130

poca 18 // Gener 2011

Destaquem:

Nous tallers al PIS9 de Sant Joan

Nou carnet COOLTURA Jove

Beques MAEC per estudiar a l'estranger

Camps solidaris a Nicaragua

Joves i alimentaci

.

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Educaci

Programa de beques MAEC-AECI del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperacin per al curs acadmic 2011 2012 (convocatria)

Organisme atorgant: Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperacin

Objecte : convocar els Programes de Beques MAEC-AECI per al perode comprs entre l'1 de juliol de 2011 i el 31 de desembre de 2012. La convocatria t per objecte atorgar una subvenci per finanar les despeses que suposa estudiar en una universitat, centre o organisme d'investigaci estranger, amb la finalitat de formar-se en l'mbit de la cooperaci per al desenvolupament. Tamb es convoquen beques de formaci en el camp de la gesti i la cooperaci cultural.

Beneficiaris : els sollicitants de beca nova hauran de complir els segents requisits

Tenir la nacionalitat espanyola. Aix mateix, els sollicitants procedents d'un altre pas de la Uni Europea han de posseir perfecte domini de l'espanyol i residncia oficial i quotidiana demostrable a Espanya, al moment de sollicitar la beca.

Sollicitud d'una sola beca per persona i convocatria.

No haver estat beneficiari de cap programa de la Convocatria de Beques MAEC-AECID, de 6 o ms mesos, ni de la Fundaci Carolina, en els ltims tres anys.

Estar en possessi de passaport nacional amb validesa mnima de 6 mesos al moment d'incorporar-se al centre estudis de dest.

Posseir la titulaci necessria que es requereixi legalment per cursar els estudis escollits al moment de sollicitar la beca.

Realitzar els trmits necessaris per a l'oportuna convalidaci davant les autoritats educatives corresponents, quan aix sigui requisit per seguir els estudis escollits.

No haver superat, preferiblement, els 35 anys d'edat en la data de finalitzaci del perode de sollicitud de la beca.

2

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Conixer la llengua estrangera corresponent per a la realitzaci dels estudis pels quals es demana beca.

No trobar-se sotms en algunes de les prohibicions assenyalades en l'article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (BOE 18-11-2003 Espanya) recollides en l'Annex II d'aquesta convocatria, a excepci de l'apartat f) tal com s'estableix en l'article 3r de l'esmentada Ordre de Bases d'11 d'abril de 2005, que regula aquesta convocatria.

Indicar una adrea de correu electrnic permanent, personal i intransferible a l'efecte de notificacions.

Tramitar, de manera conjunta amb la sollicitud de beca, la pre admissi del centre de dest on es realitzaran els estudis, quedant la concessi d'aquesta condicionada a l'admissi final per part del centre.

Omplir de manera correcta el formulari de sollicitud de beca.

Complir amb els requisits especfics del perfil dels sollicitants indicats per a cadascun dels programes de beca (veure bases i convocatria).

Dotaci: segons el programa de beca escollit (veure bases i convocatria).

Lloc de presentaci sollicituds: les sollicituds de beca nova o beca de renovaci hauran de ser enviades per via telemtica a travs de http://www.aecid.es/becas

Termini de presentaci sollicituds: el termini de sollicitud s el que s'estableix per a cada tipus de beca (veure bases i convocatria). S'inicia el 10 de gener i finalitza el15 de mar de 2011.

Normativa :Convocatria BOE: http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/20/pdfs/BOE-A-2010-19529.pdfBases reguladores: http://www.boe.es/boe/dias/2005/04/26/pdfs/A14154-14157.pdf

3

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Societat

Jove.cat Prop del 30% de la joventut catalana t nacionalitat estrangeraEl 27,3% de les persones joves que viuen a Catalunya tenen nacionalitat estrangera. Es tracta de ms de 350.000 nois i noies de diverses procedncies, principalment del Marroc, Romania i lEquador.

