1. 1. Sumari: - Els serveis centrals destaquem... - Entrevista: parlem amb... - Informacions... - Agenda: jornades, congressos - Lectures recomanades - Els centres destaquem... Els serveis centrals destaquem... nmero 17 / juliol 2014 rehabilitaci.cat Els serveis socials en lmbit de lexecuci penal a Catalunya Els serveis socials dexecuci penal (SSEP) sn les unitats que duen a terme lacci social encomanada al Departament de Justcia. Dacord amb la normativa vigent a lmbit territorial catal en matria dassistncia i serveis socials, els serveis socials dexecuci penal es configuren com els encarregats de cooperar en la consecuci de les finalitats de les poltiques dassistncia i serveis socials envers les persones ingressades als centres penitenciaris de Catalunya, de conformitat amb la programaci de les diverses actuacions establertes en els plans estratgics de serveis socials de Catalunya. La seva funci essencial s fer de pont entre els centres penitenciaris i la comunitat per donar suport en la resoluci de problemes derivats de lingrs a pres, mantenir els vincles de lindividu amb la comunitat durant lestada a la pres i reprendrels o establir-ne de nous quan surti en llibertat. A banda daquesta funci, tenen la missi de tots els serveis socials: millorar el benestar de les persones reduint les dificultats daccs als recursos socials per a la cobertura de les seves necessitats bsiques. Els serveis socials dexecuci penal tenen una organitzaci prpia, per els treballadors socials que els integren formen part dels equips multidisciplinaris i les juntes de tractament, i aporten tota la informaci i valoraci social per a la presa de decisions relatives a lintern. Els equips de serveis socials estan al servei dels interns i les seves famlies, i mantenen un contacte continu amb la comunitat per donar suport a la reinserci dels interns i la seva xarxa relacional immediata. Objectius i funcions Els serveis socials dexecuci en lmbit penal han de garantir lassistncia i atenci social de les persones sotmeses a qualsevol mesura dexecuci penal i de les seves famlies al seu mbit territorial; per tant, tenen encarregats latenci i el seguiment dels interns dels centres penitenciaris, tant de rgim ordinari com de rgim obert, de cada demarcaci, i tamb dels alliberats condicionals, aix com latenci a les seves famlies.
2. 2. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 2 Objectius Atendre les situacions de deficincies socials que plantegen els interns, els alliberats i les seves famlies, treballant conjuntament amb els professionals que hi intervenen. Vetllar pel respecte dels drets dels usuaris Garantir laccs dels interns i els alliberats a les prestacions assistencials i socials que, dacord amb lordenament jurdic, els puguin correspondre. Facilitar als interns i alliberats la seva integraci al medi comunitari. Potenciar i facilitar ls dels recursos comunitaris als interns, als alliberats i a les seves famlies, i possibilitar- los els mitjans necessaris per aconseguir una progressiva integraci a la comunitat i, alhora, la seva autonomia. Fomentarlacoordinaciilaparticipacidelesinstitucions, serveis i recursos comunitaris en el tractament de les persones sotmeses a una mesura dexecuci penal. Funcions Afavorir la reinserci de les persones privades de llibertat treballant amb lequip dobservaci i tractament dels centres penitenciaris. Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari en lentorn relacional dels interns preventius i penats. Gestionar els recursos socials en lmbit penitenciari en benefici del interns i les seves famlies. Fer el seguiment i control dels alliberats condicionals, actualment assignat als serveis socials, els quals tenen un equip multidisciplinari propi o compartit, i no als equips dels centres penitenciaris. Informar, assessorar i orientar les famlies dels interns, i donar-los el suport necessari per palliar els problemes derivats de lingrs a pres. Informar la junta de tractament i les instncies judicials, amb la valoraci de lentorn familiar i social dels interns i/o alliberats. Gestionar la derivaci dels interns i/o alliberats a recursos externs, acordada amb lequip de tractament dels centres penitenciaris, per aconseguir el tractament ms adient en cada cas. La intervenci A lmbit penal, la rehabilitaci social senquadra a partir duna decisi judicial; per tant, la intervenci es caracteritza per la no-voluntarietat de lusuari, i els professionals han daconseguir lequilibri entre els elements dajuda i els de control. Els serveis socials apareixen com una estructura intermediria entre lmbit penitenciari i lmbit extrapenitenciari. El treballador social ha de tenir en compte en la seva intervenci tant les variables personals, familiars i socials com les processals, aix com les dificultats i mancances que presenten les estructures socials a les quals shan dintegrar els penats. A ms a ms, el treball social en lmbit penal no es planteja com una intervenci finalista, sin com una tasca encaminada a posar lindividu en situaci de poder accedir als recursos comunitaris adreats a tots els ciutadans. Els treballadors socials intervenen en els diferents programes de tractament que es desenvolupen en lmbit de compliment dels centres penitenciaris, ja sigui en medi tancat o en medi obert. Processos de treball A banda de latenci individual als interns i les seves famlies mitjanant entrevistes, es fa tamb intervenci grupal dins els programes dels centres penitenciaris, i sarticula la intervenci comunitria La intervenci, en general, es distribueix als centres de compliment ordinari entre els treballadors socials en funci del mdul de residncia dels interns i dels programes de tractament especfic. Per contra, als centres penitenciaris oberts, a les seccions obertes i als equips dels alliberats condicionals, la intervenci atn a criteris geogrfics, segons la zona de residncia dels penats i segons programes especfics.
