1

GENER - FEBRER -MARÇ 2011. Número 454

2 3

CLUBEXCURSIONISTAPIRENAIC

SUMARI

Editorial

Secretaria

Activitats previstes

Muntanya

Res

Crònica del club

Activitats realitzades

4

4

5

6

20

21

22

Carrer Duran i Bas, 16 Baixos 1r

08002 Barcelona

Tel. 93 302 42 39

Fax. 93 302 42 39

cep@pirenaic.cat

http://www.pirenaic.cat

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Federació Aèria Catalana

Federació Catalana d’Espeleologia

Horari: dilluns, dimarts i dimecres de 19,30 a 21 h.

Dijous de 19,30 a 21,30 h. Divendres de 19,30 a 22h

Dipòsit legal: B-16.267-63

Foto portada: Cavall Bernat, autor Romà R.

Foto contraportada: Sant Pere de Rodes, autor Pere Mateo

Disseny i maquetació butlletí: Carmen López Carrera

Les opinions dels socis no són necessariament compartides per la junta directiva

4 5

nostra Entitat a la “Caixa” és: 2100-3282-632200017736.

Recordem a tots els socis interessats a inserir escrits al butlletí, ens els facin arribar com a més tard el dia 1 del mes anterior a la seva publicació, com també la indicació de les fotografies que hi corresponen.

EditorialBenvolgudes i benvolguts,

Encetem el 2011 amb molta il·lusió i ganes de fer coses. Durant aquest primer trimestre hem organitzat diverses excursions i caminades per la sèquia medieval de Manresa, per la Serra de Llaberia i pel Ripollès. S’emprendran de nou les etapes del GR83 o Camí del Nord. A més, hem organitzat una sortida de raquetes de neu a la Molina. Us animem a participar-hi!

Per altra banda, estem rebent suggeriments per fer un nou curs de fotografia per a principiants i també programar un curs de primers auxilis a la muntanya. Activitats que estudiarem i valorarem. Aquestes activitats es durien a terme a la seu del club.

Us informem que hem hagut de deixar finalment el nostre refugi a la Molina. El passat 30 de novembre expirava el contracte de lloguer i les condicions de nou lloguer eren excessives. A més, esperem que en un futur no massa llunyà puguin començar les obres del futur refugi.

S’està ultimant, per mitjà de la FEEC, el tema de l’assegurança de responsabilitat civil pel club, de la qual us anirem informant.

Continuem treballant per renovar i millorar els nostres canals de comunicació i agraïm especialment als socis i sòcies que col·laboreu en el butlletí i ens feu arribarsuggeriments de millora.

Aquests mesos hem normalitzat la nostra assistència a les reunions de vegueries de la FECC i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès (AEEB). Això ens ha permès posar-nos el dia, poder sol·licitar subvencions per algunes activitats i organitzar per aquest any una sortida del Naturtresc.

Finalment us recordem que el dia 6 de febrer tenim l’assemblea general de socis i sòcies, a la qual us hi esperem.

La Junta directiva

Secretaria

PER ALS PETITS ARTISTES DEL CLUBAgafeu paper i llapis i deixeu anar la imaginació. Porteu els vostres dibuixos a Secretaria per a la propera Mostra de Dibuix Infantil. ANIMEU-VOS-HI!!!

NOTA INFORMATIVAEl Club romandrà tancat el dia 5 de gener.

La sortida del dia 16 de gener a la sèquia de Manresa es realitzarà com a sortida mixta, oberta també a gent que vulgui fer turisme. Segons el nombre de gent es faria amb autocar. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb secretaria.Us recordem el número de compte de la

ARA JA PODEU TROBAREL CEP AL FACEBOOK!!!

Activitats Previstes

MES DE GENER

Dia 16, diumenge. Cims, Ermites i Cingleres: Sèquia de Manresa (Bages). 26 km.

Dia 30, diumenge. Sortida amb raquetes. La Molina.

MES DE FEBRER

Dia 6, diumenge. Assemblea i vermut de l’Entitat. Entrega de medalles i mostra infantil.

Dia 13, diumenge. Cims, Ermites i Cingleres: Llaberia salvatge. Itinerari a la Serra de Llaberia des del vessant del Priorat. Graus i camins desconeguts. 16 km.

Dia 27, diumenge. Etapa 7 GR-83. Camí del Nord o del Canigó: Sant Miquel Sacot-Hostal de la Vall del Bac. 19 km.

MES DE MARÇ

Dia 13, diumenge. Cims, Ermites i Cingleres: Els gorgs del torrent d’Estiula (Ripollès). 9,5 km.

Dia 27, diumenge. Etapa 8 GR-83. Camí del Nord o del Canigó: Hostal de la Vall del Bac-Beget. 11, 250 km.

ABRIL

Dia 10, diumenge. Cims Ermites i Cingleres: Sortida a les muntanyes que envolten Alforja: Santuari de Puigcerver-Coll, d’Alforja-Arbolí-Cingles, d’Arbolí-Alforja.

ANNEX - PROPERES ACTIVITATS DEL MES D’ABRIL

Dia 17, diumenge. Etapa 8 GR-83. Camí del Nord o del Canigó: Beget- Prats de Molló.

6 7

Muntanya

El passat dissabte 23 d’octubre es va celebrar, a la plaça de l’Ajuntament del Bruc, la trobada d’enguany del Grup Cavall Bernat, amb l’assistència d’unes dues-centes persones, les quals s’autodenominen “cavallistes”.

Aquestes trobades tenen la finalitat de reunir els escaladors i escaladores que tenen en elseu currículum el goig d’haver escalat el “Carall” Bernat, que és tal com s’hauria de dir el carismàtic monòlit de la regió de les Tebaides del massís de Montserrat (1.099 malt.), per la seva similitud amb el membre viril, en lloc de l’eufemisme “Cavall”.

