1

núm.: 59 Tercera època PREU: 3 Euros març/abril 2013

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE

LA NOSTRA MASIA

NAIX L’ESBART DANSAIRE MASDENVERGENC

2

EDITORIAL

Publicació bimensual, que s’edita amb la col·laboració de:

Ajuntament de Masdenvergei

Butlletí InformatiuMasdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa

Director: René Gonel Arasa

Consell de Redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente i Xavi Ocaña Amaré.

Col.laboradors: Ajuntament de Masdenver-ge, Club d’Escacs Masdenverge,Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de joves Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep Mª Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol

Impressió: Impremta SalvadóDipòsit Legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb

els vostres articles, envieu-

los al correu electrònic:

rgonel@xtec.cato contacteu amb

qualsevol membre del Consell de Redacció

Ara que la calor comença a intensificar-se, ara que la Chacón salvarà Espanya, ara que s’ha desvinculat la infanta del cas del seu marit, ara que el germà del ministre d’Educació Wert va a les manifestacions en contra de son germà, ara que… la primavera la sang altera, ara és quan podem vore més que mai que som un país de pandereta i que fem les coses només de cara a la galeria sense importar-nos els resultats posteriors (i si féssem les coses decentment, encara rai).

Som un país d’informes, d’omplir dades, de fer enquestes, de vore resultats per comparar-los amb els d’altres països, però, després què… Fem les rectificacions que cal fer o continuem en la nostra tònica de sempre?

I és que els números els podem fer i desfer de la manera que vulguem, fent-los anar sempre en el nostre interès sense saber vore que ens estem enganyant a natros mateixos, fent trampes al solitari. Hi ha menys aturats! La cosa va bé! Què voleu que us digue. Si els que manen, estant les coses com estant, diuen que la cosa va bé i que ens han salvat d’una fallida nacional, ja està bé! És normal que a Europa se’n riguen de natros. Mentrestant qui face els números siguen les caixes… no hi ha res a fer.

I per què parlo de números i d’estadístiques? Crec que una de les coses que ens haurien de preocupar és el futur, i el futur passa pel jovent, per estes personetes que ara van a l’escola a aprendre, a cultivar-se i a fer-se més persones (tot i que si des de casa no ajudem seran menys persones que més). Com és normal, i per culpa de la societat que poc a poc hem anat creant, molta part d’este jovent està desmotivada, no li interessa res, no veu un futur... A més a més, la cultura de l’esforç cada cop és menys cultura i menys tot.

I ara vaig al quid de la qüestió: este mes de maig s’han passat als col•legis unes proves de competències bàsiques als alumnes de sext molt senzilles. Més fàcil que estes proves ja seria avaluar-los si saben lligar-se les sabates o rentar-se les dents. La majoria dels alumnes fan estes proves sense interès i, la veritat sigue dita, els resultats no són una cosa que realment els interesse perquè els afecten en molt poca cosa. A qui afecten són al centre, que de seguida vénen a vore què passa: no pot ser que es trenquen les estadístiques, que som a la coa d’Europa en qüestió d’ensenyament i això és molt important... Bla, bla, bla, bla, bla! Sabeu quina seria la solució? Qui no superés estes proves, a repetir curs! Com s’ha fet tota la vida. Voríeu que prompte que s’espavilarien. I començant per aquí —i d’esta manera a traure’ns la son de les orelles—, seria qüestió d’anar aplicant-ho a tots els estaments i esferes de la vida, potser voríem les coses d’una altra ma-nera. Ens estem embolicant en números i estadístiques quan el més fàcil és no maquillar-los, acceptar com estan i resoldre els problemes tal com Déu mana. No calen tantes oportunitats. I això els que manen ho saben, però com que ja els va bé, tampoc els interessa que siguem molt vius, tot i que diguen que sí... ja ho són ells, ja! És per estes cosetes que la cosa, tal com anem ara, ni s’arregla ni s’arreglarà.

Bé, i ara, després d’esta breu reflexió, encetem una nova edició del BIM carregat de notícies locals esperant que sigue del vostre gust. Salut!

René Gonel

3l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 2/2013, DE 21/2/2013.ORDINÀRIAOberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, núm. 1/2013.Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior, 1/2013 i s’aprova per unanimi-tat.

2. Decrets d’alcaldia, comunica-cions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: del 10/2013 al núm. 12/2013.

A continuació, es dóna compte dels es-crits següents:* RE núm. 54 de la Comissió de Preus de Catalunya. Tramet còpia del recurs d’alçada interposat per SOREA contra l’acord de la Comissió de Preus de Catalunya.* RE núm. 69 dels Serveis Territorials. Tramet document acreditatiu del fi-nançament consolidat de l’actuació “Millora de l’enllumenat públic, 4a fase.

* RE núm. 89 dels Serveis Territorials. Comunica l’import màxim previst per a Masdenverge dins la línia de manteni-ment i conservació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2013-2016, que és inicialment de 76.970,12 euros per a tot el quadrienni i que es distribuirà en un 25% a cada anualitat. * RE núm. 94 de l’Assemblea Local de la Creu Roja d’Amposta. Agraeix la col•laboració solidària i de suport de l’Ajuntament de Masdenverge en la campanya de recollida d’aliments.* RE núm. 95 de la directora dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre. Comunica que s’ha obert un expedient informatiu com a conse-qüència de la denúncia presentada per la Asociación contra la tortura y el maltrato animal, ACTYMA, per uns fets presumptament ocorreguts a Masden-verge en la celebració del bou embolat el dia 27 de juliol de 2012 durant les Festes Majors, i sol•licita informe sobre la veracitats dels fets exposats.

3. Sol•licitud a la Direcció General del Cadastre de l’aplicació de coeficients d’increment als valors cadas-trals dels béns immobles urbans.En torn d’explicació de vot, la Sra. Sò-

TERCER.- Sol•licitar la inclusió en la formulació del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, quadri-enni 2013-2016, a càrrec del Programa de despeses corrents, la quantitat de

nia Tomàs (ERC), pregunta si l’acord que es proposa suposarà incrementar els valors cadastrals de tots els béns urbans del municipi. I el Sr. Juan An-tonio Nozal (CIU) respon que sí, però que l’Ajuntament té previst reduir el tipus impositiu de l’Impost sobre béns immobles per a què l'impacte sobre el contribuent no sigue tan elevat i sigue de manera més progressiva. Se sotmet a votació la proposta d’acord i s’aprova per unanimitat

4. Proposta d’inclusió d’actuacions en la formulació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2013-2016 i en el Pla d’acció municipal de la Diputació de Tarragona 2013-2016.

El ple acorda per unanimitat:PRIMER. Sol•licitar la inclusió en la for-mulació del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, quadrienni 2013-2016, a càrrec del Programa de manteniment i conservació, la quantitat de 76.970 eu-ros,.

SEGON.- Sol•licitar la inclusió en la for-mulació del PUOSC, quadrienni 2013-2016, a càrrec del Programa específic d’inversions, les actuacions següents:

Prioritat Exercici Títol de l’obra o servei Pressupost PUOSC Fons propis1 2014 Canvi d´ús per a serveis d’acolliment diurn-Centre 41.944,37 37.749,93 4,194,44 de dia 2 2015 Compra del solar situat a la Ctra. Amposta-c/Ulldecona c/Major i el Passeig de les Flors 65.085,65 58.577,09 6.508,56 TOTAL 96.327,02

133.080 euros, repartida anualment en quantitats de 33.270 euros.

QUART.- Sol•licitar la inclusió en la formulació del Pla d’Acció Municipal

de la Diputació de Tarragona, quadri-enni 2013-2016, a càrrec del Programa d’inversió, les actuacions següents:

Exercici Títol de l'obra o servei Pressupost PAM Fons propis2013 Canvi d´ús per a local de l’Associació de mestresses de casa 32.454,64 30.831,90 1.622,742014 Millora d’equipaments esportius, 1a fase 71.734,29 68.147,57 3.586,722014 Compra del solar situat al carrer Major, 75 75.086,76 71.332,42 3.754,34 TOTAL 170.311,89

CINQUÈ.- Aprovar l’avantprojecte tècnic “Canvi d´ús per a serveis d’acolliment diürn-Centre de dia”; l’Informe de val-oració pericial del solar delimitat per la Ctra. Amposta – C/Ulldecona – C/Major i el Passeig de les Flors; l’avantprojecte “Canvi d´ús per a local de l’Associació de mestresses de casa”t; el projecte

bàsic “Millora d’equipaments esportius” i l’Informe de valoració pericial del solar situat al carrer Major núm. 75.

5. Adhesió a la moció de l’Ajuntament d’Ulldecona per a la suspensió de les prospeccions mitjançant la fracturació hidràu-lica a Catalunya i País Valencià.

El ple acorda per unanimitat instar els governs de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana a suspendre les activitats de prospec-ció que s’estiguen fent a Catalunya i al País Valencià mitjançant l’ús de la tèc-nica d’explotació minera anomenada

4 l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 3/2013, DE 20 DE MARÇ DE 2013. ORDINÀRIA.

Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, núm. 2/2013.Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior, 2/2013 i s’aprova per unanimi-tat.

2. Decrets d’alcaldia, comunica-cions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: del 13/2013 al núm. 15/2013.

A continuació, es dóna compte dels escrits següents:* RE núm. 98 de la Diputació de Tarragona. Tramet la sentència del jut-jat contenciós administratiu núm. 1 de Tarragona, interposat per Antonio Flores López contra l’Ajuntament, segons la qual desestima el recurs con-tenciós administratiu interposat.* RE núm. 99 de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Notifica la resolució a les al•legacions presentades per l’Ajuntament contra l’informe de la Confederació sobre el cànon de control d’abocament no autoritzat, i per la qual comunica que l’abocament d’aigües residuals procedent de Masdenverge no està autoritzat i indica la docu-mentació a presentar per a la seua autorització. També comunica que

Aprova la plantilla de personal:Ordre Denominació lloc Cognoms i Nom Personal funcionari 1 Secretària-Interventora Català Ferrer, Elena2 Auxiliar administratiu Farnós Barberà, José Juan3 Auxiliar administrativa Torta Ferré, Ma Carme4 Vigilant de serveis Garcia Queralt, Valentín

fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de determinats gasos no convencionals per a procedir a l’estudi de les seues conseqüències ambientals.

6. Aprovació de certificacions d’obra.

El ple de la Corporació, va adjudicar el contracte per a la realització de l’obra Millora enllumenat públic 4a fase a l'empresa Mittom Sistemes SL per un

import de 100.333 euros, amb les condicions d’acord següents amb l’oferta de l’adjudicatari:•Millores que ofereix, sense càrrec per a l’Ajuntament, per import total de 3.953,16 euros.•Termini total de garantia: 2 anysL’actuació està subvencionada de la següent manera:•Pla únic d’obres i serveis de Catalunya: 49.316 euros.

•Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona,: 44.385 euros.Per part del tècnic director de les obres, Xavier Casanova, s’ha formulat la certificació d’obra núm. 1, per import de 24.165 euros.

I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

està gravat amb un cànon de control d’abocaments, per import de 754 euros anuals, que serà liquidat per als exerci-cis no prescrits, i en endavant podrà ser susceptible de modificació per variació d’algun dels factors que el composen.* RE núm. 117 de l’Ajuntament de la Sé-nia. Remet acord pel qual demana als governs de Catalunya i del País Valencià la suspensió d’actuacions mitjançant fracturació hidràulica i la moratòria en la concessió de noves autoritzacions.

