Butlleti 3/2012

BUTLLETÍGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

ACTUALITAT

Empresai fiscalitat

NÚM 333 · 3r TRIMESTRE 2012 · www.gremiserrallers.com

Supressió del dret a l’aplicació de bonificacions PÀG. 11

Llei sobre mediació,un mitjà de solució decontrovèrsies PÀG. 6

Els terminis de pagament s’amplien atres mesos i mitg PÀG. 7

Productes i Serveis del Banc de Sabadell

Banc Sabadell ha subscrit la nova línia ICF Autò-noms i Comerços, en què destaca la cobertura perpart de l’ICF, que assumeix el 70% del principal viude les operacions.

Aquestes línies permeten l’accés al finançament aun tipus d’interès preferencial, mitjançant lísing o

préstec per al finançament de projectes tant d’in-versió (inversions en actius fixos productius inhe-rents a l’activitat de l’empresa) com de circulant(facilitar liquiditat per a l’activitat diària de l’em-presa).

Les característiques principals d’aquestes línies són:

2 BUTLLETÍ

� Autònoms�Microempreses � Pimes del sector comerç

Amb seu social o activitat a Catalunya i que disposin d’una resolució emesa pel Depar-tament d’Empresa i Ocupació o pel Consorci de Comerç Artesania i Moda (CCAM).

EXCLUSIONSSe n’exclouen els particulars, les entitats financeres i els clients que no estiguin al correntde les seves obligacions tributàries i/o amb la Seguretat Social.

BENEFICIARIS

S’haurà de sol·licitar abans del 30 d’octubre de 2012 amb el formulari i la documenta-ció exigida al web www.gencat.cat/ovt o www.ccam.cat i presentar-ho a la seu delCCAM o a les oficines de Gestió Empresarial.

La resolució tindrà una vigència màxima de 60 dies.

SOL·LICITUD DE LA RESOLUCIÓ

El que indiqui la resolució.

Mínim 10.000 € i màxim 100.000 € per beneficiari.INVERSIÓ MÀXIMA

Variable: EURIBOR a 6 mesos + 5,50%. Revisió semestral.

Obertura del 0,50%.

5 anys, amb 2 anys de carència del principal inclosos.

Mensuals, trimestrals o semestrals.

Línia subjecta al Reglament de mínims (CE 1998/2006, de 15 de desembre).

TIPUS D’INTERÈS

COMISSIONS

TERMINI D’AMORTITZACIÓ

INVERSIÓ MÀXIMA

COMPATIBILITAT DE AJUDES

Línia ICF Autònoms i Comerços

Pot localitzar l’oficina amb la qual li sigui més còmode treballar, trucant al 902 383 666 o entrant a bancsabadell.com.

INFORMACIÓ GREMIALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Fem aquesta editorial molt conscients que tant lesdades econòmiques com polítiques, finalment, es-tant canviant d’una forma accelerada cada diaque passa, i allò que en un moment determinatens diuen que és blanc, resulta que és negre deuminuts desprès.

Amb aquesta inconstància i indefinició poc es potfer per establir unes mínimes estratègies i/o previ-sions de futur, les quals, com empresaris, semprehan estat una constant a les nostres agendes.

Que si complim amb les demandes de la Unió Eu-ropea quant al dèficit, que si no complim... que sies demanarà el rescat, que si no... que si hi hauràmés retallades, que de això res de res...

Veritablement sembla tot plegat un autèntic des-propòsit, orquestrat per interessos de països (de lamateixa Unió Europea o externs), de particulars,de partits polítics o de tots plegats, que és el mésprobable.

Mentre, totes les dades econòmiques, excepte lesque fan referència a l’exportació, són negatives ientre elles, i com a conseqüència de totes elles,la més dramàtica és la del tancament d’empreses

i el conseqüent atur desaforat. Arribar al 25% dedesocupació és un autèntic drama que esgarrifaqualsevol persona amb una mica de conscièn-cia.

I respecte al tancament d’empreses, no veiem elfons, doncs ens consta que les empreses exteriorssón reticents a continuar la seva activitat de ne-goci amb una nova empresa espanyola quanl’anterior subministrador, també espanyol, ha tan-cat, i deriven les noves línies de negoci a empresesradicades en altres països, com França.

