Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 61 octubre 2006

DL: T-1274-2005 h ttp://usuaris .tinet.org/tgnapau tgnapau@ tinet.org

Canvis institucionalsEn e l Paraule s pe r la Pau de se te m bre , la guardia

urbana va fe r acte de pre sència de sprés de m és de cinc anys de pau i tranq uil·litat. Pe r altra banda, l'Autoritat

Portuària re cone ix q ue porta vaixe lls de gue rra a Tarragona.

En e l PxP de l m e s de se te m bre vam cre ar e spais de pau, art i m àgia re cordant e l poe ta Joan Brossa i fe nt "accions brossiane s". Probable m e nt la inte nció, s i m és no, e ra bona pe rq ue , im agine m q ue fou e l poe ta, de s d'allà a on fos, q ui va vole r afe gir una "acció brossiana" ine spe rada, sum ant-se , així, a le s nostre s re ivindicacions, pe rq ue , tot just com e nçar l'acte , vam re bre la visita de la Guardia Urbana. De sprés de m és de cinc anys de Paraule s pe r la Pau se nse aparèixe r pe r la plaça. Dos age nts e s van pe rsonar pe r ide ntificar una pe rsona q ue e stava pre parant le s accions. Un grup d'assiste nts a l'acte , sorpre sos pe r la "ide ntificació" de ge nt, cone guda, q ue fa m és de cinc anys q ue fa e l q ue fa, van de m anar ésse r ide ntificats tam bé se nse aconse guir-h o, car, am b alguna tibantor, e ls age nts e ns van dir q ue "no tie ne n q ue e xplicarnos com o te ne m os q ue h ace r nue stro trabajo". La guardia urbana ide ntifica una pe rsona m e ntre d'altre s fan

cua de m anant e l m ate ix tracte

h a arribat la pau? o acció brossiana?

A PxP vam re cordar, tam bé, la visita de l Palinuro (e l vaixe ll e scola de la m arina de gue rra italiana) q ue , a banda de m e rèixe r la visita de tot un re gidor de cultura de l'Ajuntam e nt de Tarragona, va suposar un canvi e n la línia de l'Autoritat Portuària. De "no te nir re s a ve ure am b le s visite s de vaixe lls m ilitars pe rq ue no e ls porta l'ATP sinó la Com andància de Marina", com de ia e l se u pre s ide nt, l'APT h a passat, com h e m pogut se guir e n e ls m itjans de com unicació, a portar un vaixe ll de gue rra e n e l m arc d'une s suposade s ope racions com e rcials am b Livorno. Excusa? re alitat? Si és ce rt podrie n h ave r triat una altra m e na de vaixe ll i, e n q ualse vol cas, l'APT que no vol dir re s contra e ls vaixe lls de gue rra pe rq uè no fa política no té cap e scrúpol e n se rvir-se 'n barre jant la gue rra i e ls inte re ssos com e rcials, de fe t, com se m pre .

Eine s i opinió PxP num . 61 octubre 2006

Aque st m e s us pre se nte m un m anual e le ctrònic pe r a tots e ls públics e laborat pe r m e m bre s i col·laboradors de l’Instituto para la Paz y los Conflictos de la Unive rsidad de Granada.

Si introduïu l’adre ça q uè us facilite m , podre u ve ure la portada de la publicació (disponible tam bé e n form at pape r) i e ls continguts. Ens h a se m blat un bon m ate rial pe r a com e nçar e l curs i la tardor, pe r re visar conce pte s, pe r indagar e n le s arre ls de la violència i e ls oríge ns de ls plante jam e nts pacifiste s.

Com bé e s diu a la introducció de l Manual, la inve stigació pe r la pau h a s igut una m atèria inte rdisciplinar, raó pe r la q ual le s pàgine s q ue se gue ixe n l’índe x incloue n re fle xions e nve rs la pau i te m e s com la ciència i la te cnologia, la se gure tat, l’e ducació, la construcció social de ls gène re s, e tc. De be n se gur q ue s i no te niu te m ps de lle gir-vos tot e l Manual, podre u trobar algun capítol què us e nganxi!

