CAMPUS129

Revista de la Universitat de Vic juliol 2006

Carrer Sagrada Família, 7

Tel. 93 886 12 22

Fax 93 889 10 63

www.uvic.es

02Nou equip de rectorat

de la UVic

03Premis UVic per als

millors treballs de

recerca de batxillerat

04Una estudiant fa

d’intèrpret per a

Evo Morales

05Nominació Laus

per a la identitat

corporativa de la UVic

06Estudiants becats

pel festival

publicitari El Sol

07Edició del llibre

Comunicació Digital

08-09Assumpta Fargas,

primera dona

rectora de la UVic

(foto de portada)

10Rafael Subirachs

reivindica les grans

obres musicals

11Medalla de la UVic

per a Jordi Pujol

12Músiques, una

mostra d’art

enriquidora

13Dos estudiants de

Publicitat guanyen

el premi Joves Talents

de Diagonal Mar

14Glòria Rocafiguera

i la documentació

a TVC

15Novetats

d’Eumo Editorial

Fo

tog

rafi

a:

Ca

roli

na

Va

lle

(S

AV

)

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC02

El juny d’aquest any acabaven els quatreanys de mandat del Dr. David Serrat coma rector de la UVic.

A la convocatòria d’eleccions s’hi pre-sentaren dues candidatures, la de la Dra.Assumpta Fargas, degana de la Facultatd’Educació, i la del Dr. Pere Quer, vice-rector d’Afers Acadèmics.

Era la primera vegada en la seva curtahistòria que la Universitat de Vic haviad’elegir un rector d’entre dos candidatsde la mateixa universitat.

El 3 de maig el Patronat va escoltar lesdues candidatures i va presentar Assump-ta Fargas com a candidata a rectora perals propers quatre anys.

El 8 de juny la candidata Assumpta Far-gas va presentar el seu programa i l’equipque l’ha de fer possible al Claustre de laUniversitat.

L’equip de rectorat quedava conformatpel Dr. Carles Torres com a vicerectord'Ordenació Acadèmica i Professorat; elDr. Robert Ruiz com a vicerector de Re-cerca i Transferència de Coneixement; laprofessora Montserrat Faro com a secre-tària general; la professora MontserratVilalta com a delegada de Relacions Ins-titucionals; el professor Joan Masnoucom a adjunt a la rectora per a la Forma-ció Continuada i la Comunitat Universi-tària, i de gerent el Sr. Antoni Uix.

El 14 de juny el Patronat de la FUB vanomenar el nou equip rectoral i el 21 dejuny va tenir lloc l’acte de presa depossessió del càrrec.

Nou equip de rectorat de la

Universitat de Vic

El nou equip de rectorat de la Universitat de Vic que va prendre possessió el dia 21 de juny .

Els tres primers rectors de la Universitat de Vic, Assumpta Fargas en primer terme, David Serrat i

Ricard Torrents.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 03

El 8 de juny es van lliurar els PremisUVic als millors treballs de recercad’estudiants de Batxillerat 2006. Enaquesta vuitena edició, s’hi han presen-tat un total de 152 treballs (17 treballsmés respecte l’edició passada) proce-dents de 74 centres de secundària.

Es van premiar un total de 22 treballsde 18 centres diferents realitzats per23 persones. La convocatòria era per aquatre modalitats: Abraham Cresques(àrea cientificotècnica, dotat amb1.500 ¤); ha rebut 64 treballs. NarcísFeliu de la Penya (àrea humanística,dotat amb 1.500 ¤); ha rebut 58 tre-balls. Ferran Sors (àrea artística, dotatamb 1.500 ¤); ha rebut 27 treballs.Osona Contra el Càncer, dotat amb600 ¤; ha rebut 3 treballs.

Aquesta és la convocatòria més anti-ga de les que fan les universitats catala-nes. Els guanyadors i guanyadores de

premis i accèssits són: Alba Sala More-ra, Ingrid Jiménez Cazorla, Santi JordàCubí i Jordi Vilaró Tió, Judit Carde-llach, Eli Camprubí, Mar GonzálezGarcia, Laia Sallés Vilaseca, AlbertBrugués Davi, Anna Carro Legazpe,Bernat Balsells Vives, Marisol Rames

Clota, Núria Pereira, Martí RodriguezFranch, Elisabet Valls Trepat, LauraArrey Tané, Nuria Riera Sagalés, Hele-na Vilar Bofill, Mireia Solerdecoll Ari-many, Marta Martí Dausà, CarlaMaideu Roquer, Mercè Pujades Bartési Abel Rubió Serrat.

Premis UVic als millors treballs de recerca de batxillerat

Enmig de les moltes notícies que gene-ra la universitat, enmig de la infinitatd’actes, celebracions, conferències, lli-çons, eleccions i reunions que es fan ies desfan, aquest curs haurà tinguttambé un petit espai per a la música.Un espai que, sense grans pretensions,haurà estat significatiu pel que repre-senta de donar a aquesta manifestacióartística una rellevància especial i nomassa habitual en la quotidianitat de lavida a la universitat.

En primer lloc la 2a Mostra d’Art dela UVic que durant una setmana ha fetemergir propostes i activitats presents

en la vida d’alumnes, professors i treba-lladors de la casa sovint ocultes en la re-lació social de la vida acadèmica.Descobrir que a l’aula hi ha un com-pany que toca en un conjunt de rock ode música tradicional, saber que un al-tre fa de discjokei els caps de setmanao que aquell professor canta en una co-ral, saber en definitiva que no noméssom consumidors de música sinó que,molt més freqüentment del que enspensem, per un cantó o altre, som pro-tagonistes, intèrprets i creadors. I totaixò manifestar-ho durant uns dies talcom acostumem a fer els músics, es-pontàniament, sense cap altre interèsque quatre olives i una copa de cava,només per la satisfacció de fer música iviure la música amb els amics i, enaquesta ocasió, amb la universitat onpassem una bona part de la nostra vida.Ha estat doncs un encert la iniciativa iun èxit el resultat.

En segon lloc l’homenatge que laUniversitat d’Estiu ha fet, en la sevainauguració, al músic vigatà Rafael Su-birachs, homenatge merescut on el sa-ber universal i la ciència que representala universitat van ser al costat de l’artmés intangible personificat en la figuradel compositor i cantautor vigatà. No-vament celebrem aquesta iniciativaque haurà donat protagonisme en unany, especialment musical per la com-memoració dels dos-cents cinquantaanys del naixement del geni de Salz-burg, a dues activitats al voltant de lamúsica a la UVic.

Tant de bo, de tant en tant, tinguemtemps, com hem fet aquest any, percantar, fer i viure la música també a launiversitat... ah! i no cal dir que si a al-gú, sentint cantar els amics, li ha nascutel cuquet de venir a la Coral Università-ria, només ha de pensar-hi quan faci lamatrícula i serà molt benvingut.