Durant l’acte es repartiren medalles als nous “cavallistes”, o “carallots” (sense ànims d’ofendre a ningú), enguany una seixantena, entre els quals una nena de 8

anys. Hi ha que veure com puja el jovent! També serveix d’encontre dels veterans que recorden diades inoblidables… Abraçades, petons, fotografies al costat de la Moreneta d’alumini, converses… i un bon dinar! Va ser un esdeveniment de celebracions i records múltiples, molt emotiu, on es va recordar el 75è aniversari de la primera ascensió al Cavall Bernat, el 1935, a càrrec de J. Boix, C. Balaguer i J. Costa.

Per part del nostre Club hi van assistir els socis Joan Closas, Montserrat Riera, Joan Comamala, Mercè Fernàndez, Meli Queral, Josep M. Baqué, Antoni Mesalles, Maria Godoy (primera ascensió femenina del Club, 1958), Gerard de Vera (un dels veterans d’arreu que més ascensions té al Cavall Bernat: 26 per la via normal i 4 per la G.A.M.

30ª TROBADA DEL GRUP CAVALL BERNAT

Déu n’hi do! L’última ascensió va ser als 60 anys), i nosaltres: Rosamaria Puig-Pey i Xavier Sudrià. Esmorzar i dinar al mateix restaurant, al poble, lloc habitual de trobades d’escaladors, el qual bullia d’animació, ple de gom a gom.

Abans de dinar encara ens va donar temps per visitar, a les golfes de l’Ajuntament, molt ben restaurades, un museu on s’exposa, entre una munió d’objectes i documents, material d’escalada per èpoques, ben bé allò del… Cànem al perló! I per la tarda visita al monument del Timbaler del Bruc, espectacular, grandiós, obra de Frederic Marés

Xavier Sudrià

Gerard de Vera escalant el Cavall Bernat - Autor: Gerard de Vera

8 9

Som un grup de jubilats joves, com ens agrada anomenar-nos, que per tal de fer salut hem decidit fer una sortida setmanal. Per aquest motiu hem triat de fer el Camí de Sant Jaume (el camí català) que sortint del Port de la Selva arriba fins a Fraga passant per Figueres, Girona, Vic i Montserrat i d’aquí per Igualada, Cervera i Tàrrega.

La primera sortida la vam programar pel dimecres 17 de novembre a les 7 del matí a l’estació de Navas. Abans de l’hora ja hi érem tots, en total set, vam agafar l’autopista fins a Figueres i després per carretera fins a Marzà on vam deixar els cotxes al costat d’un restaurant amb un nom singular: “El frenasu”.Aquí vam fer un cafè mentre arribaven els taxis que ens havien de dur a Port de la Selva.

Durant el trajecte vam parlar de com havia canviat el poble, i sobre tot, la vida dels

pescadors, va ser una conversa molt amena i potser per això els taxista ens va cobrar 25 euros en lloc dels 30 que havíem aparaulat.

Un cop a Port de la Selva ens vam fer les fotos de rigor al peu de l’indicador de l’inici de la ruta, després, seguint els senyals fets amb ceràmica col·locats a terra, arribàrem a uns pals indicadors. Aquí el primer dilema, hi ha dos camins per anar a Sant Pere de Rodes, un seguint el GR-11 i un altre per la Vall de Santa Creu, no hi ha cap indicació del Camí de Sant Jaume i ningú de nosaltres porta cap descripció de l’itinerari. Decidim agafar el camí que segueix el GR-11. Aquest després de passar per una urbanització s’enfila de valent en direcció al castell de Sant Salvador de Verdera situat a dalt de tot de la carena, el camí va travessant la carretera que fa llargues llaçades ara a la dreta, ara a l’esquerra, alguns ja anem esbufegant i preguntant quan pararem a esmorzar, ja que

Sant Pere encara queda una mica lluny. Fem un tram més de camí i trobem un dolmen, parem a contemplar-lo i ens adonem de les vistes sobre el Port de la Selva i Llançà que tenim a la nostra esquena. Continuem una mica més i per fi parem a esmorzar. El castell ja es distingeix força bé, i les vistes sobre la costa són esplèndides, de moment ens està acompanyant el dia. Emprenem de nou el camí i ara tot i que continua pujant, el pendent es més suau, aviat tenim a la vista el monestir de Sant Pere de Rodes i una mica més a la dreta Santa Helena. En pocs minuts arribem al monestir i alguns pregunten per les credencials, allà els hi diuen que ho han de demanar a Figueres, però que hem errat el camí ja que hauríem d’haver agafat el de la Vall de la Santa Creu. Bé, ara ja no hi ha remei, continuem per camí pavimentat fins a Santa Helena i les restes del poblat medieval de la Santa Creu que hi ha al seu voltant. Aquí tornem a retrobar els indicadors del camí de

CAMÍ DE SANT JAUME

Sant Jaume. Aquest baixa suaument fins arribar a les restes del Mas Ventós, que al seu temps devia ser una esponerosa masia. Aquí hi ha una zona d’esbarjo. Parem a fer un ganyip. El cel s’ha anat tapant de núvols baixos i tot i que la visibilitat no és dolenta del tot, la llum no és la més adequada per fer fotos, una llàstima perquè les vistes sobre la badia de Roses i la plana empordanesa són de foto. Continuem baixant i ara sí, ara el camí baixa de forma decidida per dintre del curs d’un xaragall sec que fa feixuga la baixada. Arribem a una creu de formigó pintada de blanc i ens fem una altra foto de grup, després continuem pel xaragall que no deixarem fins poc abans d’arribar a Pau.

