A l’espera de la Beatificació

Decret sobre el miracle

Álvaro del Portillolvaro del ortilloFull Informatiu núm.10

Butlletí de l’Oficina per a les Causes dels Sants. Prelatura de l’Opus Dei. Espanya Núm. 96 • Any XXXVI • Desembre 2013

2

Monsenyor Álvaro del Portillo i Diez deSollano va néixer a Madrid (Espanya) l’11 demarç de 1914. Va ser doctor en enginyeria decamins, en filosofia i lletres (secció d’història)i en dret canònic.Es va incorporar a l’Opus Dei el 1935. Aviat vaser el col·laborador més estret de santJosepmaria. El 25 de juny de 1944 va serordenat sacerdot i es va lliurar amb generosi-tat a l’exercici del ministeri sagrat. El 1946 esva traslladar a Roma, i el seu servei al’Església es va manifestar, també, en la dedi-cació als nombrosos encàrrecs que li va con-fiar la Santa Seu. El 1975, després de la mortde sant Josepmaria, va ser elegit per succeir-lo al capdavant de l’Opus Dei.El 28 de novembre de 1982, en erigir l’Obraen Prelatura personal, el beat Joan Pau II el vanomenar prelat de l’Opus Dei, i posteriormentli va conferir l’ordenació episcopal.El govern pastoral del venerable servent deDéu es va caracteritzar per la fidelitat al fun-dador i al seu missatge, i per l’afany d’esten-dre els apostolats de la Prelatura, en serveide l’Església. La matinada del 23 de març de1994, poques hores després de tornar d’unpelegrinatge a Terra Santa, el Senyor va cri-dar al seu si aquest servent bo i fidel. Elmateix dia, el beat Joan Pau II va anar a resardavant les seves restes mortals, que reposena la cripta de l’església prelatícia de SantaMaria de la Pau, a Roma.El 28 de juny de 2012, Benet XVI en va decla-rar les virtuts heroiques i el 5 de juliol de2013 el Sant Pare Francesc ha aprovat eldecret sobre un miracle atribuït al venerableÁlvaro del Portillo.

EDITORIAL

DECRET SOBRE EL MIRACLE

ENTREVISTA

FAVORS DE DON ÁLVARO

3479

EDITORIAL

• Álvaro del Portillo, el 10 d’abril de 1944.

• 6 de juliol de 1980, creua el Canal de la Manxa amb Mons. Javier Echevarría i Mons. Joaquín Alonso.

• Beneeix un malalt a Madrid, el 24 de novembre de 1993.

3

El 5 de juliol de 2013, el Papa Francesc vadeclarar el caràcter miraculós d’una curacióatribuïda al venerable Álvaro del Portillo. Enaquesta mateixa audiència va indicar que espubliqués el decret d’un miracle del beat JoanPau II i va concedir la dispensa de miracle peral beat Joan XXIII, obrint el camí per a lacanonització d’aquests dos romans pontífexs, el27 d’abril de 2014. També va aprovar altresdecrets sobre miracles, virtuts heroiques i martirisde diversos Servents de Déu.El prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría,va escriure immediatament als fidels de laprelatura una carta en la qual manifestava elseu agraïment a Déu i a la Santíssima Mare deDéu per aquest pas, l’últim abans de labeatificació del venerable Álvaro del Portillo.Feia considerar que es tracta d’una nova cridade Déu a créixer en l’afany de santedat, enservei de l’Església.

En aquesta carta afegia també uns suggeriments,amb el desig d’ajudar a preparar-se personalmentper a la Beatificació de don Álvaro: afinar la pietat,santificar el treball i les tasques ordinàries, lluitar perser contemplatius i apostòlics enmig del món,seguint l’exemple de sant Josepmaria i del seuprimer successor com a Pare i Pastor de l’Opus Dei.Aconsellava també «difondre la devoció a donÁlvaro, aquesta figura tan amable, que l’Església hadescrit com "home de profunda bondat i afabilitat,capaç de transmetre pau i serenitat a les ànimes"».I suggeria «Acudiu a la seva intercessió, amb laseguretat que Déu acollirà benignament lespeticions que li adreceu a través d’aquest serventbo i fidel».!