3. Aprovació inicial del pres-supost general i de la plantilla orgànica de l’Ajuntament de Masdenverge per al 2013

El ple de l’Ajuntament:Aprova el pressupost general de la Corporació per a l'exercici de 2013:

INGRESSOS DESPESESCapítol 1 Impostos directes 310.020 Capítol 1 Despeses de personal 309.126Capítol 2 Impostos indirectes 5.200 Capítol 2 Despeses corrents en béns i serveis 374.836Capítol 3 Tax., preus públics/altres 206.221 Capítol 3 Despeses financeres 43.525Capítol 4 Transfer. corrents 409.420 Capítol 4 Transfer. corrents 110.423Capítol 5 Ingressos patrimonials 12.496 0Capítol 6 Alienació d’inv. reals 0 Capítol 6 Inversions reals 183.294Capítol 7 Transfer. de capital 130.775 Capítol 7 Transfer. de capital 8.155Capítol 8 Actius financers 0 Capítol 8 Actius financers 0 Capítol 9 Passius financers 0 Capítol 9 Passius financers 21.734TOTAL 1.074.133 TOTAL 1.051.097

5l’Ajuntament comunica

REGISTRE CIVILNAIXEMENTSDan Jornet Obiol

(11-III-2013) Nil Vidal Ruíz(10-IV-2013)

Noa Campos Melich(16-IV-2013)

DEFUNCIONSMontserrat Reverté

Guardamar(9-III-2013)

Desiderio Ferré Farnós(11-III-2013)

MATRIMONISJuan José Bel Roig amb Montserrat Roig Carles

(2-IV-2013)Maria Cinta Gonel Arasa amb

Sandra Gómez Ortiz(13-IV-2013)

Soufiane Tajrouti amb Míriam Becerra Cuadros

(27-IV-2013)

Ordre Denominació lloc Durada contracte Cognoms i NomA) Personal laboral fix 5 Mestre/a especialista en educació infantil, Fix VACANT 6 Educadora infantil de la Llar d’Infants Fix Simó, Desirée 7 Operària Neteja Fix Fernández , Esther B) Personal laboral indefinit B.a.) D’activitat de caràcter continu 8 Operària Neteja Indefinit Moreso, Rosa Ma9 Auxiliar de biblioteca Indefinit Parrot , Montse10 Locutor de l’emissora i peó de serveis Indefinit Valls , Jonatan B.b.) De temporada 11 Monitor de natació/Socorrista de la piscina Indefinit Galiana, Joan12 Socorrista de la piscina Indefinit Tomàs, Xavier13 Socorrista de la piscina Indefinit Arasa, Cristian C) Personal laboral temporal 14 Netejador/a i responsable taquilla piscina Estiu piscina ---15 Jardiner 6 mesos Colas César

El Museu a la vegada promourà i en farà difusió a la xarxa "Ebre, natura &cultura", en la qual es troba integrat el Centre d'Interpretació Viure al Poble. L’Ajuntament de Masdenverge haurà de garantir el personal, atenció al pú-blic, manteniment i neteja i seguretat del centre.

7. Aprovació del conveni de col•laboració entre els ajunta-ments de Santa Bàrbara, Mas-denverge, la Galera, Godall i Freginals, per al desenvolupa-ment d’actuacions de desenvo-lupament econòmic local a les poblacions de la zona interior del Montsià.El ple acorda per unanimitat aprovar el Conveni de col•laboració per a desen-volupar activitats conjuntes dins de les àrees de promoció econòmica de les respectives poblacions:

1. Potenciació i diversificació del sector empresarial.2. Creació d’un programa específic de turisme amb caràcter unitari i de quali-tat.3. Protecció del comerç local com a eina de revalorització dels municipis d’actuació.4. Millora de l’oferta educativa i forma-tiva a la zona

Municipi Distribució % Costos anualsSanta Bàrbara 42,50% 4.160 €Masdenverge 20% 1.971 €La Galera 12,50% 1.241 €Godall 12,50% 1.241 €Freginals 12,50% 1.115 €TOTAL 100% 9.730 €

Finançament anuals Subvenció Servei d’Ocupació de Catalunya 27.045 €Aportació ajuntaments 9.730 €TOTAL 36.776,40€

8. Aprovació del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i l’empresa Ekipolis SL per a la recuperació d’oli domèstic usat.

EKIPOLIS, SL es compromet a:* La recollida d’oli domèstic usat diposi-tats als contenidors instal•lats * La recollida de l’oli usat dels grans pro-ductors del municipi* Garantir la recollida i entrega al gestor final d’oli domèstic.* Restituir els contenidors trencats * Vetllar pel correcte estat dels punts de recollida.

EKIPOLIS, SL farà el servei de recollida i aportarà els contenidors específics a cost zero per a Masdenverge.

9. Aprovació del contracte amb l’empresa Orona SC per al man-teniment de l’ascensor del “Cen-tre Masdenverge Actiu” per un import de 180 € mensuals.

I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

4. Acceptació de la subvenció del Departament d’Ensenyament per al funcionament de la llar d’infants municipal per al curs 2011-2012.El ple acorda per unanimitat acceptar l’atorgament d’una subvenció per al manteniment i funcionament de la llar per import de 18.200 euros.

5. Aprovació de la comanda de gestió a l’Agència de Salut Públi-ca de Catalunya per a la prestació dels serveis mínims de protecció de la salut de competència local.

6. Aprovació del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre per a la gestió del “Centre d’interpretació Viure al poble”.L’Ajuntament de Masdenverge és titu-lar i promotor de l’immoble en el qual s’ha establert el “Centre d’interpretació Viure al Poble” on s’exposen materials etnològics procedents dels fons del Museu de les Terres de l’Ebre, compre-nent tant els que ho són en propietat del Museu com els cedits per diversos particulars de Masdenverge i, en espe-cial, Laureano Barberà. El “Centre d’interpretació Viure al Po-ble” es vincula a l’estructura museís-tica del Museu de les Terres de l’Ebre. Hom preveu que la gestió i integració museística dependrà del Museu, que serà l’encarregat d’elaborar el disseny i les maquetes de tota la imatge grà-fica del centre i de fixar els plans i les mesures necessàries per a l’exposició, atenció i serveis públics, conservació i seguretat dels béns culturals mobles.

6 La foto divertida

L’ENQUESTA I la propera enquesta és:

T’agradaria que la propera

temporada, el C.F. Masden-verge tingués un equip a la quarta divisió

catalana?

(vota a la nostra pàgina web:

www.bim-masdenverge.com)

Creus que caldria fer alguna cosa per augmentar la presència de notícies sobre-

Masdenverge en els mitjans de comunicació del territori?

Sí, però s’hauria de fer des de la gent del poble a traves de les xarxes socials

7 vots

Sí, caldria crear una espècie de departament de premsa per a difondre notícies del poble arreu

4 vots

No, ara no és moment d’estar pendent d’estes coses i ja n’hi ha prou amb el poc que hi ha.

1 vot

Justa la fusta! Les de la foto de l’anterior número del BIM eren la Maria Jesús Adell, Maria Elena Fer-reres, Maribel Vida, Clarissa Tomàs i

Lourdes Adell.

Esta vegada, apro-fitant que és tempo-rada de comunions, hem buscat una foto

antiga on aparei-xen diversos xiquets que aquell any feien la primera comunió. Sabeu quin any era? Sabeu qui són els de

la foto?

No, hi ha les que hi ha perquè no passen moltes coses importants.

0 vots

7Notícies locals/opinió

Pa i Pastes del ROSERTel. 977 719 100

c/ Major 4 43878

MASDENVERGE

Pepita: Bé, ja tenim la calor aquí! Este passat mes d’abril vam tindre a prop alguna nevadeta, però ara sí que ja va de bo, la caloreta va apretant.Cinteta: Per sí o per no, ja saps la dita que van ensenyar-nos de menudetes: “Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo!”José: Ja arriba el bon temps i la gent comença a sortir de casa…Francisca: Sí, i a beure més del compte, a trencar cossi-ets pel poble…Cinteta: Sí, i altres barbaritats vàries que van passar la nit del quatre de maig. Però no tot és dolent, dones! Mireu, este mateix dia, la Unió Musical Masdenverge va oferir-nos, juntament amb la Lira Roquetense, un concert de música molt bonic.Francisca: Tres dies abans, l’u de maig, es va fer la pre-sentació de l’Esbart dansaire Masdenvergenc, que van interpretar-nos El ball de la roda i El ball del punxonet, ademés d’algun que altre pas de jota.Pepita: I tenim tamé una coral que rai lo bé que ho fan!Francisca: I no mos dixéssem als dolçainers i tabalers presents tamé a l’acte del dia u.Cinteta: Vaiga, que a n’este poble toquem, cantem i ara fins i tot ballem. I totes tres coses les fem de categoria!Pepita. Escolteu! Ara que hi penso, i parlant de tot això, així l’acte de presentació de les pubilles enguany a on se farà?Francisca: A on se feia fins ara segur, que no! Però no pa-tiguesseu que segur que trobaran algun puesto encara millor, no ho dubteu.Cinteta: I parlant de tot, Sant Jordi com va anar? José: Pos millor que mai. No vas vore com va quedar de bonic tot el poble amb les cartolines amb frases literàries i molt escaients per al moment en el qual es-tem vivint. La veritat és que va ser una bona iniciativa. Francisca: I les roses, com van anar?José: Com sempre! Una roseta, este dia, no hi pot faltar mai. Mal és que el preu no baixa, no, està estancat!

Pepita: Va, home, no sigues tan agarrat, per una que en compres a l’any...José: Sí, sí, però fes-te compte que una rosa val tant com un menú!Francisca: Au, va, toca! I de llibres, què?Cinteta: Pos bé, tamé. Llàstima que cada dia la gent llig menys i mira més la tele.Pepita: Dona, és que fent sèries com ara El secreto de Puente Viejo és normal.José: Au, va, toqueu, sempre esteu igual! Vatros sabeu quin munt de llibres s’han regalat este dia que mai se llegiran i que només serviran per anar acumulant pols.Cinteta: I ara què vols, tu? Això és la tradició. Estic d’acord que cada vegada la gent llig menys, però d’aquí a no regalar un llibre...Francisca: Bé, i de l’excursió que es va fer a Barcelona, què me’n dieu?Pepita: Pos molt bé, tamé! Mon net va anar a jugar i tot. Va dir-me que va ser una experiència molt bona! Ja està bé, ja, que de tant en tant apareguen iniciatives com esta i que la gent del món sàpigue que hi ha un poble que es diu Masdenverge, que de vegades me penso que ni existim! No sortim enlloc ni hi ha cap notícia del po-ble als mitjans.José: Au, toca-li la trompa a la xica! Últimament estàs que no cagues en este tema. Saps què faré? Te’n re-cordes d’uns adhesius que posava “Teruel existe”, te’n farem uns per a tu que pose “Masdenverge existix”.Francisca: No veus que avui en dia hi ha facebuks i tota classe de mandangues d’estes que si tu vols organitzar un acte, només cal que ho “penges” allí i ja està!Pepita: Ho penges? Jo no vull penjar res!Francisca: No, dona no, quan diem penjar volem dir do-nar-ho a conèixer a tothom, a la resta del món!Pepita: Del món? No cal tant, dones! Jo només vull que algun dia quan compro el diari, hi aparegue alguna notícia del meu poble. Si no fos pel butlletí i la ràdio, no sortiríem enlloc. I de coses, de ben segur que en passen, com a tot arreu. Si fins i tot en surten de pobles més menuts que el nostre!Cinteta: Bé, va... deixem-ho córrer! Ara per ara la cosa està així, però natros no hem de perdre la gana ni cap-ficar-se tant!José: Xiques, parlant de gana, sabeu què? Anemon a di-nar, que acaba de tocar la una al campanar!

CODERE

8 Notícies locals/opinió

GREU ERROR

M’agradaria atraure l’atenció dels lectors sobre un fet real molt preocupant en el qual tothom, d’una manera o altra, estem immersos bé sigue directa o indirectament. Les circumstàncies de la vida són canviants i cada època de la història té les seues característiques especials a les quals cal dedicar-hi l’atenció corresponent.

Així, no és el mateix viure en l’actualitat com viure com es vivia en els anys de la postguerra. Durant el transcurs d’una bona pila d’anys hi ha hagut un canvi tan radical en la societat que resulta impossible d’imaginar per als jóvens d’esta generació. Per això, em fa il•lusió fer cinc cèntims d’una reflexió consolidada, però pot ser no del tot ben expressada. Miraré d’alguna manera de donar una mica de llum, des de l’experiència personal viscuda en circumstàncies diverses, ja que la vida és una escola irreemplaçable de la qual es poden traure experiències positives en moments determinats. Sense assegurar que esta ho sigue.

