¡Cada mare i cada xiquet importen!publicaciones.san.gva.es/docs/becas/dossieromsval.pdf · van...

DÍA MUNDIAL DE LA SALUT • 7 D’ABRIL DE 2005

¡Cada marei cada xiquet importen!

Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat

© de la presente edición: Generalitat Valenciana, 2005

Elaborado por: Servici de Salut Infantil i de la Dona. Dirección General de Salut Pública

Depósito Legal: V-1402-2005

Imprime: Kolor Litógrafos, S.L.

Este document està elaborat a par tir d’informació extretade documents de l’Organització Mundial de la salut, disponiblesen http://www.who.int/world-health-day/2005/es i d’informaciórelativa a este tema, fonamentalment referida a la ComunitatValenciana i a Espanya.

PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

1. ASPECTES SOCIODEMOGRÁFICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

2. LA SALUT DE LES MARES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

2.1 Factors que influïxen en la salut de les dones durant l'embaràs

2.2 Problemes de salut en l'embaràs

2.3 La mortalitat relacionada amb l'embaràs

3. LA SALUT EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . .17

3.1 Factors que influïxen en la salut dels xiquets

3.2 Problemes de salut en la infància

3.3 La mortalitat en la infància

4. PROGRAMES DE SALUT DIRIGITS A MARES I XIQUETS

EN LA COMUNITAT VALENCIANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

5. ÈXITS ACONSEGUITS EN LA SALUT DE LES MARES I ELS

XIQUETS DE LA COMUNITAT VALENCIANA I NOUS REPTES

PER AL FUTUR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

7. ANEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41

ÍNDEX

5

PRESENTACIÓ

El lema del Dia Mundial de la Salut 2005, que se celebra el dia 7

d’abril, és Cada mare i cada xiquet importen!

L’Organització Mundial de la Salut pretén aconseguir que els governs,

la comunitat internacional, la societat civil i la població adopten mesures

destinades a millorar la salut i el benestar de les mares i dels xiquets.

El motiu és que el futur serà més saludable, productiu i amb menys

desigualtats per a totes les societats, si es procura la salut i el benestar de

les mares i els xiquets. La salut de les mares, des de l’etapa preconcep-

cional, durant l’embaràs i després del naixement, influïx en la salut i el

desenvolupament dels seus fills. La importància social de protegir la salut

durant la infància i l’adolescència rau en el fet que, en este període,

s’establixen els fonaments de la salut en l’edat adulta. Segons dades del

Banc Mundial, s’estima que per cada dòlar que s’invertix en salut infantil

s’obtenen set dòlars per reducció de la despesa social i augment de la pro-

ductivitat de la població jove i de la població adulta.

D’ací la prioritat de promoure polítiques, estratègies i plans generals

que garantisquen l’accés universal a intervencions adequades i eficaces

que protegisquen i promoguen la salut de les mares i els xiquets en el nos-

tre àmbit.

A més, és imprescindible col·laborar en el desenvolupament

d’aliances internacionals destinades a salvar la vida de milions de mares i

xiquets que moren en el part i de milions de xiquets que perden la vida

durant la primera infància en tot el món, especialment en l’Àfrica subsahar-

iana i Àsia meridional.

La Generalitat Valenciana se suma a la celebració del Dia Mundial de

la Salut, a través de la Conselleria de Sanitat, impulsant la capacitat d’este

esdeveniment de generar iniciatives que contribuïsquen a la millora de l’a-

tenció integral de la salut de les mares i els xiquets.

Vicente Rambla Momplet

Conseller de Sanitat

7

PRÓLEG

El Dia Mundial de la Salut 2005, amb el lema Cada mare i cada xiquet importen!, técom a principals objectius:

– Sensibilitzar sobre el grau en què la malaltia, el patiment i la mort afecten lesdones i els xiquets en tot el món, i constatar l’efecte que això té en la salut i en eldesenvolupament social i econòmic.

– Fer que es coneguen millor les solucions disponibles. Conéixer el conjuntd’intervencions preventives i curatives que existixen, destinades a les mares i alsxiquets, i aplicar-les.

– Generar un corrent de suport a la posada en marxa de servicis a favor de lesmares i els xiquets, i de lluita per un millor accés als servicis bàsics de salut perpart de les famílies, els grups comunitaris, les associacions professionals, elsgoverns nacionals i la comunitat internacional.

Tot això es dirigix a impulsar l’adopció de mesures que permeten augmentar lasupervivència, la salut i el benestar de les mares i els xiquets.

Tots els anys un nombre extraordinari de mares i xiquets són víctimes del patiment ila mort en el món:

– Anualment, moren més de mig milió de mares per causes relacionades amb l’em-baràs i el part (99 % en països amb baixos ingressos) i més de 10 milions dexiquets menors de 5 anys (90 % en països amb baixos ingressos).

– El 70 % de les defuncions maternes estan produïdes per cinc factors (hemorrà-gia, infeccions, avortaments perillosos, hipertensió arterial i part obstruït). En l’o-rigen de les morts maternes són rellevants la pobresa, l’exclusió social, el nivellbaix d’educació i la violència contra la dona.

– Més del 70 % de totes les morts infantils estan causades per un conjunt de malal-ties prevenibles i tractables (pneumònia, diarrea, pallola, VIH/sida i afeccions peri-natals).

Les mares i els xiquets sans constituïxen la verdadera riquesa d’una societat. La pro-tecció de la salut de les mares i els xiquets millora la salut de la societat i contribuïx areduir les desigualtats i la pobresa provocades per la mala salut.

Podrien salvar-se milions de vides aplicant els coneixements que tenim. Hi haintervencions comunes que són assequibles i poden aplicar-se fins i tot en els païsosmés pobres:

– En el món, només el 61 % dels parts estan assistits per una comare competent,i només el 34 % en països amb baixos ingressos.

– Podria salvar-se la vida de més de 6 milions de xiquets a l’any si pogueren bene-ficiar-se d’un conjunt d’intervencions preventives i curatives que tenim (vacunes,tractaments senzills per a malalties greus) i d’atenció domiciliària apropiada (pau-tes adequades d’alimentació, tractaments d’infeccions, etc.).

Per a fer que millore la situació hem d’unir forces i passar a l’acció. Junts podem acon-seguir-ho. Cada un de nosaltres té una funció que pot exercir: la comunitat internacional(ajuda internacional, polítiques sanitàries internacionals, col·laboració i intercanvi deconeixements, etc.), els governs (polítiques i estratègies eficaces d’accés universal), lesONG i altres organitzacions com ara associacions de professionals de la salut o mitjansde comunicació... (informar, conscienciar, prestar servicis, etc.), els ciutadans (vacunarels xiquets, educar-los en hàbits saludables, utilitzar adequadament els servicis sani-taris, etc.).

Afortunadament, a la Comunitat Valenciana, al llarg de les últimes dècades, s’ha pro-duït una notable millora en les condicions de vida i en l’atenció de la salut de les donesdurant l’embaràs i dels xiquets i xiquetes. Com a fruit d’això, el nivell de salut d’estosgrups de població s’ha incrementat de forma considerable. Així ho veiem reflectit enindicadors com la mortalitat materna, actualment quasi inexistent, o la dràstica reduc-ció de la mortalitat infantil i perinatal.

Però el procés de la salut en la societat és dinàmic, ha d’assumir nous reptes i adap-tar-se als canvis que es van produint. Per això, l’atenció de la salut de les mares i delsxiquets a la Comunitat Valenciana ha de tindre en compte les noves situacions que esvan produint, com la incorporació de les dones al món laboral, l’elevació de l’edat de lesembarassades, el fenomen de la immigració, o els avanços tecnològics que permetenun nou abordatge de certs problemes de salut (per exemple, la reproducció humanaassistida, el cribratge de la hipoacúsia congènita, etc.).

Este document pretén contribuir als objectius promoguts per l’Organització Mundial dela Salut, facilitant un millor coneixement sobre la situació de la salut de les mares i elsxiquets en el nostre medi, així com dels factors que hi influïxen i de les intervencionsque es porten a terme per a protegir i millorar la salut maternoinfantil, els èxits i elsreptes encara pendents.

Manuel Escolano PuigDirector general de Salut Pública

8

ASPECTES SOCIODEMOGRÀFICS

Al llarg de les últimes dècades, la salut reproductiva de la població valenciana ha vis-cut importants modificacions, en clara interrelació amb un model socioculturaldinàmic que no ha deixat d’evolucionar. Alguns dels indicadors que millor represen-ten estos canvis són la important disminució de la fecunditat i el retard en l’edat deprocreació. La fecunditat està íntimament relacionada amb l’actitud que una societatdeterminada té respecte a la procreació. La important reducció d’este indicadorobservada en tots els països occidentals ha ocorregut sempre paral·lelament a unareducció de les taxes de mortalitat infantil, en un context de modernització de la soci-etat sobre el qual influïxen múltiples elements. Cal destacar-ne l’accés progressiu dela dona al mercat laboral, la millor situació econòmica, la major autonomia de la donaper a la presa de decisions sobre el seu projecte vital o el desenvolupament i l’accésa l’anticoncepció, entre altres.

La natalitat que estabilitza el creixement d’una població, anomenada creixement pobla-cional zero, és d’aproximadament 2,1 naixements per dona en edat de tindre fills. Faquaranta anys, la majoria dels països d’Europa tenien taxes de natalitat molt per daltdel creixement poblacional zero. Ja no és així. El nombre mitjà de fills per dona en 2002per a França va ser d’1,88; a Alemanya, d’1,4; a Itàlia d’1,26, i a Espanya d’1,25, la mésbaixa d’Europa junt amb Grècia. El nombre mitjà de fills per dona, que a la ComunitatValenciana se situava en 1975 en 2,92, al llarg dels anys huitanta també va començara desenvolupar una tendència decreixent, que va arribar al màxim descens en 1998(1,18 fills per dona), moment a partir del qual va començar a produir-se un discret canvide tendència, fins a assolir la xifra d’1,28 en 2002.

