CANÇONS QUE FAN HISTÒRIA

Les cançons de l’Exili

Audició per a guitarra i veu en directe, amb explicacions

DOSSIER PEDAGÒGIC I DE DOCUMENTACIÓ ENSENYAMENT SECUNDARI

UN ESPECTACLE DE SERGI DANTÍ

Josep Maria ViaplanaJove Espectacle Tiana http://jovespectacle.blogspot.com http://www.facebook.com/jovespectacle  jovespectacle@gmail.com @jovEspectacle 

UN ESPECTACLE DE SERGI DANTÍ

LES MES BELLES CANÇONS CATALANES

CANÇONS QUE FAN HISTÒRIA

Les cançons de l’Exili Audició per a guitarra i veu en directe, amb explicacions

Sé que aquestes cançons representen l'ànima de Catalunya

perquè són les que cantaven els exiliats catalans (molts dels quals van morir sense poder trepitjar novament la seva terra)

als seus fills i néts, perquè sentissin l'emoció de l'amor per ella.

Des del 1257 fins a nostres dies, les cançons catalanes més tendres, emocionants, divertides, tràgiques, que s’han cantat de generació en generació. Amb explicacions sobre la petita o gran història de cada cançó. Sergi Dantí, un trobador modern, troba la antiga forma de trobar com a eina de comunicació entre països, entre generacions

Més informació i vídeos i enregistraments a

http://cancionescatalanas.blogspot.com/

i

http://www.youtube.com/user/SergioDanti

1.- LA PÀTRIA EMOCIONAL “La veritable pàtria de l'home és la seva infància”, Rainer María Rilke Em sento català perquè mentre creixia, a 18.000 km de Catalunya, els catalans exiliats em varen educar l’emoció cantant-me les nostres cançons. “La infància és la pàtria de tots”, Antoine de Saint-Exupery. Son les cançons de la meva infantesa que m’han donat una nacionalitat. L'essència de l'home es forma o s'integra pel seu amor a la terra. Podríem parlar de País o Nació, malgrat són termes polítics, però bàsicament ens referim a la terra que ens ha vist néixer i on l’home rep les seves primeres sensacions i aprèn els seus primers sentiments.

És molt important dotar d'aquest element emocional amb total consciència als nous éssers humans que, per naixement o migració estan apareixent en aquest nostre racó del món per a compartir-lo amb nosaltres. I la música i les cançons populars són un punt FONAMENTAL per a aconseguir aquesta connexió.

Els homes en situació de estrès, o quan van a morir, es canten una cançó de la seva infantesa o invoquen el nom de la seva mare. Recordem que, en les pel·lícules, fins als superordinadors “es canten”... Què es cantaria un jove català en una situació similar? “En Joan Petit com balla”? Aquestes cançons, si no es van recordant, refent, desapareixeran. Sé que representen l'ànima de Catalunya perquè són les que cantaven els exiliats catalans (molts dels quals van haver de morir sense tornar a trepitjar la seva terra) als seus fills i néts, perquè sentissin l’emoció de l'amor per ella. Descrivien els paisatges, el caràcter de la gent, i cantaven les seves cançons, que van quedar així clavades en el cor de tants i tants nens estrangers. I també pels ulls de la gent. Perquè en els recitals, veig a les persones madures cantar-les amb lluentor en els ulls, veig que homes ja fets se'ls humitegen, i veig que als joves se'ls entretanquen, perduts en les imatges que se'ls estan clavant en la memòria. Aquestes cançons No han de desaparèixer. Són part de l'essència emocional del poble català.

