camí del bosc 01

1880

1920

1940

1950

2014

2017

2018

secuencia

Construcció del Castell de Can Feu per petició de Josep Nicolas d’Olzina, propietari de la finca de Can Deu

Obertura del bosc de Can Feu a la ciutadania. Es van ce-lebrar al bosc una sèrie d’actes en el marc de la Festa Ma-jor sota el nom de “Garden Party”. El bosc fou escenari d’activitats d’oci, culturals i esportives com concerts, co-rals, balls populars, jocs infantils... Inclús al pla de l’amor es van fer una sèrie de representacions teatrals al denomi-nat “teatre de la natura”.El bosc passà les fronteres de Sabadell i els excursionistes l’anomenaren “paradís del Vallès”.

Es construeix el tram de FGC Sarrià-Sabadell i aquesta barrera genera la incomunicació entre les barris de Can Feu i Gràcia.Josep Nicolas d’Olzina mor i el nou propietari intenta ven-dre la finca sense èxit. També en aquesta dècada es venen les primeres terres de cultiu i s’aconsegueixen els permi-sos necessaris per a edificar.En front de tots aquests successos, la corporació Muni-cipal va dirigir una instància al ministeri de Foment dema-nant que el bosc fos declarat Parc Nacional, petició que fou denegada.

Desprès de successives tales, el bosc ja ha perdut el 30% de la seva àrea i en aquesta època començaran les tales sistemàtiques del bosc. La Fundació Bosch i Cardellach organitza una exposició sobre la desaparició del bosc de Can Feu on es publicaren diversos escrits sobre el tema.

Desaparegut el bosc, una part dels terrenys foren destinats a explotació agropecuària. L’ajuntament comprà els te-rrenys del nord per a la construcció del polígon d’Arrahona. En els anys posteriors, la resta de la finca fou venuda a em-preses i particulars.

Començament de les obres de la 1a fase del soterrament de les vies dels FGC a Can Feu i Gracia

L’ajuntament de Sabadell tramita l’expropiació del castell de Can Feu per que esdevingui de titularitat pública

Començament de les obres de la 2a fase del soterrament de les vies dels FGC a Can Feu i Gracia

“La meva alegria era la d’anar al bosc de Can Feu. Al sabadellenc que no l’ha conegut li faltarà allò que falta a un infant que no ha conegut cap avi ni cap àvia. Li faltarà, sí, un xic de la seva identitat. Els que hem conegut el bosc de Can Feu no podrem guarir mai la ferida que ens deixà qui va decidir d’arrasar-lo per fer-ne un espai mutilat, lleig i trist, fruit sec d’una urbanització dubtosa, salvatge (…) El bosc del meu poble, tan estimat pels records de la memòria col·lectiva, avui encara el ploro. Quan se’l va assassinar, vaig perdre part de les traces de la meva identitat” (Teresa Rebull)

est

rate

gia

rambla Ibèria

EL BOSC : un lloc vinculat a la seva memòria

EL CAMÍ: un traç que lliga la ciutat i el barri

poliesportiu Can Marcet

eix cívic carrer Permanyer

eix cívic carrer Sobarber

La gestió energètica del parc anirà lligada a una nova central de biomassa. Una eina que permetrà compensar l’abastament energètic necessari dels nous equipaments proposats i de les xarxes de serveis dels carrers. Serà una infraestructura que transformarà els residuus orgànics del parc per a produïr energia. Posem amb valor doncs l’Autosuficiència i una nova fita sostenible vinculada per la seva materialització amb la història industrial de la ciutat.

autosuficiènciaenergètica

El cobriment de les vies de tren genera una gran OPORTUNITAT PER RECUPERAR EL VALOR DE L’ANTIC BOSC DE CAN FEU com a característic del paisatge vallesà, però també com a important eina de cohesió social del barri i de la ciutat. El projecte proposa estirar i estendre el paisatge agroforestal de Can Feu colonitzant tot l’àmbit disponible, inflitrant-se dins la mateixa trama urbana de la ciutat. El nou espai esdevé així una FALCA DEL PAISATGE arribant gaire-bé fins el cor de la urb. Un corredor verd que lliga els eixos cívics connectant amb els espais urbans centrals dels barris de Can Feu i Gràcia i els seus equipaments.Per a la configuració d’una IDENTITAT del nou gran espai públic resultant el projecte proposar, reforçar, transformar i fins i tot recuperar elements singulars que formen part de la història del barri. Una successió de FITES al llarg del recorregut que ens vinculen a la memòria de la ciutat. Al sud el castell. En el node central el pont transformat en una gran porta vegetal. En la plaça nord la recuperació simbòlica de la Glorieta Renom

El corredor verd es desenvolupa en sentit LONGITUDINAL com una espina dorsal de l’estructura urbana de la CIUTAT connectant el centre de Sabadell amb el bosc de Can Feu i els espai naturals als voltants de la ciutat, i en sentit TRANSVERSAL esdevenint un important espai de lleure a escala de BARRI, un eix cívic i social per a Can Feu i Gràcia.

UN PAISATGE TRAÇAT PER UN CAMÍ. Per establir continuïtats amb la ciutat (longitudinal) i amb els barris (transversal) i possibilitar la connectivitat a diferents velocitats, el CAMÍ es dilata, multiplica i conflueix en funció del seu entorn incorporant també el programa de l’espai públic. Per a la materialització d’aquest camí el projecte planteja la successió d’unes travesses de longitud variable a ritme constant. Les travesses -que en certa manera rememoren les vies del tren tants anys presents- esdevenen el fil conductor en tot l’eix longitudinal des de l’estació de ferrocarrils - node de connexió amb el centre de la ciutat - fins el bosc de Can Feu - connexió amb el paisatge. Les travesses alhora exerceixen una funció important en la gestió de l’aigua, segmentant-ne l’escorrentia i conduint-la cap els biòtops humits on es concentra la vegetació

EL BOSC DE CAN FEU ÉS actualment un reducte de vegetació clarament empetitit respecte els seus orígens, però manté els trets característics del paisatge del mosaic agroforestal del territori vallesà que trobem als voltants de la ciutat de Sabadell. Un paisatge que es caracteritza principalment per estar composat per parcel·les intercalades de bosc mediterrani, camps de gramínies i, en les zones més propícies, camps de fruiters i algunes petites hortes de regadiu. Un mosaic que tradicionalment ha permès el rendiment eficient del territori mantenint-ne la seva capacitat productiva, aprofitant les condicions òptimes de la matriu biofísica (topografia, sòl,pendents, asso-leiament) en cada part del territori alhora que gaudint d’una gran resiliència enfront possibles alteracions com poden ser incendis o plagues. Per altra banda, els cursos d’aigua que creuen el paisatge actuen com a connectors biològics, generant juntament amb els marges dels camps, espais de màxi-ma biodiversitat ecològica i garantint la connectivitat territorial per a nom-broses espècies animals i vegetals. Corredors que, juntament amb els ca-mins històrics d’accés i gestió del paisatge, permeten també l’accessibilitat de les persones, i en trobar-se amb la ciutat, possibiliten una trobada amb el seu entorn natural.