3. 3. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 3 Entrevista: parlem amb... La teva trajectria professional passa per centres de serveis socials de dins i fora de lmbit de justcia. Segons la teva experincia, qu creus que aporta el treballador social dins els serveis penitenciaris? Crec i espero que aportem el mateix en tots els mbits. Quan treballo, una taula em separa de lusuari, i intento fer-ho digual manera tant si estic asseguda en un centre penitenciari, un ajuntament o un hospital. Evidentment, lmbit de justcia presenta dificultats peculiars, ja que construm una relaci de confiana combinant una funci teraputica i una de control al mateix temps. La construcci daquest vincle pot resultar complexa. Per qu creus que als usuaris dels serveis penitenciaris, tant els interns com les seves famlies, els s propera la figura del treballador social? Per als interns que preparen el seu ingrs voluntari, el treballador social s moltes vegades el primer professional de lmbit que coneixen, i per a tots s lnic professional que projecta la seva actuaci fora dels murs del centre i tamb un dels ponts comunicatius amb la famlia i/o amb referents exteriors. El treballador social posa cara a la pres. Les grans institucions, de vegades, sn fredes i deshumanitzen el client, per la famlia sap que hi haur la mateixa persona que els respondr al telfon i els saludar pel seu nom, que sabr com es troba lintern, que vindr al domicili i els far partcips de levoluci penitenciria. Saben que els acompanyarem en el procs, fent contenci per tamb demanant el seu refor positiu i la seva implicaci vers lintern. Al teu parer, qu caracteritza la figura del treballador social dins lequip multidisciplinari i als centres penitenciaris? Us resulta fcil o difcil treballar en equip dins duna pres? No concebo una altra possibilitat de treball que no sigui aquesta. La nostra feina no tindria sentit sense una coordinaci per a un objectiu com. I el fet que els equips multidisciplinaris comparteixin el mateix espai facilita molt la constant comunicaci i coordinaci. Les informacions i actuacions aportades per cada membre de lequip sn igual de valuoses i, en el nostre cas, tenim lespecificitat de ser els nics que aportem informaci exterior. Entrar per primer cop a treballar en un centre penitenciari no s fcil, i laprenentatge que taporten els companys daltres disciplines t un valor incalculable a lhora dentendre el fet penitenciari, conixer millor lintern i sumar forces. s cert que quan es parla de treball en equip multidisciplinari es pot pensar que les dificultats radiquen a establir els lmits clars de la nostra disciplina vers les dels companys. Tot i aix, jo noms puc parlar per la meva experincia, que sempre ha estat positiva; per contra, no puc dir que aquests mateixos lmits sempre es vegin tan clars en sentit vertical. En ocasions sorgeix el debat sobre on es fa recaure el pes de la intervenci social, en les famlies i el seu entorn o prpiament en lintern? Tu ets de la idea de... La famlia i el seu entorn, sense dubte. Els equips multidisciplinaris treballen exclusivament sobre lintern des duna vessant educativa, teraputica, psicolgica i jurdica. Per aquest intern s fill dalg, pare dalg, marit dalg, ve dalgun municipi... Lentorn de lintern ha rebut un impacte emocional igual o de vegades ms fort que el rebut pel mateix intern: han de redefinir rols Amparo Beln Snchez Armenter Diplomada en treball social i llicenciada en filologia rab. Exerceix de treballadora social des de lany 99