Realment han de servir d’alguna cosa les mesureseconòmiques del govern espanyol, o tant solsestan provocant un empitjorament de la situació?Té sentit pujar impostos que en la seva majoriatant solament poden pagar els pocs afortunatsque treballen? I si uns no tenen feina i per aixòtampoc diners i els altres paguen cada vegadamés impostos, que redueixen els seus diners, compodem reactivar l’economia, tant la del costat decasa amb la petita botiga, com la de les empresesde serveis i industrials?

Ja ens ho explicaran... si es que ho saben, perquèrealment dóna la impressió de que no.

Editorial

El Gremi no es fa responsable dels continguts dels articles signats, ni la seva publicació significa compartir-ne l’opinió.

Gremi de Serrallersde Catalunyaany 1380

President: Gregori Lalmolda i ArguisVicepresident: Àngel Zaera i Campos

Secretari: Víctor Cunillera i FerrandoTresorer: Jesús González i González

Avinguda del Portal de l’Àngel, núm 42, 4a plantaTelèfons: 933 016 646 / 933 182 534 · Fax: 933 189 853www.gremiserrallers.com · [email protected]

Tercer trimestre 2012

Edició i publicitat:

Carrer Ample, 3 · 43202 REUSTel. 977 302 520 · [email protected] Dipòsit legal: B 16-514-2004

3

En portada ContingutsEditorial

Informació Gremial

Sector

Econòmic - Fiscal

Laboral

Actualitat

Obra realitzada per una empresadel nostre Gremi, Carpinteria deAluminio Hermanos Almansa, S.L.

3

4

22

23

25

30

BUTLLETÍ

A la portada del present Butlletí trobem unaobra realitzada per una gran empresa col·labo-radora del nostre Gremi, CARPINTERIA DE ALUMI-NIO HERMANOS ALMANSA,S.L., dedicada atancaments metàl·lics en general, i compro-mesa amb la qualitat i la normalització del sec-tor.

El seu origen es remunta a l’any 1976, data en laqual el seu fundador, Rafael Almansa, comença laseva marxa com a fabricant de tancaments d'alu-mini, en el districte de Barcelona, Nou Barris. El mer-cat de la rehabilitació començava a donar elsseus primers passos, i era elevat el nombre de con-sumidors que volien instal·lar en les seves llars tan-caments que li garantissin confort . És aquest buitde mercat el que Rafael aprofita per fundar la fus-teria d'alumini Hermanos Almansa.

El seu afany de superació i el seu esperit emprene-dor, li proporcionen un increment d'activitat, quedóna lloc a l'obertura de noves tendes, la qualcosa fa possible que la marca Hermanos Almansaes doni a conèixer en diferents punts de la provín-

cia de Barcelona. Aquest augment de l'activitattambé requereix que es produeixin cinc trasllats enels anys següents (entre aquests canvis els mesdestacats són al carrer Pare Mañanet i al Polígonde la Ferreria), fins que al febrer de 2008 la fàbricai les oficines centrals de l'empresa es situen en lesnoves instal·lacions del Polígon Can Milans a Mont-cada i Reixach (Barcelona).

La seva màxima ofereix una àmplia gamma d'ar-ticles d'alta qualitat, acompanyada d'una atenciópersonalitzada i un acurat tracte, la qual cosa elspermet superar l'estàndard de qualitat de molts fa-bricants, distribuïdors i instal·ladors d'aquest tipusde tancaments. A més, el fet de centrar-se en unamateixa àrea de negoci els permet investigarconstantment, aportant als seus productes les mésavançades tecnologies.

Hermanos Almansa és, en l'actualitat, el nom d'unamarca que gestiona una xarxa comercial dedi-cada a la venda i instal·lació de portes, finestres itot tipus de tancaments d'alumini, utilitzant mate-rials que garanteixen un producte de qualitat.


Carpinteria de Aluminio Hermanos Almansa, S.L.

4



5

CARNET DE SOCI que li permet gaudir d’importantsavantatges i descomptes.

PLACA GREMIAL que l’identifica com membre d’uncol.lectiu amb total credibilitat i reconegut prestigi.

CREDENCIAL D’EMPRESA RESPONSABLE, distintiu quegaranteix al consumidor la qualitat de l’empresa enquant a la idoneïtat del seu producte final.

EL BUTLLETÍ, tramesa bimensual amb informació tèc-nica, mercantil, fiscal, laboral, jurídica, empresarial icultural d’interès per a l’empresa.