2.- JOGLARIA CATALANA Les cançons tradicionals de tots els països han cobrat nova vida a partir de que s'han “joglaritzat”, és a dir, els cantants les han transformat en elements dessacralitzats, actuals, les han usat per a jugar, divertir-se i divertir i adoctrinar al públic. Sergi Dantí, un trobador modern, troba la antiga forma de trobar com a eina de comunicació entre països, entre generacions

Sergi Dantí és exactament això: un joglar que agafa, embelleix i actualitza les cançons, però no en el sentit que se'ls obliga a perdre la seva essència: simplement, les explica. Integra la seva faceta d'actor i la seva innegable experiència sobre mil escenaris per a fer d'un romanç de fa tres segles una història plena de misteri, passió i significat sociològic. (No hem d’oblidar que és descendent directe de la rama mes important dels fundadors de la psicologia científica a Catalunya: Ramón Turró i Emili Mira i López)

3.- PERQUÈ “CANÇONS DE L’EXILI CATALÀ”? Sóc fill i net de exiliats catalans, i per a mi, abans d’arribar aquí, l’ideaemocional de Catalunya sempre han sigut les cançons. A casa, amb moltíssim emoció i respecte, els meus avis, els meus pares, durantmolts i molts anys em varen estar cantant les cançons que volien quesimbolitzessin per a mi aquella terra llunyana que molts de ells no varen podertornar a veure mai mes. LA MUSICA ES LA MEMORIA EMOCIONAL D’UN POBLE, i AQUESTES SON LESCANÇONS QUE PER ELS EXILIATS CATALANS SIMBOLITZAVEN LA SEVA TERRA.

Vull cantar el que cantàvem tots, a la taula de Nadal, plorant i rient, per recordar aquella terra llunyana. Es per els que van haver de partir. Es per els que es varen poder quedar. Per que un poble que no canta junt, no sent, no recorda, no s’emociona. Trenquem la cuirassa. Cantem.

4.- PERQUÈ ÉS TANT INTERESSANT PER A “NOUVINGUTS”? Ho he corroborat molts cops... Em trobo amb grups d’argentins, brasilers,francesos, italians, anglesos, mexicans, espanyols... Tots ells canten junts lesseves cançons mes representatives, que ajunten a joves i vells: no tenen edat, son les cançons del seu poble orgullós. I sempre, al cap d’una estona, ve la maleïda pregunta: “Oye, nosotros ya sabemos qué es lo que bailan, pero... ¿Qué cantan los catalanes cuando se reúnen?”. I quan els catalans presents ens posem a buscar una cançó per a cantar tothom,després d’haver desestimat “Els segadors”... acabem sempre en el “DúoDinamico” o alguna similar. Però: quan els nous immigrants escolten les nostres cançons, queden bocabadats: “No sabíamos que las canciones catalanas fueran tan lindas”, es el comentari més habitual.

5.- EL RECITAL

VEURE VIDEOS A http://www.youtube.com/user/SergioDanti 

 REPERTORI: Des del 1257 fins a nostres dies, les cançons catalanes més tendres, emocionants, divertides, tràgiques, que s’han cantat de generació en generació.Amb explicacions sobre el seu significat, la seva època, la seva història... perquèels nous (i no tan nous) catalans que encara no comprenguin bé la nostrallengua, o no coneguin prou la nostra història, les gaudeixin plenament. Durant els 55 minuts aproximats que dura l’espectacle, es trien entre aquestes, sense que el llistat sigui exhaustiu CANÇO DEL LLADRE EL DESEMBRE CONGELAT LA CATARINETA ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA PRESENTS DE BODA MUNTANYES REGALADES ELS TRES TAMBORS L'AIRET DE LA MATINADA CANÇO DEL CAÇADOR LA FILLA DEL PAGÉS QUÈ LI DAREM? MUNTANYES DEL CANIGÓ L’HEREU RIERA CANÇÓ DE LA BARCA VORA VORETA DEL MAR CATERINA D’ALIÓ EL MESTRE LA FILLA DEL MARXANT SENYOR MESTRE ESTA MALALT

6.- LES CANÇONS ENS EXPLIQUEN LA HISTÒRIA Cada romanç és una situació vital: per a això eren contes, per a això eren cants... Fins a la pobra Caterineta, morta a garrotades pel seu pare, ens deixava el seu consell: Ai, mares que teniu filles, no els deixeu festejar... En cada cançó va un tros d'història, un esdeveniment sociològic, un coneixement que ens ajuda a comprendre la nostra pròpia evolució.