4. 4. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 4 familiars, establir nous canals de comunicaci, reinventar- se econmicament, entendre la instituci penitenciria, etc. A ms, lefecte de lempresonament no queda limitat a lmbit familiar, sin que tamb arriba a altres institucions com lescola i els serveis socials de primria. La nostra intervenci en aquest camp s crucial; la rehabilitaci no sacaba a la porta de la pres. La realitat actual de crisi permanent, amb manca de recursos, prdua de drets socials, augment de la poblaci en situaci de risc, etc., posa a prova diriament a tots els collectius professionals; per, dalguna manera, es t la idea que el vostre es veu particularment afectat. Com es percep tot aix? Evidentment que som i hem estat molt permeables a tota aquesta situaci social que descrius. Tot i aix, crec que hem perdut ms en la nostra prpia essncia professional; s a dir, el treball social es desnaturalitza en el moment en qu, duna manera no voluntria, el vincle teraputic amb lusuari passa a ser majoritriament administratiu. Ho illustro: amb les retallades treballem menys hores, sovint amb una major rtio i sota els mateixos nivells dexigncia de la instituci penitenciria. Aix es tradueix en el fet que continuem prioritzant donar una resposta urgent a demandes dinformaci del mateix centre, als rgans judicials, etc., en perjudici de latenci i el seguiment a la famlia i a lintern. I el pitjor de tot s que arriba un punt en qu, sense adonar-nos-en, interioritzem i normalitzem aquest estil de treball. Des de la visi que et dna la teva experincia vinculada a lexecuci penal, on sn els punts forts i on podrem assenyalar que sn els febles? Encara shan dintroduir canvis? Quan vaig comenar a treballar, em va sorprendre de manera molt positiva la integraci dins dels centres del teixit associatiu de lentorn comunitari. Sn moltes les institucions que de manera desinteressada collaboren dins dun centre penitenciari (per exemple, el SEPAP); no importa si s des dun punt de vista ldic, religis o educatiu, els voluntaris sempre incorporen un plus de qualitat humana que complementa i millora latenci als interns. Crec que aquest s un dels punts forts. Quant als punts febles, opino que no estan homogenetzades les tasques del treballador social als diferents centres penitenciaris. Encara es fan tasques no prpies del collectiu que no queden resoltes dins del centre. Finalment, el collectiu professional de treballadors socials a presons feu cada any una jornada de formaci i bones prctiques. En aquest context, quines propostes faries per a la millora de les competncies professionals? En els darrers anys sha mantingut un esfor important per fer intervenci grupal amb familiars i/o referents externs dels interns, que han iniciat programes especialitzats als seus mduls de referncia. Actualment, els companys del CP Brians 1 i 2 estan duent a terme experincies molt profitoses en aquest camp, que contribueixen a fer que el medi acollidor familiar o referencial de lintern assoleixi una situaci que pugui garantir una major eficincia en la reinserci social i una disminuci del risc de reincidncia penitenciria. La jornada pot ser un bon espai per presentar i compartir aquestes experincies amb la resta del collectiu.