PUBLICITAT de la seva empresa i productes, mitjan-çant el butlletí gremial.

FIRES I CONGRESSOS:Maquitec, Construmat i totes lesd’interès del sector.

MOSTRES D’ARTESANIA amb promoció i potenciacióde les nostres empreses artesanes.

DIPLOMA DE MESTRE ARTESÀ, participant en el juratdeliberador pel lliurament d’aquest reconegutguardó i tramitant-lo pels agremiats.

VISITES D’INTERÈS EMPRESARIAL I CULTURAL, poten-ciant a les empreses agremiades.

CONFERÈNCIES I JORNADES per tractar temes d’inte-rès de cada col.lectiu.

DESPATXOS I SALES DE CONFERÈNCIES, on de formagratuïta, podrà mantenir entrevistes amb els seusclients o fer la presentació dún producte.

ENQUESTES periòdiques sobre la situació del sector iles necessitats empresarials.

ASSISTÈNCIA A COMITÈS TÈCNICS NACIONALS I IN-TERNACIONALS, amb participació en l’elaboracióde normatives i directives que afecten a l’associat.

CONSULTA I ADQUISICIÓ DE NORMES UNE d’interèsper a la seva empresa. La consulta pot realitzar-la ala nostra biblioteca i l’adquisició mitjançant el nostreservei de normalització, gaudint d’un important des-compte.

PARTICIPACIÓ EN DIVERSOS ORGANISMES:PIMEC-SEFES FOMENT DEL TREBALLUNIÓ PATRONAL METAL.LÚRGICA C.E.O.E.ASEFAVE CONFEMETALCAMBRA DE COMERÇ I ALTRES

PARTICIPACIÓ EN EL CONVENI SIDEROMETAL·LÚRGICde la província de Barcelona i Girona, defensant elsinteressos de les empreses agremiades

PARTICIPACIÓ A LA COMISSIÓ PARITÀRIA DEL CON-VENI SIDEROMETAL·LÚRGIC de la província de Bar-celona, per resoldre qualsevol consulta sobreinterpretació del Conveni

TRAMITACIÓ DE SUBVENCIONS davant les diferentsadministracions.

ARBITRATGE I MEDIACIÓ VOLUNTÀRIS.JUNTES ARBITRALS DE CONSUM DE BARCELONA I CA-TALUNYA. Participació del Gremi en la intermedia-ció de les Juntes Arbitrals de Consum del’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Ca-talunya, per la resolució dels conflictes entre em-presa i consumidor.

FORMACIÓ de treballadors, empresaris i aprenents.MUSEU GREMIAL amb una de les col.leccions de forjaartística més importants del país.

HEMEROTECA I VIDEOTECA.BIBLIOTECA TÈCNICA I HISTÒRICA.BORSA DE TREBALLS. Empresarials i per a treballadors.SERVEIS D’ORIENTACIÓ GRATUÏTS REALITZATS PERACREDITATS PROFESSIONALS EN MATÈRIES:JURÍDICA: CIVIL-PENAL-MERCANTIL-LABORAL-FISCALECONÒMICA: FINANCES – COMPTABLESASSEGURANCES: RESPONSABILITAT CIVIL – INDÚSTRIA –LLAR – VEHÍCLES.

INFORMÀTICAENGINYERIA: MARCAT CE, LLICÈNCIA AMBIENTAL, PER-MISOS OBERTURA LOCALS, LLICÈNCIES DIVERSES, QUA-LITAT, etc.

SERVEIS ESPECIALS AMB CONDICIONS PREFERENTS:CARNET “PUNT VERD”: DESCOMPTES A LES DEIXALLE-RIES DE BARCELONA CIUTAT DE FINS EL 50%, mitjan-çant conveni establert amb l’Ajuntament deBarcelona, per a les empreses ubicades enaquesta ciutat. Es gestiona el mateix servei amb al-tres Ajuntaments.

CONDICIONS PREFERENTS EN SERVEIS BANCARIS GE-NERALS,mitjançant conveni establert amb el BANCDE SABADELL.

ANÀLISI GRATUÏT I DESCOMPTES DEL 5% PER A L’OB-TENCIÓ DE LA LLICÈNCIA AMBIENTAL, mitjançantl’empresa especialitzada.