La gana i la misèria eren els factors principals que an-goixaven la immensa majoria de gent durant el període de la postguerra. Tot i això, hi havia gent que nadava en l’abundància sense preocupar-se gens ni mica de mirar enrere. Als pobles, la gana l’anaven apagant com podíem, més malament que bé, perquè qui més qui menys tenia una mica d’hort on conrear algunes plantes per a mirar d’anar tirant. A les capitals, la situació era angoixant: mol-tíssima gent havia d’acudir als contenidors de brossa per a poder bullir pells de pataca o de taronja —entre altres coses, de la mateixa qualitat calòrica, digestiva i higièni-ca. Una peça de vestir no es llançava mentre hi cabia un pedaç, tant a l’hivern com a l’estiu. Per a fer-se un vestit recorrien als llençols que desaven a l’armari. Una bona part dels xiquets anaven descalços o amb espardenyes esgarrades i els qui tenien sabates, les adobaven tantes vegades com calia... He posat això només a tall d’exemple.

Sense arribar a tanta misèria, ens anem apropant a una situació de límits extrems. Creu Roja, juntament amb al-tres entitats, afirma: “Catalunya està vivint en una de les situacions majors de pobresa des de la postguerra” i con-sidera vital que el Govern firme un Pacte Nacional con-tra la Pobresa a causa de la greu situació que viu molta gent en estos moments. Els indicadors de pobresa s’han disparat de tal manera que es planteja un “desafiament humanitari” sense precedents, només comparable “al de la postguerra”. És aclaparador que després de setanta i escacs anys d’història i quasi quaranta de democràcia ens trobéssem immersos en esta situació.

La millora del nivell de vida, com es pot constatar al món durant estos anys, està lluny de correspondre’s amb el perfeccionament del benestar de la ment i el comporta-

ment dels individus. Cada vegada són més les persones estressades, desorientades i deprimides, a més dels suï-cidis. La societat en la qual vivim ha caigut en un greu error en creure que dominant la pobresa (cosa que no aconseguit) tenia la clau de la felicitat. Els fets ens diuen, a escala universal, que la cosa no va per aquí, perquè si arriba el moment de reduir la misèria —la qual cosa està molt lluny en estos moments— se segueix sent pobre perquè el resultat de la millora, lícit, incita a seguir con-tinuant. L’ànsia per la qual no para mai...

Fa pena i dóna coratge, alhora, vore persones sobrades de tota mena de béns materials, amb ingents quantitats de diners, com sostrauen als altres no només la suor de tota la vida sinó la dignitat, allò que hi ha de més sagrat. Una immoralitat com esta deixa al descobert la indigèn-cia ètica en la qual estan submergits irremeiablement. Els diners tenen un poder d’atracció tal que la seua influèn-cia arriba a tot els cercles de relacions per on es mou i comença a moure’s pèrfidament.

Una cosa ben diferent és quan es lluita honestament i amb honradesa per a sortir de la misèria. La pobresa és el pas següent que, continuant amb el mateix esperit de lluita, pot arribar a “consolidar” la situació econòmica —deixant l’embolic actual a banda—. Cal tenir clar on es vol arribar econòmicament i com s’hi ha d’anar... El pro-blema radica en la persona. Tal com l’hem dibuixat abans, l’individu que sigue poc escrupolós, mancat de les facul-tats bàsiques, espirituals i ètiques, troba l’ocasió amoral assegurada. Però si la persona deixa sortir les seues facul-tats més òptimes i sanes, el resultat és el pol oposat. Per això m’he atrevit a dir que el problema està en la perso-na, en el seu interior, ja que les actituds externes són fruit del que subministra des del fons del seu cor. Cal que hom sàpiga destriar allò que interessa usar, amb la qual cosa poder organitzar la seua vida sense perjudici de la resta.

Pot ser sigue motiu d’educació. La nostra societat em-brancada en idees equivocades i víctima d’una tradició corruptiva ens ha conduit per camins de difícil sortida. S’ha de trobar la manera de superar esta dificultat. Cer-cant sistemes i maneres més idònies en què la justícia social sigue un valor a l’alça lliure d’egoismes, perjuins i interessos i que ens reconduïsca per paratges d’equitat i estima, de manera que la justícia i la llibertat siguen ob-jectius primordials de la condició humana i desplacen tota mena de condicionaments incorrectes que puguen enterbolir l’existència. Cal tenir molt present, però, que sempre hi haurà resavis vehements —que van innats amb la persona i que estan pugnant contínuament per tal d’aflorar— als quals se’ls ha de neutralitzar, a nivell personal, si volem disfrutar d’una societat sana...

Joaquín Tomàs

9Els jóvens

SANT JORDI 2013

Els membres de l’Associació de Jóvens no volíem ser menys que qualsevol altre masdenvergenc... Així que, per la diada de Sant Jordi, vam decidir col•laborar en la iniciativa literària promoguda des de la nova biblioteca i vam penjar un parell de poemes al balcó del Casal dels Jóvens, juntament amb la nostra estelada. Els versos escollits van ser: “Posem-nos dempeus altra vegada, cridem qui som i que tothom ho escolti, que tot està per fer i tot és possible” de Miquel Martí i Pol i “Tinc una pedra a les mans. Cada nit la deixo caure al pou profund del son i l’endemà la trec xopa de vida” de Lluís Llach .Com ja sabeu, l’Associació de Jóvens està disposada a col•laborar amb qualsevol altra associació o amb qual-sevol causa que defense els interessos i els valors del nostre poble i de la nostra terra. És clar que sí, tots junts fem poble i tots junts fem país! Visca Masdenverge i visca Catalunya!

Associació de Jóvens “Font del Peu”

EL CLUB PATÍ SANTA BÀRBARA S’ESTRENA EN EL SEU PRIMER TORNEIG FEDERATIU

Els dies 16 i 17 de març va tindré lloc el I Trofeu d’Iniciació de Patinatge Artístic a les instal•lacions del CPA d’Amposta, que va comptar amb la participació de més de 200 patinadors i patinadores de la territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Patinatge.El Club de Patinatge Artístic Santa Bàrbara s ‘estrenava oficialment en esta competició federativa. En concret, el club va presentar un total de cinc patinadores i un patinador a la competició. Vam tancar la jornada del diumenge amb uns resultats d’allò més bons, ja que van aconseguir un primer i un segon premi en la modalitat C de la prova en la qual par-ticipen patinadors i patinadores d’ entre 10 i 11 anys. En concret, els dos patinadors que van fer pòdium van ser la Miha (Santa Bàrbara) i l’Izan Arribas (Masdenverge), amb el primer i segon lloc, respectivament.L‘entrenador del club, Xavi Simon, va expressar la seua satisfacció pels resultats aconseguits en esta primera prova competitiva en la qual participava el Club Patí Santa Bàrbara.D’altra banda, Isabel Marti, presidenta del club, va agrair el suport de l’Ajuntament i dels pares i mares, sense els quals no hagués sigut possible aconseguir esta prime-ra fita. Esperem que sigue l’inici d’altres triomfs per al club. Segons la presidenta, “estos trofeus són una injec-ció d’ànim i moral per a poder continuar assolint fites”. També va voler destacar l’esforç del professor, Xavi Si-mon, per la seua dedicació als patinadors i patinadores i al Club en general. Martí va acabar destacant el nivell aconseguit per la resta de clubs participants i va donar molts ànims a la resta de participants.

Club Patí Santa Bàrbara

10 Els jóvens

CALÇOTADA JOVE 2013

El dissabte 16 de març, com ja va sent tradicional, l’As-sociació de Jóvens va organitzar una calçotada. Una trentena de jóvens vam reunir-nos a la plaça de bous per a disfrutar tots junts d’una menjada típica al nostre territori en esta època de l’any.

Els més matinadors van fer cap ben prompte per a co-mençar a fer les brases on havíem de rostir el que seria el plat fort del dia: la carn, les llonganisses i les botifarres. La gent anava arribant i, molt amablement, ens anava ajudant a portar taules, cadires, salar la carn, rentar estris, parar taula i beure alguna cervesa per a preparar l’estómac. Parlant de cervesa, també es va organitzar un concurs clandestí de cervesa ràpida, en el qual van participar tres noies i cinc nois. Els guanyadors, Juan Picón i Núria Chavarria, van rebre un premi per part de l’Associació.

Amb el concurs acabat i bona flama vam fer els calçots, que vam assaborir acompanyats d’una mica de salsa. Després de menjar-nos el plat fort, com que més d’un estava gelat de fred, vam decidir recollir-ho tot per a anar al pavelló i continuar la festa allí. Vam fer un bon caferet, a la vegada que fèiem el concurs de guinyot. Les parelles finalistes (Núria Chavarria i Oscar Navarro contra Núria Albesa i Edu Roig) també van rebre un obsequi xicotet per part de l’Associació. Quan vam acabar, vam fer petar la xerrada i cap a casa vam marxar.

Vam disfrutar d’un dia fantàstic durant el qual la unió reflectida va ser realment envejable. Amb el jovent del poble unit i l’associació al capdavant podem fer moltes coses.

Finalment, agraïm a la penya “Che Bou” que, sense posar cap impediment, va deixar-nos les claus del seu recinte per a fer la calçotada. Mil gràcies.

Associació de Jóvens “Font del Peu”

11Els jóvens

MAS DE LES VINYES EXPERIENCE

Els dies 13 i 21 d’abril, l’Associació de Jóvens “Font del Peu” va organitzar una sortida al celler Mas de les Vinyes, situat a Cabacés, just al cor del Priorat. Entre els dos torns vam ser al voltant d’una trentena de jóvens els que vam decidir passar un dia diferent.El que vam batejar com el Mas de les Vinyes Experience constava d’una visita guiada per tot el celler (terrenys i instal•lacions), un tast dels diferents vins que s’hi pro-dueixen i un dinar al mas. Cal dir, però, que el grup del segon dia, en comptes de dinar al mas, va dinar a un res-taurant de Cabacés.I així va ser. Només arribar, el bo d’en Josep Borràs va mostrar-nos els terrenys on hi ha plantades les vinyes. El dia era esplèndid, feia goig caminar per aquells parat-ges, i algú fins i tot ho va aprofitar per a agafar una mica de coloret. Tot seguit vam entrar a dins del celler, on l’explicació va passar a ser una mica més tècnica. Allí vam vore les famoses bótes on s’emmagatzema el vi, junta-ment amb altres màquines i dipòsits. Vam fer un tastet d’este vi, previ a l’embotellament i... es notava que era més, més... fortet. Una vegada fet la visita, entre Josep Borràs, Xavier Bar-berà (el xef ) i tot el grup es va acordar que el tast de vins el faríem mentre dinéssem, ja que la gana estava feta. Vam fer una miqueta de pa en tomata per agafar en més ganes tot el que teníem per davant. El mestre Borràs va començar a obrir botelles i a omplir copes, mentre el xef anava servint el “llom de dos colors” (o alguna cosa així), una bona combinació sense cap mena de dubte. Havent dinat, els dos cracs ens tenien una sorpresa guar-dada. El Xavi va traure la guitarra i van començar a tocar uns temes a capella. Ells cantant i tot el grup assaborint les pastes de la zona i més vi, en este cas dolç. Bé, tot això va derivar en rondalles, jotes, ranxeres, més vi, cleques, alguna trencadissa i moltes més cleques. Vaja, el típic.Per a acabar de matar el dia i tornar a tocar una mica de peus a terra vam anar a vore una església menuda que hi havia dalt d’un turó. Les vistes eren molt boniques però... començàvem a estar cansats i des d’allí ja vam decidir enfilar el camí cap a casa.En resum, vam passar un bon dia, diferent, rodejats d’una gran companyia, de grans persones i, en defini-tiva, d’una gran família que al cap i a la fi és el que som. Pel que fa al tast, hi ha qui va tastar tots els vins, hi ha qui en va tastar una copa de cada i hi ha qui va tastar una botella (mínim) de cada vi! Des de l’Associació volem donar els gràcies a tots els que van fer possible esta sortida. Així que gràcies a tots els assistents, gràcies a Josep i a Xavi i, sobretot, gràcies al celler Mas de les Vinyes. Salut i bon vi!

