Butlletí 4/2012

26
BUTLLETÍ GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA ACTUALITAT L’empresa i les Xarxes Socials NÚM 334 · 4t TRIMESTRE 2012 · www.gremiserrallers.com Conjuntura del metall PÀG. 17 Els nostres representant i socis, guardonats PÀG. 6, 8 i 11 Eficiència energètica PÀG. 15

description

Gremi de Serrallers de Catalunya

Transcript of Butlletí 4/2012

Page 1: Butlletí 4/2012

BUTLLETÍGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

ACTUALITAT

L’empresa i lesXarxes Socials

NÚM 334 · 4t TRIMESTRE 2012 · www.gremiserrallers.com

Conjuntura del metallPÀG. 17

Els nostres representant i socis, guardonats PÀG. 6, 8 i 11

Eficiència energèticaPÀG. 15

Page 2: Butlletí 4/2012

OPORTUNITAT D’INVERSIÓ: SABADELL BS GARANTÍAEXTRA 10, FIGràcies a l’acord de Banc Sabadell amb el seucol·lectiu professional, posem a disposició seva pro-ductes molt interessants, entre els quals destaquem elSABADELL BS GARANTÍA EXTRA 10, FI, un nou fons d’inver-sió que garanteix, al venciment de la garantia, el 100%de la inversió inicial més una revalorització variablegarantida, i que permet gaudir, a més a més, d’unsexcel·lents avantatges fiscals. Si vol ampliar la informa-ció, adreci’s a qualsevol oficina de SabadellAtlántico,truqui al 902 383 666 o bé entri a: https://www.bancsabadell.com/cs/Satellite/SabAtl/Oferta_de_fondos/1191332204275/ca/.

SERVEI PAGAMENT IMMEDIAT PIMESAconsegueixi descomptes per pagament immediatdels seus proveïdors gràcies a la integració de la ges-tió dels seus pagaments al comptat amb el finança-ment d’aquests.

Un servei de gestió de pagaments al comptat a pro-veïdors que integra el finançament d’aquests paga-ments per part del banc mitjançant un ajornament dela data de càrrec al seu ordenant.

Permet a la pime negociar amb els seus proveïdorsdescomptes per pagament immediat. En la mesuraque el descompte aconseguit per pagament alcomptat sigui superior al cost del finançament d’a-quest pagament, la pime obté un benefici financer.

AVANTATGES PER AL CLIENT (ordenant dels pagaments):

� Permet a la pime negociar descomptes per pa-gament immediat, en comptar amb el finançamentautomàtic d’aquests.

� En pagar al comptat, els proveïdors no assumei-xen risc comercial i, per tant, no limiten l’import deles seves compres.

�Millora la gestió de la tresoreria, en comptar ambel finançament de les compres a terminis variablesen funció de les necessitats de cada moment.

� Simplificació administrativa de la gestió de paga-ments.

� Gestió integrada de pagaments nacionals i inter-nacionals (euros, dòlars i lliures).

� Servei de consultes en línia a través de Confirmi-line, el servei de banca a distància per Internet delgrup Banc Sabadell.www.sabadellatlantico.com/empresa

AVANTATGES PER ALS PROVEÏDORS:� Cobren al comptat.

� Eliminen el risc comercial.

� Milloren les seves ràtios de balanç, en convertir elseu compte de clients en tresoreria (millora la sol-vència, disminueix el termini mitjà de cobraments,etc.).

� S’estalvien el cost de la prima de l’assegurançade crèdit.

CONFIRMILINEEn el portal www.sabadellatlantico.com/empresa té adisposició seva tota la informació en línia dels paga-ments gestionats a través del Servei Pagament Imme-diat Pimes, el que facilita la consulta dels límits vigentsi la disponibilitat del contracte de gestió de paga-ments, així com fer cerques dels pagaments gestio-nats: per data, per remesa i/o per proveïdor.

INFORMI-SE’N SENSE COMPROMÍS EN QUALSEVOL DELES NOSTRES OFICINES O VISITI EL PORTAL PER A EM-PRESES DE BANC SABADELL: WWW.SABADELLATLAN-TICO.COM/EMPRESA

2 BUTLLETÍ

Productes i Serveis del Banc de Sabadell

Page 3: Butlletí 4/2012

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Posem a les vostres mans el butlletí gremial del 4t tri-mestre de 2012, últim de l’any recent finalitzat, i hofem amb l’esperit de sempre: fer-vos alguna pinze-llada de les noticies gremials, econòmiques, labo-rals i tècniques que considerem que cal ressenyarrespecte als darrers tres mesos.

Molt ens agradaria dir que aquesta barrera numè-rica del 2012 suposi un canvi i a partir del qual lescoses anessin millor, però si els mateixos polítics handecidit no mentir en aquest punt concret (molt ma-lament han d’anar les coses), no ho farem pas no-saltres que no tenim ni el costum ni els seusinteressos partidistes i electorals.

Tot apunta a què el 2013 ha de ser pitjor, encara quenomés sigui per la consolidació de tot el dolent queens ha portat fins aquí. Podem fer un repàs i parlarde crèdit, atur, bancs, deute públic, impostos... Peròja hem comentat això i lamentablement ho conti-nuarem fent en un altre moment. Creiem que enaquest recent estrenat 2013 aquests temes seran elcarrer; la societat està més que farta de tanta in-competència, abusos, eliminació de l’estat del be-

nestar (pels que el teníem, que no érem tots) i co-rrupteles diverses.

De ben segur que ens agradaria començar l’anyamb altres vibracions, però per això hauria desonar una altra música i el recinte no és bo; l’or-questra directament dolenta, els instruments ni afi-nen i fins i tot els seients són d’allò més incòmodes,sense oblidar que les portes de sortida les han tan-cat (segur que incomplint la normativa), i si volemreclamar haurem de pagar les noves taxes judi-cials.

Sabeu que no és el nostre estil, així que no acaba-rem l’editorial sense deixar un petit espai a l’espe-rança; pot ser que passi alguna cosa bona, tot i queno sabem què podria ser, ni si ens farem mal durantel procés, sobre tot tenint en compte les noves taxessanitàries i les llistes d’espera. A veure si entre totstrobem la llum... Bé, igual no la podem pagar ambla nova pujada de la tarifa elèctrica.

El que hem dit abans: sempre hi ha lloc per l’espe-rança...

Editorial

El Gremi no es fa responsable dels continguts dels articles signats, ni la seva publicació significa compartir-ne l’opinió.

Gremi de Serrallersde Catalunyaany 1380

President: Gregori Lalmolda i ArguisVicepresident: Àngel Zaera i Campos

Secretari: Víctor Cunillera i FerrandoTresorer: Jesús González i González

Avinguda del Portal de l’Àngel, núm 42, 4a plantaTelèfons: 933 016 646 / 933 182 534 · Fax: 933 189 853www.gremiserrallers.com · [email protected]

Quart trimestre 2012

Edició i publicitat:

Carrer Ample, 3 · 43202 REUSTel. 977 302 520 · [email protected] Dipòsit legal: B 16-514-2004

3

En portada ContingutsEditorial

Informació Gremial

Sector

Econòmic - Fiscal

Laboral

Actualitat

Façana de l’empresa Tecno-Key,situada al carrer de Pujades, 233,de Barcelona.

Es tracta d’una empresa jove, fun-dada el 1992, però amb unallarga experiència en el sector.

3

4

14

18

21

24

Page 4: Butlletí 4/2012

BUTLLETÍ

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

4

Valoració sobre l’IPC de novembre de 2012La inflació espanyola del mes de novembre es re-dueix d’una dècima (-0,1) respecte el mes anterior isitua la variació interanual de l’IPC en el 2,9%, sis dè-cimes per sota la registrada el mes anterior. De laseva banda, l’IPCA (harmonitzat) es redueix en cincdècimes i se situa en el 3,0%, un punt i vuit dècimesper sobre la del conjunt de la Unió Monetària (2,2%),mantenint el canvi de la tendència observada a par-tir de l’agost en què els preus a Espanya creixen persobre dels de la Unió Monetària. Per la seva incidèn-cia, destaquen els augments en termes interanualsdels preus dels productes energètics (7,5%), dels ali-ments i begudes no alcohòliques (2,9%), del trans-port (3,1%), de l’habitatge (5,8%), a partir delsincrements en l’electricitat, gas i aigua (10,3%) i de lamedecina (13,5%), a partir dels augments dels medi-caments (27,5%) i, la disminució de la taxa interanualde les comunicacions (-2,7%). De la seva banda, lainflació subjacent augmenta dues dècimes en ter-mes mensuals i se situa en el 2,3%.

A Catalunya, els preus al consum es redueixen duesdècimes en relació a l’octubre, el que situa la varia-ció interanual en el 3,6%, set dècimes per sobre la delconjunt d’Espanya. Aquest major ritme de creixementdels preus s’explica pels majors augments en la me-decina i l’ensenyament i, en menor mesura, en preusdels hotels, cafès i restaurants.

Territorialment, Tarragona i Girona, amb una disminu-ció de cinc dècimes i quatre dècimes respectiva-ment en relació al mes anterior, se situen amb la taxainteranual més baixa de les demarcacions (3,2%).Lleida, amb una disminució de dues dècimes en re-lació a l’octubre, situa la seva taxa de variació inter-anual en el 3,4%. Finalment, a Barcelona els preus esredueixen en una dècima respecte a l’octubre i situala seva variació interanual en el 3,7%, la més alta deles demarcacions catalanes.