Dec

ret s

obre

el m

irac

le

CONGREGACIÓ DE LES CAUSES DELS SANTS

ROMANA i PRELATURA de la SANTA CREU i OPUS DEI

BEATIFICACIÓ I CANONITZACIÓDEL VEN. SERVENT DE DÉU

ÁLVARO DEL PORTILLO I DIEZ DE SOLLANOBISBE TITULAR DE VITA

PRELAT DE LA PRELATURA PERSONAL DE LA SANTA CREU I OPUS DEI

(1914 - 1994)

ECRET SOBRE EL MIRACLED

4

El venerable servent de Déu Álvaro del Portilloi Diez de Sollano va néixer a Madrid, l’11 demarç de 1914 en una llar cristiana, tercer devuit fills. Va ser doctor en enginyeria decamins, en història, i en dret canònic. El 1935,als 21 anys, va demanar l’admissió a l’Opus Deii, després d’un prudent període de temps, santJosepmaria el va tenir com el seu col·laboradormés estret. El 25 de juny de 1944 va ser orde-nat sacerdot i el 1946 es va establir a Roma perajudar sant Josepmaria en el govern i en l’ex-pansió de l’Opus Dei. Va exercir amb generosi-tat nombrosos treballs per a la Santa Seu: con-sultor de diferents dicasteris de la CúriaRomana i, durant el Concili Ecumènic Vaticà

II, secretari de la Comissió De disciplina Cleriet populi christiani, i perit de diverses comis-sions. El 15 de setembre de 1975 va ser elegitprimer successor de sant Josepmaria al capda-vant de l’Opus Dei. El 28 de novembre de 1982,el beat Joan Pau II va erigir l’Opus Dei com aprelatura personal i va nomenar prelat al vene-rable Álvaro del Portillo; el 6 de gener de 1991li va conferir l’ordre episcopal. El seu ministe-ri pastoral va tenir com a característicaexcel·lent la fidelitat a l’esperit i al missatgeproclamat pel Fundador. Va posar el seu mésgran afany en l’expansió dels apostolats de laprelatura al servei de l’Església. Durant els 19anys que va dirigir l’Obra, va començar el tre-

a la seva intercessió. Va resultar particular-ment digna de consideració la curació d’unnen, nascut el 10 de juliol de 2003, amb unamalformació congènita del cervell en doshemisferis, per un trastorn de la migració neu-ronal, una cardiopatia congènita cianòtica("tetralogia de Fallot") i un onfalocele. En elsprimers dies de vida, el nen va patir repetideslesions cerebrals hipoxicoisquèmiques i el 2d’agost va patir una aturada cardíaca, a causad’un taponament pericàrdic massiu, que vadurar entre 30 i 45 minuts. Durant aquestperíode, els metges van intentar la reanimaciósense èxit. Quan van decidir interrompre eltractament, abans de la suspensió total, varecomençar l’activitat cardíaca de maneraespontània.Contemporàniament, els pares del malalt,informats de l’estat del seu fill, van intensificar

el recurs a la intercessiódel venerable Álvaro delPortillo demanant-li laseva curació. Segons eljudici mèdic, aquestesdeveniment isquèmic

ball apostòlic estableen 20 nous països; vacridar al sacerdoci mésde mil fidels de laPrelatura, va fomentariniciatives de caràctersocial i assistencial enmolts llocs; per a complirun antic desig de santJosepmaria, va fundar aRoma la Universitat Ponti -fícia de la Santa Creu, i vaimpulsar moltes altres tas-ques de servei a les ànimes. Vaefectuar també viatges als cinccontinents per predicar ambfortalesa l’Evangeli. La matinadadel 23 de març de 1994, tot just unes horesdesprés de tornar d’una peregrinació a TerraSanta, el Senyor el va cridar a la seva presèn-cia, i immediatament van aparèixer mostres dela seva fama de santedat en el món sencer.Entre aquestes manifestacions, destaquen lesnotícies de favors tant espirituals com mate-rials, així com nombroses curacions atribuïdes

• Primera pàgina del decret sobre el miracle.

• Darrera pàgina del decret sobre el miracle.

• 15 de gener de 1984, durant la visita del beat Joan Pau II al Centre ELIS, a Roma.