Associació de Jóvens “Font del Peu”

12 C.E.M.

RACÓ D’EN MARC I CASTELL DE L’AIROSA

El diumenge 31 de març vam fer una sortida amb el centre excursionista de Masdenverge al Racó d’en Marc i al Castell de l’Airosa guiats per Xavi Ocaña i Lluc Barberà, dos dels membres organitzadors. Érem un total de nou persones i sortíem de la parada de bus de Masdenverge, direcció cap al Mas de Barberans, de cara als Ports. El temps no pinta-va massa bé, hi havia núvols amenaçant per damunt dels Ports, tot i que no era prou per a frenar la gent que tenia ganes d’amarar-se de natura i d’endinsar-se a la muntanya. Amb els cotxes vam arribar fins a ben a prop de l’àrea de la Vall, just en un pont de fusta situat a la dreta. El vam creuar i vam enfilar barranc amunt. El camí en tot moment va ser accessible per a tothom qui es pugue moure en condicions normals. Ja de pujada només fèiem que impressionar-nos per la magnificència de les muntanyes que ens envoltaven i al cap de ben poca estona vam fer cap a la Cova d’en Marc. Era la primera aturada de l’excursió i el lloc on vam apro-fitar per a fer fotos, disfrutar del paisatge i de la cascadeta que vessa de la mateixa roca.Vam continuar muntanya amunt, amb els guies en tot mo-ment pendents que ningú no es quedés enrere i donant bons consells tant a l’hora de pujar com en el moment de baixar. Al cap d’una estoneta vam aturar-nos per a esmor-zar i agafar forces abans d’emprende el plat fort que ens tenien reservat. Cal dir que el dia no estava gens clar: els núvols ens van acompanyar tothora, tot i que finalment els vam superar i els vam deixar per sota nostre. Este fet va canviar el paisatge, ara diferent i alhora misteriós. No es podia vore res més enllà dels núvols, però el que en sobre-sortia creava una visió espectacular. En arribar al Castell de l’Airosa ho vam considerar com un repte aconseguit.Després de l’esforç d’esta primera sortida amb gent prin-cipiant, vam sentir-nos com si haguéssem escalat el pic més alt del món. I el més bonic de tot va ser poder disfrutar d’estes sortides amb gent que té les mateixes ganes que tu i tindre l’oportunitat de descobrir llocs meravellosos que tenim molt a prop. Les vistes finals no es poden explicar amb paraules: et sents gran, lliure... són sensacions que cal viure per a saber que senten realment els “bojos de la muntanya”. Des d’aquí animo la gent a fer-se socis del Cen-tre Excursionista de Masdenverge. Com més serem, més excursions farem. L’únic que necessiteu per a formar-ne part és “salut i cames”.

Montse Parrot

13C.E.M.

III UT LES FONTS, EL TRAIL

El dia 9 de març, Lluc Barberà i un servidor vam decidir participar en la III Ultra Trail de les Fonts que organitza-ven els nostres amics de Xerta. Es tracta d’una cursa de muntanya de 70 km, amb 4.000 m de desnivell positiu, tot voltant les serres del massís dels Ports i rodalia, amb principi i final a Xerta.

La primera i principal intenció era fer una prova de llar-ga distància que ens servís d’entrenament per a l’Ultra Trail Costa Daurada del mes d’abril… I per això vam de-cidir participar en una cursa d’estes característiques. Val a dir que ni Lluc ni jo no n’havíem fet mai cap ni tan llar-ga ni amb tant de desnivell com esta... Però algun dia havia de ser la primera vegada, no? Ja portàvem unes setmanes preparant a consciència la prova i la càrrega d’entrenament pensàvem que havia estat l’òptima... Uns dies abans de la carrera, un massatget de descàr-rega i dissabte a la faena!!

Quedem a les 5 del matí i ja al cotxe ens passa a tots dos pel cap saber qui ens mana a natros ficar-nos en estos embolics. Però el dia ja havia arribat... Vam marxar cap a Xerta a recollir el pitralls i a preparar-nos per a la sortida.

Repassem el circuit i els preparatius d’última hora i ens posem a la sortida concentrats i preparats per a començar... Són les 6.04. Engeguem el frontal i sortim disparats cap a Paüls. La tensió i els nervis ens fa por-tar un ritme més altet del que jo voldria... però, com se sol dir, endavant les atxes. En poc més d’una hora com-pletem els primers 10 km i arribem a Paüls, on tenim el primer avituallament i recarreguem forces per a em-prendre la pujada al Montsagre, la primera de les qua-tre pujades importants... Pugem a bon ritme sense per-dre la posició i arribem al primer punt de control, el de La Refoia, i emprenem la ràpida baixada cap a Prat de Comte. Al km. 26 teníem pensat fer la primera menjada important per a recarregar les piles... I així ho fem!! Després d’una mica de pa amb tomata, pernil, formatge i algun tall de cóc i fruita, ens dirigim a la pujada de la qual tant m’havien parlat, per la seua duresa, i que ens havia de portar al tossal d’Engrillo, al km. 32,8.

La veritat és que comencem fortets fins a agafar un noi de Castelló que ens porta a un ritme molt còmode i tranquil, idoni per a observar els magnífics paisatges, fer algunes fotos i no cremar més energies del compte... Arribem al tossal i continuem cap a Sant Roc, tot pas-sant pels “dupings” del coll de la Gilaberta, punt on bai-xem a tota pastilla cap al tercer avituallament sòlid, el del km. 41, a la Font de Sant Roc. Un cop allí deliberem de com ens trobem de forces i decidim que continuem

cap a Alfara... Ens comenten que anem dels vint-i-cinc primers i això encara ens motiva i ens dóna més forces per a continuar fins al final!!

Després d’uns minuts (i de carregar d’aigua i begudes energètiques), emprenem la dura pujada cap a l’Espina. Potser no és la més dura, però sí que és la més llarga o almenys així m’ho va parèixer!! Pugem a bon ritme dosi-ficant molt perquè encara ens queden 30 km. A la ter-rorífica baixada cap a Alfara em comença a fer una mica de mal el genoll esquerre... i això em preocupa perquè vaig estar molts mesos sense fer esport per culpa d’este genoll ara fa un temps... Com que anava a més a mesura que anàvem baixant, vaig decidir parar de córrer i con-tinuar la baixada caminant fins a Alfara, punt on tenia previst aturar-me i plegar de la prova. Quina ràbia!!! Tant de temps i tants d’esforços invertits per a res, pensava jo. Em sabia molt mal per Lluc perquè per culpa meua es va haver d’endarrerir i va perdre la bona posició que teníem.

Continuo caminant i m’adono que si camino no em fa mal... Però és una cursa! Tot i això, baixar caminant ens serveix per a recuperar les forces i arribar molt sencers a Alfara, al km. 53,5, en poc més de vuit hores... Ja arri-bant m’adono que en aquell moment de la cursa gaire-bé tots participants que ens havien passat a la baixada anaven caminant... I si ells anaven caminant, per què no podia anar-hi jo?

Després de tot el que portàvem fet i el poc que ens que-dava, era una gran llàstima no acabar la prova... Lluc, sense pensar-ho dos vegades, em diu: junts fins al fi-nal... encara que sigue caminant!! I així ho fem, encara que a mi em sap molt greu per ell. Mentre mengem alguna cosa, comença a ploure a bots i barrals. Ens es-perem una mica i, malgrat la pluja, comencem l’última de les pujades cap al coll d’Alfara i la Coscollosa. Mentre pugem veiem que les forces ens acompanyen i ho fem a molt bon ritme, jo ja sense les molèsties que notava al genoll en baixar. Coronem la Coscollosa amb rapi-desa i comencem els 10 km finals, tots de baixada, cap a Xerta... Per a mi va ser tot un infern... La baixada se’m fa duríssima i llarga per culpa del genoll, però arribem a la Font Nova prou ràpid i cap a Xerta falta gent... Una volta dins al poble ens esperava la nostra cleca partic-ular: la Noèlia, l’Eduard i la Meritxell... que ens havien estat seguint virtualment durant tota la prova a través d’un programa innovador de seguiment de tots els par-ticipants, iniciativa pilot dels xertolins. I entre ànims i felicitacions de tothom ens plantem a la línia d’arribada amb un temps d’11 hores i 1 minut... Més sencers del que em pensava i molt contents per la fita que havíem aconseguit.

14 C.E.M.

Vull agrair personalment la paciència que ha tingut Lluc per aguantar-me tots els dies que hem invertit per a preparar la cursa i per acompanyar-me en els moments difícils del tram final de la prova i a tots els que ens han donat suport i ens han animat. Això sí que és un Equip!!!

També vull felicitar els organitzadors, que esta vegada ens han ajudat a fer la nostra particular i més dura

guinyada a l’esport!!!

Ara toca recuperació i intentar estar a punt per a la pròxima. Salut i cames!!!

Xavier OcañaEquip Trail Masdenverge

Absolut Sport

15Les aventures d’en Josep

FESTA DELS SÚPERS!! VÉS QUE VENIIIIIIIIM!!!!

Hola, amics! Tornem a trobar-nos en una aventura ex-traordinària i divertida. Ara ens toca viatjar a la festa dels súpers. Ens ho vam passar d’allò més bé, però... Bé, tot va començar així.

En sortir de l’escola…

-Hola, Josep! Com estem? Sóc l’ajudant del productor i m’ha dit que els digues als teus amics que el dissabte a les 8 agafareu l’autobús just aquí per a anar a Barce-lona a vore la Festa dels Súpers.

-D’acord! Ja els ho diré. -Ei, xics! L’ajudant del productor m’ha dit que el dissabte a les 8 ens hem de trobar darrera casa meua. Fins demà al matí.

En sundemà…

-Que bé! Marxem cap a Barcelona!!!!

Quan hi van arribar…

-Bé, ara agafareu este monitor i us guiarà pels jocs -va dir el productor.Vam lliurar les entrades i vam entrar dins al pavelló de la festa. Hi havia un munt de gent amb xiquets de molts països.

Només entrar ja vaig encantar-me amb un matalàs i vaig perdre’m. Havia de trobar els companys i al final vaig trobar el Joan, que també s’havia perdut. Com que no veiem als amics, ens vam divertir tots dos a les atraccions.

Al tard vam sortir a vore si els trobàvem, però no hi eren. No hi era ni l’autobús. Vam comença a deses-perar-nos i vam tornar cap a dins.-Agafem seient per a vore l’actuació dels súpers?-Sí, ja que no els trobem.Mentre ens esperàvem, hi havia un home que se’ns va endur. -Socooorsssss!!!!Però no ens va sentir ningú. Vam intentar soltar-nos, però no podíem. El segrestador va amagar-nos als la-vabos i se’n va anar. Per sort portava la meua navalla i vam poder tallar les cordes: -Corre, Joan! Fugim ràpid!-Sí, sí, marxem. M’he cagat de temor. Vam escapar-nos. Quan sortíem vam trobar el grup que va acollir-nos. L’autobús no se n’havia anat: l’havien fet fora del pàrquing perquè molestava. Era massa gran!! Per a recompensar-ho van portar-nos a un lloc a fer unes picadetes i a dinar. Allí vam jugar a conillets i amagat tots plegats. Però quan sortíem vaig caure i vaig entrar en un somni profuuuuund. De cop i volta vaig despertar-me en una platja on un cranc, va dir-me:-Xiquet, ets a la platja dels sis mars!-Ah, d’acord. Espera’t un moment! I com és que parles! -vaig dir-li. -Sóc un cranc especial! Sóc el conseller de la reina de les mil flors. I tinc una faena molt especial i compli-cada. Resulta que el mag de les muntanyes es va pe-gar un cop molt fort i ara no recorda què fa: protegir les sis pedres que formen d’este regne. I es veu que ha agafat les pedres i li ha entregat al bruixot obscur. Ara ell domina el regne i ha capturat la reina de les mil flors. Tu has de recuperar les sis pedres i salvar la princesa de les mans del bruixot.-Buuufffffffff. Serà complicat, però ho intentaré. -Vinga! Som-hi! En marxa!!!!Continuarà...