Al poble els senyals es perden i al final hem de preguntar a una senyora per on va el camí; ens comenta que és molt freqüent que la gent es desorienti i que la majoria han de preguntar als veïns. El camí, un cop

El Port de la Selva - Autor: Pere Mateo Sant Pere de Rodes - Autor: Pere Mateo

10 11

sortim del poble, va paral·lel a la carretera fins arribar a Vilajuïga. Aquí, davant d’una oficina de turisme de la Generalitat hi ha un petit i enjardinat amb unes quantes oliveres centenàries i un monument a un pelegrí, queno ens acaba de fer el pes. Dinem i entrem a l’oficina de turisme, allà hi ha un petit bar restaurant on prenem cafè, una botiga de productes típics del país i un espai d’informació amb una sala de projeccions. La noia que hi ha a informació ens aten molt amablement i ens passa uns documentals del camí de Sant Jaume i dels Grs.

Un cop vistos els documentals li agraïm la seva amabilitat i reprenem el camí. A mi personalment m’ha anat molt bé aquest petit descans, la baixada m’havia deixat baldat. Ara caminem a bon pas per una pista, les

Santa Helena - Autor: Pere Mateo

La terminologia popular ha anat tergiversant els noms de lloc al seu gust i a la vegada aquest canvi li ha servit per obtenir-ne llegendes més o menys versemblants. En tenim dos exemples flagrants amb el “Coll de hi era de massa” i les corresponents històries del company que els feia nosa i l’eliminaren, quan el veritable topònim havia de ser “Coll de l’era d’en Maça”. I el més conegut per tothom és el de “Cavall Bernat”, del que no cal esmentar l’origen. I el més recent ha estat a Badalona, on un barri comercial als peus del Mont Aguilar, ha estat batejat com “Montigalà”.

Doncs bé: en una publicació filològica, el nom de la que no recordo ni l’autor (no era en Coromines, segur) hi vaig llegir que el nom original d’aquest turó del Montseny havia estat “Turó de l’Oma”.

Oma: (ulmus glabra) arbre de la família de les Ulmàcies, molt semblant a l’Om (ulmus minor), amb brots i borrons molt peluts, amb fulles més grans, dentades, aspres, agudes i asimètriques. Es fa només als boscos frescos i humits de la muntanya mitjana, on substitueix l’Om. A La Roca del Ripollès hi ha la Font de l’Oma i el Camp de les Omes al Conflent i un altre a Llanars, també del Ripollès.

A més a més, hi ha un fotimer de topònims en els que surt el mot ”home”. A alguns s’hi escau força la denominació actual, però en altres és més que probable que el seu nom faci referència a l’arbre esmentat. Entre els primers hi podríem trobar: el “Cap de l’home” a Angostrina (Cerdanya Nord) pel seu perfil semblant a una cara humana, L’Home, masia de Malla (Osona), el Turó de l’home a Badalona i el de Santa Cristina d’Aro, la Punta de l’home a Ascó, la serra de l’home al Montmell i el Puig de l’home al Port de la Selva: aquests darrers per la poca alçada i

la manca d’humitat no sembla possible que hi arrelin les Omes; i finalment el “Toll de l’home” a La Riba (Alt Camp), doncs també hom el coneix com a “Toll de l’ofegat”, és a dir, que fa referència a una persona.

I, entre els que caldria sospitar que sí que fan referència al vegetal, a més del nostre Turó del Montseny, del Pic de l’Home a Talau de Conflent, del Coll dels Homes a Queralbs, el Puig dels Homes de Llers i del Pic dels Homes a l’Albera (Vallespir), cal afegir-hi els que també fan referència a una Oma morta: Coll de l’home mort (Martinet), Pic de l’home mort a Formiguera (Capcir), a Lles de Cerdanya i a Sant Joan de les Abadesses; Roc de l’home mort (Llúgols de Conflent) i Torrent de l’home mort a Puigbalador (Capcir).

Com a conclusió per demostrar la meua teoria citaré l’exemple del “Tuc d’Eth Home” a Bagergue (Aran), en masculí i que també és conegut amb el nom femení de “Tuc d’Er Òme”, que segurament fou la denominació inicial d’aquesta muntanya i que en aranès s’ha mantingut.

Francesc Móra i Presas

EL TURÓ DE L’HOME... DE QUIN HOME?

dones es queden una mica endarrerides i les esperem, algú diu que hem d’esperar al sexe dèbil, potser per això la Conxi es posa a caminar a un pas que al cap de poc, ens fa anar en filera índia, Això fa que en poc temps arribem a Pedret, i ara, d’una manera més pausada continuem fins a Marzà que ja és a tocar. Arribem a Marzà, creuem la via del tren i ja estem un altre cop al “frenasu”. Prenem alguna cosa, fem números i altre cop als cotxes fins a Barcelona. Al voltant de les 7 de la tarda ja hi som. Hem passat un dia molt distret i ja estem pensant en el proper dimecres.

Pere Mateo

El Turó de l’Home - Autor: Pere Mateo

12 13

El diumenge 17 d’octubre, a les sis del matí, en Jordi Alemany, en Josep M. Farré, en Xavier Valeta i jo, compartint cotxe i restes de son, vam sortir de Barcelona per trobar-nos a dos quarts de nou amb els companys, Xavier Sudrià, Carme Vidal, Oriol Bonàs, Mònica Bonàs i Carles Fornaguera, que havien passat la nit de dissabte a l’alberg de Tremp i que ens esperaven en un punt de la carretera que porta al poblet de Llimiana.

Érem al sud de la Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, davant de la serra del Montsec de Rúbies i el nostre objectiu, guiats per en Carles, el vocal de la sortida, era arribar a l’ermita de Sant Salvador del Bosc pel camí conegut com el dels cent revolts. El dia, tot i la boira baixa que de bon matí no ens va deixar veure els pantans de Camarasa i de Terradets, es presentava clar i un punt fred.