L any 2009, les persones de 16 a 29 anys suposaven el 17,2% de la poblaci total de Catalunya. Sense la presncia dels joves amb nacionalitat estrangera, el pes seria noms de 14,8%. Les diferncies entre uns i altres saprecien especialment pel que fa a la formaci postobligatria: a partir dels 16 anys, 19 de cada 100 joves de nacionalitat espanyola segueixen estudis reglats, mentre que entre la joventut estrangera la proporci no arriba a 8 de cada 100.

Pel que fa al mercat de treball, les dificultats per accedir-hi es fan tangibles amb una taxa datur 10 punts per sobre respecte la mitjana del jovent autcton. Amb la darrera reforma de la Llei destrangeria, no obstant, els fills i filles reagrupats majors de 16 anys estan habilitats automticament a treballar. Aix ha facilitat les seves possibilitats daccedir al mn laboral, ja que fins a laprovaci daquesta reforma a finals de 2009, tenien moltes dificultats administratives per obtenir un perms de treball.

Educaci

Ara.cat - L'educaci catalana millora la notaEls alumnes catalans de 15 anys entenen ara millor el que llegeixen que fa tres anys. Aix ho constata el macroinforme PISA. Catalunya millora els resultats respecte lany 2006 i se situa a la mitjana de lOCDE. Fa tres anys, hi estava lleugerament per sota. En aquesta edici, els estudiants han avanat en comprensi lectora, que s la principal matria que savaluava. Tamb sha analitzat per amb menys profunditat el rendiment en matemtiques i cincies. En el primer cas, el nivell es mant; en cincies, baixa.

4

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Salut

Lavanguardia.es Els embarassos no desitjats sn cosa de dosEl Ministerio de Sanidad, Poltica Social e Igualdad ha posat en marxa una campanya que vol conscienciar els joves de 16 a 25 anys que els embarassos no desitjats es poden evitar amb els mtodes anticonceptius i que aquesta responsabilitat s cosa de dos.

La campanya s'ha presentat sota el lema "Si quieres puedes. Evitar embarazos no deseados es cosa de dos. Usa preservativo". Segons fonts del Ministerio, s'ha avanat l'edat mitjana d'inici de les relacions sexuals entre els adolescents i es situa als 16 anys i 9 mesos, per la qual cosa la campanya es dirigeix fonamentalment a ells, una etapa especialment vulnerable en la qual augmenten les conductes de risc.

Tamb segons dades del Ministerio el 43% dels joves considera que la informaci que reben sobre el sexe s insuficient. Per aquest motiu la campanya aporta dades suficients i adequades. Igualment, es vol donar importncia a la responsabilitat que ha de ser compartida entre nois i noies.

La iniciativa consta d'anuncis a la televisi, falques de rdio i anuncis a la premsa esportiva i juvenil. El web www.embarazoescosade2.es facilitar informaci sobre mtodes anticonceptius i de prevenci d'infeccions de transmissi sexual. Tamb s'han creat espais a les diferents xarxes socials.

Societat

Jove.cat Camps solidaris a NIcaraguaLa inscripci per participar en el camp de treball solidari de Nicaragua aquest estiu est oberta fins el 31 de gener. Si tens entre 18 i 30 anys, afanyat a apuntar-te! Informa't a http://www.carnetjove.cat/cjsolidari/?pg=camps_solidaris

5

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Cursos, tallers, activitats... a la Garrotxa

COOLTURA Jove: un carnet que acostar, encara ms, la cultura als joves olotins de 12 a 25 anysLInstitut de Cultura de la Ciutat dOlot (ICCO) treballa des de fa anys per acostar els joves als diversos actes culturals de la ciutat. Totes les activitats culturals dOlot estan pensades perqu hi puguin participar persones de qualsevol edat, per, tot i aix, els joves shi acosten tmidament. Per trencar aquesta timidesa sha creat un carnet que oferir un seguit davantatges, descomptes i activitats especials a la poblaci olotina dentre 12 i 25 anys.

