Campus 132. 10 anys - repositori.uvic.cat
32
CAMPUS 132 Revista de la Universitat de Vic Juny 2007 Carrer Sagrada Família, 7 Tel. 93 886 12 22 Fax 93 889 10 63 www.uvic.cat 02 10 anys de la Universitat de Vic 03 Lliçó de jubilació de Ricard Torrents 04 L’edició a Catalunya 05 Els Comediants a Vic 06 Acte acadèmic dels 10 anys 07 Homenatge a Pilarín Bayés 07 Geografia Literària 09 Eumo Editorial 10 Cronologia de la UVic 15 Article d’Assumpta Fargas 16 Article de David Serrat 17 Article de Ricard Torrents 18 Article de Robert Ruiz 19 Article de Carles Torres 21 Article de Montserrat Vilalta 22 Article d’Antoni Uix 23 Article de Pere Pujolàs 24 Article de Santi Ponce 25 Article de José Montilla 26 Article de Josep Huguet 27 Article de Jacint Codina 28 Article d’Antoni Giró 29 Articles de Joan Contijoch i Sònia Martí 30 Article de Joaquim Albareda 31 Article de Modest Reixach Personal docent i de serveis de la Universitat de Vic (2007). Fotografia: Servei d’Audiovisuals
Transcript of Campus 132. 10 anys - repositori.uvic.cat
CAMPUS132
Revista de la Universitat de Vic Juny 2007
Carrer Sagrada Família, 7
Tel. 93 886 12 22
Fax 93 889 10 63
www.uvic.cat
02
10 anys de la
Universitat de Vic
03
Lliçó de jubilació
de Ricard Torrents
04
L’edició a Catalunya
05
Els Comediants a Vic
06
Acte acadèmic
dels 10 anys
07
Homenatge a
Pilarín Bayés
07
Geografia Literària
09
Eumo Editorial
10
Cronologia de la UVic
15
Article d’Assumpta
Fargas
16
Article de
David Serrat
17
Article de
Ricard Torrents
18
Article de Robert Ruiz
19
Article de
Carles Torres
21
Article de
Montserrat Vilalta
22
Article d’Antoni Uix
23
Article de
Pere Pujolàs
24
Article de Santi Ponce
25
Article de
José Montilla
26
Article de
Josep Huguet
27
Article de
Jacint Codina
28
Article d’Antoni Giró
29
Articles de
Joan Contijoch i
Sònia Martí
30
Article de
Joaquim Albareda
31
Article de
Modest Reixach
Pe
rso
na
l d
oc
en
t i
de
se
rve
is d
e l
a U
niv
ers
ita
t d
e V
ic (
20
07
).F
oto
gra
fia
:S
erv
ei
d’A
ud
iov
isu
als
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC02
La història de la Universitat de Vicestà prou documentada a través de lli-bres i revistes que en van fent el segui-ment puntual. Cadascun dels aniver-saris mereix alguna forma depublicació que va deixant constànciade l’estat de la qüestió a cada momenti que permet de resseguir els fets, elscanvis i els progressos més rellevants.
Una de les publicacions que his-tòricament segueix de prop les efe-mèrides és la revista Miramarges, queha anat publicant números monogrà-fics dels primers deu anys de l’Escolad’Infermeria (actualment Escola Uni-versitària de Ciències de la Salut), dels10 anys i dels 25 anys de l’Escola deMestres/Facultat d’Educació, dels 10anys de la Facultat de Ciències Hu-manes, Traducció i Documentació,
dels 10 anys de l’Escola PolitècnicaSuperior, dels 20 anys d’Eumo Edito-rial, el monogràfic sobre la figura delprofessor Segimon Serrallonga en elmoment de la seva jubilació, el dedi-cat a Ricard Torrents, primer rectorde la UVic...
En altres formats s’han publicat,entre altres, els Documents institucio-nals i legislatius dels Estudis Universita-ris de Vic;Vic, la ciutat i la Universitat,de J. Burgaya i R. Torrents; el catàleghistòric Eumo Editorial 25 anys; o elPrivilegi de Fundació de la UniversitatLiterària de Vic. També cal citar els dosllibres de reflexió més aprofundidaRaons de la Universitat i Noves raons dela Universitat, tots dos de Ricard Tor-rents, i, naturalment, les memòries,revistes i blocs que periòdicament se-
gueixen fil per randa l’evolució de lanostra universitat.
Ara continuem aquesta línia depublicacions amb aquest número do-ble de la revista Campus, que aplegaun bon nombre d’articles que, entre lacelebració i la reflexió, aborden elsprimers deu anys de la Universitat deVic com a tal, els vint anys de la Facul-tat d’Empresa i Comunicació i elstrenta anys de la Facultat d’Educació.La voluntat és que aquesta siguitambé una aportació valuosa per mos-trar què és, com es veu i com es viudes de perspectives molt diverses,provinents tant de dins com de fora,des dels àmbits acadèmic, empresa-rial, polític i social, la Universitat deVic i el seu desplegament.
EDITORIAL
Edita: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic. Coordinació: Miquel Tuneu Redacció: Manuel Llanas, Teresa Lleopart, Mercè Rocafiguera, Carlos Scolari i
Miquel Tuneu. Fotografies: Servei d’Audiovisuals de la UVic. Disseny: Eumogràfic. Imprès a: Novoprint. D.L.: B-40.564-90
Premis als Millors esportis-
tes catalans universitaris
L'Esport Català Universitari (ECU),entitat
formada per tots els serveis d'esports de
les universitats catalanes,ha atorgat les
distincions de Millor Esportista Català
Universitari del curs 2006-07 en la
modalitat respectiva,als següents
esportistes de la Universitat de Vic:Montse
Martínez:Millor esportista universitària de
duatló i triatló;Emma Corominas:Millor
esportista universitària d'hoquei patins;
Pilar Clapés:Millor esportista universitària
de raid d'aventura;Jocasta Franquesa:
Millor esportista universitària d'esquí;
Daniel Fornell:Millor esportista
universitari d'esquí.
El lliurament de premis va tenir lloc el
dimecres 20 de juny al Servei d'Esports de
la Universitat de Barcelona.A l'acte hi
assistiren personalitats del món de
l'esport de Catalunya (Secretaria General
de l'Esport,Consell Català de l'Esport...) a
més de rectors,vicerectors,directors de
serveis d'esports i estudiants de totes les
universitats catalanes.
El 15 d’abril va tenir lloc a la BibliotecaDos Rius de Torelló la celebració anualde la Diada Segimon Serrallonga ambla presentació de l’antologia Semprevoldré voler, selecció de l’obra del poetai escriptor, a càrrec dels professors dela UVic i curadors del llibre Víctor
Obiols, Francesc Codina i Ricard Tor-rents. També intervingueren en l’actela rapsoda Cinta Massip, que va fer unalectura de poemes de Segimon Serra-llonga amb acompanyament musicald’Imma Udina, i Miquel Franch, alcal-de de Torelló.
Aquest acte era organitzat per l’Au-la Segimon Serrallonga de la Universitatde Vic, que també ha programat un ci-cle de conferències titulat Els vespres del ’Aula, en el qual han intervingut elsprofessors Ricard Torrrents (Història imite de la sagrada família), M. CarmeBernal, Carme Rubio, (La literatura per ainfants i joves. També els clàssics); CarmeCasas (La riquesa florística dels nosttres tu-rons); i Manuel Llanas, que va intervenirel 24 de maig amb la conferència Algu-nes constants de l’edició a Catalunya.
Activitats de l’Aula Segimon
Serrallonga a Torelló i Vic
10 anys de la Universitat de Vic
La Simfònica del Vallès posa
música al 10è aniversari
El 18 d'abril a les 8 del vespre a la
Biblioteca Joan Triadú, va tenir lloc el
concert de l'Orquestra Simfònica del
Vallès, que va interpretar la Simfonia n. 6
Pastoral, de Beethoven, i la música de la
Patum de Berga, del mestre Cuenca.
L'acte era obert a la ciutat i amb entrada
gratuïta.
Aquest concert formava part del cicle de
concerts simfònics a les universitats
catalanes i de les Illes Balears de l'Obra
Social 'La Caixa', i es va incloure dins de
la programació dels actes del 10è ani-
versari de la Universitat de Vic.
Per animar estudiants, professors i per-
sonal de serveis a assistir al concert,es
van oferir quatre concerts de petit for-
mat al campus universitari, protagonit-
zats per un quartet de corda de
l'Orquestra.
Teràpia Ocupacional sense
Fronteres, candidata al
premi Príncipe de Asturias
L’organització Teràpia Ocupacional sense
Fronteres, fundada per el professor de la
UVic Salvador Simó i per Frank Kronen-
berg, es va presentar com a candidata al
premi Príncipe de Asturias de la Concor-
dia 2007. La candidatura la presentava la
Asociación de Terapeutas Ocupacionales
del Principado de Asturias per “la seva
lluita contra la privació ocupacional,
contra la discriminació sistemàtica
d'algunes persones en l'accés a
oportunitats per participar d'una manera
significativa en la vida diària”.
Enguany s’ha editat el llibre Terapia
Ocupacional sin Fronteras. Aprendiendo
del espíritu de supervivientes, de Frank
Kronenberg, Salvador Simó Algado i Nick
Pollard, que anima els terapeutes
ocupacionals a desenvolupar la visió
social de la seva professió.
Creu de sant Jordi per a Ricard
Torrents,rector fundador
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 03
El 7 de juny es van lliurar a la Univer-sitat de Vic els novens Premis de Re-cerca de Batxillerat. Els premiats vanser: Marta Suárez Carrión i Anna Pre-sas Quintana, IES de Celrà; KarimaZiali, Escola d’Art de Vic; Arnau Gal-ceran Serra, IES Els Planells; AinaArumí Sellabona i Martí Roviró Cá-mara, Col·legi Sant Miquel dels Sants;Sandra Cases Mérida i Pol Riu Bon-vehí, IES Francesc Ribalta; Adrià deToro Diaz i Josep Solans Ambor, IESJoan Brudieu; Laura Parrón Feri, IESAntoni Cumella; Eulàlia Miró Batlle,IES Vil·laromana; Berta Baliu Fran-
quesa, IES Joan Mercader; GemmaBellonch Llargués, Escola Pia Caldesde Montbui; Daniel Colomer Collell,La Salle Manlleu; Màrius Tomàs Ga-misans, IES Pere Vives Vich; AleixBarberà Giné, Col·legi Episcopal;Clara Terradellas Rosell, CristinaRodellas Ramos i Aleix Naudó Colo-mer, Col·legi Escorial; Ignacio Hino-jal Blanco, IES Carles Vallbona; ToniJauset González, IES Guindàvols;Alba Codony Piró, IES La Serra; AlbaPuig Castro, Centre Educatiu les Al-zines; Alba Solsona Berga, IES Lo Plad'Urgell.
Premis recerca de batxillerat
Ricard Torrents (Folgueroles 1937), rec-tor fundador de la Universitat de Vic,ha estat guardonat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunyaamb la Creu de sant Jordi, distinció mà-xima que s’atorga a persones que handestacat en àmbits de cultura o de ci-visme, o en la defensa de la identitatcatalana.
Es dóna la circumstància que perl’abril Torrents va llegir a l’Aula Magnala lliçó de jubilació titulada: Què és laUniversitat o de la conveniència de rellegirHumboldt. Prèviament el Dr. RamonPinyol i Torrents en va fer l’encomi.Després de la lliçó, Jacint Codina, pre-sident de la Fundació UniversitàriaBalmes, li va comunicar l’acord del Pa-tronat de la Fundació de nomenar-lopatró de representació social, i la recto-
ra Assumpta Fargas el va informar delseu nomenament com a professor emè-rit i de l’acord del Consell de Direccióque la biblioteca de la UVic porti el seunom. Després els assistents es despla-çaren fins a la biblioteca de l’edificiTorre dels Frares, on es va descobrir unbust de l’homenatjat. La celebració esva cloure amb un sopar institucional.
Ricard Torrents fou director delCol·legi de Sant Miquel (1970-1977),director general dels Estudis Univer-sitaris de Vic (1977-1997) i primer rec-tor de la Universitat de Vic des de laseva aprovació el 1997 fins al 2002.També fundà Eumo Editorial i Eumo-gràfic, empreses vinculades a la Uni-versitat de Vic, i és president de laSocietatVerdaguer.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC04
El 23 de maig va tenir lloc una arrossa-da popular per a més de quatre-centespersones al campus de Miramargesper tal de commemorar de manera fes-tiva i compartida entre professorat iestudiants el desè aniversari de la Uni-versitat de Vic. A diferència de fa deuanys, que es va dur a terme una arrosa-
da de les mateixes característiques i amig dinar va fer un xàfec de molta con-sideració, en aquesta ocasió el tempsva ser molt més propici i avinent. Méstard els estudiants van poder gaudird’un concert del grup de versions LesTietes Queques, que van fer ballar elsincansables tota la tarda.
Arrossada multitudinària
al campus de la UVic
L’esport formatiu, llibre del
professor Joan Arumí
La Secretaria d’Acció Ciutadana del
Departament de Governació de la
Generalitat de Catalunya ha editat el
llibre del professor de la Facultat
d’Educació Joan Arumí L’esport formatiu,
subtitulat un llibre de club per a
entrenadors, pares, aficionats i jugadors.
El llibre va rebre el 24è premi Serra i
Moret per a treballs sobre civisme.
L’assaig del professor Joan Arumí
reflecteix una experiència viscuda sobre
la importància de l’esport com a
aprenentatge de valors cívics.
El Dr. Llanas i el Dr. Pinyol
en polonès
El darrer número de
la revista Studia
Iberystyczne,
vinculada a la
Universitat
Jaguelònica de
Cracòvia publica un
monogràfic sobre la
cultura catalana
que, sota l'epígraf
Almanach Katalonski (Katalonia-
Walencja-Baleary-Andorra), es divideix en
blocs temàtics, com ara història,
literatura o relacions entre Polònia i
Catalunya. Dins aquest darrer, El Dr.
Manuel Llanas i el Dr. Ramon Pinyol
publiquen conjuntament un article en
polonès sobre les traduccions de la
literatura polonesa a Catalunya fins a
1939.
Vista aèria de l’arrossada Un moment de l’actuació musical
El Dr. Manuel Llanas, professor de laFacultat de Ciències Humanes, Tra-ducció i Documentació i de la Facultatd’Empresa i Comunicació, ha lliurat aEumo Editorial l’original d’una sínteside la història de l’edició catalana, queabraça del segle XV a l’actualitat i quees publicarà passat l’estiu dins lacol·lecció Biblioteca d’Història de Ca-talunya, coeditada amb Pagès Editors.En traducció espanyola i anglesa –totesdues en fase ja de realització–, aquestoriginal servirà al Gremi d’Editors deCatalunya per presentar internacional-ment un panorama de la nostra edicióen l’aparador de la fira del llibre deFrankfurt, que enguany té com a con-vidada la nostra cultura. Es produeix lacoincidència que, de forma simultània,el Dr. Llanas donarà a conèixer a l’oc-tubre el setè i darrer volum del seu es-
tudi sobre la nostra edició, cenyit al pe-ríode 1975-2005 i que és el tercer delsdedicats al segle XX. Aquesta històriade l’edició a Catalunya, a la qual el Dr.Llanas ha dedicat els darrers set anysd’investigació, ha estat impulsada i pa-trocinada pel Gremi d’Editors de Ca-talunya
Síntesi històrica
de l’edició a Catalunya
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 505
Els Comediants planten a Vic l’Arbre de la memòria
El dia 25 de maig va tenir lloc la presen-tació de l’espectacle l’Arbre de la memò-ria a la plaça Major de Vic dintre delsactes de celebració del desè anivversaride la UVic.
Amb la plaça il·luminada única-ment amb els focus de l’espectacle, esva poder veure una versió única d’a-questa obra de Comediants, grup queja havia estat a Vic per commemorar elreconeixement de la Universitat de Vicper part del Parlament de Catalunya ique ara, deu anys després, va tornar a laciutat per oferir un dels seus darrers es-
pectacles. Sis estudiants de l’Aula deTeatre de la UVic van participar tambéen la representació de l’obra a Vic.
Aquesta festa de celebració uniaciutat i universitat com un continu,com dos centres de trobada de la vidasocial i intel·lectual d’una comunitat.Així ho van expressar en els seus desit-jos de futur tant la rectora, AssumptaFargas, com l’alcalde de Vic, Jacint Co-dina, que amb aquest acte cloïa el seumandat ja que l’endemà se celebrarenles eleccions municipals i ell ja no eracandidat.