5. 5. rehabilitaci.cat 5 Entrevista: parlem amb... nmero 17 / juliol 2014 5 Informacions Model de rehabilitaci del CP Puig de les Basses. Pla funcional, juny 2014 La posada en funcionament, a Figueres, del Centre Penitenciari Puig de les Basses un equipament de nova generaci constitueix un fet de gran transcendncia, ja que permet la substituci de les actuals installacions dels CP de Girona i Figueres. Aquest nou centre compta inicialment amb una poblaci de 240 interns, procedents en part del CP de Girona, el qual, com a conseqncia, es pot reconvertir en un centre obert. El model dintervenci al CP Puig de les Basses s el mateix que el de la resta de centres penitenciaris de Catalunya i obeeix a un encrrec de la Direcci General de Serveis Penitenciaris. La rehabilitaci en lmbit de lexecuci penal sentn des de la multidisciplinarietat, i cada una de les disciplines que intervenen en aquesta tasca (criminolgica, psicolgica, deducaci social, de treball social i formativa) aporta una ptica terica prpia al model integral dintervenci. Aix, cada model dintervenci derivat de cada disciplina professional t la seva plasmaci en els programes que es desenvolupen des de lmbit professional corresponent. El disseny funcional daquest nou equipament s el reflex ideolgic i programtic del model dintervenci en lmbit de la rehabilitaci, els principis del qual sn els segents: La normalitzaci basada en lorganitzaci de la vida penitenciria de forma semblant a la vida a lexterior. La implicaci dels interns en tot litinerari de rehabilitaci i en el funcionament general del centre. La intervenci amb lintern concebuda duna manera integral, potenciant-ne i desenvolupant-ne les capacitats mitjanant tcniques compensatries. La potenciaci, en totes les lnies dactuaci, dels elements vinculats a les poltiques de gnere i digualtat entre homes i dones. La qualitat en la intervenci mitjanant la programaci dactivitats i programes de rehabilitaci homologats per la comunitat cientfica, i amb rigor en la seva execuci i avaluaci. La potenciaci, amb els controls necessaris per garantir la protecci dels ciutadans, del contacte de lintern amb el seu entorn. Per a aquest model dintervenci, els principis bsics que emmarquen tant el disseny ambiental com el pragmtic i funcional del nou equipament sn:
6. 6. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 6 Desenvolupar sistemes davaluaci i motivaci de les persones internes. Dissenyar un sistema datenci individualitzada, amb especial atenci als procediments dingrs a un centre penitenciari, als programes especfics per a interns amb diagnstic de discapacitat psquica i als programes de prevenci de sucidis. Executar programes dintervenci amb la poblaci la poblaci reclusa que promoguin els valors de la convivncia, leducaci per a la pau i la riquesa de la diversitat. Desenvolupar programes que fomentin ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, programes de difusi cultural i mediaci intercultural i programes deducaci esportiva. Establir i aplicar un model com de separaci interior que faciliti tant lexecuci de programes especialitzats com ladaptaci conductual dels interns. Fomentar la collaboraci i participaci de les entitats pbliques i privades. Igualment es preveu lavaluaci del centre a partir dels principis de qualitat-excellncia, concebuts com la manera de treballar consistent en lanlisi de les necessitats i expectatives de tots els grups dinters de la instituci. En aquesta lnia, es planteja fer avaluacions de cada una de les activitats que es realitzin al centre, tant en laspecte quantitatiu, en funci dels interns, com qualitatiu, segons la percepci dels interns i dels professionals sobre laprofitament i ajuda per a la preparaci per al futur. Per promoure aquests canvis, la Subdirecci General de Programes de Rehabilitaci i Sanitat ha iniciat la implantaci duns criteris davaluaci del servei, a fi de valorar la qualitat de les accions ms importants que els equips de rehabilitaci han de desenvolupar amb els interns i els seus familiars. Cooperaci internacional amb Tunsia per al perode 2014-1015 Dins el context de la cooperaci internacional entre els departaments de Justcia de Tunsia i Catalunya, en el marc del programa internacional Masar, dos representants de lAdministraci penitenciria de Catalunya viatgen a Tunsia per concretar continguts de millora i actualitzaci del sistema penitenciari daquell pas. Sntesi de la visita La delegaci de Tunsia fa una valoraci positiva de les diferents visites prvies que han realitzat les delegacions de lAdministraci penitenciria tunisiana a Espanya, concretament en lmbit dels serveis penitenciaris de Catalunya. Destaca especialment lalta potencialitat del model catal per ajudar a millorar les necessitats del sistema penitenciari de Tunsia. Dels diferents aspectes prioritaris que hauria de desenvolupar lacord de cooperaci, sen concreten els segents: els programes de rehabilitaci, funcionament i serveis dels centres penitenciaris; els plans de disseny i planificaci funcionals dels centres penitenciaris; les necessitats de la poblaci reclusa i els aspectes de la gesti de la convivncia en centres penitenciaris, etc. Sacorda que la millor metodologia per desenvolupar els aspectes en qu se centrar el programa consistir en seminaris i tallers impartits tant a Barcelona com a Tunsia, i que aquesta formaci es complementar amb visites a diferents centres penitenciaris per vincular la formaci amb la praxi penitenciria. Sacorda fixar quatre eixos temtics sobre els quals girar la formaci, que corresponen a les quatre necessitats prioritries per als interessos tunisians. Per cada eix temtic es desenvolupar una acci formativa una setmana a Catalunya i, posteriorment, una altra a Tunsia. A part de les accions formatives, sacorda dur a terme al final una avaluaci i una conferncia internacional relacionada amb les bones prctiques aplicades durant el programa i altres realitzades per altres pasos de la zona geogrfica.