Ms de set mil persones de la ciutat dOlot sn joves de 12 a 25 anys, i per tant es podran fer el Carnet COOLTURA JOVE. A ms, la iniciativa es fa extensiva als nois i noies daquesta franja dedat de tota la comarca. El carnet vol ser una mena de club damics-socis joves, els membres del qual gaudiran dun conjunt davantatges a lhora de consumir activitats i productes culturals a la ciutat dOlot.

Hi haur dos tipus de carnets: un per a les persones de 12 a 17 anys i un altre per a les de 18 a 25. Els titulars del carnet tindran una srie davantatges, com ara descomptes en els preus de les entrades o en la compra de productes culturals de lInstitut de Cultura, o fins i tot la possibilitat de gaudir de productes culturals pensats expressament per a ells. Loferta del Carnet COOLTURA JOVE es donar a conixer per correu electrnic o a travs de les xarxes socials.

Fer-se el carnet s gratut (en cas de prdua shauran dabonar 3 per tornar-lo a fer), i molt fcil: noms cal que sompli la butlleta que hi ha en aquesta pgina i es lliuri a qualsevol dels equipaments culturals de la ciutat dOlot (Can Trincheria, biblioteca, teatre, Museu comarcal, Museu dels Sants, museu dels Volcans). En pocs dies es rebr a casa el carnet, que ja es podr fer servir des daquell mateix dia.

El carnet es pot sollicitar a partir dara mateix i sen podr gaudir dels avantatges a partir del mes de febrer del 2010.

6

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Quins avantatges tofereix tenir el Carnet COOLTURA JOVE dOlot?

TEATRE: 50% de descompte en les entrades per a tots els espectacles.

Activitats especials i exclusives per a joves (conversa amb actors, un caf amb els msics, etc.).

Descomptes per a participar al LaborActori.

MUSEUS DOLOT:Entrada gratuta als Museus dOlot (Sants, Comarcal i Volcans).

Descomptes en les activitats complementries.

Activitats especials per a joves relacionades amb les exposicions o amb temes dactualitat dels Museus.

Descomptes en altres museus.

BIBLIOTECA: Descompte per a participar als clubs de lectura.

ICCO: Descomptes en la compra de llibres editats per lAjuntament.

Avantatges dins altres activitats que organitza lICCO.

Descomptes en festivals i activitats de la ciutat.

Descomptes en establiments de la ciutat que venen productes culturals.

EL MES FEBRER Scrakejat Dissabte 5 de febrer, 20 h, Teatre Principal dOlot La primera activitat a la qual es podran acollir els titulars del Carnet COOLTURA JOVE ser lespectacle Scrakejat, del grup CobosMika. s un espectacle que fusiona la dansa contempornia i el hip hop a partir dun joc de paraules inventat durant el procs de creaci: raskejat = gratar-se + scakejat = desaparixer + scrakejat = petar-se els ossos. La combinaci daquestes tres accions ha inspirat les coreografies i els ritmes daquest relat dansat que apropa el llenguatge de la dansa als joves per mitj de lexperimentaci de sensacions i emocions provocades pel moviment del cos.

7

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

FITXA DE SOLLICITUD DEL CARNET COOLTURA JOVE

Nom :Cognoms :Adrea :Codi postal :Poblaci :Telfon:Telfon mbil :Correu electrnic :

Si estudies: A quin centre densenyament?Si treballes: En quin sector?

Data de naixement :Nmero DNI :

En el cas dels menors dedat: He informat els meus pares o tutors de la meva sollicitud del Carnet COOLTURA JOVE.

Per a ms informaci sobre exposicions, teatre, cineclub... connecteu-vos ahttp://www.olot.org/cultura

Nous tallers al PIS9 de Sant Joan les Fonts

Grup 1 Nens/es de 6 a 10 anys els dimecres 12, 19 i 26. Horari: de 17.30 a 19.00h. El mes de gener crearem un joc entre tots (ex: el joc de loca) amb materials de reciclatge. Desenvoluparem la imaginaci i aprendrem a compartir i a escoltar els altres.