En el Gremi i Pimec valorem la moderació de l’incre-ment dels preus al novembre, tot i que ho condicionaa la seva dubtosa continuïtat. En aquest sentit, des-taca la necessitat de que la moderació en l’aug-ment de preus mantingui aquesta tendència a labaixa de forma continuada. També, alerta de la pos-sible tensió que de mantenir-se aquest nivell de crei-xement de preus hi pot haver a les negociacionssalarials a final d’any.

Finalment, destaca:� Tot i la recessió, els preus continuen augmentantper sobre el 2%, la qual cosa pot malmetre el ne-cessari procés de devaluació interna.� El creixement dels preus a Espanya se situa persobre el de la UM, el que perjudica la competitivi-tat espanyola.

Page 5: Butlletí 4/2012

Quart trimestre 2012 5

El passat dia 22 de novembre TECNO-KEY, empresa as-sociada al nostre Gremi des de 1999, i ubicada al ca-rrer de Pujades, 233, de Barcelona, va celebrar lare-inauguració del seu establiment remodelat i la po-sada en marxa de la seva nova imatge corporativa.En el nou disseny i millora per prestar un millor servei,han invertit molts esforços i dosis d'imaginació.

És una gran satisfacció en els difícils temps en quèestem immersos, poder assistir a aquest tipus d'actes ipoder compartir amb els seus protagonistes aquestail·lusió tan escassa en els nostres dies.

L’empeny de tot l'equip de TECNO-KEY, tant del veterà,com de la nova generació que també està presenten l'empresa tant en quantitat com en qualitat, es di-rigeix fermament a aconseguir un nou concepte em-presarial diferent i innovador.

És aquesta una empresa amb més de 25 anys al mer-cat i la seva exemplar motivació els fa apostar pelfutur, amb el convenciment que ara és el moment d'a-vançar cap a ell amb pas ferm, creativitat i tenacitat.Per tot això i amb l'objectiu de convertir-se en un refe-rent del mercat, han concebut un nou model de ges-tió més àgil i modernitzat, ampliant la línia de negocii afermant l'aposta per un equip professional plena-ment format i que reuneix totes les condicions per dis-pensar el tracte més adequat i especialitzat al client.

Celebrem la seva iniciativa i els felicitem des d'aques-tes pàgines, tal com vam fer personalment, donant se-guidament un succint repàs a la que ha estatl'evolució de TECNO-KEY.

En 1985 José Ibáñez inicia aquest projecte empresa-rial al costat de la seva esposa Montse Berdun sota elnom de ROID MaQ, sent pioner en la fabricació i es-tampació de claus de gorges a Catalunya, acom-panyat de la venda de maquines duplicadores iproductes de parament per a ferreteries.

En 1991 constitueixen la mercantil TECNO-KEY, S.L., de-dicada a la distribució de productes JMA. La clau vaser el producte capdavanter en la planificació del'empresa. Amb una estratègia re-dissenyada i actua-litzada de venda al major i al detall, van formar unequip tècnic, integrat a una plantilla qualificada i mo-tivada, disposada a aportar solucions i assessorar alsseus clients.Des dels inicis, TECNO-KEY ha estat a l'avantguarda enel sector, disposant de les maquines més avançades i

noves per duplicar tot tipus de claus i comandaments,tenint a la seva disposició un ventall de més de 6.300referències entre panys, comandaments, bústies, cai-xes fortes, manetes, claus i tancaportes entre d’altres.El desenvolupament continu dels seus coneixements,processos, organització i catàleg de productes hangarantit el compliment de les exigències dels seusclients.

L'any 2010 entra a formar part del negoci familiar elfill d'aquest matrimoni, Iván Ibáñez Berdun, constituintl'empresa POBLE9KEY, SA. Iván duu a terme l'actualit-zació de la identitat i els aspectes visuals, síntesis de laimatge corporativa de TECNO-KEY amb una perspec-tiva elegant i innovadora, aconseguint una imatgepositiva i ben definida. Afegeix en el seu catàleg unaàmplia gamma de productes relacionats amb la do-mòtica, la biometria i l'obertura de portes mitjançantsistemes electrònics. És l'inici d'un canvi de rumb capa un futur satisfactori sota la tutela d'una base conso-lidada per l'experiència d'un passat reeixit.

L'assoliment aconseguit a dia d'avui és fruit d'un es-forç, una dedicació i un capital humà format per unequip jove, lluitador i amb una permanent ambicióper superar-se dia a dia.

Re-inauguració de la nova botiga de Tecno-Key

Page 6: Butlletí 4/2012

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

El passat dia 9 d’octubre i a les nostres instal·lacionsde l’avinguda Portal de l’Àngel, 42, va tenir lloc la Jor-nada “L’empresa i el seu espai a les Xarxes Socials”,organitzada per la nostra entitat i l’empresa SeocatConsulting, S.L., amb la ponència del Sr. Manel Ruiz,Consultor en publicitat i màrqueting on-line.

La Jornada va tractar sobre temes de gran interès re-lacionats amb xarxes socials, publicitat i màrquetingon-line, posicionament web, campanyes i estratègiesadwords. La previsió, d’hora i mitja de durada, vapassar a tres sense adonar-nos i varem marxar ambmolts temes aclarits i moltes ganes de continuar en-dinsant-nos en aquest món que, en un principi, sem-bla tan estrany.

Va ser una sessió mot positiva, distesa i on el ponentva contactar ràpidament amb els assistents, fent-nosparticipar, explicar experiències i dubtes que va re-soldre de forma magistral.

Estem rebent sol·licituds per repetir la Jornada i fins itot ampliar-la, fet que estudiarem properament donatl’èxit obtingut i la molt bona acceptació dels partici-pants. Gràcies a tots.

Jornada xarxes socials

6

El Departament d’Empresa i Ocupació ha distingitenguany amb el Diploma de Mestre Artesà 19 arte-sans catalans, en un acte celebrat al Palau de la Ge-neralitat el dia 26 de novembre i presidit pel conselleren funcions d’ Empresa i Ocupació, Francesc XavierMena.

L’acte va comptar amb la presència del director ge-neral de Comerç, Josep Mª Recasens, i del gerent delConsorci de Comerç, Artesania i Moda de Cata-lunya, Miquel Rodríguez.

Va ser un gran plaer per nosaltres poder assistir aaquest acte i acompanyar el nostre associat de Vila-juïga Francesc Ribas i Fàbrega en el moment de re-collir el guardó, el qual va ser demanat pel mateixGremi.

En Francesc s’ho mereix com a forjador, per la sevallarga trajectòria professional, amb profund dominide las tècniques de l’ofici i la transmissió del seu co-neixement al seu fill.

La nostra felicitació i reconeixement per la seva feinai trajectòria.

Lliurament del diploma de mestre artesà a en Francesc Ribas

BUTLLETÍ

El conseller en funcions d’Empresa i Ocupació, enFrancesc Xavier Mena, lliurant el Diploma a Francesc Ribas

Page 7: Butlletí 4/2012

Quart trimestre 2012

A la ciutat de Reus (Baix Camp) es va celebrar du-rant els dies 6 al 14 de octubre la 42ª edició de lafira multi-sectorial Expo/Reus. El visitant va poder tro-bar, entre els sus 35.000 m2 d’exposició i els 200 ex-positors de tots els sectors del mercat, les darreresnovetats de cada un d’ells: serralleria i metal·listeria,cotxes, motos, llar, decoració, maquinària agrícola,etc.

Aquesta fira multi-sectorial de celebració anual ésla més important de les comarques de Tarragona iuna de les més consolidades de tota Catalunya. Enaquesta nova edició, a més de veure els estands, elsvisitants van poder participar a les activitatsparal·leles de la fira, dissenyades per a entretenir

petits i grans. En aquesta ocasió, Expo/Reus es vaconvertir en la “fira dels sentits”, ja que tenia com te-màtica paral·lela els 5 sentits i ha esdevingut unespai on gaudir de degustacions, música i tot tipusd’espectacles.

La nostra empresa associada Tallers Metal·lúrgicsReus, S.L., dedicada a l’estructura lleugera, mante-niment industrial, portes i serveis, va ser-hi presentamb un estand, el qual va compartir amb peces delMuseu del Gremi, donant-li un entorn artístic.

El nostre agraïment a Tallers Metal·lúrgics Reus, perbrindar-nos aquesta oportunitat i col·laborar amb elGremi amb tanta dedicació.

Fira Expo/Reus 2012

7

[email protected] • www.tmr.cat

Page 8: Butlletí 4/2012

BUTLLETÍ

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

8

Considerant de gran interès valorar els aspectes méssignificatius del nou Reial Decret-Llei 07/2012 del 29d’octubre, sobre les MESURES DE PREVENCIÓ I LLUITACONTRA EL FRAU, que ha donat peu a importants no-vetats i donada la importància d’aquests temes,amb la finalitat de donar informació i resposta a lesnostres empreses i autònoms, el Gremi va organitzarel passat 26 de novembre, conjuntament amb Gre-micat la jornada informativa:

PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU: PRINCIPALSNOVETATS

A la qual es va tractar sobre temes relacionats amb:IRPF: Exclusió de Mòduls depenen de la factura-ció

IVA: En execucions d’obresPAGAMENT EFECTIU: Màxim 2.500,00 euros

La jornada va tenir molt bona acollida entre els agre-miats i es van plantejar diferents aspectes d’implica-ció directa amb el dia a dia dels associats.