Com a exemple, la situació de la dona en les diverses èpoques queda increïblement retratada en les cançons populars, la seva impossibilitat de triarmarit, les seves penes si els que els hi triaven no eren aquells que elleshaguessin preferit, (les malmaridades), els Prínceps blaus: La donzella que cantava Vora, voreta del mar..., que després de ser raptada, es queixa del seufutur destí de marinereta, fins que el mariner raptor li diu que no ha depreocupar-se que ell és, en realitat, el fill del rei d'Anglaterra, i com us podeu imaginar, ella es queda ja tranquil·la pel que fa al seu futur, una història quetambé s'integra en Els tres tambors...

Existeix una versió més completa, amb una

formació de 4 músics. Podeu preguntar pel preu i condicions.

7.- CATALANS CANTANT PEL MÓN A Buenos Aires, a Mèxic, a La Havana, a Río de Janeiro, a Caracas... Els catalans que varen haver de deixar la seva terra, cantaven als seus fills perdeixar-los-hi l’empremta del seu país llunyà, de la seva terra. Sóc nascut de Montserrat, en una terra llunyana on mon pare va partir de mala gana I amagat en un calaix vaig trobar aquesta cançó que ell em deixava

Aquestes són les cançons que em cantaven els meus pares, els meus avis, i quetots cantàvem a casa. Ell ja m’ho deia: Fill, un dia has de tornar i els hauràs d’explicar com mata la enyorança Jo sóc l’únic que ha tornat a on no havia nascut.

Que per anys t’he estat cantant Cançons del Comtat Gran Per si el dia arribava Que tu arribessis allí, no fossis un estrany En la terra estimada I em vaig trobar que aquelles cançons que per a mi “eren” Catalunya, moltscatalans no les coneixien... Ja no es cantaven. Jo, a canvi, no coneixia las del Dúo Dinámico. Ves per on.

DISTRIBUCIÓ: 

 

Josep Maria Viaplana Jove Espectacle Tiana http://jovespectacle.blogspot.com http://www.facebook.com/jovespectacle  jovespectacle@gmail.com @jovEspectacle 

Sergi Dantí Mira

“Sergi Dantí Mira, és un autèntic home orquestra. Ens trobem davant de un personatge al més pur estil Renaixement... Un home il•lustrat, un artista que ha tocat i toca gran diversitat de tecles... Un veritable esperit lliure... En les seves cançons, la veu i algunes aproximacions als temes ens poden fer recordar l’estil de Georges Brassens”.

(Miquel Romero Grané – Revista de Palafrugell - Febrer 2007)

*************** "El seu treball escénic es caracteritza per un fi humor, les seves cançons i un excel·lent domini del gest i la paraula"..

(La Jornada - México)

*************** “Delirant, divertit, irònic, rar, intel·ligent, multicultural, compromès, enginyós, corrosiu, arriscat, original, intuïtiu i un bon seguit d’adjectius més podrien servir-nos per tractar de qualificar els espectacles d’en Sergi Dantí. Cada funció és única i inconfusible”.

(La Revista de Palafrugell)

*************** “Sergi Dantí és un de aquests comediants exquisits que sorprenen al públic amb un humor fi i subtil. La intel·ligència i la música particularizan el seu espectacle”.

(La Vanguardia Liberal - Bogotà)

***************

“Un cant ben rodat a l'humor intel·ligent” (El Mundo, València)

*************** Argentí de naixement i català d'orígen, és un veterà coneixedor de l'escenari, doncs hi ha treballat, a més d'actor i comediant, també en les facetes de director musical, de cantant, de manager, director del Festival d'Humor de Barcelona... i això es nota. Desseguida t'adones que estas davant d'un gran professional de la comunicació en viu, que coneix allò que al públic ens agrada veure i escoltar, i en el moment oportú que cal fer-ho i dir-ho. En resum, un monòleg teatral d'alta qualitat.