DESCOMPTES déntre un 20 i un 30% i ofertes puntualsen els hotels de la Cadena HUSA

CORREU ELECTRÒNIC GRATUÏT I TARIFES ESPECIALSEN LÉLABORACIÓ DE PÀGINES WEB I MANTENI-MENT D’INTERNET,

DESCOMPTES DE FINS A UN 6% EN TRUCADES TELEFÒ-NIQUES FIX I MÒBILS, mitjançant TELEFÒNICA

DESCOMPTES DEL 5% EN HOMOLOGACIONS DELSPROCEDIMENTS DE SOLDADURA I SOLDADORS,AMB TARIFES ESPECIALS mitjançant conveni esta-blert amb l’Institut Tècnic Català de Soldadura

TARIFES ESPECIALS EN GESTIONS SOBRE MATÈRIES:COMPTABLES, FINANCERES, FISCALS, INFORMÀTI-QUES, JURÍDIQUES I LABORALS,mitjançant conveniamb GREMICAT.

ADEQUACIÓ A LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LA-BORALS,

INFORMES I PERITATGES mitjançant especialistes tèc-nics, amb condicions avantatjoses.

CERTIFICACIONS DE QUALITAT ISO 9000, mitjançantconsultors tècnics, amb condicions avantatjoses.

ASSEGURANCES DE TOT TIPUS AMB TARIFES ESPE-CIALS.

DESCOMPTES DE FINS AL 20% EN TRACTAMENTSODONTOLÒGICS, mitjançant l’empresa INSTITUTSODONTOLÒGICS ASSOCIATS.

i molts més que tenim a la vostra disposició.

Què fa el Gremi per a la vostra empresa?

El Reial Decret-Llei 5/2012, de 5 de març, de mediacióen assumptes civils i mercantils, estableix una ordena-ció general de la mediació de la qual es mancavafins al moment, i incorpora a l'ordenament jurídic es-panyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeui del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs as-pectes de la mediació en assumptes civils i mercantils.

Aquesta normativa és aplicable a les mediacions enassumptes civils o mercantils. Queden exclosos delseu àmbit d'aplicació: la mediació penal, la media-ció amb les Administracions Públiques, la mediació la-boral i la mediació en matèria de consum.

L'objectiu de la norma és donar un impuls rellevant aaquesta institució de servei als ciutadans, als quals s'o-fereix la possibilitat de comptar amb un mitjà de solu-ció de conflictes eficaç i econòmic. La conseqüènciade la seva aplicació serà la reducció dels assumptesque actualment es dirimeixen en la jurisdicció ordinà-ria.

LA MEDIACIÓ La mediació és un mitjà de solució de controvèrsiesen el qual dues o més parts intenten voluntàriamentaconseguir per si mateixes un acord amb la interven-ció d'un mediador.

La mediació, com a fórmula d’autocomposició, és uninstrument eficaç per a la resolució de controvèrsiesquan el conflicte jurídic afecta a drets subjectius decaràcter disponible. A més, contribueix a concebre alstribunals de justícia en aquest sector de l'ordenamentjurídic com un últim recurs, en cas que no sigui possi-ble compondre la situació per la mera voluntat de lesparts.

CARACTERÍSTIQUESEs configura amb caràcter voluntari, de manera queno es regula cap obligació legal d'acudir a media-ció. No obstant això, quan el jutge apreciï que, enatenció a la naturalesa del litigi, aquest podria resol-dre's de forma més àgil i menys costosa a través dela mediació, podrà instar a les parts al fet que assistei-xin a una sessió informativa.

Capacitat per donar solucions pràctiques, efectives irendibles a determinats conflictes entre les parts. Aixòla configura com una alternativa al procés judicial oa la via arbitral, dels quals s'ha de partionar amb cla-redat.

Es construeix entorn de la intervenció d'un professionalneutral que facilita la resolució del conflicte per lespròpies parts, d'una forma equitativa, permetent elmanteniment de les relacions subjacents i conservantel control sobre el final del conflicte.

Per a l'execució derivada d'un acord de mediació esrequerirà la intervenció d'advocat i procurador, sem-pre que la quantitat per la qual es despatxi execuciósigui superior a 2.000 euros.

AVANTATGESEs tracta d'un procediment de fàcil tramitació, poccostós i de curta durada.

Es reconeix l'acord de mediació com a títol executiu,que es produirà amb la seva ulterior elevació a es-criptura pública, l'execució de la qual podrà instar-sedirectament davant els tribunals.