Jornada sobre el decret - llei 07/2012 de mesures contra el frau fiscal

S'ha celebrat la 1a edició dels premis “Motius queCelebrar” que, amb motiu del primer aniversarid'ABC Punt Radio, la cadena ha lliurat a aquells que,per les seves iniciatives i per les seves «ganes de se-guir endavant en temps de crisis» han sobresortit da-vant els seus oients en aquests últims dotze mesos.

L'acte de lliurament dels premis va comptar amb lapresència polítics, directius d'ABC Punt Radio, repre-sentants d'associacions, actors, esportistes, etc.

Servei, esforç, optimisme, superació, llegat cultural,compromís i solidaritat són part dels valors guardo-nats. Entre els premiats han estat:

Les nedadores Mireia Belmonte i Teresa Perales; laFundació Vicente Ferrer; els populars actors PacoLeón, María León i la seva mare, Carmina Barris;el músic, DJ i productor Carlos Jean; la cantant Ma-rifé de Triana; la Unitat Militar d'Emergències (UME); iel destre Juan José Padilla

La nit va voler acomiadar-se amb un homenatge ala solidaritat dels oients i en concret la d'Ángel Zaera,un empresari i vice-president del nostre Gremi que,commogut per la història d'Eliseo —un home sensellar i sense treball que va cridar al programa «VolemParlar»—, va decidir donar-li recer i una ocupació a

qui només demanava una caravana per no dormiral ras. Va lliurar el premi José Luis Pastor, director ge-neral d'ABC Punt Radio, en companyia d'Albert Cas-tillón i Javier Silvestre.

Sens dubte un merescut reconeixement i a més pera una persona que defuig de protagonismes. Els queel coneixem sabem que es mereix això i molt més.La nostra felicitació per l’Àngel i també per nosaltres,que comptem amb ell i amb tants com ell en elGremi.

El premis «365 Motivos que celebrar» d’ABC PuntRadio, guardonen al nostre soci i vice-president,Sr. Àngel Zaera

Àngel Zaera, primer a l’esquerra, junta amb altresguardonats

Page 9: Butlletí 4/2012

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Quart trimestre 2012

La celebració de la diada de Sant Eloi 2012, va tenirlloc en dues dates diferents, el 30 de novembre i l’1 dedesembre, amb actes realitzats a Barcelona i a l’Aldeai als quals ens van acompanyar associats de tot Cata-lunya.

El 30 de novembre, la Santa Església Catedral Basílicade Barcelona va acollir-nos al Claustre dedicat a SantEloi, durant la tradicional ofrena floral al Patró, laimatge del qual és obra del soci Raimon Casals i Al-sina.

L’1 de desembre, diada de Sant Eloi, a l’Aldea, localitatde les comarques de Tarragona (Baix Ebre), la jornadaintensa, emotiva i molt animada, ens va portar a realit-zar una visita cultural a la Cooperativa Arrossaires delDelta de l’Ebre.

Arrossaires del Delta de l’Ebre, SCCL. és una coopera-tiva agrària formada per més de mil socis productors,els quals aporten el seu producte arròs en closca a lacooperativa.

L’organització té com a missió la rendibilització de lesexplotacions dels seus socis, per tal de que l’activitatagrària en el Delta de l’Ebre, sigui rendible per a la pa-gesia la qual cosa permet el manteniment de l’activi-tat i la conservació de l’entorn natural del Delta del’Ebre

Arrossaires del Delta basa la seva política de Respon-sabilitat Social en els valors cooperatius i en els princi-pis de l’economia social, i afavoreix la primacia de lespersones i de l’objecte social.

Van acollir al grup gremial amb calidesa i ens vanmostrar les seves instal·lacions, impressionants en in-fraestructura i modernitat, a les quals gaudirem deuna molt bona estona, que es va fer curta pel seu inte-rès.

Posteriorment, i a la l’Ermita de la Mare de Déu del’Aldea, indret de gran interès cultural i històric, va ce-lebrar-se la Missa Solemne en honor del nostre Patró,Sant Eloi.

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea data del segleXII. Durant el segle XVIII va ser reconstruïda i ampliada.Ara bé, a l'interior de l'edifici és conserva un petit mo-nòlit d'època romana. Podríem parlar de l'existènciad'una ruta romana litoral, paral·lela al suposat trajecteinterior de la Via Augusta. Al S. XVIII s'hi començaren acelebrar romiatges que s'han conservat fins l'actualitati que gaudeixen d'un gran popularitat.

9

Celebració de la festa de Sant Eloi

Page 10: Butlletí 4/2012

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

10 BUTLLETÍ

Finalment, al Restaurant “Masia Pla dels Catalans”,i en companyia de socis, familiars, companys, autori-tats i amics vàrem gaudir del tradicional Dinar de Ger-manor.

Aquesta trobada va iniciar-se amb unes paraules debenvinguda per part de l’alcalde de l’Aldea, Sr. DaniAndreu Falcó, el qual ens va acompanyar amb la sevasenyora. Les seves paraules eren no tant sols una salu-tació, sinó una molt bona acollida al nostre col·lectiu,plena de caliu i coneixement de l’ofici. Des d’aquí elnostre reiterat agraïment per la seva assistència i el seurecolzament.

En el decurs de la festa es va retre un merescut reco-neixement a l’empresa FALCO SERRALLERS, S.L., repre-sentada per n’ Agustí i Marcelino Falcó.

Després d’unes paraules d’agraïment per part del Sr.Agustí Falcó al rebre aquest homenatge, el Senyor Gre-gori Lalmolda, president del nostre Gremi, va tancantaquest acte amb un parlament que va voler fer reduït,dons la situació econòmica dona per dir moltes coses,no gaire bones i com ens va recordar, la festa no s’homereixia.

Tots els assistents vàrem gaudir de la celebració, que

va finalitzar amb el tradicional ball i des d’aquí hemd’agrair el patrocini de: BANC DE SABADELL, GREMI-CAT, S.L., i CARPINT. ALUMIN. HNOS.ALMANSA,S.L., quehan contribuït amb la seva col·laboració a que la festafos tot un èxit.

Va ser una jornada distesa i animada a la que, en pro-peres edicions, esperem ens acompanyeu.

A tots, assistents, patrocinadors, col·laboradors i amics,el nostre agraïment per la vostra aportació i interès.

Page 11: Butlletí 4/2012

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Atorgament de la Medalla al Treball PresidentMacià, al nostre President, Sr. Gregori Lalmolda

Fotografia de grup, amb el nostre President, Sr. Lalmolda a la segona fila, segon per l’esquerra.

11Quart trimestre 2012

Les medalles i plaques President Macià que atorga elGovern de la Generalitat van ser creades el 1938 perrecompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors in-dividuals, sigui de les empreses. L'any 1982 la Genera-litat va rehabilitar aquests guardons amb la finalitat depremiar els qui, al llarg d’una vida o una dilatadaetapa de treball, han contribuït amb el seu esforç iexemple a mantenir i impulsar d’una manera rellevantl’activitat econòmica del nostre país.

La concessió d’aquests guardons és oberta a qualse-vol persona o entitat, sempre que hagi estat propo-sada per un dels departaments de la Generalitat o ainstància d’una persona o entitat que desenvolupiactivitats empresarials, sindicals, socials o d’altres si-milars.

Enguany i a proposta del conseller d’Empresa i Ocu-pació, i d’acord amb el Govern, es va decretar atorgarla Medalla al treball President Macià 2012, entre d’al-tres, al nostre President, Sr. Gregori Lalmolda i Arguis.

En un acte multitudinari i emotiu, al Palau de la Gene-ralitat, el passat dia 11 de desembre va ser lliurataquest guardó al Sr. Lalmolda.

La seva candidatura, recolzada pel Gremi, Pimec imoltes altres Entitats, en reconeixement a la seva va-luosa i inestimable col·laboració, treball i aportaciódes de sempre al sector, al col·lectiu i a totes les em-preses del metall i lligades a la construcció, ha obtin-gut un altre reconeixement guanyant a pols, ambmoltes hores de dedicació desinteressada i esforç diarien detriment de la pròpia empresa, família i amics.

Es per això que el felicitem a ell i agraïm modestamenta la seva família i entorn, el sacrifici fet en silenci a favorde l’esperit que sempre a acompanyat a l’home, elseu treball incansable i esperit lluitador, que no pervoler sinó per saber, deixa empremta allà on vagi.

És un honor pel Gremi, pel qual el felicitem i al mateixtemps l’agraïm amb total coneixement de causa.

