Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana

del Canvi Climàtic: “Reaprofitar i reciclar del Canvi Climàtic: “Reaprofitar i reciclar del Canvi Climàtic: “Reaprofitar i reciclar del Canvi Climàtic: “Reaprofitar i reciclar

només depenen de la nostra voluntat”només depenen de la nostra voluntat”només depenen de la nostra voluntat”només depenen de la nostra voluntat”

número 4

any 19

desembre 2013

Editorial

Finalitza un any que ha sigut molt

important per a nosaltres: la Gene-

ralitat ens ha concedit el codi de

gestor de residus, cosa que acredi-

ta la nostra feina en la recollida

selectiva i posterior gestió del tèx-

til usat; hem estat presents en fires

i jornades sectorials al territori;

hem potenciat la xarxa de botigues de roba “second

hand”...

Al setembre vam inaugurar a Lleida l’exposició de fotos

que il·lustra l’aposta que hem fet per l’agricultura soci-

al. Hi vam escoltar el testimoni d’Elisa, de 39 anys, que

va explicar com de positiva era l’experiència de conrear

hortalisses a l’hort on l’entitat Punt Eco impulsa

l’horticultura terapèutica: “Des que hi treballo estic més

animada, tinc ganes de sortir de casa. I, a més, menjo

sa”. El seu testimoni és la millor recompensa i ens rea-

firma en la voluntat de donar suport a iniciatives que

produeixen aliments ecològics i a més generen oportu-

nitats per a persones en risc d’exclusió social.

Aquest compromís social s’uneix al nostre compromís

mediambiental, posat de manifest durant l’Humana Day,

un event celebrat a Barcelona on vam constatar que la

reutilització de roba redueix l’emissió a

l’atmosfera dels contaminants que hi intervenen.

Ara encetem 2014 amb la mateixa il·lusió i ganes que

les dels gairebé 26 anys que portem a Catalunya. I ho

fem amb noves idees per a potenciar el programa

d’agricultura social, per a continuar ajudant als munici-

pis i als seus serveis socials, amb noves campanyes de

recollida selectiva als comerços de proximitat... I és que

la roba serveix per a molt més!

Elisabeth Molnar

Directora General

Humana, la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Coope-ració de la Universitat de Girona (UdG) i Gauteng Organization of Community Arts Centers (GOMACC) participen en un pro-

jecte de cooperació i desenvolupament a Sud-àfrica

l’objectiu del qual constata que la cultura i les expressions

artístiques són una eina fonamental per a generar

possibilitats de feina als països del Sud i per a contribuir al desenvolupament de les comunitats. El projecte, que compta amb el cofinançament de la Unió Europea, s’anomena “Promoció i expansió de les capacitats de joves de 20 comuni-tats a Westrand i Durban per a millorar les seves habilitats de vida i contribuir positivament al desenvolupament comunitari a través de l’art i la cultura”.

El treball de tot un any es va poder veure l’estiu passat a Jo-hannesburg. La coordinadora de projectes de la Càtedra UNESCO, Gemma Carbó, explica: “La iniciativa arrenca grà-

cies a l’experiència prèvia d’Humana, que treballa des de fa temps a Sud-àfrica formant líders comunitaris.

“El projecte donava continuïtat a la tasca d’empoderament d’aquests joves per a què treballin per a les seves comunitats i aprenguin una sèrie de competències i capacitats a través de les arts i la cultura. El resultat ha estat fantàstic”, afegeix Car-bó, “la cultura té la gran força de garantir la sostenibi-

litat de qualsevol acció de cooperació i alhora ser un

recurs claríssim de superació de la pobresa”.

L’art i la cultura han demostrat que són una palanca potent per a facilitar el progrés de les comunitats implicades, en pro-moure la mobilització de més de 58.000 persones.

Des de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG afe-geixen: “Per a nosaltres ha estat una experiència fantàstica perquè hem contrastat d’una manera molt pràctica el nostre discurs teòric i d’investigació. El vincle amb entitats com Humana, que tenen experiència en el camp de la cooperació i l’educació, ha donat al projecte un to molt especial”.

Gemma Carbó, en la seva intervenció al seminari a Johannesburg.

FOTO DE PORTADA: El director de l'Oficina Catalana del

Canvi Climàtic va explicar a l'Huma-

na Day el treball que es fa des del

Govern per a mitigar els efectes del

fenomen.