Sebastià BardoletFacultat d’Educació

Música a la Universitat de Vic

Fotografia de grup dels guanyadors amb el rector de la Universitat de Vic, Dr. David Serrat.

Edita: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic. Redacció: Manuel Llanas, Teresa Lleopart, Mercè Rocafiguera, Carlos Scolari i Miquel Tuneu. Fotografies:Servei d’Audiovisuals de la UVic. Disseny: Eumogràfic. Imprès a: Novoprint. D.L.: B-40.564-90

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC04

Màster en Educació Infantil

de l'ISEP

L'Institut Superior d’Estudis Psicològics

(ISEP) oferirà el proper curs acadèmic

2006-07 el Màster en Educació Infantil,

un programa d’especialització adreçat a

psicòlegs, pedagogs i mestres que

vulguin formar-se en l’àmbit de la

primera infància. El curs es durà a terme

a la seu que la institució té a Euskadi i

compta amb el reconeixement de títol

propi de la Universitat de Vic, com altres

màsters i postgraus de l’ISEP.

Mor Ramon Montanyà,patró de la FUB

El dia dos de juny va morir a l’edat de

seixanta quatre anys el Sr. Ramon

Montanyà, patró i assessor jurídic de la

Fundació Universitària Balmes,

exalcalde de Vic durant dues

legislatures i impulsor destacat dels

Estudis Universitaris de Vic en la seva

època d’alcalde, i de la Universitat de Vic

posteriorment, des dels seus càrrecs de

patró i d’assessor jurídic de la FUB.

Ramon Montanyà era també assessor

jurídic de les empreses Eumogràfic i

Eumo Editorial.

La ja llicenciada en Traducció i Inter-pretació per la Universitat de Vic,Ester Ribas, va fer pràctiques en elsseus darrers mesos d’estudiant com aintèrpret a les Nacions Unides a Viena.Allí va entrar en contacte amb l’ambai-

xador de Bolívia a Viena, el qual li vaproposar de treballar com a intèrpretper al president Evo Morales durant laCimera de Presidents que es va cele-brar a Viena de l’11 al 13 de maig. Laseva tasca va consistir a fer d’intèrpretper al president del castellà a l’anglès iviceversa.

L’experiència va ser altament valo-rada per l’ambaixada, i posteriormentja ha dut a terme altres feines d’in-terpretació per al govern de Bolívia,per exemple durant la visita de dosdies que el ministre de l’Aigua AbelMamani va fer a Barcelona. La tascad’Ester Ribas en aquest cas va ser desuport i d’interpretació de castellà-català i viceversa.

Sembla que la seva feina amb elgovern bolivià tindrà continuïtat i ja lihan demanat d’exercir com a intèrpreti persona de suport per a Europa.

Una estudiant de la UVicfa d’intèrpret per a Evo Morales

La intèrpret Ester Ribas amb el president de

Bolívia Evo Morales a Viena.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 05

La identitat corporativa renovada dela Universitat de Vic, dissenyada perEumogràfic, va obtenir una nominacióen l’apartat de Gràfica i ComunicacióInstitucional en la 36a edició delsPremis Laus de la Comunicació i elDisseny que es concediren el dia 1 dejuny al Mercat de les Flors de Barce-lona i que reconeixen els millorstreballs de disseny gràfic i comunica-ció visual de l’Estat espanyol en eldarrer any.

El canvi d’identitat corporativa de laUniversitat de Vic es va iniciar a finalsdel curs 2004-05 i s’ha completat du-rant el curs 2005-06, fruit d’un encà-rrec de l’Àrea de Comunicació al’estudi de disseny Eumogràfic pel fetque la marca anterior (UV) coincidia

amb la d’altres universitats de l’Estat ies veia la necessitat de tenir una marcaque identifiqués amb claredat i senseambigüitats la Universitat de Vic.

El resultat va ser el logotip UVic,amb el distintiu ocasional de la U solaen vermell o sobre fons vermell, l’apli-cació més vistosa del qual es dóna enles carpetes dels estudiants.

Eumogràfic ha obtingut també untrofeu Laus de Disseny Gràfic per alcatàleg d’art “El somni eròtic”, per alCentre d’Art la Panera de Lleida, llibrecaracterístic perquè es presenta ambtres sobrecobertes, i dues seleccionsper a catàlegs d’art “Muntadas. OnTranslation”, per al Ministerio deAsuntos exteriores y Cooperación, i“0-24h. Ignasi Aballí”, per al MACBA.

En aquesta edició dels Premis Lauss’hi van presentar 1.500 obres de 300autors, un 5% dels quals de fora del’Estat.

Nominació Laus per a la identitat corporativa de la UVic

Amb el títol de Catalunya durant el fran-quisme. Diccionari, la col·lecció “Referèn-cies” d’Eumo Editorial arriba al número46. L’obra és fruit del treball del Centred’Estudis sobre les Èpoques Franquista iDemocràtica (CEFID), de la UAB, queagrupa investigadors de diverses univer-sitats catalanes.

Amb aquest diccionari la col·leccióreferma l’objectiu d’oferir títols de refe-rència que puguin esdevenir material deconsulta obligada per a l’estudi de la his-tòria de Catalunya i per a la històriageneral, un dels blocs forts de l’editorial

de la Universitat de Vic. Adreçada a unpúblic interessat en la història, espe-cialment a l’universitari, la col·lecció–nascuda el 1987– abraça èpoques diver-ses i camps afins, com ara l’arqueologia, eldret, l’antropologia o la filosofia.

“Referències”, que gaudeix d’un pres-tigi reconegut entre historiadors, hapublicat obres d’Edward W. Said, JosepM. Fradera, Borja de Riquer, PereAnguera, Ernest Lluch, StéphaneMichonneau, Josep M. Salrach, JosepPich, Ferran Requejo, Paul H. Freedman,Albert García Espuche, Joan FusterSobrepere..., sobre temes que sovint hanestat un èxit de lectura: des dels primerscomte-reis a les relacions entre els indus-trials catalans i el franquisme, passant perla Barcelona sota l’estat centralista delXIX, per Jaume Balmes, per una anàliside la darrera etapa de Francesc Cambó,per una investigació sobre l’austriacisme

català arran de la guerra de Successió,per les diverses formes d’autogovern almón, etc.

Sota l’impuls i la direcció de l’historia-dor Joaquim Albareda (UPF), “Re-ferències” compta amb l’assessoramentd’Àngel Duarte i Anna M. Garcia Rovira(UdG), Xavier Gil (UB), Imma Ollich(UB) i Miquel Tuneu (UVic), acompan-yats, fins al 2001, pel poeta i professor dela UVic Segimon Serrallonga.

En l’àmbit de la geografia i la història,la col·lecció conviu amb d’altres d’Eumo,com “l’Entorn”, de monografies locals,dirigida pel mateix Joaquim Albareda, elqual codirigeix amb Josep Fontana lacol·lecció “Jaume Caresmar”, de textos idocuments inèdits o de difícil accés peral coneixement de la història de Cata-lunya, o bé com la “Biblioteca d’Històriade Catalunya”, en coedició amb PagèsEditor.