[email protected]

www.icese.es

Page 12: Butlletí 4/2012

BUTLLETÍ

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Resum general definitiu de l’enquesta conjuntural3r trimestre de 2012

De Barcelona (ciutat)Província de BarcelonaDe GironaDe LleidaDe Tarragona

Dedicades a:Al·lumini i PVCSerralleria d’obresPortesSerralleria serveisAutomatismesAltres activitats

� Tenen ALTA producció:� És NORMAL:� BAIXA producció:

� ALTES vendes el trimestre:�Vendes NORMALS:� BAIXES vendes:

� BONA cartera de comandes:� És MANTENEN:� BAIXEN les comandes:

� Preus de compra a l’ALÇA:� Es MANTENEN:� Preus de compra a la BAIXA:

� Preus de venda a l’ALÇA:� Es MANTENEN:� Preus de venda a la BAIXA:

� SÍ han fet inversions:� NO han fet inversions:

� De produir-se baixes, les cubririen:

Necessiten:AprenentsEspecialistesOficials

Contractació personal estrangerInteressat en Borsa de TreballInteressa realitzar subcontractació

Percentatge general perABSENTISME del trimestre

20%47%23%0%10%

21%40%4%20%2%13%

0%28%72%

0%42%58%

8%45%47%

2%96%2%

0%68%32%

7%93%

8%

2%1%1%

0%1%1%

0,53%

Intervenen a l’enquesta: 60 empreses

5 obrers o menysDe 6 a 12 obrersDe 13 a 25 obrers26 obrers o més

� Feina menys de 30 dies:� Entre 30 i 90 dies:� 91 dies o més:

� Disposen de BONA liquidesa:� De REGULAR:� POCA liquidesa:

� SUFICIENT descompte banca:� INSUFICIENT:

� SUFICIENT autofinançament:� INSUFICIENT:

� SUFICIENT accés al crèdit:� INSUFICIENT:

� AUGMENT dels impagats:� Es MANTENEN:� BAIXEN:� NO en tenen:

� NO ho farien:

i NO en necessiten:i NO en necessiten:i NO en necessiten:

NO contractaria:NO interessa:NO interessa:

ENFERMETATACCIDENTaltres CAUSES

62%25%12%1%

92%6%2%

14%57%29%

50%50%

44%56%

15%85%

30%46%0%23%

92%

98%99%99%

100%99%99%39%23%38%

per

43,542,541,540,539,538,537,536,535,534,533,532,531,530,529,528,527,526,525,524,523,522,5

4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

2009 2010 2011 2012

Índex de l’evolució trimestral

Més de Entre Entre Entre

41,5041,49 i 37,5037,49 i 33,5033,49 i 28,5028,49 o menys

el curs del col·lectiu és ÒptimBoDiscretDeficientAlarmant

Comandes, producció, finances, personal

12

Page 13: Butlletí 4/2012

Calendari d’activitats firals internacionalsDe 2013

06 al 09 de març 201309 al 12 de març 201312 al 15 de març 201312 al 15 de març 201321 al 24 de març 201315 al 21 d'abri 2013

19 al 23 de maig 201321 al 24 de maig de 2013

04 al 06 de juny 201316 al 19 de setembre 201304 al 08 de novembre 2013

DOHAYEDDAH (ARABIA SAUDITA)BILBAOBILBAOROMAMUNICHTRIPOLI(LIBIA)BARCELONASHANGAI (CHINA)ERBIL (IRAC)PARIS NORD

Fires internacionals del sectorPROJECT QATAR - QATAR STONE TECHTHE BIG 5 SAUDIFERROFORMABRICOFORMAEXPO EDILIZIABAUMA 2013LYBIA BUILD 2013CONSTRUMATSHANGHAI NEW INTERNATIONAL EXHIBITION CENTERPRPJECT IRAQBATIMAT

Quart trimestre 2012 13

www.gremicat.es

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Page 14: Butlletí 4/2012

SECTORGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ14

Metal en cifrasACTIVIDAD PRODUCTIVAImportante revés para la producción del Metalen septiembre.

La actividad productiva del Metal, medida por elIndicador de Producción del Metal (IPIMET) descen-dió en septiembre un -16,6 %, tras el -3,2 % deagosto. En la media de los nueve primeros mesesdel año 2012, se acumula un descenso del -11,5 %.En el tercer trimestre se anota una caída del -10,2%, tras el -12,7 % del segundo y del-11,5 % del pri-mero. Por ramas de actividad y hasta el mes deseptiembre, todas las ramas de actividad registrandescensos en la producción con respecto al mismoperíodo del año anterior.

La cifra de negocios también disminuye y los pe-didos no auguran ninguna mejora a corto plazo.

El índice de Cifra de Negocios de la Industria delMetal (ICNMET), que mide la evolución de la de-manda actual, descendió en septiembre un -16,8 %interanual, después de la caída del -3,3 % deagosto. En los nueve primeros meses del año 2012 se acumula un descenso del -9,2 % en compara-ción al mismo periodo del año anterior. Todas lasramas de actividad del Metal, sin excepción, redu-cen su cifra de negocio, empeorando con res-pecto a los meses anteriores.

El índice de Entrada de Pedidos de la Industria delMetal (IEPMET), que mide la evolución de la de-manda futura, también fue negativo en septiem-bre, aunque el descenso fue menor que la cifra denegocios, registrando en dicho mes una caída del-12,5% con respecto al mismo mes del año anterior,tras el-10,3 % de agosto. En los nueve primerosmeses de 2012 se acumula una caída del -8,2 % encomparación al mismo período de 2011. En lo queva de año, mantienen el perfil negativo todas lasramas excepto la fabricación de material yequipo eléctrico, la de otro material de transportey la reparación e instalación de maquinsria yequipo.

MERCADO LABORAL Desplome del empleo, caen un -7 % interanualen el tercer trimestre. La tasa de paro se sitúa enel 10,7%.

Según la EPA sectorial (CNAE2009) el número deocupados en la Industrial del Metal (divisionesCNAE2009 del 24 al 30 y el 33) alcanzó la cifra de909.300 personas en el tercer trimestre de 2012, loque supone un descenso del 7,0 % en compara-ción al mismo trimestre de 2011. En términos abso-lutos, el empleo se reduce en 68.700 ocupados, al

comparar la cifra de este trimestre con los 978.000del mismo periodo de 2011.

El número de parados EPA en la Industria del Metalen el tercer trimestre de 2012 alcanzó la cifra de109.200 personas, lo que supone un aumento del51,0 %, en comparación a los 72.30 parados regis-trados en el mismo período del año anterior, lo quesupone una subida de 36.900 personas. Con esteresultado, la tasa de paro en la Industria del Metalen el tercer trimestre se sitúa en el 10,7 % de la po-blación activa, frente al 6,9 % que se registraba enel mismo trimestre de 2011.

El número de afiliados agudiza su descenso.

El número de afiliados a la Seguridad Social en laIndustria del Metal alcanzó en octubre de 2012 lacifra de 679.155 personas, consiguiendo un nuevorécord a la baja en los últimos diez años. Esta cifrasupone una caída del -7,6 % en comparación a los734.746 afiliados del mismo mes de 2011. En lamedia de 2012 se alcanza la cifra de 699.406 afilia-dos, ya por debajo de los setecientos mil afiliados,lo que supone un descenso del -6,2 % en compa-ración a los 745.894 afiliados de media que se re-gistraron durante los diez primeros meses de 2011.

COMERCIO EXTERIOR Se recuperan las exportaciones en agosto, mien-tras que las importaciones siguen descen-diendo.

Las exportaciones del Sector del Metal en agostode 2012 aumentaron un 6,9 % en comparación almismo mes del año anterior, después del aumentodel 6,2 % de julio. En los ocho primeros meses de2012 acumulan una caída del -1,6 % en compara-ción con el mismo período del año anterior. Por elcontrario, las importaciones disminuyeron enagosto un -15,0 %, con lo que acumulan un -9,4 %en lo que va de año 2012. Según los tipos de bienesy para los ocho primeros meses de 2012, aumentanlas exportaciones de metales comunes y sus manu-facturas un 5,8 %, así como las de maquinaria, apa-ratos y material eléctrico, un 6,1 %, y las deinstrumentos mecánicos de precisión un 12,6 %,mientras que se anota una importante caída de lasexportaciones de material de transporte, un -10,8%, sobre todo los vehículos automóviles y la nave-gación marítima. En cuanto a las importaciones, lasde metales comunes y sus manufacturas disminu-yeron hasta agosto un -9,4 %, las de material detransporte un -11,9 %, las de máquinas, aparatos ymaterial eléctrico un -8,3 % y las de instrumentosmecánicos de precisión un -1,0 %, todas ellas encomparación al mismo período del año anterior.

