Butlletí OFS Gener 2016

7/25/2019 Butllet OFS Gener 2016

1/16

1

BUTLLET DE LORDEFRANCISC SEGLARDE CATALUNYA

ofscat.jimdo.com [email protected]

El do de la fraternitat

Any 21 17 de gener de 2016 nm. 186
mailto:ofscat.jimdo.commailto:ofscat.jimdo.commailto:[email protected]:[email protected]:ofscat.jimdo.com


2/16

2

DEMANO DISCULPES...

S. Abans de comenar ja us estic demanant perd. Per s que scmolt conscient del que vull escriure. Aquest any per Reis m'he"emp...at" (hi caben dos farcits en aquest entrep de lletres, poseu-hi elms gros i l'encertareu millor. Ara far una buidada i caur sobre vosal-tres per no vull consentir que s'insulti el Nadal. I ms, el Nadal tal icom nosaltres el concebem, la vivncia de l'entranya mateixa del seusignificat est prenyat d'arrels franciscanes.

Ja em va passar amb el pessebre de la plaa de Sant Jaume deBarcelona; desprs les rues carnestltiques, absurdes i penoses d'allbaix de la part de Valncia. Finalment la "cavalcada" de Madrid. No tip,

no... Fart. Ja n'estic fart. I aix no us ho escric com a un carca recalci-trant ultradefensor de les arcaiques i velles tradicions. Ni moltssimmenys. Aix us ho dic com a cristi. Un cristi que se sent orgulls delllegat i dels usos i costums que la seva fe, la seva Esglsia, els fills dela seva Esglsia, els batejats, que al cap i a la fi sn els seus germansen el Pare, han deixat com a vivncia, tradici, histria, folklore i sobre-tot espiritualitat. I tamb, pel que em queda encara d'orgull francisc, jaus ho he dit que la manera d'entendre el Nadal dels cristians de arreu

s amarat de la nostra tradici franciscana. A ms, la cavalcada surt delpoble cristi no dels rituals.

Les cavalcades de Reis cada cop les trobo ms un primer assaig dela Rua de Carnestoltes que un fet nadalenc. A voltes no semblen ni unassaig sin la mateixa rua de carnestoltes. I falta molta dignitat reial.Seriositat, caldria una mica ms de seriositat perqu crec que ens hi ju-guem molt.


3/16

3

Capgirar les tradicions seculars, siguin quines siguin, en favor de latendenciositat, dels criteris poltics, de les ideologies, en ares d'un pro-gressisme que no acabo d'entendre, no noms no porta enlloc, pot ge-nerar, de fet ja ho est fent, un flac favor a la convivncia. Cada copque en b d'uns interessos creats intentem generar quelcom augmen-ten les distncies i es separen posicionaments de convivncia.

Em preocupen tamb els infants. Ja ning no pensa en l'encant, enla illusi, en el desfici dels ms petits que encara tenen, grcies a Du,el cor que els hi s propi. Cor de nens. I estem convertint la cavalcadade Reis en un criat, en un lacai de no s quines intencions per que jono les veig netes. Als infants no els tenim en compte per a res. Els igno-rem. Les cavalcades sn una pluja de despropsits manllevats pelsadults quan hauria de ser tot el contrari. Els adults haurem de ser ser-

vidors dels ms petits i utilitzem els petits per a servir-nos i per a servirles nostres passions de les que ells no en tenen cap culpa. I els escan-dalitzem. I ja sabeu tot el que diu l'Evangeli al respecte d'aquells queescandalitzi a un d'aquests petits.

I em sap greu que la catapulta usada, en aquest cas, sigui quelcomque es deu a l'Esglsia i a la fe i es pretengui girar contra la fe i contrala cultura cristiana, doncs alguna cosa bona deu haver fet la cultura cris-tiana.

M'han tocat els nassos. S. I encara no us dir tot el que penso. Pe-sen en mi, grcies a Du massa pressions, sobrevingudes de la tradicifranciscana que m'obliguen a la caritat. I encara tenen efecte en mi elsconsells de les Admonicions de nostre Pare. Que si no...