1900

reducte del bosc de Can Feu

castell

bosc Can Feu

Sabadell

reflexions de l’estat actual...

bosc de Can Feu

barri de can Feu

barri de Gràcia

FGC

la guingueta Renom

identitat el pont vegetat

el castell de Can Feu

el bosc i el mosaic agroforestal

el camí de les travesses

eix c

ívic - c

arre

r Sant C

ugat

carrer Horta N

ovella

carrer de l’Arxiver Clausellas

carre

r de

Riu

Sec

carre

r de

Jacq

uard

carre

r del

pin

tor B

orra

ssà

carrer del doctor Almera

carrer de Caresmar

carrer de Cèsar Torras

passeig de Can Feu

equipament municipalseu dep. participació

La Jaima Art comunaequipament

municipal

patrimoniindustrial

patrimoniindustrial

patrimoniindustrial

supermercat

castell de Can Feu

eix cívic

eix cívic

eix cívic

eix

long

itudi

nal-c

iuta

t

eix transversal-barri

eix transversal-barri

la plaça

El bosc de Can Feu

nodes activitat del projecte

equipaments del barri

central de biomassa

estratègia hídrica

A

drenatge sostenible i els habitats humits

aig

ua

camí del bosc 02

la plaça

La gran plaça unificant l’àmbit que ocupa l’aparcament de l’estació, la plaça Clavé i la Plaça Jean Piaget. L’aparcament es un gran vuit que actualment genera un tap, una barrera en l’espai públic. La proposta pre-tén invertir aquesta situació i treure profit de la seva situació estratègica en relació al centre de la ciutat per convertir-lo en un gran espai de ròtula, reforçant també el seu paper com a intercanviador intermodal de trans-port públic. A aquest gran àmbit es vinculen l’estació de ferrocarrils de Can Feu Gràcia i l’edifici per a la fu-tura seu del departament de Participació i serveis a la comunitat, un equipament molt vinculat al teixit social del barri.

9,5 m

6,5 m

4 m

9,5 m

3 m

3 m

3 m

2 m

3 m 3 m2,4 m 1,8 m1,8 m

3 m

3,5 m 2 m

carrer de l´Horta Novellaplataforma única sense arbrat

carrer Sant Cugatplataforma única + arbrat

ctra. Molins de Reiplataforma segregada + arbrat

carrer del Pintor Borrasàplataforma segregada sense arbrat amb carril bici unidireccional

passeig de Can Feuplataforma segregada +arbrat + carril bici separat bidireccional

carrer del Pintor Pradillaplataforma única + arbrat

La proposta aposta per generar un canals de recollida d’aigua, que acumulen en els punts baixos la major part de l’escorrentia d’aigua de pluja. I es condueixen a una bassa de lamina-ció al Bosc de Can Feu, que poc a poc drenarà cap al torrent de Can Feu. Aquests canals actuen com a filaments connectors a nivell accessible per a les persones. L’aigua de pluja que cau sobre els espais lliures es reconduïda a aquests espais de laminació i emmagatzematge, reduint així considerablement la càrrega d’aigua de pluja abocada al cla-vegueram en pics de tempesta.

Tots els dispositius tècnics emprats en la gestió de l’aigua mantenen com a objectiu prioritari la continuïtat i visibilitat del cicle de l’aigua en superfície en l’espai públic com a motor peda-gògic, d’apoderament social veïnal. Aquest factor es considera indispensable en la transició cap a un model sostenible de gestió del cicle de l’aigua, ja que tenir coneixement de com es gestiona el recurs resulta un pas decisiu cap a la transformació d’un paper productiu i proactiu de les persones que habiten el barri en la gestió de l’aigua

intercanviadorbusos

concessió quioscRenom

font

font

fontexistent

font

fita lumínicasobre Rambla Iberia

esplanada Can Marcet

plaça del Pontespai polivalent(firas, mercats)

area d´estada

area d´estada

font

font

eix cívic carrer Permanyer

jocs infantils

jocs infantils

jocs infantils

cine a la frescaauditoriàrea picnic

bassa de laminació

Can Marcet

L’àmbit del poliesportiu municipal de can Marcet s’entén gairebé com una extensió de l’espai públic. Es provoca un eixamplament del camí en aquest punt i es reforça la conne-xió amb el carrer Permanyer com a eix cívic de relació amb la futura superilla d’equipaments i la Plaça del Treball.

el pont

El pont que fins fa poc connectava ambdós costats de les vies de tren deixa d’exercir aquesta funció. Es proposa la seva transformació per convertir-lo en un element singular, símbol de la conquesta del verd sobre les vies. S’elimina una de les rampes per reduir la seva petja en l’espai públic, però es manté la seva estructura aèria, que es proposa colmatar de vegetació, configurant una gran PORTA VEGETAL, una fita en el node central de la intervenció.

Al sud, el camí desemboca finalment en el bosc de Can Feu passant pel costat del castell. El camí es disgrega, diversi-fica i dilata aprofitant tot l’espai disponible per a generar àmbits d’estada més generosos com el auditori al llarg de la riera sota la presència imponent del Castell.

l’auditori

+179 m

+165 m

central de biomassa

infiltració

zona de bioretenció cuneta vegetal

calaix del tren FGC

conducció aigues pluvials

graves

filtració graves

dipòsit recuperació de aigues pluvials

sistema de reg

banc lineal formigócuneta vegetal

travesses líneals

paviment formigóraspatllat

paviment formigóraspatllat

faça

na c

arre

r Fr

aser

Law

ton

faça

na p

assa

tge

Eng

inye

r P

layà

A

B

C

D

E

activitats(escacs, ping pong)

plataforma única zona de bioretenció vegetació de bosc mediterrani camí central sobre calaix FGC - arbres fruiters sotabosc arbustiva plataforma única

castell de Can Feu bassa de laminació - làmina de fitodepuració bosc de ribera camí bosc mediterrani - cavallós

E

planta

secció

la plaça

Xarxa d’autobusos i transport públic (FGC)

Xarxa d’eixos cívics i potenciació dels itineraris a peu

Xarxa de Bicicletes

Xarxa del vehicle privat

xarx

es

mosa

iccamí del bosc 03

el bosc

les clarianes en el bosc

plantacions sobre la llosa del tren

plantacions que complementen les vores de la plataforma

zones humides

vegetació pre-existent

Restaurem el Bosc de Can Feu com el descriu Antoni Santamaria. Proposem doncs una diversitat d’espècies locals en els marcs de plantació per a afavorir una major biodiversitat amb una conseqüent millora en el manteniment per evitar plagues. Bosquets de Pinus pinea, Quercus ilex, Pinus halepensis, Quercus cerrioi-des i Celtis australis (baixa densitat), Fraxinus angustifolia (baixa densitat) en espais mes humitsNivell arbustiu de sotabosc amb Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Quer-cus coccifera Rhamnus alaternus, Crataegus monogyna, Viburnum tinus,Nivell planta mes petita de sotabosc: Lavandula stoechas, Erica arborea, Erica multiflora, Rosmarinus officinallis, , Cistus albidus, Cistus monspe-liensis, Cistus salvifoliusTerrassats amb murs de pedra seca que afavoreixen el desenvolupament de micromamífers, rèptils i amfibis, Els bancals es poden replantar amb espècies que necessiten poca terra: Thymus vulgaris, Satureja sp., Iris ger-manica (flors blanques i blaves), crespinells (Sedum sp., hi ha espècies per sòls calcaris i per sòls silícics), Gladiolum illyricum, Narcissus sp.,Caixes-niu d’espècies emblemàtiques (rapinyaires nocturn, aus insectívo-res...) i zones amb menjadores per a que la gent pugui observar i conèixer les espècies principals