Eusebi CorominaEditor literari d’Eumo Editorial

“Referències” Una col·lecció de consulta obligadaper conèixer la història

Natàlia Gonzàlez i Albert Cano en el moment de

recollir el trofeu Laus concedit a l’estudi

Eumogràfic de la Universitat de Vic.

Fo

to:

Xa

vi

Pa

dró

s

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC06 CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC

En el número anterior del Campus pro-metíem una sèrie d’articles sobre els or-ganismes modificats genèticament.Ens ha semblat interessant d’iniciar l’a-nàlisi fent un sondeig a l’opinió del ca-rrer per evitar perdre el contacte ambles preocupacions reals de la majoria dela població. Aquí presentem els resul-tats d’una enquesta feta sobre una mos-tra de 244 persones, resposta per un 55,1% de dones i un 44,9% d’homes de totala franja d’edats i professions d’entre elsquals destaquen un 36,7% d’estudiants.

D’entrada observem que un 63,7%dels enquestats ha sentit a parlar de labiotecnologia, per bé que un 40,8% re-

coneixen que no saben què és o comdefinir-la, un 19,6% creuen saber-hoperò escullen la definició errònia i un30,6% escullen la correcta quan se’lsdeixa escollir entre tres opcions de lesquals només una és correcta. Fa deuanys als EUA un 49% de la poblaciócreia saber què era la teràpia gènicaaplicada a humans, i un 68% havia sen-tit a parlar del projecte Genomà Humà.En la nostra enquesta un 77,3% dels en-questats saben que l’enginyeria genèti-ca es pot aplicar a animals i vegetals, iun 75’4% escullen una de les dues op-cions correctes de quatre possibles perdefinir els aliments transgènics. Glo-balment es pot concloure que el grau deconeixement és força elevat.

En preguntar-los l’opinió sobre labiotecnologia, un 63,6% respon que lisembla bé que s’hi treballi i que esperenque ens pugui ajudar a resoldre proble-mes, mentre que un 10,9% considera

que s’investiguen coses que ens perjudi-quen. Aquestes dades evidencien unaprogressió vers l’acceptació quan lescomparem amb les de l’Eurobaròmetrede l’any 1996 en el qual el 50% dels eu-ropeus creien que la biotecnologia mi-lloraria la seva qualitat de vida, mentreque un 15% creia que l’empitjoraria. Enuna pregunta més delicada, el 17,3% delsenquestats estan a favor o molt a favordels aliments transgènics, mentre queun 28,2% hi estan totalment en contra.Aquí el grup majoritari, un 43,6%, no téuna opinió definida o polaritzada.

Des del nostre punt de vista obser-vem una població bastant madura, ambun coneixement del tema força bo, nomassa entusiasmada per les aplicacionsen el camp de l’alimentació i que, encanvi, saben que la biotecnologia estàrelacionada amb l’estudi de les malal-ties, un 74,5%, i n’espera millores per albenestar general.

Jordi PlanasA partir del treball de les

estudiants Anna Blancafort,

Alba Crespi i Judit Solà

Estudiants becats pelfestival publicitari El Sol

El lliurament dels premis depublicitat va tenir lloc aDonosti el mes de juny.

El Festival de Publicitat IberoamericàEl Sol, un dels més importants a nivellinternacional, va becar cinc estudiantsde la Universitat de Vic per assistir-hien qualitat de delegats. Aquest reco-neixement implicava poder assistir atots els actes que es desenvolupavende forma paral·lela al lliurament delspremis publicitaris. D’aquesta maneraMarta Ruíz, Montse Montaner, ÀlexLorente, Inés Solà (3r PiRP) i JuditMelendo (4t PiRP) han pogut conèixerde primera mà les que a criteri del jurathan estat les millors campanyes publi-citàries de l’any, juntament amb algunsdels seus autors.

Aquesta és la primera vegada que elsresponsables del Festival atorguen unreconeixement similar a una universi-tat de l’Estat. Segons els organitzadors,la previsió és continuar concedintbeques similars de cara al curs vinent.

A banda d’aquests cinc estudiants, alFestival també hi han assistit nou es-tudiants més acompanyats de tresprofessores del Departament de Co-municació Corporativa.

Un aspecte del centre on va tenir lloc el festival

de publicitat.

2a Fira Universitat -

Empresa

A l’abril va tenir lloc la Fira Universitat -

Empresa, organitzada per la Facultat

d'Empresa i Comunicació, per tal de

facilitar el primer contacte entre els

estudiants i empreses de tots els

àmbits i sectors per col·laborar en la

seva inserció laboral.

La iniciativa presenta també altres

possibilitats al finalitzar la carrera:

formació continuada, iniciatives

emprenedores, utilització de la borsa

de treball de la UVic, etc.

Enguany la fira posava a disposició de

cada empresa participant un estand de

4m2, per contactar directament amb

els/les estudiants.

Organismes modificats genèticament. Una mirada al carrer

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 707

Edició del llibre i CD-Rom:Comunicació digital

A finals de curs es va publicar en català,castellà, anglès i portuguès el llibreComunicació digital. Competències pro-fessionals i reptes acadèmics, elaborat perla Xarxa Iberoamericana de Comuni-cació Digital, finançada pel ProgramaAlfa i coordinat pel Departament deComunicació Digital de la UVic.

La xarxa ICOD, formada per univer-sitats de l’Amèrica Llatina i d’Europa,elabora propostes que accelerin l’adap-

tació de les carreres de Comunicació ala nova realitat digital a través del pro-grama “Comunicadors digitals” ambl’objectiu de:

–Definir les competències del sectordigital que un titulat universitari enComunicació ha de posseir.

–Delinear possibles recorreguts for-matius universitaris en el camp de lacomunicació digital.

–Analitzar la transició des d’un en-senyament inspirat en els vells mitjansmassius cap a una nova pràctica que in-corpori els nous mitjans.

–Discutir metodologies pedagògi-ques per optimitzar l’ensenyament deles competències digitals en les carre-res de comunicació.

–Intercanviar experiències entre uni-versitat i empresa per millorar la for-mació de futurs professionals.

Fa dotze anys consecutius que la Facul-tat d’Educació i el Goldsmiths Collegede la Universitat de Londres porten aterme un programa d’intercanvi d’estu-diants. Enguany, 10 estudiants de mes-tre de diverses especialitats de laFacultat d’Educació hi han participatfent una estada de dues setmanes aLondres pel gener i acollint un estu-diant anglès a casa seva durant el mesde maig. Des del punt de vista acadè-mic, participar en l’intercanvi amb elGoldsmiths College permet als alum-nes, entre molts altres aspectes, conèi-xer la vida universitària d’un altre país:veure la situació de la universitat, les

instal·lacions, participar en sessionsimpartides per professors de la Univer-sitat de Londres dirigides específica-ment als alumnes de la UVic, que elsacosten a diferents aspectes del móneducatiu a Anglaterra, i els ajuden a en-tendre el funcionament del sistemaeducatiu anglès i a veure el treball queporten a terme els estudiants de mestredel Goldsmiths College.