*************** Els seus vídeos tenen més de MIG MILIÓ de descàrregues en YouTube i webs similars.

Breu Resum Biogràfic Neix a Buenos Aires, nét de destacats exiliats catalans. Estudis Secundaris: Col·legi Nacional de Buenos Aires, dependent de la Univ.de Bs As Estudis Universitaris: Ciències Físico-Matemàtiques, Ciències de l'Educació i Psicologia (Inacabats) Idiomes: 6 (Inglés, Francès, Italià, Portuguès, Català, Castellà).

Des dels 13 anys, amb forta vocació artística, inicia estudis de cant, harmonia, composició i teatre, al temps que integra cors i grups de càmera, entre ells, des dels 16 anys, el cor de l'Orquestra Estable de TV Canal 9 de Bs. As. Als 17 és tenor solista de la “Missa en G” de Franz Schubert en la Catedral de Mar del Plata i de Buenos Aires. Canta professionalment amb destacats artistes com Mariano Mores, Estela Raval, etc. Fets artístics: Com a músic, compositor, escriptor, arrenjador musical, director d'orquestres, escriptor, guionista, actor, cantant. Escriu i representa els seus propis espectacles a diversos països i festivals internacionals. Crea cançons i música per 22 obres de teatre estrenades en Bs As. Presentador en la TV argentina i cantant (5 programes). Com a cantautor: 2òn Premi del Festival de la Cançó Llatinoamericana “Parc del Plata” amb la cançó “Mis preguntas”. Nominat en la terna per als premis “Estrella de Mar” per El Show de Sergio Dantí”. Crea i estrena 3 espectacles: “DaNTídeNiT” (T.Muntaner) “Benvolgudes Bèsties” (Barcelona City Hall – 7 mesos de temporada) i “Escolta, Imbècil”. Gires internacionals: Festival d'Humor de Bs As, dos gires per Festivals de Colòmbia, Actuacions en TV Miami, V Festival de Cabaret de Mèxic. Dirigeix “Tengo Tango”, espectacle per al Casino de Barcelona i “Suavessito” amb el grup cubà Gema 4 (T.Capitol) Canta i condueix tot l'estiu el Cabaret-té de el Fòrum 2004. Recitals en homenatge a Dorival Caymmi, “pare” de la cançó brasilera. Novembre 2009: “Vervíboro de la setmana” en la web de Màrius Serra www.vervíbors.com, pels seus reportatges a Manel Fuentes. Televisió: Creador, director i guionista per a Via Digital dels “Premis d'Humor “El Bosco”, que compten amb Pablo Carbonell, Paz Padilla, Alexis Valdés, Jose Luis Coll, Tamarit, Leo Bassi... Festival d'humor basat en “El Jardin de les Delícies”, d'aquest pintor. (2008) XARXA DE TELEVISORAS CATALANES, 6 mesos d'espai-monòleg de 5’. (BarcelonaTV i 56 repetidores). Fets empresarials - Madrid: Gestor Cultural amb la seva empresa “Art & Show” (8 anys a Madrid), gestiona 5 Centres Culturals i és manager nacional i internacional de diversos artistes, alguns dels quals són “descoberts” gràcies al seu “olfacte” i esforç (Angel Garó i Yllana, entre d'altres). Fets empresarials - Barcelona: (1993) funda l'empresa teatral, “Fila7”, amb artistes com Pepe Rubianes, Ángel Pavlovsky, Alexis Valdés, Gila... Organitza gires amb el Teatre Negre de Praga, Michael Aspinall (Òpera Humor) i molts altres. Participa en 10 edicions de la Fira de Tárrega amb carpa pròpia i gran èxit. Altres fets empresarials: Funda i dirigeix “Notícies, Notícies”, que selecciona informació de tota la premsa editada per elaborar dossiers per a empreses i organismes oficials. Actua en Bcn i Madrid i arriba a ser la nº 1 al país. A Barcelona funda l'Editorial “Nihil Obstat”, que publica llibres de Modesto Lobón, Eliseo Bayo, Ramón Sánchez Ocaña, Fernando Díaz Plaja, Lázaro Covadlo, etc.