9

1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

NAIXEMENTS SEGONS L’EDAT DE LA MARE A LA COMUNITAT VALENCIANA

Esta important reducció de la fecunditat, sens dubte està vinculada a un accés cada

vegada més tardà a la maternitat. Així, l’edat mitjana de les mares valencianes, que en

1980 era de 28 anys, en 2002 ja era de 30,72 anys, de manera que el grup de dones

de 30-34 anys és en l’actualitat el que concentra el major percentatge d’embarassos,

desplaçant el de 25-29 anys, que al principi dels anys noranta era el grup sobre que

tenia el major volum de gestacions.

El major nivell d’estudis que han anat aconseguint les dones en l’última dècada i la seua

progressiva incorporació al mercat laboral, sens dubte també troben reflex en el con-

junt de dones embarassades. En 1992, de les gestants valencianes ateses en el con-

trol prenatal per les comares, tenien estudis secundaris i universitaris el 23,7 %, per-

centatge que en 2003 s’ha elevat fins al 35,2 %. D’acord amb esta mateixa font d’in-

formació, el Full resum de l’embaràs, es constata un gir important en el perfil laboral de

les gestants. Si bé en 1992 predominava el grup d’ames de casa, que era del 55 %,

esta xifra s’ha reduït gradualment fins al 32 % en 2003, any en què el grup de gestants

treballadores resulta ja majoritari: el 58 %.

En relació amb l’estat civil de les dones, no s’han observat modificacions importants

amb el pas del temps, diferentment del que s’ha observat en altres països de la Unió

Europea (UE15), en els quals s’ha produït un increment gradual de mares fadrines. En

la nostra comunitat autònoma, este increment s’ha produït de manera molt discreta, ha

passa del 6 % en 1992 al 9,8 % en 2003.

El fenomen de la immigració que es produïx en els últims anys a Espanya està també

reflectint-se en la fecunditat i la natalitat, fins al punt que el canvi de tendència de la taxa

de natalitat que s’està produint des de 1998, pot atribuir-se en gran manera a la con-

tribució del grup de població immigrant. Així, en 2003, el creixement vegetatiu de la

població espanyola (diferència entre el nombre de naixements i defuncions) va ser de

56.134 habitants, xifra superior a la registrada en 2002, de 49.980, atribuïble en gran

part a este grup poblacional. En 2003, els naixements de mares estrangeres van

suposar a Espanya el 12,2 % del total, front al 10,4 % de l’any 2002 i el 8,2 % de l’any

2001.

A la Comunitat Valenciana, els naixements de mare estrangera han passat de repre-

sentar un 4 % en 2000 a ser el 13,5 % en 2003. Esta distribució és desigual en les tres

províncies valencianes: Castelló és la que concentra el major volum de mares estran-

geres, amb percentatges que han passat del 7,5 % en 2000 al 14,6 en 2002. A Alacant

estos mateixos percentatges es van situar en el 6 % i el 13,8 % respectivament, i la

província de València és la que va concentrar el menor volum de mares estrangeres,

amb el 3,5 % en 2000, que es va transformar en el 8,7 en 2002.

10

NAIXEMENTS DE MARES ESTRANGERES A LA COMUNITAT VALENCIANA


Tots estos canvis sociodemogràfics que acabem de comentar han sigut comuns a totsels països de la UE15, encara que amb matisos lleugers. El mateix ocorre en el cas del’evolució de les taxes de natalitat, que, si bé en el conjunt de la UE15 ha patit unatendència descendent des dels anys setanta, este descens ha sigut molt més marcat aEspanya, on el punt de partida en els anys setanta era molt major (18,7 naixements permil habitants front a 13,6 de la UE15), i va arribar a igualar-se en 1985. A partir d’eixemoment el descens a Espanya adquirix una intensitat més acusada, amb un pic dedescens màxim en 1998, moment a partir del qual inicia la tendència ascendent fins aconvergir novament amb el referent europeu. Com pot apreciar-se en la gràficasegüent, el comportament de la taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana és assimil-able al del conjunt d’Espanya, encara que la recuperació dels últims anys reporta xifreslleugerament superiors (10,9 per mil a la Comunitat Valenciana front a 10,5 en el con-junt d’Espanya en 2003).

TAXA BRUTA DE NATALITAT

1 Dades provisionals

Font: Institut Nacional d’Estadística

11

‰ hab.Any Alacant Castelló València C. Valenciana Espanya

1999 9,97 9,7 9,58 9,73 9,54

2000 10,33 9,84 9,98 10,09 9,9

2001 10,53 10,35 10,08 10,27 10,01

2002 10,61 10,98 10,25 10,46 10,17

20031 10,94 10,96 10,84 10,89 10,5

12

EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT (Taxes per 1.000 habitants)

En valors absoluts, l’evolució del nombre de nascuts vius a la Comunitat Valenciana esconcreta en la taula següent:

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE NASCUTS VIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA

Anys Alacant Castelló València C.Valenciana

1965 17.574 6.278 32.012 55.864

1970 19.517 6.093 33.698 59.308

1975 21.038 6.853 37.168 65.059

1981 18.625 5.946 30.098 54.669

1986 15.339 4.651 22.947 42.937

1991 14.546 4.358 20.813 39.717

1992 14.213 4.320 21.211 39.744

1993 13.112 4.124 20.794 38.030

1995 13.109 4.241 19.396 36.746

2000 14.509 4.642 21.624 40.775

2001 15.177 4.967 22.146 42.290

2002 15.855 5.400 22.938 44.193

2003 17.019 5.550 24.688 47.257Font: I.N.E.

Dels 4 milions de persones que viuen a la Comunitat Valenciana, segons el cens de2001, el 16,8 % són menors de 15 anys, percentatge superior al del conjunt d’Espanya,en què se situa al voltant del 14 %. Dels xiquets de 0 a 14 anys empadronats en 2001a la Comunitat Valenciana, el 6,92 % són menors d’1 any, el 25,54 % té entre 1 i 4anys, el 32,15 % entre 5 i 9 anys i el 35,27 % entre 10 i 14 anys.


LA SALUT DE LES MARES

2.1. Factors que influïxen en la salut de les dones durantl’embaràs

El consumo de tabac durant la gestació

És ben conegut l’efecte perjudicial que té el consum de tabac durant la gestació, tantper a la salut de la mare com per a la del fetus i el nounat. Incrementa el risc de retarddel creixement intrauterí, de part preterme, d’avortament espontani, de problemes pla-centaris, i també de síndrome de mort sobtada del lactant.

La relació entre el consum de tabac matern i els resultats adversos en la gestació estroba vinculada tant a la intensitat com a la duració d’este consum. Les dones queabandonen l’hàbit abans o durant l’embaràs tenen un risc significativament menor deretard del creixement intrauterí i de part preterme, quan se les compara amb les ges-tants fumadores. Encara que l’embaràs resulta un moment excel·lent per a abandonaro reduir l’hàbit tabàquic, per la major sensibilització de la dona sobre la seua pròpiaatenció i la del seu futur fill, el tabaquisme en l’embaràs encara suposa un problema desalut pública important.

A la Comunitat Valenciana, el percentatge d’embarassades fumadores entre els anys1998 i 2001 va ser prou constant, amb xifres entre el 23,4 % i el 24,2 %. No obstantaixò, en 2002-2003 estes xifres han millorat discretament, en descendir el percentatgefins a un 21,4 % i un 20 % respectivament, percentatges que sens dubte reflectixen larepercussió dels plans contra el tabac que s’estan duent a terme en la nostra comuni-tat autònoma.

Quan s’analitza el consum de tabac en els diferents grups d’edat, veiem que té una dis-tribució desigual segons l’edat de l’embarassada, amb un gradient clar que situa lesmés fumadores entre les més jóvens, i les menys fumadores entre les de 35 anys omés. En 1998 hi havia un 31 % de gestants menors de 25 anys fumadores, front al 22,3% de les majors de 34. Encara que este gradient per edat s’ha mantingut amb el temps,també cal ressaltar que la disminució de l’hàbit tabàquic en els dos últims anys ha afec-tat tots els grups d’edat. Així, en 2003 el percentatge de les jóvens fumadores vadescendir al 25,3 %, i el de les més majors al 20,5 %.

Edat extrema de la mare

L’embaràs es considera una situació de major risc en el cas de mares menors de 20i en les de més de 34 anys. De manera general, pot dir-se que les adolescents queexperimenten una maternitat s’enfronten a multitud de dificultats que alteren el seucicle vital en aspectes socials i de projecte personal (retarden o suspenen la seua for-mació, el seu accés al mercat laboral es restringix…). A la Comunitat Valenciana, elpercentatge de mares adolescents en els últims deu anys s’ha mantingut constant:

13

2

representa el 2-3 % del conjunt d’embarassos. Encara que no es tracta d’un per-centatge important, sí que es constata que al llarg d’estos anys estes dones adoles-cents accedixen al control de la gestació de forma més tardana (un 75 % acudixenen el primer trimestre, enfront del 88 % de la mitjana global de la ComunitatValenciana), i amb menor regularitat que la resta de les mares (un 27 % van rebremenys de 6 atencions sanitàries de la comare, enfront del 17 % en el conjunt d’em-barassades). Com ja s’ha comentat, el seu consum de tabac és major i acudixen enmenor grau al programa d’educació maternal (en 2003 només ho van fer el 41 % deles menors de 20 anys).