Page 15: Butlletí 4/2012

SECTORGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Quart trimestre 2012 15

Variación anual en %. (2) Miles de personas(1) tasa de paro en % de la población activaPRODUCCIÓN INDUSTRIA METAL (IPIMET)(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipoCIFRA NEGOCIOS INDUSTRIA METAL (ICNMET)(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipoENTRADA PEDIDOS INDUSTRIA METAL (IEPMET)(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipoOCUPADOS EPA. Total Ramas Metal(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipoNÚMERO PARADOS EPA Total Metal (Miles)(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipo TASA DE PARO EPA (1) Total Ramas MetalAFILIADOS SEG. SOCIAL Reg. Gral. Total(24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro(25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo(26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt.(27) Fabricación material y equipo eléctrico(28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p.(29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.(30) Fabricación otro material de transporte(33) Reparación e instalación maq. y equipo

Indicadores económicos del sector del metalTasas de Variación Anual (CNAE-2009)

20100,411,5-6,43,0-2,7-4,312,2-11,6-19,06,930,22,24,02,7-9,511,70,9-5,3

-289,333,05,92,17,17,99,7

-19,7-6,5-5,4-1,5-8,9-6,3-5,4-6,6-3,67,1-9,493,85,933,73,97,510,516,17,98,4

8,8%-5,6-6,5-6,80,20,5

-10,7-2,8-5,8-3,3

2011-3,10,4-1,3-19,4-1,36,14,9

-14,9-5,21,610,02,9

-26,80,54,55,5

-16,3-5,5

-282,88,43,0

-24,50,37,52,60,5-0,3-0,4-6,92,32,4-9,96,30,9

-10,51,081,05,828,72,15,48,914,37,28,8

7,7%-2,7-4,4-4,41,9-6,5-2,3-0,5-3,62,1

4. TR2011-9,6-6,5-10,2-24,4-8,43,3-3,0-19,33,5-5,8-5,1-5,8-34,2-2,0-4,2-1,4-14,9-6,9-4,8-6,4-4,5-29,0-4,315,2-7,5-12,08,40,4

-12,44,3-7,4-13,3-0,410,6-6,34,276,17,127,71,06,07,611,16,76,6

6,9%-2,4-3,5-4,12,2-7,1-2,10,2-3,22,0

1. TR2012-11,5-10,5-17,7-17,0-1,43,3-8,8-15,5-3,9-7,5-11,9-6,5-16,8-4,8-6,9-10,08,02,4-7,0-14,5-8,1-8,217,22,7

-13,311,7-3,6-3,0-9,8-3,2-20,0-14,60,85,3-0,3-1,998,88,634,52,88,613,417,66,56,8

9,7%-5,0-6,1-6,9-2,9-8,5-4,2-3,2-2,1-2,3

2. TR2012-12,7-10,3-17,4-14,6-4,4-4,1-13,4-13,2-1,5-10,5-12,4-12,2-16,2-5,7-6,1-10,9-11,0-7,1

-28-7,4-11,4-8,1-25,0-3,71,8

-14,043,916,3-7,4-12,0-8,8-5,5-6,8-5,5-4,4-24,11,5

114,29,240,03,910,213,720,16,610,5

11,2%-6,0-7,8-8,0-6,0-8,4-5,0-4,5-2,9-2,3

3. TR2012-10,2-4,7-15,7-16,75,8-1,6-10,4-8,8-8,2-9,4-11,1-12,0-24,51,8-4,7-11,8-7,5-5,3-10,4-12,5-12,3-30,1-6,3-7,0-12,815,92,9-7,0-11,5-12,5-12,03,3-9,6-2,2-7,41,1

109,25,933,73,97,510,516,17,98,4

10,7%-7,3-8,9-9,6-11,5-7,8-5,9-5,2-3,9-3,6

Últ. dato

Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12Sep. 12

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12Oct. 12

Mes/trimactual-16,6-6,8-22,0-29,2-2,9-2,4-17,6-17,1-11,2-16,1-13,2-18,2-37,3-0,1-8,0-21,5-21,5-5,5-12,5-11,8-16,8-38,5-14,9-14,3-13,721,318,4-7,0-11,5-12,5-12,03,3-9,6-2,2-7,41,1

109,210,639,74,09,310,319,67,78,0

10,7%-7,6-9,0-10,2-12,5-11,2-5,8-4,8-4,9-1,8

Mes/trimanterior

-3,3-3,5-10,33,215,72,3-5,11,4-8,4-3,3-12,4-9,0-13,20,84,81,924,1-3,7

-28-10,3-18,4-7,3-16,5-6,2-6,9-18,45,247,3-7,4-12,0-8,8-5,5-6,8-5,5-4,4-24,11,5

114,29,240,03,910,213,720,16,610,5

11,2%-7,0-8,1-9,8-11,3-7,8-5,4-4,9-3,5-2,7

Media(*)-11,5-8,8-17,0-16,1-0,3-1,0-10,9-12,8-4,6-9,2-11,8-10,3-18,9-3,0-5,9-10,8-3,9-3,4

-28-8,2-12,9-9,4-20,92,4-0,8-13,423,54,5-5,9-11,0-8,2-12,6-6,3-4,9-0,6-11,20,3

107,49,538,13,69,412,519,16,98,4

10,6%-6,2-7,7-8,4-7,3-8,5-5,1-4,3-3,1-2,7

Page 16: Butlletí 4/2012

SECTORGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ16

Informamos de la publicación de la nueva DIRECTIVA2012/27/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CON-SEJO, de 25 de octubre de 2012, relativa a la eficien-cia energética, por la que se modifican las Directivas2009/125/CE y 2010/30/UE, y por la que se deroganlas Directivas 2004/8/CE y 2006/32/CE.

Algunos aspectos relevantes de la Directiva son:

� La Directiva establece un marco común de me-didas para el fomento de la eficiencia energéticadentro de la Unión a fin de asegurar la consecu-ción del objetivo principal de eficiencia energé-tica de la Unión de un 20 % de ahorro para 2020, ya fin de preparar el camino para mejoras ulterio-res de eficiencia energética más allá de ese año.

� El ritmo de renovación de edificios tiene que au-mentar ya que el parque inmobiliario existenteconstituye el sector con mayor potencial de aho-rro de energía. Además, los edificios son crucialespara alcanzar el objetivo de la Unión de reducirlas emisiones de gases de efecto invernaderoentre un 80 % y un 95 % para 2050 respecto a 1990.Los edificios de propiedad estatal representan unaparte considerable del parque inmobiliario y tie-nen una alta visibilidad ante la opinión pública.Por lo tanto conviene fijar un índice anual de reno-vación de edificios que las Administraciones cen-trales tengan en propiedad y ocupen con objetode mejorar su rendimiento energético.

� En lo que se refiere a la adquisición de determi-nados productos y servicios y la compra y alquilerde edificios, las Administraciones centrales que fir-men contratos de obras, suministros o serviciosdeben dar ejemplo y tomar decisiones de compraeficientes en cuanto a la energía.

� Los Estados miembros deben elaborar progra-mas para fomentar la elaboración de auditoríasenergéticas en las PYME. Las auditorías energéti-cas tienen que ser obligatorias y periódicas para

las grandes empresas ya que el ahorro de energíaobtenido puede ser significativo.

� La mayor parte de las empresas de la Unión sonPYME. Estas empresas representan un enorme po-tencial de ahorro de energía para la Unión. Paraayudarlas a adoptar medidas de eficiencia ener-gética, los Estados miembros deben establecer unmarco favorable destinado a proporcionarles asis-tencia técnica e información con fines específicos.

� Artículo 4. Renovación de edificios:Los Estados miembros establecerán una estrategiaa largo plazo para movilizar inversiones en la re-novación del parque nacional de edificios resi-denciales y comerciales, tanto público comoprivado.

� Artículo 5. Función ejemplarizante de los edificiosde los organismos públicos.Cada uno de los Estados miembros se aseguraráde que, a partir del 1 de enero de 2014, el 3 % dela superficie total de los edificios con calefaccióny/o sistema de refrigeración que tenga en propie-dad y ocupe su Administración central se renuevecada año, de manera que cumpla al menos losrequisitos de rendimiento energético mínimos quehaya fijado en aplicación del artículo 4 de la Di-rectiva 2010/31/UE.

� Artículo 6. Adquisición por los organismos públi-cos.Los Estados miembros garantizarán que las Admi-nistraciones centrales adquieran solamente pro-ductos, servicios y edificios que tengan un altorendimiento energético, en la medida en que ellosea coherente con la rentabilidad, la viabilidadeconómica, la sostenibilidad en un sentido másamplio, la idoneidad técnica, así como una com-petencia suficiente.

� Artículo 8. Auditorías energéticas y sistemas degestión energética

Eficiencia energética

EXPORTACIONES TOTALES- Metales comunes y sus manufacturas- Maquinaria y aparatos. Material eléctrico- Material de transporte- Instrumentos mecánicos de precisiónEXPORTACIONES TOTALES- Metales comunes y sus manufacturas- Maquinaria y aparatos. Material eléctrico- Material de transporte- Instrumentos mecánicos de precisiónSALDO COMERCIAL TOTAL (DÉFICIT)

15,935,012,910,415,19,029,111,4-3,79,1

-28,4

12,814,612,512,65,52,612,1-2,95,60,5

-87,3

4,011,27,2-1,81,5-0,3-1,3-9,617,1-1,8-54,6

-4,6-1,16,1

-12,96,2-8,3-14,6-11,0-1,90,1

-90,9

-2,14,86,5

-11,413,9-11,2-12,6-9,2-15,0-1,4

-6074

-----------

Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12Ago. 12

6,937,36,0

-14,417,0-15,0-3,9-17,2-21,0-12,7***

2,94,35,5-0,424,3-2,1-7,8-3,41,48,438,1

-1,65,86,1

-10,812,6-9,4-11,9-10,2-8,3-1,0***

Page 17: Butlletí 4/2012

SECTORGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Quart trimestre 2012

• Los Estados miembros elaborarán programasque alienten a las PYME a realizar auditoríasenergéticas y a aplicar posteriormente las reco-mendaciones de dichas auditorías.

• Los Estados miembros velarán por que se so-meta a las empresas que no sean PYME a unaauditoría energética realizada de manera inde-pendiente y con una buena rentabilidad por ex-pertos cualificados y/o acreditados oejecutada y supervisada por autoridades inde-pendientes con arreglo al Derecho nacional amás tardar el 5 de diciembre de 2015, y comomínimo cada cuatro años a partir de la fechade la auditoría energética anterior.