PETIT CURRICULUM 2011: Dos mesos de Recitals de Cançons Essencials Catalanes a un palau barceloní del sXV: “Palau Dalmases” 2010: Reprèn l'activitat amb el seu nou espectacle: “Cançons Essencials Catalanes” Actuacions à la BiBlioMusiCineteca, Cafè-Teatre “Cincómonos” i Recital obert als turistes a l'Església St Felip Neri. Arriba a les 500.000 descàrregues dels seus videos a Internet. Setembre: Festival Internacional de Narradores: El Caribe Cuenta: gira per Barranquilla, Santa Marta i Cartagena de Indias 2009: A l'octubre comença a col·laborar en Com.Ràdio, al programa LatinCom, conduït per Roberto Daus, que es manté tot l'any... Recitals d'homenatge al pare de la cançó brasilera, Dorival Caymmi (en portugués). “Lusitano” Escollit “Vervíboro de la setmana” (novembre) en la web de Màrius Serra www.vervíbors.com, pels seus reportatges a Manel Fuentes. Arriba al mig milió de descàrregues de les seves cançons en Internet 2008.- Segona temporada de “Escolta, imbècil!” en Sala Cincómonos de Barcelona, fins a desembre, en què per una operació de les cordes vocals ha de romandre diversos mesos sense cantar. Arriba a les 300.000 descàrregues en Internet 2007.- A Colòmbia es publiquen dos llibres: “Visió de Matinada”, i “Antología” amb contes seus. Estrena en coproducció amb el Festival ABRAPALABRA a Colòmbia l'espectacle unipersonal “ESCOLTA, IMBÈCIL!”. Col·labora amb diversos periòdics publicant articles. A l'octubre estrena en el Teatre Cincómonos de Barcelona “Escolta, Imbècil”, que es manté en cartell DOS ANYS, mentre simultàniament realitza actuacions amb “Benvolgudes Bèsties”, amb el seu Trio de Càmera. Sis mesos d'actuacions per a la XARXA DE TV CATALANES, amb un espai - monòleg de 5’ sobre els problemes dels immigrants a Catalunya, en clau d'humor. (Barcelona TV i cinquanta-sis repetidores en tota Catalunya). Arriba a les 200.000 descàrregues dels seus vídeos a Internet. Actua en el V FESTIVAL INTERNACIONAL DE CABARET DE MÈXIC i el mes següent, emprèn la segona gira per 27 teatres a Colòmbia, de la mà del FESTIVAL ABRAPALABRA, i el FESTIVAL “EL CARIBE CUENTA” Participa en la inauguració i durant 4 setmanes en la EXPO-ZARAGOZA amb un seu trio de cançons de creació propia. Composa cançons i crea arranjaments orquestrals per a espectacles teatrals, entre ells “Històries d'Una” d'Helena Agramunt, millor espectacle en el festival Abrapalabra, de Bucaramanga, Colòmbia. 2006.- Actuacions vàries (en algunes empreses se li contracta per quarta vegada consecutiva per amenitzar els seus esdeveniments). Presentador en videos per al Museu de Guadalajara. Gira amb les seves cançons infantils per Canàries. Teatres de Catalunya. 2005.- Estrena “BENVOLGUDES BÈSTIES”, en el Barcelona City Hall, acompanyat d'un trio de cordes, amb la qual roman en cartell tota la temporada. Crea el personatge “Dr.Dantí”,un psicòleg argentí-català, amb el qual participa en el magazín nocturn “BETRÒPOLIS”, de Barcelona TV, presentat per Judit Mascó, i on “terapeutiza” entre uns altres a Manel Fuentes, Boris Yzaguirre, J.Mª Pou, Luis de l'Olmo, Isabel Coixet, Pepe Rubianes. Roman al programa durant tota la temporada. Realitza una gira de cinc setmanes per Colòmbia, amb més de vint actuacions en diferents llocs, sent vist per una mitjana de 1.000 persones per funció en els millors teatres de cada ciutat. 2004.- Circuits a València i diverses altres ciutats amb “DantideNit”. V Festival d'Humor de Buenos Aires- Presentador del Cabaret del Forum de les Cultures - Viatja a Istanbul,