Jordi Ferreres

16 C.F. Masdenverge

FC BARCELONA EXPERIENCE

Fer esport té moltes coses positives, de vegades moltes més de les que creiem o podem percebre a primer cop d’ull. El dissabte 4 de maig l’equip dels alevins del nos-tre club tenia un compromís que ben bé es podria con-siderar de Champions... Un partit contra un dels equips alevins del Barça. Tot i que ara pareix una cosa ben sen-zilla, de vegades hi ha coses que no es tornen a repetir mai més i, per tant, cal aprofitar-les i viure-les al màxim.I així va ser com ho vam enfocar des d’un bon principi des del club: calia que la sortida a Barcelona fos una festa per a tots els membres de l’equip, que tothom pogués sentir-se un minicrack ni que fos per un minuts. I aquí és on lligaríem amb el principi de l’escrit. Anàvem a visitar una de les terres que més presumeix dels valors de l’esport, però el nostre equip no n’està gens man-cat. La companyonia existent entre tots els integrants, el respecte dels pares envers l’entrenador (cosa que sembla normal, però que no ho és tant com la gent creu), la unió de les famílies, l’interès dels pares per a ser al costat del seus fills (tot i que, malauradament, alguns no hi van poder ser per qüestions laborals)... i el respecte pels companys, pel contrari, per les deci-sions de l’entrenador, el joc net (aquí cal penjar-se una medalla perquè som un dels dos equips de tota la lliga que, a tan sols dos jornades per al final, encara no ha re-but cap targeta), l’interès pel rival i la disculpa quan es comet una falta... La solidaritat amb el company que no arriba a tallar una pilota, amb el que falla una passada... i el respecte per l’àrbitre, un jutge que mai agrada a un

dels dos equips. Sí, en el fons, una veritable història d’amistat que és la força que alimenta l’equip.El dia recordava les antigues sortides organitzades ara fa molts i molts anys al poble en què grans i minuts s’aixecaven i es reunien davant l’autocar amb una rialla a la cara i la il•lusió de tot un dia ple de màgia al davant. Amb dos autocars carregats de gom a gom, vam sortir del poble a les vuit del matí en direcció a Barcelona. En poc més de dos hores ja havíem arribat a la nostra destinació final: les instal•lacions del FC Barcelona.Una volta arribats al pàrking —i de fer una parada obligada a cal Roca—, vam reunir-nos per a accedir al Museu del Barcelona, dins de la ruta Barcelona Experi-ence que recorre les instal•lacions del camp blaugrana (de fet, a banda de ser líders com ells, gairebé compar-tim nom de camp: Camp Nou i, el nostre, Camp Pou Nou!!). I realment va ser tota una experiència: visita i recorregut per les vitrines de les diverses seccions del Club, amb un interès central en les copes d’Europa i les pilotes d’Or, sortida al coliseu blaugrana, davalla-da a la zona de vestidors, zona mixta (on era el Jordi Grau???), sala de premsa i... màgicament, sortida pel túnel de vestidors fins a la gespa (prohibit trepitjar-la) del Camp Nou. Només feia falta el Manel Vic anunciant per megafonia la sortida al camp. Des d’allí vam fer volar coloms i vam volar literalment fins a la zona de premsa, on, qui més qui menys, to-thom va radiar la consecució d’un gol bé sigui imitant Pichi Alonso, Lluís Canut, Joaquim Maria Puyal... i per un moment va imaginar-se marcant un gol a l’estadi. Després d’abandonar el camp, ens vam dirigir en grup

17Esbart dansaire

fins als camps que hi ha al darrere del Miniestadi, on a les dos en punt havíem de jugar un amistós contra un dels equips alevins del Barça. Mig poble en peregrinació a la meca culé i els xiquets de l’equip vivint tot un somni. El resultat no era gens important, tot i que dels 10 o 11 gols que ens vam fer, més de la meitat van ser de xurro. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!Entre explicacions als pares dels xiquets del Barça que Masdenverge no era una pedania d’una gran ciutat ale-manya i el repartiment de regals als jugadors del Barça, els xiquets es van retirar entre els aplaudiments del pú-blic. Una experiència que de ben segur molts recordaran durant tota la seua vida... “Jo, quan era menut, vaig jugar contra el Barça...” diran. El resultat, amb el pas del temps, ja el modificarem i qui sap si acabem remuntant.

C. F. Masdenverge

NAIX L’ESBART DANSAIRE MASDENVERGENC

Era a mig matí del dia 1 de maig quan a la plaça de l’ajuntament va realitzar-se un acte molt bonic i que va significar l’inici d’una nova associació al nostre muni-cipi; es tracta de l’esbart dansaire masdenvergenc, un grup de persones a qui els hi agrada ballar, i res més bonic que ballar que cançons del nostre territori. És per este motiu que van interpretar-nos “El ball de la roda”i “El ball del punxonet”, així com també alguns passos de la jota tortosina. Ànims i endavant!

Consell de redacció

18 Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA

El dia 18 de febrer va visitar-nos en Joan Carles, un mosso d’esquadra que va vindre a explicar a l’alumnat dels cicles Inicial i Superior, a través d‘un còmic, la història d’este cos policíac des que estudien a l’escola de policies fins a tots els llocs on actuen i què hi fan. Entre altres, ajuden la gent, vigilen les carreteres per a evitar pos-sibles accidents, auxilien qui n’ha tingut algun, estudien les empremtes dels robatoris, vigilen els equipatges dels aeroports amb gossos, aju-den els usuaris a canviar les rodes en mal es-tat... I, finalment, tot l’alumnat i el professorat d’estos cicles vam vestir-nos de perfectes mos-sos d’esquadra.

A l’alumnat del cicle Superior, el Joan Carles va fer-los una xerrada molt interessant sobre l’ús d’Internet. L’alumnat d’este cicle va participar activament durant la xerrada fent-li preguntes i explicant experiències. Alguns d’ells es van sorprendre en saber que encara són massa me-nuts per a tindre comptes oberts de Facebook, Twiter... En resum, en vam traure molt de profit.

L’endemà a la tarda, l’alumnat d’educació Infan-til també va poder vestir-se de mosso. Els més menuts van tindre molts problemes per a poder aguantar l’armilla antibales.

El dies 4 i 26 de febrer vam rebre la visita d’unes monitores del Consell Comarcal del Montsià que van muntar uns tallers de reciclatge per a l’alumnat d’Educació Primària i Infantil. Com podeu vore a la foto, amb el cartró que hi ha dins del paper de vàter es poden fer uns mussols molt bonics.

El dia 22 de març vam estrenar un forn nou: el forn de pa Ramon, que ha obert fa poc les seues portes aquí al poble. El forner va elabo-rar la massa i els nostres alumnes, amb l’ajuda del professorat, van deixar volar la imaginació per a crear divertides mones de formes diverses que més tard cadascú va poder degustar a casa seua.

Escola Rosa Gisbert

19Llar d’Infants

Plaça Espanya

núm. 3

43878

Masdenverge

Tel.977 718 728 977 719 188

MONES, PRIMAVERA I SANT JORDI!!!

Algunes vegades apropar els infants a la realitat pot resultar-nos certament difícil. Per això, sovint el que fem és apropar la realitat als infants tot recreant-la en la mesura que es pugue dins la llar. Hem estat treballant la granja!!!... amb con-tes, cançons, murals, imatges d’animals... I també van visitar-nos uns pollets! Aprofitant que venia la tradicional festa de Pasqua vam decorar ous i tots els xiquets van fer unes mones boníssimes!!!!!!

Tot seguit ja va començar la primavera i, per tant, els canvis de temps! Els dies son més llargs... i és l’hora de començar un nou projecte: l’hortet!! Hem fet activitats molt relacionades amb la na-tura, les plantes, les flors, les verdures... A més, la primavera ens ofereix un munt de pretextos per a celebrar i festejar un nou cicle, com ara la Diada de Sant Jordi. El projecte estava pensat per a manipular llibres i contes, lectures molt impor-tants perquè desperten l’interès per la lectura i són font d’informació per als xiquets. A més, afavoreixen el desenvolupament del llenguatge i potencien la relació amb la resta. Entre pintures, dracs, princeses i roses ens ho vam passar d’allò més bé! Mireu que guapos que estan tots amb la seua titella de drac!!

Des d’aquí felicitem a Joan, un conillet que ha fet tres anys!! D’avui a molts anys!!

Aprofitem el butlletí per comunicar que les dates per a la preinscripció de la Llar d’infants per al curs 2013-14 són del 6 al 17 de maig. Per a qualsevol cosa, no dubteu a preguntar-nos-ho!!

Desirée Simó

20 Els jubilats

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

A vegades ens arriben a les mans notícies, articles o es-crits interessants que val la pena d’aprofitar-los per a donar-los a llegir i traure’n una mica de profit. El títol de l’escrit que ens interessa era “DOCTORES” i anava encapçalat per les paraules següents:”No et preocu-pes per no poder donar als teus fills el millor de tot…, dóna’ls el millor de tu mateix/a”.

Un dia, l’Anne va anar a renovar el seu permís de con-duir. Quan li van demanar quina professió tenia, va dubtar. No sabia ben bé com classificar-se.El funcionari que la va atendre, va insistir: —El que li pregunto és si vostè té una faena...— És clar que tinc una faena –va exclamar l’Anne–. Sóc mare.—Natros, això no ho considerem una faena. Ficaré ama de casa —li va dir el funcionari, fredament.

Una amiga seua, la Marta, en saber el que li havia pas-sat, hi va rumiar durant algun temps. Més endavant, la Marta es va trobar en una situació pareguda. Quan va anar a plantejar el seu problema, la va atendre una fun-cionària de carrera, segura d’ella mateixa i molt eficient. El formulari al qual havia de respondre era enorme, in-terminable. La primera pregunta va ser: —Quina faena té? La Marta hi va pensar una mica i, sense saber bé com, va respondre: —Sóc DOCTORA DE DENVOLUPA-MENT INFANTIL I RELACIONS HUMANES.

La funcionària va fer una pausa i la Marta ho va haver de repetir pausadament, atès l’èmfasi que hi va posar en les paraules més significatives.Després d’anotar-ho, la jove funcionària va voler saber-ne més coses: —Puc preguntar-li què fa vostè exacta-ment? Sense immutar-se gens ni mica, amb molta tranquil•litat, la Marta li va explicar: —Desenvolupo un programa, a llarg termini, dins i fora de casa, pensant en la meua família”. I va continuar: —Sóc responsable d’un equip amb el qual tinc quatre projectes en marxa. Treballo, en règim de dedicació exclusiva, dedicant 14 hores al dia i, a vegades, 24 hores, al meu programa. A mesura que descrivia les seues responsabilitats, la Marta notava en la veu de la funcionària un creixent to de respecte.

Quan va arribar a casa, a la Marta l’estava esperant el seu equip: una xiqueta de 13 anys, una de 7 i una de 3. Pujant a les habitacions de la casa va poder sentir el seu projecte més nou: un bebè de 6 mesos, demostrant la seua tonalitat de veu. Feliç, la Marta va agafar-lo en

braços i va pensar en la glòria de la maternitat, amb les seues múltiples responsabilitats i les hores intermina-bles de dedicació: —mama, no trobo la sabata!!; mama, m’ajudes a fer-me el llaç?; mama, el xiquet no para de plorar…; mama, em vindràs a buscar a escola?; vindràs a vore la funció de teatre?; mama, vas de compres?; mama… I així no pararíem d’enumerar la infinitat de preguntes que requerien de la resposta efectiva de la Marta.

A la nit, asseguda al llit, la Marta va pensar: “Si jo sóc doctora de desenvolupament i relacions humanes... què seran les iaies? Després de rumiar-hi, va trobar un títol per a elles:“Doctores en Grau Superior de Desenvo-lupament Infantil i Relacions Humanes”; i les rebesiaies: “Doctores Executives, en Grau Superior”; I les ties: “Doctores-Ajudants”; i a totes les dones, en general: “Doctores en l’Art de fer la vida millor”.

