il"T*t

La masia de can Magarola, exponent del m6nrural del segle XIX a mitjans del segle XX

Anna M. Bun,. Vcga

ctualment,la masia de can Magarola €s un equipament municipal queaproxrma els serveis de I adminrst racrcj locol al secror de la Miranda,(-an Prar-Tes Casetes o el Mlrodo' Pero ia dos segles ror era ben

diferent: predominava un paisatge bosc6s i agricola, amb finques sembradesde cereals, lleguminoses, vinya, ametllers, avellaners, etc.

!1s strccessius propietaris d'aquesta masia vivien a Barceiona ivisitaven lesseves propietats de LliEi de Vall de tant en tant, sovint per estiuejar amb lafamilia. Disposaven d'un masover i d'alguns pagesos que arrendaven les sevesfinques a canvi de censos, parts del producte (una tercera part de la collita), enun primer moment i a canvi de diners posterioment, depenent del tipus de

A

lvasia de c.n Mag.ro a al 1998

:lof,;!

Mas'a de .an Mrqaro. r 2005

.ontr,: rd" rcndon.rtquc. ,.nrd f ."r'rlrlmr''r: ol lropemans d'un advocat o gestor de Cranollers

aquest arlLcle coneixerem quins van ser els propretans de l heretat de

can Magarola. les relacLons entre l'amo L els arrendataris. els tipus de contractes d arrendament mls emprats per a l explotacirl d aquestes linques. I'evolucirjdels productes conreats iles possibles varracrons en I extensrd de les propietatsdes del segle XIX lins a miLlans del segie XX, cluan s'inrcra el hoom urbanistrc deLLiEi de Vall r es comenEa a iormar el que mds tard seri la urhanirzaci6 de laMirancla

lals enLn

l,ml-".1..r. r\ r-1 or, ,1.lrll.J"l m"..lc .nM.p"ol..l .v"Irs str.s luLrctons

L,q t,otii!,i Lrt lrNtN(A L)jt:xt.art.{alrt l)i Li tEitiA F\ Fl MarN iil :v'Lr!fr H\ iF.rFi xlx r xx

A::t: i;i:::[:Iii 5x:::::::::"i:t:[::il :i:iiH::,m;::rura1. [enomen que tambE es va donar a LILEi de Vall

I %l ,Or (r'' (: d. d r'qrr' 'plo".r' r. dn'v \.....

drstribucir-r i

prop etal evrrlenLgrans

52

prru la run.tnr rrrutlc lr

els propietaris foranis dels municipis. S'hacontribuents de nistica posseeixen terres

comprovar que els principalstres municipis, com €s el cas

PoSutadoso

ocuPen carecs politics al municrpr r a Ia

Aquest 6s el cas de l'heretat de can Magarola, un exemple de domini de Ia

'classe mitjana agr)ria' de LliEi de Vall. La seva propietat oscil.la, durant els

segles XIX i XX, enrre una superticie de 66 a 57 ha. aproximadament. Des detemps immemorial hi havia un masover que es cuidava de la masiafrnques de l amo. pero tambd hi havia pagesos que conreaven peltessions a canvi de parts de la collita, censos, rendes, etc.

i de les

exten

Malgrat la renddncia general a la comarca. a l'heretat de can Magarola.duranr el segle XIX s havia fet servrr el contracte de rabassa morta. segonspodem comprovaren un document del fons municrpal de lArxiu de LIiq) deVaIl. Apendrce al AniLlaramrento para eLaio / d.,r-r. on dru:

-La heredad denoryuada Manso Magarola. de una rabda aproxtnal27.uattetas, I Ftottneg equtwLz tes a

del propietari de can Coll de LIiEA deVall.ln molts municipis, elsgrans propie-tans controlaven mds de Ia mercat de terres de conreu. La major part delsgrans hisendats es concentraven a l'erea mds fdrtii, que €s la plana central i,particularment, la meitat sud de la comarca i la part occidental- Aixi, perexemple.les propietats de can Coll s estenien a la plana ivora elriu lenes (amb

una important extensi6 del conreu de regadiu).Podem dirque es consolida un'pagesia benestant" que es va situarcom a

classedirigent de la comunitat rural;6s el cas de can Coll o el decanVilardeb6,onJ en ocaslonsJ amos 1 masoverscomarca.

Coexisteix amb aquesta "pagesia benestant' un ampli sector social de pagesos pobres, sotmesos a contractes temporals o perpetus per a l'explotaci6de la terra de la qual subsisteixen, o jornalers que reben una mesada-

La tdnica general a la comarca delVallds Oriental al segle XIX €s el conreude la terra pels seus propietaris; s6n pocs els que tenenel domini jurisdiccionali no l'ftil. In aquest segle, a la provincia predomina la parceria sobreI'arrendament. la rabassa molta €s un tipus de contracte que mai no tingu€una gran implantaci6 a la comarca: la vinya es conreava majoritariament pelpropi propietari o b6 aquest la deixava en arrendament.

Perd durant el segle XIX sorgeix un nou tipus de classe social en el m6nrural, que podriem ciasificar de "classe mitjana agreria', que s6n propieta s

d'una important extensi6 de finques agricoles (les explotacions mitjanestenen entre l0 i 50 ha), s6n senyors absentistes, que conserven el "dominijurisdiccional" de la terra, perd cedeixen l'explotaci6 directa a mans demasovers. de parcers, de mossos r/o de lornalers. Aquesr ripus de propletannom6s passa petites temporades, per estiueiar o de forma ocasional, a les

seves propietats.

