova.L'estat de conservació de les estructures extemes delconjunt edificat és bo i manté practicament íntegra lafesomia dels seus diferents elements. Malaurada-ment l'interior de l'estació elevadora presenta lesconseqüencies de la vandalització. A l'actualitat s'haendegat un pla de restauració de l'edifici principal através d'una Escola- Taller gestionada per laFundació Trinijove. Per aquesta raó resulta un ambitmolt atractiu i amb prou potencial envers un futur úscom equipament cultural.

L'aqüeducte alto Una canonada de distribuciógeneral.

L'aqüeducte conegut com l'aqüeducte alt, fou un pro-. jecte inacabat, del qual només s'arribaren a construiruns pocs centenars de metres, dels 6,6 km que des dela Trinitat fins a Vallcarca, havia d'haver assolit lainstal-Iació vd'haver-se conclos, segons el projecteaprovat l'any 1891. La realitat de la canalitzaciódespres pero no fou tan espectacular, a causa de queel diposit de segona elevació previst, per, pujar I'ai-gua fins a una cota més elevada i completar el siste-

ma d'instal-lacions elevatories de la Trinitat, mai noes va arribar-a construir. Només s'acaba d'enllestir lagaleria de l'aqüeducte alt, que permetia unir, per sotade la carretera de Ribes i de la via del tren, el noudiposit de primera elevació, a l'actual Trinitat Nova,amb l'estació de bombeig del solar de la TrinitatVella. Aquest únic tram soterrat, que encara hiroman, s'enllestí en dos moments. El 1904 s'acaba elsector de galeria que remunta el vessant' del turóentre el torrent de can Calau i l'esplanada de laTrinitat Nova, on més tard s'edificaren els dipositsdeprimera elevació. La segona meitat es va perforar apartir de l'any 1915, amb motiu del bastiment de lesinstal-lacions de distribució de la Trinitat.

D'aquesta canalització fallida aflora només a l'exte-rior un únic element estructural amb una fortapresencia en la memoria dels habitants d'aquestazona, "el puente de Ios tres ojos". Va ser enderrocatel 1987, per edificar una part de les instal-Iacionsdels nous diposits d'Aigües Ter-Llobregat.

La realitat conservada de l'aqüeducte alt en l'actuali-tat, consisteix en els centenars de metres de galeriasubterrania que es mantenen 'intactes i que vinculenels diposits de primera elevació i l'estació elevadcira.Aquesta conducció en l'actualitat és encara accessi-ble en tota la seva extensió, des de la cambra deelaus del pavelló de la Trinitat Nova, a meitat del seurecorregut, com des de l'estació .elevadora de laTrinitat Vella d'on parteix, malgrat haver caigut endesús i abandonament.

La seva visita, no només pot resultar la part més inte-ressant i atractiva d'un possible recorregut sinó quepermet concebre funcions específiques del conjuntde la Trinitat. Amb una elara vocació distribuídora iacumuladora dels cabals, a diferencia de les esta-cions extractores de Montcada i el Besos.

Aqüeducte de Can Carreras(Districte de Nou Barris).Foto: Martí Checa.

22

2. Els elements seeundaris

Central de Sant Andreu. L'extraeció d'aigua delBesós .

Per la seva proximitat podria servir d'exemple d'es-tacióextractora que completa el sistema d'abasta-ment i distribució que es bastí al tombant dels seglesXIX i XX per millorar el subministrament hidrologicde la ciutat. Presenta un estat optim de conservació imanteniment tant de l'interior com de les estructuresgenerals dels diferents edificis exteriors i del jardí.Malgrat esta afectada pel possible tracat de l' AVE.1'empresa propietaria, AGBAR,SA, ha dissenyat unprojecte per reconvertir-la en una estació d'extraccióde nova generació.

Els dípósits d'aigua Ter-Llobregat,

Situats en una de les crestes de l'extrem oriental de laSerra de Collserola, sobre les instal-lacions antiguesde Trinitat Nova, constitueixen des de l'any 19871a

. nova planta de distribució i abastament de la ciutaton es produeix la barreja de les aigües procedents delTer i les del Llobregat. Aquestes instal-lacions cQIiS-titueixen una mostra de l'aplicació de les tecnologiesa la distribució i explotació de l'aigua destinada alconsum huma i industrial. En definitiva un referent

sServei d'assessorament i Informació Cooperativa

ESPECIALlSTES EN COOPERATIVES

TELEFON INFORMACIÓ GRATUITA'B' 93 444 00 35

Us OFERIM

• Constitució de Cooperatives• Assessorament i confecció Comptable• Assessorament Fiscal

Confecció de tot tipus d'impostos• Elaboració de Nómines i T.C.