En un món en què els títols tenen tanta importància, en el qual s’exigeix sempre la màxima especialització en l’àrea professional, ens oblidem que hi ha persones especialistes en l’Art d’estimar i dedicar-se als demés, sobretot a la seua família.

Este escrit va dedicat a totes les DONES per la gran tasca que fan amb les famílies —el BIM sortirà quan ja s’haurà celebrat el Dia de la mare— i també als homes perquè puguen agrair tota la dedicació que han rebut o reben de les seues mares, iaies, rebesiaies, ties, germanes o esposes.

Associació de Pensionistes i Jubilats

21Club de birles

CLUB DE BIRLES MASDENVERGE

RESULTATS

Amposta F (217-206) 03/03/13 Masdenverge (266-292)

Masdenverge (261-290) 24/03/13 Amposta D (263-221)

L’Aldea B (213-208) 14/04/13 Masdenverge (236-237)

Masdenverge (234-269) 21/04/13 Vinaròs D (270-264)

FAMIFERMETAL·LIQUES SL Barbacoes - Tubs - Xemeneies

Colzes - Fumerals - AspiraciónsGalvanitzats - Inoxidables

Material construcció - Granjac/ Afores s/nTel. / Fax: 977 717 00543878 Masdenverge

22 Records d’antany

LO MOLÍ DE SOQUET

Per Àngel Carles

En quantes converses ha sortit durant molts anys la paraula “lo Molí de Soquet”, tant en temps propers com ara fa molts i molts anys. Quin munt de coses haurà vist i viscut este molí al llarg de la seua vida. A mi mateix, durant els més de vint anys que fa que us conto històries, sempre em rondava pel cap la idea de contar-vos en el pròxim butlletí la història del Molí de Soquet. Ara sí, per fi, d’este butlletí no passarà. Ara és el moment de parlar-ne.Com podreu comprovar, després de moltes hores de dedicació, he aconseguit dibuixar com era el molí i els habitatges en el moment en què es va construir. Estem parlant de molts anys enrere, qui sap si més de 150 anys abans de nàixer el nostre poble. Cal imaginar-se que en aquelles èpoques ja teníem persones amb una certa visió de negoci. Este molí es va construir per a donar uns beneficis provinents del vi i de l’oli. En aquells temps, la maquinària que podia donava vi de la vinya i oli de les oliveres... Es tractava de molins de giny o bé els que funcionaven amb la força de l’aigua, a la vora de les corrents d’aigua, de sèquies, canals amb molta corrent... Així funcionaven els molins farin-ers, com també els d’oli i les premses de vi. Natros, al nostre terme, a banda de l’aigua —com passa a altres indrets del món— també hem aprofi-tat sempre el vent. Només cal recordar imatges com ara els molins que hi ha a la regió de la Manxa... però, en el nostre cas, els molins acostumaven a servir per a traure aigua dels pous i de les sénies. Avui en dia, però, tots estan en ruïna total.A les nostres comarques, els molines de giny solien ser els més habituals, tot i costar molts de diners. La família dels Soquets, d’Amposta, es va decantar per un molí de giny. Abans de res, però, el primer que van fer va ser comprar una gran finca de més de 200 jornals al voltant del molí. Allí, hi van sembrar vinya i oliveres... moltes oliveres i molt velles (avui en dia conegudes com a mil•lenàries). El vell Soquet va construir el molí en un lloc pel qual sempre baixava un raig d’aigua. Quan jo era jove, recordo que esta fonteta la feia servir la gent per a beure, talment com els animals, i algunes dones per a rentar la roba. Era un lloc ideal per a la construcció del molí.La família dels Soquets d’Amposta eren propietaris de moltes finques de les nostres comarques. La gent sempre comentava que eren molt rics, que tenien molts de diners. El molí els va donar un rendiment

molt bo. Quan el senyor Soquet es va fer gran, el ne-goci va passar a mans de son fill, qui va continuar el negoci i la saga dels Soquets. No tot va anar tan bé com havia calculat el vell Soquet: son fill es va dedicar a vendre parcel•les de terra, tant d’oliveres com de les terres de regadiu, i alguna parcel•la de vinya. La finca gran es va reduir gairebé a la meitat. Segons constava en l’escriptura, els nous propietaris als quals se’ls venia les parcel•les, se’ls construiria un habitatge menut al voltant del molí. En una clàusula apareix que els nous propietaris tenien l’obligació de conservar la teulada de l’habitatge i si no es complia este requisit, les terres tornarien a mans del senyor Soquet i ells perdrien les terres i l’habitatge. Este era el tracte que tothom va complir.D’estes casetes, en queden dos testimonis. La resta han desaparegut. El nou Soquet, es va fer gran i es va casar. Un dia la dona li va dir: “Mira, Soquet, una parcel•la i el molí li vull regalar a mon fillol perquè li sóc padrina”. Soquet li va contestar: “Per mi, cap problema. Donem-li”. I este fillol, que era el senyor Lleó d’Amposta, era el rebesiaio de l’actual Lleonet que avui viu a les terres que al vell Lleó li va reglar sa padrina. ¿I quin final va tindre el molí? Simplement, el nou propietari, el vell Lleó, el va desmuntar i traslladar a la casa d’Amposta propietat seua. Es tracta d’una casa molt gran i espe-cial. Jo en puc donar fer: és una casa que està situada gairebé al final del Grau. Durant molts anys, al molí es van moldre moltes olives... fins que el pare de l’actual Lleonet, José Juan, ara fa uns anys el va vendre. De fet, tan sols va vendre el molí. La casa és propietat de les germanes de l’actual Lleonet, veí del poble.Al terreny del molí només hi ha uns solars que tenen els seus propietaris: l’un és Amador de la Cla-vella i l’altre és el rapitenc José Emilio. Encara queden els solars de les casetes desaparegudes i les casetes actuals. Van passar els anys i al poble venia molta gent, moltes dones a rentar la roba i molts vellets tan sols per a recordar el gran sacrifici que van fer els avant-passats d’estes famílies. Recordaven com van haver de treballar per a poder menjar. Ja fa un temps, en un escrit aparegut al BIM, us vaig explicar moltes vivèn-cies dels masos del nostre terme. En total, en tenim 85. Així consta en la història d’un dels escrits que vaig fer per al butlletí, amb la foto de casa mas i els propietaris actuals. Gairebé tothom hi vivia amb la família i con-reaven les terres amb un gran patiment. Molts eren del poble, però també hi havia gent que era de fora. Tots amb la mateixa finalitat: treballar i poder menjar. Jo, de vegades, caminant entre el Mas de Sant Pau i el Molí de Soquet, penso que és possible que estos mo-lins van ser construïts en una diferència no molt gran de temps. Qui ho sap... I el més curiós és que al nostre terme, en èpoques anteriors, teníem una gran finca de

23Records d’antany

Passeig Escoles, Nº 71 (bencinera Cooperativa)

43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606

E-mail:dispetap@yahoo.es

més de 2.000 jornals, dels quals avui només en queden nou. Es tracta de la finca del Ferrer de la galera, a la Foia. La finca és propietat de la filla de l’últim ferrer, alcalde de la Galera en la meua joventut. Totes tres finques les tenim al nostre terme i molt a la vora del poble.

MOSSÈN MILTON

És el nostre capellà. Des de la mort de mossèn Joan, ell és el responsable de la nostra parròquia. És una persona jove, de 40 anys, però molt carregat de faena. Porta la parròquia del Grau d’Amposta, on viu en un habitatge nou. És un home amable, carinyós amb els jóvens i amb tota la gent. Fa molts quilòmetres entre Masdenverge i Amposta. És la seua faena. Escoltar-lo, dialogant amb els xiquets que prepara per a rebre la comunió i els xiquets molt contents de respondre-li els diumenges les seus preguntes.A mossèn Milton no fa gaires dies se li va mor sa mare. Per a ell era una persona molt estimada. Pel que jo sé, ella va ser la impulsora perquè mossèn Milton avui sigue capella. Ell és fill de Colòmbia i sa mare va morir a Colòmbia. Dona molt culta, molt religiosa, ella era mestra. Moltes persones colombianes segur que tenen un gran dol per la mor de la mare del nostre capellà. Tenia cinc fills i mossèn aquí té a sa germana i a son pare, qui els diumenges va a missa. És un home seriós i amable. Ara ha viscut la pèrdua, amb només 73 anys, de la seua dona. Al senyor Gómez, saludeu-lo... És molt amable.No us penseu que mossèn fa poc que ha arribat de Bo-gotà. Ja fa anys que és capellà de la diòcesi de Tortosa. Ha estat capellà a Garcia, La Figuera, Vinebre, Torre de l’Espanyol, Ascó i Móra d’Ebre. Segur que coneix els bons vins, perquè tots són pobles de bon vi. Durant els nou anys que ha estat trepitjant aquelles vinyes, de ben segur que també coneixerà el ‘mostillo’. Mossèn Milton, vostè ha donat sepultura a molta gent del po-ble de Masdenverge en molt poc temps i sap el que és una pèrdua d’un familiar, Aquí, gairebé setmanalment teníem algun difunt, gent molt apreciada. Vostè té un

bon cor i quan hi ha una defunció, en acabar la missa, personalment els dóna la mà per a acompanyar-los en el seu dolor. Per molts anys que el tinguem entre na-tros. Ell es veu content de ser el nostre capellà i natros de vore’l cada diumenge.Flora Núñez Martínez nació el 9 de abril de 1939, en la localidad de Acacos, Colombia, hija de una familia destacada por su amor a Dios y a la santísima virgen María. Desde los 15 años ejerció con dedicación la profesión del magisterio y posteriormente se licen-ció en ciencias religiosas en la Universidad Javeriana de la ciudad de Bogotá. Contrajo nupcias con Eliécer Gómez Calderón en el año 1959, tuvo 5 hijos y 5 ni-etos. Después de jubilarse del magisterio vivió junto a su esposo en Bogotá, Colombia. Desde el año 2004 fue una mujer muy generosa, entregada a su familia y a la religión católica que profesó desde muy pequeña. Falleció en la ciudad de Bogotá a los 73 años, el día 22 de febrero de 2013. Descanse en paz.

24 De bona llei

DECLARACIÓ DE LA RENDA 2012

Com cada any durant estos mesos hi ha una mal de cap generalitzat en la majoria de persones: “He de fer la de-claració de la renda!”

Este escrit pretén que fer la declaració de la renda no es face tan costa amunt a partir de l’explicació d’alguns dels punts més important o modificats.

En primer lloc, cal tindre present que l’autoliquidació de la declaració de l’IRPF es pot presentar per via telemàtica o telefònica des del 24 d’abril fins a l´1 de juliol i per via presencial del 6 de maig fins a l’1 de juliol.

A l’hora de fer la declaració, el primer que cal tindre en compte són els ingressos percebuts, principalment els derivats del rendiment del treball i del capital mobiliari i immobiliari. Els rendiments econòmics els deixarem de banda perquè són més complexos i em farien falta mol-tes pàgines per a poder explicar-ne totes les especifici-tats.

Els rendiments dels treball són totes les compensacions —tan se val la seua denominació o naturalesa— dineràries o en espècies que es deriven, directa o indirectament, del treball o de la realització laboral i que no tinguen caràcter de rendiments d’activitats econòmiques. En són un bon exemple els sous o salaris, les prestacions per atur o les

prestacions percebudes dels plans de pensions, entre al-tres. Resten exempts d’esta consideració alguns ingres-sos com ara algunes prestacions de la Seguretat Social, algunes beques o una part de la indemnització per aco-miadament, entre altres.

