Butlletí administracio local novembre

Informacions butlletí autonòmic CSI-F novembre 2014.

CSI·F ENSENYAMENT Av. d’Andorra , 11 Esc.B Baixos . 43002 TARRAGONA Tel. 977 231 957- Fax 877 441 434 Mòbil

ensenyament 633 330 249 e-mail: [email protected] blog: tgnensenyament.blogspot.com

I ABSÈNCIESb

El conseller d'Economia descarta, ―de moment", una pròrroga dels comptes

de 2014

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell:

- Ha anunciat que no presentarà els pressupostos de la Generalitat per 2015 fins

després del 9 de novembre (sense especificar cap data...).

- Ha reiterat que els pressupostos inclouran la paga extra als empleats

públics —suprimida en els últims tres anys— i que seguiran l'objectiu de dèficit

del 0,7% que imposa el Govern central, tot i que ha afegit que algunes partides

d'ingressos hauran de ser "negociades amb l'Estat".

- Ha afirmat que els pressupostos també preveuen ingressos com l'impost autonòmic

sobre els dipòsits bancaris, recorregut per les entitats.

- Preveu un final d‘any amb greus tensions de tresoreria i veu difícil trobar

amb qui pactar el pressupost del 2015.

- Compta obtenir ingressos excedents del fons de liquiditat autonòmic (FLA).

El departament d‘Economia nega que aquest any hi hagi problemes per pagar sous. Segur?

MAS COLELL DIU QUE

PRESENTARÀ ELS PRESSUPOSTOS

DESPRÉS DEL 9-N




I ABSÈNCIESb

Per què ho reclamem??? per justícia, coherència i necessitat.

• JUSTÍCIA: per pal·liar la pèrdua acumulada de poder adquisitiu de més del 20%

desde 2010. Els salaris que contempla el Projecte de PGE para 2015 són equivalents als de

2007. Pèrdua afegida a les retallades en matèria d'acció social, la no complementació del

salari en situació de IT, l'increment de jornada, etc.

• COHERÈNCIA: amb les previsions del Govern que fixen un increment del 2% del

PIB per 2015.

• NECESSITAT: per ajudar a activar la demanda interna donat l'estancament previst del

sector exterior. Les exportacions es van a veure afectades pel deteriorament econòmic de

socis comercials de la zona euro i algunes economies emergents.

Mesos endarrere CSI-F, ja alertava del fre que estava suposant la devaluació salarial dels empleats

públics per a la recuperació econòmica.

Aquest argument ara comparteixen organismes internacionals com l'OCDE, abans ferma defensora de

l'austeritat a ultrança, que en el seu últim informe reconeix obertament la necessitat de canviar la

política salarial. Com a expressa també la OIT, els salaris han de ser el motor de la recuperació.

Si les retallades salarials (i de les condicions de treball en general) pretenien fer front a un període

conjuntural (la crisi), ara exigim al Govern que sigui coherent amb llurs afirmacions que parlen de

recuperació i que no allargui més el sacrifici dels empleats públics, recuperant així les condicions de

treball prèvies a les mesures adoptades davant la crisi.

CSI-F espera que el Govern corregeixi i retorni a tots els empleats/des públics tot el que

ens han espoliat.

CSI-F RECLAMA UN INCREMENT

SALARIAL CONSOLIDABLE PELS

EMPLEATS PÚBLICS




I ABSÈNCIESb

EMPLEATS PÚBLICS:

Quan escoltem als ministres d'Economia i Hisenda… hi ha un tema que ens crida l'atenció: per què és tan positiu

rebaixar els impostos per als ciutadans?... Segons ells, per tenir més euros disponibles per a la despesa.

A la CSI-F ens preguntem: tan dolent és retornar la paga extra dels empleats públics per evitar que

aquests tinguin diners per gastar? Creuen els senyors polítics que els empleats públics som uns

irresponsables amb els diners? O, simplement ens consideren ciutadans de segona?

ELS POLÍTICS VOLEN LLIGAR ELS SALARIS DELS EMPLEATS PÚBLICS A LA PRODUCTIVITAT....

El que haurien d'avaluar els polítics és el seu propi rendiment!!! i, el dels alts càrrecs que posen a dit a

l'Administració. Pensem que els diputats i senadors haurien de ―fitxar‖... per què??? Doncs perquè la meitat dels

dies el Congrés està buit....