Imatges de la festa a la plaça Major de Vic.
Llibre del professor Santos
Mateos
Per l’abril es va presentar el llibre
Respecte, indiferència o menyspreu. La
(des)cura del patrimoni històric a Cornellà
de Llobregat, basat en una part
significativa de la tesi doctoral del Dr.
Santos M. Mateos. El tema s'inscriu entre
les línies de recerca del Grup de Recerca
en Comunicació Turística i Cultural, del
Departament de Comunicació Corpo-
rativa de la Facultat d’Empresa i
Comunicació. El llibre és una mirada
detallada al tracte que ha rebut el
patrimoni històric de Cornellà durant els
segles XIX i XX, i no se centra tant en els
béns culturals com en l’actuació de les
persones que, en diferents etapes
històriques, van tenir a les mans la
responsabilitat de la política cultural i
urbanística de la ciutat i en el resultat de
la seva intervenció.
El procés de digitalització
a la premsa local i comarcal
El Grup de Recerca d'Interaccions
Digitals, vinculat al departament de
Comunicació Digital de la Facultat
d'Empresa i Comunicació de la UVic, ha
elaborat l’informe Les transformacions
generades per la introducció de les
tecnologies digitals en les redaccions de la
premsa local i comarcal catalana, que es
va presentar a la II Convenció de la
Premsa Comarcal el 28 d'abril a Santa
Coloma de Queralt.
A partir d'entrevistes en profunditat a
caps de redaccions de les principals
capçaleres de diaris, bisetmanaris i
setmanaris de premsa local i comarcal,
s'ha pogut estudiar la incidència i
l’evolució de les tecnologies digitals en
aquestes redaccions de proximitat.
L'estudi analitza la profunditat dels
canvis en les formes de treballar i en els
perfils professionals que s'han donat en
la premsa local i comarcal de Catalunya .
Col·lecció Fem bioètica
Dos professors de l'Escola Universitària
de Ciències de la Salut de la UVic, Ester
Busquets i Joan Mir, acaben de completar
la col·lecció de quaderns “Fem bioètica”
iniciada el 2005, i destinada a promoure
la reflexió i l'estudi de la bioètica en
l'àmbit d’infermeria. Els sis quaderns, que
aborden temes de bioètica clínica, són el
resultat d'una beca de l'Institut Borja de
Bioètica - Universitat Ramon Llull, insti-
tució molt prestigiosa en la investigació
sobre la matèria.
S’han editat dotze mil exemplars de cada
número, que s'han distribuït a través dels
col·legis professionals de Catalunya,
Andorra i les Illes Balears. Aquest curs,
estudiants d'infermeria de la UVic i
d'altres escoles de Catalunya, ja han
treballat l'assignatura amb l'ajut
d'aquest material.
Acte acadèmic de celebració
del 10è aniversari de la UVic
L’1 de juny va tenir lloc a l’Aula Magnal’acte acadèmic de commemoració deldesè aniversari de la Universitat amb laconferència La Universitat: evolució iperspectives de futur, a càrrec del Dr.Jaume Pagès. També hi intervinguerenJoan Majó, director general d’Universi-tats, Jacint Codina, alcalde de Vic ipresident de la Fundació UniversitàriaBalmes, i Assumpta Fargas, rectora,
que va posar de relleu la disfunció quesuposa que a la UVic la incomprensióde les seves característiques, basadesen una combinació de la seva formajurídica, privada, i del seu sistema definançament, amb aportacions públi-ques, que no està recollida en l’actualmarc legislatiu, que contempla única-ment els models d'universitat públicao privada.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC06
La primavera d’enguany ha estat moltfructífera en conferències de contin-guts de tota mena, programades tambéper celebrar el desè aniverari de la Uni-versitat, que ha estat, durant tres me-sos, més popular i oberta que mai.Només cal lamentar l’absència del so-ciòleg i educador Edgar Morin, que adarrera hora va haver de suspendre laseva conferència per problemes de sa-lut. Poguérem escoltar, però, CarlosGiménez Villarejo, jurista, amb la con-ferència Democracia frente a corrupción;
Francesc Escribano, director generalde TVde Catalunya, amb La televisió delfutur; Anna Veiga, directora del banc decèl·lules mare del Centre de MedicinaRegenerativa de Barcelona, amb De lafecundació in vitro a les cèl·lules mare;Juan Ramón Quintàs de Seoane, presi-dent de la Confederarció Espanyola deCaixes d’Estalvis, amb El sistema banca-rio español: situación y perspectivas; i NeusCatalà, Catalana de l’Any 2006, ambDones en temps de guerra.
Conferències d’alt nivell
durant la primavera
Jaume Pagès, Assumpta Fargas,Jacint Codina i Joan Majó.
Francesc Escribano Anna Veiga
Pilarín Bayés, que fins avui ha il·lustratsis-cents trenta llibres, és l’artistahomenatjada enguany en la inaugura-ció de la Universitat d’Estiu. La majorpart d’editorials de llibre infantil deCatalunya tenen llibres il·lustrats per
ella, i també Eumo Editorial, de laUVic, que hi té les col·leccions Prime-res Planes i Els contes d ’en Pau i la Laia. Laseva obra ha estat reconeguda ambnombrosos premis, entre els quals laMedalla d'Or d'Avinyó, el Premi Crí-tica Serra d'Or i la Creu de Sant Jordide la Generalitat de Catalunya.
Pilar Bayés i de Luna es va formarcom a dibuixant a l'Escola de BellesArts de Sant Jordi de Barcelona. Esdefineix com a ninotaire i és una de lesprotagonistes de la represa de lail·lustració catalana després de laGuerra Civil. Va ser amb Cavall Fort el1964, revista a la qual Pilar Bayés haestat molt lligada des dels seus inicis,que va iniciar la seva projecció pública.Gairebé al mateix temps, l'editorial LaGalera li va obrir les portes del móndel llibre infantil amb la publicació delconte El meu pardal. Aquest va ser elcomençament d'una de les dibuixantsmés prolífiques del país.
Càrrecs electes de la UVic
a les municipals
Fem UVic: bloc dels antics
alumnes
La UVic ha posat en marxa el bloc Fem
UVic adreçat als exestudiants, amb
l’objectiu d’establir una comunicació
fluïda amb un col·lectiu cada dia més
important de persones que coneixen i
estimen la Universitat de Vic, d’informar-
los dels àmbits universitaris que més els
poden interessar, de facilitar-los la
comunicació entre ells, de permetre’ls
aportar la seva opinió i participar
activament en la millora qualitativa de la
npstra universitat.
Així mateix, la revista virtual UVic.cat dels
estudiants de la UVic, s’ha editat també
en format bloc per facilitar-ne la gestió i la
presentació.
Càsting per a la minisèrie
Serrallonga
Els dies 5 i 6 de juny va tenir lloc al Servei
d’Audiovisuals de la UVic un càsting per
trobar actors i extres per a la pel·lícula
Serrallonga.‘Visqui la terra,mori el mal
govern’,‘la terra és vostra’,‘ningú no us
defensarà’són algunes de les consignes
que van haver cridar els més de quatre-
cents aspirants a obtenir un paper petit o a
fer de figurant a la minisèrie,que ha de
començar a rodar-se a partir de l’última
setmana de setembre al Cabrerès i les
Guilleries.
El responsable del càsting,Pep Armengol,
i també el mateix director de la minisèrie,
Esteve Rovira,varen qualificar de molt
existosa la convocatòria,tant pel nombre
de participants,com per l’organització i
l’impacte mediàtic que ha tingut.
Durant els dos dies de càsting,també es
van dur a terme reunions per acabar de
concretar la producció del making of de la
minisèrie,que farà íntegrament el Servei
d’Audiovisuals,així com la participació
dels estudiants de Comunicació
Àudiovisual,perquè puguin fer pràctiques
en tots els àmbits de producció de la sèrie.
La Universitat d’Estiu
homenatja Pilarín Bayés
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 07
Alguns professors, estudiants i exestu-diants de la Universitat de Vic figura-ven a les llistes dels diversos partits quees presentaven a les eleccions munici-pals que van tenir lloc el 27 de maig.Presentem aquí els que van sortir ele-gits com a regidors o alcaldes.
Entre els professors hi ha ÀngelTortadès (Traducció i Documentació),que és l’alcalde d’Espinelves; JosepBurgaya (Empresarials), regidor de Vic;Mercè Vidal (Empresarials), regidorade Vic; Joan López (Infermeria), re-gidor de Vic; Agustí Comella (Mestres),regidor de Sant Martí de Centelles;Joan Bou (Empresarials), regidor deSanta Cristina d’Aro; Miquel Pujol(Traducció i Documentació), regidord’Alpens; i Ronald Puppo (Traducció iDocumentació), regidor de Cabanesd’Empordà.
Entre els estudiants hi ha MarcPrat (Empresarials), que és alcalde deRibes de Freser, i Mariona de Planell(Ciència i Tecnologia dels Aliments),regidora de Gurb.
Entre els exestudiants de la UVichan entrat als ajuntaments Núria Solà(Empresarials), com a alcaldessa deSanta Eulàlia de Riuprimer; Lluís Ver-daguer (Empresarials), com a alcaldede Taradell; Filo Tió (Empresarials),com a alcaldessa de Santa Eugènia deBerga; Laia Jurado (Psicopedagogia),regidora de Vic; Anna Oliveras (MestreEducació Especial), regidora d’Avinyó;Tomeu Cifre Ochogavia (EnginyeriaTècnica Agrícola), alcalde de Pollença(Mallorca).
Finalment la directora d’EumoEditorial, Montse Ayats, continuaràcom a regidora a Torelló.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC08
Cicle de conferències sobre
biologia de sistemes
El Grup de Recerca en Bioinformàtica i
Estadística Mèdica, del Departament de
Biologia de Sistemes de Escola
Politècnica Superior, va programar
aquesta primavera el primer cicle de
conferàncies sobre Biologia de sistemes:
de les xarxes de gens als ecosistemes.
Van intervenir-hi Miguel Pérez Enciso
(investigador ICREA, UAB) amb la
conferència Arquitectura genètica dels
trets complexos; Roderic Guigó (Institut
Municipal d'Investigació Mèdica, UPF)
amb El projecte ENCODE; Mark Isalan
(Centre de Regulació Genòmica, Parc de
Recerca Biomèdica de Barcelona) amb
Synthetic gene networks: re-wiring the
cell; Francesc Gòdia (Departament
d'Enginyeria Química, UAB) amb Cultius
cel·lulars i enginyeria metabòlica; Joan
Saldaña (Departament d'Informàtica i
Matemàtica Aplicada, UdG) amb Eco-
sistemes i xarxes biològiques; i Jordi
Garcia-Ojalvo (Departament de Física i
Enginyeria Nuclear, UPC) amb Control de
la diferenciació cel·lular en bacteris.
Dones de teatre
L'exposició “Dones de teatre” (vegeu
Campus 131) es podrà veure a Vic del 20
de juny al 13 de juliol, a la seu de l'Institut
del Teatre Centre d'Osona. L'exposició
segueix un ordre cronològic, combinant
actrius i dramaturgues. De cada dona de
teatre se’n presenta una breu biografia,
cites en què reflexiona sobre el teatre,
fragments de la recepció crítica de les
obres, i fotografies de muntatges de les
peces que han escrit o representat.
El teatre és un art públic, col·lectiu,
nocturn, en el qual s'espera que les
dramaturgues assisteixin als assaigs i
surtin a saludar la nit de l'estrena. Això
està renyit amb el paper assignat
tradicionalment a la feminitat, que ha
estat l'espai privat i domèstic. La majoria
de dramaturgues han patit a la pròpia pell
la pressió de l'exposició pública que
comporta la creació teatral.
La geografia literària dels
Països Catalans
El Dr. Llorenç Soldevila, professor dela Universitat de Vic, treballa en laconfecció d’una geografia literàriail·lustrada dels Països Catalans en vuitvolums que inclou totes les referènciesd’interès sobre els “llocs” que s’ha con-vingut a anomenar “literaris” pel fetque hi ha viscut un determinat escrip-tor o perquè han deixat una empremtaimportant en la literatura catalana i enl’imaginari dels lectors.
L’aventura literària, biogràfica, geo-gràfica i paisatgística del Dr. Soldevilafa trenta anys que va començar amb laidea de lligar territori i literatura, pri-mer amb la Ruta Verdaguer (1986),després amb la de Josep Pla (1988),amb la del Montseny i les Guilleries(1990 – a partir de l’obra de diferentsautors, entre els quals destaquen Gue-rau de Liost i Marià Manent–; amb lade les Illes Balears (1994) i, finalment,amb la de Baltasar Porcel per Andratxel 2004.
A poc a poc s’han anat consolidantgrups culturals i centres d’ensenya-ment que experimenten amb aquestes“rutes literàries” a banda i banda delpaís.
La Geografia s’organitza per comar-ques i permetrà recórrer-les ambtextos literaris que podran ser llegitsen els llocs, alguns d’alt valor patrimo-nial (monestirs, ermites, castells...), id’altres davant de rius, llacs, costes,places. D’aquesta manera, l’usuaripodrà amarar-se de coneixements idescobertes de tot tipus de la mà de laliteratura.
Estudiants de l'assignatura “Producciói Realització d'Audiovisuals Publici-taris”, dirigits pel professor Josep M.Roma, han elaborat un espot per anun-ciar el nou espectacle de la companyiaAgraïts d'Aguantar-nos.
Aquesta companyia ha representatdurant tres anys, els caps de setmanad'estiu, l'obra Nits de Serrallonga al mo-nestir de Sant Pere de Casserres i arapreparen l'obra Nits de Misteri, la histò-ria del Monestir, que també represen-taran les nits d'estiu.
L'espot s'ha realitzat en l'horari do-cent com a pràctiques de classe. Elrodatge es va fer al monestir de SantPere de Casserres, amb els actors de lacompanyia. Els estudiants es van repar-
tir en diferents equips de treball (direc-ció, direcció artística, realització,producció, guionització, composicióde la banda sonora, etc.). L’espot esdifondrà en diferents cadenes de tele-visió els mesos de juny i juliol.
Espot per a Agraïts d’Aguantar-nos
Paaseig de l’Esplanada. Alacant.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 09
EUMO EDITORIAL
Nascuda els anys 50 fora del sistema
educatiu oficial i en un context
sociopolític difícil, l'escola Talitha
recuperà i rellançà la renovació
pedagògica catalana dels anys trenta.
El projecte de Talitha, impulsat per
Maria Teresa Codina, cercava d'oferir
una educació que atenyés tota la
persona, en un ambient en què
prevalguessin els valors d'igualtat i
sociabilitat, de respecte a la llengua
materna i a la diversitat. Coincidint
amb el 50è aniversari de la fundació de
l'escola, Maria Teresa Codina
n'explica l'experiència al llibre Educar
en temps difícils. Escola Talitha, 1956-
1974.
Una altra novetat d'Eumo és el llibre
que ha publicat Jaume Torras,
professor de la Universitat Pompeu
Fabra: Fabricants sense fàbrica. Els
Torelló, d'Igualada (1691-1794).Resseguint la trajectòria de tres
generacions de menestrals
d'Igualada, l'autor, amb una claredat
expositiva i una precisió inusuals, ens
il·lustra sobre els canvis decisius que
van tenir lloc a la Catalunya vençuda
del segle XVIII i les oportunitats de
negoci que van saber trobar-hi els
artesans i els comerciants catalans.
Amb la publicació de La vida d'Antoni
Gaudí, de Maria Rosa Bayà, la
col·lecció “Català fàcil” de lectures
adreçades a persones que aprenen el
català, coeditada per Eumo i la
Universitat de Barcelona, ha arribat al
volum 10. L'acollida d'aquesta
col·lecció ha estat molt bona, fins i tot
en àmbits no previstos en un principi,
com el de l'alumnat d'educació
secundària que té dificultats en
l'habilitat lectora. Des del Diari d'una
noia, d'Anna Frank, fins a La vida
d'Antoni Gaudí, han aparegut un seguit
de títols que constitueixen un conjunt
de textos amens i representatius de la
narrativa universal i de la nostra
cultura. Aquestes lectures graduades,
redactades amb estructures simples i
a través de les 500, les 1.500 o les
3.000 paraules més freqüents de la
llengua, van acompanyades
d'il·lustracions i de definicions al
marge que ajuden a comprendre el
contingut. Omplen el buit que hi havia
d'aquest tipus de material en
l'ensenyament de la nostra llengua a
persones no catalanoparlants.