7. 7. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 7 mbits que es tractaran, a demanda de les autoritats tunisianes: Els plans funcionals dels centres penitenciaris. El model de centre penitenciari. La formaci dels professionals de lmbit penitenciari: selecci, formaci de base i formaci contnua. Els programes de rehabilitaci. Gesti de crisi, incidents i el seu abordatge. Second Chance La hiptesi inicial del projecte s que leducaci en centres penitenciaris representa una segona oportunitat per a molts dels interns, ja que els facilita eines per poder participar en la societat com no ho havien pogut fer mai abans. Amb aquesta idea va sorgir Second Chance, un projecte europeu emmarcat dins del programa Grundvitg (programa daprenentatge permanent de lOrganisme Autnom de Programes Educatius Europeus) en el qual participen sis pasos. El CFPA Jacint Verdaguer de Barcelona ns el coordinador, i els altres socis provenen dItlia, Turquia, Romania, Estnia i Polnia. Tots treballen directament o indirectament en leducaci de persones que estan en situaci de privaci de llibertat. Aix doncs, es va dissenyar un projecte duna durada de dos anys del setembre del 2013 al juny del 2015, que constaria de dues fases clarament diferenciades: durant el primer any es recolliria la informaci dels alumnes perqu els docents de centres penitenciaris poguessin analitzar la feina i fer propostes de millora, i durant el segon any saplicarien algunes daquestes propostes per aconseguir que leducaci als centres esdevingui de deb una segona oportunitat. Per obtenir la informaci dels alumnes es va dissenyar un model dinvestigaci qualitativa basada en la realitzaci dentrevistes, histries de vida i grups de discussi. Es volia que els alumnes en fossin els protagonistes i que, a travs de les seves veus, els docents poguessin reflexionar sobre la prpia tasca i cercar vies per millorar-la. La primera trobada va tenir lloc el novembre del 2013 a Turquia. Shi va consensuar el gui de les entrevistes que es convertirien en histries de vida, amb tres rees: la persona, el context social i la instituci educativa. En la segona trobada, duta a terme el mes de mar del 2014 a Estnia, es van posar en com les conclusions de la primera fase. La tercera trobada es va fer el passat mes de maig a Itlia. Shi van posar en com totes les conclusions dels grups de discussi i, prenent-les com a base, es van formular propostes de millora per dur-les a terme durant el segon any del projecte. Durant aquest segon any, estan previstes tres trobades ms: la primera ser a Romania; en la segona, que ser a casa nostra concretament del 23 al 28 de mar del 2015, est previst que cada pas presenti els resultats de les millores implementades; finalment, en la tercera i ltima trobada, que es far a Polnia, es presentar un llibre digital sobre els millors canvis educatius aplicats i es dur a terme lavaluaci final del projecte. Els dMagaZines, una alternativa de comunicaci interna i externa als centres Durant aquest any 2014, lexpansi dels dMagaZines, que es va iniciar el 2011, ha continuat avanant. Des del CP dHomes de Barcelona, amb el monitor de msica del Centre, vinculem lmplia experincia de Radio Modelo amb els dMagaZines: neix a labril Juke Box, el dMagaZine de Radio Modelo. Amb un format de radiofrmula, Juke Box aposta per continguts musicals i