Pel senderó estret que s’enfila pel bosc, guanyant nivell, revolt a revolt, vam anar trobant molts oratoris amb imatges religioses, que ens van acompanyar fins arribar al santuari de Sant Salvador del Bosc, a 1.288 m d’altitud. Es tracta d’una ermita romànica

del segle XI situada sobre una penya, enmig de barrancs, a la cara nord del Montsec, des d’on vam poder contemplar una gran vista dels prats i terrasses de la vall de Barcedana i, ja sense boires, del pantà de Terradets.

Després de visitar l’ermita i de fer uns ganyips, vam seguir pujant per la zona obaga de la muntanya, per un terreny més esclarissat, fins a una pista forestal des d’on vam començar a pujar recte amunt fins arribar al Tossal de la Torreta, que amb els seus 1.677 m és el segon cim més alt del Montsec (el guanya, per un metre escàs, el Sant Alís, al Montsec d’Ares). Des d’allà dalt, la panoràmica ens va enlluernar, no pas pel sol, sinó per l’espectacularitat i la bellesa de tot el que s’estenia davant dels nostres ulls. Envoltats de paisatge, i ben posicionats en el vèrtex geodèsic que ens acompanyava dalt del tossal, vam fer un mos i vam emprendre novament la baixada cap a Sant Salvador.

Tot i que es feia tard i que no ens podíem entretenir gaire, encara vam tenir temps de presenciar en directe la breu però fructífera cacera de rovellons a què es va lliurar l’Oriol: tot un espectacle difícil d’oblidar. Des de

ELS CENT REVOLTS DE SANT SALVADOR DEL BOSC

l’ermita, vam seguir desfent camí comptant els revolts d’un en un per comprovar que, efectivament, n’hi havia un centenar, però, sobretot, per distreure el cansament de les cames que ja començaven a notar el desnivell acumulat durant el dia.

A les sis de la tarda, la llum del sol ressaltava els perfils del paisatge i els colors de la tardor. Jo no havia caminat mai pel Montsec. Tornava a casa contenta, bastant cansada i, com diu la cançó, sabent-me encara una mica més malalta d’amor pel meu petit país.

Glòria Fontova

PRIMERS AUXILIS A LA MUNTANYA. UNS CONEIXEMENTS BÀSICS QUE HAURÍEM DE TENIR QUAN ANEM D’EXCURSIÓ

A l’excursió del GR83 del dia 27 de novembre passat a les Guilleries, el nostre soci Xavier Sudrià ens va donar una lliçó magistral de com fer una llitera per portar ferits amb una jaqueta i pals de muntanya. Això ens fa pensar que hauríem d’organitzar algun curs de primers auxilis i publicar en el nostre butlletí alguns exemples.

Com fer una llitera - Autora: Glòria Fontova

El proper dia 6 del mes de febrer tindrà lloc l’Assemblea General i el vermut de l’Entitat, on es lliuraran les medalles d’or i argent als següents socis:

MEDALLES D’ORROSALIA NAVARRO MAGRINYÀROSER RUBIO MARTÍNEZCARME CONEJOS ALBEROLAVICENTA RUBIO MARTÍNEZ

MEDALLES D’ARGENTLJORDI BLASCO CATURLAÀLVAR CASARES LLURBAPALMIRA IBÁÑEZ TORRES

També es farà entrega dels obsequis als participants al concurs de dibuix.

MEDALLES 6 DE FEBRER DEL 2011

14 15

Fa un parell de dies que volto tot sol pels camins d’aquestes contrades. Un impuls queem venia de molt endins em va fer trencar d’una estrebada la cadena amb què, la mestressa em té lligat al pati de casa quan ella no hi és. Un cop alliberat, no vaig poder resistir la temptació de sortir a descobrir aquest món que a mi em sembla tan gran i abellidor. Ara, després de passar dues nits al ras i de voltar molt, tot i la gran orientació que ens atribueixen, jove i inexpert com sóc, he de reconèixer que vaig ben perdut. La cadena que em penja del collar em fa molta nosa, la panxa em fa un rau-rau cada cop més insuportable i enyoro la llar de foc de casa.

Aquest matí fa fred i els camins s’han despertat plens de gebre. Mentre aguso l’olfacte per mirar de trobar alguna flaire familiar, sento un renou de gent que ve pel camí i surto a trobar-los. Em miren sorpresos i em diuen paraules que no entenc, però, pel to de veu, que sí que entenc, sé que són cordials. Un d’ells porta un mapa a les mans i sembla que coneix prou bé el terreny que trepitja, perquè s’encarrega de donar instruccions i anar orientant als altres.

No ho dubto ni un moment: si vull tornar a casa, he de seguir aquesta gent que sap on va. Un dels homes m’allibera del cadenot que vaig arrossegant fa tantes hores. Un altre em crida Jau! Jau! Jau! I de tant com crida fins i tot m’espanta una mica, però quan el miro als ulls em sembla tan mansoi i juganer com jo mateix. Els uns em demanen d’on vinc i a on vaig, i els altres, convençuts, afirmen que sóc un gos d’atura. Us sorprendria saber que sóc més a prop de sentir-me com una ovella esgarriada que no pas com un guia de ramats. I de tantes brosses com porto enganxades al pèl, m’anomenen Brut, però jo, que tinc un punt d’orgull i un nom molt més bonic, no em dono per al·ludit.

N’hi van setze al grup. Pel camí, els vaig comptant i recomptant, no fos cas que s’erressin com m’ha passat a mi. Fem via fins al Coll de Nafré i davallem fins arribar al pantà de Susqueda. Mai no havia vist tanta aigua junta, jo. Mentre ells s’aturen a admirar les vistes i a fer fotografies, jo no em canso d’ensumar i furgar per tots els racons. Més endavant, tothom s’atura a fer un mos i, ara l’un, ara l’altre,

em donen petits bocins de menges que em semblen delicioses. Decididament, són bona gent aquesta colla. Al cap d’una estona seguim per una carretereta per on comencen a baixar una corrua de cotxes, molt antics, sento que diuen, amb els conductors que van tocant la botzina i saludant tothom. No sabeu com m’he divertit corrent enmig d’aquestes andròmines amb rodes. El que no entenc és perquè tothom s’ha posat nerviós i han començat a cridar-me d’aquella manera — Brut, aparta’t! Brut, vine cap aquí!— i deien que m’atropellarien, i alguns giraven la vista per no veure-ho i els altres em volien agafar per la corretja que duia al coll, però no podien. Com n’arriben a ser d’espantadissos aquests humans!