I, per últim, dos professors de la
Facultat d'Empresa i Comunicació de
la UVic,Jaume Soriano i Mònika
Jiménez, acaben de publicar dues
obres dins la col·lecció “Media TK”.
Jaume Soriano explica de manera
pràctica els mètodes més apropiats i
productius en la recerca en l'àmbit de
les ciències socials i, específicament,
en comunicació, en el llibre L'ofici de
comunicòleg. Mònika Jiménez exposa,
en el Manual de gestió
d'esdeveniments, tots aquells
recursos, procediments o tècniques
útils i necessaris per a la creació,
difusió, potenciació o consolidació de
la imatge de marca.
Darreres novetats d’Eumo Editorial
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC10
1996-97
≥ El 26 de novembre de 1996,el Consell
Interuniversitari de Catalunya emet un
informe favorable sobre la Memòria per
a la Creació i Reconeixement de la
Universitat de Vic.
≥ El 4 de març de 1997,el Consell
Executiu del Govern de la Generalitat
aprova la Llei de Reconeixement de la
Universitat de Vic i tramet el text de la llei
al Parlament de Catalunya per al debat i
l’aprovació.
≥ El 21 de maig es va celebrar la sessió
plenària del Parlament de Catalunya
que tenia,en el primer punt de l’ordre del
dia,l’aprovació de la Llei de
Reconeixement de la Universitat de Vic.
Un nombrós grup de professors i
professionals de serveis dels Estudis
Universitaris de Vic van assistir al
Parlament per seguir de prop el debat i
celebrar-ne el resultat.Tots els 112
diputats presents hi van votar a favor.A
migdia hi va haver un dinar per a 1.700
persones al campus de la nova
Universitat.
≥ 24 de maig.Festa ciutadana de
celebració de recuperació de la
Universitat a la plaça Major amb
castellers i l’espectacle Diables dels
Comediants.
≥ El 31 de maig a la Sala de la Columna
de l’Ajuntament es va fer una celebració
acadèmica amb la presència de la
consellera de Justícia,Sra.Núria de
Gispert,i del Dr.Josep M.Bricall,
president de la Conferència de Rectors
d’Europa,que va pronunciar la
conferència Reflexions a l’entorn del
restabliment de la Universitat de Vic.La
celebració es va cloure amb un concert
de l’Orquesta Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya al Teatre
Atlàntida.
≥ El mes de juny es van signar amb els
tres rectors de les universitats
adscrivents,Universitat de Barcelona,
Autònoma de Barcelona i Politècnica de
Catalunya,els convenis que regulaven el
procés de desadscripció dels centres
dels Estudis Universitaris de Vic.
≥ El 12 de juny el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya va publicar la
Llei de Reconeixement de la Universitat
de Vic.
≥ El 20 de juny van prendre possessió
dels seus càrrecs el rector i els membres
de la Junta de Rectorat de la Universitat
de Vic.Rector,Ricard Torrents;vicerector
d’Ordenació Acadèmica i de
Professorat,Enric Lòpez;vicerector de
Recerca i Relacions Institucionals,
Ramon Coy;vicerector de Comunitat i
Extensió Universitàries,Ramon Pinyol;
secretària general,Montserrat Vilalta;
administrador-gerent,Jaume Puntí;
delegat del rector per a la Comunicació i
la Imatge Institucional,Anton Granero.
L’acte de presa de possessió va tenir lloc
a l’Aula Magna de la Facultat de
Traducció i Interpretació amb la
presència de vuit de les nou universitats
de Catalunya,representades per cinc
rectors i tres vicerectors a més del
Comissionat per a Universitats i
Recerca.
≥ El 7 de juliol,el Butlletí Oficial de
l’Estat recollia la Llei de Reconeixement
de la Universitat de Vic i el Comissionat
per a Universitats i Recerca feia pública
Cronologia universitària. 10 anys UVic
CRONOLOGIA
Aquesta breu cronologia d’aquests 10 anys reprèn la ja publicada al número 29 de la revistaMiramarges, commemoratiu dels 25 anys de l’Escola de Mestres, i ofereix també un recullfotogràfic d’aquests primers deu cursos de la Universitat de Vic.
Descoberta del rètol de la UVic. Brindis al Parlament de Catalunya
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 1111
una resolució per la qual s’autoritzava
l’inici de les activitats de la nova
Universitat.
≥ El 18 de setembre la Comisión
Académica del Consejo de
Universidades va aprovar l’homologació
dels Plans d’Estudis de les catorze
titulacions de la Universitat de Vic per al
curs 1997-98.
1997-98
≥ Inauguració oficial del curs el 22
d’octubre amb la presència del
conseller de la Presidència,Sr.Xavier
Trias,i el director general de Recerca,Sr.
David Serrat.
≥ Lliçó inaugural:El professorat en el
laberint educatiu, a càrrec d’Antoni Tort i
Bardolet,degà de la Facultat
d’Educació.
≥ Comencen les obres de construcció
de l’edifici Torre dels Frares.
≥ Implantació de tres noves carreres:la
Llicenciatura de Psicopedagogia,la
Llicenciatura de Ciència i Tecnologia
dels Aliments i l’Enginyeria Tècnica
Industrial,especialitat en Electrònica
Industrial.
≥ Creació del Centre Eusebi Molera de
Formació Continuada i Transferència de
Tecnologia (CEMFORT).
≥ Desè aniversari de l’Escola
d’Empresarials.
≥ El Dr.Josep Burgaya és nomenat degà
de la FCJE en substitució del Dr.Joan
Carles Suari.
≥ Modificació dels Estatuts de la FUB
per tal d’ampliar el Patronat.
≥ Primer programa de doctorat de la
Universitat de Vic:Metodologia i Anàlisi
de la Traducció,a la Facultat de
Traducció i Interpretació.
≥ Concepció Roca Casas,nomenada
directora de l’Àrea de Comunicació.
≥ Montserrat Ayats i Carlota Torrents
nomenades codirectores d’Eumo
Editorial en substitució de Miquel
Tuneu.
1998-99
≥ Inauguració oficial del curs el 22
d’octubre amb la presència del
conseller de Sanitat,Sr.Eduard Rius,i el
director general de Recerca,Sr.David
Serrat.
≥ Lliçó inaugural:Tenir cura, a càrrec
d’Anna Bonafont i Castillo,directora de
l’Escola Universitària de Ciències de la
Salut.
≥ Implantació de quatre noves
titulacions:les diplomatures de
Fisioteràpia,Teràpia Ocupacional,
Turisme i Biblioteconomia i
Documentació.
≥ La Facultat de Traducció i
Interpretació passa a denominar-se
Facultat de Ciències Humanes,
Traducció i Documentació.
≥ Trasllat d’Eumogràfic al carrer Perot
Rocaguinarda i obertura de l’estudi de
Barcelona al carrer Santa Eulàlia.
≥ Trasllat de les enginyeries tècniques
d’Informàtica,Telecomunicacions i
CRONOLOGIA
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC12
d’Electrònica Industrial al nou edifici de
la Torre dels Frares.
≥ Primera convocatòria del Premi de
Recerca per a Estudiants de Batxillerat.
1999-2000
≥ Inauguració oficial del curs el 19
d’octubre amb la presència del
president de l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya,
Sr.Antoni Serra Ramoneda,i del
director general d’Universitats,Sr.
Antoni Giró.
≥ Lliçó inaugural:Organització i Futur, a
càrrec de Ramon Gisbert i Gelonch,
professor de la Facultat de Ciències
Jurídiques i Econòmiques.
≥ Implantació de l’Enginyeria
d’Organització Industrial i de les
diplomatures de Nutrició Humana i
Dietètica i Educació Social.
≥ Congrés internacional sobre Gerbert
d’Orlhac i el seu temps.Catalunya i
Europa a la fi del 1r mil·lenni.
≥ Febrer 2000.Antoni Uix,nou gerent de
la FUB en substitució de Jaume Puntí,
que es jubila.
≥ Reducció de la Junta de Rectorat:
Ricard Torrents,rector;Ramon Pinyol,
vicerector d’Afers Acadèmics;Antoni
Uix,gerent;i Montserrat Vilalta,
secretària general.
≥ El Dr.Josep M.Serrat és nomenat
delegat del rector per a la Recerca.
≥ M.Antònia Pujol és nomenada
delegada del rector per a les Relacions
Internacionals.
≥ 20è aniversari d’Eumo Editorial.
≥ 10è aniversari de l’Escola Politècnica
Superior.
≥ 400 anys de la Universitat Literària de
Vic.
2000-01
≥ Inauguració oficial del curs el 17
d’octubre amb la presència del
conseller de Governació, Sr. Josep
Antoni Duran i Lleida, que també va
inaugurar la segona fase de
construcció de l’edifici Torre dels
Frares, de 1784 m2.
≥ Lliçó inaugural: Genomes i
proteomes, a càrrec del Dr. Josep M.
Serrat, professor de l’Escola
Politècnica Superior.
≥ Implantació de la diplomatura de
Mestre/a, especialitat d’Educació
Física.
≥ Impartició de l’Enginyeria
d’Organització Industrial en format
semipresencial, la primera carrera que
s’imparteix en aquesta modalitat.
≥ Manuel Vilar és nomenat director de
l’Escola Politècnica Superior en
substitució d’Enric López.
≥ Josep Comas és nomenat director
de l’Àrea de Màrqueting i Comunicació.
≥ Inici de la construcció del segon bloc
de l’edifici central de la UVic gràcies al
mecenatge de diverses empreses.
≥ El Dr. Joan Solà substitueix la Dra.
Martha Tennent en el deganat de la
Facultat de Ciències Humanes,
Traducció i Documentació.
≥ El professor Sergi Domínguez
substitueix la professora Montserrat
Corrius en la direcció de l’Escola
d’Idiomes.
≥ Segimon Serrallonga,que es jubila,és
nomenat primer professor emèrit de la
Universitat de Vic.
2001-02
≥ Inauguració oficial del curs el 18
d’octubre amb la presència del Sr.
Antoni Giró,director general
d’Universitats,a la nova Aula Magna de
l’edifici Torre dels Frares.
CRONOLOGIA
Primer equip de rectorat:R.Torrents, E. López,J. Puntí, A. Granero, M.Vilalta,X. Alabern (de l’equip de direcció sortint), R. Pinyol i R. Coy.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 1313
≥ Lliçó inaugural:Traducció,innovació
cultural i redreçament nacional, a càrrec
del Dr.Ramon Pinyol i Torrents,
vicerector d’Afers Acadèmics.
≥ Implantació de les llicenciatures de
Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i
de Publicitat i Relacions Públiques.
≥ La Facultat de Ciències Humanes,
Traducció i Documentació es trasllada a
l’ala nord de l’edifici Torre dels Frares un
cop acabada la tercera fase de les obres
(4984 m2).L’Escola Politècnica Superior
n’ocupa l’ala sud.
≥ La professora Noemí Morral és
nomenada delegada del rector per a les
Relacions Internacionals en substitució
de M.Antònia Pujol.
≥ 10 de gener de 2002.Artur Mas,
conseller en cap i de la Presidència,
inaugura l’edifici de la Torre dels Frares,
de 9.743 m2,completament acabat.
≥ 19 de febrer.La Generalitat de
Catalunya s’incorpora al Patronat de la
FUB amb tres representants:Josep
Grifoll,secretari general del DURSI;
Antoni Giró,director general
d’Universitats;i Carme López,
subdirectora general d’Universitats.
≥ 3 de maig de 2002.Acte acadèmic
inaugural dels 25 anys de l’Escola de
Mestres “Balmes”/Universitat de Vic
amb la presència de Jordi Pujol,
president de la Generalitat de
Catalunya,i acte festiu,al vespre,amb
l’espectacle Veles e Vents del grup Xarxa
Teatre.
≥ El mateix dia Eumo Editorial
inaugurava oficialment les seves noves
instal·lacions a la casa Bojons de Vic.
≥ El 30 de maig el Patronat de la FUB va
nomenar el Dr.David Serrat i Congost
nou rector de la Universitat de Vic.Els
membres de la nova Junta de rectorat
serien el Dr.Pere Quer,el Dr.Josep
Burgaya,el Dr.Josep M.Serrat,la Sra
Montserrat Vilalta,la Sra Mercè de
Rocafiguera i el Sr Antoni Uix.La presa de
possessió va tenir lloc el dia 21 de juny.
2002-03
≥ 4,5 i 6 de setembre.3r Simposi sobre
l’ensenyament del català a no
catalanoparlants.
≥ Implantació de les llicenciatures de
Periodisme i Ciències Ambientals.La
Facultat de Ciències Jurídiques i
Econòmiques passa a denominar-se
Facultat d’Empresa i Comunicació.
≥ Inauguració oficial del curs el 17
d’octubre amb la presència del Sr.
Andreu Mas-Colell,conseller
d’Universitats,Recerca i Societat de la
Informació.La Medalla de la UVic es va
concedir a Segimon Serrallonga,
professor que fou de la UVic fins a la
seva mort el mes d’abril de 2002,i per al
Dr.Josep Bricall,exrector de la UB.
≥ Lliçó inaugural:Esport i educació a
Vic, a càrrec del Dr.Josep Casanovas i
Prat,professor de la Facultat
d’Educació.
≥ 3 de març.La Dra.Assumpta Fargas
assumeix el deganat de la Facultat
d’Educació en substitució del Dr.Antoni
Tort.la Dra.Manuela Bosch assumeix el
deganat de la Facultat d’Empresa i
Comunicació substituint el Dr.Josep
Burgaya;i Montserrat Vall,la direcció de
l’Escola Universitària de Ciències de la
Salut en substitució d’Anna Bonafont.
≥ 14 de maig.El conseller del DURSI,
Andreu Mas-Colell,i el rector de la UVic,
David Serrat,signen el contracte-
programa de finançament de la UVic.
≥ El Claustre de la UVic escull tres nous
representants de la comunitat
universitària al Patronat de la FUB:el Dr.
Francesc Codina,el Dr.Enric Casulleras
i la Sra.Anna Andreu en substitució del
Dr.Antoni Tort,el Dr.Josep Burgaya i la
professora Anna Bonafont.
≥ El Dr.Miquel Caballeria substitueix el
Dr.Josep Burgaya al capdavant de
l’Oficina del Pla Estratègic i el Sr.Josep
Terradellas substitueix el Sr.Josep
Comas a l’Àrea de Comunicació.
≥ 26 de juny.El Dr.Raimon Panikkar és
nomenat Professor Honorari de la UVic.
≥ 10è aniversari de la Facultat de
Ciències Humanes,Traducció i
Documentació.
≥ Externalització dels serveis de
llibreria i copisteria a favor de la
cooperativa Abacus i de l’empresa
Artyplan respectivament.
≥ Creació de la Càtedra Verdaguer
d’Estudis Literaris,dirigida per Ricard
Torrents i dedicada a estudiar i
promoure l’obra de Jacint Verdaguer i la
creació literària del segle XIX.
CRONOLOGIA
≥ Creació de l’Aula Segimon Serrallonga
per difondre el coneixement i la reflexió
sobre la cultura en la societat d’avui.
2003-2004
≥ El Dr.Carles Torres substitueix el Sr.
Manuel Vilar al capdavant de l’Escola
Politècnica Superior.
≥ El Dr.Josep M.Serrat es nomenat
vicerector de Recerca i Transferència de
Coneixement.
≥ 16 d’octubre.Inauguració del curs
amb la presència de la consellera de
Benestar i Família,Sra.Irene Rigau.Es
va distingir amb la medalla de la
Universitat el Dr.Antoni Giró i el Sr.
Joaquim Triadú i Vila-Abadal pel suport
que van donar sempre al projecte
universitari de Vic.
≥ Lliçó inaugural:Una mirada a la salut
des de la perspectiva de l'antiga Grècia, a
càrrec de Sebastià Canamasas i Ibáñez.
≥ Eumo Editorial celebra el 25è
aniversari.
≥ Eumogràfic celebra el 20è aniversari.
2004-05
≥ 13 d’octubre.Inauguració oficial del
curs 2004-05 amb la presència del
conseller en Cap de la Generalitat de
Catalunya,Hble.Sr.Josep Bargalló i
Valls.Joaquima Alemany rep la medalla
de la Universitat de Vic per la promoció
dels estudis de gènere que va
desembocar en la creació del Centre
d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona i
de la Càtedra Unesco Dones,
desenvolupament i cultures.