contractat pel Port de Barcelona per actuar davant la delegació de polítics i empresaris espanyols. 2003.- Tornada als escenaris a la Sala Muntaner de Barcelona amb un unipersonal de música i humor: “DantideNit”. A ESPANYA: 1983.- L'Institut del Teatre de Barcelona li encarrega composar la música per a l'obra “La Balada del Gran Macabre”, de Michel de Geldherode. Crea i dirigeix “Notícies”, una de les primeres empreses de clipping de premsa amb una plantilla de 25 treballadors i que s'instal·la simultàniament a Barcelona i Madrid, fins que és comprada per una multinacional. 1984/85/86.- Treballa a Annexa S.A., realitzant gires amb El Tricicle (França), Dagoll Dagom (tota Espanya) Pepe Rubianes (tota Espanya i Buenos Aires) i Victoria Chaplin (“LeCirque Imaginaire”) 1987-92.- Funda a Madrid la seva pròpia empresa “Art & Show” on descobreix nous talents com Angel Garó, Yllana, etc. Mentrestant, continua dirigint “Notícies”, la seva empresa de control d'informacions en premsa a Barcelona i Madrid. 1992/2001.- Funda juntament amb Toni Coll “Fila7” representant els millors espectacles teatrals d'humor a Catalunya (Pepe Rubianes, Angel Pavlovsky, Carles Flaviá, Alexis Valdés, etc.) i programant diverses sales a Barcelona. Dirigeix espectacles per al Casino de Barcelona. Per la TV Via Digital, crea, escriu i dirigeix el programa dels “PREMIS d'HUMOR El BOSCO”. (amb Pablo Carbonell, Jose Luis Coll, Paz Padilla, Alexis Valdés, Pedro Reyes, Jordi LP, Tamarit, Carles Flavià, etc) Dicta un curset sobre “Gestió de la Contractació Artística” en la Universitat Pompeu Fabra. 2002.- Crea i dirigeix l'I Festival Internacional d'Humor de Barcelona, que s'inicia al juny amb les Jornades Culturals “Dies d'Humor” amb convidats internacionals i bon èxit de crítica i públic. A L'ARGENTINA: Dirigeix i integra el quartet vocal de música popular “Allegro”, amb el qual recorre Amèrica del Sud, actua en 4 creuers turístics pel Carib i l'Antàrtida, grava 2 LP i participa en concerts i recitals amb músics tan destacats com Astor Piazzola, Mercedes Sosa, i Els Luthiers. Dissolt el quartet, guanya el 2º Premi de l'IX Festival Llatinoamericà de la Cançó de Parc del Plata (Uruguai) amb un tema propi, inclosos els arranjaments orquestrals, mentre desenvolupa altres treballs com a cantant i compositor. Rep l'Esment d'Honor a la Festa de la Poma de Rio Negre i a la Festa Nacional del Sol. Durant aquests anys actua en la Televisió argentina en espectacles i programes on interpreta les seves cançons per a nens, la qual cosa li val el Diploma d'Honor del Congrés “El Nen i la Televisió” per dos anys consecutius. Premi “Estrella de Mar” pel seu espectacle unipersonal “El Show de Sergio Dantí”, estrenat en el Teatre Bauen de Bs As. En aquest període és autor de les cançons, arranjaments orquestrals i direcció musical de 22 obres de teatre estrenades a la capital, 10 de les quals el conten també com a actor. Cal esmentar les seves composicions para “Oblida els tambors”, d'Ana Diosdado, i “El Triunfo de los Coches”, d'autors del Segle d'Or Español, dirigida per Beatriz Seibel, en el Teatre Municipal Gral. Sant Martín. Crea els arranjaments i dirigeix l'enregistrament de la cançó d'Hernán Ríos que representarà a Veneçuela en l'el Festival de la OTI.