Les clarianes en el bosc seran prats de llistonars. Son espais d’elevada bio-diversitat. La seva gestió consistirà en l’eliminació exhaustiva d’espècies exòtiques invasores i el control periòdic per eliminació (no sistemàtica, però sí puntual) de rebrots o regeneració natural de pi blanc i pi pinyer. Proposem dotar-los d’hotels d’insectes per afavorir insectes pol.linitzadors, zones amb plantes nutrícies específiques per afavorir les papallones.El manteniment principal, si és necessari, són les segues mecàniques

Seran plantes viables per a poca fondària de terresHi trobem arbres de port petit com l’Acàcia retinoides, Acàcia salina, Arbutus unedo Betula pendula “youngil”, Cercis siliquastrum, Fraxinus ex-celsior, Platanoides ‘Globosum’Arbustives com l’Arbutus unedo, Budleia davidii, Chamaerops humilis, Coronilla valentina “Glauca”, Cotoneàster horizontalis, Eleagnus pungens (Eleagno), Escallonia machrantha, Gaura lindheimeri, Grevillea rosmarini-folia ”jenkinsii”, Hypericum calycium, Lantana montevidensis, Lavandula angustiflia, Photinia fraseri “Red rubin”, Pistacea lentiscus, Pittosporum heterophyllum, Phornium tenax, Rosmarinus officialis, Teucrium fruticans, Tamarix gallica, Viburnum opalus, Viburnum tinus.També proposem arbres fruites de conreu tradicional (mida petita) com Citrus aurantium, Citrus deliciosa, Citrus limon, Malus floribunda, Prunus × eminens ‘Umbraculifera’ (P. fruticosa ‘Globosa’), Prunus cerasifera ‘Pis-sardii’ (‘Atropurpurea’)

Conreus mediterranis arboris tradicionals: figueres, ametllers, garrofers, oliveres, vinya, avellaners, magraners, nesprers, serveres, albercoquers, cirerers...

Macròfites que afavoreixen els processos de fitodepuració en la bassa de laminació de Can Feu (joncs, espadanyes, lliris grocs, cues de cavall).Arbres de ribera com Alnus glutinosa ,Celtis australis, Fraxinus angustifolia.Arbustives com Sambucus nigra, Myrtus communis, Salix cinérea, Eleag-nus pungens, Erica multiflora, Euphorbia dendroides.

F3, L10canvi de recorreguti parades

F1, F2

L4, L44, F4

L12

L8

L14

proposta projecte

super illes

carril bici uni o bidireccional

itinerari ciclable compartit amb vehicles

itinerari ciclable en carrer bici / plataforma única

proposta projecte

super illes

sentit actual

nou sentit de circulació

via de circulació bàsica

via de circulació local

via de circulació veïnal segregat

via de circulació enplataforma única

ús exclusiu serveis tècnics

proposta projecte

superilles

Xarxa de carrers on el VIANANT TÉ PRIORITAT respecte les altres funcionalitats. Els eixos cívics s’han de convertir en aquells EIXOS AGLOTINADORS D’ACTIVITAT, ja ve sigui perquè connecten parcs i /o places, equipaments o perquè són carrers amb molt de teixit comercial.Aquests eixos s’han de dotar d’elements que facin MILLORAR L’HABITABILITAT del seu espai públic, El projecte planteja DOS EIXOS CÍVICS molt clars. Un format pel PASSEIG DEL BOSC DE CAN FEU. Aquest ens connecta el bosc de can Feu amb el centre de Sabadell a través també del carrer de l’horta Novella i del carrer de Sant Cugat, i un altre format pel CARRER DE PERMANYER i que connectaria tots els equipaments de la superilla, amb el Parc de Catalunya i el Parc Central

L’adaptació de forma coherent i coordinada de totes aquestes xarxes, fan que el guany d’espai públic aconseguit per a ciutadania pugui funcionar sense alterar ni als propis veïns del barri i ni als de Saba-dell, i serveixi de motor pel propi desenvolupament de la zona.

El projecte planteja una JERARQUITZACIÓ DE LES DIFERENTS VIES. Per una banda les VIES BÀSI-QUES. Per altra banda les VIES LOCALS, que serien aquelles vies que serveixen per estructurar un barri, o bé per fer-hi passar un autobús o un carril de bicicleta. I les VIES VEÏNALS. Aquestes són les que només serveixen als propis veïns del mateix carrer, A part, tindriem la CATEGORIA D’EIX CÍVIC Aquest eix cívic, actua com un plus de pacificació en les vies veïnals, En les DUES SUPERILLES es generen aquests espais interiors més pacificats. Una delimitada pels ca-rrers Pau Claris, Viladomat, Federic Soler i Jacint Verdeguer, i que en ella hi creuen els carrers Perman-yer i Carretera de Molins. L’altre superilla seria la delimitada per la carretera de Molins, la carretera de Barcelona i el carrer Rosales i en el seu interior hi hauria carrers pacificats com el carrer Pintor Pradilla. Al PASSEIG DEL BOSC DE CAN FEU la reordenació de la mobilitat proposa un passeig on els carrers laterals només serveixen per accedir als habitatges amb aparcament. Els laterals del passeig on no hi hagi habitatges, només hi accediran vehicles autoritzats. Aquest escenari, ens dibuixa un passeig on es trenca la continuitat del vial lateral

La Xarxa de bicicletes també forma part d’aquesta mobilitat sostenible i es presenta com a una ALTER-NATIVA REAL que permet alliberar els carrers de Sabadell de molt del trànsit amb vehicle privat actual. Aquesta xarxa ha d’estar ben connectada i es presenta de TRES MANERES DIFERENTS. VIES AMB CARRIL BICI en la calçada o en un espai propi segregat, VIES ON LA BICICLETA I EL COTXE COMPARTEIXEN L’ESPAI, serien aquelles vies amb limitació de velocitat a 30km/h, i finalment hi hau-rien els ESPAIS CICLABLES, espais de convivència entre la bicicleta i el vianant.

La xarxa d’autobusos potencia una MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE. Aquesta, ha d’estar ben connec-tada amb les estacions de tren i ferrocarrils i els equipaments. Es a la carretera de Molins, davant de la Plaça d’Anselm Clavé, on el projecte planteja un NODE INTERCANVIADOR entre la xarxa de bus i la parada dels FGC.Actualment L’ESTACIÓ DE FGC passa a tenir un PAPER MÉS CENTRAL. Així, el caràcter que té L’APARCAMENT del voltant de l’estació DEIXA DE TENIR SENTIT. Això permet desfer el tap que fa aquest aparcament i poder millorar la permeabilitat entre el centre de Sabadell i el Passeig del Bosc de Can Feu. LA XARXA D’AUTOBUSOS NO HA DE CIRCULAR per les vies amb prioritat pel vianant (EIXOS CÍVICS). El projecte planteja una modificació de la xarxa en el seu pas pel carrer Permanyer i passa al carrer de la Reina Elionor.