53

/oT*t

Hectarcaq cinco Arets, cuatenta y siete cemidrcas... El qesewe asieno es

id6n de las fincas 4ue tributaban a nonbre a Dn. Jaine Rius,

Rius, Jose Bonet, Pablo Calzada, Axtoaio Calzada, Aadres Cala refund

finques que explota

(annex

ensdels

,rera>. Juar Cosra Juan Fla4uer lo"e Cuas,h. Jo<e Cuas,h lo,e CarrryaMiguel Lloberas, luan Masachs, Esteban Mottbru, Pablo Parem, JuanPuig Bonet, Juax Randn Did, Andres Roura, Eulalia Ran6n, Frarcisco

Serra.1o', 5o1Oru,,o ,rdro Vall,o,ba. Tonas Valkorba. excepto el primero.

son ensos temporales, (rabassa mona) 4ue desde tienVo innenoial ja,enia tributanlo a dichos rcmbres el citado Dn. Cabriel Rius, Vor ser

tienas le la tiada

Hem pogut relacionar aquests pagesos amb altres ascendents de la seva

famflia en anys anteriors percomprovarque realment les

ven de l'heretat de Can Magarola havien anat passant des de 1848 a 1944 depares a f ls 1).

Altres tipus de contractes entre l'amo i els pagesos eren:Els censos: un percentatge de la collita era per a l'amo; normalment es

feia de trcs parts, una pera ell. Sovint, aquesta es convertia en diners.farrendament: el pagls pagava a l'amo una quantitat en diners setonsl'extensi6 de ia finca arrendada i el conreu a qud es destinava (la vinyaincrementava el preu de l'arrendament, segons els senyor Josep BasartCuasch).la masoveria: el masover disposava de la tinenga de la terra amb uncontracte indefinit (emfiteusi), que establia obltgacions immutables cap

al senyor. El contracte de masoveria podia contenir qualsevol obligaci6,mentre el masover ho acceptCs (per exemple, tenirvedat, l€galment, elsubarrendament de cap parcel'la del mas, ni menar ne d'altres, ni treba-llarencara que fos ocasionalment pera un altle).En una entrevista amb un dels pagesos arrendataris del segle XX, quereproduim integrarnent al final de l'article, en Josep Basart Cuaschparla de com s'explotava la terra, dels contractes d'arrendament icanvis que hi va haver durant aquest segle.

Ets ploPlttarus

t! n el fons de I Arxru Munrcipalde LhEa de Vall es troba dipositat l'AVeo del

E Rrpon,r,rn,o Cewral de le's Teue, iel fe,ne. de 1818. on tenim ia pri-mera prova de l'existEncia de l'heretat de can Magarola, amb una extensi6de182 quarteres, 6s a dir, 66 ha 83 a i 4 ca, sota el domini d'Anton Magarola:

'Casa Magarola propra de Don Anton Magarola de Barcelona

54

poseida per Masober"

i a quincultiu eren destinades,

Ies seves finques. el qual conrrnua arrendanr perrr es peces de terra a drterenrs

petits horts. Aviat construiren cases de segona residdncia per passar els capsde setmana a la torre. Aixi es va formaruna de les primeres urbanitzacions deLligi deVall, on havia estat l'heretat de can Magarola: la Miranda delVallis.

EI 1993 Enrrque Creus Sr.:bira ven la masia de can Magarola a AnLonioPassarelLDiaz, Josefrna Serrad Vra, Juan Passarell Serrad, Rafael Passarell Se-

rrad, Ana Passarell Serrad, David Passarell Serrad, Susana Dedeu Ferndndez,

Jose Maria Perez Casado r Mana Luz Carcia Pardo. El22 d a6rll de 1996l'Ajuntament deLligA deVall compra la referida masia.

2. EvoLUctO DE L\ suplRrictE I Dlts coNRrus A Lrs IINouEs DE cAN MACA-RorA. FNrRE 1818 t 1964

uant a I'extensi6 de la superficie de can Magarola, cal dir que al 1818, laseva extensi6 maxima havia estat de 66 ha, 83 a i ca. Posteiorment va

ser propietat d'altresanar perdent terreny. ja que algunes flnques van passar

4

heretats, com can Cantallops, can Corchs, can Fusteret, can Tabaquet, etc.,tamb6 a causa que molts pagesos queexplotavenla terra directament noles declaracions pertinents en els amollonaments (annex 5).

perdfeien

{oT*r

A l'Amollonament de 1860 (del fons de l'Arxiu Municipal) apareix el nomde Victor Magarola com a propietari de l'heretat, a la vegada que relaciona elnom dels pagesos i les finques que explotavenaixi com els impostos que pagaven (annex 2).

A l'Amollonament de 1886 apareix com a propietari Don Jaime fuus Llad6,que vivia a Barcelona (com els anteriors propietaris), el qualestava casat ambDolors Torres Planas i tenien tres fills: Francisca. Salvador de la Trinidad iCabriel

N Catastro Canogrifico Parcelarlo dellnstiuto Ceogrifko y Catastralde 7943,(Annex 3) consta Cabriel fuus i Torres com a propietari de can Magarola i de

pagesos. Al'entrevista ambl'antic pagas, en JosepBasart i Cuaschens explicales relacrons que mantenien ambl'amo, el senyor Cabriel,les activitats econd-miques del qual depenia, la seva vida a Barcelona... Tal com ens explica elreferit pages i tamb€ amb documents de l'A.rxiu Municipal, el senyor GabrielRius va vendre les seves finques als germans Isteve, Daniel i lnric CreusSubiri cap a mitjans del segle XX. Tamb6 compraren les propietats d'algunspetits pagesos, els que no pogueren comprar a l'amo la terra arrendada quecoueaven pei manca de diners. Els Creus segregaven en petites parcel les lesfinques m6s grans i posteriorment les venien a un preu molt m6s elevat. Eracap als anys seixanta, quanhi va haverl'aparici6 de les urbanitzacions a Lligide Vall, grAcies al fet que gent treballadora de Barcelona comprava peritesparcel'les per a l'oci de cap de setmana, ondisposaven, en moltes ocasions, de

/"T*t

Durant el segleXIX i rnitjans del segle XX,la principal activitat econdmicaa la comarca del Vallds Oriental €s l'agricola. Segons diferents historiadors, elsegle XIX va ser una etapa de canvis i de progr€s en l'agricultura catalanar vaaugmentar la superficie conreada amb Ia forta empenta roturadora; es vaintensificar l'tis del sdl, reduint el guaret il'erm;esvan introduirnoves plantesi es va anarestenent el regadiu. Tot aixd va suposar unaugment de la produc-ci6. la vinya en fou un exemple destacat, perd tamb6 es van introduir els

ametllers principalment) i les hortalisses, ambla demanda del mercat, sobretot a partir del

XXA partir de I'estudi de les dades i dels tipus de conreus, dellurs extensions,

etc., en els amollonaments i en els apEndixs d'amollonaments del segle XIXfins a mitjans del segle XX, hem analitzat l'evoluci6 del seci, de la vinya, del

ala quebosc,bosc, del regadiu, de les terres ermes i d'altres cultius, quantocupen dins del total de la propietat de can Magarola.

d Id

EL Basc

El 18 18 significava el 797" de rota Ia propietar, 4s a dir, 52 ha, 7 5 a i 44 ca.