≥ La lliçó inaugural va anar a càrrec del
Dr.Carlos Scolari,professor de la
Facultat d’Empresa i Comunicació,
sobre les Noves tendències del disseny
interactiu.
≥ Sergio Viaggio,cap de la secció
d’Interpretació de les Nacions Unides
de Viena,és nomenat Professor
Honorari de la UVic a proposta de la
Facultat de Ciències Humanes,
Traducció i Documentació.
≥ En l’acte d’inauguració de la 10a
edició de la Universitat d’Estiu de Vic es
va homenatjar la pedagoga M.Antònia
Canals,que havia estat professora de la
Facultat d’Educació.
≥ 25 de maig.El premi Nobel James
Watson va visitar la UVic i va parlar amb
els estudiants de Biotecnologia.
≥ El logotip de la Universitat,que fins
ara consistia en les inicials UV,passa a
ser l’abreviatura UVic.
≥ 6 de juny.Aprovació per part del
Patronat de la FUB del Pla Estratègic
2005-2010 de la Universitat de Vic.
2005-2006
≥ 18 d’octubre.Inauguració del curs
amb la presència del Dr.Enric Banda,
director de la Fundació Catalana per a la
Recerca i la Innovació.Concessió de la
Medalla de la UVic al Dr.Andreu Mas-
Colell.
≥ Lliçó inaugural:Incertesa i
coneixement,a càrrec de la Dra M.Luz
Calle,professora de l’Escola Politècnica
Superior.
≥ 3 de maig.El Patronat de la FUB escull
la Dra.Assumpta Fargas com a
candidata a rectora de la Universitat per
als propers quatre anys.
≥ 22 de maig.Lliurament de la Medalla
de la UVic a Jordi Pujol.
≥ 15 de juny.Homenatge a Rafael
Subirachs en l’acte d’inauguració de la
Universitat d’Estiu.
≥ 21 de juny.Presa de possessió de la
nova rectora,la Dra.Assumpta Fargas,i
del seu equip:Dr.Carles Torres,Dr.
Robert Ruiz,Prof.Montserrat Faro,Prof.
Montserrat Vilalta,Prof.Joan Masnou i
Sr.Antoni Uix.
2006-2007
≥ Desè curs de la Universitat de Vic
≥ 17 d’octubre.Inauguració del curs
amb la presència del M.Hble.Ernest
Benach,president del Parlament de
Catalunya.
≥ Lliurament de la medalla de la UVic a
Ramon Montanyà i Salvans,assessor
jurídic i membre del Patronat de la FUB i
a Josep Grifoll i Guasch,patró estat de la
FUB.
≥ Lliçó inaugural:Ciència,traducció i
universitat:apunts per a un curs,a
càrrec de Ricard Torrents,rector
fundador de la UVic i director de la
Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris.
≥ 9 de març.Trobada Universitat-
Empresa amb la presència de Josep
Huguet,conseller d’Innovació,
Universitat i Empresa.
≥ 27 d’abril.Lliçó de jubilació de Ricard
Torrents,rector fundador de la UVic.
≥ 1 de juny.Acte acadèmic de
commemoració del 10 anys de la
Universitat de Vic.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC14
CRONOLOGIA
Assumpta Fargas, David Serrat i Ricard Torrents.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 15
Deu anys després del seu reconeixe-ment, la Universitat de Vic ha esdevin-gut una realitat consolidada i un modelsingular dins del Sistema UniversitariCatalà, basat en un compromís explícitamb la societat i el territori i configuratamb reformes importants en el seu sis-tema de govern, de funcionament i definançament. Aquestes reformes sónconseqüència fonamentalment d'una:l'aportació de recursos públics per partde la Generalitat de Catalunya a travésde contractes-programa entre el De-partament d'Universitats i la FundacióUniversitària Balmes, titular de la Uni-versitat de Vic. Aquest fet ha compor-tat la presència de tres membres delGovern de la Generalitat en el patronatde la FUB i la potenciació de mecanis-mes de rendició de comptes.
L’actual UVic s'acosta a un modelpúblic –donada la participació majori-tària de l'Ajuntament de Vic (queaporta la majoria d'edificis) i la Gene-ralitat de Catalunya (que finançaaproximadament el 30% de les activi-tats) en el patronat de la FUB–, peròmanté una gestió àgil, flexible, obertai econòmicament eficient, com mos-tren les anàlisis comparatives delsresultats obtinguts els últims anys res-pecte d'institucions homòlogues.
També la manera de fer i de sentirde la Universitat de Vic l'apropa al mo-del públic o, si voleu, l'allunya del quehabitualment s’associa als models pri-vats estrictes, dependents en la sevamajoria d'entitats confessionals o degrups empresarials. La Universitat deVic té com a missió el compromís ambel país, amb la seva llengua i cultura,amb els seus ciutadans i ciutadanes,amb el seu territori d'influència naturalmitjançant accions que en promouen eldesenvolupament econòmic i social; ivol i procura que el preu d'estudiar aVic no sigui ni econòmicament ni so-cialment discriminatori.
Aquestes característiques singularses basen en una particular combinacióde la seva forma jurídica, del seu sis-
tema de finançament i de l'expressióde les seves voluntats i compromisos.Aquesta combinació, però, no estàrecollida en l’actual marc legislatiu, elqual, com dèiem, només contempla elmodel dicotòmic d'universitat públicao privada, i especifica per a cadascunauns camps del tot excloents.
Així doncs, i dins d'aquest marc,una universitat com la de Vic no ha po-gut trobar a dia d'avui un encaix proudefinit. Malgrat la comprensió quesempre ha rebut i rep de les adminis-tracions públiques catalanes i dels re-presentants polítics, la manca d'unreconeixement explícit del seu modelpropi i innovador sovint provoca, d'unabanda, una immerescuda exclusió d'or-ganismes i projectes universitaris pro-moguts per aquestes administracions i,d'una altra banda, una inestabilitatfinancera deguda a la limitació dels re-cursos i a la incertesa de les negocia-cions que ha d'endegar periòdicamenti que resten sotmeses a les percepcionsi a les voluntats polítiques dels governsdel moment. És de justícia remarcar, encanvi, que la UVic ha complert sempreels compromisos contrets amb les ad-ministracions, com demostren els re-sultats anuals de les avaluacions sobreel grau d'assoliment dels objectius esti-pulats en els contractes-programa, o béla resposta que va saber donar quan varebre l'encàrrec de la Generalitat d'ela-borar el Pla Estratègic 2005-2010,aprovat pel patronat de la FUB el junyde 2005 amb el vistiplau del govern dela Generalitat.
Pel que s’ha exposat, consideremconvenient per a la Universitat de Vicque es proposi una iniciativa legisla-tiva per reconèixer la singularitat delseu model d'Universitat compromesaamb el país, vertebradora de l'equili-bri territorial i participada en el seugovern, control i finançament peradministracions públiques. Una inicia-tiva legislativa que podria concretar-sede diverses maneres, com ara i nomésa tall d'exemple, una Reforma de la
Llei de Reconeixement de la Universi-tat de Vic, la publicació d'un Decretde Govern o bé la creació d'un nou ensjurídic –que bé podria ser un consorcide caràcter públic per a la prestació delservei públic d'ensenyament superior–amb major participació pública pergestionar i/o titularitzar la UVic. Unreconeixement que hauria de fer-seexplícit mitjançant l'expressió devoluntats concretades en l'assumpcióper part del Govern de la Generalitatde mesures que garanteixin l'encaix dela UVic com a membre de ple dret entotes les estructures que es desenvolu-pin en el marc del Sistema UniversitariCatalà, i el finançament majoritariamb recursos públics de les activitatsuniversitàries, incloses les inversions.Al seu torn, i en justa contrapartida,aquest reconeixement explícit es tra-duiria en l'assumpció d'obligacions ide compromisos per part de la Univer-sitat, que haurien de ser recollits tanten els seus Estatuts com també en elsprogrames dels successius equips degovern.
Amb el convenciment que aquestafita serà possible un dia no pas llunyà,millor dit, justament per fer-la realitat,tota la comunitat universitària treballadia a dia en accions i iniciatives percréixer i desenvolupar-se en docència,recerca i transferència de coneixementa la societat, missions essencials detota universitat.
Unes accions i unes iniciatives em-preses des de la voluntat de contribuira la consolidació del sistema universita-ri català; des de la voluntat –i fent nos-tres els principis d'eficiència, eficàcia,transparència i qualitat–, d'enfortir laUniversitat en general, de contribuir apreservar-la de judicis massa precipi-tats i sovint injustos; i també des de laferma voluntat que la Universitat deVic continuarà sent –i ja per sempre–un dels motors del progrés cultural, so-cial i econòmic –individual i col·lectiu–del seu entorn, del seu territori i del seupaís.
L’encaix de la Universitat de Vic en el Sistema Universitari CatalàAssumpta Fargas Riera. Rectora
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC16
Els meus quatre anys a la UVic
Celebrar els 10 anys d’una instituciósempre és motiu de satisfacció, i si amés a més es pot fer amb plena salutinstitucional i amb un futur esperança-dor, encara ho és més.
Els més de quatre anys que he con-viscut amb la comunitat universitàriade la UVic, exercint-hi el càrrec de rec-tor, m’han donat el privilegi de poderconèixer de prop un xic de la sevallarga història universitària, de la sevaevolució recent, amb els edificis ac-tuals i, per sobre de tot, del caliu humàde la seva gent.
Quan en Ricard Torrents maldavaper aconseguir el reconeixement delsEstudis Universitaris de Vic com aUniversitat de ple dret, duia a la mot-xilla una tradició universitària de Vicque venia de l’època medieval, del seureconeixement com a Universitat ja enl’època moderna, i dels prop de vint-i-cinc anys d’estudis universitaris, ambcentres adscrits a les tres universitatscatalanes de l’època. Això sol ja justifi-cava que fos universitat. Però el mésimportant, a parer meu, van ser l’en-tusiasme i l’impuls de la seva gent, tantde dintre dels estudis universitaris comdel municipi, manifestada en la quali-tat professional i humana dels seus ti-tulats, fruit d’una formació sòlida id’un entorn favorable.
Per això, quan em van oferir la pos-sibilitat d’exercir-hi el càrrec de rec-tor, a principis de l’any 2002, en unmoment delicat en què al canvi neces-sari de rector s’hi afegia una davalladademogràfica d’estudiants en edat uni-versitària en el sistema universitari ca-talà, vaig considerar-ho, d’entrada, unhonor, i després d’haver parlat ambuna colla de gent de dintre, un repteassequible per la disponibilitat que to-thom mostrava de tirar endavant, po-sant-hi els esforços necessaris i donant-me finalment el suport majoritari delClaustre.
Van ser quatre anys plens d’una ac-tivitat frenètica de tota la comunitatper adaptar-nos a les necessitats aca-
dèmiques canviants i per dur a termeun Pla Estratègic que ens indiqués capon volíem anar (sense conèixer el portde destí cap vent no és favorable), i totaixò sense oblidar mai les característi-ques pedagògiques que sempre handonat el segell de qualitat a la Univer-sitat de Vic.
Si bé la llista d’agraïments hauriade ser llarguíssima, permeteu-me quel’exemplifiqui amb la tasca duta aterme, aquells quatre anys, pels doc-tors Pere Quer i Josep Maria Serrat,que no van escatimar-hi mai ni hores nifeina ben feta, i amb els més de dosanys que el Dr. Miquel Caballeria vaencarregar-se de dur a bon port el PlaEstratègic, com a model de persistèn-cia, ordre i resultat exemplars.
No cal dir que també guardo un re-cord molt reconfortant de l’actituddels estudiants de la Universitat deVic, tant per les mostres de solidaritatexpressades durant els quatre anys delmeu rectorat –des dels voluntaris peranar a treure chapapote a Galícia fins alsmanifestants en contra de la interven-
ció militar a l’Iraq–, com per la qualitatcientífica i humana expressada en eldiàleg, en anglès, amb el Prof. JamesWatson, premi Nobel pel descobri-ment de l’estructura helicoïdal del’ADN, quan ens va visitar.
Em va tocar encara presidir el pri-mer acte d’inici d’aquest 10è aniversarifent lliurament de la medalla de la Uni-versitat de Vic al Molt Honorable Sr.Jordi Pujol, que des del seu privilegiatlloc de responsabilitat va fer confiançasempre a l’esperit universitari de Vic ili va donar suport, com molt bé ens vaexplicar el professor Ricard Torrentsen el seu encomi. Crec que tots dos s’-han de sentir cofois veient la realitatactual de la Universitat de Vic.
Des de la meva càtedra de Geodi-nàmica de la Universitat de Barcelonai des de Gurb, on resideixo, no emqueda sinó desitjar a la Universitat deVic una llarga vida plena d’encerts, itambé una mica de sort, sempre neces-sària, perquè la feina ben feta és segurque hi és i que hi serà.
David Serrat. Rector de la UVic, 2002-2006
L’equip de rectorat de David Serrat:A. Uix, M.Vilalta, D. Serrat, P. Quer,J.M. Serrat. A dalt:J.Terradellas,
M. Caballeria, M. de Rocafiguera i J. Soler.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 17
A tots els qui s'identifiquen amb la Uni-versitat «que ens allibera, tornant-nosa la realitat de nosaltres mateixos».
Identificació de la UVicCom identificar la Universitat de Vic?Acabo d'aclarir a un prominent univer-sitari que la UVic és privada però repfons públics, forma part del sistemapúblic de preinscripció i té sis patronspúblics al Patronat, tres de la Genera-litat i tres de l'Ajuntament. Fa poc hovaig haver d'aclarir a un alt càrrec delGovern: «sí, la UVic és privada, peròno és eclesiàstica, com dieu».
Tant costa d'entendre que la UVicés privada, però alhora civil, laica, se-glar o com se'n digui? Que no és com laLlull, la Internacional o l'Abat Oliba,sinó com la UOC, pública i privadaalhora, sense intervenció de cap insti-tució religiosa. Per a la UVic res no ésmés injust i ofensiu que la negació de laseva identitat institucional.
La identitat i la seva fontLes institucions necessiten identitats ila història n'és la font privilegiada.Com la biografia ho és per a les identi-tats personals. Però les institucions–com les persones– també s'identifi-quen amb el futur. Així, les universitatss'identifiquen en mil anys d'història al-hora que en l'alternativa del segle XXIde desaparèixer com a universitats orecomençar de nou el cicle fundadorcom a centres de Ciència i d'EducacióSuperior.
Les identitats universitàries catala-nes estan marcades per dos daltabaixosextrems, Felip V al segle XVIII i Fran-co al XX, però també per l'actualnecessitat de donar forma a un sistemauniversitari propi en un món globalit-zat, una Europa harmonitzadora i unEstat espanyolista. A desgrat de la cat-xa de l'Estatut, la identificació de lesuniversitats catalanes és a l'horitzó.
Empleats i clients La UVic celebra el desè aniversari enplena construcció de la seva identitatcom a universitat del segle XXI, cata-lana i de Vic. Al primer nivell, els mo-viments actuals van en la direcciód'identificar la universitat com una em-presa de serveis. Els estudiants s'hiidentifiquen com a clients o usuaris, elsprofessors com a empleats incentivatsi els recercadors com a subcontractatsd'empreses externes. L'alumne pagaperquè la universitat el capaciti per tro-bar una bona feina. El professor cobraperquè convenci l'alumne que allò queli ensenya li servirà per trobar feina i ai-xí podrà tornar el préstec al banc.
Les universitats han perdut autono-mia per decidir les coses importants.La formació i la recerca es defineixenamb eslògans i consignes de màrque-ting. Les visiten polítics amb el missat-ge «sobren filologies i falten patents».Telepredicadors de powerpoint anun-cien «la Universitat que ve», reduïda aproducte bancari: després de convertirl'habitatge en hipoteca, «la Universitatque ve» ve a convertir els estudis enpréstecs per als màsters.
Mestres i aprenentsHi ha una altra direcció: identificar laUniversitat i identificar-s'hi com unestabliment científic superior, organit-zat a l'entorn de la Ciència i la Forma-ció. La Universitat no és cap empresad'empleats i clients, sinó una comuni-tat de mestres i aprenents, units perl'estudi. L'objectiu comú és formar-sefent Ciència, fer Ciència formant-se.L'estudiant es forma construint el pro-jecte personal de vida i dedicant unsanys de la seva vida a l'estudi. El profes-sor realitza la seva opció professionald'ajudar els estudiants a estudiar estu-diant amb ells.