Mate rials pe r la PauPilar Palacio

El passat 22 de se te m bre la guardia urbana "ide ntificà/intim idà" tre s activiste s de la Coordinadora q ue prote stave n pacíficam e nt pe r la pre sència d'una furgone ta de re clutam e nt de l'e xèrcit, de sple gant una pancarta i re partint poe m e s de Gloria Fue rte s. Una dotació de la G.U. va traslladar e ls tre s activiste s a la Com isaria de Policia pe r ide ntificar-los.

El Grup de Cie ntífics i Tècnics pe r un Futur no Nucle ar facilite n le s se güe nts dade s sobre l’e ne rgia i le s ce ntrals nucle ars, q ue h an causat i se gue ixe n causant víctim e s i crim s contra la h um anitat arre u de l m ón: Le s ce ntrals nucle ars són bàsicam e nt fàbriq ue s de plutoni (Pu-239 ), e l m ate rial bàsic pe r a fabricar le s bom be s atòm iq ue s q ue e ls e stam e nts m ilitars tant de s itge n. Pe r fabricar-ne una n’h i h a prou am b 10 k g de Pu. En un any, una ce ntral nucle ar de 1000MW de potència e lèctrica produe ix e ntre 200 i 300 k g de Pu-239 , és a dir, fabrica e ntre 20 i 30 bom be s.Pe r tal d’obte nir e l com bustible ne ce ssari pe r a fe r funcionar una ce ntral nucle ar, cal e xtre ure de l subsòl m ine ral d’urani, q ue de sprés se rà transportat a la fàbrica de conce ntrats de m ine ral pe r tal d’obte nir òxid d’urani o pasta groga. A le s fàbriq ue s de conve rsió, aq ue sta pasta groga e s conve rte ix e n h e xaflorur d’urani, un gas q ue se rà transportat a la fàbrica d’e nriq uim e nt pe r a conve rtir-se e n h e xaflorur d’urani e nriq uit. En cadascuna de le s fase s – com bustible , conve rsió i e nriq uim e nt – e s ge ne re n q uantitats e norm e s de re s idus radiactius. Entre e lls trobe m l’urani e m pobrit, de l q ual e s

ge ne re n m és de 1000 tone s pe r cada càrre ga se nce ra de com bustible e n un re actor, q ue la indústria nucle ar re gala a le s fàbriq ue s d’arm am e nt pe r a q ue s igui utilitzat e n la fabricació de tota m e na de m unició, de s de m íss ils fins a bale s de fuse ll. Pe r m olt q ue se m bli passat de volte s, aq ue st m issatge no pe rd la se va vigència: NUCLEARS NO, GRÀCIES! I a m és, pintat e n ve rd, pe rq uè no e ntre m e n discuss ió de l q ue le s ce ntrals nucle ars re pre se nte n pe r al de sgast m e diam bie ntal.I parlant de la conciència pe l m e di am bie nt, Barrapunto publica al se u article “¡Tranquilos!, son balas re spe tuosas con e l m e dio am bie nte !” q ue la indústria arm am e ntística, q ue no e s alie na a le s pre ocupacions e cologiste s de ls consum idors, h a “disparat” una línia de "m unició ve rda". ¿Ge nuïna pre ocupació pe l m e di am bie nt o de scarat e xe rcici de cinism e ? Concre tam e nt, parla la britànica BAE Syste m s, e ntre e ls producte s e cològics de la q ual de staque n le s bale s "se nse plom ". El gove rn britànic, m e ntre stant, sol·licita arm e s s ile nciose s pe r tal d’e vitar la contam inació acústica i granade s q ue produe ixin m e nys fum pe r a no incre m e ntar l’e fe cte h ive rnacle

Paraule s pe r flipar Re be ca Tom as

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

ÚLTIMA H ORA

Manual de Paz y Conflictos

Be atriz Molina Rue da y Francisco A. Muñoz (e ds.)