estiu

hivern

Els espais verd han de ser espais saludables, amb confort de qualitat ambiental i fent atrac-tiu el recorregut a peu i en bicicleta, reforçant l’estructura en xarxa verda a Sabadell. La ve-getació afavoreix l’equilibri climàtic del barri Aportarà ombra a l’estiu i possibilitarà l’entrada de sol a l’hivern. La intervenció ha d’esdevenir un exemple d’actuació urbana amb criteris d’eficiència energètica. Un seguit d’àmbits ur-bans que es trobin a mig camí entre la urbanit-zació densa característica de la ciutat i l’espai verd lliure que suposin una connexió entre la ciutat i el territori. Aquest àmbit de caracterís-tiques intermèdies tindrà un valors paisatgístics molt gran i també té un rol ecosistèmic consi-derable

eixos cívics ciutat

eix cívic projecte

Passatge de l’Enginyer Playà

Zones humides Calaix FGC Plantas viables per a poca fundaria de terres

Equip municipal Can Marcet Carrer de Riu Sec

Passatge de l’Enginyer Playà

Bosc med Calaix FGC Carrer de Fraser Lawton

Passeid de Can Feu Bosc med Calaix FGC

Bosc med Jocs infantils Carrer de Saturn

B

C

D

CAMÍ DEL BOSC

MEMÒRIA

CAMÍ DEL BOSC

El projecte proposa la recuperació de la memòria col.lectiva del bosc de Can Feu com a es-

tratègia per a articular una nova estructura urbana, arquitectònica i paisatgística a partir del so-

terrament de les vies. Un espai de frontera que es transforma radicalment en espai de trobada.

Una gran oportunitat per connectar la ciutat amb el paisatge vallesà i per recosir alhora el teixit

social dels barris adjacents.

El BOSC DE CAN FEU VA SER una gran extensió arbrada que ocupava a fi nals dels segle

XIX unes 40 hectàrees. Hi havia pins, salzes, àlbers alzines i roures. el bosc era propietat de

Josep Nicolau Marià d’Olzina i de Ferret, que hi va edifi car el castell de fi sonomia medieval. El

bosc es va obrir a la ciutadania a principis del segle XX amb el permís dels propietaris i des de

llavors es va utilitzar com a espai de lleure popular. S’hi van celebrar festes i activitats cultur-

als diverses en el marc de la festa major o representacions teatrals. Va ser un important focus

d’activitat i cohesió del teixit social de Sabadell. A partir de 1924, amb la mort del propietari

el bosc va anar progressivament disminuint la seva extensió per la venda de terres i la tala

d’arbres. La pressió urbana va fer disminuir progressivament la seva extensió i la massa arbòria

fi ns a la seva confi guració actual.

EL BOSC DE CAN FEU ÉS actualment un reducte de vegetació clarament empetitit respecte

els seus orígens, però manté els trets característics del paisatge del MOSAIC AGROFOREST-

AL DEL TERRITORI VALLESÀ que trobem als voltants de la ciutat de Sabadell. Un paisatge

que es caracteritza principalment per estar composat per parcel.les intercalades de bosc medi-

terrani, camps de gramínies i, en les zones més propícies, camps de fruiters i algunes petites

hortes de regadiu. Un mosaic que tradicionalment ha permès el rendiment efi cient del ter-

ritori mantenint-ne la seva capacitat productiva, aprofi tant les condicions òptimes de la matriu

biofísica (topografi a, sòl, pendents, assoleiament) en cada part del territori alhora que gaudint

d’una gran resiliència enfront possibles alteracions com poden ser incendis o plagues. Per altra

banda, els cursos d’aigua que creuen el paisatge actuen com a connectors biològics, generant

juntament amb els marges dels camps, espais de màxima biodiversitat ecològica i garantint la

connectivitat territorial per a nombroses espècies animals i vegetals. Corredors que, juntament

amb els camins històrics d’accés i gestió del paisatge, permeten també l’accessibilitat de les

persones, i en trobar-se amb la ciutat, possibiliten una trobada amb el seu entorn natural.

El cobriment de les vies de tren genera una gran OPORTUNITAT PER RECUPERAR EL

VALOR DE L’ANTIC BOSC DE CAN FEU com a característic del paisatge vallesà, però també

com a important eina de cohesió social del barri i de la ciutat. El projecte proposa estirar i es-

tendre el paisatge agroforestal de Can Feu colonitzant tot l’àmbit disponible, infl itrant-se dins la

mateixa trama urbana de la ciutat. El nou espai esdevé així una FALCA DEL PAISATGE arrib-

ant gairebé fi ns el cor de la urb. Un corredor verd que lliga els eixos cívics connectant amb els

espais urbans centrals dels barris de Can Feu i Gràcia i els seus equipaments.

LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA COL·LECTIVA . EL BOSC DE CAN FEU

EN EL PAISATGE VALLESÀ

1. TEIXIT SOCIAL. ESTRUCTURA INTEGRAL DEL SECTOR DE CAN FEU-GRÀCIA

EL PAISATGE AGROFORESTAL DEL BOSC DE CAN FEU

EXTENSIÓ ORIGINAL BOSC DE CAN FEU. PRINCIPIS S. XX

EL BOSC DE CAN FEU/ SABADELL. PRINCIPIS S.XX

2017. EXTENSIÓ ACTUAL BOSC DE CAN FEU

castell

bosc Can Feu

Sabadell

TEATRE NATURA EN EL BOSC DE CAN FEU. REPRESENTACIÓ TERRA BAIXA EN EL PLA DE L’AMOR1915

CAMÍ DEL BOSC

EL CAMÍ DEL BOSC

UN LLOC VINCULAT A LA SEVA MEMÒRIA. EL BOSC. La recuperació del valor de l’antic

bosc de Can Feu com una espina dorsal de l’estructura urbana de la CIUTAT, connectant

el centre de Sabadell amb el paisatge i els espai naturals als voltants de la ciutat. i esdevé un

important espai de lleure a escala de BARRI, un eix cívic i social per a Can Feu i Gràcia.

UN TRAÇ QUE LLIGA LA CIUTAT I EL BARRI: EL CAMÍ estableix continuïtats en sentit LON-

GITUDINAL (ciutat) i TRANSVERSAL (barris) possibilitant la connectivitat a diferents veloci-

tats, un CAMÍ que es dilata, multiplica i confl ueix en funció del seu entorn incorporant també el

programa de l’espai públic. Per a la materialització d’aquest camí el projecte planteja la suc-

cessió d’unes travesses de longitud variable a ritme constant. Les travesses - que en certa

manera rememoren les vies del tren tants anys presents- esdevenen el fi l conductor en tot l’eix

longitudinal des de l’estació de ferrocarrils - node de connexió amb el centre de la ciutat - fi ns

el bosc de Can Feu - connexió amb el paisatge. Les travesses alhora exerceixen una funció

important en la gestió de l’aigua, segmentant-ne l’escorrentia i conduint-la cap els biòtops

humits on es concentra la vegetació.

IDENTITAT I MEMÒRIA DEL LLOC

Per a la confi guració d’una IDENTITAT del nou gran espai públic resultant el projecte proposa

reforçar, transformar i fi ns i tot recuperar elements singulars que formen part de la història del

barri. Una successió de FITES al llarg del recorregut que ens vinculen a la memòria de la ciutat.

- Al sud, el CASTELL exerceix de referència d’aquest gran àmbit. La proposta pretén aprofi tar

la potència i escala de l’edifi ci establint amplies zones d’estada emparades pels seus murs

perimetrals. Un marc de gran potencial escenogràfi c per a tot tipus d’activitats populars.