El 1847, amb la roturaci6 de noves terres, el bosc perd terreny; en aquestmoment ocupa el397o de I'heretat (22 ha,76 ai 64 ca), erLcara que es mantdcom la forma d'explotaci6 de la terra m6s important en relaci6 amb altresconteus.

Des de I943 a 1953, Ia superlicie boscosa de l heretar de can Magarola es

veu incrementada de formaal 1942\.

(el 1953 ocupa t ha,58 a 53 ca mds que

Una de les transformacions que mes caracterrtzen el Vallis Orientalal segle

XIX, sobretot a partir de mitjans d'aquest segle, fou l'expansi6de la vinya,la

Testimonisde l'dpoca assegurenqu€ no sempre era una agricultura modernit-zada, jaquela preparaci6dela terra encara era molt rudimendria i superficial,els adobs (fems, latrines i raspadures de banya, principalment) s'empravenmolt poc i la producci6 per hectdria no era gaire elevada.

la prosperitat de la viticultura s'acaba bruscament amb la invasi6 de laI

Pet bosc contlnualntre luou I lyl6, la superncle ocupada Pel Dosc contlnua en reSressro:

passa de t ha, 21 a i 6ca, a7 ha,71ail2 ca. Des de 1929 a 1942 arLit rccuperantencara que de forma poc significativa ( 3 a 81 ca).

s fruiters (avellaners intaci6 creixent cap a

arbrel'oriesegle

sr,rperficie

oIdIIfI

lerreny,

Entre 1860 1918, 1a

qual va guanyar terrenyals cereals i va provocarel retloc€s de I

de bosc (les seves extensions havien estat molt importants a

notable I

es

la

extensionscomarca).

es desenvolupatilloxera,

s6

que a la comarca entre 1883 1893, any que es

/"T*t

considerava que 'la vinya era totalment perduda". Fins a principis del XX,quan es replantaren les vinyes amb el cep americi immune a f insecte, no esrecupera i mai torna a ocupar tanta extensi6.

A can Magarola, la vinya s'introdueix el 1 I 47 , ocupa una superticre de 17ha,38 a i B ca (un30%dela propietat) i passa a serla segona forma d'explotaci6de la terra, despr€s del bosc. Il 1860 hi ha un gran augment de les finquesdestinades a la viticultura, que aconsegueix el seu mAxim esplendor ambl'ocupaci6 del45% de \a propietat (27 ha,93a i 78 ca) i ds la principal forma deconreu en aquesta heretat. EI1886 amb la crisi de la vinya perl'arribada de laplaga de f insecte de la fil loxera que afecta els ceps, aquest cultiu passa aocupar un 33% de l'heretat (21 ha, 11 a i 40 ca). El 1918, la vinya continua elseu retrocds, ja que ocupa 20 ha, 77 a i 74 ca (el 35% de la propierat), perdencara €s el cultiu que ocupa m€s superflcie de tota l'heretat. El7929, aquestcultiu recupera terrcny, amb 19 a 126 ca mls que l'any 1918; segurament, coma la resta de la comarca, per la introducci6 dels cepsamericans. Des de 1918 a1942,la vinya 4s el pincipal conreu de la propietat de can Magarola, quant ala superficie que ocupa, seguida delscereals i les lleguminoses. EI1943 hi ha unimportant descens del conreu vitivinicola, ja que perd 16ha, 35 a i 50 ca. Desd'aquest any fins al 1964 es mant6 pricticament en les mateixes proporcionsde superficie destinada al referit cultiu.

EL SECA

lmPor-amb la

Els cereals han mantingut sempre una presincia important a la comarca,malgrat la introducci6 de nous conreus com la vinya, els arbres fruiters i elsfarratges, grAcies principalment al consum del bestiar Pau Vila diu: '... elVallEsOriental 6s ceralistrc. Il blat hi t6 privadesa i li fan costat l'ordi, ia civada i elmotesc.

la superficie destinada a sec) a can Magarola confirma la tenddncia generalde la comarca:

A1 1818 el sec} ocupava e\147o, €s a dir9 ha, 30 a i 24 ca. Per la roturaci6de noves terres, que abans eren ocupades pel bosc, hi ha un fort increment dela superficie destinada als cereals i lleguminoses, que l'any 1847 significa un27"/" (15 ha,66 a i72 ca) de ia propietat. El 1860, el seci incrementa la sevasuperfic\e en 7 ha,22 a i 38 ca m6s que l'any 1847 (ocupa el35% de tota lasuperficie conreada), 6s el segon cultiu m€s important, despr€s de la vinya,quanta l'extensi6que ocupa. El 1886hiha i'incrementdela superficie destina-da al conreu de seci en2 ha,32 ai56 ca ml.s que l'any 1960 (ocupa el38% deles finques, mentre que la vinya ara ocupa el33%). Aquesta tendincia alcista

EIs cereals i les lleguminoses, aixicom els ferratges,tant del seca que havia deixat la vinya, que ana perdbaixada del preu de1vi.

ocuPaven partent extensions

5-'

/oTet

del sed, quant a la superficie que ocupa, canvia entre 1918 i 1942 quan hi ha

una regressi6, ja que perd 65 a i 32 ca, passa a ser el segon cultiu, despr€s de la

vinya. Entre 1943 i 1964, augmenten les finques destinades al seci de formaespectacular, ja que s'incrementa la seva superficie en 19 ha, 59 a i 49 ca m€s

que I' arry 7942 .