A la suma d’estos ingressos, hi apliquem tota una sèrie de deduccions i reduccions. A tall d’exemple, es consi-deren despeses deduïbles —i que, per tant, es podran restar dels rendiments del treball obtinguts— les cotitza-cions a la Seguretat Social o a mutualitats obligatòries, les quotes satisfetes a sindicats o a col•legis professio-nals, entre altres. Un cop aplicades les deduccions de les despeses que estableix la llei, es procedirà a minorar la quantia restant en funció del rendiment net obtingut. A part de la reducció general, n’hi ha unes altres per a supòsits especial com ara els treballadors discapacitats o els treballadors actius de més de 65 anys, entre altres. Els rendiments del capital són totes les utilitats o con-traprestacions—tan se val la seua denominació o natu-ralesa— dineràries o en espècies que es deriven, directa o indirectament, d'elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongue al contribuent i no es troben afectes a activitats econòmiques realitzades pel contribuent. Es divideixen en dos tipus:

1. Rendiments del capital immobiliari: són els ingressos provinents de béns immobles —tant rústics com a ur-bans— o de drets reals que recaiguen sobre els mateixos

25De bona llei

que no es troben afectes a activitats econòmiques realit-zades pel contribuent. Sobretot, es tracta dels ingressos procedents dels arrendaments i dels subarrendaments d’immobles.

En estos rendiments del capital, igual com passa amb els rendiment del treball, hi ha tota una sèrie de despeses deduïbles i també s’hi aplica una reducció. Es consi-dera que són despeses deduïbles de les quantitats per-cebudes les necessàries per a la seua obtenció, així com les quantitats destinades a l’amortització de l’immoble, sempre que responguen a la seua depreciació efectiva. En serien un bon exemple les despeses deduïbles per la conservació i la reparació de l’immoble.

Quant a les reduccions, la més rellevant és quan l’immoble arrendat es destina a habitatge. En este cas, el propietari es pot deduir el 60% dels ingressos percebuts i, fins i tot, podria arribar al 100% si l’arrendatari te entre 18 i 30 anys i els seus rendiments del treball són superiors a l’IPREM.

2. Rendiments del capital mobiliari: són els ingressos provinents dels béns restants i dels drets dels quals sigue titular el contribuent i no es troben afectes a ac-tivitats econòmiques realitzades pel contribuent. En estos supòsits, es podran deduir exclusivament els d’administració i dipòsit de les accions o participacions que representen la participació en fons propis d'entitats, sense que resulte admissible la deducció de cap altre concepte de despesa.

Un cop calculats tots els rendiments i desprès d’haver-hi aplicat les corresponents deduccions, reduccions i gravà-mens, hi ha tota una sèrie de deduccions generals. Les més habituals són:

Deducció per inversió en habitatge habitual: esta deducció resulta aplicable en els supòsits següents :- Adquisició o rehabilitació de l’habitage habitual.- Construcció o ampliació de l’habitatge habitual.- Quantitats dipositades en comptes habitatge.- Obres o instal•lacions d’adequació de l’habitatge habitual per raó de discapacitat.

Deducció per donatius: donen dret a una deducció del 25% de l’import, els donatius, donacions i aportacions fetes a unes determinades fundacions i associacions.

Deducció per lloguer d’habitatge habitual: els con-tribuents es podran deduir fins a un màxim 9.040 euros anuals pel lloguer del seu habitatge habitual.

Deducció per obres de millora en l’habitatge: les obres que permetien beneficiar-se de la deducció són única-ment les que tinguin per objecte:- La millora de l'eficiència energètica, la higiene, salut i

protecció del medi ambient, la utilització d'energies ren-ovables i la seguretat dels edificis.- Les obres d'instal•lació d'infraestructures de telecomu-nicació que permeten l'accés a Internet i a serveis de tel-evisió digital en l'habitatge habitual del contribuent.

Deducció per comptes estalvi–empresa: els contribuents podran aplicar una deducció per les quantitats que es dipositen en entitats de crèdit, en comptes separats de qualsevol altre tipus d'imposició, destinades a la con-stitució d'una empresa nova.

Finalment, cal destacar tota una sèrie de deduccions de caràcter autonòmic. En el cas de Catalunya, les més destacables són:

- Per naixement i adopció d’un fill: es podrà deduir fins a 300 euros.- Por donatius a entitats que fomenten l’ús de la llengua catalana: es podrà deduir fins a un 15% de les quantitats donades, sempre que complisquen el requisits legalment establerts.- Per donatius a entitats que fomenten la investigació científica i el desenvolupament i la innovació tecnològica: es podrà deduir fins a un 25% sempre que es complisquen els requisits.- Pel pagament d’interessos del préstec per als estudis de màster i doctorat: es pot deduir la totalitat dels interessos abonats.- Per a contribuents que s’hagen quedat vidus: es podran deduir de 150 a 300 euros en funció de les càrregues que tinguen.

C/ POU, 4143878

MASDENVERGETEL. : 977 718 808MÒBIL: 615 393 585

EXCAVACIONSJ.J.

PANISELLO

26 Les nostres mascotes

QUAN CAL TELEFO-NAR D’URGÈNCIES AL VETERINARI?

Tot el que us exposaré a continuació són alguns dels senyals més freqüents que poden indicar l’existència d’un problema mèdic greu per a la salut de l’animal. Telefoneu immediatament al servei veterinari de guàrdia si noteu:

Pautes generals

-Qualsevol problema que persistisca més de 24 hores.-Qualsevol problema que empitjore en poques hores.-Qualsevol problema associat a pro-blemàtiques sistèmiques com ara disminució d’activitat vital o letargia, disminució de la gana, debilitat i fe-bre.-Temperatura corporal, inferior a 35°C o superior a 40°C.-Qualsevol indicació en què estigue afectat més d’un sistema corporal (neurològic, urinari...).

Problemes gastrointestinals

-Vòmits freqüents o diarrea que tinguen com a resultat la pèrdua de grans volums de líquid.-Incapacitat de beure o d’empassar-se l’aigua.-Sang o material negre (sang digeri-da) al vòmit o a la caca.-Més de tres o quatre episodis de vòmits o diarrea en poc temps i, so-bretot, en animals de més de 7-8 anys.-Sospita d’ingestió de substàncies o materials estranys (escombraries, joguets, pedres...).-Sospita d’enverinament (productes químics domèstics, verins mata-rates o matacaragols, anticongelant, mossegades de serps o d’insectes...).

Hemorràgies

-Hemorràgies en qualsevol cavitat orgànica: nas, boca, anus, orelles.-Hemorràgia en una contusió cutània, especialment a la pell de la zona ab-dominal.-Hemorràgies que no es poden aturat amb pressió.

-Quan cregueu que la pèrdua de sang ha estat excessiva.-Debilitat, dificultat respiratòria o poques ganes de moure’s desprès d’un episodi hemorràgic.

Cops, contusions, atropellaments...

-Fractura d’una extremitat.-Articulacions inflamades o doloroses amb coixesa.-Inflamació dels coixinets plantars que persisteix més de 24 hores.-Paràlisi d’un o més membres.-Inflamacions de tots tipus que no re-meten en 24-48 hores.

Altres emergències

-Traumatismes de qualsevol tipus.-Mossegades de qualsevol altre animal (gossos, rates, gats, raboses, serps...).-Dificultat a l’hora d’orinar o no poder orinar (en especial en gats).-Inflamacions oculars de qualsevol tipus.-Dolor intens, de qualsevol tipus, que incomode molt o face cridar l’animal.

27Club de futbol

A PUNT D’ACABAR LA TEMPORADA......I tant l’equip femení com l’aleví estem duent a terme un final de temporada d’allò més espectacular. D’una banda, les noies, tot i continuar en els últims llocs de la classificació, han aconseguit uns resultats que han estat dels mi-llors de la temporada. De l’altra, els alevins continuen imposant la seua quali-tat en tots els partits que juguen. Així sí, a falta de dos jornades per al final tot està tan obert que hi ha quatre equips que podrien proclamar-se campions. Anem a pams, però. Des de l’últim BIM, l’equip aleví entrenat per Manolo Borrego ha jugat un total de set partits, dels quals n’ha guanyat sis (dos a casa i quatre fora) i n’ha empatat un (a fora). En concret, hem guanyat contra la Rapitenca (4 a 1), l’Ametlla (1 a 10), la Sénia (2 a 7), el Santa Bàrbara (5 a 0), el Campredó (0 a 6) i el Perelló (2 a 8), amb 40 gols a favor i només 6 en contra; el partit empatat va ser a fora contra l’Ulldecona (3 a 3, amb gol en contra a l’últim minut). A més de ser l’equip màxim golejador amb 143 gols i el segon menys golejat amb 55 gols, l’equip ha guanyat molta seguretat en defensa i encaixa molt pocs gols.Ara, l’equip té al davant dos partits claus per a aconseguir proclamar-se cam-pions, tot i que, sigue quin sigue el resultat final, si tenim en compte el joc de tota la temporada, val a dir que som de llarg l’equip que millor ha jugat. El primer partit dels dos és l’11 de maig contra el Roquetenc a casa i l’últim, el dia 18 a casa del Remolins, a hores d’ara tercer classificat. Només depenem dels nostres resultats... per tant, si som capaços de guanyar tots dos partits, l’equip acabaria en la posició més alta de la taula classificatòria.

Golejadors alevins

Àxel Panisello 57 Aitor Cardona 3Izan Arribas 27 Noemí González 1Dídac Tena 25 Jordi Ferreres 1Èric Borrego 14 Martí Garcia 1Josep Mora 9 Valentí Esterlich 1Kevin Troncho 3

Per la seua banda, l’equip femení està situat en l’antepenúltima posició a la lliga. El conjunt té molts alts i baixos, alternant partits molt bons amb altres de molt dolents. Boni Picón segueix entrenant dur perquè les noies se superen dia a dia, fet que s’ha vist reflectit en la gran mi-llora experimentada per l’equip des de l’inici de temporada. Des de l’últim BIM, l’equip ha jugat sis partits (el que s’havia d’haver jugat el 4 de maig con-tra l’últim classificat, el Ginestar, es va haver de suspendre), dels quals n’ha perdut tres, n’ha empatat dos i n’ha guanyat un. La jornada 21 l’equip va empatar a fora contra l’Aldeana, 2 a 2, amb gols de Tània i Yasmina López Campos. De fet, l’Aldeana va haver de remuntar el marcador perquè el Masdenverge s’havia avançat per un 1 a 2. La jornada següent vam jugar a casa contra l’Alcanar. Tot i ser dos equips d’un nivell paregut, l’Alcanar es va imposar per un clar 2 a 5, amb gols per part del Masdenverge de Yas-mina López i de l’Alcanar en pròpia porta en els últims minuts del partit. Les nostres jugadores, una volta encaixat el segon gol, van abaixar els braços. La jornada 23 vam desplaçar-nos fins a Móra d’Ebre, on l’equip va aconseguir el triomf més gran de tota la temporada, amb un 3 a 6 a favor, amb gols de Mercè Esterlich (1), Andrea Temprado (1) i Tània López (4). Tothom estava molt satisfet amb la faena feta i les jugadores contentes per la victòria. El partit següent va ser el derbi per excel•lència, contra el Santa Bàrbara; malauradament, van perdre per un exagerat 5-0, sobretot si tenim en compte la mala sort que arrosseguem en al-guns partits. L’Emma, la portera, es va lesionar i va ha ver de ser substituïda per la Yasmina, que tot i fer una gran actuació no va poder evitar la golejada. L’equip va estavellar una pilota al pal i va perdonar algunes oportunitats clares de gol, entre les quals un penal que va entrar però que l’àrbitre es va encarregar d’anul•lar. Vaja, tot un poema! Després d’una jornada de descans, el 20 d’abril vam tornar a jugar a casa, ara contra el Gan-desa. El resultat final va ser d’1 a 1, amb tots dos gols a les acaballes del partit. El Gandesa es va avançar en el marcador a falta de dos minuts perquè s’acabés el partit, però la San-dra Gonzalez va marcar un gol al minut 60 que va permetre igualar el partit. La jornada 27 vam desplaçar-nos al camp del líder, la Cava, on vam perdre per un resultat de 7 a 2. D’una banda, tot i perdre, la derrota no va ser tan gran com podria haver estat davant del líder i, com a contrapunt i aspecte a favor de l’equip, vam ser capaços de marcar dos gols, obra de Naomi Pérez i Maria Bel. Tot i la mala ratxa, les noies del femení segueixen amb ganes i il•lusió per jugar i aconseguir bons resultats.