Des de CSIF fem una proposta als polítics: Per què no lliguem la seva productivitat als seus salaris? Bé

doncs comencem pel Congrés, seguim pel Senat, Govern autonòmics i Ajuntaments.

....les administracions estan per donar servei als ciutadans, i les enquestes diuen clarament que la ciutadania

valora i té un gran respecte per a tots aquells que treballem per a ells:mestres, professors, policies, metges,

jutges, administratius, agents rurals, bombers, personal de presons, etc.

PERSONAL INTERÍ:

QUÈ DIU LA DIRECTORA GENERAL DE LA FUNCIÓ PÚBLICA EN RELACIÓ A LA RETALLADA DEL 15%

DEL SALARI I JORNADA?

Manifesta ÚNICAMENT LA VOLUNTAT del Govern de deixar sense efecte aquesta mesura a partir de l‘1 de gener de 2015.

De l a v o l un ta t no v i ue n e l s company s i n te r i ns , s ra . D i re c tora ! ! !

EDITORIAL




I ABSÈNCIESb

Vint-i-tres alts càrrecs de la Generalitat –incloent-hi els 12 consellers i el President– reben una retribució base entorn dels

100.000 euros anuals, que equivaldrien a 14 pagues brutes d’uns 7.100 euros mensuals o netes d’ aproximadament 4.500

euros. La suma d’aquests 23 salaris, que apareix al Portal de la Transparència obert pel Govern de CiU, suposa una despesa

de 2,4 milions d’euros cada any per a l’erari públic. Segons els documents treballats per Opengov.cat, el sou més habitual dels

alts càrrecs de la Generalitat se situa en la franja entre 76.270 i 79.651 euros bruts. La majoria són secretaris –generals o no– i

directors generals o d’organismes públics. Però hi ha 23 salaris, sense comptar-hi les dietes i els complements, que se situen per

sobre dels 90.000 euros.

Mas, per sobre dels 136.000 euros

El president de la Generalitat rep un sou anual de prop de 136.835 euros bruts anuals. Artur Mas no cobra cap complement

per assistència a reunions.

Felip Puig, el conseller que més cobra

Els 12 consellers del Govern es queden en 103.176 euros bruts anuals. Però, quan sumen dietes, Felip Puig se situa com a

número u, amb 114.905 euros, i Santi Vila, com a segon, amb 110.770. Una miqueta més que la vicepresidenta, Joana Ortega,

la que més cobra dels consellers d’Unió, amb 109.483 euros. Els consellers Felip Puig, Santi Vila –tot i que renuncia a una part– i

Joana Ortega cobren en dietes un extra d’11.700 euros, 7.500 euros i 6.300 euros respectivament cada any per anar a reunions

que els pertoquen pel seu càrrec.

Baiget i Vilajoana guanyen més que un conseller

Hi ha sis alts càrrecs amb gairebé el mateix sou que un conseller i, fins i tot, una mica més. Són Carles Viver Pi-Suñer,

director de l’ Institut d’Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Jordi Baiget, secretari del

Govern; Margarida Gil, directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, i Jordi Vilajoana, secretari general de Presidència, que

cobren oficialment un salari base per la seva feina de 102.907 euros bruts anuals. Tot i això, si sumem dietes, destaquen

Vilajoana, que puja fins a la tercera posició en el rànquing dels que més guanyen sumant-ho tot, amb un total de 120.086 euros

anuals, i Baiget, que es col·loca a la segona posició arribant als 127.236 euros. Baiget i Vilajoana, doncs, cobren molt més que

un conseller.

El grupet dels ‗centmileuristes‘

Hi ha tres alts càrrecs –més desconeguts que els anteriors– que se situen entorn dels 100.000 euros anuals. Són els

casos de l’ exmagistrada Núria Bassols, directora del Programa de polítiques de transparència, junt amb Juan Iglesias, director

del Programa de model d’administració tributària de Catalunya (amb 102.161 €). Només 3.000 euros per sota hi ha Jordi

Boixareu, director del Programa per a l’aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya (98.780 €).