- En el node central (encreuament amb la Rambla Ibèria), el pont que fi ns fa poc connec-

tava ambdós costats de les vies de tren deixa d’exercir aquesta funció. Es proposa la seva

transformació per convertir-lo en un element singular, símbol de la conquesta del verd sobre

les vies. S’elimina una de les rampes per reduir la seva petja en l’espai públic, però es manté

la seva estructura aèria, que es proposa colmatar de vegetació, confi gurant una gran PORTA

VEGETAL, una fi ta en el node central de la intervenció.

- Al nord, amb l’objectiu de dotar d’un element característic que identifi qui la nova gran plaça

intermodal -sorgida de la unifi cació de l’aparcament i les places Calvé i Jean Piaget - que su-

posarà una nova centralitat en la ciutat, es proposa la recuperació simbòlica del QUIOSC que

Josep RENOM va dissenyar per a la plaça doctor Robert desapareguda fa més de mig segle,

una arquitectura singular de gran valor. De nou, la recuperació de la memòria col.lectiva com a

element de cohesió i reforç de la identitat del lloc. Una recuperació que no necessàreament ha

de ser literal, sinó més aviat una abstracció del quiosc original.

ç p

la guingueta Renom

identitat el pont vegetat

el castell de Can Feu

el bosc i el mosaic agroforestal

el camí de les travesses

patindu

QUIOSC MODERNISTA 1911 - 1943JOSEP RENOM

CAMÍ DEL BOSC

INTERACCIÓ AMB L’ENTORN URBÀ . EQUIPAMENTS, TRACTAMENT

DELS LÍMITS I INTERVENCIÓ EN ELS TRAMS JA EXECUTATS

El camí relliga i vincula els diferents equipaments amb l’espai públic generant àmbits de

major dimensió al seu voltant per a donar suport a la seva funció com a nodes d’activitat

ciutadana.

- En l’extrem nord de la intervenció es proposa una GRAN PLAÇA unifi cant l’àmbit que

ocupa l’aparcament de l’estació, la plaça Clavé i la Plaça Jean Piaget. L’aparcament es un

gran vuit que actualment genera un tap, una barrera en l’espai públic. La proposta pretén

invertir aquesta situació i treure profi t de la seva situació estratègica en relació al centre de

la ciutat per convertir-lo en un gran espai de ròtula, reforçant també el seu paper com a

INTERCANVIADOR INTERMODAL de transport públic. A aquest gran àmbit es vinculen

l’estació de ferrocarrils de Can Feu Gràcia i l’edifi ci per a la futura seu del departament de

Participació i serveis a la comunitat, un equipament molt vinculat al teixit social del barri.

- En el tram nord, urbanitzat recentment, el projecte planteja una revisió de la secció amb

l’objectiu principal d’augmentar signifi cativament la presència de vegetació respecte la seva

situació actual i transformar completament la gestió de l’aigua. Es proposa concentrar la

vegetació de gran port en el lateral oest - actualment pavimentada en la seva pràctica to-

talitat- aprofi tant l’espai disponible entre el calaix de les vies i les façanes, generant àmbits

d’infi ltració natural de l’aigua cap al subsòl. D’altra banda cal reduir l’extensió pavimentada i

en tot cas concentrar les grans esplanades en llocs estratègics vinculats als equipaments.

L’àmbit del poliesportiu municipal de can Marcet s’entén gairebé com una extensió de

l’espai públic. Es provoca un eixamplament del camí en aquest punt i es reforça la connexió

amb el carrer Permanyer com a eix cívic de relació amb la futura superilla d’equipaments i

la Plaça del Treball. De igual manera es reforça la relació a través del C/ de Sobarder que

desemboca en el conjunt arquitectònic del passat industrial de la zona amb un gran poten-

cial com a lloc referencial en el barri.

- En el sector dels planetes que queda deprimit respecte la rasant superfi cial es genera un

aterrassament per segmentar el desnivell i evitar la confi guració de murs o talussos de gran

alçada que farien excessiva barrera. S’utilitza una estratègia anàloga a les feixes agrícoles.

La terrassa intermitja resultant gaudeix d’una certa protecció i s’aprofi ta per a ubicar àrees

de joc i d’estada.

- Al sud, el camí desemboca fi nalment en el bosc de Can Feu passant pel costat del cas-

tell. El camí es disgrega, diversifi ca i dilata aprofi tant tot l’espai disponible per a generar

àmbits d’estada més generosos al llarg de la riera sota la presència imponent del Castell.

aprofi tant tot l’espai disponible per a generar

riera sota la presència imponent del Castell.

LA PLAÇA/ INTERCANVIADOR

ZONA CAN MARCET

CAMÍ DEL BOSC

PROGRAMA FUNCIONAL. USOS I EQUIPAMENTS DE CIUTAT/BARRI

El programa funcional es desenvolupa a dos nivells:

EQUIPAMENTS DE CIUTAT Per a reforçar l’esquema estructural del camí del bosc, amb pols

importants de relació amb la ciutat. Al nord (plaça – connexió amb el centre), node central

(connexió amb els eixos cívics del barri) i sud ( connexió amb el paisatge).

- En la PLAÇA NORD la “recuperació” de la Glorieta Renom es proposa com a concessió

per a a bar que reforci el seu paper de plaça cívica a més de gran intercanviador urbà, un nou

node de centralitat urbana.

- En el NODE CENTRAL, punt de creuament del camí amb la Rambla Ibèria, es produeix

la connexió amb els eixos cívics dels C/ Permanyer i Sobarder, principals vies de connexió

amb els barris de Can Feu i Gràcia. Un espai de ròtula amb els barris que el projecte proposa

destinar al desenvolupament d’activitats socials com poden ser fi res, mercats o festivitats dels

barris. Un espai polivalent clarament referenciat simbòlicament amb la passera convertida en

gran porta verda.

- En el SUD, l’àmbit s’eixampla i pren dimensió de parc. L’iconografi a del castell i la vegetació

associada a la ribera és propicia pel desenvolupament d’àmplies àrees d’activitat, com la àrea

de pícnic, cinema a la fresca i una zona de grades aprofi tant la topografi a com a auditori a

l’aire lliure.

EQUIPAMENTS DE BARRI :Es proposa equipar els trams entre els pols d’atracció amb ele-

ments de lleure associats a les activitats del barri, tal com jocs infantils, àrees d’activitat física

per a gent gran, taules de pim pom, taules i mobiliari urbà per jocs d’escac i àrees d’estada

etc. Al llarg de tot el camí, reforçant les àrees es col.locaran també les fonts per veure.

DISSENY I SOSTENIBILITAT

La gestió energètica del parc anirà lligada a una nova central de biomassa ubicada en l’àmbit

del parc. Una eina que permetrà compensar l’abastament energètic necessari dels nous

equipaments proposats i de les xarxes de serveis dels carrers. Serà una infraestructura que

transformarà els residus orgànics del parc per a produir energia. Posem amb valor doncs

l’AUTOSUFICÈNCIA ENERGÈTICA i una nova fi ta sostenible vinculada per la seva material-

ització amb la història industrial de la ciutat.