/ AGENDA: DIES D'ESTIU

6/6/2009 AL GRA // ENTREVISTA AMB SERGIO DANTÍ, COMPOSITOR, ACTOR I CANTANT

Sergi Dantí: «M’agrada cantar amb ironia i humor entre gent intel·ligent»

Foto: FRANCESC CASALS

SONIA GARCÍA GARCÍA BARCELONA

‘QUAN ELS CATALANS CANTAVEN PLEGATS’. A les 20.30 hores Bibliomusicineteca. Vila i Vilà, 76. Entrada lliure. Fill d’avis i pares exiliats a l’Argentina, Sergio Dantí, cantant, autor i actor, fa més de 25 anys que és a Barcelona, on, a part de ser il·legal durant sis anys, va ser gestor cultural i fundador de l’empresa teatral Fila 7 i de l’editorial Nihil Obstat, entre altres. Després d’una treva, torna ara als escenaris amb el recital “Quan els catalans cantaven (plegats)”, un homenatge a la Catalunya que va emigrar. –¿En què consistirà el recital? --A cantar aquelles cançons que em cantaven els meus pares a l’Argentina, que provenen de l’època medieval i que es van deixar de cantar a Catalunya sota la dictadura. –Torna a la seva faceta de cantautor i actor per a nens. --Sí, a l’Argentina vaig guanyar dues vegades el premi El niño y la Televisión; el Festival Llatinoamericà de la Cançó i el premi Estrella del Mar, per El Show de Sergio Dantí. –¿Per què va oblidar el vessant musical i artístic, sobretot infantil? --Vaig perdre la música al venir a Europa, em va frustrar l’egoisme i la falta de solidaritat. Hi va haver un moment que no entenia la sensibilitat dels nens catalans i em vaig negar a actuar com un bufó, amb un públic que no parava atenció.

–Però va treballar molt. –Per guanyar-me la vida vaig fer de tot una mica. També vaig treballar per al Tricicle i amb la filla de Chaplin. Però un dia vaig pensar «¿però tu no eres músic?», i vaig decidir tornar a començar. –Va ser quan va representar l’espectacle Escucha imbécil. -- Sí. El 2003 vaig estrenar aquest espectacle de música i humor. –Un títol fort per començar. --Sí, volia parlar de la misèria social. De com l’ésser humà es va tornant tonto, perd l’amplitud de mires. Accepta tot el que li imposin només per pur individualisme. –¿L’han invitat a la televisió? --Sí, però he perdut l’oportunitat d’actuar perquè no vull anar a parlar de burrades. Només em sento bé cantant amb humor i diversió entre gent intel·ligent. –És quan es pren consciència. --Sí. Lamentablement no hi ha cursos per «adonar-se’n». No t’ensenyen a entendre les coses. Jo visc barallant-me amb la realitat. –¿Potser pels seus gens? --Potser sí. El meu avi va ser el psiquiatre Emilio Mira i López. –I ara, ¿què ve? --He estat tota la vida cantant. I després d’una operació he recuperat la veu i l’esperança. I aquí estic.

6 SÍ TOT CATALUNYA 10 al 16 de abril de 2010

Sergio Dantí es un polifacético ar-tista argentino cuyos abuelos, cata-lanes republicanos que emigraron a Argentina por cuestiones políticas, le inculcaron desde pequeño la cultura y la lengua de este país, una cultura que en su casa estaba muy ligada a la música y, más concretamente, al cancionero catalán.

Dantí, que creció escuchando y can-tando todas estas canciones, se puede decir que ha estado toda su vida a ca-ballo entre estas dos culturas.