I:FRM

les terres no conreades, estdrils o desertes. el que s'anomena erm, el l8l8ocupell una petita part de la propietat, no m's el7'/".lany 1847, l'augmentde la terra destinada al conreu dels cereals i les lleguminoses, aixfcom la intro-ducci6 de la vinya, provoca la reducci6 de les terres ermes, que en aquest

moment nom€s ocupen el47o de la propietat. El 1860I'erm recupera superfi-

cie respecte al 1847 (ocupa 3 ha, 85 a i 56 ca), potser a causa de la rotaci6 de

conreus i pel descans de la terra. El 1886 s'incrementa la seva extensi6 de

folma important, ja que ocupa el 16% de la propietat (10 ha' 31 a i22 ca)'

potser a causa de le teres buides perl'eliminaci6 de ceps afectats per la fil loxera.

Entre 1918 i 1936les teres ermes augmenten en quantitat de superficie pro-

gressivament al llarg d'aquests anys, sense gran rellevAncia: t ha,62 a \ 34 ca

m€s que el 1886.

EI1942 hiha una forta disminuci6 de superficie destinada a erm: 10 ha,63

a i 61 ca menys que el 1936. EI 1943 l'erm es redueix en m€s de la meitatrespecte a l'any anterior i a partir d'aquesta data, fins a 1964, mantd la seva

extensi6 en la mateixa proporci6: 60 a i 90 ca.

EL PLCADIU

Ilheretat de can Magarola, com hem pogut comprovar amb les dades ex-

tretes dels amollonaments i cadastres, 6s eminentment terreny de secA El

regadiu, quan ha existit, ha estat poc siSnificatiu.!l 1860 €s quan apareix el conreu de regadiu a can Magarola, encara que

nom€s ocupa 6 a i \2 ca. Enue L886 i 1942, les terres de conreu de regadiu

ocupetT3 a i 44 ca, que pertanyen a l'explotaci6 directa dels pagesos de la

masia (masovers, jornalers, etc.). El 1943 desapareix el conreu de regadiu prd-

piament dit, ped apareixel conreu d'arbres fruiters. EI1964 es conreenhortaIisses, que ocupen una extensi6 de 95 a i 91 ca, perd mentre que es mant6laplantaci6 d'ametllers enla mateixa proporci6,la d'avellanerses redueix a97 a

i 40 ca menys. (annex 7).A partird'aquest estudi podemconcloure que, en general, l'heretat de can

Magarola segueix la tdnicageneral de la comarca, perd elscanvis es succeixen

de forrna m6s tardana, ja en ple segle XX (annex 4).

-54

Com podem observar en els grifics de linies o de barres sobre l'evoluci6

/.T*t

dels conreus (annex 4), durant la prrmera meitat deJ segJe XIX les finques decan Magarola eren ocupades principalment pel bosc (un 79% de tota la super-ficie). Des de 1847 fins a 1942, la vinya i el seci s6n els dos tipus de cultius queocupenla major pan de les finques d'aquesta heretat.

fany 1943 hi ha canvis molt significatius (annex Q. La vinya pateix unretroc6s en extensions molt important, 16 ha, 35 a i 50 ca menys que l'anyanterior, mentre que el seci augmenta les seves extensions en 18 ha, 63 a i 35ca m6s. Tamb6 cal destacar l'aparici6 de nous conreus, els arbres fruiters: elsavellaners (2 ha i 30 a) i els ametllers (46 a i 40 ca). El bosc inicia un proc€sd'expansi6, amb un increment significatiu, ja que ara ocupa t ha, 58 a i 53 cam6s que el 1942. Ies terres ermes es redueixen gaireb6 a m6s de la meitat del'any anterior (69 a i 5 ca menys). Ara el bosc i el secd ocupen la major pat del'heretat de can Magarola, un 29% i un 5B7o respectivament, mentre que lavinya nomds ocupa un7lo de la propretat, seguida dels arbres fruiters, quen'ocupen el5%. El regadiu desapareix.

Ertre L943 t 1964 el sece passa a ser el principal conreu d'aquestes terres,seguit de Ia superficie destinada a bosc; la vinya resta reduida a una petitaproporci6 de la propietat. En aquesta epoca s'introdueix el cultiu dels avella-ners i dels ametllers. El 1964 s'introdueixel conreu d'hortalisses.

LEXPECTAI trz ACto RAMADFRA

El rApid creixement barceloni i els canvis en els transports (des de mitjans

carretera)del segleXlXes comptava amb la connexi6 amb Barcelona per ferocarril i per

van impulsar un gran canvi en la producci6 agriria vallesana del

que€sva comengar a difondre cap a l'any 1915. Caneb6 el 100%de la llet quees produia a la nostra comarca esdestinava al consumdellet en fresc al mercatbarceloni. El t ransporc es fera en tren o en camions. ks vrnyes r els cereals vananardeixant pas alconreu del'altals,la trepadella, els naps,la remolatxa, etc.,destinats al consum del bestiar.

A part del bestrar vaqui, el VallEs Orrental no ha estat una comarcaamb forta densitat ramadera, tot i la presdncia de cavalls, ovelies i porcs.faviram constitueix una part important de l'activitat ramadera dels pa-gesos. Perd a partir dels anys cinquanta, i sobretot dels anys seixanta, es

d6na un proc€s de modernitzaci6 de la producci6 per explotar de formaintensiva l'aviram i el ramat porci, tot i que es mant6 encara en molts casosl'explotaci6 tradicional.

Segons Josep Basarr r Cuasch. antrc arrendatarr de [inques de can Magarola, molts arrendararis van comprarvaques per vendre la llet que envia-ven cap a Barcelona (vegeu la conversa amb aquest pagis a les pAginessegrients).

segle XX. La t ra nslormacio [onamental fou l'exploracr6 de les vaques de llet.