� Artículo 17. Información y formación• Los Estados miembros velarán por que la infor-mación sobre los mecanismos disponibles deeficiencia energética y sobre los marcos finan-cieros y jurídicos sea transparente y se difundaamplia y activamente a todos los agentes delmercado interesados, como consumidores,constructores, arquitectos, ingenieros, auditoresambientales y energéticos e instaladores de loselementos de un edificio que se definen en laDirectiva 2010/31/UE.

• Los Estados miembros propiciarán la difusiónde información a los bancos y otras entidadesfinancieras en cuanto a la posibilidad de parti-cipar, por ejemplo a través de la creación de

asociaciones público-privadas, en la financia-ción de medidas de mejora de la eficienciaenergética.

• Los Estados miembros, con la participación delas partes interesadas, incluidas las autoridadeslocales y regionales, promoverán una informa-ción adecuada, acciones de sensibilización einiciativas de formación con objeto de informara los ciudadanos de las ventajas y la utilidad deadoptar medidas para mejorar la eficienciaenergética.

� Artículo 20. Fondo nacional de eficiencia ener-gética, financiación y apoyo técnico• Sin perjuicio de los artículos 107 y 108 del Tra-tado de Funcionamiento de la Unión Europea,los Estados miembros facilitarán el estableci-miento de mecanismos de financiación o el re-curso a los existentes, a fin de que seaprovechen al máximo en las medidas de me-jora de la eficiencia energética las ventajas dela presencia de múltiples flujos de financia-ción.

• Si procede, la Comisión asistirá a los Estadosmiembros, directamente o a través de las insti-tuciones financieras europeas, en el estableci-miento de mecanismos de financiación yplanes de asistencia técnica, con el fin de au-mentar la eficiencia energética en diferentessectores.

17

Page 18: Butlletí 4/2012

Espanya sortirà de la situació actual amb esforçdomèstic i una integració europea més granL’economia espanyola continua en una conjunturadifícil, llastada pel caràcter restrictiu de la política fis-cal, el procés de despalanquejament del sector pri-vat i unes condicions de finançament exigents. Laintensificació de la crisi del deute sobirà als mercatsespanyols els mesos previs ha tornat l’economia auna situació recessiva que perdurarà els trimestrespròxims i que tan sols serà parcialment pal·liada pelcomportament del sector exterior. En sentit positiu,podem destacar que s’ha avançat de manera notò-ria en la correcció d’alguns dels desequilibris acu-mulats durant l’etapa expansiva prèvia, com és elcas de la reducció del dèficit per compte corrent ol’important ajust de la inversió en construcció en re-lació amb el PIB.

Aquests últims mesos, l’atenció de la comunitat inver-sora s’ha focalitzat a Espanya, arran de factors comara la delicada situació dels seus comptes públics iels dubtes sorgits al voltant del sistema financer do-mèstic. Les dificultats d’Europa fer passos ferms pertal de resoldre la crisi de deute al continent no hanfacilitat les coses. Així, el cost de finançament del Tre-sor espanyol va arribar a nivells màxims des de l’inicide la Unió Monetària Europea, insostenibles a mitjàtermini i en el límit que va fer que altres països fossinintervinguts per les autoritats internacionals. A més amés, la fragmentació del mercat de capitals a lazona euro s’ha reflectit clarament en Espanya.

En aquest entorn tan difícil, cal emmarcar la sol·lici-tud d’Espanya d’ajuda financera internacional perreestructurar el sector financer. Tanmateix, no n’hi vahaver prou per tallar la inestabilitat amb la peticiód’aquesta ajuda i l’establiment d’un full de ruta clarper sanejar el sector financer. Tan sols la decisió delBanc Central Europeu (BCE) d’iniciar un nou pro-

grama de compres de deute públic de països ambproblemes de finançament ha permès reduir laprima de risc país. Si Espanya no demora la sol·licitudd’una línia de crèdit preventiva als mecanismes derescat europeus, condició necessària per tal que elBCE activi les compres de deute, es posaran lesbases per conviure amb uns costos de finançamentmés suportables. Això, a més de facilitar el procésd’ajust fiscal per la càrrega menor d’interessos, obriràla porta del finançament per a altres agents econò-mics, com s’ha pogut començar a veure en algunscasos. A canvi de tot això, les polítiques econòmi-ques d’Espanya es sotmetran a un control més granper part d’Europa. Així mateix, en la mesura que esrecuperi la confiança dels inversors estrangers, hihaurà una de les condicions per revertir la fragmen-tació dels mercats de capitals que afecta la zonaeuro.Espanya necessita guanyar temps per posar ordre ales seves finances públiques i el BCE li dóna l’oportu-nitat de tenir-ne. El camí serà llarg i no exempt d’obs-tables. Espanya, sota l’atenta mirada de les autoritatseuropees, haurà de continuar corregint els seus des-equilibris i avançar de manera decidida en reformesde tipus estructural que permetin posar les basesd’un creixement més equilibrat i elevat a mitjà terminique ens permeti encarar millor situacions de crisi fu-tures. En qualsevol cas, el fet que Espanya s’hi impli-qui totalment és una condició necessària però nosuficient per recuperar, definitivament, l’estabilitateconòmica i financera. El nostre futur també depen-drà, i molt, del que Europa decideixi fer amb Europa.

Daniel Carrasco GómezDirecció de Macroeconomia,

Renda Fixa i Divises de Banc Sabadell

ECONÒMIC - FISCALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ18

Page 19: Butlletí 4/2012

ECONÒMIC - FISCALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

La recent pujada dels tipus d'IVA que ha tingut efec-tes des de l'1 de setembre 2012, on l'IVA general hapassat del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, haviade tenir la seva repercussió en l'IVA dels Mòduls oRègim Simplificat. Si amb la pujada dels tipus l'Estatespera ingressar més, els que estan en Mòduls nopoden seguir ingressant el mateix, ja que llavors elbenefici d'aquesta pujada quedaria en poder delsempresaris acollits a aquest règim.

El passat 24 d'octubre es van aprovar les noves tarifesper a l'exercici 2012 i següents, especificant la pu-jada d'IVA pels que es troben en Mòduls.

A la majoria de casos la tarifa s'ha incrementatentre un 5% i un 9% . El tipus general s'ha incrementatun 17% (21/18) i el reduït un 25% (10/8). Aquestesnoves tarifes seran aplicades amb efectes de l’1 degener de 2012 pel que es crea una situació d'injustí-cia per al contribuent, ja que a 1 de gener no era co-neixedor i per tant li han canviat les regles de joc.L'Estat soluciona aquest tema de la forma següent:

El contribuent que se senti perjudicat, tenia de terminifins al 30 de novembre per renunciar al règim simpli-ficat d'IVA per a aquest quart trimestre i seguir apli-cant la tarifa anterior fins al 30-9. El quart trimestrepassa a liquidar l'IVA en el règim general mantenintel règim simplificat o mòdul en la renda d'aquestany.

De cara a l'any vinent la renúncia a l'IVA del quart tri-mestre implicaria la renúncia a l'estimació objectivaen renda, passant a l'estimació directa.

Aquelles empreses que hagin acabat la seva activi-tat abans de l'1 d'octubre aplicaran la tarifa anterior.

Si bé en la majoria dels casos seguirà sent conve-nient mantenir el règim, queda oberta una porta per

renunciar anticipadament a un règim que, resultantcòmode per al contribuent, en alguns casos no és in-teressant estar i que per motius formals no es vapoder renunciar.

Pujada de tarifes Mòduls 2012

19Quart trimestre 2012

[email protected]

www.hierrosiserte.com

Page 20: Butlletí 4/2012

Per què és tan especial Contactless?Perquè fa l'operativa més ràpida i més fàcil per avostè i els seus clients. Incrementarà les vendes mi-llorarà el servei, ja que s’agilitza el pagament itambé es redueix el cost de maneig d’efectiu. Perals clients és ràpid, pràctic i segur.

Com es tramita una venda amb Contactless?Només ha de marcar en el terminal l'import de lavenda, com de costum, i a la pantalla apareixeràun missatge indicant que el client hi acosti la tar-geta. Un cop fet això, es confirma a la pantalla quel’operació s’ha realitzat correctament.

� Per a les operacions inferiors a 20 euros no calteclejar el PIN.

� Les operacions iguals o superiors a 20 euros estramiten sempre teclejant el PIN.

Com es reconeixen les targetes Contactless?El seu aspecte és com el de qualsevol targeta, peròincorpora el símbol Contactless a la part davanterao posterior.

És segur aquest sistema?Contactless fa servir la mateixa tecnologia que elsistema de xip electrònic i és molt segur. El xip d’a-questes targetes utilitza el nivell més alt de la crip-tografia i l'última tecnologia de targetesintel·ligents.

Si el client està molt a prop d’un terminal Con-tactless, es pot activar la seva targeta?No, ja que el lector només s’activa quan s’ha intro-duït un import en el terminal i torna a mode d’es-pera tan bon punt es completa la venda. La targetaha d’estar a menys de 3 cm de la pantalla.

Si el client acosta la targeta al terminal mésd’una vegada, li poden cobrar dues vegades?No. Cada venda s’ha de completar abans que se’npugui fer una altra, de manera que no hi ha risc decàrrecs duplicats.