“Mis abuelos y mi padre me canta-ban gran cantidad de canciones catala-nas. Era su manera de transmitir a sus hijos y a sus nietos su obligación moral con Catalunya”, explica Dantí a Sí.

“Me siento en algunas cosas catalán

ELENAPRIETO LANDALUCE

reportaje

Barcelona Sergio Dantí, cómico, cantante y compositor, mezcla la tradición de ambos lugares

El cancionero catalán con acento argentinolevisión argentina. Cuando cruzó el Atlántico, su vida artística quedó al principio a un lado y trabajaba como empresario y como manager. “Pron-to me di cuenta de que yo no era em-presario, sino que era artista”, dice, y fue en ese momento cuando retomó su vida en los escenarios.

Se considera cantante, compositor y cómico, y mezcla estos tres géneros con total espontaneidad.

Mientras habla, Dantí utiliza un acento castellano neutro, pero ora

cambia al argentino, ora habla en ca-talán. Y lo hace con una naturalidad asombrosa, que no sorprende cono-ciendo cuáles son sus orígenes, pero que cuando está en el escenario sí crea confusión entre su público, como él mismo reconoce.

Un artista mimético“Muchas veces estoy en un espec-táculo hablando catalán y el público cree que soy catalán, pero luego can-to un tango, o hago algún número có-mico hablando con acento argentino y ya se desubican”, explica Dantí, que asegura a continuación: “Se podría decir que me mimetizo, dependiendo de con quién estoy hablando”.

Tras unos segundos de refl exión, puntualiza con acento argentino y riendo: “Bueno, mejor dicho, me re-

y en otras argentino”, reconoce Dantí tajante. Y de esta “doble identidad” ha hecho su bandera. Un día de 1982, des-hizo el camino recorrido por sus abue-los y por sus padres años antes y re-gresó a Catalunya. Ahora, reside en el popular barrio de Poblenou, muy cerca de la calle en la que nació su abuela.

“Me sorprendió cuando llegué aquí y vi que los catalanes habían olvidado muchas de estas canciones que yo sa-bía”, explica. No en vano, de su conoci-miento de las dos culturas y de los dos

idiomas, que sentía como propios, han salido algunos de sus espectáculos musicales y cómicos que han triunfa-do en medios de comunicación catala-nes y en los escenarios.

Dantí actuaba desde pequeño en Argentina como cantante en bodas y fi estas. Más adelante, consiguió labrarse una carrera como intérpre-te de canciones infantiles en la te-

mimetizo”. Dantí retomará en junio un espectáculo con mucho signifi ca-do para él. Se trata de una represen-tación que, bajo el título Canciones esenciales catalanas, interpretó el pasado mes de diciembre en la igle-sia de Sant Felip Neri, un lugar con mucha historia, ya que durante la Guerra Civil española fue escenario de un intenso bombardeo por parte de la aviación franquista que produjo víctimas mortales entre los alumnos de la escuela Sant Felip Neri. Aún hoy, los impactos de metralla pue-den apreciarse en su fachada.

“Fue un espectáculo muy bonito y muy sentido. La verdad es que tocar en esa iglesia impresiona mucho”, re-conoce Dantí. Eso sí, esta vez el esce-nario será el Teatre Gaudí Barcelona (c/Sant Antoni Maria Claret, 120).

“El espectáculo está dirigido al pú-blico extranjero especialmente, ya que los turistas vienen a Catalunya y ter-minan entrando en un espectáculo de fl amenco, que para nada es algo cata-lán. Así podrán conocer la tradición ca-talana. Y por supuesto también para el público de aquí”, explica Dantí sobre el repertorio, que acercará al público, sea de donde sea, clásicos catalanes como La Catarineta, Muntanyes regalades, Els tres tambors, L’hereu riera o L’airet de la matinada.

Sergio Dantí retomará en junio su espectáculo musical.

“Me sorprendió cuando llegué aquí y vi que los catalanes habían olvidado muchas de estas canciones que yo sabía”, explica