Els acords de mediació tenen un índex de compli-ment voluntari per les parts molt superior al dels lau-des arbitrals i les sentències, i arriba fins al 98% delscasos.

Fuente: AFIGE

BUTLLETÍ


Llei sobre mediació

6



Por grandes sectores de actividad, la construcciónes el más moroso con 253 días de plazo medio depago, seguido de los sectores servicios (142), indus-trial (69) y primario (48)

Las compañías más grandes son las que presentanunos plazos de pago más cortos (103 días), y laspequeñas las que se demoran más (127)

Navarra (69), Cantabria (77) y Aragón (79) son lasregiones donde se realizan los pagos de formamás rápida, mientras que las que más dilatan susplazos de pago son la Comunidad de Madrid(120), Andalucía (119) e Islas Baleares (112)

La Plataforma Multisectorial contra la Morosidad(PMcM), de la que forma parte nuestro Gremio, hapresentado en Madrid el estudio “La Morosidad de lasEmpresas en España”. De este informe, se desprendeque el plazo medio de pago a proveedores por partedel sector privado se dilataba en 2010 en Españahasta tres meses y medio (105 días), frente a los 85 queestablecía la Ley para ese año.

Este informe ha sido elaborado por la PMcM, impul-sora de la Ley 15/2010 de Lucha contra la Morosidaden las Operaciones Comerciales, a partir de los datosde 13.000 empresas depositados en el Registro Mer-cantil.

En este sentido, el presidente de la PMcM, RafaelBarón, ha alertado que en el año en curso el límite

está fijado en nuestro país en 75 días y que en 2013 laDirectiva Europea nos exigirá pagar en un máximo de60 días. Asimismo, ha añadido, “se hace más que ne-cesario exigir ya el cumplimiento efectivo de la Leyespañola e implementar las medidas previstas en lamisma, entre otras, la creación del Observatorio de laMorosidad”.

POR SECTORES DE ACTIVIDAD El estudio de la PMcM refleja los diferentes comporta-mientos de las empresas dependiendo de la activi-dad que desarrollen. Por grandes sectores deactividad, la construcción es el más moroso con 253días de plazo medio de pago, seguido del servicios(142), industrial (69) y primario (48).

En lo que se refiere al resto de actividades, la PMcMindica que después de la construcción, la actividadcon más índice de morosidad (176 días) es el grupoque engloba a determinados servicios a empresascomo las actividades profesionales, jurídicas, consul-toría, relaciones púbicas, servicios técnicos, publici-dad y diseño.

El resto de sectores que completan la lista son el dela hostelería y restauración (174); servicios financieros,seguros y alquileres (156); transporte y comunicacio-nes (156); otros servicios a las personas (142); metalur-gia, maquinaria y material eléctrico (102); material detransporte (88); industria del papel, artes gráficas yedición (87); industria alimentaria (79); caucho, ma-dera y otras industrias (75); energía, gas y agua (70);

Los plazos de pago del sector privado se dilatanhasta los tres meses y medio

7

BUTLLETÍ

industrial textil, cuero y confección (64); comercio yreparaciones (58); industrias extractivas no energéti-cas (46); e industrias químicas (43 días).

PLAZOS DE PAGO POR TIPOLOGÍA DE EMPRESA De acuerdo con el informe de la PMcM existe una re-lación inversa entre el tamaño de la empresa y elplazo medio de pago. Las compañías más grandesson las que presentan unos plazos de pago más cor-tos (103 días), y las pequeñas las que tardan más(127). Por su parte, las empresas medianas registraronun plazo medio de cobro de 110 días

Concretamente, las 10 empresas más grandes de lamuestra presentaron un mejor plazo medio de pagoque el resto, con 82 días. En un segundo tramo esta-blecido desde la empresa en undécima posiciónhasta la número 111, los pagos ascendieron a los 105días, y desde la número 112 hasta la última analizada,el periodo se alargó hasta los 108.

Por cifra de ventas, las empresas con una facturaciónde entre 500 y 1.000 millones de euros son las mejorpagadoras (85 días). Le siguen las de 100 a 500 millo-nes de euros (94), las de más de 1.000 millones (96), ylas de menos de 100 millones (108).

POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS En lo que se refiere al ámbito geográfico, en términosgenerales las comunidades autónomas de la mitad

norte peninsular presentan mejores plazos medios depago que las del sur.

De este modo, las regiones con el sector privadomejor pagador son Navarra (69), Cantabria (77), yAragón (79), mientras que las que más dilatan sus pla-zos de pago son Madrid (120), Andalucía (119) e IslasBaleares (112).

El resto de CC.AA. presentan los siguientes pagos: Cas-tilla-La Mancha (83); Comunidad Valenciana (90); Ga-licia (90); La Rioja (91); Asturias (95); País Vasco (95);Cataluña (96); Islas Canarias (105); Murcia (107); Cas-tilla y León (108); y Extremadura (110).

PROPUESTAS PARA ERRADICAR LA MOROSIDAD Desde que se inició la crisis, la PMcM estima que deunas 500.000 empresas que han desaparecido(200.000 pymes y 300.000 autónomos), un tercio hasido debido a la morosidad.

Para acabar con esta lacra, el portavoz de la PMcM,Antoni Cañete, propone, “además de la creación delObservatorio de la Morosidad (que permitiría cono-cer con rigurosidad el comportamiento en lospagos), crear un régimen sancionador con multasde hasta 900.000 euros e implantar medidas no co-ercitivas de intermediación extrajudicial como la fi-gura del mediador, que tanto éxito cosecha enFrancia”.

8


Sentencia del Tribunal de Justicia de la UE de 15de marzo y larmonización de la normativa sobrecláusulas abusivas en los contratos celebradoscon consumidores.

Ante el caso de un contrato con cláusulas abusi-vas, un órgano jurisdiccional eslovaco planteó unacuestión prejudicial al Tribunal de Justicia de la UE,preguntando si se permite, en el ámbito de la pro-tección de los consumidores, considerar que elcontrato en su conjunto no vincula al consumidorsi ello resulta más favorable.

La normativa reguladora en este ámbito a nivel eu-ropeo es la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en loscontratos celebrados con consumidores. Según lareiterada jurisprudencia del Tribunal de Justicia dela Unión, el sistema de protección establecido porla Directiva 93/13 se basa en la idea de que el con-sumidor se halla en situación de inferioridad res-pecto al profesional en lo referido a la capacidadde negociación y al nivel de información. Esta si-tuación le lleva a adherirse a las condiciones re-dactadas de antemano por el profesional sinpoder influir en el contenido de éstas. Por ello, el ar-tículo 6, apartado 1, de la Directiva 93/13 obliga alos Estados miembros a establecer que las cláusu-las abusivas no vincularán al consumidor, en las

condiciones estipuladas por sus derechos naciona-les.

El objetivo perseguido por el legislador de la Uniónen el marco de la Directiva 93/13 consiste en resta-blecer el equilibrio entre las partes, manteniendo,en principio, la validez global del contrato, y no enanular todos los contratos que contengan cláusu-las abusivas.

El artículo 8 de la Directiva establece que los Esta-dos miembros pueden adoptar o mantener, en elámbito regulado por la directiva, disposicionesmás estrictas que sean compatibles con el tratadocon el fin de garantizar al consumidor un mayornivel de protección.

Así, la mencionada Sentencia considera que la Di-rectiva no se opone a que un Estado miembro es-tablezca, con el debido respeto del Derecho de laUnión, una normativa nacional que permita decla-rar la nulidad total de un contrato entre un profe-sional y un consumidor que contenga una o variascláusulas abusivas cuando ello garantice unamejor protección del consumidor.

2- Las cláusulas abusivas en el Derecho español Las cláusulas abusivas se encuentran reguladas enel Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviem-

Cláusulas abusivas en los contratos

9

[email protected] • www.tmr.cat

BUTLLETÍ


10

bre, por el que se aprueba el texto refundido de laLey General para la Defensa de los Consumidoresy Usuarios y otras leyes complementarias.

Se consideran cláusulas abusivas todas aquellasestipulaciones no negociadas individualmente ytodas aquellas prácticas no consentidas expresa-mente que, en contra de las exigencias de labuena fe, causen, en perjuicio del consumidor yusuario, un desequilibrio importante de los dere-chos y obligaciones de las partes que se derivendel contrato.

El carácter abusivo de una cláusula se apreciaráteniendo en cuenta la naturaleza de los bienes oservicios objeto del contrato y considerando todaslas circunstancias concurrentes en el momento desu celebración, así como todas las demás cláusu-las del contrato o de otro del que éste dependa.