Els paràmetres que han regit la defi nició de la proposta a nivell de disseny sostenible són: la

gestió de l’aigua, la utilització de materials amb baix consum de CO2 per a la seva fabricació,

l’aportació a l’equilibri climàtic de la vegetació i el reaprofi tament dels residus orgànics com

a compost a combustible per a generar energia. La vegetació, com a protagonista d’aquest

espai, aportarà ombra a l’estiu i possibilitarà l’entrada de sol a l’hivern. La intervenció ha

d’esdevenir un exemple d’actuació urbana amb criteris d’efi ciència energètica.

eix cívic

x cívic

eix cívic

eix

long

itudi

nal-c

iuta

t

eix transversal-barri

eix transversal-barri

la plaça

El bosc de Can Feu

nodes activitat del projecte

equipaments del barri

ele-

sica

ada

it

s

e

s

-

EL PONT VEGETAT

L’AUDITORI

CENTRAL DE BIOMASSA

CAMÍ DEL BOSC

2. TEIXIT METABÒLIC. AIGUA, GESTIÓ DEL PAISATGE I BIODIVERSITAT

METABÒLISME URBÀ

La proposta aposta per una comprensió socio-ecològica de la gestió dels recursos en

l’arquitectura i el paisatge, desenvolupant estratègies que afavoreixin el tancament dels cicles

materials a escala local, el que es coneix com a metabolisme urbà circular. Això implica anar

més enllà de l’ús efi cient de materials locals i energies renovables per desenvolupar estratè-

gies transversals de gestió de determinats recursos materials que esdevenen clau en un espai

públic com aquest: l’aigua i la matèria orgànica.

Per superar l’actual model metabòlic actual de gestió lineal d’aquests dos vectors, que a nivell

urbà impliquen elevats consums de recursos materials i energètics així com la posterior gestió

dels residus, es proposen estratègies específi ques que reforcen l’idea central de la proposta:

rellegir el mosaic forestal també en clau metabòlica per entendre com es gestionen aquests re-

cursos a nivell biosfèric i com es gestionaven en la ciutat tradicional com a model sostenibilistes,

previs a la disponibilitat il.limitada de recursos fòssils que han permès l’actual model productiu

insostenible ambientalment.

ESTRATÈGIA HÍDRICA

L’actual model urbà tendeix a impermeabilitzar el territori a mesura que la ciutat creix, no

només en l’espai edifi cat i el la pavimentació dels carrers, sinó també en molts dels parcs

que s’han construït en les darreres dècades. Aquesta impermeabilització altera profunda-

ment el cicle de l’aigua, minimitzant la infi ltració, reduint considerablement la evaporació

des de cossos d’aigua i també la evapotranspiració de la vegetació, el que fa que cada

vegada l’escorrentia superfi cial augmenti més en volum i velocitat, augmentant els riscs de

destrosses en pics de tempestes. Els espais verds urbans eren tradicionalment regats amb

aquestes aigües de pluja, però l’urbanisme modern els ha desvinculat, conduint les aigües

de pluja al clavegueram i aportant aigua de xarxa per al reg (amb els costos de gestió que

aquests dos fets suposen). És en aquest sentit que es proposa una estratègia hídrica ba-

sada en la gestió del cicle de l’aigua a escala local del parc, des de la comprensió territo-

rial de la conca hídrica de la riera de Can Feu per a comprendre’n la seva transescalaritat.

La proposta aposta per generar un canals de recollida d’aigua, que acumulen en els punts

baixos la major part de l’escorrentia d’aigua de pluja. I es condueixen a una bassa de laminació

al Bosc de Can Feu, que poc a poc drenarà cap a la Riera de Can Feu Aquests canals actuen

com a fi laments connectors a nivell accessible per a les persones.

L’aigua de pluja que cau sobre els espais lliures es reconduïda a aquests espais de lami-

nació i emmagatzematge, reduint així considerablement la càrrega d’aigua de pluja abocada

al clavegueram en pics de tempesta.

Tots els dispositius tècnics emprats en la gestió de l’aigua mantenen com a objectiu prioritari la

continuïtat i visibilitat del cicle de l’aigua en superfície en l’espai públic com a motor ped-

agògic, d’apoderament social veïnal. Aquest factor es considera indispensable en la transició

cap a un model sostenible de gestió del cicle de l’aigua, ja que tenir coneixement de com es

gestiona el recurs resulta un pas decisiu cap a la transformació d’un paper productiu i proactiu

de les persones que habiten el barri en la gestió de l’aigua.

Sabadell té una relació històrica amb aquest recurs, amb les nombroses captacions en mines

d’aigua, en part encara avui vigents, que ha permès que la ciutadania no s’hagi desvinculat tant

de la gestió d’aquest recurs com en altres entorns urbans. El municipi gestiona actualment les

aigües de mines per al reg de l’espai públic. És per això que la proposta del parc esdevé una

oportunitat per reforçar el vincle històric de la ciutat amb la gestió de l’aigua, revisat ara des de

l’òptica de la sostenibilitat.

ESTRATÈGIA HÍDRICA RECUPERACIÓ, LAMINACIÓ I INFILTRACIÓ

CAMÍ DEL BOSC

EL DRENATGE SOSTENIBLE

• Drens fi ltrants.

• Excavacions emplenades amb materials petris que generen emmagatzenament temporal i

retorn al freàtic.

• Zones de bioretenció.

• Escocells inundables. Els medis de plantació, els escossells etc.. se han de dissenyar per-

què puguin emmagatzemar el màxim d’aigua possible.

• Superfícies permeables i/o materials fi ltrants.

EL REG

• El reg es realitza mitjançant la xarxa d’aigua del freàtic existent a Sabadell i es dissenya tot el

drenatge per tornar aquestes aigües de nou al freàtic.

• El sistema de reg adequat per als escenaris triats és el reg per degoteig soterrat i es tracten

les pendents i el subsòl per tal d’optimitzar l’aprofi tament de les aigües superfi cials.

• A cada una de les zones les aigües discorren per superfície cap a uns parterres que la recul-

len i que mitjançant la seva secció fi ltrin les aigües i la retornin al freàtic. Per a les grans pluges,

aquests parterres disposaran d’elements que condueixin les aigües cap al sistema soterrat de

drenatge.

• El reg disposa de sistemes mecànics de control segons les necessitats hídriques.

GESTIÓ DEL PAISATGE I BIODIVERSITAT

“El bosc estava travessat per dos torrents d’aigua que desembocaven a la Riereta i per tres salts

d’aigua, el més famós dels quals era el situat més al sud anomenat la Font de Sant Rol.lo. Al

costat d’aquesta font s’ubicava un gran pla, sense arbres, anomenat el Pla de la Font. Més al

nord hi havia el Pla de l’Amor rodejat de pins de gran alçada”.

(Escrit d’Antonio Santamaria descrivint el Bosc de Can Feu)

La millora urbana de Can Feu - Gràcia ha de formar un continu d’espais verds i recorreguts que

des del Parc de Can Gambús-parc de Can Feu arribin a l’Espai Central de Sabadell a través de

c/ Sant Cugat i/o Horta Novella.