Després de pujar una bona estona, hem arribat a un lloc, la Placeta, en diuen, on femparada per dinar. El paratge és ben bonic i veiem Susqueda ben avall. L’àpat és tota una festa per a mi. Em saben afamat i, generosos, em van llençant menjar, que recullo amb ulls agraïts i sense deixar de brandar la cua, mentre ells mengen, xerren, riuen i fan córrer la bota de vi. En acabar, un dels homes del grup fa sentir la seva veu i, ajudant-se d’un anorac, d’uns bastons i del noi que em penso que es diu Jau, comença a explicar als altres com n’és d’important saber construir una llitera per portar algú que hagi pres malt anant per la muntanya.

Després d’aquesta lliçó magistral, continuem el camí, ara de baixada, amb la gran mola del Far que ens guia en aquest últim tram. En alguns racons de les parts obagues del camí el gebre no s’ha desfet i els tolls d’aigua estan gelats. El grup s’allargassa, però jo no perdo de vista ningú i faig i desfaig camí controlant tothom. N’hi ha que caminen a bon pas i no s’aturen per res, d’altres van venint amb més calma, xerrant de les seves coses. Hi ha unes dones que busquen i rebusquen per les vores dels camins, gairebé amb tanta passió com ho faig jo, tot i que no acabo d’entendre el valor de les seves troballes. Ara troben uns bolets i després

cullen unes pinyes, i aquí agafen un branquilló de pi i allà una mata d’eucaliptus.

Finalment, arribem a Sant Martí Sacalm. La gent es reagrupa i comença a carregar les motxilles en un autocar que els està esperant. Alguns em miren i parlen entre ells. Ara se m’acosten i em burxen la corretja i troben una placa amb un numero de telèfon. Parlen amb algú pel mòbil i em tornen a cridar, però ara, no sé com ho han sabut, em criden pel meu nom —Bonic, vine! Vine cap aquí, Bonic!—, se m’acosten i em volen deixar lligat. A mi no m’agrada i m’hi resisteixo, i estiro cap enrere, i vull fugir de les mans que em tenallen i amenaço de mossegar una mà que, en el fons, identifico com una mà amiga. Em deixen fermat en un banc davant de l’ajuntament de Sant Martí i se’n van. Em torno a quedar sol, amb l’única companyia dels lladrucs llunyans d’uns gossos i de la lluna que ja fa dies ha començat a minvar allà dalt. Potser algú em recollirà i em tornarà a dur a la gossera, com aquella altra vegada, penso. Ja és ben fosc quan sento arribar un cotxe des d’on surt una veu que reconec immediatament. Bonic, em crida la mestressa, acostant-se cap a mi, i fent-me moixaines. On eres Bonic?, ens tenies ben amoïnats. On t’has ficat, que vas tan brut? Apa, tornem cap a casa.Estic tan content d’haver retrobat la mestressa que prometo, paraula de gos, no tornar a escapar-me mai més. Mai no podré oblidar, però, el gust de la llibertat i el plaer d’haver trescat tot el dia amb aquesta gent del Pirenaic, que porten plànols per no perdre’s.

Bonic (àlies, Brut)

D’OSOR A SANT MARTÍ SACALM

Ruta d’Osor a Sant Martí Sacalm

16 17

Com cada any, cada primer diumenge d’octubre se celebra aquesta trobada del Club Excursionista Pirenaic on socis veterans, els del Cànem, i el més joves, els del Perló, es troben i escalen. Així, qui més qui menys, ja sap la cita que hi ha.

Aquesta trobada, exceptuant-ne alguna, sempre, sempre, s’ha fet a Montserrat, a la Regió d’Agulles, la majoria de les vegades. Tot el personal es troba a Can Massana, esmorza i es van creant les diferents cordades que aniran a fer diverses vies per la zona.

3 D’OCTUBRE - XLI TROBADA DEL CÀNEM AL PERLÓ, LA DARRERA?

Vies més fàcils, altres de més nivell, adaptant-se uns amb els altres, els més veterans i que només escalen aquest dia, es fusionen amb els que encara en major o menor mesura encara escalen.

Can Massana

8 a 9 del matí – Hora que es queda per esmorzar. La boira s’ha enganxat a les muntanyes de Montserrat, en el pàrquing només hi ha, tot just, quatre cotxes. Va passant l’estona i dels cotxes que entren no

conec ningú. La gent que venia els altres anys, no apareix.

Els únics que han vingut, són els amics d’una altra entitat excursionista, amb els que comparteixo altres aficions de muntanya i com que també escalen, vaig convidar-los perquè compartissin i gaudissin d’aquesta trobada d’escaladors, que tant els n’ havia parlat.

Només tres veterans, en Joan Closas, Jordi Gasull i el meu pare l’Antoni Mesalles han

vingut a escalar, de la resta,... ni rastre.

Com que ells no disposen de material propi, si no del més bàsic, és gràcies als convidats que poden escalar, doncs amablement comparteixen el material i s’ofereixen a fer de primers. Un cop decidit, ens encaminem cap el refugi d’Agulles, escaladors i acompanyants, fins a peu de vies a veure’ls fer, malgrat la boira que ens ha acompanyat durant tot el matí.

Gràcies al Josep Maria i Jordi Salvany que

Joan Closas, Jordi Gasul, Antoni Mesalles, Josep Mª Salvany, Jordi Salvany

18 19

amablement van fer cordada amb els nostres veterans, es va poder salvar un Cànem minvat de gent, que si no hagués estat per ells s’hauria d’haver suspès.