Són identitats diferents però noexcloents. A la universitat conviuenhomes i dones que participen de lesdues identitats. El alumnes passen perla Universitat enduent-se'n una expe-
riència que els acompanyarà tota lavida. Els professors són la part establede la Universitat, que unes vegades s'i-dentifiquen com a mà d'obra acadèmi-ca, altres vegades se senten partícipsd'un projecte comunitari cientificoe-ducatiu.
El DNI de la UVicLa UVic té la identitat que li donen elsuniversitaris que la varen fundar i elsque la projecten avui cap a les pròximesdècades. Però la identitat existeix si ésreconeguda. No ets tant aquell que diusque ets com aquell que diuen que ets. Eldesè aniversari és una bona ocasió perplantejar-se de nou quina identitat vo-lem els universitaris de Vic que enssigui reconeguda a Europa i al món, enel mapa universitari de Catalunya i enla pròpia comunitat de Vic.
La identitat de la UVic és el conjuntde característiques que fan que siguiella mateixa. No és enrocar-se en la im-mobilitat, sinó transformar-se sense es-quizofrènia. Com la identitat de lespersones, la de la UVic es construeix acop de projectes i de creixement. Laidentitat és font de sentit, de valors, decompromisos.
Si les persones tenim un DNI, laUVic té el seu Document Nacional d'I-dentitat, expedit pel Parlament de Ca-talunya el 21 de maig de 1997. Aquestdocument es diu Llei de Reconeixe-ment de la Universitat de Vic i està pu-blicat al Diari Oficial de la Generalitat.Però el DNI dóna només identitat ju-rídica. La identitat real neix de la delsuniversitaris que s'identifiquen en lamissió que Carles Riba assignava almestre i al deixeble: la Universitat quemereix aquest nom és la “que ens alli-bera, tornant-nos a la realitat de nosal-tres mateixos i de les coses”.
Les identitats de la UVic
Ricard Torrents. Rector fundador de la Universitat de Vic
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC18
La trajectòria en Recerca i Transferèn-cia de Coneixement de la UVic, com afet i procés col·lectiu, s'inicia formal-ment amb el reconeixement de laUniversitat el 1997, tot aplegant elpotencial del professorat que, prèvia-ment, contribuí a la seva mateixaemergència.
En aquests deu anys de vida de laUVic, aquesta trajectòria, les seves di-ficultats, els seus reptes i la consolida-ció d'uns ja palesos progressos, han sig-nificat un persistent i continuat esforçde la nostra comunitat universitària;un persistent i continuat esforç que espot sintetitzar en una expressió queen mostra la seva més singular natura-lesa: crear condicions i generar opor-tunitats.
És ben sabut que la nostra univer-sitat emergeix de prèvies i molt conso-lidades realitats, orientades a una deles més fonamentals i primeres formesd'entendre la Transferència de Co-neixement: la docència adreçada a unbon nombre de generacions d'estu-diants.
Un professorat molt compromèsamb aquesta tasca formativa –que en
continua sent un dels eixos principals iorientadors– s'incorporà progressiva-ment a un projecte universitari col·lec-tiu que hauria de fonamentar-se en unbagatge personal propi i singular.
Bé que aquest bagatge fos ric i benprometedor, bé que tingués orienta-cions comunes en el si de les àrees deconeixement en què s'ordenaven elsestudis impartits, bé que aquest ba-gatge incorporés experiències i propò-sits de plenitud professional, fa deuanys no constituïa un tot ordenat iorientat la Recerca i a la Transferènciade Coneixement, entesa en el seu ves-sant més específic.
D'aquí la necessitat de crear lescondicions i de generar les oportuni-tats que fessin possible el progrés es-tructural i institucional –i professio-nal i personal– orientat a noves –enaquells moments– fites articulades icol·lectives en Recerca i Transferència.
Un primer pas fou la creació, orga-nització i finançament de grups de Re-cerca. Un pas d'incentivació de crearespais comuns de treball que aple-guessin saber i propòsits personals delprofessorat en finalitats i projectes co-muns. Pas que va ser complementari alrepte de generar els nostres primersprogrames de doctorat.
Val a dir que aquests primers passosposaren unes bases suficients i prounotables per identificar necessitats decanvis estructurals i de fons que pocmés tard s'iniciaren en forma de plansordenats de Recerca i Transferència. Ique aquestes bases i fonaments exigi-ren del professorat una activitat esfor-çada i generosa per orientar la sevapròpia trajectòria cap a fites compar-tides.
Sense aquestes premisses, efectiva-ment, cap avenç no hauria estatpossible. Ens ha calgut, en un segonmoment, l'ordenació institucional cla-rament intencionada i explícitamentformulada de progrés orientat cap alcreixement en activitat i en resultatstangibles i externament homologables.
Una ordenació que s'ha produït enel marc dels nostres primer i segon plade Recerca –aquest ja com a elementdel Pla Estratègic de la UVic (2005-2010)–, atenent les dimensions deter-minades en el marc dels canvis pro-duïts en els vincles amb la Generalitatde Catalunya, tant en la seva incorpo-ració en el Patronat de la FUB com enla seva vinculació en el finançamentde la Universitat a través dels contrac-tes programa.
És en aquest context que el nostresgrups de recerca avancen en unes acti-vitats que els permeten un progressiureconeixement per part de les corres-ponents instàncies de la Generalitatde Catalunya i estatals. Com també sesitua en aquest context el progrés enordenació de la Transferència de Co-neixement a través de la creació benrecent de l'OTRI (Oficina de Trans-ferència de Resultats de la Investi-gació). El registre de resultats enaquests àmbits mostra ja un progrésencoratjador.
L'atenció especial a l'avaluació de laqualitat de resultats i processos evi-dencia també la necessitat de conti-nuar i millorar la trajectòria empresa.
Una trajectòria de consolidació no-més possible amb l’increment de lamassa crítica de dedicació a la Recercai la Transferència per part del professo-rat, i a l'ordenació continuada del l’ac-tivitat en projectes relacionats amb lesprincipals àrees de coneixement.
Segurament encara és d'hora perpoder copsar i valorar prou justamentel valor de les aportacions de cadascu-na de les persones i instàncies que hanfet possible aquest trajecte breu –deuanys ho són en una activitat que reque-reix terminis continuats d'esforç enprocessos de naturalesa singularmentacumulativa–. Sens dubte, però, quevalorat en termes d'ara, ens esperona acontinuar superant dificultats i assu-mint reptes col·lectius de millora en elconeixement i de servei universitari ala nostra comunitat.
Deu anys de recerca i transferència de coneixement a la UVicRobert Ruiz. Vicerector de Recerca
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 19
Aquest any se celebra el desè aniversa-ri de la Universitat de Vic. Tanmateix,els orígens els trobem a l’Escola deMestres que van iniciar la seva activitatel 1977 i als Estudis Universitaris de Vicque van créixer impartint titulacionsuniversitàries amb centres adscrits a laUniversitat de Barcelona, a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i a la Uni-versitat Politècnica de Catalunya.
En el moment del seu reconeixe-ment la Universitat de Vic (Llei 5/997,de 30 de maig de 1997, del Parlamentde Catalunya) comptava amb cinc cen-tres amb diferents titulacions: la Fa-cultat de Traducció i Interpretació(Llicenciatura de Traducció i Interpre-tació), la Facultat de Ciències Jurídi-ques i Econòmiques (Llicenciaturad'Administració i Direcció d'Em-preses; Diplomatura de Ciències Em-presarials), la Facultat d'Educació(Llicenciatura de Psicopedagogia, Di-plomatura de Mestre, en quatre espe-cialitats), l'Escola Universitària deCiències de la Salut (Diplomaturad'Infermeria) i l'Escola Politècnica Su-perior (Llicenciatura en Ciència i Tec-nologia dels Aliments; EnginyeriaTècnica en Informàtica de Gestió; En-ginyeria Tècnica Agrícola; EnginyeriaTècnica Telecomunicació; EnginyeriaTècnica Industrial).
Al llarg d'aquests deu anys s'ha pro-duït un procés de desplegament de ti-tulacions oficials important i s'ha anatconformant una oferta en diferentsàmbits.
Així, a la Facultat de Traducció i In-terpretació es va implantar la Diplo-maytura en Biblioteconomia i Docu-mentació (1998 - 99) i el centre vapassar a anomenar-se Facultat de Cièn-cies Humanes, Traducció i Inter-pretació.
A la Facultat de Ciències Jurídiquesi Econòmiques es va implantar la Di-plomatura de Turisme (1998-99), la Lli-cenciatura en Publicitat i RelacionsPúbliques (2001-02) –i el centre va pas-sar a anomenar-se Facultat d'Empresa
i Comunicació–, la Llicenciatura enPeriodisme (2002-2003) i la Llicencia-tura en Comunicació Audiovisual(2003-04).
A la Facultat d'Educació es va im-plantar la Diplomaturad'Educació So-cial (1999 -00) i la Diplomatura deMestre en l'Especialitat d'Educació Fí-sica (2000-01) i la Llicenciatura enCiències de l'Activitat Física i l'Esport(2001-02).
A l'Escola Universitària de Cièn-cies de la Salut es va implantar la Di-plomatura en Fisioteràpia (1998-99),la Diplomatura en Teràpia Ocupacio-nal (1998-99) i la Diplomatura de Nu-trició Humana i Dietètica (1999-00).
Finalment a l'Escola PolitècnicaSuperior es va implantar l'Enginyeriaen Organització Industrial (1999-00),la Enginyeria Tècnica en Informàticade Sistemes (2002-03), la Llicenciatu-ra en Ciències Ambientals (2002-03) ila Llicenciatura en Biotecnologia(2003-04).
A més, en aquest desplegament s'-han creat, també, dobles titulacionsque permeten obtenir uns perfils moltadequats a les demandes socials, titula-cions amb modalitat semipresencial,que permeten la comptabilització del'activitat acadèmica i professional, idiversos doctorats: Doctorat en Me-todologia i Anàlisi de la Traducció(1998-09); Doctorat en valoració d'Ac-tius Financers (1999-00); Doctorat so-bre Educació Inclusiva (2001-02);Doctorat en Organització i Admi-nistració d'Empreses (2002-03).
A banda, la formació continuadatambé ha experimentat un desplega-ment important amb títols propis(postgraus i màsters) i cursos d'exten-sió universitària.
En aquests deu anys de vida de laUniversitat de Vic s'ha produït un fetde gran transcendència en l'àmbit uni-versitari: el compromís de crear un Es-pai Europeu d'Ensenyament Superior(EEES).
Aquest compromís es va fer palès
en la Declaració de Bolonya (1999) iva suposar un punt de partida de latransformació que estem vivint, ambl'objectiu final d'assolir una conver-gència i harmonització europees delsensenyaments universitaris. Des dealeshores s'han produït moltes decla-racions i s'han constituït moltes co-missions de treball a tots nivells i araens trobem en un moment crucial perenfocar els canvis.
Aquest Espai Europeu d'EducacióSuperior queda definit amb tres parà-metres essencials: la nova estructuradels ensenyaments, la metodologia ba-sada en el crèdit ECTS (European Cre-dit Transfer System) i la qualitat.
El Ministeri d'Educació i Ciènciaplanteja una estructura general en trescicles: el Grau, el Master i el de Doc-torat.
Tots els títols de Grau constaran de240 crèdits ECTS (4 anys) i en la sevadenominació hi haurà una primerapart que farà referència a una brancade coneixement i una segona part faràreferència al perfil del pla d'estudis decada universitat. Aquestes branques deconeixement són cinc: Arts i Humani-tats, Ciències, Ciències de la Salut,Ciències Socials i Jurídiques, Enginye-ria i Arquitectura.
El títol de Màster tindrà entre 60 i120 crèdits ECTS i s'hi podrà accedir apartir d'un títol de grau (o dels títolsoficials actuals) i també a partir d'al-tres vies previstes amb la superaciód'almenys 180 crèdits.
Finalment, el títol de doctor s'ob-tindrà després d'haver aprovat una tesidoctoral que requereix que prèviaments'hagi cursat un Màster i que el total decrèdits cursats sigui com a mínim detres-cents entre els crèdits de grau i elsde màster.
La metodologia d'impartició secentra en els crèdits d'acord amb el sis-tema europeu, i es fa èmfasi en l'estu-diant com a protagonista del procésd'aprenentatge. Per tant, les classesmagistrals tradicionals donen lloc a un
Evolució i perspectives en l’àmbit acadèmicCarles Torres i Feixas. Vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC20
sistema d'aprenentatge més participa-tiu, en el qual es fa un seguiment tuto-ritzat de l'estudiant que passa a teniruna part més activa.
El tercer paràmetre important enel nou context és la qualitat. L'asse-gurament de la qualitat s'ha d'assoliren tot el procés: en l'elaboració delprojecte del pla d'estudis de la titula-ció, en la impartició i en el servei pos-terior a tots els egressats. A més, s'hand'establir els mecanismes i els agentsimplicats que permetin el seguimentde la qualitat, amb recollida de les evi-dències i avaluació.
En l'avaluació de la qualitat la inter-venció d'agents externs a la universitatés obligada. Totes les titulacions reque-reixen per a la seva oficialització unavaluació ex-ante realitzada, a Catalun-ya, per l'Agencia de Qualitat Catalana(AQU) i pel Departament Generald'Universitats, i està prevista, també,una avaluació ex-post al cap d'un tempsd'impartició de la titulació.
La Universitat de Vic, ja fa tempsque treballa per l'adaptació a aquestnou escenari d'educació superior.
Des de la perspectiva del marc ge-neral de la Universitat de Vic, cal re-cordar que té signat un contracte pro-grama plurianual (2003-2007) amb elDepartament d'Innovació, Universi-tats i Empresa en el qual apareixen unasèrie d'objectius i, en concret l'objec-tiu 1 fa èmfasi en avançar en la millorade la qualitat dels ensenyaments i laformació que reben els estudiants, fo-calitzant l'acció docent en l'aprenen-tatge i la innovació en els continguts imètodes utilitzats i l'adequació en elnou marc d'ensenyament europeu pertal d'afavorir el rendiment acadèmic iuna progressió adequada dels estu-diants i, una major qualificació profes-sional dels titulats.
També cal recalcar que en el Pla Es-tratègic de la Universitat de Vic (2005-2010), en l'àmbit d'Ensenyaments, Do-cència i Dimensió Europea, l'objectiuestratègic 1.1. fa referència a introduirla metodologia del crèdit europeu, il'objectiu estratègic 1.2. fa referència ala transició cap a l'EEES i a la millorade l'oferta educativa de la UVic bus-cant-ne la sigularització.
La de Vic és una de les universitatspioneres en la impartició d'assignatu-res amb crèdit europeu. A més, parti-cipa en el Pla Pilot que va impulsar el
Departament d'Universitats Recerca iSocietat de la Informació (DURSI)d'implantació del crèdit europeu enquatre titulacions. En dues d'elles –Tra-ducció i Interpretació i Educació So-cial– ja s'ha implantat en tots els cur-sos, i en les dues restants –EnginyeriaElectrònica Industrial, Enginyeria deTelecomunicació– resta la implantacióen el darrer curs.
També des de fa anys la Universitatofereix formació sobre el crèdit euro-peu i treballa en projectes d'innovaciódocent.
El curs 2006-2007 s'ha començatun màster oficial (denominació ques'utilitza en el nou marc) de Comuni-cació i Gastronomia i s'ha obtingut l'o-ficialització d'altres màsters que es po-drien començar a impartir l 'any2007-08: Comunicació digital interac-tiva; Interpretació de conferències;Traducció especialitzada; Biologia desistemes (malgrat que la seva imparti-ció es posposarà un any); Formació deprofessors de català per a adults (màs-ter interuniversitari amb la UB); Estu-dis de dones, gènere i ciutadania (màs-ter inter univesitari amb la UB).Alhora, s'està treballant amb sis pro-postes de màsters que es presentaran alproper procés d'oficialització.
La Universitat de Vic ja ha comen-çat a treballar en el procés d'implanta-ció de les noves titulacions de grau. Enaquest moment es troba en la fase d'e-laboració d'un mapa de titulacions anivell d'Universitat que ha de perme-tre identificar la conversió de les titu-lacions actuals, la implantació de novestitulacions i l'extinció d'altres i, alhora,obtenir un plantejament general delsgraus, màsters i doctorats.
En l'elaboració de les propostes detitulacions són molt importants els as-pectes acadèmics i, també, les impli-cacions que poden tenir a l'hora de laseva implantació que requerirà unplantejament global i no individualit-zat de les titulacions per evitar possi-bles esbiaixaments que es poden pro-duir per interessos i inèrciesadquirides per determinats col·lectius.