Units amb la Càtedra Unesco

Lleida inaugura l’exposició sobre l’agricultura social

El regidor de Medi Ambient i Horta de l’Ajuntament de Lleida, Josep

Barberà, va inaugurar al setembre l’exposició fotogràfica “Les per-

sones i la terra, el primer”, que s’ha exhibit en diferents equipa-ments municipals de Lleida. La mostra, que constata l’impacte que té l’agricultura social sobre el territori i els ciutadans, està protagonitza-

da per usuaris de Punt Eco, una entitat lleidatana de responsabilitat social i ambiental centrada en l’horticultura terapèutica. A la inauguració, feta al centre cívic Pardinyes, hi van intervenir també

el responsable tècnic de Punt Eco, Marc Olomí, el responsable de

l’Oficina Tècnica d’Humana, David Vázquez, i una de les usuàries,

Elisa del Pino. “Iniciatives com aquesta són rellevants pel seu inte-rès en rehabilitar a les persones”, va afirmar el regidor.

L’exposició està formada per imatges en gran format que il·lustren el valor de l’agricultura social, és a dir, iniciatives del sector primari que tenen un impacte al territori i a les persones. Els punts forts del “social farming” són: genera llocs de treball per a persones discapaci-tades o en risc d’exclusió, són projectes viables i sostenibles, i aposta per la producció ecològica. Als horts de Punt Eco treballen diferents entitats locals, entre elles

l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics (Aspid) i l’Associació

Agrupa’t (persones que han tingut addiccions a diversos tòxics). Els usuaris hi treballen aspectes cognitius com la memòria, l’atenció o la planificació; físics com la força i l’equilibri; emocionals com l’autoes-tima, la satisfacció de recollir el què han conreat, i també incideix en aspectes de conducta.

L’agricultura social s’estén a tot el territori

Els projectes finançats per Humana durant el 2013, en el marc del programa d’agricultura social, recullen els fruits derivats de l’entusiasme i esforç dels participants.

Els projectes són els següents:

. SEO / Birdlife impulsa al Delta de l’Ebre el cultiu d’arròs sense maquinària. Ho ha batejat amb el nom “Arrosvolució 000”. .L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès gestiona un hort per a gene-rar un espai de relació entre l’escola bressol del municipi i el territori.

.L’Ajuntament de Valls impulsa un hort social que forma en el sector agrícola a residents locals en situació de risc social. .Verdallar és una empresa d’inserció laboral sense ànim de lucre que

distribueix productes ecològics a domicili. Part dels productes es con-reen a un hort del barri de Sarrià, a Barcelona.

.El Taller Jeroni de Moragas, de Sant Cugat del Vallès, conrea estèvia per a introduir-se en l’àmbit de l’agricultura social. .A Montblanc (Tarragona), l’Associació Xicòria gestiona uns horts socials destinats al conreu per a l’autoconsum de productes ecològics, amb persones derivades de Serveis Socials. .La Fundació Privada Onyar-La Selva (Girona) aposta per l’agricultura i l’alimentació ecològica per a mantenir llocs de treball per a persones discapacitades. .L’Associació d’Amics del Jardí Botànic forma i educa en treballs d’horticultura a un grup de persones en risc d’exclusió social.

D’esquerra a dreta, Marc Olomí, de Punt Eco; el regidor Josep Barbe-rà; Elisa del Pino, usuària d’Agrupa’t, i David Vázquez, d’Humana.

Usuaris d’Aspid amb les seves monitores, a l’hort de Punt Eco.

Encetem la campanya TU enCAIXES?