Els estudiants de la Facultat d’Edu-cació fan també, dins del mateixperíode, una estada de pràctiques enescoles de Londres que els dóna l’opor-tunitat de veure de primera mà coms’organitza una escola a Anglaterra,quina és la seva vida diària i la feinadels seus mestres i alhora participar-hicom a practicants. Des del Goldsmithsi dins del marc de l’intercanvi, s’or-ganitzen visites culturals a diferentsmuseus on s’explica als alumnes el tre-ball educatiu que els museus britànics

porten a terme quan els visiten escolesde primària.

L’intercanvi amb el Goldsmiths tétambé un vessant més humà: la convi-vència amb altres estudiants de mestrepermet als alumnes de la UVic conèi-xer persones que, com ells, han escollitla carrera de mestre en un altre país iuna altra universitat, i intercanviarexperiències, conèixer costums i ma-neres de fer diferents i practicar moltl’anglès, no tant sols amb els seus part-ners si no també a les escoles, amb elsmestres i els nens, i a la universitat. Ésun període d’immersió total a l’anglès.

Un cop s’acaba l’estada a Londres alsalumnes només els cal esperar quearribi el mes de maig per retrobar-seamb els seus companys anglesos perajudar-los a viure una experiència simi-lar a la nostra Facultat i a les escoles deprimària d’Osona.

Anna VallbonaResponsable de l’intercanvi

amb el Goldsmiths College

Dotze anys d ’intercanvis d ’estudiants amb el Goldsmiths College

Producte turístic per

fomentar l’interès general

pel món rural

La valorització del món rural i la

possibilitat d’unir interessos entre

aquest i el desenvolupament turístic del

nostre país i sobretot a les zones

interiors és una línia de treball que han

estat desenvolupant les estudiants

d’Organització i Gestió d'Empreses de

de la Diplomatura de Turisme.

Sobre aquest tema van elaborar un

tríptic que el Consorci Turístic Les

Portes7 del Montseny va valorar molt,

fins al punt d’adoptar-lo com a propi en

properes campanyes publicitàries

d’aquest entorn geogràfic.El tríptic

desenvolupa un producte turístic titulat

"Viu la pagesia amb la família”.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC08

Com veieu la Universitat de Vic enaquests moments?La veig molt bé. D'ençà de la seva crea-ció, ara fa deu anys, hi ha hagut unmunt de coses positives a diferents ni-vells. Per exemple, el nombre d’estu-diants ha anat a l'alça en uns momentsde forta davallada a la resta d'universi-tats. En aquest sentit, és molt impor-tant també que el nombre d'estudiantsque trien la UVic en primera opció ca-da any és més elevat. Això significa queels nostres estudiants trien d'entrada lanostra universitat segurament perquèalgú els n'ha parlat bé, i això és extraor-dinàriament positiu. Hi ha moltes al-tres coses a destacar. Per exemple, ques'ha fet un pla estratègic amb la partici-pació de tota la comunitat università-ria, que ens diu què hem de fer, és a dir,que fixa uns objectius, i de quina mane-ra, i això a nivell de tota la Universitat,és a dir, dels centres i serveis, i sobretotens ha de servir per veure què fem bé iquè no, és a dir, per avaluar-nos.

S'ha entès bé el model UVic d'uni-versitat de gestió privada amb dota-ció econòmica i control públics?Em sembla que quan s'explica s'entén.El que passa és que sovint no es coneixi es parteix de la dicotomia pública/pri-vada sense matisos. Nosaltres tenim un

fort control públic amb sis represen-tants de l’Ajuntament i la Generalitatal Patronat de la FUB. Tot i que s'hatreballat molt per donar-nos a conèixerhem de continuar fent un esforç enaquest sentit. El coneixement de lanostra realitat és indispensable per alple reconeixement de la UVic dins delsistema universitari català.

És coneguda la col·laboració de l’A-juntament de Vic amb la Universi-tat, però quin paper hi juga la Gene-ralitat?Amb la Generalitat de Catalunya te-nim signat un contracte-programa qued'una banda ens proporciona recursosper poder millorar la recerca i la docèn-cia i de l'altra ens permet mantenir unspreus de matrícula que, si bé no són elsmateixos que els de la universitat públi-ca, tampoc són tan elevats com els deles altres universitats privades. En con-trapartida la UVic és avaluada anual-

ment pel que fa a qualitat en recerca,docència i gestió. Una altra cosa moltimportant que s'ha fet darrerament ésdonar un fort impuls a la investigaciómitjançant dos plans de recerca, quecontemplen que el professorat investi-gador pugui reduir hores de docènciaper dedicar-les a la recerca.

Quins són, a parer vostre, els tretsque personalitzen la Universitat deVic? A banda de ser una universitat d'ini-ciativa pública i gestió privada, ambtot el que això comporta, penso queun dels seus trets més essencials és eltracte personalitzat que reben els estu-diants. Crec sincerament que aquestés un actiu de la nostra universitat, queno podem perdre de cap manera i quehem de cuidar molt, perquè és unacosa que els estudiants valoren molt.Crec que en això fins i tot ens hemavançat en el temps, ja que la nova ma-

Assumpta Fargas, nova rectora de laUniversitat de Vic

A banda de ser una universitatd'iniciativa pública i gestióprivada, penso que un delstrets més essencials és el tractepersonalitzat que reben elsestudiants.

ENTREVISTA

La Dra. Assumpta Fargas, nova rectora de la UVic.

Assumpta Fargas i Riera, doctora en Filologia catalana, exdegana de la Facultat d’Educació,autora de diverses publicacions sobre ortografia, llengua i comunicació, membre del comitè organitzador dels tres simposis sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants, celebrats a Vic el 1981, el 1991 i el 2002, va ser nomenada rectora de la Universitat de Vic per als propers quatre anys pel Patronat de la FundacióUniversitària Balmes, entitat titular de la Universitat de Vic.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 9

nera d'impartir la docència que suposael crèdit europeu va una mica per aquí,és a dir, es vol potenciar una manerade treballar en què l'estudiant es facimés responsable del seu propi procésd'aprenentatge i en què el professor esconverteixi més en algú que l'acom-panya i li proporciona tota mena d'aju-des. Per això la classe magistral deixade considerar-se l'element essencial iho passen a ser les tutories, les sessionsde treball dirigit amb grups reduïts d'a-lumnes, les sessions de discussió, leslectures dirigides, etc.