Els espais verds han de ser espais saludables, amb confort de qualitat ambiental i fent atractiu

el recorregut a peu i en bicicleta, reforçant l’estructura en xarxa verda a Sabadell. Un seguit

d’àmbits urbans que es trobin a mig camí entre la urbanització densa característica de la ciutat

i l’espai verd lliure que suposin una connexió entre la ciutat i el territori. Aquest àmbit de car-

acterístiques intermèdies tindrà un valors paisatgístics molt grans i també té un rol ecosistèmic

considerable.

zona de bioretenció cuneta vegetal

calaix del tren FGC

conducció aigues pluvials

graves

filtració graves

dipòsit recuperació de aigues pluvials

sistema de reg

CAMÍ DEL BOSC

MOSAIC AGROFORESTAL

EL BOSC Restauració de l’antic Bosc de Can Feu.

Es proposa una diversitat d’espècies locals en els marcs de plantació per a afavorir una major

biodiversitat amb una conseqüent millora en el manteniment per evitar plagues.

Bosquets de Pinus pinea, Quercus ilex, Pinus halepensis, Quercus cerrioides i Celtis australis

(baixa densitat), Fraxinus angustifolia (baixa densitat) en espais mes humits.

Nivell arbustiu de sotabosc amb Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Quercus coccifera Rhamnus

alaternus, Crataegus monogyna, Viburnum tinus.

Nivell planta mes petita de sotabosc: Lavandula stoechas, Erica arborea, Erica multifl ora, Rosma-

rinus offi cinallis, , Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Cistus salvifolius.

Terrassats amb murs de pedra seca que afavoreixen el desenvolupament de micromamífers,

rèptils i amfi bis, Els bancals es poden replantar amb espècies que necessiten poca terra: Thy-

mus vulgaris, Satureja sp., Iris germanica (fl ors blanques i blaves), crespinells (Sedum sp., hi ha

espècies per sòls calcaris i per sòls silícics), Gladiolum illyricum, Narcissus sp.

Caixes-niu d’espècies emblemàtiques (rapinyaires nocturn, aus insectívores...) i zones amb men-

jadores per a que la gent pugui observar i conèixer les espècies principals.

LES CLARIANES DEL BOSC prats de llistonars

Són espais d’elevada biodiversitat. La seva gestió consistirà en l’eliminació exhaustiva d’espècies

exòtiques invasores i el control periòdic per eliminació (no sistemàtica, però sí puntual) de rebrots

o regeneració natural de pi blanc i pi pinyer.

Proposem dotar-los d’hotels d’insectes per afavorir insectes pol.linitzadors, zones amb plantes

nutrícies específi ques per afavorir les papallones.

El manteniment principal, si és necessari, són les segues mecàniques

PLANTACIONS SOBRE LA LLOSA DEL TREN Viables en poca fondària de terra.

ARBRES DE PORT PETIT com l’Acàcia retinoides, Acàcia salina, Arbutus unedo Betula pen-

dula “youngil”, Cercis siliquastrum, Fraxinus excelsior, Platanoides ‘Globosum’. També proposem

arbres fruites de conreu tradicional (mida petita) com Citrus aurantium, Citrus deliciosa, Citrus

limon, Malus fl oribunda, Prunus × eminens ‘Umbraculifera’ (P. fruticosa ‘Globosa’), Prunus cera-

sifera ‘Pissardii’ (‘Atropurpurea’).

ARBUSTIVES com l’Arbutus unedo, Budleia davidii, Chamaerops humilis, Coronilla valentina

“Glauca”, Cotoneàster horizontalis, Eleagnus pungens (Eleagno), Escallonia machrantha, Gaura

lindheimeri, Grevillea rosmarinifolia ”jenkinsii”, Hypericum calycium, Lantana montevidensis, La-

vandula angustifl ia, Photinia fraseri “Red rubin”, Pistacea lentiscus, Pittosporum heterophyllum,

Phornium tenax, Rosmarinus offi cialis, Teucrium fruticans, Tamarix gallica, Viburnum opalus, Vi-

burnum tinus.

PLANTACIONS QUE COMPLEMENTEN LES VORES DE LA PLATAFORMA

Conreus mediterranis arboris tradicionals: fi gueres, ametllers, garrofers, oliveres, vinya, avellan-

ers, magraners, nesprers, serveres, albercoquers, cirerers...,

ZONES HUMIDES: Macròfi tes que afavoreixen els processos de fi todepuració en la bassa de

laminació de Can Feu (joncs, espadanyes, lliris grocs, cues de cavall). Arbres de ribera com

Alnus glutinosa ,Celtis australis, Fraxinus angustifolia. Arbustives com Sambucus nigra, Myrtus

communis, Salix cinérea, Eleagnus pungens, Erica multifl ora, Euphorbia dendroides.

CAMÍ DEL BOSC

2. TEIXIT URBÀ. MOBILITAT SOSTENIBLE

Per tal que la intervenció urbana sigui un èxit plantegem una adaptació de les DIFERENTS XARX-

ES a tots les canvis plantejats.

XARXA D’EIXOS CÍVICS I POTENCIACIÓ DELS ITINERARIS A PEU

L’objectiu en aquests espais, és revertir la prioritat que té el vehicle privat respecte al vianant. Es

vol que sigui el VIANANT EL QUE TINGUI PRIORITAT respecte les altres funcionalitats. El vianant

ha de tornar a ocupar l’espai que tradicionalment ha ocupat el cotxe i que en molts casos actual-

ment està sobredimensionat. El vianant s’ha d’apropiar d’aquests espais i els eixos cívics s’han de

convertir en aquells eixos aglutinadors d’activitat, ja ve sigui perquè connecten parcs i /o places

o ja ve sigui perquè connecten equipaments o perquè són carrers amb molt de teixit comercial.

Aquests eixos s’han de dotar d’elements que MILLORIN L’HABITABILITAT del seu espai públic,

amb presència de mobiliari urbà, vegetació, espais de joc, bona il.luminació i eliminació de bar-

reres arquitectòniques.

Plantegem DOS EIXOS CÍVICS molt clars. Un eix cívic que aniría de SO a NE format pel CAMÍ

DEL BOSC de Can Feu. Aquest ens connecta el bosc de can Feu amb el centre de Sabadell a

través també del carrer de l’horta Novella i del carrer de Sant Cugat, i un altre en direcció NO a

SE format pel CARRER DE PERMANYER i que connectaria tots els equipaments de la superilla,

amb el Parc de Catalunya i el Parc Central

XARXA D’AUTOBUSOS I TRANSPORT PÚBLIC (FGC)

La xarxa d’autobusos potencia una MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE per l’interior de Sabadell.

Aquesta xarxa ha d’estar ben connectada amb les estacions de tren i ferrocarrils i ha de donar

servei als equipaments. En aquest sentit pren gran importància el NODE INTERCANVIADOR

entre la xarxa de bus i la parada de Ferrocarrils de la Generalitat. En la proposta l’eix de la Carretera

de Molins de Rei és un eix vertebrador per la xarxa d’autobusos, i és en el seu pas per davant de

la parada de FGC, a la Plaça Anselm Clavé, on s’hi proposa una parada a mode d’intercanviador

per realitzar una bona connexió a l’estació. Actualment L’ESTACIÓ DE FGC ha deixat de tenir un

caràcter perifèric i passa a tenir un PAPER CENTRAL, inclús arriba a esdevenir un metro intern

de Sabadell. L’APARCAMENT de l’estació deixa de tenir sentit. No es vol generar un increment de

la mobilitat amb vehicle privat que vingui de fora de Sabadell i que entri fi ns aquest punt de nova

centralitat, i no es vol que la pròpia gent de Sabadell hi accedeixi amb vehicle privat. El projecte

planteja un canvi de mode de transport. Això permetria desfer el tap que actualment exerceix

aquest aparcament i millorar la permeabilitat entre el centre de Sabadell i el Passeig del Bosc de

Can Feu. Moltes d’aquestes places es poden suprimir i d’altres es poden reubicar en els carrers

transversals, però sempre dins de la lògica arquitectònica de la pròpia secció.