Assessorament Laboral• Análisis Económiques i Financeres• Tramitació de tot tipus de Subvencions• Altres

ESTEM A

Barcelona: Rosselló, 18, 1 r 3a08029 BarcelonaTelf. 93 444 00 35Fax. 93 494 02 03

prou valid que permet incorporar-les en un projectemuseografic a l'entom de l'aigua i el contrapunt con-temporani a tot el sistema de distribució de l'abasta-ment de l'aigua a Barcelona.

-c:CI.>

-cE

<C

Pare fluvial del Besos

El projecte mediambiental del tram final de la lleradel riu Besos va prendre una embranzida decisiva algener de 1996, després que els alcaldes deBarcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada iReixac i Sant Adria de Besos van donar-li l'impulsdefinitiu. Fa quatre anys, el consorci per la defensadel riu Besos va presentar a la Unió Europea, en nomdels Ajuntaments, el projecte de l'anomenada lafase, de més de 3000 milions de pessetes, que avui jaés una realitat amb la transformació de més de 6quilornetres de riu, des del pont de Montcada fins al

. pont del Molinet a Santa Coloma. Aquesta recupera-ció es concentra en dues accions fonamentals: lamillora de la qualitat de les aigües i la creació d'unnou Parciluvial accessible per als ciutadans. Tot ple-gat, una pega básica per explicar la relació de l' aiguai el medi ambient, els recursos hidrologics.

Martí Cheea Artasu, Adolf Fontbona Sánehez,Cristina Ibáñez Marí, Josep Manel Marí Serra

Una revista al servei del coo-perativisme, /'economia social,el medi ambient. ..

V Una revista oberta a qui vui-gui opinar, proposar, partici-par ...

V Una revista pel debat,el dia-leg, la comunicació ...

~ Preu de la subscripció per al 200 I (11 números): 2.200,- ptes.

CONSUlTEU TARIFES DE PUBlIClTAT

Edita:Fundació Roca ¡Gales

c. Aragó, 281 Ir la- 08009 BarcelonaTe!.932 154 870 - Fax 934 873 283 - f-roca-g@pangea.org

23

••coeperaclo·cafalana

Revista mensual - Any 22eGener 2001

229 .~--------------------------~~Editora

Fundació Roca Gales

Redacció i AdministracióAragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona

Te!. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83Adreca electrónica: f-roca-g@pangea.org

Amb el suport de I'institut dePromoció i Formació de Cooperatives

CoordinacióAgnes Giner, Adríá Rotger

Consell de redaccióJoan Berney, Núria Esteve,'

Agnes Giner, Santos Hernández,Esteve Puigferrat,,Josep Rafecas,

Adriá Rotger, Josep-Ramon Sánchez.

Els autors són responsables deis articles signats.Ni la direcció de la revista ni els editors

comparteixen per torea les opinions quepuguin refleclir els textos aquí inscrits.

Disseny revistaJordi Guinarl

Disseny coberlaFtancesc Boixader

Fotocomposició, muntatge i impressióWinihard Gráfics, 5.L.

Av. del Prat, sIn - Po!. Ind. - 08180 Moia

Dlpósit legalB-22.283/80

·1.S.s.N.1133-8415

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper reciclatde 140/90 gr. amb un procés de fabricació

sense dor ni blanquejants óptics

SUMARI

Tornaveu

Editorial

Noticiari

Les nostres cooperativesL'OCM, la música al servei d'una comarca. Francesc Vila

Premi Jacint DunyóLes nostres arrels. Josep M. Siuró

CooperativisineEl cooperativisme a I'economia social. Jordi Via

MediambientCap al Centre d'lnterpretació de l'Aigua a Trinitat Nava (Barcelona).Martí Checa, Adolf Fontbona, Cristina Ibáñez, Josep M. Marí

Pensem-hiLlegiré una nove/:la. Santos Hernández

Els Nostres Bits i BytesEls Reis vénen d'internet. Adriá Rotger

BibliotecaÚltimes publicacionsDonacions

La nostra portada: "Gener, fred o temperat, passa'l ben arropat". Foto: Santos Hemández.

4

5

6

9

12

16

20

24

25 .

26