Quins són els reptes més immediatsque us plantegeu com a rectora?N'hi ha diversos. Aconseguir un noucontracte-programa més generós enquantitat, que contempli aspectes finsara no inclosos, com les inversions, imés estable. Aprovar el nou convenilaboral en el qual ja fa temps que es tre-balla, que entre altres coses defineixles categories i la manera d'accedir-hi iun pla d'incentius. Anar-nos preparantper adaptar les titulacions actuals a lesnoves titulacions de grau, cosa que sig-nifica acabar d’implantar la modalitatde docència del crèdit europeu de quèparlava abans i treballar de valent peraconseguir una bona oferta de post-graus, és a dir, de màsters i doctorats.Continuar potenciant la recerca i la

mobilitat del professorat, del personald'administració i serveis i dels estu-diants. Constituir un Consell Assessorde la Fundació Universitària Balmes,amb persones i entitats de reconegutprestigi en l’àmbit social, com una ma-nera d'implicar-nos en l'entorn.

Pot fer recerca de qualitat una uni-versitat petita?Fer recerca de qualitat no depèn en ab-solut de les dimensions de la universi-tat. De fet, nosaltres ja en fem, derecerca de qualitat. Al capdavall, la re-cerca la fan les persones. Allò que nopot fer una universitat petita com lanostra és fer recerca en tots els camps itampoc una recerca que demani grans icostosíssimes infraestructures.

Què opineu del fet que actualmenthi hagi quatre rectores d'universi-tat a Catalunya –Girona, UOC, Ra-mon Llull i Vic?És un fet positiu segur i una prova quees va avançant a poc a poc pel que fa ala igualtat entre homes i dones. Aixòno obstant, crec que aquesta alta pro-porció de dones en el cas dels recto-rats no es correspon gens amb el quepassa en molts altres àmbits de la ma-teixa universitat i no cal dir en moltís-sims altres sectors. Em sap greu dir-ho,però és així.

09

ENTREVISTA

El butlletí virtual “l’apunt”

fa un any

El dia de sant Jordi, festa de la

Universitat de Vic, va fer un any que el

primer número de l'apunt sortia a les

nostres pantalles i es concretava així un

dels projectes de l'Àrea de Comunicació

per millorar la comunicació interna a la

UVic.

D'ençà d'aquell primer número, l'apunt

no ha faltat a la cita setmanal informant

sobre els fets més destacats de la vida

universitària.

En una any s'han publicat 40 números

ordinaris i 2 d'extraordinaris, un el 25 de

maig amb motiu de la visita que ens va

fer el Premi Nobel de Medicina i

Fisiologia James Watson, i l'altre el 28

de juny, per presentar el nou logo de la

Universitat.

Pilar Godayol publica

“Dones de Bloomsbury”

Pilar Godayol, professora de la Facultat

de Ciències Humanes,Traducció i

Comunicació presenta un dels grups

intel·lectuals més famosos del segle XX,

l’anomenat Grup de Bloomsbury, en

aquesta ocasió posant de relleu el seu

vessant femení a través del perfil de sis

de les dones més rellevants.

“Bloomsbury també es presenta en

femení”, diu Pilar Godayol a la

introducció.Virginia Wolf,Vanessa Bell,

Lady Ottoline Morrell,Vita Sackville-

West, Dora Carrington i Frances

Partridge. L’edició és profusament

il·lustrada i el pròleg és de Marta

Pessarrodona, també estudiosa i gran

coneixedora del Grup de Bloomsbury.

Pilar Godayol ja havia publicat l’any

passat a Pòrtic el llibre Viginia Wolf. Cinc-

centes lliures i una cambra pròpia i

anteriorment a Eumo Editorial

Germanes de Shaquespeare i Veus

xicanes. Contes.

S’ha implantat el segon pla de recerca que contempla que elprofessorat investigador pugui reduir hores de docència perdedicarles a la recerca.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC10

Rafael Subirachs va fer una defensa deles grans obres musicals com a pilarsde la cultura i la identitat d’un país enla conferència d’agraïment que vaimpartir durant l’acte d’homenatgeque se li va retre en la inauguració de laonzena Universitat d’Estiu de Vic. Vadir així mateix que les obres de granformat dels compositors catalans “sónun supòsit negat i silenciat amb perse-verància i perversament ignorades degut a la falta de confiança en nosaltresmateixos i a la poca autoestima que enstenim”.

Subirachs és un d’aquests composi-tors que s’arrisquen a la creació d’unaobra personal i ambiciosa des que vadecidir anar més enllà d’una carrera de

cantautor que apuntava com a brillan-tíssima després de la popularitat que liva reportar la seva interpretació de Ca-talunya comtat gran al Festival de Canetde 1975 i “renuncia a una projecció per-sonal segura per explorar altres te-rrenys creatius i interpretatius: músicaincidental, composicions corals, obresde gran format per a orquestra, cors isolistes, obres instrumentals...”, en pa-raules de Sebastià Bardolet.

Subirachs va reconèixer que el camíque havia escollit no era fàcil: “En eldomini del desig, l’instint demana glò-ria, evidentment, però no en vol seresclau. Tot i les limitacions culturalssocials i polítiques, el compositor s’en-fronta amb el repte d’arribar al final deles seves realitzacions malgrat que difí-cilment podrà donar a conèixer i queprobablement no podrà ni tan sola-ment escoltar en vida.

Rafael Subirachs reivindica les obresmusicals de gran format

Pel juny la Universitat d’Estiuli va retre un homenatge ambun encomi a càrrec delprofessor i també músicSebastià Bardolet.

L’esport és formatiu quan es complei-xen quatre condicions indispensables,i la primera de totes és que ha de serpracticat. I ha de ser una pràctica lliu-re, que permeti il·lusionar-se, gaudir-ne. Els valors de l’esport formatiu nos’aconsegueixen mirant-lo per la televi-sió ni lluint les marques esportives demoda. El punt de partida de l’esport ésel joc, que és la pràctica que comportamés plaer als infants, i que els permetdescobrir el cos i experimentar multi-tud de situacions motrius. El joc apro-pa els nens i nenes a l’esport formatiu.

La segona condició és que la pràc-tica ha de ser organitzada. S’han deconfigurar regles i rutines que regulinles pràctiques que aniran creant els va-lors de l’esportista. El compromís, laconstància i l’esforç són alguns dels va-lors que es poden potenciar a travésd’una bona organització de regles i ru-tines.

Una tercera condició és que un copinstaurada una pràctica esportiva re-gular, cal que es vagi regulant. Que l’es-portista vagi equilibrant la cooperaciói la competició. Que aprengui a con-trolar les emocions que van sorgintamb la pràctica. Que es vagi desempa-llegant de l’egoisme de les primeresetapes i recondueixi les emocions capa l’ajuda i la participació en el club, enuna comunitat esportiva.