El TPV està preparat per al pagament per telèfonmòbil?Sí. El terminal també acceptarà els pagamentsContactless a través del telèfon mòbil.

Com es fa un cobrament amb un terminal Con-tactless?Marqui l'import de l’operació en el terminal. Laquantitat apareixerà a la pantalla. Dirigeixi la pan-talla del terminal cap al client. El client ha de situarla targeta davant de la pantalla del terminal i ennomés un segon es fa efectiu el pagament de lacompra.

Font: Banc de Sabadell

CONTACTLESS: el nou sistema de pagament sensecontacte

Importación y Distribución de herrajes y ferreteriaVisita nuestra tienda on-line en:

www.imfeco.comwww.serrariamarch.com • [email protected]

ECONÒMIC - FISCALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ20

www.imfeco.com

Page 21: Butlletí 4/2012

LABORALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Quart trimestre 2012

Las distintas instituciones de la Unión Europea convo-can periódicamente oposiciones y pruebas de se-lección para que los ciudadanos de los estadosmiembros puedan acceder a un empleo fijo en elcorazón legislativo del viejo continente

En numerosas ocasiones hemos hablado en estaspáginas de la gran oportunidad que supone conse-guir plaza en el sector público a través de una opo-sición. Pues bien, existe también la posibilidad deopositar a una plaza de trabajo fijo en el seno de laUnión Europea. De hecho, las distintas institucionespertenecientes a la UE emplean a un total de 40.000personas de diferentes ámbitos culturales, educati-vos y profesionales, pero unidos por el interés de tra-bajar en un entorno multicultural y multidisciplinar.

La Oficina Europea de Selección de Personal (EPSO,en sus siglas en inglés “The European Personnel Se-lection Office”) es quien se encarga de la seleccióny reclutamiento de personal, tanto mediante oposi-ciones como a través de concursos, para cubrir pla-zas vacantes en la función pública europea. Laprincipal característica de este organismo y de lasoposiciones y concursos que convoca es la prepon-derancia que otorgan a las capacidades y habilida-des de los candidatos, así como sus conocimientosy cualificaciones profesionales.

PERFILESLa Oficina Europea de Selección de Personal (EPSO)es quien se encarga del reclutamiento.

Son cinco los tipos de puestos para los que la UniónEuropea convoca plazas. En primer lugar tenemos alos funcionarios, que se dividen en administradoresy asistentes. Los primeros se encargan de la elabo-ración de políticas y de la aplicación de la legisla-ción de la UE, así como de tareas de análisis yasesoramiento.

Los asistentes, por su parte, desempeñan tareas deapoyo (secretaría, tareas administrativas y conta-bles, comunicación, desarrollo y aplicación de me-didas, etc), y tienen una función muy importante enel funcionamiento interno de las instituciones, parti-cularmente para asuntos de presupuestos y finanzas,personal, informática y gestión de documentos.

En segundo lugar, tenemos a los agentes, que pue-den, a su vez, ser contractuales o temporales. En elprimer caso, se contratan para prestar servicios deapoyo manual o administrativo o para proporcionaruna capacidad adicional cuando no se dispone delnúmero suficiente de funcionarios con las cualifica-ciones requeridas. Los agentes temporales se contra-tan para realizar una amplia variedad de tareas

altamente especializadas o delimitadas en el tiempodurante un máximo de seis años. Los concursos deselección de agentes temporales no tienen lugar enla EPSO sino que suelen correr a cargo de las propiasinstituciones y agencias.

Cuando las insituciones europeas necesitan candi-datos, recurren a las listas de aprobadosEn tercerlugar, encontramos a los becarios, que son jóvenesa los que cada año se brinda la oportunidad de au-mentar sus cualificaciones profesionales, desarrollarsus cualidades personales y conocer mejor la UEgracias a los periodos de prácticas trabajados en lasinstituciones de la UE. El cuarto tipo de puestos paralos que la UE convoca plazas es el personal eventual.Algunas instituciones también recurren a personallocal para contratos inmediatos y de corta duración,a través de agencias de trabajo temporal. Y, por úl-timo, están los llamados ‘Expertos Nacionales en Co-misión de Servicios’. Se trata de funcionariosnacionales o internacionales o de personas emple-adas en el sector público que trabajan temporal-mente para una institución de la UE. Aportan a lainstitución su experiencia en los temas de su activi-dad habitual y, a su regreso a la administración deorigen, llevan a ésta los conocimientos sobre políti-cas y procedimientos de la UE adquiridos durante sucomisión de servicios.

UN TRABAJO SEGURODentro de las plazas que convoca la Unión Europeahay puestos tanto permanentes (es decir, de funcio-nario) como temporales (agentes contractuales yagentes temporales). Lo que todos los puestos tienenen común es que, salvo excepciones, es necesariopasar un concurso oposición. En el caso de los pues-tos temporales la duración del contrato suele ser deen torno a cinco años.

Los funcionarios administradores se encargan de laelaboración de políticas y de la aplicación de la le-gislación de la UEPara seleccionar a los mejores can-didatos, la Oficina Europea de Selección de Personal(EPSO) organiza distintos tipos de pruebas que varíanen función del perfil que se quiera seleccionar y delgrado. La modalidad de las oposiciones suele ser deconcurso, es decir, solo aquellos candidatos quehayan sido los mejores en cada una de las pruebaspasarán a la siguiente fase.

ALGUNAS RECOMENDACIONESLos exámenes son diferentes dependiendo de cadainstitución y de cada ocasión. Cada una de las prue-bas varía en función del perfil que se busque. Nor-malmente hay una primera fase preselección queconsta de pruebas de razonamiento numérico, ver-bal y abstracto. En la segunda fase, se suelen orga-

Un trabajo para toda la vida… ¡en Europa!

21

Page 22: Butlletí 4/2012

LABORALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ22

nizar pruebas específicas de la especialidad y final-mente una entrevista y dinámica de grupo. Sin em-bargo, esto es solo una guía y, para saber conseguridad a qué tipo de pruebas se enfrentará elcandidato, lo mejor es consultar periódicamente lapágina web de la EPSO para tener toda la informa-ción.

Una vez aprobada la oposición o prueba de selec-ción, el candidato pasa a formar parte de una listade reserva. Cuando las Instituciones Europeas (Co-misión Europea, Parlamento Europeo, Consejo Euro-peo, etc.) necesitan candidatos, recurren a la lista deaprobados. El destino habitual de trabajo suele serBruselas y Luxemburgo.

Uno de los consejos más extendidos entre los exper-tos es que los candidatos que hayan entrado en lalista de reserva adopten una actitud proactiva y con-tacten informalmente con los responsables delpuesto en el que estén interesados. Además, el Minis-terio de Asuntos Exteriores y de Cooperación reco-mienda, antes de nada, que los candidatosdediquen tiempo suficiente a rellenar el formulariode presentación a las oposiciones. Consideran que,haciéndolo solo en una tarde , saldrá mal, porqueson muchos los datos requeridos.

Fuente: ADAMS

Supresión del derecho a la aplicación de bonificacionesSe ha suprimido el derecho a la aplicación de de-terminadas bonificaciones en las cuotas a la Seguri-dad Social, y sólo se han exceptuado algunasbonificaciones que sí podrán seguir aplicándose,según lo establecido en la disposición transitoriasexta del Real Decreto-ley 20/2012, de medidas paragarantizar la estabilidad presupuestaria y de fo-mento de la competitividad.

De acuerdo con lo establecido en esta disposición,queda suprimido el derecho de las empresas a laaplicación de bonificaciones por contratación, man-tenimiento del empleo o fomento del autoempleo,en las cuotas a la Seguridad Social y, en su caso,cuotas de recaudación conjunta, que se estén apli-cando a la entrada en vigor de este Real Decreto-ley, en virtud de cualquier norma, en vigor oderogada, en que hubieran sido establecidas. Estasupresión será de aplicación a las bonificaciones enlas cuotas devengadas a partir del mes de agosto.

No obstante, esta supresión no será de aplicación alas bonificaciones recogidas en las siguientes dispo-siciones, que por tanto, podrán seguir aplicándose:

a) Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, demedidas urgentes para la reforma del mercadolaboral.

b) Ley 3/2012, de 6 de julio, de medidas urgentespara la reforma del mercado laboral. En esta Ley,así como el Real Decreto-ley 3/2012 del apartadoanterior, se regulan las siguientes bonificaciones:

� Bonificaciones para empresas que tenganmenos de 50 trabajadores, bien por la transfor-mación de contratos en prácticas, de relevo ode sustitución de la edad por jubilación en con-tratos indefinidos, o bien por la contratación in-definida, a través del contrato de trabajo portiempo indefinido de apoyo a los emprendedo-res, de jóvenes de entre 16 y 30 años o desem-pleados mayores de 45 años.

� Reducciones de cuotas en los contratos parala formación y el aprendizaje.

�Medidas de apoyo a la suspensión de contra-tos y a la reducción de jornada.

Page 23: Butlletí 4/2012

� Bonificaciones por nuevas altas de familiarescolaboradores de trabajadores autónomos.

c) Los apartados 2, 3, 4, 4 bis, 5 y 6 del artículo 2de la Ley 43/2006, de 29 de diciembre, para lamejora del crecimiento y del empleo, que esta-blecen bonificaciones para los siguientes colecti-vos:

� Personas con discapacidad.