/oT*t

3. EN rRFV.s rA AMr JosFpH, Trrus,r r M-aR,r B,ts,r,r r CuascH,urusnrs o\lr..r,r rAMiLrA pAcEsA ARRTNDATARIA DE HNouEs Dr

cAN MAGARoTA DEs DEr sEclr XIX

Joseph.- Els amos no venien, perqud el 'gdnero' no valia. Perd quan va venirel temps en qui volien treure les indistries de Barcelona 6s quan vaagafar preu el "terreno" al voltant de Barcelona. Llavon 6s quan vancomenEar a vendre. famo de can Magarola no 6s que volgu6s vendre,perqui aquitots 6rem arrendadors, no jo,6rem una pila d'arrendadors.Venien neSociants, aquests deles finques.Van venir compradors de finques i ens deien: hem comprat aquestafinca i vosaltres, quant doneu per aquest "terreno'4 Volien comprarper tornar ho a vendre. Volen saber el preu que podten pagar. I comqueno va ser un, que van ser'varios", entre quatre arrendadors vam dir:hauriem d'anar a trcbarl'amo, perd no sabem onviu. Lamo tenia aquesta

finca donada a un advocat. Nosaltrcs no coneixiem l'amo. fadvocateraun tal Puntes. Durant la guerra el van matar i van cremar tot el quetenia ail). Vivia a Cranollers. Despr€s envan posar un altre, que no s€

com es deia. famo tenia un masover que es deia Enric Mir6. Teniavaques i€lcami6 que venia a recollir la llet per portarla a Barcelona enpoltava tamb€ una mica a l'amo; sabia on vivia. Aquest camionerensva portar a casa de l'amo. famo era Cabriel fuus. Ens va rebre, anavaamb barnris o bati i espardenyes, ens va convidar si voliem pendrealguna cosa. Li vam explicar el que passava. El lens va dir que ell novolia vendre, perd que venien alguns que li oferien el que mai haviensomiat, perqud aquesta finca no ens ha donat mai res a 'nosotros". Elque ens d6na la finca encala no ens ariba per pagar l'advocat. Ara, novolem dir que no la venguem. Perd ara com ara, no. No hem vengut res

nr en pensem vendre.Ells tenien altres finques per aquia la muntanya. Teniengent que feiacarb6 i tallaven llenya i que treballaven tot l'any. Es veu que era moltgran.

Entrevistadon.- Tenia [)briques o altres actrvrcats econdmtques4

Joseph.- Ell tenia barcos i negociava. Ils carregava aqul a Ispanya i els portavaa Amddca. Desprds tornaven aqui per carregar Aixd ho havia sentit a

dirjo. famoveniaa passar aqui l'estiu a can Magarola i portava un criatque era negre. La gent quedaven esparvelats de veure aquell negre,

ningrl hohaviavist mai.Iagent no es movia del poble. Barcelona estava

aquia prop, perd lagent no havia anat mai a Barcelona.

Entrevistadora.- Com era can Magarola4

,Ysl ...

Prr.5 ,lt - g",mr.s Brsi t GJr5.ll

i*;

osPt, TLrL r Bisd,r GLrr5.ll

/oTqt

Joseph.- No havra entrat mai a dins de can Magarola. Sr hi havia estat, havta

estat fins al portal. Acan Magarola tenia l€s b6tes de vi, el celler.

Entrcvistadon.- Ouin conreu era el m6s important4 la vinya, els cereals4

Joseph.- La vinya, desque vavenirla filloxera, s'hi van plantarvinyes. Perd jonome'n recordo de la fil'loxera. Si que me'n recordo que la gent va anarposantvaques. A tot arreu hi havia vinyes. La gent sembrava blat, blat de

moro, vinya i vivien d'aixd- Perdlagentva anar posant vaques, podriencobrar de Barcelona la llet que enviaven i van anar arrencant les vinyes.Moltes propietats com aqui, no can Prat, can Salgut, el 'terreno'l'entregaven a parts: un tant per l'amo i un tant pel pages. Aqui dremarrendadors, pagivem molt poc. Teniem 2 quarteres, aproximadament.No "mediem'res, es feia a ull. En els papers deien 2 quarteres m€s o'menos' i a 'lo" millor eren 2 quarteres i mitja. Pagivem 30 pessetes a

l'any. El meu pare va voler plantarvinya; perb quan la vinya doni raimspassaran al "menos'3 o4 anys que no collirem res. Aixd hovam parlaramb l'advocat que van matar durant la guerra. Li vam dir que voliemplantarvinya perb hem de menester permis del'amo.Els nostres avis ja tenien aquestes terres.

Entrwistadora.- Com es deien els avts4

Joseph, Teresa i Maria.- Il pare es deia Jaume Basart Filv).

Teresa.- El pare era casat amb la pubrlla.

Entreuistadora.- Com es deia la marel

Joseph.- Josefa Cuasch DiviOuan el vam comprar, aixd anava encara en nom dels avis, no a nomdels pares. IJavi es deia Francisco Cuasch Blanc. Ouan vam plantar lavinya vam posar el nom del pare i la mare.

Livam dir a l'advocat, perd si plantemla vinya iensd6na permis, quanl'amo digui prou. . . Diu no, farem d'una manera que l'amo sigui l'amo,perd mentre tingueu la vinya sere vostral pagant I'arrendament.Larrendament ens el va pujar el doble: pagivem 30 pessetes i ens elvapujara 60. Plantant vinya,la terra valia m6s diners.Va fer un nou contracte i 6s quan va canviar el nom. In el contractedeia: los qnsortes Cuasch i Basart volen plantar vinyaet los terrenos arren

Llavors va venir el Creus de Mollet j va comprar el "terreno'. No sd si

la va pagar en dos o tres cops, o quatre, no s€. Va comprar tota lapropietat. Perd ellno sabia que nosaltres tenfem un paperde contracteque no ens podia fer fora. Ill no ho sabia perque quan van cremar els

62

!'T*t

papers de l'advocat de Cranollers, noli constava. Perd nosaltrcs teniemun duplicat. Ouan nosaltres li vam dir que vollem comprar, ens feiapagar 12.000 PTA per quartera. Ens haguera costat 24.000 perd no hihavia diners per comprar, llavors. Ho vam comprar entre tots, un de solno tenia prou duros.Ins va ferel'desauci', perd a l'hora de la veritat,amb aquell paper no ens va poder fer fora. Jo li oferia la meitat de 'lo"que feia pagar. Li vaig dir: tan amo 6s voste com jo; vosti ds l'amo del

"terreno', perd jo s6c l'amo del cultiu pagant l'arrendament. Ailtimahora m'ho va vendre

Enkevistadola.- Ouin any era4

Joseph.- No me'n recordo. El permis de la vrnya era abans de la guerra. Ouanvaig anara la guerra,la vinya tenia dosanys queera plantada. Alcap de

set anysvaig poder recollirralms.