L’embaràs en dones majors de 34 anys està associat a una major probabilitat d’efectesadversos que poden afectar tant la mare com la criatura, entre els quals destaca lamajor freqüència de defectes congènits i de complicacions en el part. La xifra de maresamb edat superior a 34 anys s’ha incrementat substancialment en els últims deu anysa la Comunitat Valenciana, i s’ha situat en els últims anys al voltant del 17 % de totsels naixements, i és el principal motiu pel qual es deriva les embarassades a fer-seproves de diagnòstic prenatal (87,8 % en 2003), entre les quals destaca l’amniocente-si (22,85 % en 2003).

2.2. Problemes de salut en l’embaràs

La major part dels embarassos discorren de manera fisiològica, sense cap problema desalut (74 %). Entre les gestants que van presentar algun problema al llarg de lagestació l’any 2003 (26 %), els més freqüents van ser anèmia (31 %), diabetis gesta-cional (11 %), amenaça d’avortament (8 %) i amenaça de part prematur (6 %).

En relació amb la morbiditat lligada al part i deslliurament, els problemes més freqüentsque es declaren en les maternitats (CMBD) són les complicacions del cordó (28,7 %),anomalies en les contraccions uterines (20 %), part obstruït (19,2 %) i part prolongat(15,1 %).

La morbiditat lligada al puerperi i que va implicar assistència hospitalària es va centraren problemes lligats a la hipertròfia i subinvolució uterina (27 %), complicacionsvenoses (21,7 %), infecció (14,4 %), febre (10,8 %) i mastitis (4,5 %).

La prematuritat, definida com el percentatge de naixements d’edat gestacional inferiora 37 setmanes, mereix una menció especial, atesa l’evolució creixent que ha experi-mentat en els últims anys i la seua important vinculació a la morbimortalitat perinatal enels països desenvolupats. Hi ha una relació directa entre el grau de prematuritat i laintensitat dels efectes adversos (paràlisi cerebral, trastorns del desenvolupament psi-comotor, morbiditat respiratòria…) amb seqüeles importants a llarg termini. La prema-turitat extrema (<28 setmanes de gestació) és la de major impacte en la mortalitat i enla morbiditat. Els factors de risc que hi contribuïxen inclouen l’edat extrema de la mare,el consum de tabac, l’abús de drogues, l’estrés durant la gestació, i també els embaras-sos múltiples iatrogènics derivats d’una transferència d’embrions excessiva en les tèc-niques de reproducció assistida.

14

A la Comunitat Valenciana, la proporció de parts preterme s’ha incrementat demanera important en l’última dècada, passant de representar un 5,6 % dels naixe-ments en 1994, a suposar el 9,25 % en 2004, com queda representat en la gràfi-ca següent.

EVOLUCIÓ DELS NAIXIMENTS PRETÉRME (<37 semanas)A LA COMUNITAT VALENCIANA

Font: Grup GEN i Registre de Metabolopaties de la Comunitat Valenciana

2.3. La mortalitat relacionada amb l’embaràs

A partir de la segona dècada del segle XX, la mortalitat materna (conseqüència de lescomplicacions de l’embaràs, part i puerperi), va començar a experimentar un descensespectacular, atribuïble a la conjunció de múltiples factors tant sanitaris com socials.Entre estos factors, cal destacar l’èxit dels antibiòtics per a combatre les infeccions, eldesenvolupament socioeconòmic amb millores en les condicions de vida (alimentació,habitatge, educació sanitària), el control sanitari de la interrupció voluntària de l’em-baràs, una major accessibilitat de les dones a les atencions durant l’embaràs, la millo-ra de l’atenció obstètrica de l’embaràs i el part i, per descomptat, els avanços aconse-guits en l’assistència mèdica perinatal.

L’evolució de la mortalitat deguda a complicacions de l’embaràs, part i puerperi a laComunitat Valenciana també pot considerar-se com molt favorable i confluent tant ambla d’Espanya com amb la del conjunt de la Regió Europea, perquè, partint d’una taxade 470 x 100.000 nascuts vius en 1920, s’ha arribat a la situació actual en què se situaper davall del valor que proposava aconseguir l’oficina regional europea de l’OMS en elseu objectiu número 8 de Salut per a tots l’any 2000 (per davall de 15 x 100.000 nascutsvius). En la taula següent pot apreciar-se esta evolució, tenint en compte que la fluc-tuació de les taxes en els últims anys es deu a l’escàs nombre d’efectius del numerador

15

(defuncions). Realment es tracta de 4 morts maternes en 1995, 3 en 1994 i 2003, 2 en1997 i 2001, 1 en 1996, 2000 i 2002, i cap en 1989, 1998 i 1999. Entre les causes quevan determinar estes morts dels últims anys cal destacar per la major proporció lesembòlies pulmonars obstètriques, síndromes hipertensives i hemorràgies secundàriesa despreniments de placenta.

EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT MATERNA. TAXES PER 100.000

Any 1920 1940 1960 1970 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995Taxa 470 200 86 45 0,0 5 5,03 5,03 2,62 7,80 10,88

Any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003Taxa 2,73 5,43 0,0 0,0 2,45 4,72 2,26 6,34

La mortalitat perinatal és un altre dels indicadors que permet avaluar els resul-tats en salut a l’inici de la vida. Este indicador també s’ha reduït substancialmenten les últimes dècades, fonamentalment en la part de la mortalitat vinculada ala millora dels factors exògens, com les malalties infeccioses, desnutrició, etc..En resulta en estos moments com a repte la disminució de la part de la mortal-itat vinculada als factors endògens (prematuritat, anomalies congènites). En lataula següent pot observar-se l’evolució d’este indicador a la ComunitatValenciana:

EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT PERINATAL A LA COMUNITAT VALENCIANA (taxes per mil)

Any 1981 1991 1999 2000 2001 2002Taxa 13,7 7,5 6,32 7,62 7,97 6,57

Tres són els factors que destaquen com a determinants de la mortalitat perinatal:

Factors predisposadors, presents ja fins i tot abans de la gestació: nivellsocioeconòmic baix, mal ús dels servicis assistencials, males condicions desalut, vivenda i treball, factors genètics i anomalies del sistema reproductor.

Factors que actuen durant l’embaràs: estrés físic i mental, consum detabac, alcohol i altres drogues, dieta inadequada, exposició a riscosambientals, infeccions i mal ús de medicaments.

Causes clíniques: prematuritat i baix pes, desnutrició fetal, patiment fetal ianomalies congènites.

L’estratègia més eficaç per a reduir la mortalitat perinatal consistirà a actuardurant el període preconcepcional sobre els factors predisposadors i, durant l’em-baràs, fent una avaluació precoç del risc, i garantint l’assistència prenatal i peri-natal adequada a cada nivell de risc.

16

Font: INE i Registre de Mortalitat de la CV.

Font: INE i Registre de Mortalitat de la CV.

LA SALUT EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

3.1 Factors que influïxen en la salut dels xiquets

La infància és un període extraordinàriament sensible a factors positius i negatius quepoden produir una millora o un deteriorament de la salut no només durant la infància,sinó també durant la resta de la vida.

És important conéixer quins factors socials i sanitaris influïxen favorablement sobre lasalut en la infància i l’adolescència per a poder protegir-la i millorar-la. Se n’han obser-vat els següents:

Millor higiene individual i ambientalElevació del nivell de vidaAccés a una alimentació adequadaExtensió de la promoció de la salut, de la prevenció de malalties i de l’atenció uni-versal

Escolarització universal i adequadaParticipació del personal d’educació i salut amb les famílies i institucionsInvestigació sobre les condicions de vida de la infància i joventutDefensa dels drets de la infància

A continuació analitzarem la situació de diversos aspectes que estan condicionant lasalut dels xiquets i adolescents a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

3.1.1. Estils de vida

Lactància materna

La lactància materna és la forma òptima d’alimentació del nounat, té efectes benefi-ciosos demostrats tant sobre la salut de la mare com sobre la del bebé. Proporciona alnounat una acció protectora enfront de les infeccions del tracte gastrointestinal i de l’a-parell respiratori i l’otitis mitjana, entre altres. Els efectes beneficiosos sobre la mareinclouen disminució de l’hemorràgia postpart, facilita la recuperació del pes anterior al’embaràs i retarda la presentació de l’ovulació, la qual cosa contribuïx a facilitar la sep-aració entre embarassos, a més de reduir el risc de càncer de mama. L’OMS recomanala lactància materna exclusiva durant sis mesos. Així mateix, les recomanacions queemanen de la Comissió Europea insten els governs a desplegar estratègies per a incre-mentar els índexs de lactància materna exclusiva, i amb més intensitat en les maresamb menor nivell sociocultural.

El percentatge de dones que inicien la lactància materna exclusiva s’ha incrementat enl’última dècada a la Comunitat Valenciana: ha passat d’un 69 % de mares que optavenper esta pràctica en 1996, a un 78 % en 2004. Cal assenyalar la important influènciaque exercixen els factors obstètrics sobre la decisió d’iniciar esta pràctica, amb una fre-qüència significativament inferior quan es produïxen factors obstètrics adversos comsón els parts per cesària, preterme i la gemel·laritat.

17

3

En relació amb la duració de la lactància, l’Enquesta de Salut de la ComunitatValenciana del 2000/2001 mostra una prevalença de lactància materna exclusiva del67,5 %, i mixta del 5,8 % al mes de vida. Als tres mesos, les xifres de lactància mater-na exclusiva descendixen al 50,6 %, i s’incrementa la lactància mixta al 10,4 %. Alssis mesos, estos percentatges són del 29,6 % i 15,4 %, respectivament. Cal destacarque la duració de la lactància resulta superior quan és major el nivell d’educació delspares.

Alimentació

Dels 10 factors de risc identificats per l’OMS com a claus per al desenvolupament deles malalties cròniques en la població, 5 estan estretament relacionats amb l’ali-mentació i l’exercici físic: obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial, hipercoles-terolèmia i consum insuficient de fruita i verdura.

Una alimentació adequada és molt important per al manteniment de la salut en totesles etapes de la vida, i és particularment important durant la infància.

Els hàbits alimentaris s’inicien als 3 o 4 anys i s’establixen a partir dels 11, i tenentendència a consolidar-se al llarg de tota la vida. Per això, la infància és una etapa clauper a actuar sobre els hàbits d’alimentació que seran determinants en l’estat de salutdel futur adult.

A Espanya, el patró de dieta mediterrània està donant pas a un altre model més occi-dental. Actualment, la dieta dels xiquets i adolescents espanyols es caracteritza per unexcés de carn, embotits, lactis i aliments amb alta densitat energètica, com ara pro-ductes de brioxeria i begudes carbonatades (rics en greixos i sucres refinats, respecti-vament), i per un dèficit en la ingesta de verdura, fruita i cereals.

La dieta ha de ser variada i equilibrada, és a dir, ha d’incloure els diferents grups delsaliments en la quantitat i periodicitat adequades.

PIRAMIDE DELS ALIMENTS

18

Segons dades de l’Enquesta de Salut Infantil de la Comunitat Valenciana 2000/2001de l’Enquesta Nacional de Salut Espanya 2001, a la Comunitat Valenciana trobemque un 7 % dels xiquets no consumixen lactis diàriament (9,2 % a Espanya), un 13,3% no prenen peix setmanalment (11,1 % a Espanya), un 42 % consumix verduramenys de 3 vegades per setmana (48,1 % a Espanya) i un 37,8 % no consumix frui-ta diàriament (39,5 % a Espanya). A més, un 18,1 % consumix diàriament llepoliesi un 12,5 % prenen diàriament pastissos, dolços i brioxeria industrial, és a dir, en totalun 30,6 %.

Ometre el desdejuni o prendre un desdejuni escàs pot influir també en l’aparició del’obesitat. A la Comunitat Valenciana, un 2,7 % dels xiquets no es desdejuna de formahabitual, xifra semblant (2 %) a la trobada a Espanya.

Un altre hàbit alimentari inadequat és menjar entre hores, per la composició dels ali-ments que constituïxen estos aperitius i perquè disminuïxen la sensació de fam en elsxiquets a l’hora dels àpats. A la Comunitat Valenciana, un 31,8 % dels xiquets de 3 a15 anys menja alguna cosa entre hores de forma habitual.

La Conselleria de Sanitat té previst desplegar durant els pròxims anys una sèrie d’ac-tivitats destinades a invertir la tendència ascendent de la freqüència d’obesitat en lanostra població infantil, centrades especialment en els seus factors condicionants,activitats que poden sintetitzar-se a promoure uns estils de vida adequats relacionatsamb l’alimentació i l’activitat física, i exercir un bon control i abordatge dels xiquets ixiquetes amb sobrecàrrega i obesitat.

Activitat física

Els beneficis associats amb un estil de vida actiu en la infància inclouen el control delpes, la disminució de la tensió arterial, la millora del benestar psicològic i la predisposi-ció a tindre un estil de vida actiu en l’edat adulta. L’augment de l’activitat física s’asso-cia amb un augment de l’esperança de vida i amb una disminució del risc de malaltiacardiovascular.

L’OMS recomana practicar activitat física de forma regular, independentment de l’edatde la persona i del tipus d’exercici que es faça. La recomanació actual és de 30 minutsd’exercici d’intensitat moderada, com caminar a pas lleuger, tots els dies de la setmana.S’ha d’acostumar els xiquets a fer exercici físic quotidianament: anar caminant o ambbicicleta a l’escola o a casa dels amics, practicar esport amb assiduïtat, etc. També ésimportant facilitar l’accés a espais lliures i les zones esportives prop del lloc de residèn-cia. Els xiquets i jóvens necessiten 20 minuts addicionals d’activitat física vigorosa tresdies a la setmana.

En l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2000-2001 s’observa que el 38,7 %dels xiquets i les xiquetes de 6 a 15 anys d’edat només fan exercici físic de forma oca-sional en el temps lliure (42,2 % xiquets i 35,4 % xiquetes), i el 8,7 % no fa mai exer-cici (7,1 % xiquets i 10,4 % xiquetes). Únicament el 14,7 % fan exercici físic diversesvegades per setmana, i este percentatge és major en els xiquets que en les xiquetes(17,4 % xiquets i 11,8 % xiquetes) i quan el nivell socioeconòmic és major (2 % amb

19

ingressos mensuals familiars inferiors a 600 euros i 27 % quan superen els 1.800euros). Estes dades indiquen un nivell d’activitat física major en el nostre medi respecteals observats en l’Enquesta Nacional de Salut de 2001, en els quals destaca que un21,3 % declara no fer exercici físic en el temps lliure.

EXERCICI FÍSIC REALITZAT

L’uso de noves tecnologies

La disponibilitat d’una major oferta d’oci passiu derivat de les noves tecnologies i elmajor accés als transports que comporta la creixent urbanització de la societatimpliquen uns estils de vida més sedentaris. A més del sedentarisme, que pot ser fac-tor de risc d’obesitat i altres problemes de salut, s’ha de destacar l’impacte que podenexercir els continguts de la televisió, videojocs, etc., tant en sentit negatiu com en sen-tit positiu per a la salut i el desenvolupament personal dels menors.

A la Comunitat Valenciana, el 95 % dels xiquets i les xiquetes veu la televisió tots oquasi tots els dies a partir dels 6 anys d’edat; este percentatge disminuïx al 65 % enels xiquets de 0-5 anys (a Espanya, el 90,1 % dels xiquets a partir d’1 any d’edat veuenla televisió tots o quasi tots els dies). A mesura que augmenta l’edat, també augmentael percentatge de xiquets i xiquetes que la veu més de 2 hores diàries: el 14,2 % delsxiquets/es de 0-5 anys, el 26,8 % dels de 6-10 anys i el 36,5 % dels de 11-15 anys.També s’observa diferència per nivell socioeconòmic (36,8 % dels xiquets amb ingres-sos familiars mensuals menors de 600 euros i el 20,3 % de xiquets amb ingressosmajors d’1.800 euros veuen la televisió tots o quasi tots els dies més de 2 hores).

TEMPS QUE ELS XIQUETS VEUEN LA TELEVISIÓ PER ETATS

20

Font: Enquesta de Salut de la CV [2000-2001]


Quant a l’ús que els xiquets i les xiquetes fan de l’ordinador o d’Internet i dels video-jocs, a la Comunitat Valenciana, un 37,1 % dels xiquets juguen tots o quasi tots els diesi este percentatge augmenta a mesura que augmenta l’edat dels xiquets. El 7,7 %empra en això de 2 a 3 hores, i el 2,2 % més de 3 hores diàries. El temps dedicat aug-menta, a mesura que augmenta l’edat dels xiquets i a mesura que disminuïx el nivellsocioeconòmic (dels xiquets que practiquen estes activitats 2 o més hores diàries, el13,8 % dels xiquets tenen ingressos familiars mensuals menors de 600 euros, i el 6,5% majors d’1.800 euros).

Consum de sustàncies nocives

El consum d’estes substàncies s’inicia generalment en l’adolescència, i les conse-qüències per a la salut poden aparéixer ja en esta etapa (accidents produïts per con-ducció temerària sota l’efecte de l’alcohol) o en etapes posteriors (càncer de pulmó pro-duït pel tabac, etc.).

Respecte al consum de tabac, en l’Enquesta sobre Drogues en la Població Escolar2002 a Espanya s’observa que és la substància que primer es comença a consumir. Sesitua l’edat mitjana d’inici al consum en els 13,1 anys. En xiquets i xiquetes de 14 a 18anys, el tabac és, després de l’alcohol, la droga més consumida: un 28,8 % fuma habit-ualment i un 6,5 % es declara exfumador. La prevalença del consum de tabac és supe-rior en les xiques (33,1 %) respecte als xics (24,2 %). Cal destacar que un 83,4 %dels escolars de 14 a 18 anys enquestats que fumen s’han plantejat alguna vegadadeixar de fumar, encara que ho han intentat només la meitat.

Per tant, és imprescindible prioritzar actuacions en la infància i l’adolescència per a evi-tar este hàbit, retardar l’edat d’inici del consum i detectar els fumadors per a ajudar-losa deshabituar-se.

L’alcohol és, després del tabac, la substància psicoactiva que causa un nombre mésgran de morts a Espanya. S’estima que en 1998 l’alcohol va causar quasi 12.000 defun-cions. A més de patologia cardiovascular, ocasiona diverses malalties entre les qualsdestaquen les malalties hepàtiques cròniques, malalties i càncers del tracte digestiu,alteracions del pàncrees, alteracions del sistema nerviós central, etc. En la conducció,és un factor de risc d’accidents i causa alteracions en la conducta que tenen una reper-cussió important en la vida social i familiar.

En l’Enquesta sobre Drogues en la Població Escolar 2002 a Espanya, realitzada enxiquets i xiquetes es de 14 a 18 anys, l’edat mitjana d’inici de consum d’alcohol és de13,6 anys (es manté, com en el cas del tabac, prou estable des de 1994) i la de con-sum setmanal d’alcohol és de 15,3 anys, sense diferències significatives per sexes.L’alcohol és la droga més consumida entre estos escolars: el 55,1 % ha pres alcoholen els últims 30 dies, el 40,6 % exclusivament els caps de setmana i 14,4 % també endies laborals. Igual que en el consum de tabac, té una important continuïtat en el con-sum o fidelització: 72,8 %. A pesar que el consum n’està prou generalitzat, ha descen-dit en els últims anys. El consum augmenta amb l’edat. Cal destacar que un 19,4 %declara haver-se emborratxat en els últims 30 dies i que el 18,1 % ha conduït vehicleso ha sigut passatger de vehicles amb conductors sota els efectes de l’alcohol.

21

Tenint en compte la morbimortalitat produïda per l’alcohol i les repercussions immedia-tes i greus que pot tindre en els adolescents, en l’organisme (intoxicació alcohòlicaaguda) o en el comportament (agressivitat, risc d’accidents i delictes), és necessari dura terme, entre altres, mesures educatives, i fomentar i facilitar alternatives d’oci salu-dable en els xiquets i adolescents.

Respecte a la prevalença a Espanya del consum habitual de drogues il·legals en estu-diants de 14 a 18 anys, s’ha observat que consumixen cannabis el 22 %;tranquil·lizants, el 2,4 %; cocaïna, el 3,1 %; amfetamines, l’1,9 %; èxtasi, l’1,7 %;al·lucinògens, l’1,3 %, i substàncies volàtils, l’1,1 %.

3.1.2. Factors ambientals

Protecció de la seguretat infantil en la llar

Els accidents constituïxen la primera causa de mort des de l’any d’edat fins als 14anys. En el món es calcula que, l’any 2001, van perdre la vida 685.000 xiquetsmenors de 15 anys a causa d’accidents. A més, s’estima que per cada accident mor-tal se’n produïxen entre 200 i 900 de no mortals però que poden produir seqüeles iinvalidesa infantil.

Durant els 5 primers anys de vida, els accidents es produïxen fonamentalment a casa.En la majoria dels casos, són evitables si s’adapta la vivenda per a fer-la més segura is’educa els xiquets perquè aprenguen a mesura que creixen a reconéixer i evitar lessituacions de risc.

El tipus d’accidents domèstics va canviant segons l’edat del xiquet. Els més freqüentssón les ferides, caigudes, asfíxia, ofegaments, intoxicacions i cremades.

A la Comunitat Valenciana, segons l’Enquesta de Salut 2000-2001, en els domicilis onviuen xiquets o xiquetes de 0 a 11 anys d’edat, els medicaments es guarden en unarmari tancat o alt en el 85 % dels casos, en els calaixos de mobles baixos en el 12,3% i en qualsevol lloc en el 0,9 %. Els productes de neteja es guarden en un armari tan-cat o alt en el 56,5 %, en els calaixos de mobles baixos en el 40,3 % i en qualsevollloc en el 0,9 %.

Protecció de la segureta infantil en el transport

Els accidents de circulació s’han convertit en els últims temps en un problema sanitarii social important. L’accidentalitat en els xiquets pot disminuir-se per mitjà del coneixe-ment i l’ús adequats dels dispositius de seguretat infantil. En estudis realitzats a la GranBretanya i Suècia, s’ha evidenciat que el 75 % dels difunts i el 90 % dels ferits espodrien haver evitat amb un dispositiu de seguretat infantil.

22

A la Comunitat Valenciana, el 34 % dels xiquets menors de 16 anys viatgen sense capprotecció en el cotxe per la ciutat, i el 29 % en carretera.

Els dispositius de seguretat infantil en els vehicles són diferents segons l’edat delxiquet. En el primer any de vida, no se’ls ha de portar mai al braç, ja que en una frena-da o un accident no se’ls podrà retindre. El sistema de protecció que cal utilitzar es triasegons el pes del xiquet. Ha de ser un model homologat i s’ha de col·locar en seientssense coixí de seguretat. Pot ser un cabàs rígid col·locat en els seients posteriors i enposició transversal, subjectat amb el cinturó del cotxe o amb arnesos de seguretat.També pot utilitzar-se una cadira de seguretat col·locada en posició contrària al sentitde la marxa, en un seient davanter o posterior i que se subjecta amb el cinturó deseguretat de l’automòbil.

Posteriorment, el xiquet ha d’anar en els seients posteriors del vehicle (fins als 12anys). La cadira de seguretat ha de ser adequada al pes i homologada, ajustada ambel cinturó del vehicle o el propi de la cadira. Més avant, pot utilitzar-se un coixí elevadoramb respatler, ajustat amb el cinturó de seguretat del vehicle. Per a anar amb bicicletao ciclomotor ha d’utilitzar sempre el casc. També és important que el xiquet conega irespecte les normes de trànsit i les relatives a la seua seguretat com a vianant i com aconductor.

3.2 Problemes de salut en la infancia

Segons l’Enquesta de Salut Infantil en xiquets de 0 a 14 anys de la ComunitatValenciana (any 2000-2001), la percepció sobre l’estat de salut dels fills que tenienla gran majoria de pares (95,6 %) era bona o molt bona (48,2 % molt bo; 47,4 % bo;3,9 % regular; 0,3 % mala). El 8,2 % dels xiquets/es patia alguna malaltia crònica: lesmés freqüents eren les al·lèrgiques (com ara rinitis al·lèrgica, urticària) i les malaltiesrespiratòries (com ara bronquitis, asma o sinusitis).

23

PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT INFANTIL EN EL TRANSPORT


Un 6,9 % dels xiquets havia patit algun accident en els 12 mesos anteriors a l’enques-ta, les conseqüències més freqüents del qual havien sigut contusions, hematomes,esquinços o luxacions (35,9 %), ferides superficials (28,3 %) i fractures o ferides profun-des (18,3 %). El 5,4 % d’estos accidents van ser cremades, i el 4,2 % intoxicacions.

Un 4,3 % de xiquets havia estat hospitalitzat, almenys durant una nit, durant els 12mesos anteriors a l’enquesta, i un 27,8 % dels xiquets havia utilitzat algun servicid’urgències per algun problema de salut o malaltia en este temps.

Segons les dades dels ingressos hospitalaris procedents dels hospitals públics de laComunitat Valenciana (Conjunt Mínim Bàsic de Dades, CMBD) de l’any 2002, el nom-bre d’ingressos en xiquets de 0 a 14 anys va ser de 59.850. D’estos ingressos, 36.524(60 %) eren de xiquets menors d’un any; 10.750 (17.9 %), xiquets entre 1 i 4 anys;6.781 (11.3 %), xiquets entre 1 i 5 anys, i 5.795 (9.68 %), xiquets entre 10 i 14 anys.Les tres primeres causes d’ingrés per grup d’edat i sexe durant 2002 segons el diag-nòstic principal per orde de freqüència van ser les següents:

TRES PRIMERS CAUSES D’INGRÉS EN XIQUETS PER EDAT I SEXEHOSPITALS PÚBLICS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. ANY 2002

Font: CMBD (Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, Modificació Clínica)

24


3.3 La mortalitat en la infancia

La mortalitat infantil és un indicador del benestar d’una població, ja que és moltsensible a factors com l’alimentació i la nutrició, les situacions econòmiques i elsrecursos socials i sanitaris. Per això s’utilitza per a comparar la qualitat de vidaentre poblacions. Quan la situació de benestar empitjora, la mortalitat infantil aug-menta.

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL EN LA COMUNITATVALENCIANA I EN ESPANYA (1975-2003)

DEFUNCIONS DE MENYS D’UN ANY PER 1000 NASCUTS


TAXA DE MORTALITAT DE MENORS D’UN ANY

‰ nascuts

Any Alacant Castelló València C. Valenciana Espanya

1999 5,1 4,21 3,06 3,92 4,47

2000 4,34 2,8 3,1 3,51 4,38

2001 3,82 6,64 2,94 3,69 4,08

2002 3,6 5 3,66 3,8 4,15

20031 2,64 2,16 3,4 2,98 3,57

1Dades provisionals


L’esperança de vida al nàixer és un dels millors indicadors de la mortalitat de lapoblació. En 1900, l’esperança de vida a Espanya era de 35 anys. La caiguda contínuaen la taxa de mortalitat la va elevar fins als 62 anys en 1950. L’any 2002 arriba a ser de

25

83,1 anys en les dones i de 75,7 anys en els hòmens. Per tant, el nivell d’Espanya nonomés és semblant, sinó que supera la majoria dels països de la Unió Europea. Entreels membres del Consell d’Europa, només Islàndia, Noruega i Suècia tenen taxes mésaltes.

L’esperança de vida actual i el baix índex de mortalitat infantil a Espanya sóndeguts fonamentalment als notables avanços en els àmbits de l’economia, la saluti l’educació.

Les principals causes de mortalitat segons l’edat en la infància queden reflectides en lataula següent. En els xiquets menors d’1 any les morts es deuen fonamentalment acauses agrupades com “certes afeccions originades en el període perinatal” i a malfor-macions congènites, en canvi, en els xiquets entre 1 i 14 anys són ocasionades sobre-tot per causes externes i tumors.

PRINCIPALS CAUSES DE MORTALITAT INFANTIL ANY 2002

GRUP D’EDAT CAUSES DEFUNCIÓ TOTAL TAXA 10X5

< 1 ANY 1a CERTES AFECCIONS ORIGINADES EN EL PERÍODE PERINATAL (P00-P96) 95 224,60

2a. MALFORMACIONS CONGÈNITES, ANOMALIES CROMOSÒMIQUES (Q00-Q99) 33 78,01

3a. CAUSES EXTERNES DE MORBIDITAT I DE MORTALITAT (V01-Y89) 7 16,55

3a.SÍMPTOMES, SIGNES I TROBALLES ANORMALS NO CLASSIFICATS (R00-R99) 7 16,55

1-4 ANYS 1a.CAUSES EXTERNES DE MORBIDITAT I DE MORTALITAT (V01-Y89) 12 7,65

2a. TUMORS (NEOPLÀSIES) (C00-D48) 10 6,38

3a. MALFORMACIONS CONGÈNITES, ANOMALIES CROMOSÒMIQUES (Q00-Q99) 8 5,10

5-9 ANYS 1a. CAUSES EXTERNES DE MORBIDITAT I DE MORTALITAT (V01-Y89) 13 6,61

2a. TUMORS (NEOPLÀSIES) (C00-D48) 6 3,05

3a. MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI (I00-I99) 2 1,01

3a. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS (G00-G98) 2 1,01

3a. CERTES MALALTIES INFECCIOSES I PARASITÀRIES (A00-B99) 2 1,01

10 -14 ANYS1a. CAUSES EXTERNES DE MORBIDITAT I DE MORTALITAT V01-Y89 18 8,35

2a. TUMORS (NEOPLÀSIES) C00-D48 I MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS (G00-G98) 7 3,24

3a. CERTES MALALTIES INFECCIOSES I PARASITÀRIES (A00-B99) 3 1,39

FONT: Direcció General de Salut Pública. Àrea d’Epidemiologia. Registre de Mortalitat

26

PROGRAMES DE SALUT DIRIGITS A LES MARES I XIQUETS A LACOMUNITAT VALENCIANA

Des de 1986 hi ha a la Comunitat Valenciana programes específics destinats a pro-moure i protegir la salut de totes les mares i xiquets, que s’han anat actualitzant incor-porant els avanços científics i tecnològics i adaptant-se als canvis en la situació de lasalut d’estos grups poblacionals (Decret 147/1986, que regula el programa per a la pro-moció de la salut de la mare i el xiquet).

Estos programes obeïxen a criteris d’equitat, i garantixen l’accés de les embarassadesi de la població infantil a l’atenció de la seua salut que es consideren convenients,incloses actuacions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i criteris de selec-ció de persones amb factors de risc per a la salut que necessiten, per això, unaassistència específica.

4.1. El programa d’atenció a l’embarassada

Encara que l’embaràs es considera una situació fisiològica normal per a la dona, resul-ta fonamental fer una sèrie de controls sanitaris programats amb la finalitat de compro-var que efectivament l’embaràs transcorre adequadament. En estos controls es potdetectar la presència o aparició de qualsevol risc en el transcurs de l’embaràs.

El programa comprén la vigilància de la salut durant la gestació, l’educació per a lamaternitat, les atencions de la puèrpera i la recuperació física. En este programa par-ticipen de manera coordinada els professionals sanitaris dels centres d’AtencióPrimària, especialment comares, i els professionals d’hospitals i centres d’especialitats,fonamentalment obstetres i comares.

Assistència sanitària a l’embaràs, part i puerperi

La vigilància de la salut de l’embarassada es fa a través d’exàmens de salut periòdics,que han d’iniciar-se en el moment en què es conega la situació d’embaràs i que han deprolongar-se, després del moment del part, fins al puerperi. També es recomana quequan la parella està planificant tindre un fill, acudisca a una visita preconcepcional, enla qual es valoraran els riscos i es recomanaran les mesures preventives per a undesenvolupament correcte de l’embaràs, com l’administració d’àcid fòlic o de la vacunacontra la rubèola.

L’inici precoç de l’atenció sanitària durant l’embaràs resulta fonamental per a establir demanera exacta l’edat gestacional i fer possible la detecció precoç d’alguna patologiaobstètrica o mèdica intercurrent, identificant així els embarassos de risc que requerix-en atencions especials.

Es considera que per a aconseguir un control adequat de la gestació és convenient quees facen almenys sis visites prenatals pautades i una visita puerperal després de l’altahospitalària, durant la primera setmana postpart.

27

4

Durant estos exàmens de salut es fan l’exploració clínica, ecografies, proves de lab-oratori (orina, serologia, grup sanguini, glucèmia, diagnòstic prenatal, etc.), i la valo-ració del risc de problemes per a l’embarassada i el fetus. També es proporciona a lagestant informació i educació sanitària individualitzada sobre autoatencions, i esdonen recomanacions sobre suplements que ha de prendre, com ara àcid fòlic, ferroi sal iodada.

A la Comunitat Valenciana, l’accés de les gestants al control sanitari de l’embaràs en elsistema sanitari públic es fa majoritàriament en les 12 primeres setmanes de gestació,situació que ha anat millorant de forma substancial en l’última dècada. Així, en 1994 ini-ciaven un 70 % de les mares el control prenatal en este primer trimestre, en canvi, en2003, este percentatge era del 88 %, segons dades del Full resum d’embaràs .

En relació amb el nombre d’atencions rebudes, en els últims anys més del 80% de lesdones, van ser ateses en els centres de salut per les comares en més de sis controlsprenatals, com queda reflectit en la gràfica següent.

DONES AMB> 6 CONTROLS ANTENATALES COMUNITAT VALENCIANA

Font: Full resum de l’embaràs del Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública.

L’assistència al part en la nostra comunitat es produïx majoritàriament en l’àmbit hos-pitalari, fet que ha contribuït en les últimes dècades a reduir notablement els efectesadversos que antany es produïen en relació amb la morbimortalitat perinatal. Com acontrapartida, es detecta de vegades un intervencionisme obstètric excessiu, lligat auna gran variabilitat en la pràctica mèdica, que es reflectix en importants variacionsentre hospitals en algunes pràctiques com la inducció del part, la realització d’epi-siotomies o la pràctica de cesàries.

A la Comunitat Valenciana, en els últims anys, al voltant del 75 % dels parts tenen llocen maternitats de la xarxa pública sanitària, i el 25 % restant té lloc en maternitats pri-

28

vades. L’assistència al part en ambdós tipus d’hospitals presenta diferències notablesen alguns indicadors. Així, en 2003, els parts induïts van representar un 26,43 delsparts en els hospitals públics i un 39,56 % en els privats. Es va utilitzar ventosa en elsparts vaginals en un 9,28 % i un 20,26 % dels casos en hospitals públics i privats,respectivament. Les dades per a l’episiotomia van ser del 84,93 % i 90,23 %, respec-tivament, i les cesàries es van situar en el 24,05 % i el 41,68 % dels parts, respecti-vament.

L’assistència sanitària de la mare en el puerperi permet controlar l’evolució de lasalut de la mare després del part i resulta fonamental per a garantir la recuperacióadequada i l’adaptació progressiva, física i psicològica, a la nova situació. La higienei l’alimentació de la mare, el seu estat emocional, la sexualitat, l’anticoncepció i l’en-torn domiciliari són aspectes que s’han de valorar en la visita puerperal després del’alta de la maternitat. A la Comunitat Valenciana, la major part de les visites puer-perals es van produir en 2003 entre la primera (47,4 %) i la segona (28,4 %) set-manes després de l’alta. A més, un percentatge cada vegada més elevat de comaresestan oferint a les mares la possibilitat de fer tallers específics per a la recuperaciófísica de la mare, tallers de suport a la lactància materna i de massatge infantil iestimulació del nounat.

Educació maternal

Hi ha evidència que com menor és el nivell educatiu de la mare, major és la probabili-tat que es produïsquen resultats perinatals adversos, com ara part preterme, baix pesal naixement i fins i tot major mortalitat perinatal. Els mecanismes per què açò ocorresón complexos i sovint hi influïxen altres variables intermèdies com l’edat maternaextrema, la menor utilització dels servicis de salut o la prevalença de conductes de risccom el consum de tabac en la gestació.

L’educació sanitària individual i grupal al llarg de la gestació constituïx una activitat depromoció de la salut fonamental que han de fer els professionals sanitaris que atenenles gestants, perquè contribuïx a capacitar les parelles en el desenvolupament d’habil-itats per a l’autoatenció i el desenvolupament adequat de l’embaràs, i per a l’atenció,després, del nounat. Estes actuacions són particularment importants en els grups depoblació socialment més desfavorits, entre els quals ja ocupa un pes important una partsubstancial de les mares procedents de països estrangers, amb les quals les diferèn-cies culturals i d’idioma afigen dificultat a la transmissió dels missatges de promoció dela salut.

En els centres d’Atenció Primària, s’oferix a les futures mares la possibilitat d’assistir asessions d’educació maternal en grup, impartides fonamentalment per comares. Laimportància dels hàbits i conductes en relació amb la higiene, nutrició, exercici físic,etc., així com la pràctica d’exercicis de relaxació i respiració, constituïxen l’eix del pro-grama d’educació sanitària en l’embaràs, part i puerperi de la Comunitat Valenciana.

29

Com pot apreciar-se en la gràfica següent, el percentatge de dones embarassades quehan rebut educació maternal en els últims anys es va situar al voltant del 60 %, amblleugeres diferències interanuals.

És interessant que a poc a poc es faça partícip també el pare d’estes sessions d’ed-ucació maternal, perquè d’esta manera es vaja implicant en el seu nou paper, donantsuport a la seua parella durant la gestació i compartint l’atenció i l’atenció del seufutur fill.

PERCENTATGE DE GESTANTS QUE HAN REBUT EDUCACIÓ MATERNAL C. VALENCIANA

Font: Full resum de l’embaràs del Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut

Pública.

Recentment, la Conselleria de Sanitat ha actualitzat els continguts d’esta educaciómaternal en grup, i els ha recollit en una publicació específica amb el títol “L’aventurade ser pares”, destinada als professionals sanitaris. S’incorpora una primera sessió enel primer trimestre de l’embaràs encaminada a informar sobre els canvis físics i psi-cològics que comporta l’embaràs, les atencions i els estils de vida més idonis, així comuna explicació dels passos en què consistirà el control de la gestació. Altres temes ques’abordaran en les sessions següents, impartides generalment a partir de la setmana28 de la gestació, són: la sexualitat durant l’embaràs, l’alimentació i els hàbits higiènics,la lactància natural, el part, el puerperi i l’atenció del nounat.

4.2. Programa de salut infantil

El programa de salut infantil de la Comunitat Valenciana comprén el conjunt d’interven-cions preventives i de promoció de la salut dirigides a la població infantil i adolescent,des del naixement fins als 14 anys d’edat.

Este programa es fa a través d’una sèrie d’exàmens de salut programats a distintesedats, el primer dels quals té lloc en la maternitat de naixement i posteriorment en elcentre d’Atenció Primària corresponent al lloc de residència.

30

Any

Al llarg de les visites, l’equip pediàtric vigila el desenvolupament i creixement decada xiquet i xiqueta, i detecta els problemes o riscos per a la salut més relle-vants segons les etapes. En el control de la salut del nounat s’inclou la prova dedetecció precoç de l’hipotiroïdisme congènit i de la fenilcetonúria, conegudahabitualment com “prova del taló”, i també la prova de detecció de la sordesa. Estadetecció precoç permet fer-ne el tractament com més prompte millor i, per tant, mil-lora el pronòstic en un moment en què poden evitar-se discapacitats per estos prob-lemes de salut.

Al llarg d’estos exàmens de salut es proporciona educació sanitària individualitzadaals pares i xiquets en funció de les seues característiques individuals. Es fan reco-manacions sobre prevenció d’accidents, alimentació, hàbits d’higiene, desenvolupa-ment i altres aspectes que poden afavorir l’adopció d’estils de vida saludables.

També s’efectua l’aplicació de mesures preventives d’eficàcia reconeguda, com sónles vacunacions a distintes edats, seguint el Calendari de Vacunacions Infantils.

El Programa de Salut Infantil és un programa ben consolidat a la Comunitat Valenciana,com reflectixen les cobertures elevades, que arriben prop del 99 % per a la deteccióprecoç de l’hipotiroïdisme congènit i la fenilcetonúria, o el percentatge d’escolars benvacunats que supera la xifra del 90 %.

ESTAT VACUNAL DELS ESCOLARS CURS 2003-2004

Els exàmens de salut en l’edat escolar, a més de tot l’anterior, permeten detectarproblemes de salut que poden afectar el xiquet o xiqueta en l’adaptació i el rendimentescolar, com són els problemes de visió, d’audició o els problemes de l’aparell locomo-tor. Hi ha un flux d’informació entre els professionals de l’àmbit sanitari i els de l’àmbitdocent. Així, a través de l’Informe de salut de l’escolar, el professorat rep informació rell-evant per a poder adoptar les mesures adequades si és necessari, segons les carac-terístiques individuals de l’escolar. Per mitjà del document Activitats de promoció de lasalut en centres docents s’informa el professorat anualment de la situació i planificacióde les activitats sanitàries que es despleguen en l’àmbit escolar.

31

Font: Informe de Salut de l’Escolar

Entre els problemes detectats més sovint en estos exàmens de salut en l’edat esco-lar, destaquen els relacionats amb la visió i amb l’aparell locomotor. Així, en el cursescolar 2003-2004, es van trobar alteracions de la visió en l’1,7 % de xiquets i lesxiquetes de 3 anys d’edat, el 14 % de 6 anys, el 26,4 % de 12 anys, el 26,9 % de 14anys i el 40,7 % dels de 16 anys. Quant a les alteracions de l’aparell locomotor vanestar presents en el 8,9 % dels escolars de 3 anys d’edat, en el 13,6 % dels de 6anys, en el 13,4 % dels de 12 anys, en el 10,3 % dels de 14 anys, i en el 9,1 % delsde 16 anys.

APARELL LOCOMOTOR CURS 2003-2004

VISIÓ CURS 2003-2004

32



ÈXITS ACONSEGUITS EN LA SALUT DE LES MARES I ELS XIQUETSDE LA COMUNITAT VALENCIANA I NOUS REPTES PER AL FUTUR

Com a conseqüència de la millora de l’alimentació i del sanejament, l’accés a l’atenciósanitària durant l’embaràs, el part i la infància, i l’aplicació de mesures preventives efi-caces com les vacunacions, o de tractaments com els antibiòtics, hi ha hagut una con-siderable millora de la salut de les mares i els xiquets en el nostre medi en les últimesdècades. Entre els èxits aconseguits podem destacar:

La universalització de l’atenció sanitària durant l’embaràs —inclosa la vigilància dela salut de la gestant i l’educació maternal—, el part i el puerperi, que incidix nota-blement en la disminució de la mortalitat materna i perinatal, i de problemesde salut en la mare i en el fill. En esta atenció s’han anat incorporant tots elsavanços científics i tecnològics convenients per a les embarassades de laComunitat Valenciana, com són les proves de diagnòstic prenatal, l’administraciód’àcid fòlic i la detecció de certes infeccions transmissibles de mares a fills quepoden evitar-se si es detecten precoçment, com la infecció per VIH i l’estreptococdel grup B. Així mateix, l’aplicació d’estos avanços en els centres hospitalaris dela Comunitat Valenciana fan del part un procés amb les màximes garanties deseguretat.

La universalització de l’atenció integral a la salut en la infància, des del naixementfins als 14 anys d’edat, ha permés una dràstica reducció de la mortalitat infan-til i de molts problemes de salut abans freqüents en la infància, com algunesmalalties transmissibles i malalties congènites, progrés que ha contribuint adisminuir la discapacitat. Esta atenció inclou els exàmens de salut en edatsclau, per a vigilar la salut, el creixement i la maduració de cada xiquet i xiqueta,la detecció precoç de riscos i problemes de salut per a evitar malalties o dismi-nuir-ne la gravetat i les seqüeles, i l’aplicació de mesures preventives d’eficàciareconeguda, junt amb l’educació sanitària a les famílies. En este marc, també esgarantix l’atenció adequada als problemes de salut que presenten els xiquets ixiquetes al llarg de la seua infància i adolescència. S’han anat incorporant a estaatenció els avanços científics i tecnològics, com les proves de detecció precoç del’hipotiroïdisme congènit, la fenilcetonúria i la hipoacúsia congènita, i s’ha poten-ciat la col·laboració entre els distints professionals que atenen el xiquet, espe-cialment en els àmbits sanitari, educatiu i social.

El manteniment de cobertures de vacunació altes en la població infantil, per mitjàde l’administració gratuïta en la infància de totes les vacunes incloses en el calen-dari de vacunacions sistemàtiques infantils en centres de salut i centres docents,ha aconseguit la desaparició d’algunes malalties infeccioses (pigota, polio-mielitis) i la dràstica disminució d’altres (diftèria, tètans, pallola, etc.), no nomésen la població infantil vacunada, sinó en tot el conjunt de la població. L’últimagran fita ha sigut la concessió del certificat de “lliure de poliomielitis” a la RegióEuropea de l’OMS, el 21 de juny de 2002.

33

5

Estos grans èxits han d’animar-nos a continuar avançant en la millora de la salut dela població maternoinfantil, i a abordar nous reptes que van sorgint com a conse-qüència de l’evolució sanitària i social i que hem d’anar integrant en les prioritats dela política sanitària de la Comunitat Valenciana. Entre els desafiaments podemdestacar:

Els reptes per al futur en relació amb l’atenció de les mares se centren en unabordatge integral de la salut reproductiva de les parelles, que incloga políti-ques d’actuació des d’abans de la gestació. En este sentit, adquirixen unarellevància especial les actuacions preventives i de promoció de la salut, com lainformació a les parelles en edat fèrtil dels riscos sobre la salut reproductivaque es poden previndre: tabac, alcohol, agents tòxics en el lloc de treball, ali-mentació, riscos ambientals. També s’ha de potenciar la consulta preconcep-cional per a identificar parelles de major risc de patir malalties hereditàries,infertilitat, etc.

És necessari intensificar les intervencions per a abordar la violència que s’exer-cix contra les dones, d’una forma coordinada i integral, amb implicació dels dis-tints àmbits de la societat. Des de l’àmbit sanitari, les mesures han de compren-dre aspectes que abasten la prevenció, la detecció precoç i l’assistència sanitàriaa les víctimes. En este sentit, les consultes específiques d’atenció a la dona(embaràs, planificació familiar, climateri...) oferixen un moment especialmentoportú per a portar a terme estes actuacions.

Durant la gestació, resulta necessària una captació activa i un seguiment espe-cífic de col·lectius de dones amb problemes d’integració social i cultural. Aixímateix, s’han d’abordar totes les mesures que redunden en una reducció delsnaixements preterme, molt especialment de la prematuritat extrema, que és laque té una major mortalitat i seqüeles.

En el part, cal intensificar els esforços en la humanització, facilitar una participa-ció major de la parella en tot el procés i afavorir la desmedicalització.

És necessari avançar en el suport social i institucional a la família amb mesu-res que fomenten la conciliació de la vida familiar i laboral per a afavorir que lesparelles aborden l’etapa reproductiva en el moment òptim.

En la població infantil, és necessari millorar la protecció contra accidentsdomèstics i de trànsit. Les actuacions han de ser intersectorials (mesures nor-matives, educatives, policials, de millora d’infraestructures, etc.). Correspon espe-cíficament al sector sanitari l’assessorament a les famílies i als xiquets mateixsobre mesures de prevenció, i la millora de l’atenció sanitària als afectats; aixícom la col·laboració amb el sector educatiu en el desenvolupament de programesd’educació viària i de prevenció de conductes de risc.

34

La prevenció i el control de l’obesitat en la infància també requerixen actuacionsintersectorials que potencien l’alimentació saludable, l’activitat física diària i lalimitació de l’oci sedentari en la infància i l’adolescència. El sector sanitari ha d’in-cidir especialment en l’assessorament a les famílies i als xiquets mateix, en ladetecció precoç, el seguiment i l’atenció adequats dels casos de sobrecàrrega iobesitat; així com en la col·laboració amb el sector educatiu en el desplegamentde programes educatius i l’adopció de dietes saludables en menjadors escolars.També és necessària la col·laboració amb el sector industrial en la millora nutri-cional de productes alimentaris i de l’etiquetatge.

En l’adolescència, és necessari millorar la prevenció i la detecció precoç de ris-cos, i aproximar l’atenció sanitària a este grup de població per mitjà de l’adop-ció d’adaptacions horàries i estructurals en els servicis sanitaris. També en estamatèria és imprescindible la col·laboració amb el sector educatiu per al desple-gament de programes específics de prevenció del consum de tabac, alcohol i dro-gues il·legals, educació afectivosexual, etc.

La dinàmica social fa necessària la millora de l’accés a l’atenció sanitària decol·lectius específics: famílies immigrants, minories ètniques, famílies poc capa-citades, etc. Requerix l’establiment de mesures de millora de la comunicació i for-mació dels professionals sanitaris en problemes de salut en esta població, aixícom la col·laboració amb servicis socials.

Els canvis en la dinàmica familiar i social, i la incorporació de noves tecnologies imissatges en mitjans de comunicació requerixen un esforç coordinat de tots elsàmbits, inclosos sanitari, educatiu i social, per a proporcionar suport a les famí-lies en la prevenció de conflictes de relació, problemes de conducta i con-ductes de risc.

En els xiquets i les xiquetes que patixen desprotecció o maltractament, és prio-ritari millorar la detecció precoç i l’abordatge intersectorial adequat, a través de lacoordinació de tots els professionals que els i les atenen en els distints àmbits:sanitari, educatiu, social i policial.

És necessari actuar en els xiquets amb riscos especials de salut: els discapa-citats, els que presenten problemes de desenvolupament i maduració i els querequerixen atencions sanitàries especials.

35

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BREART G, BARROS H, WAGENER Y, PRATI S. Characteristics of childbearing population inEurope. Eur Jour Obst Gynec Rep Bio 2003;111:45-52.

FUNDACIÓN VALENCIANA DE ESTUDIOS SOBRE LA INFANCIA Y LA JUVENTUD. Infancia y Juventuden la Comunidad Valenciana. 2001. Edita: Bancaja. Valencia.2002.

GENERALITAT VALENCIANA. CONSELLERÍA DE SANITAT. Encuesta de Salud de la ComunidadValenciana 2000-2001. Valencia, Generalitat Valenciana, 2002.

HEALTH CANADA. Canadian Perinatal Health Report, 2003. Otawa: Minister of PublicWorks and Government Services Canada, 2003.

HODNETT ED. Support during pregnancy for women at increased risk. CochraneDatabase Syst Rev 2002;1.

KRAMER MS, PLATT R, YANG H, JOSEPH KS, WEN SW, ALLEN A, ET AL. Determinants ofpreterm birth rates in Canada from 1981 through 1983 and from 1992 through 1994.N Engl J Med 1998;339:1434-9.

LUMLEY J, OLIVER S, WATERS E. Interventions for promoting smoking cessation duringpregnancy (Cochrane Review). In: The Cochrane Library, Issue 3, 2002. Oxford:Update Software.

MINISTERIO DEL INTERIOR. DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO. Guía dirigida a padres sobredispositivos de seguridad infantil dentro del automóvil “El niño también viaja seguro”.Madrid 1999.

MINISTERIO DEL INTERIOR. DELEGACIÓN DEL GOBIERNO PARA EL PLAN NACIONAL SOBRE

DROGAS. Encuesta sobre drogas en la Población Escolar 2002.http://www.msc.es/Diseno/sns/sns_sistemas_informacion.htm

MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. Encuesta Nacional de Salud de España 1997.Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo,1998.

PROYECTO DE LA UNIÓN EUROPEA SOBRE LA PROMOCIÓN DE LA LACTANCIA EN EUROPA.Protección, promoción y apoyo de lactancia en Europa: plan estratégico para laacción. Comisión Europea, Dirección Pública de Salud y Control de riesgos,Luxemburgo, 2004.

TOUGH SC, NEWBURN-COOK C, JOHNSTON DW, SVENSON LW, ROSE S, BELIK J. Delayedchildbearing and its impact on population rate changes in low birth weight, multiplebirth, and preterm delivery. Pediatrics 2002;109:399-403.

37

6

WILDMAN K, BLONDEL B, NIJHUIS J, DEFOORT P, BAKOULA CH. European indicators of healthcare during pregnancy, delivery and postpartum period. Eur Jour Obst Gynec RepBio 2003;111:53-65.

WILLIAMS C.L. ET AL. CARDIOVASCULAR HEALTH IN CHILDHOOD. A Statement for HealthProfessionals From the Committee on Atherosclerosis, Hypertensión, and Obesity inthe Young (AHOY) of the Council on Cardiovascular Disease in the Young, AmericanHearth Association. Circulation. 2002; 106:143-160.

WINBO I, SERENIUS F, DAHLQUIST G, KÄILLÉN B. Maternal risk factors for cause-specific still-birth and neonatal death. Acta Obstet Gynecol Scand 2001;80:235-44.

WORLD HEALTH ORGANIZATION. The optimal Duration of Exclusive Breastfeeding. Reportof an Expert Consultation. Geneva: WHO, 2001.

WORLD HEALTH ORGANIZATION. NONCOMMUNICABLE DISEASES AND MENTAL HEALTH.Noncommunicable Disease Prevention and Health Promotion. Health andDevelopment Through Physical Activity and Sport. WHO/NMH/NPH/PAH/03.2.

38

39

Control bàsicde l'embaràs

a la Comunitat Valenciana

Manual bàsicper a professionals

sanitaris

ANNEXInformació i suport des del moviment i la sensibilització social. (*)

El moviment social que promouen grups de suport entre mares, associacions,col·lectius i ONG són la clau que enllaça entre les mares, els seus fills i les diferentsnecessitats de salut i benestar en un moment social en què es fa necessari tornar a val-ors més humans i situar els avanços tècnics en el lloc que els pertoca.

A la Comunitat Valenciana comptem amb el treball de diferents agrupacions i col·lec-tius de suport sociocomunitari, una xarxa en expansió d’excepcional valor en el desen-volupament en què la iniciativa i la cooperació d’implicats siga un assumpte comú:

41

7

LOCALITAT GRUP CENTRE IDIRECCIO

HORARI TELÉFON / CORREU-E

Almoradí Liga de la Leche Centro Social San AndresC/España s/n

03060 Almoradi

Atenció telefònicaGrup: un dissabte al

mes

966714246 (Conchi Cuenca)

Elda AssociacióMamantial

Centro Social SeveroOchoa de Elda

Barri Las Trescientas

Atenció telefònica.Grup. Tots els dime-

cres de 15,30 a 17,30Jornades

966311034/677697321 Lola965383096/617597056 Julia

965398044 /620366604 [email protected]

Dénia Grup Nodrissa Format per profes-sionals sanitaris i

mares

Hospital Marina Alta Atenció telefònica.Jornades

Concurso fotogràficnacional anual

Laura Pacheco [email protected]

Benicasim Grup de suport ala lactància

materna

Centre de Salut deBenicàssim

Grups de lactància totsels dilluns d’11 a 12 h.

Grups de criança ipostpart

Un dia al mesde 10 a 12 h

Helena SoléTreball 964301245

Particular 964304362

[email protected]

Castelló dela Plana

Comité delactància materna

de l’HospitalGeneral de

Castelló

Consultar Consultar Josefa Pérez [email protected]

València SinaAssociació

Valenciana deSuport a les mares

en la criança

Fundació del VoluntariatC/ Fontcalent, 146023 València

Atenció telefònica.Grup: els dimarts de17,30 a 20,30 horesCalendari d’activitats

SensibilitzacióGestió de programes

VoluntariatFormacióRecursos

676968669 Carmen639514851 Isabel961373337 Ana

961412292 M. José961600516 Oficina

[email protected]

42

LOCALITAT GRUP CENTRE IDIRECCIO

HORARI TELÉFON / CORREU-E

Algemesí Grup de suportAlpit

Casa de la JoventutC/ de les Escoles, 5

Algemesí

Atenció telefònicaGrup: un dissabte al

mes

Ana [email protected]

Vilamarxant AmamantaAssociació de

suport a la lactàn-cia materna

Centre de Salut deVilamarxant

C/ de la Font Nova, s/n

Suport telefònicGrup: els dilluns apartir de les 15,30

hores Jornades

Sensibilització

Salome Laredo 962771779Rosario Rozada 962791427Monica Balaguer 962793827

Reyes Golfe 961650218Barbara Bririgay 961650278

Mercedes Rodríguez962772709

http://[email protected]

[email protected]

(*) Informació aportada per SINA, associació de suport en la criança a les mares de la ComunitatValenciana.

¡Cada mare i cada xiquet importen!publicaciones.san.gva.es/docs/becas/dossieromsval.pdf · van...

Documents

Transcript of ¡Cada mare i cada xiquet importen!publicaciones.san.gva.es/docs/becas/dossieromsval.pdf · van...