Agrair també a l’ Alex, la Neus i la Teresa que van acudir a la crida i també van compartir aquest dia amb nosaltres.

I no ens hem de deixar de banda als acompanyants de peu de via, que pacientment van esperar mentre la resta escalaven: Oriol, Carme, Íngrid, Eulàlia, Ariadna, Gisela, Laura i Marc... érem més acompanyants que escaladors!

El que ja no tinc tan clar és si el proper any tindrem una nova convocatòria del Cànem...

No sé que és el que ha fallat, comunicació, falta d’ interès,... o potser que els perlons ja se senten cànems…

L’altre Cànem. Mentre uns anaven a fer vies, els altres,Joan Comamala, Mercè Fernández, Maria Godoy, Montserrat Riera, Ramon Larosa i la Carme Cunill, per no fer tan llarga l’espera, i com que no escalen o ja no escalen, però volen compartir aquest dia amb els seus companys, se’n van anar a fer una visita a la capital del Bages, Manresa.

I en Melitó Queralt i en Jordi Gimeno van anar a fer una caminada pels voltants d’Agulles. A l’hora de dinar els dos cànems es van tornar a agrupar per anar a un restaurant de la zona. Gràcies a tots els que heu vingut per mantenir una mica viva aquesta trobada, cadascú dins de les seves possibilitats.

Anna MesallesUna acompanyant de peu de via.

Ja en tenim un altre a la col·lecció. Enguany ha estat a la comarca d’Osona, a Espinelves, a l’ermita de Sant Vicenç (segle XI-XII i ampliada el XVII) on hem portat el pessebre, una bonica obra, ja coneguda per tots, del nostre soci Romà Reyes.

El dia, climatològicament parlant, ha estat immillorable, tot i que el fred era intens, el sol ens ha donat l’escalfor màxima en un dia hivernal.

Després de l’esmorzar de rigor hem fet la visita a les coníferes de la finca Masjoan (Arborètum). Un bosc molt interessant de sequoies, cedres, avets, pins, etc. que hem anat seguint guiats per les explicacions d’un dels descendents del seu creador. Hem vist des d’un “petit” teix de 16 m fins a un cedre blanc de Califòrnia de 48 m.

La nota lamentable ha estat l’accident sofert per la nostra companya Montserrat, en caure després de la visita a l’Arborètum i camí de l’autocar. Li desitgem una ràpida recuperació.

XLIIIè PESSEBRE JOIES DEL ROMÀNIC

Un cop arribats a l’ermita s’ha fet la missa, on no hi han faltat els cants i la música. En sortir encara hem tingut temps per anar a fer un tomb per les paradetes què, amb motiu de la Fira de l’Avet, omplien els carrerons del bonic poble d’Espinelves (carrerons també plens de gent, tot sigui dit).

I després de tant de treball, cap a dinar! Una bona escudella que s’ha deixat menjar i repetir, seguida d’una carn què qui més qui menys s’hi ha llepat els dits i què ens ha portat fins a unes postres no gens menyspreables.

I com sempre, després de l’àpat carretera i manta cap a Barcelona, felicitant als organitzadors i pensant ja en el XLIVè. I posats a pensar, aprofito per demanar a tots els artistes del Club que s’animin...no estaria malament tenir a l’Entitat un estoc de pessebres per als propers anys.

Francesca MateoJoan Closas

Antoni Mesalles

20 21

Des de fa uns mesos que un estrany esperit explorador envaeix la meva vida, això fa que les visites a les cavitats deixin de ser-ho per passar a ser exploracions.

Aquesta vegada tocava anar a la cova de la Font Mentidora de les Feixes, a la Conca de Dalt. Uns companys del GEB, ens havien comentat que hi havia una petita escalada pendent i que potser per allí, la cavitat hi continuava. Així que uns quants companys del GEB i jo vàrem decidir anar-hi. Deixem els cotxes a prop del camí que porta a la boca, ens canviem i comencem a caminar. Arribem a la cavitat, l’aproximació de la qual era d’uns quinze minuts, i vàrem decidir posar-nos el mono de PVC perquè potser hi trobaríem una miqueta d’aigua.

Tots preparats comencem a entrar. Sempre

FONT MENTIDORA DE LES FEIXES que entro en una cavitat que encara no he visitat començo a mirar tots i cadascun dels detalls, i a impressionar-me de la preciositat del lloc, i aquesta vegada no va ser diferent. L’entrada era una petita galeria on havíem d’avançar a quatre grapes i un cop passat aquest petit pas, a mà dreta ens trobàrem amb l’escalada. Allà es va quedar el grup de punta, amb l’Àngel, el Brauli i en Xavi; la resta de companys i jo començàrem la visita a la resta de la cavitat. És una galeria ampla i còmoda, molt bonica.

Aquesta galeria acaba amb un sifó i just abans, ens trobem amb un foradet força estret que condueix a una bonica cascada. Un cop visitada la cavitat, vàrem anar a la zona d’escalada. Encara els hi faltaven uns metres. Així que l’Oriol i jo vàrem començar a mirar per tots els racons, això va fer que ens fiquéssim a unes ramificacions de la galeria principal, estretes estretes, on feia molt de temps que ningú hi passava, ja que les aranyes tenien les seves teranyines per totes bandes. De tornada al punt d’escalada, els nostres companys ens varen indicar que la cavitat es tancava, així que ens vàrem preparar per pujar a veure el treball fet. Després de visitar tota la cavitat, l’Oriol i jo no podíem marxar sense veure-la des de les alçades!.