h ttp://w w w .ugr.e s/~gijapaz/Manual/m anual.h tm

De sple gada, de s de l Pre tori rom à, a la plaça de l Re i, una pancarta am b e l te xt "No vaixe lls de gue rra" am b m otiu de la "baixada de l'àliga"

Els nostre s tem e s PxP núm . 61 octubre 2006

Accions brossiane s a PxP

adaptació brossiana de la baralla de carte s: sota d'e spase s (o de vaixells de gue rra), sota de bastos (o d'orde nance s cíviq ue s) i sota d'"oros" (o de l'e spe culació)

A le s tre s fotos del m ig, dife re nts fase s d'un stre pte ase m ilitaritzat am b final previsible (a la dre ta)

a l'e sq ue rra acció pel Líban i Pale stina.

Pode u trobar tote s le s accions brossiane s i altre s cose s a h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapaui le s accions m ínim e s brossiane s a h ttp://boe k 861.com

Tarragona acull re gularm e nt e n e l se u port

vaixe lls m ilitars de l'OTAN se nse cap

control sobre e l se u tipus d'arm am e nt i am b

la possibilitat q ue alguns s iguin de

propulsió nucle ar.

L'Alcalde de la ciutat, Joan Miq ue l Nadal, i

e l Pre side nt de l'Autoritat Portuària, Lluís

Badia, h an re alitzat força ge stions am b

autoritats m ilitars a W ash ington pe r tal que

Tarragona e sde vingui se u logística de ls

vaixe lls de la VI Flota de ls EE.UU.

Els argum e nts pe r e xplicar aque ste s

ge stions s'h an basat e n suposats be ne ficis

e conòm ics pe r a la ciutat, h an donat pas a

d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls vaixe lls de

gue rra com a garants de dubtose s

ope racions "h um anitàrie s", i, m és

e ndavant, als q ue fan re fe rència a

"obligacions de rivade s de conve nis

bilate rals e ntre Estats"; tot barre jant-h o

am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s

flotants sofisticade s o com èdie s

propagandístiq ue s sobre voluntariosos

m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt,

la e xpe riència dram àtica de poble s oprim its

com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n

víctim e s de "danys col·late rals"- m ostra la

crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls

vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue

e ine s de m atar.

Le s e scale s q ue , fins e l m om e nt, fe ie n le s

e m barcacions e stave n conside rade s de

rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r

aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions

q ue conside rave n adie nts, a banda

d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà,

no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a

e xe m ple , aq ue st e stiu (de sprés q ue passés)

e ls diaris e ns inform ave n de transports de

trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p

de Tarragona.

La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls

EE.UU. i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue

suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la

nostra disposició a viure se nse la prote cció

de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la

força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l

diàle g pe r a convènce r; i pe r la m anca

d'inform ació i e l se cre tism e inh e re nt a la

lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos

im portants pe r a la població. Pe nse m q ue

la Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars,

am ics i ve ïns són m assa im portants pe r

de ixar-le s e n m ans de ls polítics

profe ss ionals q ue sovint nom és e s

pre ocupe n d'aconse guir q uote s de pode r

pe r posar al se rve is de ls se us inte re ssos

pe rsonals o de grup.