En todo caso, se consideran abusivas las cláusulasque:

� vinculen el contrato a la voluntad del empre-sario � limiten los derechos del consumidor y usua-rio � determinen la falta de reciprocidad en elcontrato � impongan al consumidor y usuario garantíasdesproporcionadas o le impongan indebida-mente la carga de la prueba � resulten desproporcionadas en relación conel perfeccionamiento y ejecución del contrato � contravengan las reglas sobre competenciay derecho aplicable

Las cláusulas abusivas serán nulas de pleno dere-cho y se tendrán por no puestas.

La parte del contrato afectada por la nulidad se in-tegrará con arreglo al principio de buena fe obje-tiva. A estos efectos, el Juez que declare la nulidadde dichas cláusulas integrará el contrato y dispon-drá de facultades moderadoras respecto de los de-rechos y obligaciones de las partes, en caso deque subsista el contrato, y de las consecuencias desu ineficacia en caso de perjuicio apreciable parael consumidor y usuario.

El Juez solo podrá declarar la ineficacia del con-trato cuando las cláusulas subsistentes determinenuna situación no equitativa en la posición de laspartes que no pueda ser subsanada.

3-Conclusión Aunque el objetivo de la Directiva es que se man-tenga la validez del contrato, una vez dadas por nopuestas las cláusulas abusivas, en la Sentencia co-mentada se prevé la posibilidad de que los Estadosmiembros puedan establecer una normativa en laque se prevea la nulidad total del contrato cuandosea lo más beneficioso para el consumidor. Si bienhay Estados de la Unión que aún no tienen esta po-sibilidad regulada en su derecho interno, en Es-paña ya se encuentra prevista en el artículo 83 dela Ley General para la Defensa de los Consumido-res y Usuarios.

Fuente: AFIGE



Les empreses han constatat, en pagar les darreresquotes a la Seguretat Social, una pujada significativafruit de l’aplicació del RDL 20/2012 del 13 de juliol, elqual preveu en una disposició transitòria l’eliminacióde la majoria de bonificacions a la contractació detreballadors, deixant només en vigor les que afectenels discapacitats, els majors de 45 anys en atur dellarga durada i la nova fórmula del contracte d’em-prenedors.

D’acord amb el que s’estableix a la disposició, quedasuprimit el dret de les empreses a l'aplicació de boni-ficacions per contractació, manteniment de l'ocupa-ció o foment de l'autoocupació, en les quotes a laSeguretat Social i, si escau, quotes de recaptació con-junta, que s'estiguin aplicant a l'entrada en vigor d'a-quest Reial decret-llei, en virtut de qualsevol norma, envigor o derogada, en què haguessin estat establertes.

Aquesta supressió inesperada i amb caràcter retroac-tiu que afecta milers de contractes de treball en vigor,ha passat desapercebuda per no estar inclosa a l’ar-ticulat del decret. Fonts del Ministeri de Treball han xi-frat en 1.500 milions € l’estalvi que implica aquestamesura el 2012. Això es traduiria en un sobrecost d’uns

300 milions € pels empresaris catalans fins a finalsd’any.

Les petites empreses es veuen especialment afectadesper la mesura, ja que s’acullen sovint a les bonifica-cions que els permeten reduir costos laborals, sobretoten temps de crisi i després dels augments salarials delsdarrers anys pactats als convenis col·lectius.

És urgent que el govern de l’Estat articuli mesures per acompensar i atenuar la pujada en les cotitzacions so-cials. Una rectificació del RDL per aplicar una eliminaciógradual, no retroactiva, i no immediata de les bonifica-cions seria una alternativa. També es podrien equiparartotes les pimes al concepte d’emprenedor, de tal ma-nera que els seus treballadors s’acollissin a les bonifica-cions previstes pel RD 13/2012 de reforma laboral.

Hem d’impulsar igualment la màxima contenció sa-larial a l’hora de negociar els propers conveniscol•lectius, per tal de compensar la pujada de les co-titzacions socials, tot recordant per exemple que l’últimconveni col·lectiu del metall a les comarques de Bar-celona havia fixat un augment salarial del 5,5% anualper al 2011 i el 2012.