Aquest cop l’exploració va donar pocs resultats, per part nostra, va servir per conèixer millor la cavitat i tots els seus bonics racons, i per al grup d’escalada, comprovar com es tancava després de pujar fins dalt de tot. De tornada al cotxe, vaig preguntar-li al Brauli que com estava, i rient em va explicar que molt content, perquè encara que en aquesta cavitat no hi trobéssim res de nou, havíem fet una bona feina, i que això era el què realment importava. Contagiada de la seva alegria i il·lusió, el meu esperit explorador, continua amb ganes de visitar les cavitats des d’un altre punt de vista.

Elena Navarro

El passat dissabte 23 d’Octubre, i durant l’assistència a la primera trobada de la Dona, Espeleologia i Canons organitzada per la Federació Catalana d’Espeleologia i el GIE del Club Excursionista de Gràcia a Cal Ganxo de Castelldefels, ens vàrem assabentar a través del president de la FCE, que el divendres havia estat a l’enterrament d’en Josep Lluís, la pregunta immediata va ésser: quin Josep Lluís? No podíem pensar que fos el company del club, i conegut com el de la “Fede”, per la seva vinculació i dedicació durant molts anys a la tasca de tresorer.

A vegades és difícil expressar els sentiments, però el record no faltarà mai.

Record de quan vàrem començar a fer activitat a primers dels 70 i en el mateix grup, encara que no ho vàrem saber fins molts anys després, tot recordant aquells nostàlgics anys.

Record de la celebració de quan va fer el pas de la frontera dels 50.

Record de les moltes i extenses converses vers l’activitat que tant estimava: l’espeleo.

Poques sortides havíem fet junts i menys els darrers anys en que la salut l’anava abandonant, però si que ens veiem a les diferents trobades i assemblees de la Federació i quan podia ens retrobàvem al club.

Des del RES, i personalment , el trobarem a faltar.

Adéu amic, adéu

Antoni Torra

EL RECORD D’UN AMIC

RES Crònica del Club

22 23

Activitats Realitzades

SETEMBREDIA 26-. Estany de Pessons. Temps caminat: 2 h 25 min. Assist: Anna, Pep, Palmira,Àlvar, Mercè i Joan A.

OCTUBREDIA 3.- Curses de muntanya. “Tuga Trail Copons ‘10”. Distància: 18,4 km. Horari: 2 h 32 min 02 s. Assist: Albert Gallego.

DIA 3.- XXVIIIa edició de la Marxa Aplec de Veterans de Catalunya (Vallgorguina).Temps caminat: 2 h 50 min. Assist: Mercè Jansà i Joan A. Gallego.

DIA 3.- Naturtresc: Castell de St. Miquel de Montornès. Golf Vallromanes - coll Can Corbera - Castell St. Miquel - Font d’en Gurri - dolmen Castellruf - coll de Castellruf - Font del Ca - Sta. Mª de Martorelles. Distància: 10,5 km aprox. Assist: Francesca Mateo i companys del Naturtresc.

DIA 16-. Curses de muntanya. “La Marxassa” (St. Martí del Montseny-Mataró). Distància: 63,3 km. Horari: 10 h 39 min. Assist: Albert Gallego.

DIA 17-. Excursió a Sant Salvador del Bosc pel camí dels 100 revolts i Tossal de les Torretes (1677 m). Gual pista riu Barcedana (466 m) - pal indicador - inici dels 100revolts (que hi són) - ermita de St. Salvador del Bosc (1288 m) - Tossal de les Torretes (1677 m) - retorn. Després dels 100 revolts,

desviació per l’antic camí ral - gual pista riu Barcedana. Temps de camí: 7h 23min. Assist: Mònica Bonàs, Carme Vidal, Glòria Fontova, Carles Fornaguera, Oriol Bonàs, Xavier Sudrià, Jordi Alemany, Josep Mª Farré i Xavier Valeta.

DIA 17-. Serra dels Tossals (Berguedà). Boca w del túnel de la mina, ctra. BV-4241 (1215 m) - coll de Jouet (1279 m) - Santuari dels Tossals (1445 m) - Mal Pas de Runers - Tossal de Tresserra (1526 m) - Coll de Cussol ( 1398 m) - trencall a la Vilella i GR a Cal Bertran - Masia Vilella (1190 m) - coll del Bosc de Vilella (1310 m) - entroncament camí de pista - coll de l’Era (1298 m) - Pujada de Matamatxos - torrent important – Collet - boca w del túnel de la Mina, ctra. BV-4241. Temps caminat: 6 h 15 min. Assist: Jordi Gasull, Íngrid Casanova, Conchita Yuste i Pere Mateo.

DIA 19-. Vèrtex d’Anayet (Formigal - Osca). Corral de las Mulas - estació d’esquíd’Anayet - Gelera d’Anayet - estanys d’Anayet - Mallata d’Anayet - Vèrtex d’Anayet(2559 m, 3h) - retorn al corral de las Mulas (2h). Total: 5 h. Desnivell: 959 m. Assist: Romà Reyes.

DIA 21-. Mondoto (Nerín - Osca). Nerín - Sta. Maria - Estiba de Nerín - entrada d’Estiba - Mondoto (1962 m, 1 h 30 min) - retorn a Nerín (1 h). Total: 2 h 30 min.

Desnivell: 550 m. Assist: Romà Reyes.

DIA 24-. GR-83. Camí del Nord o del Canigó (6a etapa) St. Martí Sacalm - St. MiquelSacot. Sant Martí Sacalm (806 m) - Colònia del Noguer - Les Planes d’Hostoles (350m)- ermita de Sant Pelegrí - Cogolls (480 m) - St. Salvador de Puig-Alder (707 m) - Casa Nova Estanyol - coll de la Serrella (850 m) - coll de la Fontpobra (910 m) – Fontpobra - St. Miquel Sacot (650 m). Temps caminat: 6 h 20 min. Assist.: Jordi Gasull, Íngrid Casanova, Josep Mª Farré, Xavier Sudrià, Oriol Bonàs, Carme Vidal, Albert Mercadal, Glòria Fontova, Xavier Valeta, Carles Fornaguera, Marta Fornaguera, Joan Ramon Francisco, Montse Figuerola, Manel Roig.