8. 8. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 8 permet donar continutat, a travs dInternet, a una part de la programaci que semet a travs de les ones. Al mes de juny vam llanar la segona edici i hem presentat el nou portal web del dMagaZine. Finalment, acabem de llanar la primera edici de Free Life Radio, el dMagaZine del CPJoves. Fruit del treball iniciat al mes de mar amb dues educadores i la bibliotecria del Centre i un grup molt entusiasta dinterns, Free Life Radio s un dMagaZine que reflecteix els interessos dels seus integrants: reflexions sobre temes dactualitat i msica creada pels mateixos joves. En el mateix mbit, els treballs dels seus integrants han derivat en la creaci de videoclips i de videorelats. Un bon inici que anuncia futures edicions que ja sestan preparant i que seran tamb molt creatives. Torna el festival internacional de cinema i esports, BCN Sports Film Del 7 al 10 de maig, Barcelona ha estat la capital mundial del cinema i el documental esportiu de ms alta qualitat. En aquesta 5a edici, el festival ha brindat un altre cop als centres penitenciaris loportunitat de ser seus oficials durant les dates de projecci oficial. Amb aquesta finalitat shan seleccionat un seguit de pellcules i documentals que aborden diferents temes al voltant de lesport (treball en equip, solidaritat, superaci davant ladversitat) que poden estimular la reflexi i lautoconeixement entre la poblaci penitenciria. Seminari dEscoles Europees de Formaci Penitenciria Divuit administracions penitenciries han participat en el 7 Seminari dEscoles Europees de Formaci Penitenciria (EPTA), celebrat a Barcelona. Les dAndorra, Armnia, ustria, Baviera, Blgica, Crocia, Dinamarca, Espanya, Frana, Gergia, Irlanda, Itlia, Noruega, Polnia, Romania, Sucia i Sussa, sota la presidncia de la de Catalunya, sn les administracions penitenciries que han assistit a aquest seminari, que ha tingut lloc a la seu del CEJFE els dies 25, 26 i 27 de juny. Els representants daquestes administracions han presentat noves experincies relacionades amb la gesti de la seguretat penitenciria aix com amb noves metodologies aplicades al camp de la formaci. El CIRE, 25 anys al servei de la reinserci El CIRE va nixer el 12 de maig de 1989, coincidint amb el momentdeltraspsdecompetnciesenmatriadexecuci penal a la Generalitat de Catalunya. Inicialment, el CIRE socupava dels tallers productius dels centres penitenciaris, ms endavant, lany 2002, el CIRE va ampliar les seves funcions incorporant tamb els mbits de la formaci en oficis i la inserci. Amb aquesta integraci, es va donar peu a la definici dun model catal de reinserci, pel fet de conjugar de forma integral formaci, ocupaci i inserci (FOI). Cada any el CIRE forma una mitjana de 2.886 alumnes, dna feina a 3.884 persones i fa dintermediari perqu 769 persones signin un contracte de treball a travs de la borsa dinserci. Mitjanant els programes del CIRE, els penats adquireixen els coneixements bsics dun ofici i uns hbits laborals, que esdevenen un instrument per evitar lexclusi social. La mostra, presentada al mes de juny, sobre el Centre dIniciatives per a la Reinserci dna a conixer, coincidint amb el seu quart de segle de vida, la tasca que aquesta empresa del Departament de Justcia duu a terme amb els interns de les presons de Catalunya. Lexposici CIRE, lalternativa responsable. 25 anys explica lactivitat daquesta empresa, mitjanant textos, fotos i vdeos. El relat literari de lexposici detalla un dia en la vida dun intern de qualsevol centre penitenciari, en relaci amb el CIRE.