Els caps de les oficines dels expresidents, entre els millor pagats

Sorprèn veure en la cinquena franja de salaris més alts els responsables de les oficines dels tres expresidents de la

Generalitat: Jordi Menéndez, al capdavant de la de l’expresident José Montilla; Sònia Potau, fins a l’estiu dirigint la de Jordi

Pujol, i Salvador Sarquella, al capdavant de la de Pasqual Maragall. Cobren 90.788 euros bruts, molt més que un director o un

secretari general del Govern que no cobri dietes.

EN ÈPOCA DE RETALLADES ELS NOSTRES

POLÍTICS SEGUEIXEN COBRANT DIETES!!!

http://transparencia.gencat.cat/

http://opengov.cat/ca/




I ABSÈNCIESb

Des de CSIF seguim reivindicant uns serveis públics de qualitat i la recuperació dels Drets

eliminats:

- Seguim sense cobrar la paga extra sencera des de l’any 2012.

- Seguim amb el salari congelat.

- Seguim amb una taxa de reposició insuficient i raquítica.

- Seguim amb la destrucció d'ocupació pública.

Els polítics amb els seus actes ens segueixen donant la raó: l'administració i la correcta prestació dels

serveis públics demandats per la ciutadania els importa ben poc...

TREBALLEM GAIREBÉ 300 HORES MÉS A L´ANY QUE ELS ALEMANYS

Espanya es van comptabilitzar 1.665 hores de treball en 2013, enfront de les 1.388 d'Alemanya o a les 1.489 de

França, segons dades de l'OCDE.

Treballen gairebé 300 hores més a l'any que els alemanys, segons dades de l'OCDE recollits per l'Institut d'Estudis

Econòmics (IEE).

Alemanya i Països Baixos són les nacions de l'OCDE on menys hores es treballa a l'any.

Des de l'inici de la crisi econòmica, la mitjana d'hores treballades per any als països de l'OCDE s'ha anat reduint. No

obstant això, a Espanya i Grècia, la tendència ha estat a l'alça.

CSI-F és un sindicat professional i independent, que no està lligat a cap ideologia política ni govern de torn.

ELS EMPLEATS PÚBLICS SEGUIM PAGANT

LA MALA GESTIÓ DELS POLÍTICS.

A CATALUNYA ES TREBALLA UNA MITJANA

DE 1.665 HORES A L’ANY, MÉS QUE ABANS

DE LA CRISI ECONÒMICA...

http://www.publico.es/dinero/550030/los-espanoles-trabajan-casi-300-horas-mas-al-ano-que-los-alemanes

http://www.publico.es/dinero/550030/los-espanoles-trabajan-casi-300-horas-mas-al-ano-que-los-alemanes




I ABSÈNCIESb

CSIF ha tingut accés a un informe del Cercle d'Empresaris que defensa la necessitat d'avançar en la

reforma del mercat laboral i proposa, per exemple, reformular el model de contractació, remuneració i

acomiadament del sector públic assimilant-ho al privat, un contracte a temps parcial més flexible,

condicionar la percepció de la prestació per desocupació a l'acceptació d'oferta o un salari mínim

interprofessional per a joves vinculat a la formació.

En aquest estudi s‘assegura respecte als funcionaris però que hi ha "moltes coses de què parlar

abans de l'acomiadament", com de la proporció de treballadors funcionaris enfront del d'empleats

públics, la mobilitat "sana" entre les administracions o de revisar el sistema de promoció d'aquests

treballadors.

D'altra banda, per millorar l'evolució de l'economia, els empresaris volen per impulsar un nou paquet

de reformes en diferents àmbits, entre els quals es troba el mercat laboral o del sistema de pensions, a

més de les Administracions Públiques.

Tres contractes i menors indemnitzacions

En matèria laboral, aposta també perquè les indemnitzacions per acomiadament s'equipessin per als

contractes temporals i indefinits, i convergir cap als 18 dies per any treballat. A més, defensa avançar

en la racionalització i simplificació del sistema de contractació en tres "grans" contractes: indefinit, per

necessitats empresarials (amb durada determinada) i juvenil o de formació.

D'altra banda, consideren necessari reduir el pes de les Administracions Públiques en l'economia, i

aposten perquè està comprès entre el 35% i el 40% del PIB. D'aquesta manera, des del 44% actual,

suposaria un ajust entre 40.000 i 90.000 milions d'euros.

Per als responsables del Cercle, cal avançar també cap a una major vinculació entre productivitat i

salaris, alguna cosa que aniria en funció de la situació de cada treballador individual.