Entrevistadora.- Ia vinya era per vendre4

Joseph.- No, era pel 'gasto" de la casa. Vaig haver d'anar a la guerra i despr6s

vaig fer el.servici, i no vaig tornar fins al cap de 7anys. El pare s'haviade cuidarde les feines del camp. Perd ell no era del camp, perqud haviatreballat sempre en una fibrica.

Entrevistadora.- En quina indistriae

lbresa.- Inddstria Linera. es deia. Tots treballdvem a la Indristria Linera. Per-

que con que no ru navla cap mes laonca...

Entrevistadora.- El masover, el senyor Mir6... tnia familia i fillsl Oud con-reava i

Joseph.- Aixd del seci donava molt poca cosa. EI fill del masover viu a Parets,

ds de can Iuster fEnric Mir6 tenia un mosso, un criat, que treballavaamb ell ili pagava la mesada. PerquE eli sol no podia portar tot el "terre-no' que tenia aqui. Perd els "terrenos" aquests donaven poc.

lbresa.- Ja deien, un pagEs de seci, malament.

Entrevistadora.- De regadiu res, no4

Joseph.- No res. Ouan plantaven vinyes, tot era a palts;l'amo tenia una parta les bodegues. Llavors a LligA de VaJl hi havra quarre cases.

Entrevistadora.- Ouins eren els propietaris mes ricsi

Joseph.- El de can Coll, tenia un guarda i tot. No deixava agafar res de lapropietat. Can Salgot tamb6 era molt gran.

Teresa.- Can Canrallops tambi era gran.

63

r{oT*{

Joseph.- CanMagarola llindava amb can Cantallops, fins alcamique va cap ala Serra. Passa peraquidarera mateix. Era elcamique hi havia peranara l'aplec de Sant Valeri). Siqueeragran, can Cantallops, perqud arriba-va fins allA darrera de la fibrica de Parets. Perd amb les generacions quehiha hagut, un trosset un, un trosset d'altres, ha desaparegut.la casa jano estd, hi ha una mica de fonaments. Can Cantallops tocava al CamiRal, la carretera no hi era, era el cami que hi havia.

Teresa.- Nosaltres tres €rem fills de Parets. Perd com que teniem el "terreno'arrendat ja pels avis, veniem cap aqui. La infantesa la tenim a Parets.Viviem a Parets.

Joscph.- famo fuus i Torres, als arrendadors que eren tan pobres, a vegadesno podien pagarli, perqud estaven malalts... maiels havia fet fora. Alsenyor fuus no el coneixia fins que vaig anar a veure'I, perd era unsenyor agrait.

Joseph.- La rabassa morta, a qui tenia el 'terreno', representava que era l'amodurant seixanta anys.

Entrevistadora.- Si treia la vinya i plantava un altre cultiu4

Joseph.- Perdia els drets.

Entcvistadora.- Perd si no ho sabia l'amo, qui controlava4

Joseph.- Quan va comprar el Creus, van tenir molts problemes, perquE hihavia molts que encara tenienel contractede rabassa morta i era cadu-cada. Era caducada que l'amo encara no s'havia passat a amo. Perd eracaducada. Van tenir molts problemes, perquE deien: jo pago la contribuci6, perd com que era caducada, ell era l'amo i guanyava. Ils queteniencontracte a labassa morta i anaven a judici, perdien tots dos.Iajusticia els deixava a parts iguals. Un podia comprar la part de l'altre. Enels contractes de rabassa morta, els amos no havien de pagar contibuci6, pagaven els pagesos. Ira l'arrendador qui pagava tot, perd teniam6s seguretat, perqui sabia que en seixanta anys no li prendrien.

Entrevistadora.- Ouan finalitzava el contracte de rabassa morta, tornava ai'amo, tornava als mateixos pagesos, feia el mateix contracte4

Josep.- No, ja no en feia de rabassa morta. Ja no s'utilitzava aquest contracteen aquests temps. Ils arr€ndaments anaven puiant, pujant. P€rd el se-nyor fuus mai va tocar cap contracte. Sempre eren els mateixos pa-gesos,les mateixes famflies, passava de paresa fills. Podien passarmoltsanys, 120 o els que fossin, que ell no tocava res. . . N'hi havia que era censat.Pagaves la contribuci6 tu, perd eres l'amo. Hi havien qui pagaven censos,alguns eren perpetus, per a tota la vida. Venien a ser com rabassa morta-

nsTqt

4. La uasra DE cAN MAcARoTA

nundocument del'arxiu paroquial de l'Esgl6sia de Sant Cdstdfol de LIiEA

deVall, que data de l'any 1596 (s. XVI), es fa esment a la masia de "CASAD'EN PMTS SERMDOR CAN MACAROLA'

L

Dibuixos de les facanes de la masia de can Maqarola

t,

{oTet

!-

+

,/.

Plinol d'emp atament de la masia de can N,lagarola

\.L" -\

66

Dibuix per seccions de la masa de can Magarola

diferentseldesnivelltopografi

/"T*r

Can Magarola €s una de les T6masies quel'any 1886 es comptabilitzen enel poblede Lligi deVall, situada al sectorde la Serra, en una parcel la amb una

a molt accidentada, ates existent entre partsdeI'edifici. Aixi, es defrneixen rres plataformes:

La supenor on se srtua la masia il era.fintermitja, que esti ocupada per una piscina fora de servei.