9. 9. rehabilitaci.cat 99 nmero 17 / juliol 2014 9 Agenda jornades,congressos... I Jornada de Justcia Teraputica 19 de juny Lobjectiu daquesta jornada era donar a conixer els pilars teoricoprctics daquest paradigma que estudia el rol de la llei com a agent teraputic. El punt de partida s que la justcia teraputica ha de ser entesa com una eina humanitzadora i enriquidora que es preocupa per laspecte psicolgic, emocional i hum en la creaci de la llei, en lexercici del dret i en el procediment penal. En aquesta jornada es va analitzar la justcia teraputica en el context actual des dun punt de vista jurdic i social, amb la participaci com a ponents de magistrats psiclegs i advocats Vdeos: http://www.cejfe.tv/ca/ijornadajusticiaterapeutica. aspx. Jornada Famlia i Comunitat 19 de juny LAssociaci Benestar i Desenvolupament (ABD) va celebrar al Palau Macaya de Barcelona la primera edici de la Jornada Famlia i Comunitat: Entre famlies: creant xarxa. Lacte, organitzat en motiu del 20 Aniversari de lAny Internacional de la Famlia va oferir un espai de debat als ms de 120 assistents on reflexionar i compartir experincies datenci a les famlies. I Curs de dinamitzaci de raqueta per a monitors deducaci fsica i esport 10,11 i 12 de juny, Brians 1 Dotze professionals esportius dels diferents centres han assistit al primer curs de dinamitzaci desports de raqueta als centres penitenciaris. Impartit per lrea de Docncia de la Federaci Catalana de Tennis, a travs del seu responsable, Josep Campos, han aprs diferents variants sobre la dinamitzaci desports de raqueta. Concurs dart internacional per a interns Lassociaci sense nim de lucre Art in Prison organitza aquest concurs amb el lema Mig metre quadrat de llibertat adreat a homes, dones i joves interns. El termini dadmissi dobres finalitza el 30 de setembre. Ms informaci VIII Jornada de Treballadors Socials 18 de setembre VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris 1 doctubre
10. 10. rehabilitaci.cat 10 Entrevista: parlem amb... 101010 nmero 17 / juliol 2014 10 Lectures recomanades Hirigoyen, Marie-France. Las nuevas soledades: El reto de las relaciones personales en el mundo de hoy. Barcelona: Paids, 2013. Sig. 159.922.1 Hir Lautora dEl acoso moral i El acoso moral en el trabajo parla en aquesta obra dels nous conceptes de soledat, la qual sha convertit en un fenomen social dimportncia creixent. Les interaccions entre individus sn constants, per, paradoxalment, una gran quantitat de persones experimenta un dolors sentiment dallament. Hirigoyen ens mostra que aquesta realitat s fruit duna profunda mutaci en les relacions entre homes i dones que encara no ha arribat a la seva fi, i defensa que la soledat pot aportar energia i inspiraci. Stamateas, Bernardo. Vull un canvi: Principis per assolir el teu mxim potencial. Barcelona: Ediciones B, 2013. Sig. 159.923.2 Sta Sn moltes les persones que necessiten un canvi: perqu tenen la sensaci que no progressen, perqu passen una crisi de parella, perqu no saben quina s la millor manera deducar els fills, perqu tenen problemes per relacionar-se amb els altres. En aquest llibre sofereixen pautes i estratgies que permeten alimentar la motivaci per generar noves idees, trobar mentors i aprendre dells, planificar i liderar els propis projectes, exercitar hbits i fer passos eficaos per continuar creixent, sortir del conformisme i fer realitat tot all que sha estat esperant. Barber Burusco, Soledad. Alcance de la prohibicin de retroactividad en el mbito de cumplimiento de la pena de prisin. Madrid: Dykinson, 2014. Sig. 343.8 Bar La constant reforma penal de lltima dcada ha deixat com a resultat, respecte de les conseqncies jurdiques del delicte, un notable increment de la pena de pres en relaci amb altres alternatives, i tamb importants modificacions en el compliment daquesta pena. Alguns aspectes daquestes reformes posen en qesti les exigncies de proporcionalitat, humanitat i orientaci de la pena de pres a la reinserci social. Aquest llibre analitza, entre altres qestions, el fonament de la prohibici de retroactivitat i intenta delimitar-ne labast en els preceptes que regulen lexecuci de lempresonament. Cid, Josep; Ferrer, Marta; Ibez, Aina (coord.). De lexecuci de penes a la reinserci. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2013. Sig. 343.825 Del Aquest llibre recull les ponncies i els debats del seminari De lexecuci de penes a la reinserci, que va tenir lloc al CEJFE els dies 6 i 7 de juny de 2013, els objectius del qual eren fomentar el dileg i, a travs de la reflexi conjunta, fer sorgir noves propostes que millorin la capacitat del nostre sistema dexecuci de penes per assolir la reinserci social. El seminari es va estructurar entorn de tres temes: el cam cap a la llibertat condicional; lampliaci de ls de les mesures penals alternatives a la pres i la supervisi efectiva a la comunitat, i el marc legal i la gesti dels delinqents dalt risc.