� Personas que tengan acreditada la condiciónde víctima de violencia de género.

� Personas que tengan acreditada la condiciónde víctima del terrorismo.

� Trabajadores en situación de exclusión social.

d) Real Decreto-ley 18/2011, de 18 de noviembre,por el que se regulan las bonificaciones de cuo-tas a la Seguridad Social de los contratos de tra-bajo celebrados con personas con discapacidadpor la Organización Nacional de Ciegos Españo-les (ONCE) y se establecen medidas de Seguri-dad Social para las personas trabajadorasafectadas por la crisis de la bacteria «E.coli».

e) Artículo 21.3 de la Ley Orgánica 1/2004, de 28de diciembre, de Medidas de Protección Integralcontra la Violencia de Género, que regula las bo-nificaciones para las empresas que formalicencontratos de interinidad para sustituir a trabajado-ras víctimas de violencia de género, que hayansuspendido su contrato de trabajo o ejercitado suderecho a la movilidad geográfica o al cambiode centro de trabajo.

f) Real Decreto-ley 11/98, de 4 de septiembre, porel que se regulan las bonificaciones de cuotas ala Seguridad Social de los contratos de interinidadque se celebren con personas desempleadaspara sustituir a trabajadores durante los períodosde descanso por maternidad, adopción y acogi-miento.

g) Disposición adicional novena de la Ley45/2002, de 12 de diciembre, de medidas urgen-tes para la reforma del sistema de protección pordesempleo y mejora de la ocupabilidad, que re-gula la bonificación de cuotas a la Seguridad So-cial para contratos de interinidad con los que sesustituyan bajas por incapacidad temporal depersonas discapacitadas.

h) Disposición adicional trigésima quinta del textorefundido de la Ley General de la Seguridad So-cial, aprobado por el Real Decreto legislativo1/1994, de 20 de junio, que regula la bonificación

de la cotización a la Seguridad Social aplicablea los nuevos trabajadores incluidos en el RégimenEspecial de la Seguridad Social de los Trabajado-res por Cuenta Propia o Autónomos.

i) Disposición adicional undécima de la Ley45/2002, de 12 de diciembre, de medidas urgen-tes para la reforma del sistema de protección pordesempleo y mejora de la ocupabilidad, que re-gula la bonificación de cuotas a la Seguridad So-cial para las personas con discapacidad que seestablezcan como trabajadores por cuenta pro-pia.

j) La disposición adicional segunda de la Ley12/2001, de 9 de julio, de medidas urgentes de re-forma del mercado de trabajo para el incre-mento del empleo y la mejora de su calidad. Enesta disposición se regulan las bonificaciones decuotas a la Seguridad Social para los trabajado-res en período de descanso por maternidad,adopción, acogimiento, riesgo durante el emba-razo, riesgo durante la lactancia natural o suspen-sión por paternidad.

k) Artículo 9 de la Ley 40/2003, de 18 de noviem-bre, de Protección a las Familias Numerosas, queestablece una bonificación por la contrataciónde cuidadores en familias numerosas.

l) La disposición adicional trigésima del Real De-creto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el quese aprueba el texto refundido de la Ley Generalde la Seguridad Social, que regula las bonifica-ciones de cuotas a la Seguridad Social y de apor-taciones de recaudación conjunta endeterminadas relaciones laborales de carácterespecial y reducciones respecto de trabajadoresde determinados ámbitos geográficos.

23Quart trimestre 2012

LABORALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

www.imfeco.com

Page 24: Butlletí 4/2012

ACTUALITATGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ24

Empresa, marqueting i xarxes socialsHoy en día las formas de atraer más clientes, dar a co-nocer tu negocio o promocionarlo han cambiado.Las nuevas tecnologías y en especial internet, han en-viado casi por completo al baúl de los recuerdos alas páginas amarillas, las comunicaciones comercia-les tradicionales, etc. Los compradores siguen bus-cando y comparando antes de decidir que opciónles parece más atractiva, pero lo hacen mayoritaria-mente a través de las nuevas tecnologías.

Ahora mucha gente dispone de un smartphone conel que se puede conectar a internet desde cualquierpunto y a través de ello, a una cantidad de informa-ción ilimitada, motivo por el cual disponer de presen-cia óptima en un buscador de la red es muyimportante. Por todo ello vamos a dar unas pincela-das de lo que es y significa el Social Media Marketing(SMM).

En todas las grandes empresas, el marketing tradicio-nal se está complementando con acciones de mar-keting online. Pero no solo para las grandescorporaciones existe la oportunidad de obtener resul-tados, pues cualquier pyme puede beneficiarse deuna presencia en la red.

Utilizar las herramientas de SMM significa hablar de túa tú con los clientes y eso es lo que ellos más valoran,sintiéndose más involucrados con nuestro producto ydotándoles de un medio para que interactúen connosotros. Pero para todo ello necesitamos exprimir almáximo las armas que nos da internet:

Página webRedes SocialesBlogForos…

Una página web se puede conseguir por un preciomuy bajo y muchos son los programadores o empre-sas que ofrecen los servicios de creación de lamisma. Ahí es donde tenemos de llevar cuidado, pueshay muchas maneras de crear una web pero soloprofesionales que han hablado con vosotros, que

saben cuales son vuestros objetivos y que optimizanlos protocolos de programación son los ideales.

Es por ello que resulta más que aconsejable la bús-queda de un profesional. No os dejéis llevar por losprecios bajos, no sirven para nada por una sencillarazón, tener página web no significa salir en los bus-cadores de internet y esto si que es importante.

Google es el buscador que más gente utiliza en elmundo. Salir el primero en una búsqueda es en granparte una garantía de éxito. Pero para conseguir queeso pase, hay técnicas específicas SEO (Search En-gine Optimization u optimización de motores de bús-queda).

Aquí entramos en lo más importante de todo, posicio-nar nuestra página en Google. Para conseguirlo de-bemos trabajar la página web y tener presencia enRedes Sociales creando un blog y con un trabajo SEOen condiciones, conseguir que la gente hable de nos-otros en foros, blogs, Redes Sociales y Webs. Todo esoes SEO; parece fácil tenerlo, pero lo complicado eshacerlo bien.

Muchos de nosotros estamos dados de alta en al-guna Red Social (RS) y pensamos que si podemos lle-var nuestro perfil personal se puede llevar el de laempresa. Este es el error que han cometido y come-ten muchas empresas pues no tiene nada que veruna cosa con la otra. Poner un comentario en Face-book y dejarlo ahí es fútil, no sirve de nada. Todo loque se haga en internet tiene que tener una razón,siempre.

Para crear y manejar las RS (Redes Sociales) es nece-sario un profesional, un Community Manager o Gestorde Redes Sociales. Este personaje, dentro del SMM, esel encargado de escuchar, hablar transformar y re-dactar, cualquier suceso de la empresa derivándoloen un altavoz para internet. Cuando el suceso es po-sitivo se expande, si por el contrario el suceso es ne-gativo, debe de tener capacidad de cambiar esehecho en positivo, y después expandirlo para que los

www.pidemunt.com

[email protected]

Page 25: Butlletí 4/2012

internautas vean que estamos involucrados en nues-tro entorno, con los clientes y que somos totalmenteaccesibles.

Todo este mundo está vinculado al marketing, debe-mos saber quién es nuestro público objetivo, averi-guar que buscan y cómo nuestra empresa le puedeayudar. Para ello hay que realizar un estudio bien de-tallado de todo el entorno del negocio al que nos de-dicamos, que hace la competencia y planificar lapuesta en escena en SMM.

Estos son los puntos que destacamos:

� No es que solo sea recomendable que las pymestengan presencia en las redes sociales, sino quetodas deberían hacerlo, dado que es una pode-rosa herramienta para ampliar su mercado en in-ternet y atraer a más público fuera de su entornofísico, que en el caso de las pequeñas empresaspuede ser muy limitado dado que suelen ser nego-cios locales, de zona…

� Entendiendo que la pyme en cuestión tiene unbuen producto, se le puede dar mucho más valorpor medio de estos canales, ya que tendrá una

mayor difusión. Así sin tener que haber hecho unacostosa campaña de publicidad, mucha másgente podrá tener conocimiento de la existenciade dicho producto.

� Por último y para que todo este proceso surtaefecto, debemos destacar la importancia que tieneconocer el entorno. Saber aprovechar las oportuni-dades que nos brinda el vender nuestros productosy servicios utilizando las redes sociales, para laspymes, porque “Internet es el mayor de sus esca-parates“.

En SeoCat Consulting realizamos un estudio gratuitobásico a nuestros clientes pues ello nos ayuda a en-tender mejor quienes son y a donde quieren llegar.Proponemos cambios y les orientamos en qué defi-ciencias existen en sus planes on-line para potenciarlo máximo posible la estrategia a seguir. Por descon-tado utilizamos el mismo sistema de comunicaciónque cualquier técnico especialista en Redes Socialesdebe ejecutar y este no es otro que el lenguaje tú atú, un asesoramiento sin barreras y con un profesionalen exclusiva que guíe y oriente en los entramados dela Red.

Fuente: SeoCat Consulting

[email protected]

25Quart trimestre 2012

ACTUALITATGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Page 26: Butlletí 4/2012