Respecte dels aspectes acadèmicses buscarà la singularitat de les titula-cions, coherent amb les àrees d'espe-cialització, i l'adequació dels perfils ales necessitats que demana l'entornempresarial, social i acadèmic. A més,els projectes hauran de tenir duracióen el temps i no poden ser el resultatd'una moda efímera, sense renunciar ala flexibilitat per l'adaptació als can-vis. En el nou escenari europeu tambéserà molt important potenciar la inter-nacionalització de la Universitat de Vicamb un plantejament que vagi més en-llà d'afavorir la mobilitat dels estu-diants i dels professors i que permetipotenciar el desenvolupament de pro-jectes acadèmics i de recerca conjuntsi compartits.
Un altre aspecte molt importantserà incrementar els nivells de rendi-ment acadèmic dels estudiants, a par-tir de plans d'estudis que incorporinles competències transversals i especí-fiques de cada titulació i les noves me-todologies docents en l'aprenentatgedels coneixements i amb criteris demàxima qualitat.
Pel que fa a les implicacions de lesimplantacions, es tindrà en comptel'optimització dels recursos i la viabili-tat de les propostes. L'optimitzaciódels recursos implica estratègies enquè determinades assignatures i/o mò-duls hauran de ser transversals i flexi-bles i que permetin obtenir diferentstitulacions d'una forma flexible.
En el calendari previst, tot i quepot sofrir modificacions, dels nous tí-tols de grau es podrien començar a im-plantar l'any 2008-09 de manera queels primers titulats de grau podriensortir el curs 2010-11.
En aquests moments, es disposa depropostes del Ministeri d'Educació iCiència, però s'està pendent de la pu-blicació del decret que haurà de regu-lar finalment les directrius per l'elabo-ració dels projectes dels plans d'estudien el nou escenari.Jornades sobre Art i Maternitat.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 21
No és fins a la Llei Orgànica 4/2007,de 12 de abril, per la qual es modifica laLlei d'Universitats de l'any 2001, ques’entreveu una clara voluntat legisla-tiva per impulsar les relacions Uni-versitat-Empresa, sobretot a través dela formació al llarg de la vida i la trans-ferència de coneixement. També en elnou marc per a l'organització d'ensen-yaments, encara en procés de debat,s'introdueixen elements clau per faci-litar i promoure la participació de launiversitat en la societat i, en particu-lar, en el món de l'empresa. Aquestscanvis són fonamentals per emprendreamb garanties la tasca conjunta enR+D+I a la qual estan empeses univer-sitats i empreses per aconseguir posi-cionar el nostre país al lloc que li co-rrespondria d'acord amb el nivellassolit en el rànquing de països econò-micament més avançats. Els canvis, demanera sintetitzada, són els següents:
–En el preàmbul d'aquesta Llei esposa èmfasi en la tasca i el paper que launiversitat ha de desenvolupar en elseu entorn social, paper que s'ha detraduir, fonamentalment, en transfe-rència de coneixement, desenvolupa-ment tecnològic i formació perma-nent.
–El títol VII de la Llei, que la LOUdedica a la Recerca, ara passa a deno-minar-se de Recerca i Transferència deConeixement, elevant, doncs, aquestaactivitat a un rang equiparable al de laRecerca.
–Per primera vegada, la transferèn-cia de coneixement i el desenvolupa-ment tecnològic es consideren activi-tats del professorat susceptibles de servalorades com a mèrits per a la promo-ció i per a la consecució de retribu-cions addicionals.
–La nova Llei permetrà que perso-nal investigador de la universitat s'in-corpori en centres de recerca, públicso privats, per tirar endavant projectesd'R+D.
En els documents que defineixenla nova organització d'ensenyaments
hi ha, també, elements que poden afa-vorir les relacions universitat-empresa,en aquest cas en el camp de la forma-ció. Inspirades en el comunicat euro-peu de Lisboa, les noves directriusespanyoles per a l'organització d'en-senyaments assenyalen, d'una banda,que les titulacions que han de sorgirde la reforma han de buscar referentsexterns i justificar el benefici social dela seva implantació i, d'una altra, es diuque a l'hora de programar les titula-cions oficials de grau o postgrau es tin-gui en compte la formació permanent,una formació que fins ara no es teniaen compte en la programació ordinàriade les universitats.
En resum, podem dir que les activi-tats de transferència de coneixement ide formació continuada, que són d'in-terès primordial per a les empreses ique a la universitat fins ara han estatconsiderades secundàries i de poc va-lor acadèmic, passen a tenir un rang iuna consideració que ben segur esti-mularà el professorat, autèntic prota-gonista d'aquest nou model de relacióUniversitat-Empresa.
Això vol dir que a partir d'ara, lesempreses trobaran en la universitatuna major receptivitat per als seus pro-jectes, tant per als d'innovació, recercai desenvolupament com per als forma-tius. La universitat haurà d'estar alertaa les necessitats socials i, en particu-lar, a les empresarials, i les empresespodran trobar en les universitats lesrespostes a les seves necessitats per acrèixer i innovar, o almenys això és elque es pretén.
Els universitaris sempre hem cre-gut que la societat no coneix gaire launiversitat, una creença ben justifi-cada; però solem atribuir aquest desco-neixement a la manca d'interès socialenvers la universitat quan, en realitat,sol ser la universitat qui s'ha mantingutal marge. Pel que fa a les empreses, elsuniversitaris pensen que són elles lesculpables de la falta d'entesa, i no elsfalta pas raó si comparem el paper i el
compromís que adopten les empresesamb les universitats en països mésavançats que el nostre. Però també éshora que es reconegui que les universi-tats no fan gaire res per guanyar la con-fiança de les empreses. Pel que fa atemes d'innovació o recerca, les em-preses petites i mitjanes veuen en launiversitat una institució massa per so-bre de les seves possibilitats, i les em-preses grans prefereixen acudir a cen-tres de fora de la universitat perquèobtenen una major receptivitat i rapi-desa en la resposta. I, pel que fa a laformació dels empleats, les empresestampoc no tenen en compte l'ofertade les universitats: les petites i mitja-nes la solen trobar massa especialit-zada i s'acullen a la que ofereixen lesorganitzacions sindicals o empresa-rials; i les empreses grans prefereixenorganitzar-la pel seu compte, general-ment amb plans específics de forma-ció, perquè la que ofereix aquell any launiversitat no s'ajusta a la seva de-manda concreta o perquè obtenen unamajor agilitat, ja sigui en temps o endesplaçaments.
El gran repte és trencar aquest cer-cle de desconfiances: la universitat hade ser més receptiva a les demandes deles empreses, tant de les grans com deles petites i mitjanes, i ho ha de fersense complexos, incorporant en el seudiscurs i sense menysteniment aquestatercera “missió” de servei a la societat,i amb prou versatilitat i dinamismecom requereix una societat en cons-tant evolució. I l'empresa ha de tenirmés confiança en allò que ofereix launiversitat i acudir-hi quan necessitiquelcom que en aquells moments launiversitat no estigui oferint però esti-gui en condicions d'organitzar.
El nou marc legislatiu facilitarà engran mesura aquest canvi d'actitudsque universitats i empreses estem des-tinades a adoptar, per al bé propi i peral bé del país.
Un nou marc per a les relacions entre la universitat i l'empresaMontserrat Vilalta. Delegada per a les Relacions Institucionals
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC22
La preparació, la constitució i l'impulsinicial de la Universitat va suposar unesforç econòmic important entre elsanys 1997 i el 2000, que comportarenun dèficit acumulat important. L'apli-cació del pla director 2000-02, la polí-tica d'implantació de noves titulacionsi la posterior implicació de la Generali-tat en el govern i el finançament de laUVic el 2003, van significar un fre deldèficit i un canvi de signe econòmic.L'esforç i la implicació, tant de la co-munitat universitària com de l’Ajunta-ment i la Generalitat, i l'ampliació a no-ves àrees de coneixement van ser lesclaus d'aquest impuls. Aquest juny, deuanys més tard, la Universitat tancarà latercera etapa econòmica (2002-07) delseu primer decenni -etapes que podemqualificar d'impuls, estabilització i con-solidació-, coincidint amb l'actual con-tracte-programa 2003-2007. Des delpunt de vista estrictament econòmic,podem concloure afirmant que en aca-bar aquest curs 2006-07 s'haurà com-pensat el dèficit acumulat a la primeraetapa i s'haurà retornat a una situaciód'equilibri econòmic i financer.
La consolidació del projecte UVicha estat possible gràcies a una combi-nació equilibrada entre creixement i re-cursos disponibles. En deu anys gairebés'ha duplicat el volum total de despesa.Tot i això, si restem l'efecte de la infla-ció, l'increment real haurà estat aproxi-madament del 50%, amb una mitjanade creixement del 5% anual. Els ingres-
sos han augmentat més que les despe-ses, un 98% enfront del 90,7%, gràciesa les aportacions dels contracte-pro-grama i als cànons i ingressos propis.
Un element clau del nostre modelde creixement s'observa comprovantcom els ingressos totals per matrículahan augmentat només un 44,30% endeu anys, quan el nombre d'estudiantsha augmentat un 23% i la inflació ha es-tat aproximadament del 50%. Això ésperquè una part important de la sub-venció del contracte-programa s'hadestinat a contenir els preus de matrí-cula, amb la finalitat que estudiar a laUVic no resulti socialment discrimina-tori.
Les línies mestres de la política eco-nòmica d'aquests darrers anys ha estat:procurar l'equilibri pressupostari con-tenint els preus; implantar noves titula-cions; destinar temps del professorat ala recerca; millorar les infraestructuresi evitar el dèficit i l'endeutament.
Una primera fase d'implantacionsde noves titulacions es va donar en pa-ral·lel a la creació de la Universitat (Fi-sioteràpia, Nutrició i Dietètica, i Or-ganització Industrial); la segona fase,amb un impacte més gran, es va decidirentre el 2001 i el 2003 (dues titulacionsde l'Àrea d'Esports, tres de l'Àrea deComunicació i dues de Biociències).
Pel que fa als centres, sobresurt elcreixement de la Facultat d'Educacióamb un 47%, per la implantació de lescarreres de l'Àrea d'Esports, i el de l'Es-
cola Universitària de Ciències de la Sa-lut per la implantació de tres noves ti-tulacions.
Els altres tres centres s'han mantin-gut al llarg d'aquests deu anys. A la Fa-cultat d'Empresa es va produir una da-vallada de l'Àrea d'Empresa que es vacompensar amb l'augment de les novescarreres de Comunicació, i a la EscolaPolitècnica la davallada de les enginye-ries va quedar compensada per la im-plantació de les noves carreres de Bio-ciències i Organització Industrial.
Podem cloure aquesta qüestió afir-mant que una encertada política d’im-plantacions de noves titulacions hapermès que la UVic s'adaptés a les no-ves necessitats de la demanda i passardels 3.650 estudiants del curs 97/98 als4.500 del curs 06/07, en un escenari ge-neral de davallada demogràfica. En deuanys hem doblat l'oferta de titulacionspassant de catorze a vint-i-nou, creixe-ment que ha possibilitat a la majoria deles titulacions millorar la relació d'estu-diants per grup i augmentar l'atencióindividualitzada i, per tant, la qualitatdocent.
De manera complementària a lad'implantacions, s'han posat en marxatres polítiques més de caràcter acadè-mic d'un impacte econòmic evident.La primera, l'agrupament de matèries il'oferta de dobles titulacions en carre-res amb pocs estudiants, fet que com-portà un estalvi evident de personal. Lasegona, una aposta clara per la semipre-sencialitat en els segons cicles, quecomportà una important entrada d'es-tudiants; i la tercera, la implantació detítols propis a diferents centres vincu-lats a la Universitat, amb una entradasignificativa de recursos per cànons.
En resum, aquests primers deu anysde la Universitat de Vic han estat deconsolidació, amb creixement i equili-bri econòmic, un fet fonamental queens permet de mirar el futur amb ga-ranties, a l'espera del proper contracteprograma.
Deu anys d'Universitat: consolidacióamb creixement i equilibri econòmicAntoni Uix. Gerent
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 23
En el trentè aniversari de l’Escola de Mestres d’Osona
Aquest any celebrem, a més del desèaniversari de la Universitat de Vic, eltrentè aniversari de l'Escola de Mes-tres. Aquest aniversari, als que ara for-mem la Facultat d'Educació derivadad'aquella escola d'ençà que els EstudisUniversitaris de Vic es van convertiren universitat, ens agafa en un mo-ment crucial: just quan hem de definirels nous estudis de grau, entre altres,els estudis del Grau de Mestre d'Edu-cació Infantil i els del Grau de Mestred'Educació Primària.
Algunes coses del context històricen què va néixer l'Escola de Mestreshan canviat molt; altres, en canvi, pen-sem que s'han de mantenir, perquècontinuen essent igualment vàlides.Tot plegat fa que en la configuraciódels nous plans d'estudi pensem enmestres formats per educar en una unaescola que giri, entre altres, a l'entornd'aquests cinc eixos:
En primer lloc, una escola a la qualno espanta la diversitat dels alumnes.Que no contempla la diversitat com unproblema, ni l'accepta resignadamentcom aquell que fa una concessió gai-rebé heroica. Al contrari, una escolaque vol la diversitat perquè és la nor-malitat: el més normal és que siguemdiferents. I no només la vol, sinó que lacelebra. Les diferències individuals(personals, culturals, ètniques...) sónquelcom valuós que cal celebrar, quel-com de què ens hem d'alegrar, perquèen la diversitat es donen les millorscondicions per aprendre. Per tant, ladiversitat que ens fa únics, singulars,s'ha de potenciar. Però això suposa,també, compensar les desigualtats (illuitar contra les injustícies que les pro-voquen).
En segon lloc, una escola en la qualels i les estudiants han de poder gaudirtot aprenent. Per això, tothom hi had'estar a gust i ha de sentir-s'hi segur.A pesar que aprendre costa, s'ha depoder gaudir aprenent. Quan es recal-ca la necessitat de tornar a la “culturade l'esforç”, sembla que es pressuposa
que esforç és sinònim de sofriment,com si l'aprenentatge de veritat, el querealment compta, estigués renyit ambel gaudi: com si no es pogués gaudirtot aprenent, o aprendre tot fruint.Encara que no ho sembli, un alpinistagaudeix pujant a una muntanya, mal-grat que li costi molt d'esforç. Per quès'ha de tenir por que els alumnes fruei-xin tot aprenent? Així doncs l'ansietat,la por al fracàs i al ridícul, no hi podentenir lloc, a l'escola.
En tercer lloc, l'escola s'ha defonamentar en principis igualitaris:tothom té el dret de rebre una educa-ció de qualitat en l'escola de la sevacomunitat i en la mateixa aula que elsseus companys i les seves companyesde la mateixa edat. Això no vol dir,però, que tots s'hagin de tractar igual,com si no fossin diferents, sinó quetots han de ser tractats tenint encompte, precisament, les seves dife-rències, allò que necessita específica-ment cadascú. Cal una escola capaçd'ensenyar de forma personalitzada,ajustada a les característiques i neces-sitats de cadascú.
En quart lloc, s'ha de crear un am-bient propici a les classes per propor-cionar les condicions pràctiques peraprendre; s'han d'organitzar les acti-vitats d'aprenentatge i els recursos dis-ponibles de manera que els estudiantsno solament tinguin l'oportunitat d'a-prendre el que els ensenyem, sinó quetambé trobin la motivació necessàriaper fer-ho. Això és més factible si elprofessorat compta amb el suport i lesaportacions dels pares i de les mares idels altres membres i institucions de lacomunitat. L'escola és un recurs mésque la comunitat té per educar i en-senyar els seus membres més joves.Per tant, tota la comunitat ha de col·la-borar amb els mestres i els professorsen l'assoliment d'aquesta doble fita.Una escola que no es treu ningú de so-bre, que acull a tothom i en la qual to-thom troba la resposta a les seves ne-cessitats, només és possible si els
mestres no són els únics responsablesde tirar-la endavant, si no se la sentenseva, a més dels mestres, tots els mem-bres de la comunitat, començant pelsmateixos estudiants, les famílies, elsveïns del poble i del barri…
Finalment, en cinquè lloc, l'escolaha de preparar per a la cooperació i noper a la competició. Quan es fa aquestaafirmació, sovint surt algú que no hoacaba de veure clar, perquè la societatés cada vegada més competitiva i nopodem educar innocentment nens inenes que vagin pel món “amb un lliria la mà”, com “xais” en un món de“llops”… La societat ho ha estat sem-pre, de competitiva. Sí que és veritat,però, que això es posa més de manifestquan s'exalcen per damunt de tot elsinteressos individuals. L'èmfasi que lasocietat actual posa en la competicióha dut a valorar l'excel·lència de tal ma-nera que per assolir-la cal triomfar so-bre els altres, de manera que, des deben petits, els nens i les nenes han d'a-prendre a no ser “dèbils” i a no “deixar-se guanyar” pels altres. Els estudiantses graduen amb el convenciment queser “intel·ligent” significa ser el “nú-mero u”... Una dotzena d'anys d'esco-larització obligatòria sovint no és sufi-cient per desenvolupar en elsestudiants la generositat ni el compro-mís per al bé comú... Davant d'això, al'escola, la cooperació, més que mai,ha d'estar per damunt de la competi-ció. L'escola ha d'ensenyar a compartiri a cooperar amb els altres, tenint curade l'afecte mutu, la satisfacció i l'èxitde tots.