CSI-F és un sindicat professional i independent, que no està lligat a cap

ideologia política ni govern de torn....

ULL!!!: EL CERCLE D’EMPRESARIS

DEMANA QUE EL MODEL LABORAL DELS

EMPLEATS PÚBLICS S’ASSEMBLI AL MODEL

PRIVAT...




I ABSÈNCIESb

• Els 9.250 milions defraudats en els principals escàndols són suficients per pagar la Sanitat de

Catalunya o l'Educació i la Salut de la Comunitat Valenciana.

• Un terç del defraudat equival al que la UE destinarà per a ajuda al desenvolupament en Àfrica fins a

2020.

El jutge Eloy Velasco comença a interrogar als detinguts en l'operació Púnica

Es van gastar en regals, viatges, vestits, vehicles de luxe, mansions, restaurants o mariscades o ho van manar a

Suïssa, Liechenstein o a paradisos fiscals del Carib, però els diners defraudats en els principals escàndols de

corrupció política - Edu, Púnica, Malaya, Gürtel, etc.- o la fortuna que va moure la família Pujol fora d'Espanya

hagués estat suficient per pagar la sanitat de Catalunya o per evitar les retallades socials, justificats en la crisi,

que va decidir el Govern de Rajoy en 2012.

En total, sumen més de 9.250 milions defraudats al sector públic, una quantitat pràcticament idèntica

al pressupost d'Educació i Sanitat de la Generalitat Valenciana i lleugerament superior a la partida per

a Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que en els últims anys s'ha vist obligada a retallar.

Tampoc hagués fet falta retallar 1.034 milions d'euros en l'ajuda a la dependència, com es va fer als

Pressupostos Generals de 2014. El mateix passa amb les infraestructures, al 2014 s‘han paralitzat grans

obres per falta de pressupost. Amb aquesta quantitat es podria pagar 214 vegades el pressupost de

Creu Roja, que ascendeix a 42 milions o 360 vegades el de ―Cáritas‖.

CSI-F DENUNCIA!!!

ELS DINERS DEFRAUDATS EN ELS CASOS DE

CORRUPCIÓ, EQUIVALEN A LES RETALLADES DE

2012




RÈCORD DE QUANTITAT DEFRAUDADA: MALAYA 2.400 MILIONS

El cas Malaya a l'Ajuntament de Marbella es va destapar el 30 de març de 2006 va suposar un punt d'inflexió en la recerca i la

persecució penal d'aquests processos per la dimensió de la trama i perquè va tenir com a conseqüència una mesura inèdita en la

història democràtica: la dissolució del Consistori a l'abril de 2006 i la constitució d'una comissió gestora fins a les eleccions de

maig de 2007, en les quals va guanyar el PP i va posar fi a l'era de Jesús Gil.

En l'operació, que es va desenvolupar a Marbella, Màlaga, Madrid, Murcia,Cadis i Huelva, es van practicar nombrosos registres

en els quals es va intervenir entre altres efectes obres d'art de pintors d'enorme prestigi, cavalls de pura raça, armes de gran

valor, vehicles de luxe, un helicòpter i quantitats de diners per un valor global de 2.400 milions d'euros.

Durant el boom immobiliari una xarxa de suborns amb empresaris, advocats, policies i fins a l'estament judicial va enriquir a

regidors i alcaldes, a costa de vulnerar la norma urbanística. El principal capitost de la trama era l'assessor

d'urbanismes, Juan Antonio Roca, que, segons la sentència, va ocultar un patrimoni amb diners il·lícits de més de 100 milions

d'euros .

Roca va teixir una xarxa d'advocats, per ocultar el seu poderós patrimoni. Com a mostra, el seu quadre de Miró en el bany, la

pista d'aterratge per a helicòpters, els seus animals salvatges dissecats i els seus cavalls de pura raça ... van ser alguns béns

que la Policia va confiscar.....

EL CAS EDU PODRIA DESBANCAR AL MALAYA (EN QUANTITAT DEFRAUDADA)

Frau massiu. Amb aquesta paraula va qualificar la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia el cas Edu. La

Policia ha recaptat dades que apunten a l'existència d'una conducta il·lícita generalitzada que afectaria a moltes altres

convocatòries. Segons la UDEF, almenys 17 empreses haurien destinat els diners de les ajudes per a la formació de treballadors

a finalitats diferents els que estipulava aquesta convocatòria de la Junta d'Andalusia.