DIA 27-. Cascada de Cotatuero (P.N. Ordesa). Pradera d’Ordesa - font Roya - barranc de Cotatuero - cascada de Cotatuero - retorn a la Pradera d’Ordesa. Assist: Romà Reyes.

DIA 28-. Vall de Bujaruelo (P.N. Ordesa). St. Nicolás de Bujaruelo - font Oncins - puente Colgante - refugi d’Ordiso - retorn a St. Nicolás. Assist: Irene Forniés i Romà Reyes.

DIA 31-. El Puig de les Agulles. Cementiri Begues (370 m) - La Clota - cruïlla pista amb camí al Puig de les Agulles - Puig de les

Agulles (548 m) - collet de la Massaneta a la Serra de la Guàrdia - Mas Grau - Coll Fe - Mas Roig - Cementiri Begues (370 m). Temps caminat: 3 h 45 min. Assist: Jordi Gasull i Íngrid Casanova.

NOVEMBREDIA 5-. Les Ermites de Montserrat I (sortides fotogràfiques). Monestir de Montserrat - Erm. de Sta. Anna - Erm. de St. Benet - Erm. de la Santíssima Trinitat - Erm. de la Santa Creu - Erm. de St. Dimes - retorn al Monestir. Assist: Jordi Gasull, Pere Mateo i Romà Reyes.

DIA 7-. Parc Natural Muntanya Montserrat. Can Maçana - collet de Guirló - Pas de la Portella - refugi Vicenç Barber - Torrent Cireres - Torrent Diablera - El Bruc. Distància: 9 km. Assist: Francesca Mateo, Maribel García i companys dels Parcs Naturals.

DIA 7-. Bosc de la Grevolosa - Serra de Llancers. Temps caminat: 2h 40 min. Assist.: Lídia, Enric, Mercè i Joan A.

DIA 11-. Les Ermites de Montserrat II (sortides fotogràfiques). Funicular de St. Joan - Erm. de St. Joan - Erm. de Sta. Caterina - Erm. de St. Onofre - Escales de Jacob - Erm. de Sta. Magdalena - retorn al funicular de St. Joan. Assist: Jordi Gasull, Pere Mateo, Àlvar Casares i Romà Reyes.

DIA 14-. De Mont-ral a Capafonts. Mont-ral (870 m) - Punta Coroneta - Font del Moro - La Foradada - Cova de la Moneda - cruïlla camí amb corriol descens al riu Brugent (1000 m) - cruïlla camí amb corriol al Mas de Mortraner - cruïlla amb carretera als Masos de la Cadeneta - cruïlla pista i camí al Toll de l’Olla - Toll de l’Olla - cruïlla pista i camí a Capafonts - Pont Vell i Font del Molí de Més Amunt - Capafonts (750 m). Temps caminat: 4h 15 min. Assist.: Oriol Bonàs, Carme Vidal, Mònica Bonàs, German Castillejo, Mireia Bonàs, Jordi Gasull, Íngrid Casanova, Xavier Sudrià, Glòria Fontova, Xavier Valeta, Carles Fornaguera, Joan Ramon Francisco, Conchita Yuste, Pere Mateo, Jordi Alemany, Manel Roig, Salvador Batlle, Alfonso Querol, Ricard Clenxet, PerePalau, Gemma Romà.

DIA 18-. Les Ermites de Montserrat III (sortides fotogràfiques). Funicular de St. Joan - Erm. de St. Jaume - serra de Bellavista - Erm. de St. Jeroni - pla dels Escurçons - pla dels Ocells - Pas dels Francesos - Monestir. Assist: Jordi Gasull, Pere Mateo i Romà Reyes.

DIA 27-. GR-83. Camí del Nord o del Canigó (5a etapa). Osor- St. Martí Sacalm. Osor(350 m) - ermita de la Mare de Déu del Part - coll de Nafré (610 m) - Susqueda (330 m) - travessem el Ter (200 m) - antiga pedrera

(430 m) - dalt la carena (800 m) - Font de Can Santi - Sant Martí Sacalm (860 m). Temps caminat: 4 h 55 min. Assist.: Jordi Gasull, Íngrid Casanova, Josep Mª Farré, Xavier Sudrià, Oriol Bonàs, Carme Vidal, Mònica Bonàs, Glòria Fontova, Xavier Valeta, Carles Fornaguera, Marta Fornaguera, Joan Ramon Francisco, Montse Figuerola, Manel Roig, Jordi Alemany - Federico Pemán.

DESEMBREDIA 12-. XLIIIè Pessebre “Joies del Romànic”. Sant Vicenç d’Espinelves. Assist: Antoni Mesalles, Antònia Duran, Carles Renau, Carme Conill, Carme Roda, Carme Vidal, Esperança Solà, Fina Garrigós, Francesca Mateo, Irene Forniés, Isabel Zubiaurre, Joan Closas, Joan Comamala, Jordi Alemany, Lluís Gasull, Maria Godoy, Mª Rosa Domènech, MercèFernández, Mònica Bonàs, Montse Gosalves, Montserrat Riera, Oriol Bonàs, Romà Reyes, Rosa M. Puig-Pey, Rosalia Navarro, Xavier Sudrià, Carme Ortega, Teresa Fumanal, MartaFornaguera, Pilar Morató, Toni Benet, Francesca Pérez, Andrea Sanchis, Montserrat Carreres, Xavier Valeta, Pere Mateo, Conchita Yuste, Florinda Frauca, Maria Farell, Carmen Conejos, Jordi Gasull, Ingrid Casanova, Carles Fornaguera, Albert Mercadal, Mª Pilar Sorinas, Elena Navarro, Ramon Larrosa, Conxita de Aubià, Mercè Aubià.

24