Si cre us q u e te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

Es ve u q ue algú a Barce lona se li va ocórre r invitar una e scriptora a fe r e l pre gó de la Me rcè, i m és aviat va se r un guirigall, això sí, m olt participat. Es ve u q ue uns altre s, fins i tot sota e l paraigua d’una cinq uante na de s igle s, h an h agut d’adje ctivar de la m am a de Manolito Gafotas e l fe t q ue Elvira Lindo no sigui d’e xpre ss ió catalana, o q ue és m ig m adrile nya. Ja e n le s cue tade s de la polèm ica, algun colum nista, posat a tre ure -li pe ròs a la pobra Elvira, dubtava q ue un forani q ue h a tre pitjat la ciutat de tant e n tant e n dive rse s e tape s de la se va vida pogués se r pre gone ra; e ncara m és s i e s de scuidà de re cordar q ue la ciutat és la capital de Catalunya. Potse r q ue no cal m irar-se tant e l m e lic, o m illor, e nse nyar-lo i apre ndre , cofoiam e nt, de com e l ve ue n e ls altre s.Curiosam e nt, pe r contrast, se m bla q ue ningú h a parat com pte q ue la lírica e scatològica sobre la unitat d’Espanya fos glossada pe r Pe pe Rubiane s e n e l caste llà de ls pe rce be s, am b le s gam be s fe nt de claca. En aque st pre cís instant de l m onologuista se li pe rdonà q ue no utilitzés la nostra lle ngua se nt-h i a La Nostra te le ; o q ue fos un h istòric de l te atre català –Dagoll Dagom - i alh ora e s pogués se ntir s i fa no fa tan poc còm ode am b e l gre c de Plató q uan donava classe s de filosofia q ue ara e nfilant ve rsos de

Ve rdague r. Pe rò ara sí q ue és de ls nostre s! Cre c q ue e l futur de l català no passa pe r proh ibir una m anife stació lite rària i fe stiva pe l fe t de se r pe nsada e n caste llà. Pe rò pot se r q ue e stigui e q uivocat, i q ue e ns e ste m jugant la pe rvivència de l català e n ‘de ixade s’ com aque sta, q ue e s diu e n argot e scaquista. Tant fa. El que cre c m e dul·lar pe r al nostre propòsit, com a m ovim e nt, és re vivificar la pulsió igualitària i le s gane s d’e stablir ponts. Aque sta cre c q ue h auria de se r, e ntre m olte s d’altre s, la nostra ide ntitat.És inte re ssant fe r e xe rcicis de re lativism e s, ve ure e ls paral·le lism e s e ntre e ls uns i e ls altre s, e ntre e ls altre s i nosaltre s. La savie sa de l poble , com tam bé l’e spe rit de l’h um anism e , o de l’inte rnacionalism e , se m pre h a re m arcat q ue le s pe rsone s són iguals a tote s bande s. El que canvia és la pe rspe ctiva, de ve gade s forçant la m iopia. Ve ure “cave rnas” e n te rritori aliè i no ve ure ’n le s “balm e s” e n e l propi és fe r tram pe s. O se r m és papiste s q ue e l Papa q uan aque st, e n e l discurs de Ratisbona, ve u e spase s flam e jants e n e ls altre s i és de sm e m oriat e n q uan a le s pròpie s croade s.Pe rq uè a ningú li agrada q ue li facin se ntir-se com un pe pe ... Rubiane s

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

la contraportada PxP núm . 61 octubre 2006m àxim com ú m últiple Rom à Solé

DE QUAN L’ELVIRA ES VA SENTIR COM UN PEPE... RUBIANES

Barraq ue s alte rnative s a le s fe ste s de Santa Te cla - Tarragona

Le s Fe ste s de Sta Te cla d'e nguany h an tingut Barraque s Alte rnative s pe r prim e r cop. Sis col·le ctius (Casal popular Sage ta de Foc, Asse m ble a de Jove s, Endavant, CGT, Tarragona Patrim oni de la Pau i Agrupam e nts e scolte s Xaloc, Alve rna i Fe nt Cam í) h an plantat le s barraque s al passe ig de le s Palm e re s i h an de se nvolupat activitats durant e l 15 i 16 de se te m bre .Entre le s activitats h i h a h agut batucade s, circ i altre s adre çade s als infants i conce rts (Sk atacrak , Inse rsh ow , Extracto de Lúpulo, Pirat’s Sound Siste m a, TH C Sound Syste m (re ggae )...)El proje cte Barraque s de Tarragona pre te nia e nriq uir le s fe ste s de Santa Te cla cre ant un e spai obe rt i participatiu donant a conèixe r, al m ate ix te m ps, une s re alitats i col·le ctius q ue la m ajoria de la ciutadania de scone ix.