Una quarta i última condició és quetot el procés de creixement de l’espor-tista ha d’estar guiat pel valor de l’a-prenentatge. L’esport es fa per apren-dre; no solament per aprendre elsaspectes tècnics o tàctics d’un esport,sinó per descobrir la dimensió humanai social de la persona. Tots els sistemess’interrelacionen i esdevenir una per-sona millor ajudarà a millorar com aesportista, i viceversa, ser millor espor-tista ajudarà a millorar la persona.

L’esportista i el seu entorn són elsprotagonistes de tot aquest procés for-matiu. Pares i entrenadors han d’ajudarl’esportista en aquest procés, l’han deguiar, però és imprescindible que l’es-portista vegi el camí pel seu compte,que en tingui una visió personal. Queaprengui a reflexionar sobre si mateix.

Un moment de la conferència de Rafael Subirachs a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.

L’esport formatiu

Joan ArumíResponsable de CAFE

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 1111

15è aniversari de l’estudi de

disseny FontFont a BAU

Bauer Types,amb la col·laboració de BAU

escola superior de disseny i Catalana de

Tipus,va portar a Barcelona l'exposició

Fifteen,amb motiu del 15è aniversari de

FontFont,estudi de disseny de prestigi

mundial especialitzat en creació de

tipografies,fundat el 1990 pels gurús del

disseny Erik Spiekerman i Neville Brody.

L'exposició FontFont,tingué lloc a BAU

entre el 31 de maig i el 14 de juny i va

comptar amb una conferència inaugural

de Neville Brody.L’exposició donava a

conèixer les creacions tipogràfiques de

FontFont i els seus grans dissenyadors:

David Spikerman,Martin Majoor,Hans

Reichel,Albert-Jean Pool o Xavier Dupré,

entre altres,i permetia conèixer el

projecte Fuse,un conjunt de

publicacions basades en tipografies

experimentals creades i dirigides per

Neville Brody entre els anys 1991 i el

2000.

3es Jornades d’activitat

física i salut

Per l’abril van tenir lloc les 3es Jornades

d'activitat física i salut,dedicades a

tractar l'activitat física com a eina

terapèutica de la salut des d'un punt de

vista multidisciplinar.Les jornades eren

especialment dedicades a estudiants de

CAFE i Mestre en Educació Física i de

Ciències de la Salut i tractaren les

malalties relacionades amb la vida

moderna:obesitat,sedentarisme i com

influeix l'activitat física en la salut i als

beneficis que té com a eina terapèutica

per a les persones que han estat

trasplantades .Tres d’aquestes

persones parlaren de com l'exercici físic

ha millorat la seva qualitat de

vida.També es donaren conèixer

programes d'activitat física i salut.

El CAC finança dos projectes

de recerca

El Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya (CAC) ha atorgat ajuts econò-mics a dos projectes de recerca presen-tats pel Departament de ComunicacióCorporativa de la Facultat d’Empresa iComunicació.

Els projectes seleccionats són “Tele-visions de proximitat, participació pú-blica i governança ambiental en l’àm-bit d’aplicació d’agendes 21 locals”,presentat per la professora Joana Díaz,i ”Publicitat televisiva de culte al cos i

insatisfacció corporal en la poblaciójove”, presentat per la profesora Mò-nika Jiménez.

En aquest darrer projecte hi partici-paran professors de diversos centresde la Universitat de Vic, com MireiaMontaña, de la FEC, Maria Carme Vilai Montse Moncunill de l’EUCS i d’al-tres universitats com la UAB o la UPF.

Ambdós projectes iniciaran el pro-cés de recerca pel setembre i es lliura-ran al CAC pel juliol de 2007.

Per encàrrec del Patronat de la Funda-ció Universitària Balmes, entitat titu-lar de la Universitat de Vic, el 22 demaig va tenir lloc un acte d’homenatgeal Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, du-rant el qual se li va fer lliurament de lamedalla de la Universitat de Vic.Aquest era un acte d’agraïment de lainstitució envers la persona que, desdel seu alt càrrec de president de laGeneralitat de Catalunya, va ajudar demanera decisiva a fer-la possible. Eltext de lliurament diu així: “La Univer-sitat de Vic atorga la medalla institu-cional al Molt Honorable Sr. Jordi Pu-jol i Soley, President de la Generalitatde Catalunya 1980-2002. Per l’acció degovern que va conduir a reinstaurar lesuniversitats en ciutats de Catalunyad’on havien estat suprimides el 1717 ique ha significat la transformació mésdecisiva del mapa universitari català del’època contemporània. Pel suport ins-titucional i personal que va donar alprocés universitari de Vic des dels ini-cis fins a la seva culminació en la Llei

del Parlament de Catalunya de Reco-neixement de la Universitat de Vic, de21 de maig de 1997.”

L’encomi de l’homenatjat va anar acàrrec de Ricard Torrents, primer rec-tor de la UVic i director de la CàtedraVerdaguer d’Estudis Literaris, i DavidSerrat, rector, li va imposar la medalla.A continuació l’homenatjat va impartiruna conferència sobre “El paper de launiversitat en l’equilibri, la identitat ila cohesió del país”.

Medalla de la Universitat de Vic

per a Jordi Pujol

Si has estudiat a la UVic, inscriu-te a l’Associació

d’Antics Alumnes a través de la pàgina:

www.uvic.cat/anticsalumnes/ca/inici.html

David Serrat lliura la medalla a Jordi Pujol

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC12

El Quixot en català

La professora Imma Estany,de la

Facultat de Ciències Humanes,Traducció

i Documentació,acaba de publicar,

junatment amb Montserrat Bacardí,un

estudi sobre El Quixot en català.

La primera part ressegueix la tasca i les

publicacions del cervantisme català

(amb unes característiques pròpies més

estudiades i aplaudides des de fora dels

país que no pas des de dins mateix) des

de finals del segle XIXfins a 1936.

La segona part examina les diferents

traduccions (sis de completes!) i

adaptacions a la nostra llengua de la

novel·la,començant per la primera (1846)

i acabant per les més recents (2005).

En poc més de cents anys,doncs,El

Quixot ha estat traduït complet al català

sis vegades,i parcialment vora una

trentena.

Músiques,una mostra d’art

enriquidora

La Mostra d’Art de la UVic s’ha centratenguany en la Música i ha girat a l’en-torn de tres escenaris de la ciutat, laCava de Jazz per als cantautors ambtres intèrprets, un dels quals el granVíctor Bocanegra; la Sala Pasternak,que es va omplir dues nits de dijous,una per a la música de rock en què es va-ren donar a conèixer quatre grups, i unaaltra per a la música electrònica ambcinc intèrprets. Un tercer espai va ser lamateixa l’aula magna on varen actuar

els grups corals. A aquests tres espaiscal sumar-hi el conjunt del campus pera la cercavila euskaldun i els vídeos mu-sicals realitzats per estudiants.

La mostra musical volia donar a co-nèixer el potencial musical de la Uni-versitat, de la mateixa manera que elcurs passat va donar a conèixer el po-tencial d’artistes plàstics i visuals.Aquesta és una manifestació anual queté sempre una bona participació i unaacollida gratificant.