A més, aquestes empreses no van complir amb l'obligació de contractar al 60% dels treballadors que van participar en les

formacions en concloure el període lectiu. Per aquest motiu, no haurien d'haver rebut les ajudes.

Les recerques se centren entre 2009 i 2011, anys en els quals l'organització podria haver malversat fins a 2.000 milions d'euros

de fons públics andalusos, la qual cosa ho convertiria en el cas de frau més elevat investigat a tota Espanya.

LA TRAMA DELS ERO ‘S , PODRIA HAVER ESTAFAT 1.200 MILIONS D'EUROS

El cas dels ERE se centra en l'anomenat fons de rèptils de 721 milions d'euros destinat a prejubilacions i empreses en crisis. La

jutge Mercedes Alaya creu que van poder desviar-se fins a 1.200 milions d'euros. En el cas dels ERE hi ha 144 imputats dels

quals 27 són càrrecs polítics. Destaquen l'exministra de Foment Magdalena Álvarez; Antonio Fernández, conseller d'Ocupació

entre 2004 i 2010; Francisco Javier Guerrero, director general d'Ocupació; l'exconseller i diputat José Antonio Veiés; i estan

assenyalats els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

CAS PUJOL I L'EVASIÓ FISCAL

Fins a 3.000 milions d'euros podria haver blanquejat suposadament Oleguer Pujol amb diverses inversions immobiliàries. Tant

ell, com els seus germans Jordi i Oriol estan imputats per diversos delictes. El primer podria haver cobrat comissions milionàries

per assessorar i mitjançar en obres públiques depenents de la Generalitat de Catalunya, segons la recerca judicial remesa al

jutge Pablo Ruz.

Amb 3.000 milions, la Comissió Europea té suficient per destinar a cooperació al desenvolupament fins a 2020 a la regió de la

Banya d'Àfrica, una de les més pobres del món. O haguessin servit perquè el conseller d'Economia i Finances, Andreu Mas-Colell,

quadrés els pressupostos per 2015, que tenen una diferència similar a aquesta quantitat entre ingressos i despeses.




ELS DINERS DEFRAUDATS PER LA TRAMA GÜRTEL S'ESTIMA EN 120 MILIONS

La gran festa de la Gürtel, la trama corrupta encapçalada per Francisco Corretja de la desarticulació de la qual es compleixen

avui dos anys, va deixar una costosíssima factura a compte del contribuent: el cost per a l'erari públic ascendeix a un mínim de

120 milions d'euros, segons es desprèn del sumari, el tronc central del qual instrueix el jutge del Tribunal Superior de Justícia de

Madrid Antonio Pedreira.

No obstant això, en la documentació incorporada al sumari existeixen ja els vímets per fer almenys una estimació mínima del

cost per a l'erari públic: almenys 120 milions d'euros (gairebé 20.000 milions de pessetes) entre 2000 i 2008.

Prop de 2.400 milions era la quantitat de diners que es pretenia generar amb l'ambiciós projecte Madrid 2020, que tenia com a

objectiu que Madrid celebrés uns Jocs Olímpics en aquesta data.

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a

cap Govern....

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens

dóna garanties d’ imparcialitat en la defensa i negociació dels

drets dels treballadors, tant de manera individual com

col·lectiva.

SI A LA CORRUPCIÓ LI VAM SUMAR ELS BALAFIAMENTS,

ESPANYA PODRIA HAVER-SE ESTALVIAT 24.200 MILIONS

D'EUROS

A Espanya la llista de balafiaments és interminable, des d'aeroports que mai van aconseguir funcionar, trens d'alta velocitat que

viatgen buits, autovies que no van a cap lloc, cotxes oficials; fins a projectes faraònics, retrats de luxe i luxes de polítics i

personalitats pagats amb diners públics (dels ciutadans).

En total Espanya compta amb més de 15.200 milions balafiats en obres de molt difícil justificació. Entre ells les despeses més

alarmants es troben en les nombroses obres i projectes arquitectònics que junts sumen gairebé 9 milions d'euros, com

el Fòrum de Barcelona o la Caixa Màgica a Madrid.