Joaquim Recasens,ofm


4/16

4

Fraternitat de Tarragona: Resum de lltima reunide lany 2015

Ens va sorprendre la fora i bona voluntat del nostre assistentP. Mag Set que, tot i la seva feblesa fsica, va fer mans i mane-gues per recollir a la Residncia on viu, al nostre estimat JosepRamon Badia i portar-lo a la reuni. Tamb ens va portar els lli-bres que vrem encarregar a la Montserrat per a poder comenarel proper dissabte dia 2 de gener (la farem cada primer dissabtede mes). Ens vrem aplegar aix els cinc germans/es professos,En Josep Ramon, Conxa Touceda, Carmen Segura i Josepa Mar-

tn i jo mateix,Lesperana mai no sha de perdre, fins que ja no caldr espe-

rar ms que serem amb el Senyor. Aix van assistir com aspirants,Carme, Anna, Jordi i Jos i Maria Luca interessats a ingressar alOFS. Daqu la nostra comanda de llibres en castell i de mo-ment fem la reuni traduint-tho tot. Que no ens manqui mai ladisponibilitat dacollir els germans.

Preguem per la salut del P. Mag, que el Senyor ens el con-serv molts anys i us desitgem un bon Nadal i venturs any 2016.

Carles Altadill


5/16

5

Laltra benaventurana III

Us enalteixo Pare, Senyor del cel i la terra perqu heu amagataquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills

(Mt 11,25)s aix, el missatge de Du lentenen, sobretot, els senzills. Tantels inquiets que cerquen respostes a preguntes essencials de lanostra existncia, com els assedegats de la vida en lesperit; tam-b les persones que res es pregunten per viuen tan arrelats enel seu espai i temps que comprenen, com intutivament, la pro-funditat del nostre ser lligat a la divinitat. Per contra, els instruts,els poderosos o els de famlia noble (com expressa Sant Pau),normalment, estan tan centrats, immersos i satisfets dells matei-xos que no permeten que res de fora els distregui del que consi-deren el seu tresor. La penetraci de la crida de Du en aquestscasos es fa fora difcil. No hi ha ni necessitat ni disponibilitat, si-n negaci, opacitat i indiferncia. En la histria de la salvaci,des de lantiga aliana fins als temps de Jess, les persones queresponen als dictats de Du pertanyen, gaireb sempre, al primer

grup que hem descrit; sn persones obertes a acollir el missatgede Du, sempre purificador i transformador. Els segurs de si ma-teixos res no esperen ni escolten; prcticament no hi ha realitat nirevelaci que pugui fer canviar el seu cor.Per no desesperem, encara no sha dit la darrera paraula. Comel Sembrador que llena la seva llavor, no noms sobre la terrallaurada, sin tamb entremig de les roques, els esbarzers i pelmateix cam, Du tamb fa la seva crida als poderosos i lletrafe-

rits de la terra. En aquests casos, quan Du els vol fer sentir laseva paraula shade valdre de subterfugis potents, ha de produirun veritable daltabaix. I Sant Pau mateix ns un exemple, estudi-s i observant rgid de la llei judaica que noms entenia la sevaprpia interpretaci. Tamb era poders, doncs actuava en nomde lautoritati podia perseguir i fer desaparixer els que conside-rava infidels. Res necessitava de fora, es podia valdre dels seuspropis arguments i tenia poder per aplicar els seus criteris. La se-va idea de Du la creia ben formada i immodificable. Persona se-gura i fixada. Per Du decideix irrompre en la seva vida i ho fa


6/16

6

provocant una ruptura abrupta i fulminant de la seva continutat.Daquesta manera sobre lescletxa en el seu esperit que ha depermetre lescolta duna realitat diferent i Du se li fa present ilarrabassa.Tot esperant Nadal anem albirant la Presncia que va modificantla nostra existncia. Sabem que la nostra vida de creient s unconstant intercanvi, un flux entre la nostra realitat, la realitat vis-cuda en les altres vides que ens envolten i les Veritats eternesque en pocs dies veurem materialitzades en el plor dun petit in-fant, frgil i nimi. En aquest bescanvi dexperincies aprenem queel ms gran es fa insignificant i, per tant, noms des de la petitesa(senzillesa) podem tenir cabuda en els plans inclusius de Du.

Que aix sigui.

Maria Cambray i Amens

Pregar i estar amb els pobres. I respondre lacrida amb alegra

Osvaldo Doldan s frare caputx i viu al convent dArenys de Mar. Vanixer al Paraguai fa 23 anys i va crixer a Mallorca, on va conixer la


7/16

7

comunitat caputxina. El 30 de novembre del 2015 li van fer una entrevis-ta que capta molt b el sentiment francisc del Nadal.