-La m6s baixa, on se situa un camp de futbol ilimita amb el carrer Poeta

Josep Carner.

La masia, seguint les caracteristiques de la masia tradicional catalana, es

compon de:

-una construcci6 principal, orientada a migdia, que disposasos o crugies (espai separat per murs): la part central i dosuna construcci6 adossada, situada al'oest.

de treslaterals

Ia construcc16 pnncipal de can Magarola, segons document registral. es

El primerdocument en el qual apareix el nom d'aquesta casa, arnb les seves

finques i el seu propietari 6s l'Apeo de 1818, que forma part del fons de l'ArxiuMunicipal de LliE) de Vall. D'aquesr document tambd deduim qr,re el topdnrmque d6na nom a la masia prov6 del cognom dels seus propietaris.

IJarquitecte Jordi largas i Soler, que ha portat a terme la restauraci6 de lamasia per enc)rrec de l'Ajuntament de Llig) de Vall. la descriu de la forma

cos-

compon de baixos, primer pis iporxo agregat, que en conjunti6dc2

tines, estable,superficial de

golfes,cont6

amb cellers iuna extensi6

corral i

segiient:"La construcci6 respon a la nasia trudicional catalaw de Flakta basili-cal, amb uta crugia cettral des de la 4ual es Vrodueix l'accis a la usa,anb l'exceVci6 4ue et el seu lateral hi ha nds de dues crugies 4ue es

disposet deforna nolt andr4uica,4uefa persar en una construcci6 reali-tzada yer fases durant nolt de temVs i d'acord anb les seves necessitats.

A la planta baixa i en la crugia cenral se situa l'escala i al fots l'axtigarcmuna. Als laterals. lzt deFendetldes dze!itlades a la premsa itines pera I'elaboraci6 del vi, a la batda oest, i a cuira nelador aPrcseflta u\a supetflcie til de 434,60 ft'z.

Ilaccds a la prinera planta es fa per l'escala 4ue d6u tanbl a la crugiacettnl, 4ue fa de distribuci6 a les diverses dependincies destiudes ahabitacions, etceVte les siuades a rcd-est 7ue ls oa hi ha una cuinamenjador. Prcsenta uaa suVerficie itil de 325,83 n'.Seguint la mateixa escala s'a ba a la plana golfu ot ls de suVosa4 perla poca algad4 4ue estava destinada a magatzem i graner Tl unastletficie til de 433,17 n'..

/;.

;:

l-

I

a

P;no de . panta baxa de a m.sa de can Magaroia

I

I(

Iils,}

s.1

,/oftf

Pel tipus de coxstruccil es pot suposar 4ue ls del segle XVI anb rcfornes alsegk XVlll.

Segons Enric Carcia Pey, Lligi d'Avall/deVall, recullorcm;stic:

'' La nasra e> troba srtuada sobrc el ore nt Magarola. La <eva caractens-

tica mls rcmarcable ds la seva torre rodonafortda sud-est. Tl una pona dovellada d'arc de

estelt finestral geninat sobre la Vona, anb un

al astat dret. Ilera es trobava al costat sud-es

'Masu de planra regula4 plara baixa, pis igoL[es. La rculada a dues

La presincia d'uta tanca, en el perlmetre lliure d'ed{icaci6,4ue cotfornaun pati davaat la faEau pindpal, i el fet que hi ha uu torre ex lateralnord-est, fa pensar que en el seu nonent fou utta masia fottificadaEls forjats rcalizats anb bigues i llates de fusta icairons de cerdmica

manual, s6n elements caracteristics en les masies utalanes".

rficada a la sera caatona-nig punt i ua allargat ifi tesral conop ial lobulat

vessants. La Vorta ds d'arc de nig puat"."La fagana tlur rellotge solar. La Vlaua baixa estA estructurada en gwtsalacentral, alfons de la 4ual hi ha l'escala 4ue d6na accdsalpis suyerio4

4ue esti upada nitjanEant un envl amb un espiell, 4ue Vermetia veure

sefise set,ist, ornamentada amb formes vegetals. A4uesta sala td utr

meriadot en u,t costat i la cuina a I'ahre".A la fagana hi ha una fiwstru geninad4 per danunt de la pona de

l'extrada, decorada amb ut fris de rosetes en el capitell i a les inlastes.A4uest tipus de finestra, corcgud4 con a giica, ls nolt habiual. Se'n

troben des del segle XIV fins al XIX"."El dornitoi de l'es4uefta ti ufla finestw de tilus gitic,lobulat conopial,

amb onamextacil vegetal, les llides s6tt de pedra, l'anyir fa un

"La paret del darera tl dues espitllercs, una tapiada i I'altra oben4anb la tipiu obenura mis ampla pet 14 ?ltt ifie u i ttZs estrett aI'exterior; 4ue doaava uls canp de vki6 ak de dittrc. La pan del darterade la nasia eru la zand de |habitatge del servei o masovetia. Tl unatorru rcdona awlexa a la masia, corotada Ver uaa cipula. Les golfes

estaten ben conservades".

,y'ol'.r

'd{f

,".:,iii(

:1

h$..r!

i:t iii .r, ,

/oT*t

Relaci6 de fons documentals i bibliografiaArxiu Municipal de Llitar de Vall:

- Apeo any 1818

- Apeo any 1847

- Amollonament dels anys 1887-1888

- Amollonament any 1936

- Amollonament any 1946, Tom I i ll- Llibres delCadastre ide variacions de 1929,1936, 1943,1946, 1948, 1953, 1959 i

1964

- Planols del Cadastre de 1943

- Projecte tecnic reforma de Can Magarola de novembre de 1999.

- Fons fotogrdfic

Arxiu Parroquial de Lli(; de Vall

ANGUIO, V; EARBANY C.; GARCIA, M.R.: Histdria medieval i ncrderna delValles Oriental,Ed. Rourich, 1994.