Grup 2 Joves a partir d11 anys divendres 14, 21 i 28. Horari de 16.30 a 18.30h. Crear el joc del Savi, per de Sant Joan. Conixer el municipi, les tradicions, la cultura, el patrimoni...

8

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Web interessantAqu teniu un recull de ls millors webs per saber l'estat de la neu a Catalunya. Bona esquiada!

Temps de neuwww.elsesports.cat/tdn

Catneuwww.catneu.net

Tele Skiwww.tele-ski.com

Neva Sportwww.nevasport.com

9

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Salut i hbits alimentaris en l'etapa joveEls mitjans de comunicaci, la publicitat, la indstria de la bellesa o el mn de la moda sovint venen uns cnons esttics que fan els joves molt ms vulnerables a desenvolupar un Trastorn del Comportament Alimentari (TCA)

Els adolescents presenten canvis morfolgics, funcionals i psicolgics, la qual cosa els produeix unes necessitats nutricionals superiors a les d'un individu adult. Durant l'adolescncia, hi ha l'inici del procs d'autonomia d'hbits, canvis corporals i els problemes de sobreps reals o no que poden generar comportaments alimentaris d'alt risc.

Estem contnuament bombardejats per una obsessi per la bellesa, cos perfecte, una joventut eterna... uns objectius fsics als quals no s'hi pot arribar i que estan provocant un autntic debat entre els joves del nostre pas per ser ms vulnerables a desenvolupar un Trastorn del Comportament Alimentari (TCA). Cada vegada ms, en parlar dels TCA apareixen noves paraules com l'ortorexia, la dibulimia, la vigorexia... a part de l'anorxia i la bulmia ja conegudes. Totes aquestes afecten el 23% dels estudiants. La classificaci antiga dels TCA ja ha quedat obsoleta.

L'anorxia i la bulmia Tant l'anorxia com la bulmia es caracteritzen per una srie de smptomes que deriven d'un elevat nivell d'insatisfacci personal, juntament amb l'existncia d'idees distorsionades pel que fa al menjar, pes i figura. Sempre s'ha de veure que aquestes malalties tenen un punt clau en l'aspecte psicolgic de la persona i s entenent aquest punt com s'ha de tractar.

Hi ha molts factors tant gentics com personals, familiars i culturals que semblen tenir incidncia en els TCA, alguns d'aquests es podrien detectar en: baixa autoestima; nivell d'autoexigncia molt elevat; por a madurar i crixer; autoimposici de dietes per perdre pes; conflictes familiars; sobreps i obesitat del pare o de la mare; models socials que afavoreixen el culte a un cos prim; i experincies negatives relacionades amb el propi cos.

Molts dels adolescents utilitzen moments on no hi ha control per part dels seus pares / tutors directament, com per exemple l'esmorzar, dinar o berenar per no realitzar aquests pats correctament. Un adolescent, com hem dit abans, t unes necessitats nutricionals ms elevades que un adult i en la seva nutrici ptima en aquest moment n'escau molta importncia pel bon desenvolupament en l'etapa adulta.

El fet de deixar d'esmorzar al mat provoca moments de dejuni molt llargs (ms de 12 hores), cosa que provoca la baixada de l'atenci per falta d'energia, cansament i, en alguns casos, anmies. Caldria donar, doncs, importncia als 5 pats diaris essent aquests variats, agradables, suficients i adaptats.

10

El fet que cada vegada en edats ms joves es comencin a realitzar dietes d'aprimament severes, fa que aquests adolescents no arribin a les necessitats diries recomanades a nivell nutricional. Les fonts d'informaci a les quals recorren la majoria no sn les correctes. A Espanya no s delicte que existeixin pgines web pro anorxia i pro bulmia, que han crescut en un 470% en les dos ltims anys.