Així mateix, els balafiaments en les obres de l'AVE i la volta als tramvies en algunes comunitats deixen un 'forat' de 4.360

milions. Tampoc es queden endarrere els aeroports 'fantasma' com el de Castelló que tots ells sumen 2.435 milions.

Sense oblidar els 'luxes' d'alguns polítics i els viatges a càrrec de l'erari públic o sopars 'd'or' que fan que les despeses es

disparin fins als gairebé 2 milions, explicant entre uns altres els 301. 380 euros gastats en retrats d'alguns diputats i

expresidents del Congrés. Tot un desplegament de solidaritat en temps de crisi.....




I ABSÈNCIESb

LA CRISI I LES POLÍTIQUES DE RETALLADES

AFECTEN A LA NATALITAT: DISMINUEIX UN 7,3% A CATALUNYA L'ANY 2013

L’any 2013 el nombre de naixements registrats a Catalunya representa una disminució de

5.605 nadons (-7,3%) respecte al 2012.

Tots els àmbits registren una davallada en el nombre de naixements. La disminució, respecte

al 2012, és al Camp de Tarragona (-8,5%) i a les Terres de l’Ebre (-3,5%).

CSIF LAMENTA QUE ES RETALLI EN POLÍTIQUES SOCIALS MENTRE AUGMENTA EL PRESSUPOST EN

DEFENSA

Des de la CSIF recordem que en aquesta època de crisi el més important i prioritari són

les polítiques socials.

No és lògic incrementar el pressupost del Ministeri de Defensa i es congeli totes les partides

en matèria de serveis socials i atenció a la dependència.

CSI-F INFORMA!!!




I ABSÈNCIESb Ç Ç

PER QUÈ EL BUTLLETÍ DE CSI·F?

DONCS PERQUÈ CREIEM QUE ÉS UNA BONA EINA DE DIFUSIÓ I

DIVULGACIÓ DE LA NOSTRA TASCA EN DEFENSA DELS DRETS DELS EMPLEATS

PÚBLICS.

A MÉS, EL FET DE REPARTIR-LA PELS CENTRES ENS POSSIBILITA TENIR

UN CONTACTE DIRECTE I PERIÒDIC AMB ELS EMPLEATS PÚBLICS, FUGINT AIXÍ

DE LA PRÀCTICA HABITAL D’ALTRES ORGANITZACIONS QUE NOMÉS ES DEIXEN

VEURE PELS CENTRES REPARTINT LLAMINADURES QUAN S’APROPEN

ELECCIONS…

AIXÍ MATEIX, AQUESTA ÉS UNA EINA AL SERVEI DE TOTS VOSALTRES A

TRAVÉS DE LA QUAL PODEU APORTAR PROPOSTES O QUEIXES DE

SITUACIONS DENUNCIABLES PER PODER-LES PUBLICAR. L’ÚNIC QUE ENS MOU

A NOSALTRES ES DEFENSAR DE FORMA AFERRISSADA, AMB INDEPÈNDÈNCIA I

PROFESSIONALITAT, ELS VOSTRES INTERESSOS.

GRÀCIES PER LA VOSTRA CONFIANÇA.

CSI-F editorial!!! Novembre 2014




I ABSÈNCIESb

CSIF RECLAMA UN SISTEMA EDUCATIU

PLENAMENT INCLUSIU

Des de CSIF manifestem el disgust i preocupació davant la lentitud amb que la Conselleria

d'Ensenyament de la Generalitat porta el repte d'aconseguir un sistema educatiu català plenament

inclusiu, com estableix la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la Convenció Internacional sobre els

Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l'ONU i ratificada per l'Estat.

Deplorem que l'actual curs escolar hagi començat sense que l'escola inclusiva entri en les prioritats del

Departament.

Malgrat que aquest model és un dels principis rectors del model educatiu català fixat en la LEC, la

Conselleria segueix sent el problema dels alumnes amb discapacitat, encara que en realitat afecta

a l'escolarització i l'educació de tots els alumnes.

Denunciem també que Ensenyament no ha complert el termini fixat per presentar un pla estratègic

d'atenció a la diversitat en el marc d'una escola inclusiva, ja que al novembre de 2013 va anunciar que

es presentaria abans de finalitzar el curs 2013-14.

CSI-F INFORMA!!!




I ABSÈNCIESb

CSI-F TARRAGONA DEMANA IMPULSAR EL SECTOR

PÚBLIC I AUGMENTAR ELS SALARIS

CSI-F ha demanat un impuls del sector públic, a més d'un augment dels salaris, amb

l'objectiu d'enfortir l'activitat econòmica.

En roda de premsa, el secretari d’acció sindical de la CSIF Tarragona, Isaac Navarro i

Vallés, ha explicat que el sector públic ha d’ajudar a reactivar la demanda a través d'una

col·laboració amb empreses innovadores i responsables.

Ha subratllat que també és necessari incrementar el salari mínim interprofessional fins

als 1.000 euros i situar el salari mitjà en els 2.000 euros.

També ha posat de relleu que el sector públic ha suportat històriques retallades però,

malgrat tot, els empleats públics segueixen estant involucrats per la seva vocació de servei

per a la ciutadania, malgrat els polítics.

Finalment ha instat a involucrar a les administracions i empreses a través de la

formació professional i dual, a més d'estimular la inversió productiva per aconseguir un

treball digne, tant en l’àmbit públic com en el privat.

CSI-F INFORMA!!!




ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA

LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA

ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors

públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres

afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua

econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els

primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una quota anual.

Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les

administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per

malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral.

Podran contractar aquesta assegurança tots aquells empleats públics que tinguin

entre 18 i 65 anys i que es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència).

Davant aquestes retallades, l’assegurança que ofereix la CSI-F garanteix el

pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes

públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER

MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV.

■ Cobertura del 100% de l'import assegurat.

■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació)

■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa).

■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa)

■ Sense límit de sinistres anuals.

■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434

mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434




I ABSÈNCIESb

CSI-F EXIGEIX QUE SIGUI EL CLAUSTRE QUI

TRIÏ ELS DIRECTORS I LES DIRECTORES

DELS CENTRES EDUCATIUS.

HI HA PREOCUPACIÓ ENVERS LA POSSIBILITAT DE QUE

EL DIRECTOR O LA DIRECTORA TINGUI COMPETÈNCIES

PER TRIAR PROFESSORS, UNA ATRIBUCIÓ QUE EL

SINDICAT INDEPENDENT REBUTJA.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F) exigeix que sigui el

claustre de professor el qui triï el/la director/a del centre educatiu, per tal

d’evitar que la figura del /de la director/a esdevingui en un representant més, a

majors, de la pròpia Administració, que amb la LOMCE té més capacitat per

decidir el nomenament del/ de la director/a, com a resposta al poc pes que

representa el claustre.

CSI-F “Castilla y León” va aconseguir a finals del curs passat, a la ja iniciada

aplicació de la LOMCE a la comunitat, que l’elecció del/ de la director/a fos

més democràtica.

CSI-F INFORMA!!! Nota de premsa ―CSI-F Castilla y León‖ (23/10/14)




CSI-F assegura que són els directors i les directores els màxims coneixedors

de les problemàtiques dels centres i que , per tant, són ells els qui han de

dirigir-los i gestionar-los, juntament amb la resta dels membres de l’equip

directiu.

El sindicat independent insisteix en que l’equip directiu ha de ser reconegut

per les administracions educatives, i estar dotats dels mitjans necessaris per

exercir les seves funcions de la millor manera possible i amb plenes

garanties.

La possibilitat de que el director o la directora pugui triar professorat , una

competència prevista a la LOMCE, preocupa a la CSI-F, per les conseqüències

que pot tenir si s’aplica. El nostre sindicat no accepta que l’equip directiu no

tingui càrrega lectiva, i en cap cas, que pugui seleccionar al professorat del

centre. El professorat haurà de ser triat sota criteris objectius i transparents, i

que estiguin basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, com hem anat

fent fis ara.

Davant l’aprovació, pel Consell de Ministres del propassat 17 d’octubre, del

RD establert a l’article 134.1.c de la Llei Orgànica d’Educació, pel qual es

desenvolupen les característiques del curs de formació sobre el

desenvolupament de la funció directiva en centres docents públics, CSI-F

reclama la potenciació i enfortiment de la capacitat de gestió de l’equip

directiu, així com d’un major suport legal i formatiu.

Butlletí administracio local novembre

Documents

Transcript of Butlletí administracio local novembre