DANTi, J; GAIOBART, Ll; RU|Z I CALONJA, J: La vall det Tenes. Natu?, passat i present d'unrac6 del Valles.lvlancomunitat de la Vall del Tene!, 1995.

DD AA. Lliga de Uall, 1.0OO anys d'histd a. Nuntament de LliCa de Vall, 1999.

GARCIA-PEY Enric: Lliga d'Avall/de Vall. Recull onomestic. Ajunrament de Llaf; de Vall, 1999.GARRIGA, loan: De Licano Subteriore a Lligt d'Avall/de yall Ajuntament de tliCe de Vall,

1991 .

PLANAS, Jj GARRIGA, l; BU)GADERA, tt Histdria contempodnia del Vatles Oiental, Ed. Rou.|-ch, 1993.

aa

,r/sT,

Annex 1. OJad'F dp p opielals des de r8 8 a 96a

arLAata rd"Ra@ll!!!-!@

MoNosA, rosepeh MANOSA, ro5ep

4!864- L..!.l]!]LBLrrjosA, BarotodE _valrle8EaPAD&S, pq{!a!!soEBAJ"q!

(AL\O an{ono GUAsCN COMPAN sde'o

,!4!!!!4!Pl4NAs,!!!t!coslA6u!,1EU,l!,i ,!91u. *L\tu, !:e

CAlzADr\,]\!!@

6Ot.r otsph

RAMON DAV, Juan IRAMONDTV, Juan

AR SACARBASIA. lneban

lrPadP.t, dL_,d )_33AlA, _r!t ' t, RRAedl A- ,.

9IRRA fONICOBIRTA V@NIE

.>-qv .A pr( do --O,B-iA, !A,.A! vn, P ou R'( M..d

-{.tr\,lLfu

_oEP tr4-i4!!

'{oT.,

eftz,rr.!r !q - !!!rrq,"Li l

rdnnai

q!.{!!lt!n.{.h(rs roiRrr-Gab;af TRrrs ioRREs6ah

iirs raiEt< C hie!

iiniidRii-

ITRRAI'PN}!A,]UJN 5ERRAE 4ZA,NMstllA-AicEMLRos 5ERRAAR6Etr1 RosJ

slrffrlr!- l!.e

1t RR,q ARMADAN'. ]L]Ai'€RRAARMADAN5 ]UAN

8!!trqBntS-

l

zo

E

3i\. oi

P

t

€ l\. .i N. -i Fi ri Nt.,i

t

\.R

Fis

N.

t i

.:

o

z o

_a

.q

a o

l2

zo

€-9t

<.of

,9

{

.9

.oa

-9

ioz

E

zE

o

j

=

o

2ego

E

<.

f,

2

.E

fq

zja(,

I if(9 (9

5ao

o

f"Tet

':

.9

o

/oTet

zo

E

E 6i

NN

^i ^j

t t t

e d3 N

t

p

o

z,o.

e

.g

<o

o

-9

<.

$If

-9

2o

,a

I

o

o

.c

?zo

d

g

I(,

f

*

o I jto

3>oo

Ee<.

o

g

{"Tq'

':

.9

o

fzo

E c1

31

g

E

E

;€

E

.2

zo

a

o.

o -o

zo

=

o-

-

l

if(,

j

(9

zo

zE

<.o2d

<

3

d

4

o

y'o j".t

Annex4 Gr;f.sde in e! r d€ bares de l'€vo ir.io de t drf€renls trpus de conr€us

Evoluci6 dels conreus

:*Lg

Evoluci6 dels conrsua

{oT4,

Annex 5. OJdd e d'evoLcro de 'ertenro de la p.oprelar errre 818 a 196a

Annex 6 Pl;ro de fr'lqu"r, co1.eu. dp ("r Vagdrold ary-c4l

li

Ii-/

(

I

I

A) ,r.t,)

ML-,r-I-@D-G0M--

Evolci6 superflcie de I'her€tat

t,t

6.9t0,00

6.700,00

6.500,00

6.300,00

6.'t00,00

5.S0,00

5.700,00

5.500,00@F-O(o@6sEg5

arlrs

3S3EE

--.-+'a-

{"T*t

AnnexT ur" L.oe pa9'( rooro Fs o{"F1 ) o pr\pe "1}.

o REGADIU

E AVEL"LANERS

.AMETLLERS

. HORTALISSES

s SECA

AVINYAEEOSCoERM

oREGADIUaAVELIANERSIAMETLLERSTHORTAISSES

s SECAo\4NYArEOScqERM

o REGADIU

SAVELIANERS.AMETLLERSt I"IORTAISSES

! sEcATVINYA!BOSC6ERM

E REGqDUd AVELI.ANERS

. AIiIETLIERSTHORTALISSES

! sEcAr\4NYAEEOSCEERM

o REOqDU! AVETIAIIERSTAMETLLERSr HORTAI.ISSES

. sEcAI\4NYA.8OScIERM

t!12!t

oREGIOIUEAVELIANERS.AMETLLERSTHORTAUSSES

! sEciIVINYA.BOSC.ERM

l*

Annex 7. Gr;1cs de pastis sobre e s drferent5 conr€us p€r anys

t03a

t9a3

OREGADIU

EAVELLANERS.AMETLLERS.HORTAUSSESE sEcAEVNYAe80scAERM

oREG,OluE AVELIAT,IERS

.AMETLLERSAHORTALISSES

osEcAE\4NYAEEOSCAERM

l!153

O REGADIU

E AVELI,ANERS

.AMETLLERSA HORTALISSES

osEcAE\1NYA6BOSCcERM

t!l.l2

EREGADIU

6AVELIANERS

.AMETLLERSAHORTAL]SSES

ESECAEVINYA

E80SCtsERM

t9t6

oREGADIUEAVELTANERS

.AMETLLERS

'HORTALISSESssEcA6\,1NYA

ESOSCEERM

l$l

oREOADIUOAVELLqNERSTAMETLLERS

oHORTALISSES

osEcAOVINYAEBOSC!ERM