LA XARXA D’AUTOBUSOS ha de donar bon servei sobretot als equipaments, i NO HA DE CIR-

CULAR per les vies amb prioritat pel vianant (EIXOS CÍVICS). El projecte planteja una modifi cació

de la xarxa en el seu pas pel carrer Permanyer i passa al carrer de la Reina Elionor, en el sentit

ascendent de la seva marxa.

L’objectiu fi nal, es tracta d’aconseguir una xarxa ben connectada i efectiva que serveixi d’alternativa

real al vehicle privat.

EIXOS CÍVICS - CIUTAT

CAMÍ DEL BOSC

XARXA DE BICICLETES

La Xarxa de bicicletes es presenta com a una ALTERNATIVA REAL de mobilitat que permet

alliberar els carrers de Sabadell de molt del trànsit amb vehicle privat actual. Aquesta xarxa ha

d’estar ben connectada i es presenta de TRES MODALITATS DIFERENTS.

Per una banda hi haurien les vies ràpides amb prioritat per la bicicleta. Aquestes serien les VIES

AMB CARRIL BICI en la calçada o en un espai propi segregat, com per exemple el que es

proposa al Passeig de can Feu, donant continuïtat fi ns a l’Av. D ‘Arraona, amb un carril segregat

en cada sentit de la marxa, o com també és el cas del carril bici del carrer Pintor Borrassà,

en el que es proposa un carril bici segregat en sentit contrari a la marxa del vehicle privat. De-

sprés hi haurien les VIES ON LA BICICLETA I EL COTXE COMPARTEIXEN L’ESPAI, serien

aquelles vies amb limitació de velocitat a 30km/h, com per exemple en el sentit de pujada del

carrer Borrassà i fi nalment hi haurien els ESPAIS CICLABLES, espais de convivència entre la

bicicleta i el vianant. En aquests espais el vianant té preferència, però la bicicleta hi pot circular

a velocitat reduïda 10km/h i sense prioritat. Els espais ciclabes serien per exemple els eixos

cívics, del Passeig del Bosc de Can Feu i del carrer Permanyer. Aquests carrers tenen una

amplada i hi passen tal nombre de persones que la relació entre aquests dos valors fa que no

es produeixi el confl icte entre la bicicleta i el vianant.

XARXA DE VEHICLE PRIVAT

Finalment ens trobem amb la xarxa del vehicle privat. El projecte planteja una JERARQUIT-

ZACIÓ de les diferents vies per tal de classifi car-les i dotar-les de la seva funció bàsica. Per

una banda les VIES BÀSIQUES com el Passeig de Can Feu, o la Rambla d’Ibèria o la Crta

de Barcelona- Terrassa o fi nalment el carrer Viladomat, que serien aquelles que serveixen per

anar d’un costat a l’altre o per entrar i sortir de Sabadell. Per altra banda tindriem les VIES LO-

CALS, que serien aquelles vies que serveixen per estructurar un barri, o bé per fer-hi passar

un autobús o un carril de bicicleta com la Carretera de Molins de Rei, o el carrer Reina Leonor,

o fi nalment el carrer Caresmar. Per últim hi hauria les VIES VEÏNALS. Aquestes són les vies

que per la seva característica actual, només serveixen als propis veïns del mateix carrer, serien

punts d’origen i destí, aquestes serien molt nombroses, un exemple d’elles podrien ser els

carrers Cellers o Riu-Sec.

A part tenim la CATEGORIA D’EIX CÍVIC, que actua com element de pacifi cació en les vies

veïnals, passant a ser vies on el vianant té la prioritat per davant del vehicle. Aquesta organit-

zació de les vies, ens permet generar espais on l’interior es mostra més pacifi cat. Un exemple

d’això el tenim en les DUES SUPERILLES. Una, formada pels carrers basics o locals que la

delimiten, com els carrers Pau Claris, Viladomat, Federic Soler i Jacint Verdeguer, i que en ella

hi creuen els carrers Permanyer i Carretera de Molins que en el seu pas passen a ser carrers

pacifi cats. L’altra, delimitada per la carretera de Molins, la carretera de Barcelona i el carrer

Rosales i en el seu interior hi hauria carrers pacifi cats com el carrer Pintor Pradilla.

Un altre exemple el tenim en el propi passeig de la cobertura, EL CAMÍ DEL BOSC. En aquest

últim la reordenació de la mobilitat proposa un passeig on els carrers laterals només serveixin

per accedir als habitatges amb aparcament. Els laterals del passeig on no hi hagi habitatges,

tot i ser accessibles per bombers i serveis de seguretat, no tindran vial longitudinal. Aquest

escenari, ens dibuixa un passeig on es trenca la continuitat del vial lateral, en el seu costat

nord,carrer Enginyer Playà, i que pràcticament no existeix vial lateral en el seu costat sud, carrer

de Fraser Lawton.

SUPERILLA C/ PINTOR PRADILLA

SUPERILLA C/ PERMANYER

PASSEIG DE CAN FEU

CAMÍ DEL BOSC

LA SECCIÓ que es proposa pel camí del Bosc és de PLATAFORMA ÚNICA, això també

s’inclouen els carrers de Fraser Lawton i Enginyer Playà. La prioritat sempre és del vianant, hi

hagi vial d’accés als habitatges o no. Es planteja una secció on no hi ha tractament diferenciat

de l’espai de pas del vehicle, respecte del vianant. L’objectiu d’això, així com el fet de no posar

pilones, és deslegitimitzar la prioritat de pas del vehicle. Aquest s’ha de sentir en un espai forà i

que ha de anar a una velocitat reduïda a 20kmh.

El vianant sempre ha de tenir preferència, i com a tal també ha de gaudir dels RECORREGUTS

MÉS FÀCILS I RECTES POSSIBLES, com és el pas del creuament del Passeig del Bosc de

can Feu amb la Rambla d’Ibèria. En aquest punt es redibuixa el pas de vianants amb l’objectiu

d’acompanyar el vianant en el sentit longitudinal del passeig. Aquest recorregut longitudinal,

també es veu reforçat per la presència d’alguns elements a mode d’il.luminació o vegetació que

creuen la rambla d’iberia.

En el passat la via del ferrocarril exercia de tall dels vials transversals entre els barris Gràcia i

Hostafrancs. Actualment amb la cubrició, aquest COSIT ENTRE ELS DOS BARRIS, només

ha de permetre la connectivitat transversal A PEU O AMB BICICLETA, ja que en el passat, ja

no era possible fer-ho en cotxe.

L’adaptació de forma coherent i coordinada de totes aquestes xarxes, fan que el guany d’espai

públic aconseguit per a ciutadania pugui funcionar sense alterar als propis veïns del barri i els

de Sabadell i serveixi de motor pel propi desenvolupament de la zona.