11. 11. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 11 Entrevista: parlem amb... 11 Entrevista: parlem amb... 111111111111 Els centres destaquem . . . Els alumnes de GES 2 amb part dels continguts del mdul de biologia i geologia han elaborat un altre vdeo que recrea un programa de rdio. Els mateixos alumnes hi han interpretat personatges histrics per explicar les diferents teories sobre lorigen de la vida i levoluci de les espcies. 3a edici del Torneig de tennis Brians 1 Centre Penitenciari Brians 1 Amb un total de 5 centres penitenciaris participants, Quatre Camins, Brians 2, Lledoners, Joves i Brians 1, com organitzador, es va celebrar el dia 4 de juny la tercera edici del torneig de tennis que organitzen conjuntament la Federaci Catalana de Tennis i el mateix centre. Un total de 32 participants van disputar els partits dacord amb el sistema de tie-break, i en format eliminatria. Sen va proclamar vencedor un dels jugadors de Quatre Camins. En finalitzar la competici es van lliurar premis i diplomes a tots els participants. DMagazines, audiorelats i videorelats - 28a edici del dMagaZine Universo Cultural, el magazine abierto Centre Penitenciari Quatre Camins - Free Life Radio Centre Penitenciari de Joves de Barcelona - 2a edici del dMagaZine Juke Box i presentaci del portal web - Missatge de pau, esperana i amor a les nenes raptades de Nigria i a Boko Haram #BringBackOurGirls Centre Penitenciari dHomes de Barcelona Experincies TIC a lEscola Jacint Verdaguer Centre Penitenciari dHomes de Barcelona Un vdeo fet amb la tcnica del stop motion. Per realitzar- lo, lalumne va haver delaborar un story board amb les seqncies de la pellcula, fer ms de 500 fotografies, seleccionar la msica i els efectes, gravar la veu, fer el muntatge de ludio i el muntatge final, fent servir els programes Audacity i Movie Maker. l
12. 12. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 12 Setmana del Medi Ambient Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Del 2 al 6 de juny sha dut a terme la Setmana del Medi Ambient en diversos espais del centre. En el marc daquesta activitat sha projectat el documental Home i sha obert un debat a lentorn de les problemtiques mediambientals que ens afecten. El taller de salut ha servit de plataforma per abordar les complicacions de salut vinculades al creixement desmesurat de les ciutats, la dificultat daccs als recursos naturals en diverses regions, les malalties que hi estan associades i la gesti dels residus. Finalment, el taller de promoci cultural ha iniciat els participants en ls del paper maix i la reutilitzaci de materials quotidians amb finalitats decoratives mitjanant la creaci de peixos i estrelles de mar. Obrint portes, per la inclusi social Centre Penitenciari Brians 2 Al llarg dels mesos de febrer, mar i abril, el mdul 8 del CP Brians 2 ha participat de lactivitat de terpia assistida amb animals per a persones en risc dexclusi social, en collaboraci amb lassociaci AlPerroVerde. Lactivitat sha fet amb 10 voluntaris, distributs en parelles triades pels professionals del centre i de lassociaci, per evitar que els seus membres tinguessin un vincle estret entre ells i aix, fomentar el treball en equip. Han estat un total de 12 sessions. Cadascuna dividida en tres parts: una ms terica, una segona part ms prctica i una part final davaluaci. Sha valorat lactivitat com molt adient per a interns de centres penitenciaris perqu promou la responsabilitat, el treball en cooperaci i el seguiment dunes pautes. Laboratori de Creaci Audiovisual (LACA) Centre Penitenciari de Joves de Barcelonat Un dels ltims treballs realitzats pel Laboratori de Creaci Audiovisual s el curtmetratrge Una i tres llenges. Aquest curtmetratge va sorgir de la convocatria dels premis Llanterna Digital de la Coordinadora de Serveis Lingstics de Lleida. El Laboratori va guanyar ledici de 2013 amb el curtmetratge Fbrica. Aquest any, amb Una i tres llenges presenten una reflexi sobre ls de la llengua i les dificultats de comunicaci des de tres punts de vista diferents, amb tres narratives que acaben convergint en la mateixa llengua.