≥ SÓN REBAIXES TOT L’ANY EN SERVEIS,

ESPECTACLES I BOTIGUES!

El Carnet UVic de Caixa Manlleu et permet obtenirdescomptes en gimnasos, òptiques, moda,perruqueries, viatges, cinema, esports, discos,llibres, fotografia… a més dels avantatges que etproporciona en els serveis de la mateixa Universitatde Vic i de Caixa Manlleu.

MÉS QUE UN CARNET

Víctor Bocanegra a la Cava de Jazz de Vic.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 13

Itziar Sánchez i Joan Palahí, estudiantsde 4rt de Publicitat i Relacions Públi-ques, han obtingut el premi JovesTalents per al disseny de la properacampanya corporativa de DiagonalMar, organitzat pel mateix centre co-mercial juntament amb l’FNAC il’agència de publicitat Tiempo BBDO. Els dos estudiants van inventar-se la fi-gura d’un eriçó de mar com a mascotadel centre comercial. L’eriçó surt delmar i arriba al centre comercial, on fadiferents activitats i descobreix elsatractius de Diagonal Mar. D’aquestamanera, Itziar i Joan van respondre sa-tisfactòriament als criteris establertspel jurat. Entre aquests criteris, caliaque mostressin la imatge d’un centremediterrani, dinàmic i alegre on es potdur a terme un ampli ventall d’activi-tats, i dirigir-se a un públic jove.

Al concurs hi van presentar un espot

de televisió, una falca de ràdio, materialgràfic per publicitat exterior així comel making of de tota la campanya.

A partir del juliol començaran a tre-ballar amb els professionals de l’agèn-cia Tiempo BBDO per completar lacampanya, que d’aquí pocs mesos apa-reixerà a tots els mitjans de comuni-cació.

Dos estudiants de Publicitat

guanyen el premi Joves Talents

organitzat per Diagonal Mar

Enguany la diada internacional d’infer-meria de l’Escola Universitària deCiències de la Salut ha estat dedicadaa les teràpies naturals i complementa-ries en el camp de la salut ja que a totala Unió Europea i a diversos països delmón es constata un increment de la de-manda d’aquestes teràpies com a einesper resoldre els problemes de salut dela població. Cada vegada més païsosregulen aquesta nova realitat per tal degarantir el rigor tant en la pràctica comen la docència. És per això que el De-partament de Salut de la Generalitatde Catalunya va elaborar fa uns mesosun projecte de decret per regular les

condicions per a l’exercici de determi-nades teràpies naturals.

Segons l’OMS, des de fa uns anys hiha hagut un increment notori i un res-sorgiment d’aquestes teràpies, un 80 %de la població les ha utilitzat o les utilit-za. Aquest mateix organisme informaque en els països industrialitzats gaire-bé la meitat de la població utilitzahabitualment mètodes complementa-ris per mantenir o recuperar la salut. Enels països en vies de desenvolupamentla proporció encara és més gran.

En l’àmbit de la infermeria s’ha gene-ralitzat l’opinió positiva sobre aquestesteràpies, ja que són un recurs més al’hora d’oferir atencions. No endeba-des l’OMS insta els professionalsinfermers perquè “estiguin preparatsper guiar els seus clients en el procésd’escollir entre els diferents mètodescomplementaris, i que, en la seva for-mació per a l’exercici de la infermeria,

les infermeres haurien d’estar capacita-des per entendre sobre els diferentsmètodes, ja que una gran quantitat dela població utilitza habitualmentaquestes teràpies….”

Aquesta realitat fa bona l’aposta queen el seu moment va fer l’Escola Uni-versitària de Ciències de la Salut de laUVic, i concretament el Departamentd’Infermeria. Des del 1991 en el currí-culum bàsic de la Diplomatura d’Infer-meria es treballen algunes d’aquestesteràpies com a eines complementàriesa l’abast del professional infermer perajudar la persona a recuperar i/o man-tenir la salut.

Actualment a l’Escola Universitàriade Ciències de la Salut el grup de re-cerca en Teràpies Complementàriestreballa per identificar i fomentar l’úsracional d’aquestes teràpies i dotar-lesdel rigor científic imprescindible pergarantir-ne la seguretat i l’eficàcia.

Teràpies naturals, teràpies emergents

Homenatge a S. Serrallonga

i J. Coromines

Per l’abril tingué lloc a la Biblioteca Dos

Rius de Torelló la jornada poètica S.

Serrallonga i la llengua,J. Coromines i la

poesia per commemorar el quart

aniversari de la mort del poeta Segimon

Serrallonga en un any que coincidia amb

la celebració del centenari del naixement

de l’insigne lingüista Joan Coromines. Per

commemorar la tasca d’aquests dos

grans homes, l’Ajuntament de Torelló i

l’Aula Segimon Serrallonga de la UVic

varen organitzar una conferència titulada

Segimon Serrallonga i la llengua a càrrec

de la professora de la Universitat de

Barcelona, Rosa Sayós i Santigosa. A

continuació es va representar l’espectacle

poeticomusical Coromines i els poetes,

interpretat per Marc Egea, Francesc Feliu

i Francesc Ten.

Anna RoviraProfessora de Teràpies

Complemetàries

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC14

Glòria Rocafiguera i la documentació a TVC

Per què vas estudiar Bibliotecono-mia i Documentació?M’apassionava la lectura, el meu idealera treballar envoltada de llibres, en unentorn tranquil. En realitat no va seraixí, ja que vaig entrar a uns estudis deBiblioteconomia i Documentació moltdiferents del què jo havia imaginat,immergits en un procés de canvi tecno-lògic molt fort, amb molts canvis con-ceptuals, i de fet professionalment maino he hagut de treballar amb llibres,només en les pràctiques a biblioteques,que vaig fer mentre estudiava.

Com vares entrar a treballar als ser-veis de documentació de TVC?Les pràctiques de la carrera ja les vaigfer a TVC. Érem a l’any 87, comença-ven les emissions del Canal 33 i dels ca-nals satèl·lits, a més era l’inici delscanals comarcals, per tant, era una èpo-ca en què la televisió catalana estava enplena expansió i es necessitaven forçadocumentalistes. Jo vaig entrar a treba-llar amb un contracte fix el desembre1987, després d’haver passat les provesd’accés. Dissortadament ara no és pasaixí. Hi ha una plantilla fixa i moltacontractació temporal.

Quina és la teva tasca principal coma documentalista?Depèn molt de si estàs treballant perals serveis informatius o per a un pro-grama. Ara estic preparant una sèrie so-bre l’exili a l’època franquista ques’emetrà el proper octubre i participoen pla d’igualtat en totes les fases deplanificació, cerca d’informació i rea-lització del programa. En els progra-mes, el documentalista és un membremés de l’equip professional, com els as-sessors, realitzadors, productors, etc.Treballar en un programa és una tasca

molt gratificant, i em consta que els do-cumentalistes són molt ben valorats, sino una peça clau per a l’èxit. Treballarper als informatius és una mica dife-rent, el que es fa es consultar puntual-ment el documentalista, demanar-liaquella informació, imatge o docu-ment que falta a darrera hora, quans’està a punt d’emetre el telenotícies.

