Canviem els horaris i millorem la nostra

salut

Dra. Trinitat CambrasDepartament de Bioquímica i Fisiologia Facultat de Farmàcia

cambras@ub.edu

Solar/oficial Biològic Social

Rellotges que ens envolten

El rellotge intern

Bollinger & Schibler. Medical intelligence, 2014

Rellotges central i perifèrics

Camille Saini, Steven A. Brown and Charna Dibner . Human peripheral clocks: applications for studyingcircadian phenotypes in physiology and pathophysiology Front. Neurol.  2015 | http://dx.doi.org/10.3389/fneur.2015.00095

Melatonina

Temperatura

Triglicèrids

Cortisol

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Alerta i rendiment 

Ordre temporal intern

Hormona de creixement

?

Els ritmes del nostre cos

Ritmes a la societat actualEs dorm poc.

Es menja més per la nit / no s’esmorza.

Llum anòmala: Massa llum a la nit o poca durant el dia.

No regularitat en horaris

DESINCRONIA (Chronodisruption)

Risc elevat de desenvoluparinsomni, patologies cardiovasculars i metabòliques

Son

HorariQuantitat / Qualitat

Temps de vigiliaConcentració d’alcohol a sang

Mod

ificat d

e Ra

jartnm

aSM

W, A

rend

tJ. The

Lancet, 358

:999

‐100

5, 200

1

Privació de son (aguda i crònica)

Disminució de l’alerta: Risc d’errors i accidentsManca de son crònica altera metabolisme, funció hormonal, sistema immunitari, humor,…

Performan

ce(“alerta”)

Performan

ce(ren

dimen

t)

‐ Buidament gàstric i trànsit intestinal més ràpids al matí. ‐ Diferències hormonals (leptina, nit; adiponectina, matí;…)‐ A la nit es toleren pitjor els sucres i s’acumulen més greixos a sang.

Què mengem?Quant mengem?A quines hores mengem ?

Horaris de menjar

Ingesta de glucosa Anàlisi de sang

Test de tolerància oral a la glucosa

GLU

CÈM

IA (

mg/

dl)

80

100

120

140

0 30 60 90 120 150

Vespre, joves

Matí, joves

Vespre, > 50 anys

Matí, > 50 anys

minuts

Diferències individuals

Gens rellotge

20 21 22 23 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

“normals”

matutins

vespertins

retard

avanç

Llum puntual: canvis de fase

XX

20 24 4 8 12 16 20

dies

1234.....................

40

Jetlag social

• Circles areas with up to 300,000 inhabitants • Grey: cities with up to half a million inhabitants • Triangles: larger cities

El cronotip depèn de la llum

n = 60,000

Roenneberg T.

Horaris que ens deixin temps!

Salut (OMS (1946) 

Estat de complet benestar físic, mental i social i no només l’abscència de malalties.

Moltes gràciespel vostretemps!

son entre 1:30 i 8:30. Menjars: 13, 19 i abans de dormir

Extret i modificat de: Qin LQ et al, the effects of nocturnal life on endocrien circadian patterns in health adults. Life Sci, 73:2467-2475, 2003

mel

aton

ina

lept

ina

insu

lina

gluc

osa

Menjar a deshora, risc diabetis, ...

9  12  15   18   21   24   3    6   9 9  12  15   18   21   24   3    6   9

9  12  15   18   21   24   3    6   99  12  15   18   21   24   3    6   9

24 1220 816 412“dïurns”

“nocturns”son entre 22:30 i 6:30. Menjars: 7, 13 i 19 hores

Cronotip: durada del son i jetlag social

Allebrandt et al. Chronobiology International 2014, 31, 731-740.

durada del son grau de jetlag social

Roenneberg T. and Merrow M. Entrainment of the Human Circadian Clock, 2007

Ritmes de temperatura periférica

ActivacióInhibició Expresión:T+T

Cry 1 Per 1

CK I

P

Cry 2 Per 2 Per 3

CRY1 PER 1CRY2 PER 2 PER 3

PERmCRYn

E‐box     

CLOCKBMAL1

ROREBmal1Clock

RorRev‐erb

RORREV‐ERB

P

CLOCK BMAL1

GSK3β

ccg

PERmCRYn

P

P

REV‐ERB

CCG

nucli

CLOCK  i BMAL1Participen en >85% de les remodelacionsde la cromatina dels processos cel∙lulars

Part “positiva” del cicle

Part “negativa” del cicle

Processosbiològicsrítmics

clock controlledgens

n…

m…

*

Roenneberg T. Current Biology 18:R784–R794, 2008

Munich chronotype questionnaire

Cèl.lules ganglionars fotosensibles (melanopsina)

400 500 600 700

Abs

orci

ó

Longitut d’ona (nm)

460-480

400 500 600 700

Abs

orci

ó

Longitut d’ona (nm)

420 530 560498

EscotòpicaBastons

FotòpicaCons

NO-formació d’imatges Visió

Retina: fotoreceptors