Valguin aquestes notes com a refle-xió, ara que fa trenta anys que vacomençar a Vic la formació de mes-tres, i en el moment que, davant delsnous estudis de grau, ens hem de plan-tejar l'escola que volem afavorir, desempre i d'ara en endavant també, i laformació que hem de donar als mes-tres i a les mestres que l'hauran de ferpossible.
Pere Pujolàs i Maset. Degà de la Facultat d'Educació
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC24
La primavera de l'any 1987 s'iniciava elprocés de gestació de l'Escola Universi-tària d'Estudis Empresarials d'Osona(EUEEO), que s'afegia al projecte derestauració dels Estudis Universitarisde Vic iniciat des de feia just una dè-cada de la mà de l'Escola de Mestres, ipoc després que s’hi incorporés l'Es-cola Universitària d'Infermeria (1985).El primer curs de la diplomatura deCiències Empresarials, adscrita a laUniversitat de Barcelona, va comen-çar amb empenta sota la direcció de Jo-sep Terradellas (1987-1994). La primerapromoció la integraven 225 estudiants i17 professors i professores. Ben aviat esvan fer passos ferms cap a la interna-cionalització de l'EUEEO. El curs1990-1991 s'encetava el programa d'in-tercanvis amb universitats europeesque atorgava als graduats el DiplomaEuropeu de Gestió Internacional.
Any rere any creixia el nombre dematriculats i amb ells el cos de profes-sors i els equipaments. El curs 1994-1995 hi havia a l'entorn de 1.300 estu-diants inscrits. Coincidia amb el relleude la direcció, des d'aleshores encapça-lada pel Dr. Joan Carles Suari (1994-1997), que va viure el cant del cigne enl'evolució de la demanda de la diplo-matura de Ciències Empresarials.Aquest fet va esperonar la diversifica-ció dels ensenyaments, de forma que elcurs 1996-1997 s'iniciava la imparticióde la llicenciatura d’Administració iDirecció d'Empreses i tant la formaciócontinuada com la transferència delconeixement van rebre un fort impuls.La reorientació del centre es reflectiaen la nova denominació de Facultat deCiències Jurídiques i Econòmiques(FCJE).
L'any 1997, la FCJE es traslladava alnou edifici F, coincidint amb l'aprova-ció de la Universitat de Vic per part delParlament de Catalunya. Es produïa al-hora el relleu en la direcció de la Facul-tat, encapçalada pel Dr. Josep Burgaya(1997-2003) com a nou degà, sota elmandat del qual es va iniciar la diplo-
matura en Turisme (1998-1999) i la lli-cenciatura en Publicitat i Relacions Pú-bliques (2001-2002). Amb la incorpora-ció d'aquest darrer ensenyament, laFacultat iniciava un canvi de rumb ambla incorporació de l'àrea del coneixe-ment de la comunicació, que sumat alsoriginaris ensenyaments d'economia iempresa van generar un binomi inèditen el panorama universitari català i es-panyol. L'any 2002 canviava la deno-minació del centre, que passava a dir-seFacultat d'Empresa i Comunicació(FEC), atenent a la nova realitat. Deforma progressiva, durant el deganat dela Dra. Manuela Bosch (2003-2006),es van desplegar les noves llicenciaturesde Periodisme (2002-2003) i de Comu-nicació Audiovisual (2003-2004). Aixímateix, es posaven les bases per al des-plegament de la recerca i la transferèn-cia del coneixement a través dels grupsde recerca i dels departaments. La vo-cació internacionalitzadora de la Facul-tat prenia volada amb l'oferta d'un cursd'estiu a estudiants de la Beijing UnionUniversity de la Xina, punta de llançade l'expansió cap a altres continents.
Vint anys després de la seva funda-ció, la FEC ha assolit la seva majoriad'edat. L'oferta acadèmica reglada estàconformada per sis titulacions i duesdobles titulacions que segueixen apro-ximadament 1.200 alumnes; en el sidels cinc departaments que enquadren150 professors despleguen la seva acti-vitat vuit grups de recerca reconegutsper la UVic; l'Àrea de Relacions Inter-nacionals té signats convenis de col·la-boració docent amb una trentena d'u-niversitats d'arreu d'Europa, peròtambé d'Amèrica i d'Àsia, d'on proce-deixen la seixantena d'estudiants Eras-mus; l'Àrea de Pràctiques laborals tésignats convenis amb unes 300 empre-ses d'arreu de Catalunya i de l’estran-ger, que acullen uns 250 estudiants enpràctiques cada curs. Són alguns exem-ples quantitatius que dimensionen l'ac-tivitat i l'orientació de la FEC avui.Gràcies al treball diari del professorat,
del personal d'administració i delsequips directius, la FEC ha sabut evo-lucionar fins a trobar el seu lloc en elpanorama universitari català. Un pro-cés de maduració que garanteix la qua-litat docent i de recerca.
El futur de la FEC durant el properquinquenni passa indefugiblement pertrobar l'encaix en el nou Espai Euro-peu d'Educació Superior, excel·lir endeterminades línies de recerca, estrè-nyer la col·laboració amb els agentseconòmics i socials del nostre territorid'influència, cohesionar la marca i lacultura de la Facultat i, finalment, mi-llorar en els processos de gestió i de co-municació interns. De moment estemtreballant en la implantació de la novametodologia docent del crèdit euro-peu, en la proposta de set estudis degrau, hem iniciat –conjuntament ambl'EUCS– el primer màster oficial de laUVic en Comunicació i Gastronomia,tenim prevista la impartició de tresnous programes oficials de postgrau,preveiem el reconeixement d'excel·len-cia per part de la Generalitat de Cata-lunya dels grups de recerca en Interac-cions Digitals (GRID) i en Distribucióde la Població, Activitat i Renda(DPAR) i estem convençuts de la po-tencialitat de la col·laboració Universi-tat-Empresa.
Quan l'any 2012 la FEC comme-mori els vint-i-cinc anys del seu naixe-ment, desitgem que tot l'esforç i la il·lu-sió esmerçats per aconseguir elsobjectius traçats es vegin recompen-sats.
Vint anys de la FEC, un projecte arrelatamb projecció cap al futurDr. Santi Ponce Vivet. Degà de la FEC
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 25
Les paraules que se’m demanen ambmotiu del 10è aniversari de la Uni-versitat de Vic han de ser necessària-ment de felicitació i de joia. Per lapròpia existència, pels 10 anys transco-rreguts i per la feina feta.
La Universitat de Vic és un cas dife-rent al de les universitats públiques. Laseva creació va ser fruit de la iniciativaprivada i de la pública, de la ciutat deVic i d’Osona, amb una important im-plicació municipal a través del seuAjuntament. És un exemple de coope-ració entre públic i privat, amb la par-ticipació d’institucions i del teixit em-presarial.
En un país on la iniciativa privada,ja sigui empresarial, professional o cí-vica, ha tingut sempre tant de pes i haestat motor de moltes realitats, no faestrany un fet com el que va fer néixer
la vostra universitat. Un model de ges-tió en el qual cadascú aporta el millorde si mateix i en rep uns fruits que re-tornen a la societat.
Quan la iniciativa va quallar i elParlament de Catalunya va reconèixerla Universitat de Vic es recuperaven elsestudis universitaris que la capital d’O-sona havia tingut segles enrere. Lla-vors, el nostre país ja gaudia d’un sis-tema universitaris estès en el territorii present només en ciutats episcopals.
La nova universitat va donar conti-nuïtat i projecció a uns estudis que s’-havien començat a impartir el 1977, ique amb el reconeixement de seu uni-versitària pròpia es van poder ampliari potenciar.
I s’ha fet camí amb noves titula-cions i noves especialitats. Amb mésestudiants i professors, molts dels
quals deuen haver estat estudiant a lesvostres facultats i escoles.
A Catalunya s’ha anat consolidantla idea que el sistema universitari hade promoure la cooperació entre lesuniversitats, buscant l’optimització derecursos i potenciant de cada universi-tat aquelles titulacions i departamentsen els quals pot trobar l’excel·lència.Les universitats, una a una, no han depretendre tenir una oferta exhaustiva.Tampoc poden ser excel·lents o capda-vanteres en tot, però sí que han d’optarper allò que les fa singulars, i per allòque l’entorn professional i empresarialn’espera.
Amb el meu reconeixement i el delGovern de Catalunya per la feina feta,us encoratjo i us emplaço a afrontaraquests nous reptes.
Salutació del Molt Honorable Presidentde la Generalitat de CatalunyaJosé Montilla. President de la Generalitat de Catalunya
Vista aèria de la Universitat de Vic.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC26
Com a conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa voldria felicitar laUniversitat de Vic amb motiu del desèaniversari del seu reconeixement coma universitat per Llei del Parlament deCatalunya. Amb la perspectiva delsdeu anys transcorreguts, podem afir-mar que s’han aconseguit globalmentels principis i els objectius que s’esta-blien en el preàmbul d’aquesta Llei ipels quals es va efectuar aquest reco-neixement: inspirar-se en els valors dela pedagogia catalana en clara sintoniaamb la realitat social i territorial i fona-mentant-se en una activitat docent ide recerca de qualitat, entre altres. Amés, avui la ciutat de Vic no es pot des-lligar de la repercussió que ha tingut lapresència de la Universitat en la sevavida ciutadana.
El creixement del projecte univer-sitari de Vic és remarcable en aquestperíode. A tall d’exemple, el curs 1996-97 els Estudis Universitaris de Vic ofe-rien vuit titulacions homologades(dues llicenciatures, tres diplomaturesi tres enginyeries tècniques). A horesd’ara, la Universitat de Vic comptaamb una trentena de titulacions ho-mologades i, a partir del curs 2007-08,oferirà, en el marc de la seva programa-ció de postgrau, cinc màsters oficials, a
més de participar en alguns màsterscoordinats per altres universitats.
Precisament, al llarg d’aquests deuanys, no tan sols hem vist créixer elprojecte de la Universitat de Vic, sinóque s’ha produït una transformació delpanorama universitari tant a Catalunyacom a tot Europa. L’any 1999, dos anysdesprés del “naixement” de la Univer-sitat de Vic, s’acordava a la ciutat deBolonya una declaració –subscrita ini-cialment per 29 estats i ara ja per mésde 40– en la qual es definien els ele-ments constituents de l’educació su-perior que necessita Europa. Com ésben conegut, els eixos d’aquesta decla-ració són ambiciosos, però alhora moltsimples: adopció d’una estructura detitulacions comparable a tot el conti-nent que permeti millorar l’ocupació ienfortir la competitivitat del sistemad’educació superior europeu; promo-ció de la transparència i la mobilitat;cooperació entre institucions per a as-segurar la qualitat dels programes d’es-tudi, entre altres.
La Universitat de Vic, mitjançantel seu Pla Estratègic 2005-2010, pro-jecta desenvolupar les línies de treballque deriven dels principis de la decla-ració de Bolonya, cosa que es pot sin-tetitzar en els cinc punts que recull l’a-
partat relatiu a la Visió d’aquest Pla:vocació europea i universal des de lesarrels catalanes; singularització a tra-vés de l’especialització i la qualitat;projecte personal d’aprenentatge cen-trat en l’estudiant, universitat amb vo-cació de servei públic i compromís dela Universitat amb la societat i el terri-tori. Són aquests cinc eixos els queconstitueixen els ingredients essen-cials del projecte de la Universitat deVic per als propers anys; eixos quecompten amb la plena complicitat perpart del departament d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generali-tat de Catalunya.
La construcció d’un projecte de l’a-bast d’una universitat no es pot em-prendre sense el compromís de lesmoltes persones que hi han contribuït.Per tant, la felicitació que formulava alcomençament a la Universitat de Vic,com a institució, l’adreço també a totsels professors, personal d’administra-ció i serveis i estudiants que hi han en-senyat, investigat, treballat, estudiat o,simplement, participat en activitats dediversa mena. Entre aquestes persones,cal consignar els noms dels tres rectorsque ha tingut la institució al llargd’aquests deu anys: Ricard Torrents(1997-2002), rector fundador que vaacompanyar les primeres passes delprojecte; David Serrat (2002-2006), elrector que va aprofundir el procés d’a-daptació de la universitat a l’espai euro-peu d’educació superior i va completarel disseny del pla estratègic 2005-2010;en darrer lloc, Assumpta Fargas (2006),primera rectora, que ha pres el testimo-ni amb el repte de consolidar la Univer-sitat de Vic en el moment decisiu detransformació de les estructures uni-versitàries en el marc de l’espai europeud’educació superior.
Sens dubte, tots els que han parti-cipat en la construcció d’aquesta Uni-versitat poden estar satisfets del camírecorregut, però és ben clar que calcontinuar avançant per a aconseguir laplena consolidació.
La Universitat de Vic: de l’èxit local a laconsolidació europeaJosep Huguet. Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
Saló Estudia 2007
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 27
Felicitats, Universitat. Felicitats, Vic
La ciutat de Vic està d’enhorabonaperquè la seva universitat ha complert10 anys. Una dècada amb el ple reco-neixement de les seves titulacions uni-versitàries que se sumen a molts anysmés d’estudis superiors adscrits a al-tres universitats catalanes. De fet,l’embrió es va posar l’any 1977 quan esva crear l’Escola de Mestres d’Osona,amb seu al Col·legi de Sant Miquel,que es va convertir l’any 1986 en Estu-dis Universitaris de Vic.
Vic és una ciutat institucionalmentforta i amb una llarga història. L’apro-vació de la Llei de reconeixement de laUniversitat de Vic el maig de 1997, vasuposar la consolidació d’un projecteimportant per a la nostra ciutat, per ala nostra comarca i per a tot Catalunya.
Que Vic tingués universitat era elsomni de moltes persones que volíemuna ciutat amb més personalitat, amb
una projecció intel·lectual i acadèmicarecuperada del passat, amb un fortmotor per a la nostra economia i ambun argument de pes institucional perdefensar la capitalitat de Vic davantd’altres ciutats de la Catalunya cen-tral.
Aquest somni es va convertir en re-alitat i, alllarg de 10 anys, hem tingut lagran sort de veure’l créixer, dia a dia,amb l’esforç compartit de molts pro-fessionals que han tingut el compro-mís de tirar-la endavant, en diferentsetapes. A tots ells els vull fer arribar elmeu agraïment. Sense ells,segura-ment, la universitat, ara per ara, no se-ria possible.
Com a alcalde i com a president dela Fundació Universitària Balmes, nohe defallit mai en la lluita per fer reali-tat aquesta Universitat que, anys en-rere, no era pas fàcil de materialitzar i
molt menys de construir amb la soli-desa sobre la qual s’aixeca.
L’Ajuntament de Vic ha fet un granesforç per fer possible aquesta institu-ció amb l’aportació de molts dels edi-ficis que l’acullen. Ha estat un eforçconscient, un esforç que ha necessitatla col·laboració de moltes altres insti-tucions i empreses per tirar endavant.
Ara el futur es planteja amb noushoritzons tant a nivell acadèmic comde ciutat. Una implicació més de Vic ide la comarca amb la universitat seràun gran Parc Tecnològic on empreses imón acadèmic puguin treballar colze acolze i potenciar de forma clara aquestbinomi.
Per tant, només em resta felicitarefusivament la ciutat de Vic per teniraquesta universitat, i a la universitatper tenir una ciutat que li fa costat diaa dia.
Jacint Codina i Pujols. Alcalde de Vic i president de la FUB 1995-2007
Enric López, Jaume Puntí i Ricard Torrents descobreixen la retolació de la Universitat de Vic (21 de maig de 1997).