Humana enceta una campanya que busca la participació directa dels comerços de proximitat. TU enCAIXES? pretén involucrar als comer-ciants per a què instal·lin a l’establiment la caixa de recollida de roba i calçat (és de cartró resistent i té una capacitat de 30 kg). Els clients hi poden dipositar la seva roba usada. Els recursos generats amb la gestió del textil es destinen a projectes de cooperació i a crear llocs de treball. Segueix-nos a www.facebook.com/Humana.TUenCAJAS

@HumanaTUenCAJAS

Humana Day: compromesos amb el canvi climàtic Barcelona, Madrid i Sevilla van acollir entre setembre i octubre l’Humana Day, un esdeve-

niment que tenia com a lema “Our Climate,

Our Challenge” i els objectius del qual eren dos: sensibilitzar la població sobre la importàn-cia d’aturar les conseqüències del canvi climà-

tic i lliurar els IV Premis de Reciclatge Tèx-

til en reconeixement als municipis i entitats privades que més contribueixen al reciclatge de la roba usada i a la tasca social de l’organització. L’acte va comptar amb la presència, entre d’altres, del responsable de l’Oficina Catala-

na del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, que va afirmar que “el canvi climàtic pot ser una clau per canviar determinats comporta-ments i determinats models socials i econòmics, essencialment energètics, i evolucionar cap a una societat baixa en carboni, és a dir, un mo-del menys dependent dels combustibles fòssils i més recolzat en uns recursos més autòctons com les energies renovables”. “És important per a l’economia d’aquest país tenir en compte els fenò-mens del canvi climàtic, ser més eficients i assumir que hi haurà determi-nades coses que canviaran”, va assegurar i va afegir: “El clima no serà el mateix que el que hem tingut els anys anteriors. Hem de veure com ens adaptem a aquesta nova realitat, per exemple en la gestió de l’aigua, quin tipus d’agricultura ens pot anar millor, quins cultius s’adapten millor a un entorn més àrid, la gestió dels boscos i la massa forestal… Tots aquests elements fan que, des de diferents àmbits, el canvi climàtic es vegi cada cop més com un factor que, si no es tracta a temps, pot tensio-nar molt més una situació que en alguns aspectes ja són habituals al Mediterrani. Em refereixo a sequeres o incendis”. Samitier va citar al climatòleg Javier Martín Vide en assegurar: “Des de que t’aixeques fins que vas a dormir estàs prenent moltes decisions que tenen un determinat impacte. I totes són al teu abast, com ara aga-

far el cotxe o el transport públic, i tenen implicacions des de la contaminació local

a la mobilitat. Reaprofitar, reciclar o

no malbaratar són decisions quoti-

dianes que només depenen de la

nostra voluntat. Tots tenim una res-ponsabilitat i no em val que si els altres no l’exerceixen jo tampoc ho faig”. L’Humana Day es va celebrar uns dies abans de la publicació de les conclusions del cinquè informe del Panel Intergo-

vernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), entre les quals constata la mà de l’home darrera dels efectes del canvi climàtic, així com que la temperatura mitjana global de la superfície del planeta durant aquest se-gle augmentarà probablement 1,5 graus en relació amb la mitjana del període entre 1850 i 1900. La barrera dels 2 graus és el llindar màxim abans de pro-vocar una greu crisis ambiental. Aquest informe també conclou que l’atmosfera i

l’oceà s’han escalfat, les quantitats de neu i gel han disminuït, i el nivell del mar i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat. D’altra banda, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va presentar a l’octubre un informe sobre la gestió dels residus muni-

cipals, que destaca la reducció de la petjada de carboni per

habitant: es tracta de la mesura de l’impacte que les nostres acti-vitats tenen en el medi ambient. Quantifica la quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, mesurada en emissions de CO2, que són alliberades a l’atmosfera a causa de les nostres activitats quoti-dianes o a l’ús d’un producte o servei. Aquest anàlisi inclou tot el seu cicle de vida: des de l’adquisició de les matèries primeres fins a la gestió com a residu. Segons l’informe, anomenat “Petjada de

carboni de la gestió i tractament dels residus municipals

Testimonis des dels municipis

Joan Roca, regidor de Medi Ambient de Vilassar de Mar “Des del nostre municipi tenim molt clara la impor-tància de reduir al màxim el volum de residus que s’hi ha d’incinerar perquè així reduïm les emissions nocives a l’atmosfera. En aquest context, és essencial que el residu tèxtil es pugui reciclar i reutilitzar per tal d’evitar que vagi al centre de tractament de residus”.

Cristina Paraira, primera tinent d’alcalde de Sant Cugat “Des d’un municipi es pot fer molt per a lluitar contra els efectes del canvi climà-tic: conscienciar els veïns en el bon ús de l’aigua domèstica, apostar per energies renovables, im-pulsar horts... Crec que, a

nivell mediambiental, hem millorat molt però ciutadans i adminis-tracions encara podem fer més”.

Salvador Samitier, al mig, va ser el ponent convidat.

L’event va reunir desenes de persones a Barcelona.

www.humana.cat

de Catalunya (2011-2012)” i elaborat en col·laboració amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, aquesta mesura va ser al 2012 de 104 kg de CO2 per habitant i any per 119 kg un any abans, la qual cosa significa un 12,6% menys. Les emissions evita-des durant el 2012, que representen 769.167 tones de CO2

anuals, equivalen a les emissions de 400.000 cotxes que circulen

10.000 km a l’any o a les de 195.000 neveres funcionant inin-

terrompudament durant 10 anys.

Humana promou la reducció, reutilització i reciclatge a través dels con-tenidors de recollida de roba. La reutilització de roba redueix la despesa dels recursos destinats a la producció de peces noves: per exemple, pro-duir un kg de cotó suposa 6.000 litres d’aigua, l’emissió de 3,6 kg de CO2 i l’ús de 0,6 kg de fertilitzants i 0,3 kg de pesticides. La roba que anualment recollim, si anés a parar a un abocador i fos incinerada, pro-duiria 10.000 quilograms de CO2. Com que tenim 5.000 contenidors a

Espanya, cada any es deixen d’emetre 50.000 tones de CO2.

L’Humana Day celebrat a Madrid va comptar amb la presència de la directora general de l’Oficina Española de Cambio Climático,

Susana Magro, que va afirmar: “Els temes de reciclatge són fona-mentals. Cada vegada que reciclem i fem un tractament dels residus adequat, al medi ambient li ve de perles. Són emissions que vostès, a Humana, estan estalviant i que estan estalviant als espanyols. Tot suma”. La directora es va mostrar molt agraïda per l’organització d’events com l’Humana Day: “És molt significatiu i molt rellevant perquè ajuda al treball que fem des del Ministeri”.

A Sevilla, l’expert en canvi climàtic Jesús Martínez Linares, funda-dor i president de la Asociación Ambientalista Sustenta i ambaixador del projecte “The Climate Project” d’Al Gore, va lamentar durant la

seva intervenció com a ponent “la política de l’estruç” que molts practiquen per negar les evidències dels efectes del canvi climàtic. També va destacar “el treball en tres nivells d’Humana davant del canvi climàtic: el reciclatge tèxtil, que evita emissions de CO2, la sen-sibilització ciutadana i la sostenibilitat dels programes de cooperació en què estan involucrats més de 70.000 petits agricultors”. El coordinador general d’Humana Fundación Pueblo para

Pueblo, Jesper Wohlert, va destacar durant les celebracions de l’Humana Day que “en l’actualitat només es recull el 20% del tèxtil que es rebutja a Espanya; si aquest 20% permet fer tot el que estem fent, la pregunta és què seríem capaços d’aconseguir si es recollís un 50%, un 60% o un 70%”.

L’Humana Day a Madrid i Sevilla

La variabilitat del clima amenaça la seva producció i, per tant, la se-guretat alimentària i els mitjans de subsistència de milions de perso-nes als països en desenvolupament. Encara que l'objectiu inicial del programa Farmer’s Clubs no era afrontar les variacions del clima en els nivells actuals, aquest programa que impulsa Humana People to People s'ha consolidat involucrant a milers de agricultors en la mitiga-ció dels efectes del canvi climàtic i en l'adaptació als mateixos, millo-rant el benestar de les comunitats.

Al costat dels petits agricultors Guardonats als IV Premis Humana de Reciclatge Tèxtil

Pots veure els millors moments de l’Humana Day als nostres canals:

Municipis .Cerdanyola del Vallès .Sant Cugat del Vallès .Reus .Santpedor .Palau-solità i Plegamans .Teià .Vilassar de Mar .Cornellà de Llobregat

Entitats privades: .Caprabo .Sorli Discau .Condis .Ànec Blau .Max Center-La Farga de l’Hospitalet de Llobregat .Central Parking Jape (Barcelona)

L’Espai Jove La Fontana, al barri de Gràcia de Barcelona, va acollir a

mitjans de novembre “Una altra manera de fer moda”, la proposta d’Humana per a participar en el “Dia de la reutilització”, en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que s'organitzà en més de 30 regions d'Europa del 16 al 24 de novembre. L’activitat es va basar en la creació d’estilismes i peces customitzades per part d’estudiants de disseny del Centre Universitari BAU a partir de roba de segona mà procedent de la recollida selectiva. Hi van participar una desena d’alumnes amb la col·laboració de l’empresa J. Pujol, que va cedir dues màquines de cosir. La finalitat d’“Una altra manera de fer moda” era demostrar que la vida útil d’una peça de roba pot ser molt llarga i al mateix temps incidir en la reutilització i el reciclatge.

HUMANA Fundación Pueblo para Pueblo és una fundació inscri-ta al registre de Fundacions Assistencials del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb el número 08-0347. Membre i cofundador de Federación Humana People to People SEU CENTRAL Pol. Ind. L'Ametlla Park C/ Aiguafreda 12 08480 L’Ametlla del Vallès (Barcelona) Tel: (+34) 93 840 21 82

Botigues HUMANA a Catalunya

*Provença, 500

*Provença, 167

*Viladomat, 51

*Travessera de Gràcia, 80-82

*Av. Paral·lel, 85

*Ronda Universitat, 19

*Roger de Llúria, 9

*Av. Meridiana, 314

*Hospital, 91

*Astúries, 41

*Creu Coberta, 110

*Santa Eulàlia, 116

(L'Hospitalet de Lobregat)

www.humana.cat / www.humanacat-blog.org

Una altra manera de fer moda

Estudiants de disseny van fer estilismes amb roba cedida per Humana.

Notícies breus .Descarrega la nova memòria A la nostra web pots consultar i descarregar la Memòria 2012, que inclou una descripció de la nostra activitat, els projectes de coope-ració, la gestió de les donacions de roba, el detall d’ingressos i despeses...

.Nous contenidors a Ripollet Humana ha instal·lat 11 contenidors de recollida selectiva de roba usada als carrers de Ripollet, hi farà una aportació eco-nòmica anual per a accions socials i també lliurarà bons d’aju-da a l’àrea de Serveis Socials i Gent Gran per a bescanviar-los

per roba “second hand” a les botigues. .Bons socials per a Montgat i Castellar del Vallès Humana ha lliurat a l’Ajuntament de Montgat i Castellar del Vallès 30 i 25 bons d’ajuda respectivament per valor de 30 euros cadascun que permeten adquirir roba de segona mà a persones necessitades. Les butlletes es poden bescanviar a qualsevol de les 12 botigues “second hand”. .Units amb sabateries Marlo’s i Pedralbes Centre La Fundació ha impulsat una campanya de recollida selectiva amb una quinzena de sabateries Marlo’s; la iniciativa convida-va als clients a donar les seves sabates velles i rebien a canvi un descompte de 3 euros per cada parell. També hem unit esforços amb Pedralbes Centre: per cada kg de roba introduï-da al contenidor Humana, el centre comercial regalava un euro en concepte de xec regal. .Reformes a la botiga de Meridiana Hem reformat la botiga “second hand” de l’avinguda de Me-ridiana per a atendre millor als seus clients i als amants de la moda sostenible i solidària. Té una superfície de venda de 200 metres quadrats i està dividida en dues plantes: la inferior es destina a la venda de roba (té una capacitat d’unes 6.000 peces, depenent de la temporada) i la superior, a magatzem. .Bon any 2014! Des d’Humana us desitgem un bon any 2014 compromès amb la recollida selectiva, la prevenció de residus, el reciclatge i el medi ambient!

Imprés en paper 100% reciclat

Auditats per la Fundación Lealtad

Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha estat auditada per la Funda-

ción Lealtad, una institució sense ànim de lucre la missió de la qual és

fomentar la confiança de la societat en les ONG per enfortir la cooperació amb elles. La participació en una auditoria d'aquestes carac-

terístiques reflecteix i enforteix el compromís amb la transparència que Humana té des de la seva creació el 1987. La tasca desenvolupada de la mà de la Fundación Lealtad ha suposat un pas més en el procés de millora contínua que promovem, per tal d'optimitzar la nostra gestió i, amb això, afavorir l'obtenció dels objectius que ens caracteritzen: la cooperació al desenvolu-pament i la protecció del medi ambient a través del reciclatge tèxtil.