Butllet mensual // poca 18 // Gener 2011

Aquestes pgines web difonen els plaers de la prdua de pes i el dany a un mateix i la informaci que es dna s totalment contraria a la realitat i confusa. Per poder lluitar contra aquesta informaci s'estan creant webs alternatives pels usuaris que recorren aquestes pagines, en les quals poden parlar amb professionals.

Nous diagnstics Cada vegada s'estan diversificant ms els tipus de diagnstics i els especialistes s'estan trobant amb una quantitat de problemes que no responen als patrons clssics d'anorxia i bulmia. Aquestes noves alteracions presenten smptomes ms difosos i ja no deterioren tant l'aspecte fsic de manera que evolucionen durant anys de forma ms silenciosa, la qual cosa dificulta el seu diagnstic i tractament.

Les terpies de tipus cognitiu-conductual, han d'abordar aspectes fsics, psicolgics, socials, familiars i afectius i ser impartides per un equip multidisciplinar amb formaci especfica en TAC. Un treball realitzat per Medicina Clnica apunta que el 23% dels estudiants espanyols entre 12 i 18 anys presenta una relaci anmala amb el menjar. Aix mateix un 10% presenta un TAC en tota regla. Encara que els resultats siguin tan alarmants en les aules del nostre pas s'han deixat de veure adolescents cadavriques i devorades per l'anorxia...

Segons ADANER (Associaci de defensa per els Trastorns Alimentaris), s'ha deixat de parlar d'anorxia i bulmia en termes absoluts perqu els seus perfils estan ja difuminats. HI ha sndromes incompletes, trastorns nous, mixtes... que conformem un calaix de sastre on s difcil encaixar els pacients d'una forma estricta. Molts dels casos tenen pesos correctes i fins i tot les analtiques presenten valors normals. Aix dificulta el seu diagnstic. Davant de tot aix, com a educadors qu podem fer?

Prendre consciencia del paper que tenim com a model pels adolescents.

Observar el comportament dels joves i saber utilitzar mtodes negociadors per poder dir no davant determinades situacions.

Afavorir actituds i comportament s de respecte mutu entre joves i educadors.

Donar suport als aspectes positius dels adolescents, entenent que les actituds provocatives sn una caracterstica d'aquesta etapa de la vida.

Saber escoltar les seves opinions, sentiments i angoixes i ajudar-los a trobar lmits que els donin seguretat en les seves accions.

Saber dirigir la situaci cap a un equip multidisciplinari amb formaci especfica envers TCA.

En definitiva, haurem de fer un exercici de reflexi i preguntar-nos quina responsabilitat tenim cadasc. La famlia s la responsable d'instaurar uns hbits alimentaris sans i reforar l'autoestima dels seus fills; els mitjans de comunicaci haurien d'ocupar-se de fomentar una varietat d'estereotips fsics i regular la publicitat dirigida als menors, que per una part aboca el sobreps (menjar fast food) i, per altra banda, exigeix estar prims com espigues. Finalment, tota la industria de la bellesa i l la moda hauria d'admetre d'una vegada que la idea que ens venen de perfecci no coincideix amb la de salut i que aquesta no noms es basa en una talla, sin en uns hbits de vida correctes.

Per a ms informaci consultes les pgines www.acab.org i www.unespejomilventanas.com

Font: Papers de Joventut

11

Servei de Joventut del Consell Comarcal de la GarrotxaAv. Onze de Setembre, 22 17800 OLOT Telfon: 972 27 52 42joventut@garrotxa.cat

Recomana l'ANR

Recomana'ns al ve, als amics i companys de classe, al nvio/a, al profe...

I no t'oblidis de dir-los que envin un correu electrnic a joventut@garrotxa.cat amb el seu nom i cognom.

Moltes grcies per ajudar-nos a fer que les informacions de l'ANR arribin a quants ms joves millor!