• Retrat de D. Álvaro el 1975.

el dia d’avui, el Summe Pontífex Francesc hadeclarat: Consta el miracle obrat per Déu através de la intercessió del venerable serventde Déu Álvaro del Portillo i Diez de Sollano,Bisbe titular de Vita, Prelat de la Prelaturapersonal de la Santa Creu i Opus Dei, és a dir,la curació ràpida, perfecta i permanent d’unnen d’«una parada cardíaca prolongada,taponament cardíac, causant una agressióhipoxicoisquèmica sobre un cervell amb pato-logia congènita i amb lesions prèvies cerebro-vasculars».El Summe Pontífex ha disposat que aquestdecret es promulgui i sigui inclòs en les actesde la Congregació de les Causes dels Sants.Donat a Roma, el 5 de juliol de 2013. !

ANGELO Card. AMATO, S.D.B.Prefecte

L. + S.

! MARCELLO BARTOLUCCIArqubisbe tit. de Bevagna

Secretari

hauria d’haver produït un dany neurològicgravíssim o fins i tot la mort del nen; en canvi,des del punt de vista funcional, la recuperacióva ser completa i permanent.La Investigació diocesana d’aquesta curació esva instruir a la Cúria eclesiàstica de Santiagode Xile, entre el 5 d’agost de 2008 i el 6 d’agostde 2009; i el 15 de gener de 2010, aquestaCongregació va decretar la validesa jurídicad’aquest Procés. A la sessió del 18 d’octubre de2012, la Consulta Mèdica de la Congregació vadictaminar que tal curació era inexplicablesegons la ciència mèdica. El Congrés Peculiardels Consultors Teòlegs es va celebrar el 15 dedesembre de 2012, i la Sessió Ordinària delsPares Cardenals i Bisbes, el 4 de juny de 2013,presidida per mi, Cardenal Angelo Amato. Elsdos organismes -tant el de consultors com elde cardenals i bisbes- van donar resposta afir-mativa unànime a la pregunta de si es tractavad’un miracle obrat per Déu.Després d’haver rebut del cardenal prefecte,sotasignat, una relació detallada de tot el ques’acaba d’exposar, acollint i ratificant els votsde la Congregació de les Causes dels Sants, en

6

Dec

ret s

obre

el m

irac

le• A la cerimònia d’una ordenació sacerdotal, el juny de 1993.

• Don Álvaro saluda una família a l’aeroport de Roma a l’arribada de Terra Santa, poques hores abans de laseva mort.

7

NTREVISTA A LA MARE DEL NEN CURAT(text complet en www.opusdei.org)

E

Quan va néixer el seu fill José Ignacio? Va haver-hi complicacions llavors?Va néixer el 10 de juliol de 2003. Bé, en realitat elsproblemes es van manifestar força temps abansdel naixement. Al gener del 2003, quan jo estavaesperant en José Ignacio, ens van dir que el seunaixement no seria fàcil ja que era molt probableque naixés amb onfalocele (una hèrnia intestinal).Des d’aquest moment ens vam encomanar aMons. Álvaro i en vam resar l’estampa.No s’havia detectat cap error al cor?Abans del naixement, no. Però després, els doc-tors, per tal de poder operar el més aviat possible

l’onfalocele, van fer diversos exàmens, i de segui-da van detectar que en José Ignacio tenia una mal-formació cardíaca amb conseqüències greus per ala circulació de la sang. (...)Al principi la idea era aconseguir estabilitzar enJosé Ignacio, donar-lo d’alta i al cap d’un any ope-rar-lo, però veient la situació els doctors van deci-dir fer-li una operació pal·liativa, per poder fer l’o-peració definitiva més tard. En José Ignacio va seroperat del cor el 30 de juliol, a 20 dies del seu nai-xement, i durant les primeres 48 hores de posto-peratori tot va anar molt bé. Els doctors estavencontents.

• La família al completEntr

evis

ta a

la m

are

del n

en c

urat

8

Però, de sobte, la situació va canviar. El dia 2 d’a-gost, prop de les 14:30 h, ens van demanar queanéssim immediatament a l’UCI pediàtrica de laUniversitat Catòlica, perquè en José Ignacio esta-va molt malament. Ens vam imaginar que la gra-vetat era extrema. Vam resar al llarg de tot el camí.En arribar vaig demanar de veure el meu fill i emvan dir que no era possible perquè l’estaven rea-nimant. Vaig sortir gairebé sense poder caminardels nervis, vaig abraçar el meu sogre que es tro-bava allà en aquell moment i vaig començar aresar l’estampeta de Mons. Álvaro sense parar.Acabava i començava de nou, no fèiem altra cosa.Vam trucar a diverses persones i els vam demanarque avisessin a tothom que es resés a Álvaro delPortillo demanant per en José Ignacio.(...)Aquesta aturada va durar més de mitja hora. Elsmetges ja el donaven per mort, perquè no reac-cionava ni al massatge cardíac ni a res. Però quanestaven començant a desistir, el cor d’en JoséIgnacio va tornar a bategar.Ara en José Ignacio fa vida normal?Fa la vida normal d’un nen de la seva edat, tot ique ha hagut d’anar superant unes dificultats ambles quals altres nens no s’han trobat. Després detot el que li va passar, pensàvem que no li queda-va més alternativa que morir o, si sobrevivia, hau-ria de romandre postrat en un llit. Per això, per anosaltres tot allò que en José Ignacio fa només téexplicació a la llum de Déu i de la intercessió deMons. Álvaro.

És un futbolista fanàtic. Sempre que pot es posa laseva samarreta d’Alexis Sánchez, o de Messi, o ladel seu equip, el Colo-Colo, i juga a futbol amb elsamics. També li agrada el tennis, i un professoramb qui ha jugat quan hem anat al camp diu queés molt coordinat i entusiasta. Ballant és incansa-ble: li agrada molt la música, i se’l pot veure a casacantant cançons inventades per ell i ballant tottipus de ritmes. Al casament de la seva tieta vaballar sense parar fins que es va acabar la festa.Com descriuria el temperament i la personalitatdel seu fill?En José Ignacio és un nen alegre, entusiasta, moltmotivat. També destaquen en ell la perseverança,la poca tolerància a la frustració, una gran autoes-tima i la sociabilitat. (...)En família és també un nen alegre, lluitador i quegaudeix de la vida. El naixement del seu germàpetit, fa una mica més d’un any, el va omplir defelicitat: li canta, li parla, el duu a coll, es preocu-pa si plora i està pendent de qui se li acosta, perprotegir-lo.Puc preguntar-li què ha suposat per a vostè i peral seu marit aquesta història?Espiritualment el que ha suposat és molt impor-tant. També ha deixat empremta en altres aspec-tes, però sobretot ha estat important en l’aspecteespiritual. Quan analitzem la nostra vida matri-monial, ens adonem que per a nosaltres "l’aventu-ra" d’en José Ignacio ha estat un procés de con-versió i d’acostament molt profund a Déu.Creu que el cas d’en José Ignacio amaga algunmissatge que pugui interessar a tothom?És una crida a l’esperança per a tots els qui viuendificultats. En José Ignacio és un record viu delregal que Déu ens ha fet portant-nos a aquestmón, i la seva perseverança ens mostra el que sig-nifica lluitar dia a dia i donar el millor de nosaltresmateixos en les circumstàncies de la vida en quèens trobem. En moments en què les circumstàn-cies són adverses, estar a prop de Déu és el quedóna la força per tirar endavant. !

Entr

evis

ta a

la m

are

del n

en c

urat

• Fent carreres amb el germà gran.

amb qui tinc total confiança, i li vaig demanaramb molta fe per aquesta intenció, que noretardés més la solució... Recentment, en parlaramb la meva família per skype, el meu cunyatva voler posar-s’hi, i amb una cara radiant emva dir: "pots deixar tranquil a D. Álvaro per untemps: ja tinc feina".Es tracta d’un treball que li obre moltes oportuni-tats de millorar professionalment i -a poc a poc iamb molt d’esforç- cobrir els deutes que tenen ianar-se refent econòmicament.Dono moltíssimes gràcies a don Álvaro per aquestfavor tan gran i aprofito també per demanar-li"disculpes" si li vaig parlar "fort".

El premi grosUn dels nostres vuit fills pateix una malaltia men-tal greu de la qual mai es recuperarà, tot i quepren medicació que l’ajuda en part. Per la malal-tia i les medicines, la seva ment està confusa i ésincapaç de mantenir una feina estable i obteniruns ingressos per poder ser autosuficient.He lluitat contra aquesta situació, ja que vaigintentar que el meu fill fos el més independentpossible perquè, quan jo ja no hi sigui més aquí,pugui ser capaç de tenir cura de si mateix. Desprésde passar 5 anys en un hospital psiquiàtric se’lconsiderava apte per viure en grup, tot i que sem-pre havia expressat el desig de viure sol a casa. Elsseus metges ens van assegurar que algun dia pas-saria perquè ell estava preparat. Em preocupavaque econòmicament mai seria possible, ja que noingressaria prou per sobreviure.Gràcies a don Álvaro, el meu fill va aconseguir elseu somni. ( ... ) Em vaig posar a demanar la sevaintercessió perquè el fill sortís de la seva pobre-sa. I la seva resposta a través del noi va ser acla-paradora.El meu fill treballa dos dies a la setmana rentant

Treball i pau familiarFa molts anys que acudeixo a don Álvaro davantde cada necessitat de la meva família, i puc dirque sempre he rebut resposta a aquestes ora-cions. D’alguna manera don Álvaro ha atèsaquestes peticions, de què he deixat constànciaen el seu moment.En aquests moments feia mesos -gairebé unany- que li demanava una feina per un dels meuscunyats, que amb la meva germana tenen 7 fills.La seva empresa ha fet fallida, i es trobaven desde fa molt en una situació molt, molt ajustadaeconòmicament, el que estava ja començant aafectar la pau de la llar, per la tensió en la quales trobaven principalment ells dos.Sempre que els preguntava, venia la respostanegativa i les cares de preocupació.Davant d’això, em vaig encarar amb don Álvaro,

AVORS DE DON ÁLVAROF

9

10

plats en una petita cafeteria. En realitat, semblagaudir del seu treball, tot i que és una tasca duraja que el lloc està molt concorregut i havia de ren-tar els plats a mà, inclinat sobre una profunda picaindustrial. Jo mateixa ho vaig fer una vegada i eraesgotador per a l’esquena. Estava trist davantaquesta situació i vaig demanar a don Álvaro queel tragués de la pobresa material.Un dia el meu fill em va trucar i em va pregun-tar si era un pecat comprar un bitllet de loteria.Li vaig preguntar per què i em va explicar queels seus companys de treball l’havien convidat alseu grup de compra setmanal de loteria. Vaigparlar amb ell sobre com podria fer amics en elseu treball i que això l’ajudaria a afegir-s’hi i serpart del grup.Exactament un mes després, el meu fill em va tru-car i em va dir que havia guanyat la loteria. Elgrup de set persones va guanyar 100 dòlars i haviadecidit reinvertir-ho tot. Excepte el propietari delrestaurant, els altres sis eren persones moltpobres, humils treballadors.Així que quan el meu fill em va cridar una altravegada en el dia de la mare i va dir que havia guan-yat la loteria, vaig respondre, què bé, estimat!Estava emocionat i em deia "la grossa", i jo repe-tia, què bé, estimat! El meu fill té un advocatdesignat pels tribunals a causa de la seva perma-nència a l’hospital per la malaltia mental.L’advocat em va trucar per dir-me que seria millorque el meu marit i jo ens afanyéssim i organitzés-sim la nostra agenda perquè l’endemà havíem d’a-companyar al nostre fill a l’empresa de loteria.Vaig començar a adonar-me que anava de debò,així que vam cancel·lar les nostres cites i, l’ende-mà, em vaig trobar amb el meu fill, el seu advocat,els seus companys de treball i el personal de laloteria. ( ... ) Vaig estar gairebé en estat de xoc enadonar-me que el meu fill tenia 3 milions dedòlars ( ... ). Vam establir, amb ajuda de l’advocat,un fons a favor del nostre fill, perquè els seusdiners fossin sàviament invertits i espero que d’a-

questa manera estigui atès la resta de la seva vida.Quan vaig dir al meu fill que no volia cap cotxe,em va replicar que el podria utilitzar per dur lesmeves amigues als recessos. Va ser en aquestmoment quan vaig pensar en don Álvaro i que totpodria ser degut a ell. Després el meu fill va dirque ens compraria un televisor gegant, ja que entenim només un de petit i vell. Li vaig dir: "no, nonecessitem un televisor", i va replicar: "el podràsutilitzar per projectar tots els films al teu clubjuvenil". Llavors vaig saber amb certesa que va serdon Álvaro el responsable del que ha passat.Així que ara el meu fill té casa i aviat hi estaràvivint pel seu compte. Vaig a seguir resant a donÁlvaro perquè el cuidi des del punt de vista finan-cer, i a sant Josepmaria perquè vetlli pels aspectesmentals i espirituals.

La malaltia es va resoldre solaL’any 2008 vam haver de portar la nostra filla A.,de 2 anys, a urgències. Li van diagnosticar salmo-nel·la, el que li va produir una severa disenteria i,amb això, una torsió intestinal.La torsió es va confirmar amb una ecografia abdo-minal en què estaven presents els doctors quel’havien atès, gastroenteròleg, etc.Em van indicar que la torsió s’havia de tractarimmediatament ja que es corria el risc que perdéspart de l’intestí. El procediment consistia a intro-duir aire a pressió per l’intestí per intentar que s’a-lliberés. Aquest procediment s’ha de fer en pave-lló, amb anestèsia i sempre amb un cirurgià pre-sent, ja que és molt probable que tingui una per-foració, i en aquest cas s’ha d’operar d’urgències.A. estava extremadament adolorida, plorava i cri-dava fortament. Amb el meu marit, vam decidirencomanar-la a don Álvaro, ho vam parlar gairebéa crits perquè amb els dolors i plors de la nostrafilla, pràcticament no ens sentíem. Cada un es vaposar a resar l’estampeta de memòria i de manerasilenciosa.En aquest moment va arribar la meva mare i

Grà

cies

obt

ingu

des

11

també es va posar a resar-li l’estampeta a donÁlvaro.No van passar més de 15 minuts i va arribar eldoctor (cirurgià) que estaria a càrrec d’A. i vademanar de fer una altra ecografia per veure per-sonalment la ubicació de la torsió abans d’entrar apavelló.Quan va començar aquesta segona ecografia, lameva filla es recargolava de dolor, li van posar elgel i amb la màquina buscaven la imatge correc-ta; era molt difícil perquè ella es movia moltíssim.

Amb el meu marit, ens vam mirar i li vaig dir queinsistíssim una última vegada a don Álvaro.Al cap de poc temps es va començar a calmar, plo-rava lentament, després eren només sospirs, finsque es va quedar adormida. El cirurgià i l’equip del’ecografia encara estaven buscant la torsió; des-prés d’una bona estona van concloure que la tor-sió s’havia resolt sola.Això no és una cosa que no hagi passat mai; evi-dentment no és un miracle, però amb el meumarit estem segurs que va ser un favor per laintercessió de don Álvaro.

Buscant la primera casaR., enginyer informàtic, ha treballat uns quantsanys en els països del Golf Pèrsic, i ha pogutestalviar alguns diners. Un dia, parlant amb unamic de l’Obra, es lamentava que no podiacasar-se perquè no tenia encara la casa, ja queels preus eren massa elevats. I, encara que téuna bona feina aquí al Líban, no acabava de tro-bar una oferta adequada a les seves possibilitats.Aquest amic el va animar a començar unanovena a don Álvaro, donant-li una estampa.L’endemà passat R. trucava per telèfon, ja denit, explicant-li amb viva emoció el fet extraor-dinari que li havia passat.Havia començat la novena la mateixa tarda queva rebre l’estampa. El matí següent, en lespàgines d’anuncis del diari havia trobat una

casa en venda a meitat del preu habitual, cosaque s’emmotllava a les seves possibilitats eco-nòmiques. Pensant que era un error va trucari, increïblement, el preu era l’indicat.En qualsevol cas, se’n va anar a veure la casa,pensant que potser estava en males condicions.I quina va ser la seva sorpresa en trobar ungran apartament, enmig d’una arbreda, ambvistes al mar, i relativament a prop de la sevafeina habitual.Va resultar que el propietari, que tenia undeute important per resoldre, necessitavadiners amb urgència, i per aquest motiu haviareduït tant el preu.R., entusiasmat per l’oferta, es va llançar aquestmateix dia a demanar un préstec per completar laxifra que li faltava. Per desgràcia, en 3 bancs no vapoder obtenir l’ajuda necessitada. No es va desani-mar i va seguir resant a don Álvaro.Quan anava a la feina al matí següent, va anar aprendre un cafè a un bar, i va trobar un antic amic,que acabava de tornar d’Aràbia Saudita, i que noveia des de feia 5 anys. Resulta que aquest amicocupava un càrrec important en un gran banc.Conversant una mica de tot, va sortir el problemadel pis, i del préstec que necessitava. I el seu amicli diu que probablement ell pot ajudar a resoldreel problema en el departament del banc.Ja a la nit rep les primeres notícies positives, R. nopot més i truca al seu amic de l’Obra a la nit, perdir-li que el problema està gairebé resolt gràcies al’ajuda de don Álvaro.De fet tot s’ha resolt molt ràpid i de maneraextraordinària. Ha pogut comprar el pis i ja ha pro-gramat comprar els mobles..., i el més important,ja ha fixat la data per al casament, ple de gratitudper l’ajuda de l’intercessor. Les famílies dels nuvisestan també exultants i agraïdes a don Álvaro.

Nota: per respecte a la privacitat s’ha retirat lasignatura a aquests relats.

PUBLICACIONS RECENTS

La biografia més completa

Javier Medina Bayo, Álvaro del Portillo. Un hombre fiel, Rialp, Madrid, 2012,832 pàg. ISBN 9788432142413

Textos per la meditació

Álvaro del Portillo, Orar. Como sal y comoluz, (selecció de José Antonio Loarte), Planeta, Barcelona, 2013, 256 pàg. ISBN 9788408113805

La seva vida en imatges

Saxum. Records de Monsenyor Álvaro del Portillo, DVD de 30 minuts. www.fbetafilms.org

Aquest Butlletí es distribueix gratuïtament.

Si desitgeu rebre’l podeu demanar-lo a: Prelaturade l’Opus Dei. Oficina per a les Causes delsSants, carrer Diego de León, 14. 28006. Madrid.

Si desitgeu ajudar amb almoines a les despesesd’edició d’aquesta publicació, podeu enviar elsdonatius a: Prelatura de l’Opus Dei. Oficina pera les Causes dels Sants, per gir postal o pertransferència al c/c. número 0182-4017-57-0018820005, del BBVA, Agència Urbana del carrerDiego de León, 16. 28006. Madrid.

De conformitat amb la legislació sobre protecció deles dades personals, es garanteix la possibilitat dedemanar la cancel·lació del propi nom a l’adreça delButlletí, enviant un correu electrònic aocs@opusdei.es, o bé per correu a: Prelatura del’Opus Dei. Oficina per a les Causes dels Sants,carrer Diego de León, 14. 28006. Madrid.

En cas de no trobar el destinatari, torneu-lo alremitent.

Director responsable: José Carlos Martín de la Hoz

Imprimatur:+Mons. Javier Echevarría, Prelat de l’Opus Dei

Idea gràfica: MCM S.r.l. – FirenzeDep. Leg.: B.42.418-2009Impremta: Durero Packaging

ORACIÓN

Déu Pare misericordiós, que concedíreu alvostre servent Álvaro, Bisbe, la gràcia de ser unPastor exemplar en el servei a l’Església i fill isuccessor fidelíssim de sant Josepmaria,Fundador de l’Opus Dei: feu que jo sàpigatambé respondre amb fidelitat a les exigènciesde la vocació cristiana, transformant tots elsmoments i les circumstàncies de la meva vidaen ocasió d’estimar-vos, i de servir el Regne deCrist; digneu-vos glorificar el vostre serventÁlvaro i concediu-me per la seva intercessió elfavor que us demano... (demani’s). Amén.

Pare nostre, Avemaria, Glòria.

• Amb sant Josepmaria, el 1972.• A Nigèria, el 12 de novembre de 1989.• Beneeix un malalt, el 3 de setembre de 1988.

De conformitat amb els decrets del Papa Urbà VIII,declarem que no s’intenta prevenir el judici del’Autoritat eclesiàstica i que la present pregària noté cap finalitat de culte públic.