C.F. Masdenverge

28 Club d’escacs

LOTERIA EUROMILIÓ

Dos vegades l'any, el Club d'Escacs Masdenverge participa en el sorteig de la loteria Euromilió. La passada aposta es va acabar al principi de març i van tocar-nos alguns premis molt menuts que no arriben a superar els 50€ (a repartir en-tre les 500 participacions, és ben poca cosa). Al mes d'abril i fins al principi d'agost hem tornat a fer 500 participacions. Qui vulgue participar-hi novament, pot vindre qualsevol dis-sabte a la tarda a la seu del club d'escacs a comprar-ne. Si més no, estem dins del “bombo” i qui sap si algun dia tenim un cop de sort.

II OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE – TERRES DE L'EBRE SUB-2200

Ja tenim a tocar la segona edició del torneig d'escacs II OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE. El grup de treball està enllestint els últims detalls perquè puguem dis-frutar d’un bon torneig d'escacs i consolidar-lo dins dels tor-neigs d'estiu. És una faena que vam iniciar gairebé en acabar la passada edició, l'octubre de l'any passat, i que poc a poc hem anat tirant endavant.El tema de la publicitat és molt important, motiu pel qual des del principi de l'any s'estan repartint díptics en els tornejos en els quals participem o que tenim pel voltant. A més, tam-bé s'està fent publicitat a través de la pàgina web del torneig.

L'edició d’enguany tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de juny i pre-sentarà algunes diferències importants respecte de l’edició passada:- El club posa a disposició de tots els jóvens, a dos monitors titulats, per a què un cop acabades les partides les analitzen individualment i col•lectiva. Volem que s'aprengue com més millor, tot rendibilitzant el temps invertit.- Increment dels premis en la mesura de les nostres possi-bilitats.- Interessant conferència sobre temes dels escacs en l'educació.- Dos sortides a espais d’interès natural i moltes altres novetats.

Tot plegat, pensem que estem fent una bona faena que es-perem tingue la seua recompensa amb una bona i nodrida

participació, especialment per part de jugadors del territori. De moment, a dos mesos vista, ja hem doblat el nombre de participants de l'edició anterior.

QUÈ SÓN ELS ESCACS?

És difícil definir què són els escacs, ja que abracen molts camps. Són esport, joc, ciència, art, cultura i educació. Totes les facetes ens acaben servint per als nostres objec-tius acadèmics i pedagògics. Ensenyar a pensar és la fi-nalitat bàsica de la pedagogia i de tots els bons sistemes d'ensenyament... i els escacs són un mitjà ideal per a la con-creció d'estos objectius.

Els escacs són per als xiquets un entreteniment noble de l’intel•lecte, un objecte cultural, una ciència amb innombra-bles facetes per descobrir, un instrument eficaç en l'educació de la personalitat. La pràctica del joc dels escacs constitueix una manera específica de funcionament de la intel•ligència infantil que forma part del seu procés d'adaptació a la realitat.

Els jocs creen motivació en l'estudiant, clarifiquen conceptes i processos difícils, ajuden en l'aprenentatge social i en la integració de diversos processos de capacitat. Els jocs són prou flexibles per a satisfer diversos objectius educacionals alhora. Són actius i participatius. Aporten integració i interacció dins del grup.

Els escacs tenen un enorme potencial educatiu i formatiu perquè poden actuar com a catalitzador d'un important nombre d'aspectes de caràcter psicològic, de formació de la personalitat. Ja des que comença a moure les peces, el xiquet —gairebé sense adonar-se'n— comença a pensar, a captar idees.

La pràctica dels escacs ajuda considerablement en el procés evolutiu mental del xiquet. Augmenta la capacitat de càlcul. Desenvolupa el raonament lògic, estimula la imaginació creadora, enforteix la concentració mental, contribueix no-tablement a formar l'esperit de recerca i d'inventiva, activa el dinamisme de la memòria, desperta i aguditza el sentit crític, i crea hàbits positius en l'esfera del pensament: dis-ciplina mental, raonament, memòria, investigació, anàlisi, síntesi.

29Club d’escacs

Les investigacions demostren que els escacs milloren la creativitat, l'èxit acadèmic, la resolució de problemes, ajuda a l'enriquiment cultural, el seu ensenyament metodològic s'incrementa el coeficient intel•lectual en els xiquets i les xi-quetes de qualsevol nivell socieconòmic. Els escacs són un factor important en la formació de la voluntat infantil.

Imposa al xiquet una disciplina atractiva i agradable. El xi-quet descobreix la seua capacitat per a resoldre per si mateix una determinada situació al tauler, adquireix un comença-ment de confiança en les seues pròpies forces. L'ajuda a as-sumir actituds pròpies i l'estimula en gran manera per a altres temptatives. Ensenya a controlar els impulsos, a no prendre decisions precipitades, a pensar abans de fer les coses. Els escacs temperen l'esperit, fan que el xiquet arribe a enten-dre que el seu treball és productiu tot i que pugue perdre. L'ajuda a entendre els conceptes de voluntat i constància. La competència del joc esdevé una cosa positiva, un afany de superació personal.

Els escacs faciliten la formació d'actituds positives, millora l'autoestima, exercita l'habilitat per a la gestió del temps, ajuda a la planificació, ajuda a enfocar l'atenció dels xiquets i mostra que l'estudi i el treball mental dur condueixen a la millora i l'èxit, ensenya a ser més precís en les pròpies au-toavaluacions i d'esta manera els permet controlar els seus propis progressos i marcar-se metes.

Els escacs són una eina fonamental per al creixement intel•lectual de l'ésser humà. Es recomanable aprendre’n du-rant la infància per a estimular la bona comprensió de lec-tura, així com elevar el rendiment escolar. Per tant, es tracta d’un camí que obre futur perquè permet:

- aplicar coneixements matemàtics en els diferents movi-ments de les peces.- emprar estratègies de lectura, recerca, selecció i organitza-ció de la informació.- estimular els xiquets perquè aprenguen a expressar el que senten i pensen.

Club Escacs Masdenverge

Juguen blanques i guanyen

Juguen blanques i guanyen

Juguen blanques i fan taules

30 Club Patí

I TROFEU D’INICIACIÓ CIUTAT D’AMPOSTAEl segon cap de setmana de març es va celebrar a Amposta el I Trofeu d’Iniciació Ciutat d’Amposta, organitzat per la Fede-ració Catalana, en què van participar clubs d’arreu de la província. El nostre club va acudir a la cita com en anys anteriors.Segons el nivell i la categoria, algunes patinadores van com-petir en dissabte i unes altres en diumenge. Vam estar tots molts contents —entrenadores, pares i Junta— pels resultats obtinguts, tenint en compte que el nivell era alt i que el nom-bre de participants a cadascun dels grups era elevat.De les més menudes fins a les més grans van pujar al podi un total de sis xiquetes en la modalitat d’individual.Categoria Prebenjamí A: 1a Gemma Torta Roig / 3a Irina Gisbert PitarchCategoria Aleví B: 3a Anna Andreu Torta Categoria Infantil A: 1a Eva Torta Roig Categoria Cadet A: 1a Genu Esterlich Garcia / 3a Anna Maria Juan Hierro Des de la Junta volem felicitar a totes les patinadores en ge-neral i, en especial, a les guanyadores i a les entrenadores per-què pensem que estan fent la faena ben feta.La veritat és que vam marxar de vacances de Pasqua molt contents i satisfets.

La Junta

JOCS ESCOLARSEl dia 9 de març, les nostres patinadores van participar a la població d’Alcanar en els Jocs Escolars de Patinatge Artístic, organitzats pel Consell Comarcal del Montsià.Un cop arribats vam haver d’esperar bastant perquè no ens havien avisat que la competició s’havia endarrerit. A més, a això cal afegir que enguany ha estat l’any en què hi ha partici-pat menys clubs dels pobles veïns (en total vam participar-hi tres clubs), la qual cosa ja comença a ser un motiu de reflexió important. Des de la Junta pensem que la davallada en el nombre de participants, malgrat la crisi, és perquè s’ha apujat la quota d’inscripció de cada xiquet en cinc euros. No ha estat així, però, pel que fa a la qualitat dels trofeus, els quals, en com-paració amb els de l’any passat, han estat d’allò més ridículs.De fet, creiem que estes no són maneres de fomentar l’esport entre els més jóvens, sobretot venint com ve d’un organisme oficial. I això encara no és tot: més endavant haurem d’afegir tres euros més per xiquet per a poder competir al campio-nat territorial de clubs entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià.Un altre motiu que podria explicar una participació tan baixa és que la setmana anterior als Jocs Escolars algunes patina-dores van tindre exàmens o proves per a pujar de nivell... i la setmana després dels Jocs ja sabíem que es faria el Trofeu d’Iniciació Ciutat d’Amposta.Des de la Junta, però, ens demanem: Per què es paguen tants de diners per a un sol dia de competició? A qui competeix de-cidir les dates? Pot ser caldria mirar el calendari de la Fede-ració? Es podrien posar d’acord Consells Comarcals i Federació, per exemple?. És normal que hi haja tants d’esdeveniments propers en el temps?Tot i així, les xiquetes van donar tot el millor d’elles mateixes i van fer tot el possible perquè el número del Xou de Rio —for-mat per setze patinadores des de les més grans fins a la més menuda de vuit anys— sortís rodó. Enguany les més menudes del club (d’edats fins als sis anys) també van participar als Jocs Escolars amb el grup de Xou de les Barrufetes. Tots dos grups es van classificar per a la Territorial del Baix Ebre i Montsià que se celebrarà el mes de maig.Pel que fa a la participació en individuals el nostre club, van obtindre els resultats següents:•Categoria Juvenil: 1a Anna Ma Juan Hierro•Categoria Cadet: 1a Genu Esterlich García•Categoria Infantil: 1a Eva Torta Roig•Categoria Aleví A: 1a Anna Andreu Torta / 2a Rosa Esteban Esquerré / 3a Júlia Arasa Tena•Categoria Aleví B: 2a Yanira García / 3a Romina Zambrano•Categoria Benjamí A: 1a Anouk Vizcarro Tomàs / 2a Gemma Torta Roig / 3a Nàdia Arasa•Categoria Benjamí B: 1a Ivette Esterlich•Categoria Pre-Benjamí A: 1a Irina Gisbert Pitarch•Categoria Pre-Benjamí C: Vera Haynes•Categoria Barrufets C: 1a Brenda Esquerré / 2a Aroha TronchoPràcticament totes les patinadores van pujar al podi i van marxar cap a casa més contentes que un gínjol. Per sort, la ca-nalla no pensa com els grans, però la Junta vam comentar que l’any que ve igual és el nostre Club el que no participa ens uns Jocs Escolars del Montsià, però no perquè trobem que siguen menys importants.

31 Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J.Jesús Tomàs Reverté)

HORITZONTALS

1. Cost. Llàntia. 2. Sobirà. Consonant. Punt cardinal. 3. Vocals dèbils. Resultat de pesar. Nom de lletra.4. Consonant. Lloc a cobert del vent. Vocal. 5. Plaça de professor en una universitat. 6. Nord. Empassar-se sense mastegar. Consonant. 7. Costum. Tres peces del rotor. Infusió. 8. En matemàtiques, tercera potència. Vocal. Re-cipient sense anses. 9. Aliatge de ferro i carboni. Retrat.

VERTICALS

1. Flac. Clatell. 2. Que ha comès una culpa. Consonant. Utilitat o profit que es treu d’una cosa. 3. Expressió usada per a cridar l’atenció a algú. Peix. Anyell. 4. Vocal. Trencar, morir, esclatar. Consonant. 5. Prescripció facultativa. 6. Consonant. Donar calmants. Consonant. 7. Naip. Les tres bessones fan terror. Que porta utilitat, satisfacció o benefici. 8. Invertebrat de cos cilíndric. Vocal. Enter, sencer. 9. Salutació. Fruita.

32 La “contra”