Quin ha estat el moment més inte-ressant de la teva trajectòria profes-sional a TVC?Sens dubte l’experiència de l’11-S.Aquell dia, que era festiu, jo era una deles tres documentalistes que estàvemde guàrdia a TV3, i a la redacció es va-ren començar a rebre les imatges delsatemptats a les torres bessones. Val adir que en un principi ningú no s’hoacabava de creure, allò, però desprésd’uns moments de caos i d’impacteemocional, tot l’equip de TV3, encap-çalats per Xavi Corral, que era el perio-dista que estava donant les notícies,vàrem reaccionar i vàrem poder afron-tar la situació d’una forma professional,

servint la informació i les imatges alstelespectadors. És un dia que no podréoblidar, i que espero que no es torni arepetir mai més.

La tasca dels documentalistes estàprou visualitzada i valorada? I en elsi de TVC?Cada cop els documentalistes s’inte-gren més en el món de l’empresa i sónun factor clau en l’aportació de valor.Estem voltats d’informació i els profes-sionals que la gestionen cada vegada sónmés imprescindibles. A TVC la feinadels documentalistes està molt ben va-lorada i la seva aportació és cabdal per ala bona marxa de tota la programació.

Donaries algun consell als joves in-teressats en el món de la gestió de lainformació i documentació? Crec que la feina de documentalista ésrecomanable per a persones inquietes,amb molts interessos diferents, que noes volen limitar a una sola especialit-zació. Per això recomanaria als jovesque tenen una ment oberta i que estaninteressats en una carrera de futur, queestudiïn Biblioteconomia i Documen-tació. Val a dir que actualment, i a dife-rència d’altres estudis, al nostre paíspràcticament no hi ha atur entre elsdiplomats i/o llicenciats en aquestacarrera. I que hi ha múltiples ocupa-cions que es poden desenvolupar ambels coneixements de BiD.

Amèlia Foraster

Els documentalistes són unfactor clau en l’aportació devalor. Estem voltatsd ’informació i els professionalsque la gestionen cada vegadasón més imprescindibles.

Glòria Rocafiguera,documentalista de TV3,comenta la seva professióen els mitjans audiovisuals.

ENTREVISTA

Glòria Rocafiguera durant la seva intervenció a la UVic.

CAMPUS UNIVERSITAT DE VIC 15

EUMO EDITORIAL

El Centre d’Estudis sobre les Èpoques

Franquista i Democràtica, de la

Universitat Autònoma de Barcelona,

acaba de publicar a Eumo una obra de

referència per a totes aquelles

persones interessades en la història

més recent del nostre país:Catalunya

durant el franquisme. Diccionari. El

diccionari s’inclou en la col·lecció

«Referències» que, amb aquest títol,

estrena nou format i nou disseny de

coberta.

La mateixa col·lecció acull una altra

novetat:un assaig sobre la Barcelona

del període 1843-1854, de Joan

Fuster, professor de la Universitat

Oberta de Catalunya. Aquesta obra es

va endur, en forma de tesi, el Premi

Ciutat de Barcelona d’Història de l’any

2004. L’autor ha reescrit el text i l’ha

publicat amb el títol de Barcelona i

l’Estat centralista. Indústria i política a

la dècada moderada. En paraules de

l’historiador Josep Fontana, que n’ha

fet el pròleg, aquest estudi ens serveix

per entendre les dificultats d’una

Catalunya moderna i industrial per

encaixar en una monarquia sotmesa al

poder dels militars i amb una vocació

essencialment agrària.

El dia 24 de maig Fontana va presentar

l’obra a la llibreria La Central del Raval,

en un acte presidit pel president de la

Generalitat, Pasqual Maragall.

En un àmbit ben diferent, destaca

l’edició en català d’una obra de

referència de l’Associació Americana

per al Retard Mental (AAMR),

capdavantera en la definició i

comprensió de la condició de retard

mental. El llibre que acaba de publicar

Eumo, El retard mental. Definició,

classificació i sistemes de suport,

aporta informació pràctica, clara i

actualitzada per a professionals del

món assistencial, sanitari i educatiu.

Altres novetats editorials són les

adaptacions de dos clàssics de la

literatura universal, Viatge al centre de

la Terra, de Jules Verne, i L’home

invisible, de Herbert G. Wells, que s’han

publicat dins «Català fàcil», una

col·lecció d’Eumo i la Universitat de

Barcelona per a reforçar

l’aprenentatge de la llengua catalana.

I pensant en aquelles persones

nouvingudes que desconeixen l’alfabet

llatí, Eumo ha publicat la col·lecció

«Mot a mot», dels professors Rosa

Boixaderas, Maria Majó i Josep

Roquer. Els autors, amb llarga

experiència en l’ensenyament del

català a immigrants, han elaborat uns

quaderns d’iniciació a la lectura i

l’escriptura, que poden ser de gran

utilitat en cursos d’alfabetització per a

adults.

D’altra banda, pensant en els més

petits, Eumo ha ampliat la col·lecció

«Llegim i escrivim» amb noves

lectures:Sopa de pedres, una

adaptació d’un conte popular; Poesies

i endevinalles, recull de textos d’autors

contemporanis;La Mila i en Moll, un

conte d’Eva Santana; L’aranya, llibre

de coneixements; i La Ratona, un

còmic de Maria Àngels Ollé amb

personatges dibuixats per Roser

Capdevila.

Un diccionari sobre el franquisme aCatalunya entre les novetats d’Eumod’aquesta temporada

MÀSTER OFICIALEN COMUNICACIÓI GASTRONOMIA

El Màster en Comunicació i Gastronomia proporciona

coneixements fonamentals de cultura i de comunicació

gastronòmica per tal que els estudiants – tant si provenen

del camp de la gastronomia i l’alimentació, com si provenen

del camp de la comunicació – puguin interpretar la funció

de la gastronomia en la societat i treballar-hi. Prepara,

doncs, professionals que puguin aplicar en qualsevol àmbit

els seus coneixements sobre cultura i comunicació

gastronòmica i elaborar projectes complets de comunicació

sobre gastronomia en els diversos mitjans.

Nombre de crèdits: 60

Durada: 1 any

Horari: de dilluns a dijous de 5 a 9 del vespre

Preu: 2.500 €

PREINSCRIPCIÓ15 juny - 15 juliol

MATRÍCULA15 setembre - 15 octubre

PER A MÉS INFORMACIÓ: 93 881 61 77

info@uvic.cat | www.uvic.cat

Universitat de Vic

PREINSCRIPCIÓ: