Corre, corre xiquet d'arena

71
Corre, corre, xiquet d'arena. 1

Transcript of Corre, corre xiquet d'arena

Page 1: Corre, corre xiquet d'arena

Corre, corre, xiquet d'arena.

Antonio Martínez i Ferrer

1

Page 2: Corre, corre xiquet d'arena

Al lector.

Dic xiquet d'arena

als xiquets i xiquetes d'Iraq.

2

Page 3: Corre, corre xiquet d'arena

Al poeta i amic José Viñals

en agraïment

pel seu inestimable suport

a la meua activitat poètica.

El seu afany en ajudar-me

m'animà a editar

el que tenia guardat

entre les pàgines de la meua vida.

Gràcies José per creure en la meua poesia.

3

Page 4: Corre, corre xiquet d'arena

En el siglo de Kafka

no hay argumentos para la esperanza.

ANTONIO ORIHUELA.

I, desgraciadamente,

el dolor crece en el mundo a cada rato,

crece a treinta minutos por segundo, paso a paso,

y la naturaleza del dolor, es el dolor dos veces

y la condición del martirio, carnívora, voraz,

es el dolor dos veces

y la función de la yerba purísima, el dolor

dos veces

y el bien de sér, dolernos doblemente.

CESAR VALLEJO.

4

Page 5: Corre, corre xiquet d'arena

En el segle de Kafka

no hi ha arguments per a l'esperança.

ANTONIO ORIHUELA.

I, desgraciadament,

el dolor creix en el món a cada estona,

creix a trenta minuts per segon, pas a pas,

i la naturalesa del dolor, és el dolor dues vegades

i la condició del martiri, carnívora, voraç,

és el dolor dues vegades

i la funció de l'herba puríssima, el dolor

dues vegades

i el bé de ser, doldre-nos doblement.

CÉSAR VALLEJO.

Traducciò Antonio Martínez i Ferrer

5

Page 6: Corre, corre xiquet d'arena

Secreto a voces

En el siglo de kafka los niños de Iraq son de arena, pero también son de arena todos los niños que no han tenido la fortuna de nacer dentro

del ghetto amurallado del primer mundo, donde las cuotas del horros están limitadas a los juegos de la Playstation y a no poder calzar unas Nike de 300€.

Del horror que transcurre más allá de nuestras alambradas está hecho este niño de arena. Un libro escrito por uno de ellos, un lejano niño de España de 1936. Así es, cuando uno daba por enterrada a toda esa generación del hambre grande de la posguerra, cuando una pensaba que poco podría ya surgir de entre esas sombras, cuando se han borrado todos esos nombres que habían sido dados a la Utopía, resulta que uno aún puede encontrar en ella a un poeta que se coloca en mitad del camino de la vida, el al que casi todo lo arrolló en el camino de la vida, para alzar la voz y ponerse a disipar las sombras del fascismo ordinario y cotidiano. Un poeta que es capaz de acunar el dolor de los que lloran y a señalar los demonios de estas tierras y de este inmundo más hoy que nunca de todos los demonios.

Conocí a Antonio Martínez Ferrer a través de su extraordinario primer libro El rumor del patio, y unos meses después al hombre y a la mujer, compañera incansable Antoñita, que se aventuraron por media España para compartir unos días de calor en Moguer con otros poetas arrumbados de mil batallas.

Tras aquellos días febriles de compartir el pan y la poesía, me dejó Antonio con el aire de una pregunta que yo no llegué a formularle y que, probablemente, quizás él tampoco sepa cómo contestar. ¿De dónde salen los hombres como Antonio Martínez Ferrer?¿Cómo es posible que habiendo existido hombres como él perdiéramos nuestro viejo afán de clase y nos creyéramos las estúpidas predicciones de los poderosos? Pienso entonces en la inmensa soledad que ha debido ir creciendo en compañeros como él, al ver lo poco que iba quedando de una práctica de lucha y un discurso de denuncia sobre este artificio de los días al que el Capital nos han condenado.

6

Page 7: Corre, corre xiquet d'arena

Me quedará, también como una incógnita, saber de dónde saca este hombre la potencia de su escritura, la contundencia de sus versos, la firmeza de su recitar en vivo, su limpia y clara mirada entre los ojos vidriosos de las lágrimas.

Creo que son las preguntas de siempre, las preguntas del asombro cuando, más allá del hombre concreto, es la voz del pueblo la que oyes ponerse en pie y negarse a que sean otros los que hablen por ella. Así de atenta y generosa con los nuestros es la voz de Antonio Martínez Ferrer, voz del pueblo, grito del pueblo, vigilia del pueblo que no duerme cuando sabe que están masacrando al pueblo, pisoteando al pueblo aplastando una y otra vez a ese gigante patoso que, de momento, es incapaz de encontrar su destino.

Yo he visto en los pasos cansados de Antonio la poesía de los desposeídos. Yo he visto en la tenacidad poética de Antonio la voz de todos los humillados. Yo lo he oído recitar levantando la mano y haciendo del temblor de su voz un refugio cálido para los aterrados. Yo quisiera, compañeros, que pudiéramos merecer a este poeta, porque los tiempos, desde luego, nos vienen contrarios y otros son los que imponen su impostura y creen con ello llevarse las llaves del futuro.

Por eso, porque si el presente no nos pertenece, al menos no nos dejemos expropiar el futuro, levantó Antonio este libro. En el tiempo inacabable de las lágrimas, el hambre y la muerte cotidiana pensó Antonio estos poemas que aquí tienes, lector, compañero, generosamente te están entregados. Un íntimo y fiero homenaje a los niños de Iraq, los niños de arena y, por extensión, permíteme maestro, a todos los niños de esos mundos donde es tan fácil deshacerse como arena, como se deshace una risa a golpe de bala allá en las afuera del imperio del señor de los fríos. Un libro a los niños de los misiles y las plazas, a los que nadie pone nombre porque, frente a nuestros rubios y

7

Page 8: Corre, corre xiquet d'arena

rollizos niños de occidente, estos están destinados no a hacerse hombres sino a deshacerse niños. En el Tercer Mundo no hay otra forma de crecer.EL poeta Antonio Martínez Ferrer, que usa bastón desde hace años, le pide una y otra vez al niño de arena que corra. Qué hermosa metáfora para quién nunca se cansó de correr, para quien tendrá que seguir corriendo del lobo, de las alambradas, de los cuellos almidonados, de la Guardia Civil, de los grises, de la policía de la patada en la puerta, del sueño, de la metralla , de los misiles balísticos, de las explosiones, corriendo siempre en pos de una verdad fugitiva y resbaladiza, una verdad que ya estaba escrita en los huesos cansados del padre del Antonio niño, envuelta en su piel adolescente formando extrañas pinceladas rojas en el ocre del horizonte. Una verdad que estaba en los andamios, en las puertas abiertas, en las aceras, en las palomas. Una verdad que usa bastón y quisiera tirar de todos los niños de arena del mundo hacia un futuro donde no nos encontremos con nuestros sueños saqueados.

Tampoco se engaña Antonio sobre los límites de su trabajo en poesía. A pesar de él, por encima de él, las bombas siguen su trabajo y el hambre anda a dentelladas con un tercio del mundo. Hay poco que aplaudir, nuestros días son Gernika cotidiano. Los versos del poeta no apagarán las llamas, pero seguirán cavando un hondo pozo fresco en mitad del desierto de la memoria. No es tiempo de olvidar estas dunas, están hechas con los niños de arena, con la sangre del abuelo con los huesos del padre de Antonio Martínez Ferrer, con los sueños de quienes creyeron en el mundo mejor comunista y libertario. No pierde el viento la voz en la huída, suena por ella que vuelve.

Antonio Orihuela Lago de Proserpina, 17-2-2006

8

Page 9: Corre, corre xiquet d'arena

Estic escoltant el crit

del silenci.

Reconec

el to dels plors

que no dormen,

mentre la paraula de l'home

és xafada

en un camí sense destí.

9

Page 10: Corre, corre xiquet d'arena

De l'andana sense llums,

les ombres

no vaig saber comptar.

Els seus noms

s'han esborrat

en els portals de la fugida.

10

Page 11: Corre, corre xiquet d'arena

A uns passos, caminen

els verbs

per desolades foscors

plenes de quimeres;

bressola el dolor

en els budells

del dimoni del crit.

¡Quina remor

la de les ànimes mortes!

11

Page 12: Corre, corre xiquet d'arena

La por s'enrotlla

als dies

que van perdre la voluntat,

només s'escolten estúpides prediccions

d'albes que ningú coneix.

No, els d'ahir

no van pressentir, il·lusos,

l'estafa de l'artifici.

12

Page 13: Corre, corre xiquet d'arena

L'abominació

que alimenta

el pas cansat

dels desposseïts,

aguaità després de la rabia:

¡què més dóna que ningú conteste

des dels replecs

de la raó!

13

Page 14: Corre, corre xiquet d'arena

De totes les distàncies,

acudixen pardals

amb fam de sang.

Les factories del terror

no dormen.

14

Page 15: Corre, corre xiquet d'arena

Ells imposen

les claus del futur;

i mentre sacien els apetits,

riuen

de la fam,

de les llàgrimes;

de totes les morts

del poble agredit i ocupat.

15

Page 16: Corre, corre xiquet d'arena

Dels xiquets d'arena

amb les rialles trencades,

de les veus cridaneres

per l'ànsia dels budells,

del cos lligat

al senyor del fred, només quedaran

pàgines en blanc

en llibres sense nom.

16

Page 17: Corre, corre xiquet d'arena

Les sendes s'afonen

en universos de fang.

La ràbia

dels míssils es passeja

per les places del raciocini.

Ningú posa portes.

Corren les llengües de foc

i se sublimen les ambicions

del animal

de llanes fosques.

17

Page 18: Corre, corre xiquet d'arena

L'aire

escriu metàfores

per amagar la por.

Corre, corre xiquet d'arena

on l'invasor no et veja.

18

Page 19: Corre, corre xiquet d'arena

Els segons de sofrir són

com hores eternes.

No vull

pensar els teus dies,

no vull

pensar els teus mesos,

Els somnis,

xiquet d'arena,

tindran dolenta la rialla.

19

Page 20: Corre, corre xiquet d'arena

Amb els dies de la tragèdia,

la mirada del botxí

a res humà s'assembla;

la seua bellesa

de trasparèncias enganyoses,

s'alimenta de la fam

i la submissió a l'amo.

El senyor de les veritats

és ignorat

mentre s'ofega

en els meandres

d'un mar de pressons.

20

Page 21: Corre, corre xiquet d'arena

Per les finestres que no són

s'escapen

les primeres mirades

del nens, que

per nàixer,

esperen en estranyes cues.

En els que són

ha de preservar-se la ignorància

per a mantindre el negoci

de les guerres.

21

Page 22: Corre, corre xiquet d'arena

Sense fre

i sense pell,

fa mal la carícia

de la subtil veritat.

No importa l'avís

de l'udol del llop.

No importa el puntelló

en la porta

que canta àries de terror.

22

Page 23: Corre, corre xiquet d'arena

Pels jardins

d'arena blanca

està peregrinant el crit.

La dolçor dels somnis

ha fugit.

23

Page 24: Corre, corre xiquet d'arena

Els vidres de la finestra

ja no són transparents,

la pluja

que escriu amb tintes tímides,

els ha tacat de nit.

24

Page 25: Corre, corre xiquet d'arena

Les fulles de la tardor

despertaven amb el tro

el xiquet d'arena

tremolava amb lletres d'agonia.

La metralla

buscava cors

on pernoctar.

25

Page 26: Corre, corre xiquet d'arena

En el prat dels caiguts

les donzelles de les aritmètiques

no van saber distingir

els ossos tendres

del fill,

o els cansats

del pare.

Tots estaven

embolicats per la mateixa pell

formant estranyes pinzellades roges

entre els verds, blaus i ocres

de l'horitzó.

26

Page 27: Corre, corre xiquet d'arena

Per les runes

de l'oblit

es perden

les paraules de cantar la vida.

27

Page 28: Corre, corre xiquet d'arena

No puc subjectar les llàgrimes.

Totes s'extravien

en la cova

de les eixides impossibles.

28

Page 29: Corre, corre xiquet d'arena

El paradís s'amaga

en les avingudes del silenci.

L'agonia del pensament

corre atrotinada

amb tremolors de por.

29

Page 30: Corre, corre xiquet d'arena

La foguera que vola

ompli totes les pells

de llagues.

Els dits es perden

per la mà

a la recerca de la seua carn.

30

Page 31: Corre, corre xiquet d'arena

L'arbre es va amagar del bosc,

perseguit

per insectes de foc.

Penetrant el sigil

de les coves

on s'afonen

totes les esperances,

tots els futurs.

31

Page 32: Corre, corre xiquet d'arena

El poble

de portes obertes,

no esperava el tro,

entrant per les finestres.

les paraules d'ahir

assentades sobre tremolors de llum

no pugueren amagar-se.

32

Page 33: Corre, corre xiquet d'arena

La veu, que pretén escapar,

arreplega en la fugida

la visió aterrida

del xiquet d'arena.

33

Page 34: Corre, corre xiquet d'arena

El pols del pensament

es perd

per les entranyes

dels filats de la por.

34

Page 35: Corre, corre xiquet d'arena

Perdut el rostre dels desitjos

res és nou ni vell,

el color

està amagat

en la foscor de les explosions.

35

Page 36: Corre, corre xiquet d'arena

L'ànima d'esta raça maleïda

naix amb dits de foc

i la venjança en els ulls.

¿Què serà de tu

xiquet d'arena?

36

Page 37: Corre, corre xiquet d'arena

El pati de les esperances

no està al final del passeig,

en les seues vorores

el bes no fa niu,

ni porta al lloc

on es pot vore l'alba.

37

Page 38: Corre, corre xiquet d'arena

Res és possible

en esta luxúria de poder,

tot és past de les ambicions,

i dels colls emmidonats

començen el vol

els coloms de la metralla.

38

Page 39: Corre, corre xiquet d'arena

He vist

per les voreres

fugir le carn solta

per el colp de la bomba.

Els vaig dir

que no era eixa

la direcció cap al futur,

però lligats

a la seua desesperació

no escoltaven.

Tenien en les seues pupil·les

la mort allotjada,

en les cares

de genolls desfets

i ventres destrossats,

fa el niu la confusió.

39

Page 40: Corre, corre xiquet d'arena

Continuaven corrent

carregats amb la promesa

d'un paradís,

abraçats pel vent

de la deflagració,

els seus crits,

embolicats en despulles,

rebusquen entre l'alé

els traços de la seua empremta.

40

Page 41: Corre, corre xiquet d'arena

Han sigut esborrats

els racons

de les primeres passions,

els bancs

de les primeres trobades.

Res queda,

la fúria ha creuat

amb passos de gegant.

41

Page 42: Corre, corre xiquet d'arena

Fugen

els jardins;

dels arbres

escapen les ombres.

Ningú creua el carrer;

ja no està.

Han quedat

uns trossos de ratlles grogues

per a un matí

de records impossibles.

42

Page 43: Corre, corre xiquet d'arena

Les memòries s'estan esborrant,

el passat s'ha convertit

en aliment

per als notaris de la rapinya.

Les veus de tro

omplin d'espant

les nits del xiquet d'arena.

¿Qui provocarà la rialla,

si el lloc dels somnis

ha sigut saquejat?

43

Page 44: Corre, corre xiquet d'arena

Les bombes seguixen el seu treball,

la fam camina solta

entre els veïns del carrer.

¿Per què no li dones

al xiquet d'arena

dels braços perduts

una pastilla per al dolor?

¿On estan

els bolquers del xiquet d'arena

que no pogué nàixer?

¡Maleïdes bombes alliberadores!

44

Page 45: Corre, corre xiquet d'arena

Tot és esborrat

destruït, robat, espoliat,

negociat per l'ocupant.

Les dunes que tenen rastres efímers

no podran guardar la memòria.

Els escrivans assassinats

no troben els seus noms.

Les places de la dignitat

s'han perdut, davall la xafada

de l'agressor.

45

Page 46: Corre, corre xiquet d'arena

Res humà pot comprendre,

a un poble que aplaudix

l'agressió assessina,

¿serà que tots són iguals

governants i governats?

46

Page 47: Corre, corre xiquet d'arena

¿Com seran els dies

que han de vindre?

Mai la bèstia

ha tingut tant de poder,

mai

fos tan amiga

dels déus de la guerra.

La seua ambició no té passats

el futur

està en perill.

47

Page 48: Corre, corre xiquet d'arena

Demà, quan l'opressor

siga un cadàver putrefacte,

amb un milió de rates,

menjant entranyes,

pintaré el nou guernica.

48

Page 49: Corre, corre xiquet d'arena

El bàrbar predica

poemes de paraules podrides,

amb un nou llenguatge

canta l'Apocalipsi.

Bombardejos per a alliberar.

Invasió per a redimir.

49

Page 50: Corre, corre xiquet d'arena

En els cúmuls

de l'univers

les pinzellades de l'odi

universalitzen la ràbia.

Els versos del poeta

són ignorats,

la destrucció

ha erigit el seu mausoleu.

50

Page 51: Corre, corre xiquet d'arena

Les flames han pres

el camí d'Alexandria,

el misto de la ignorància

s'alimenta

del salari de la iniquitat.

¿On han quedat

els Pegasos del pensament?

51

Page 52: Corre, corre xiquet d'arena

Ells reconstruixen

sobre l'oasi, podridura;

escriuen en l'arena,

perquè la història

no puga conéixer

la llum del matí.

El seu alé

mestre de les immundícies

cerca els buits

per amagar-se

entre els plecs de la terra cremada.

52

Page 53: Corre, corre xiquet d'arena

El vent de les fugides

no troba la senda.

Avui ha començat el temps

de la diàspora de l'horror.

Avui és el temps

de guardar les mirades.

Avui és el temps

d'esculpir cares

en els murs de la memoria.

Avui és el temps

de no oblidar.

53

Page 54: Corre, corre xiquet d'arena

En els dies de l'horitzó d'acer

les dunes

ignoren les llàgrimes;

fugen, asoles

molt asoles, en soledat.

Els rastres dels records

s'amaguen en blanc i negre,

tot serà esborrat.

El fill no ha de conéixer el pare.

¿Que serà dels xiquets d'arena?

54

Page 55: Corre, corre xiquet d'arena

La sang és vesteix de bèstia

per a bramar

alçant atestats

en la taula dels carnissers.

Els nascuts no somiaran,

els empeltaran estranys silencis

i despullaran el seu destí.

Desde els minarets de vidre

els escrivans de la mutilació

no reposen.

55

Page 56: Corre, corre xiquet d'arena

Muic

entre arrels

amants de pedra

vull ser xiquet d'arena

Plore en el cantó

sense que la meua veu

puga alliberar-te dels colps,

sense que la meua veu

puga curar-te les ferides.

Que lluny de tú

està este cantó.

56

Page 57: Corre, corre xiquet d'arena

Voràs créixer molts,

molts Guantánamos.

Tots els espais

seran Guantánamos.

En els patis,

en tots els patis,

plens de cantons per al crit;

passaran les voreres

tapant les empremtes de sang.

No s'escoltarà el teu nom,

el vent

ha perdut la veu

en la fugida.

57

Page 58: Corre, corre xiquet d'arena

¿Per què els records

ja no son records?

58

Page 59: Corre, corre xiquet d'arena

Xiquet d'arena

hauràs de somiar llibertats

encara que despertes en un Guantánamo;

encara que tot sega Guantánamo.

Roba-li espais al buit,

encara que el dissabte

estiga embolicat

en fil de ferro punxós.

¡Creua ràpid, mes ràpid!

59

Page 60: Corre, corre xiquet d'arena

¡Ai xiquet d'arena!,

abans de nàixer vas ser perseguit

per la bèstia de les torres d'or;

avui seràs etiquetat

per al mapa de la decadència,

i seràs perseguit

per la nova bèstia

fins a furtar-te les empremtes.

60

Page 61: Corre, corre xiquet d'arena

La vigília s'embolica

amb llençols de tremolor,

humilia la mare

i aterreix els germans.

Els somnis

han perdut

els braços enreixats del pare.

61

Page 62: Corre, corre xiquet d'arena

El primer acte s'acabat.

La mentida

arreplega els òxids

de les campanes del temple.

Les ombres, el dol,

els soterrars.

¡Són tants els soterrars!

¡És tant el dolor!

darrere de cada ombra.

62

Page 63: Corre, corre xiquet d'arena

Els ferrers

de la salina de foc

forgen cintes de lligar voluntats.

El somriure dels dies clars

no troba la botiga

dels colors.

En la persecució

els grills del palmerar

s'han amagat.

63

Page 64: Corre, corre xiquet d'arena

¡Corre, corre, xiquet d'arena!

64

Page 65: Corre, corre xiquet d'arena

65