Lentrevistem just quan anava a preparar el pessebre de la seva

comunitat, a les portes de lAdvent, per preparar el seu primer Na-dal com a frare.A labril vau celebrar la professi simple. Com es viu el Nadal desde la nova condici de frare? Pau i b. La professi va ser lanuncipblic de la meva voluntat de ser caputx, amb els vots dobedincia,pobresa i castedat, i lacceptaci per part de la comunitat. Per per a mi,la gran novetat en la vivncia del Nadal va venir quan el vaig viure perprimera vegada en comunitat, com a postulant.

Quina importncia t el Nadal per als caputxins?Els caputxins, com a part de la famlia franciscana, tenim molt present ladevoci que sant Francesc dAsss sentia per la Nativitat. Ell va ser elprimer en fer un pessebre vivent, a Greccio, per poder veure amb elspropis ulls la senzillesa del naixement de Jess. Restava corprs da-vant del misteri de l'Encarnaci, la humanitat de Crist. Per a FrancescdAsss, Nadals la contemplaci del Crist pobre.Quin sentit t la vida caputxina al segle XXI? Francesc dAsss voliaviure amb els pobres, els leprosos, els exclosos. I em sembla que man-

t tota lactualitat que els cristiansvisquem pobres amb els pobres. Elsfrares tamb intentem, malgrat les nostres mancances, observar la Re-gla de sant Francesc, que t com a cor l'Evangeli.Recentment, lEsglsiacatlica ha celebrat la beatificaci dels ca-putxins mrtirs del 1936. Qu ens aporta fer-ne memria? Per a mi,el gran testimoniatge daquests caputxins s que es pot respondre la vi-olncia amb el perd. Van estimar tant la vida que no els va fer por lamort. Entenc que no es tract de temeritat, sin de confiana, deixar el

seu dest a les mans de Du.Sou el membre ms jove de la comunitat, amb 23 anys. No hi hagaires joves interessats per la vida religiosa. Us preocupa? Jo donogrcies per la realitat que viu lEsglsia, pels qui vnen a missa,pels quisacosten a nosaltres. Encara que lEsglsia sigui pobra, Crist hi s iendono grcies. Estem en mans de Du, i no faig cabal del nombre.Les noves xarxes socials han introdut una nova manera de relaci-onar-se. En sou usuari? Jo tinc compte de facebook i twitter, que faig

servir sobretot per estar en contacte amb la famlia. Amb tot, tamb


8/16

8

mhan perms conixerpersones llunyanes i parlar-los de Du: senseles xarxes socials, no hi hauria arribat.Quins reptes teniu personalment de cara al futur? Ara em dedicoprincipalment als estudis i a la sagristia. El que em fa ms illusi s serfidel a la crida a la vida caputxina. Jo noms desitjo ser frare: pregar i

estar amb els pobres. I respondre a la crida amb alegria.

LLENGUATGE HUM A LHORA DE PARLARDE DU

La fe cristiana professa que hi ha una manera infallible de contactaramb Du i s la dedicaci amorosa als pobres de la terra. Aquest con-tacte podr ser percebut o no, per es donar sens dubte. Avui sacusaals cristians que no sabem parlar de Du. I s que de Du no sen parlab mirant els nvols ni contemplant-se a un mateix, ni repartint fuetadesmoralistes, sin mirant aquesta terra sofrent i utpica.P. Prini, en la presentaci que inicia el llibre dAntiseri, comena les se-ves reflexions sobre el llenguatge religis distingint entre dos tipus dellenguatge, o dos usos del llenguatge religis, distinci que pot ser moltillustrativa: Considero que, per a plantejar correctament el problema delllenguatge religis s important establir de bon principi la doble forma

que pot assumir: la que jo anomenaria del llenguatge religis directe iprimari i del llenguatge religis indirecte o secundari. El creienttant siexpressa immediatament la seva experincia individual de fe com siparticipa en el credo duna fe comunitria, parla a Du o dna testi-moni de la seva prpia fe davant els altres abans de poder parlar sobreDu. Hi ha un llenguatge sagrat i un llenguatge sobre el sagrat: el pri-mer t forma dinvocaci i testimoni (parlar a Du, anunciar la paraulade Du); el segon s la teologia i, en general, el conjunt de les cincies

religioses. Les estructures lgiques, de les que no pot prescindir capforma de llenguatge, sn molt distintes en les dues classes de llenguat-ge religis; per molts analistes cauen en lerror de pretendre que el se-gon, el llenguatge teolgic, s allable del primer i deu extreure signifi-cats de quelcom distint de lexperincia religiosa en que sexpressa:Quin sentit pot tenir, per exemple, la ms profunda i antiga tradici teo-lgica, la teologia negativa, fora de la referncia a lexperincia delabsolutament Altre? (p. 16).Per tant, segons aquestes observacions, es tracta de trobar una via quepermeti expressar no noms lexperincia quotidiana dels afers de cada


9/16

9

dia, ni de parlar de Du com una realitat ms del conjunt de la realitat.Es tracta, ms aviat, de trobar un llenguatge que:- respectant Du en la seva Divinitat i Subtilitat, permeti a lhome comu-nicar i expressar Du, parlar sobre Du.- s a dir, ha de ser un llenguatge que pugui fer Du accessible a

lhome, a tothome. Du no pot ser redut al totalment inaccessible, alradicalment i totalment Altre. Des dels dos focus anteriors podem con-cloure amb una altra frase dialctica: per a un cristi Du s la ms im-portant i la millor notcia que sens pot donar als ssers humans. I scomprensible el pensament de Pascal: Noms hi ha dues classes depersones a les quals un pot anomenar sensates: les que viuen per aDu perqu lhan trobat, o les que el busquen sense parar perqu enca-ra no lhan trobat. Per, alhora, Du pot ser una qesti dimportncia

relativa perqu la manera ms veritable destimar-lo s estimar el queell estima; i es va revelar en Jess dient: Du ha estimat tant el mnque ha donat el seu Fill nic perqu no es perdi cap dels qui creuen enell, sin que tinguin vida eterna(Jn 3, 16).

Ren H.Rodrigo, ofmcap


10/16

10

Benvolguts germans i germanes, PAU i B

Feli Any Nou a tots.

Durant aquestes festes de Nadal tots ens hem desitjat coses bones i fe-lices que encara ressonen en les nostres odes.Bon Nadal, Feli Any Nou, sn tpics tpics d'aquestes festes per d'al-guna manera tenen el seu perqu, puix que per als que creiem en Je-ss, nascut en Betlem, fill de Maria, l'esdeveniment de la seva nativitat,el Du fet carn, s el millor que ens ha pogut passar, el millor succs dela histria per a tota la humanitat.

En la plenitud dels temps (Gal. 4,4) Du Pare, segons el que ja teniadisposat en el seu pla de salvaci, ha complert la seva paraula. Ens ha

donat el seu Fill estimat nascut d'una Verge, Maria, per mostrar-nos elseu amor i la seva misericrdia d'una forma plena i definitiva..

Quin gran regal ens ha fet. Els bons regals perqu siguin bons no de-penen del seu valor econmic o d'una altra valoraci qualsevol, sinque depn sobretot de l'amor amb qu es donen. Solament fan bonsregals els qui estimen de deb. I com sabeu, Du no sap estimar d'unaaltra manera.

Estima de veritat, des del ms profund del seu cor; per aix ens ha re-galat el millor que t, que s el seu propi Fill. Aquest gran regal, peren-ne, omple el nostre cor d'una felicitat tan intensa que es desborda, i faque sigui compartit per tots i amb tots de forma tan senzilla i tan espon-tnia amb un somriure, una abraada sincera, amb el tpic tpic de BonNadal en el qual s'uneixen els cors en unbatec com.

Amb el regal del seu Fill, ens regala tamb la Vida Nova, i el temps perviure-la. Un nou any, el 2016 de la nostra era perqu el visquem plena-ment; perqu lomplim d'esdeveniments de vida autntica i plena de fe-licitat. Aquest any es l'any de la misericrdia, l'any de Du, que sempreha estat, s i ser misericordis.

Ens regala un nou any perqu puguem mostrar al mn que l'essnciade l'Evangeli s la misericrdia.


11/16

11

El Papa Francesc ha comenat aquest Any sant obrint la porta santa,

un any jubilar que s com un far, que illumina els drames del mn per-qu els veiem amb claredat, perqu ning no pugui ocultar i silenciar latragdia de la fam, i de les guerres i tots els desastres de la humanitat.

Tots nosaltres podem i hem de mostrar al mn el gran amor de Du, iviure la misericrdia que s fruit de l'amor que Du ha posat en els nos-tres cors com a llei suprema de tot creient. Aquella per la qual ens exa-minaran al final del cam: "Vaig tenir gana i em donreu de menjar, vaig

tenir set..."

Un any perqu tots, ateus i creients, puguem exercitar la misericrdia.En l'any de Du, Bon Any nou!!!

Una abraada ben forta.Miquel Campillo, ofmconv. Assistent

TROBADA FRATERNA POMPEIALA CONVIVNCIA: ALEGRIES I DIFICULTATS

El do de la fraternitat

Ponent Lluis Arrom, ofmcap.

El nostre Du Trinitari ens impulsa a estimar-nos els uns als altres. Je-ss no volia obrar tot sol: es va rodejar de deixebles i amics. Amb ellsformava fraternitat. s ben eloqent la pregria de Jess al darrer So-par: Pare, que tots siguin u, de la mateixa marera que Tu i Jo som u.


12/16

12

Aix tothom creur que Tu mhas enviat. Nosaltres vivim la vida fraternaformant Esglsia.

La Fraternitat implica estimar-nos amb un amor entranyable, s estar encomuni entre els germans. Sant Agust presenta el cel com una gran

fraternitat on cadasc rest admirat per la glria del seu germ. Aix, lanostra glria s la de laltre. El cel s el regne de la caritat, tot el contraride lenveja.

La Fraternitat implica relacionar-nos amb Jess amb els dotze apstols,que no eren pas dun mateix tarann. Els evangelis no amaguen pas elsconflictes que tenien entre ells. Per van anar aprenent a relacionar-se.El seu amor entre ells era conseqncia de lamor del Pare com. Van

fer vida fraterna perqu Jess els va cridar i reunir. De la mateixa mane-ra nosaltres. I hem de comptar amb les nostres febleses, dries i caigu-des, i no oblidar que tots som fet de la mateixa pasta...

La fraternitat no amaga de cap manera la realitat. El cor ens amagamoltes coses que dificulten la nostra vida fraterna. No es pot viure sen-se fe, sense estar adherits profundament a Jess, sense estar units aEll per la pregria i per lEucaristia. Quan a la fraternitat hi ha tensions,lEucaristia fraterna s ms seca. Ning pot no viure amb rancnies. Calreconciliar-se quan ms aviat millor.


13/16

13

La manca de minoritat s un perill en la vida de fraternitat. Tenim un Pa-re, que s el Pare de tots, origen i fi. Les picabaralles entre els germansfan mal i sembla que siguin inevitables, si no estem fermament units aCrist. Jess sescarrassa a presentar-nos la figura de linfant. Qui vulguiser el primer que es faci el darrer. Hem vingut a servir, no a ser servits.No es pot ser mund. Sta. Teresa deia a les seves monges que no par-

lessin mai de llinatges, que aix introdueix categories, i aquestes se-gueixen el mn. Jess renta el peus dels deixebles, com ho faria unservent al seu amo, i ho fa amb amor humil. Jess, que s ms que elsseus deixebles, sagenolla davant dells. T un amor diferent al del mn,descobreix un misteri profund en cadasc, i en cadasc reverencia elpoder de Du. Sant Francesc sabraa al leprs, o estima amb amor demare els seus companys. Per no es limita a aix: els estima perqu tun respecte per ells; t unes categories diferents al mn. Veu Du en

ells.La cortesia s germana de la caritat. No ens ha dalterar el pecat dunaltre, tampoc deixar-nos indiferents. Lhome fratern sofreix amb el ser-vei. Jess serveix no solament els seus germans ms propers, sin totala humanitat. Amor profund perdonar setanta vegades set, sense perd no pot haver-hi vida fraterna, no hi ha vida, s aigua estancada.Lactitud amb Judes s de perd constant, no el va posar en evidnciamai. Mai li va fer cap retret, ni els mateixos altres deixebles intuen el

paper que jugaria Judes. Lactitud de Jess amb els apstols, que sabiaque labandonarien quan vinguessin maldades. Jess pregunta a Peresi lestimava, quan sap que de moment encara no hi podia confiar gaire;per Jess confia en Pere. s un perd absolut.


14/16

14

Cal saber descobrir que Jess est al bell mig de la vida fraterna, ve-ient-lo en els germans i trobant-lo en la vida eucarstica i de pregria.El Serm de la Muntanya el comena demanant respecte en la paraula,en lactitud, en el comportament. Sn els mnims per la vida fraterna.Comena pel respecte a laltre. Desprs passa pel perd, per no judicar.No en sabem res de laltre per ms que ens pensem que el coneixem,

no es pot anar pel mn judicant. A ms, com a consell de mestre, quijudica i condemna, samarga la vida.

Cal ser generosos i capaos de compartir els bns terrenals i altres im-materials, com el temps, la companyia, lescolta, lajut, ..., s falta granestalviar-nos elogis al germ que els mereix. Hem de mostrar tot all debo que hi ha en laltre.

Sant Francesc vivia intensament la fraternitat, la vivia amb amor entra-nyable per a cada germ. El germ estima el germ com la mare estimael seu fill. Francesc sent goig en compartir les vivncies dels germans,es veu als primers temps, quan tots comparteixen un mateix ideal depobresa i humilitat.

Francesc porta aquesta fraternitat creada al voltant de Jess fins a lesobres de la natura, s la fraternitat en la que sapleguen les obres crea-des pel Pare: els germans que Du et dna sn el misteri de Du.


15/16

15

La felicitat, la tindrem quan arribem a estimar com Jess. Encara queprocurem viure la fraternitat en la terra com si visqussim al Regne, nopodem arribar a la joia de la vida fraterna sense passar abans per lamort. Sense el sofriment no hi pot haver resurrecci, sense esfor no hipot haver canvi. Sense la vida fraterna no hi ha Du, per s que notrobar Du sense estimar els germans, cal tornar a llegir la Carta a un

ministre. Aqu sindica quin s el teu cam per arribar a Du.

La vida benaventurada s la vida fraterna. I si Francesc va poder es-criure aquesta carta s que ell havia patit molt aquest tema i haviaaprs de perseverar quan ets ignorat.

Som com som i sempre estem en risc denfadar-nos amb el germ. suna matria a superar, s lesfor del que parlvem abans, el que ensportar a ser les persones noves que vol Jess.La vida fraterna s serfica, el seu amor no calcula, comenant perlamor total a Du. La mateixa regla tramet un amor a Du que ratlla labogeria. s lamor serfic, el que perdona limperdonable.s lamor als pobres que manifesten els almoiners, els germans predi-cadors, o els confessors. Son extraordinaris en el seu amor a Du.Cal entomar la realitat amb realisme, perseverana i humilitat.


16/16

16

AGENDA(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Dimarts 12 de gener,19,30h. Pregria organitzada per la Interfrancis-cana. El rostre de la Misericrdia. Plaa Universitat, 2. Barcelona.Dijous 14 de gener, 20h. Conferncia sobre Sant Agust dHipona, per

Miquel Oliveras. A PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1 bis. BarcelonaDiumenge 17 de gener, tercer diumenge.Fraternitat de Arenys, 9h. Pregria a la capella del Santssim, 9,15h

Assemblea amb el tema ADMONICI 23: La humilitat a crrec del Be-net Coll.11:00h Eucarista.Diumenge24 de gener, quart diumenge de mes.Fraternitat de Granollers (Bertrn)11h. Formaci inicial, La Regla acrrec de Josep M Garcia, ofs, 13h Eucaristia, 14h. dinar de germa-

nor,15,30h. Taller de la Regla, 16,30h. fitxa 3 a crrec de Wioletta.Dijous 28 de gener, 20h. Conferncia sobre Cincia i Mstica, per Da-vid Jou. A PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1 bis. Barcelona.Divendres 29 de gener, Pregria de Taiz, a la Cripta del Santuari dePompeia, Diagonal 450, Barcelona.Dilluns 1 de febrer, 18h, Pregria a Pompeia Grups.Dimarts 2 de febrer, La Candelera, patrona del Santuari de lAjuda,carrer Sant Pere ms baix 18, Barcelona. A les 9h: Benedicci de lesCandeles i Eucaristia, Visita Espiritual i Goigs, a les 12h: Pregria a laMare de Du i Cants, a les 20h: Litrgia de la Llum (Benedicci Cande-les) Missa solemne, concelebrada.Dimarts 9 de febrer, 19,30h. Pregria organitzada per la Interfrancis-cana. Clara dAsss, rostre de la Misericrdia de Du. Plaa Universi-tat, 2. Barcelona.Dimecres 10 de febrer, Dimecres de CendraDijous 11 de febrer, Conferncia sobre Sant Bernat de Claravall, perLloren Sagals. A PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1 bis. Barcelo-

na.Diumenge 21 de febrer, tercer diumenge.Dissabte 27 de febrer, 10h. Formaci OFS Catalunya: Adults en la fe,per Adelaide Barracco, (tercera Jornada). Al convent de les Clarissesde la Divina Providncia, Avda. Mart Pujol 68 de Badalona.Diumenge28 de febrer, quart diumenge de mes.

Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis, Barcelona 08006,

Tel. 93 217 41 08.

Butlletí OFS Gener 2016

Documents

Transcript of Butlletí OFS Gener 2016