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC28
Salutació d’Antoni Giró, rector de la UPC
En la vida de les persones, celebrar anysha de ser sempre una bona notícia. Enla vida de les institucions, especialmentde les acadèmiques, els aniversaris són,a més, signe de vitalitat, de projectesassolits, de reptes, d’il·lusions. La Uni-versitat de Vic arriba enguany al seudesè aniversari. Possiblement es tractad’una xifra curta en la història d’unainstitució, però també és temps sufi-cient per adonar-nos que aquell projec-te que es va posar en marxa a partird’unes bones arrels –com ho erenl’Escola de Mestres i altres centres ads-crits–, sigui avui una realitat inqüestio-nable al servei d’una part de Catalunya,a voltes massa oblidada.
En qualsevol cas, si per a tothom ésuna bona notícia aquests primers deuanys de la Universitat de Vic, encara hoés més per a aquells que hi tenim unavinculació especial, com és el meu cas.
I és que jo, com a director general deRecerca del DURSI que era aleshores,vaig tenir la sort de viure molt de propla posada en marxa de la UVic i de par-ticipar de la il·lusió que en la institucióuniversitària naixent havia posat l’e-quip de persones que, sota el lideratgede l’aleshores rector Ricard Torrents,encapçalaven el projecte. Això no obs-tant, la meva relació amb la UVic s’ha-via d’ampliar encara més quan després,en qualitat de director general d’Uni-versitats, vaig assumir la vicepresidèn-cia del Patronat i vaig participaractivament en l’elaboració dels seus es-tatuts una vegada la Generalitat de Ca-talunya es va incorporar als seus òrgansde govern. Recordo a més, i amb unagran satisfacció, el dia que se’m va con-cedir la Medalla de la Universitat; ungest que sempre he agraït i pel qual es-tic plenament reconegut a la UVic.
Avui, des del meu càrrec de rectorde la Universitat Politècnica de Cata-lunya, em correspon escriure aquestesbreus ratlles que, necessàriament, hande ser de felicitació i d’encoratjament.De felicitació, d’una banda, per la bonafeina feta; de l’altra, per la voluntat deservei que sempre ha presidit l’actua-ció de la UVic. D’encoratjament per a
treballar amb més ganes, si cal, decara al futur; un futur que es presentaple d’incerteses, però, per això mateix,també d’oportunitats que, n’estic con-vençut, la UVic sabrà aprofitar i, d’a-questa manera, enfortir els seus tretsdiferencials de qualitat dins del sis-tema universitari català.
Endavant, doncs, amb aquest pro-jecte i que molts anys més amb els seuscorresponents èxits se sumin als queara tenim el goig de celebrar.
Ben cordialment
Antoni Giró Roca. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 29
Els millors anys de la meva vida
Quan vull esvadir-me del soroll, quanvull desconnectar del dia a dia estres-sant, tanco els ulls i penso en la Planade Vic, en els inoblidables momentscompartits durant tota la carrera, enles festes universitàries, en els amicsnascuts d'aquella experiència…
Mai no hauria pogut predir comcanviaria la meva vida un cop presa ladecisió de cursar els meus estudis a laUniversitat de Vic…
Vaig emancipar-me als 18 anys, peròen tan sols 6 mesos vaig madurar mitjavida envoltada dels que en aquell tempseren els meus nous amics i que ara hanesdevingut els meus millors amics.
De seguida vaig enamorar-me de laciutat de Vic i de la seva gent, dels sin-gulars carrerons dels casc antic, delsinterminables cafès a la Plaça, del mer-cat del dissabte...
Varen passar molts dies d'estudi,moltes hores de biblioteca i, és clar,també moltes festes universitàries, pe-rò finalment el destí va aparèixer depuntetes en el transcurs d'una classe deMàrqueting Sectorial i l'atzar va propo-sar un grup de treball... en qual vaig co-nèixer l'amor de la meva vida amb elqual avui comparteixo feliçment el diaa dia.
El nostre millor record és reviureplegats el dia del nostre casament, queevidentment no es podia celebrar en-lloc més que a la ciutat de Vic. I va serentre les silencioses parets de la ma-jestuosa catedral on es va forjar aquestintens sentiment que batega cada diamés fort al nostre cor.
D'aquesta unió, fruit del nostre pasper la Universitat, va néixer la nostraestimada filla, que descobreix ambil·lusió els racons del casc antic i com-parteix amb joia cadascuna de les esca-pades familiars a Vic.
Sònia Martí. Exestudiant d’Empresarials (Promoció 1993)
La Universitat de Vic és un dels projec-tes educatius i culturals més impor-tants concebuts durant el segle XX a lacomarca d'Osona. El seu restabliment,després d'haver estat clausurada pel reiFelip V al segle XVIII, era un acte dejustícia que expressava la voluntat de laciutat de Vic de continuar una tradiciómolt arrelada que ja venia dels anticsescriptoris medievals.
La Universitat és un projecte de fu-tur. Ha d'esdevenir un dels àmbits dedesenvolupament més importants delsegle XXI i entenem que qualsevolprojecte lligat als àmbits culturals ieducatius i també socials i empresa-rials que es desenvolupi a Osona ha detenir en compte la Universitat de Vic.
Caixa Manlleu és conscient del pa-per fonamental que juga i ha de jugar laUniversitat, i per això hi ha col·labo-rat des dels seus inicis, quan encaraeren els Estudis Universitaris de Vic.Fa 16 anys es va iniciar la col·laboracióamb una dotació de beques per als es-
tudiants dels Diplomes Degi (diplomaeuropeu de gestió internacional) del’Escola Universitària d’Estudis Em-presarials d’Osona, un dels centres delsEstudis Universitaris, embrió de l'ac-tual Universitat, fins a les posteriorsBeques Erasmus, i ara amb les Bequesde Mobilitat que faciliten que els estu-diants puguin dur a terme estudis otreballs en universitats o centres depaïsos de tot el món. Des d'aquella pri-mera col·laboració s'han multiplicat elsprojectes de tot tipus que han comptatamb el nostre suport i la nostra parti-cipació.
La col·laboració i l’entesa entreambdues institucions és ja de moltsanys i s’exemplifica, per exemple, ambel fet que prop d'un centenar d'emple-ats de Caixa Manlleu han estat estu-diants de la Universitat de Vic i queuns 300 alumnes de la Universitat hanfet les seves pràctiques d’estudis a lesnostres instal·lacions.
Vull, doncs, felicitar la Universitat
de Vic pels seus 10 anys d'història, i en-coratjar-la perquè actuï de forma de-cisiva en la transmissió del coneixe-ment a través de la docència i lainvestigació; en la tasca de formar per-sones que tinguin un paper actiu en lasocietat, tant a nivell professional coma nivell humà; formant també en elsvalors i els comportaments ètics i cí-vics i, en definitiva, participant en eldesenvolupament equilibrat del país.Des de Caixa Manlleu us farem costat.
Setze anys de col·laboracióJoan Contijoch Pratdesaba. President de Caixa Manlleu
Exposició de cartells de la UVic a la sala
d’exposicions de Caixa Manlleu.
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC30
Objectius assolits, reptes futursJoaquim Albareda. Historiador
No crec que sigui exagerat dir que, pro-bablement, el reconeixement de laUniversitat de Vic el maig del 1997 (alcap de dos-cents vuitanta anys de la su-pressió de les universitats catalanes perFelip V), és un dels fets més transcen-dentals per a la comarca d’Osona en elstemps contemporanis.
És clar que el reconeixement noqueia del cel: l’Escola Universitària deMestres Balmes havia iniciat el seufructífer camí el 1977 (un altre any aca-bat en 7!) i els Estudis Universitaris deVic van preparar bé el terreny i van es-devenir el precedent immediat de laUniversitat.
Al cap de moltes incerteses i entre-bancs que no van doblegar mai latenacitat dels promotors d’un projectetan ben travat, el somni es va fer reali-tat. Un projecte que va saber liderarRicard Torrents, acomboiat sempred’un equip humà tan eficaç com dis-cret, del qual, per esmentar un sol nom,recordaré el de l’inoblidable SegimonSerrallonga.
Avui, la Universitat de Vic, tan jovecom és, està ben consolidada. Es trobamagníficament arrelada al territori quel’ha vist néixer. Gaudeix d’un reconegutprestigi en determinats estudis, vells inous, que esdevenen autèntiques mar-ques de qualitat. L’increment del nom-bre d’estudiants matriculats en elsdarrers cursos, en un moment de des-cens generalitzat a Catalunya, és prousignificatiu de l’èxit de l’empresa. EumoEditorial i Eumogràfic són, sens dubte,marques emblemàtiques de la casa queenvegen les millors universitats. La ti-tularitat de la UVic i la forma de gestió,semipública, esdevé, també, una alter-nativa interessant davant els models ex-clusius (i antagònics) imperants. Perúltim, els relleus en el rectorat (RicardTorrents, David Serrat, Assumpta Far-gas, cadascun d’ells marcant una etapa iunes noves fites) constitueixen un sen-yal inequívoc de bona salut.
Pel camí han quedat els dubtes d’al-guns polítics locals (personatges benpoc emprenedors) sobre la viabilitatdel projecte, així com les desconfiancesd’altres polítics (nacionals) contraris a
un model que no seguia els cànons d’u-na universitat que només entenien enclau pública. Han quedat enrere, tam-bé, algunes manifestacions desencerta-des emeses per professors universitarisde Vic que criticaven, genèricament, launiversitat pública per la seva buro-cratització i espanyolització, així comd’altres veus que preconitzaven la con-versió de la Universitat de Vic en unamena de centre d’èlit. Ni una cosa nil’altra s’ajusten a la realitat. Ni tota lapública és una màquina anquilosada(ben al contrari: la competitivitat, al-menys en algunes universitats i enmolts estudis i departaments, és moltremarcable, malgrat els inconvenientsconeguts de la funcionarització), ni laUniversitat de Vic pot esdevenir uncentre privat d’elit a l’estil anglosaxó.Finalment, el sentit comú s’ha imposati, fruit d’un gran treball col·lectiu, laUVic ha trobat el seu camí i el seu espaien el sistema universitari català, ambuna ferma voluntat territorial.
En aquest moment d’incerteses queviu la Universitat europea (descens dematrícula, adaptació a les exigències delmercat de treball, aplicació de l’EEES,
priorització per part dels governants dela recerca tecnològica o aplicada i, en elnostre cas, entrada en vigor de la novallei universitaria espanyola…), cada cen-tre universitari ha de ser capaç, més quemai, de crear el seu espai diferenciat iexcel·lir-hi. En aquest esforç constantper mantenir el llistó alt, els reptes decara als propers anys són múltiples i di-fícils. És imprescindible que la Univer-sitat de Vic consolidi dos àmbits quesón fonamentals: la recerca i la forma-ció d’estudiants especialitzats. I ambmés raó des que s’han sentit veus quesostenen que cal limitar la funció de lesuniversitats territorials a l’àmbit de ladocència, cosa que significaria, ras icurt, una marginació que comprome-tria seriosament la raó de ser de la uni-versitat.
Però aquestes cabòries sobre el fu-tur immediat no han d’impedir que ce-lebrem amb joia la commemoració delprimer decenni, una satisfacció que to-ta la comarca hauria de compartir amborgull. Perquè, sense cap mena de dub-te, avui per avui, la Universitat de Vic ésun dels millors actius de què disposa lacomarca d’Osona.
Saló Estudia 2007
CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 31
Deu anys d’Universitat, i més
Si hagués de sintetitzar en dues parau-les el que crec que signifiquen des d’unpunt de vista sociològic aquests pri-mers deu anys d’universitat a Vic, nodubtaria gaire. Sense aturar-me en ma-tisos i destriaments, deixaria anar, con-vençut, aquest parell de mots: joventuti coneixement. Qué més podia desitjarfa deu anys una població com l’oso-nenca, picada pel mosquit de l’envelli-ment i tocada de rutines socials i pre-judicis seculars?
En aquest lapse de temps que com-memorem deuen haver passat per launiversitat uns trenta mil alumnes i unmiler de professors. És gairebé tantagent com habitants tenia la ciutat deVic poc abans d’esdevenir università-ria. És cert que una proporció –decrei-xent!– d’aquests alumnes i professorsprovenen de la mateixa ciutat i co-marca; també ho és que n’hi ha moltsde repetits, no perquè repeteixin curs–que també passa– sinó perquè restendos, tres o més anys als rengles o tari-mes de les aules i, per tant, són comp-tats diverses vegades en les xifres queacabo de donar; també deu ser cert quen’hi ha que no són tan joves, ni tansans, ni tan lliures, ni tan treballadors,ni tan catalans, ni tan savis, ni tan bonspedagogs; és cert que… Sí, sí, tots elsatenuants que vulgueu, però ningú nopot negar que milers de joves que no hieren s’han instal·lat a viure a la ciutat icomarca i que encara més milers hi hanportat diàriament aires frescos des delsquatre punts cardinals, amb predominicreixent del sud. La proporció de jo-vent resident i transeünt ha estat in-comparablement superior a la que laciutat i la comarca haurien tingut sensela universitat. Admès això, qualsevolfamília sap amb una certitud incontes-table que la presència de jovent signi-fica vida, projectes, il·lusions, gatzara…i alguns conflictes, és clar.
Aquesta injecció de joventut no no-més ha inflat les aules i els laboratoris,també ha animat carrers i places, pi-sos, restaurants –menys que bars, pot-ser–, botigues i sales de festa i de joc.Ha omplert biblioteques, llibreries, es-
pectacles i terrenys esportius. A la uni-versitat i a fora s’han produit núvols decontactes, s’han nuat infinitat de rela-cions, s’han creat noves i complexesxarxes d’informació amb origens, des-tins i efectes absolutament inimagina-bles. No ens podem fer ni idea de laquantitat i diversitat d’intercanvis d’i-dees, sentiments, projectes i vivènciesque es produeix entre una massa de jo-ves per definició oberts, àvids de nove-tats, amb origens diferents i molt dis-tints projectes de vida i la repercussióde tot això en l’entorn.
Des del punt de vista receptiu LaPlana ha rebut una gran alenada d’airefresc en tots els ordres. I aixó sempre fabé. Però aquí sorgeix una pregunta in-evitable: què ha donat i dóna La Plana ila ciutat a aquesta massa de gent que larejoveneixen demogràficament, l’enri-queixen econòmicament i li encoma-nen vitalitat en tots els ordres?
Doncs bé, els dóna en primer llocallò que els impulsa a venir. La univer-sitat proporciona coneixements i títolsacadèmics. Socialment l’existència decentres universitaris avui és més im-prescindible que mai. Una de les carac-terístiques bàsiques de la nostra socie-tat i la nostra època és la irrupciótorrencial de nous coneixements. Nonomés en el camp de les dites ciències,
sinó també en el de les lletres, si en-cara es pot fer aquesta distinció. Uncentre universitari és un gran inventorde coneixement i un potent difusor deconceptes, teories, mètodes i tècni-ques. Això li atorga un paper primor-dial en la societat del coneixement.Però la universitat també dispensa tí-tols, cosa a vegades tant o més impor-tant que el saber en el nostre món ho-mologat, reglat, burocratitzat.
Sense espai per desenvolupar-ho,m’he de limitar a recordar insistent-ment que del restabliment de la uni-versitat a Vic se n’han beneficiat tant omés els propis que els forans, el pro-fessorat que l’alumnat, i que posar enmarxa i mantenir una maquinària comaquesta ha requerit i requereix un es-forç immens que algú o altre ha fet.
Els esdeveniments amb més im-pacte social els darrers anys a Osonahan estat la immigració extracomuni-tària, la universitat i l’eix transversal.Hi ha tanta coincidència cronològica igeogràfica entre aquests tres fets i éstanta la rellevància social que plegatshan tingut en la transformació de laciutat i comarca, que gairebé dubtoque se’n pugui commemorar un senseevocar els altres dos. Per això em pre-gunto per acabar,deu anys de què exac-tament?
Modest Reixach. Sociòleg
SÓN REBAIXES TOT L’ANY EN SERVEIS,ESPECTACLES I BOTIGUES!
El Carnet UVic de Caixa Manlleu etpermet obtenir descomptes engimnasos, òptiques, moda,perruqueries, viatges, cinema,esports, discos, llibres,fotografia… a més dels avantatgesque et proporciona en els serveisde la mateixa Universitat de Vic ide Caixa Manlleu.
MÉS QUE UN CARNET≥