Supressió del dret a l’aplicació de bonificacions

11

www.gremicat.es

BUTLLETÍ


La inflació espanyola del mes d’agost augmentasis dècimes respecte el mes anterior i situa la varia-ció interanual de l’IPC en el 2,7%, cinc dècimes persobre la registrada el mes anterior. De la sevabanda, l’IPCA (harmonitzat) augmenta, també, cincdècimes i se situa en el 2,7%, una dècima per sobrela del conjunt de la Unió Monetària (2,6%), trencantla tendència observada en els últims mesos en quèse situava per sota. Per la seva incidència, desta-quen els augments en termes interanuals dels preusdels productes energètics (11,9%), de les begudesalcohòliques i tabac (9,9%), fonamentalment impo-sició al tabac, del transport (6,1%), de l’habitatge(6,0%), a partir dels increments en l’electricitat, gasi aigua i de la medecina (12,4%), a partir dels aug-ments dels medicaments i, les disminucions de lestaxes interanuals de les comunicacions (-4,6%). Dela seva banda, la inflació subjacent augmentadues dècimes en termes mensuals i es manté enl’1,4%.

A Catalunya, els preus al consum augmenten sisdècimes en relació al juliol, el que situa la variacióinteranual en el 3,1%, quatre dècimes per sobre ladel conjunt d’Espanya. Aquest major ritme de crei-xement dels preus s’explica pels majors augmentsen la medecina i, en menor mesura de l’ensenya-ment i els hotels, cafès i restaurants.

Territorialment, Girona amb un augment de set dè-cimes en relació al mes anterior se situa amb lataxa interanual més baixa de les demarcacions(2,9%). Tarragona i Barcelona, amb un incrementde cinc dècimes en relació al juliol situen la sevataxa de variació interanual en el 3,1%. Finalment, a

Lleida, els preus augmenten de set dècimes res-pecte al juliol i situa la seva variació interanual enel 3,4%.

El Gremi i Pimec valoren de forma negativa l’evo-lució dels preus a l’agost ja que ens situa en un es-cenari d’augment de la inflació, reducció del PIB iaugment de l’atur i, alerta de la pressió sobre elsaugments salarials que aquesta situació pot provo-car a final d’any. I d’aquesta evolució destaca:

� Després de 9 mesos en què els preus augmen-taven per sota dels de la Unió Monetària,aquesta situació es reverteix i incideix negativa-ment en la competitivitat via preus dels nostresproductes.

� L’evolució de preus a l’agost encara no reculll’impacte de la pujada de l’IVA. Estimem queaquest fet tindrà un impacte en l’IPC d’entre cinci vuit dècimes en un any.

� Una proporció molt important de l’augmentde preus és conseqüència dels increments en elspreus dels carburants i dels productes energèticsi en la part regulada dels mateixos (peatges deles tarifes de l’electricitat i el gas) i, en menor me-sura, d’altres imposicions indirectes (impostossobre el tabac).

� Insistim en què la reforma del sector energèticprevista pel govern ha d’anar orientada a dismi-nuir la nostra dependència exterior i en fomentarla competència per atenuar els augments depreus que s’observen.

Valoració sobre l’IPC d’agost de 2012

12

13

CATALUNYALa creació de societats mercantils l’agost de 2012va ser de 1.106, un 4,2% per sobre les registrades elmateix mes de l’any anterior. De la seva banda, ladissolució de societats mercantils l’agost de 2012va ser de 243,un -4,7% per sota les registrades el ma-teix mes de l’any anterior.

El nombre d’empreses concursades a Catalunyaaugmenta d’un 37,0% el segon trimestre de 2012 enrelació al mateix període de l’any anterior i se situaen 441.

L’Índex de producció industrial va disminuir a Ca-talunya el juliol de 2012 en relació al mateix perí-ode de 2011 (-6,4%). De la seva banda, l’índex dexifra de negocis del sector serveis va disminuir eljuny (-6,4%) en relació al mateix període de 2011.

El PIB es va reduir a Catalunya el primer trimestre de2012 d’un -0,5% en relació al mateix període del’any anterior. De la seva banda, el consum privatva disminuir d’un -1,1% en relació al mateix períodede l’any anterior i el consum públic va disminuird’un -5,8% en relació al mateix període de l’any an-terior.

La inversió va disminuir a Catalunya el primer tri-mestre de 2012 d’un -8,6% en relació al mateix pe-ríode de l’any anterior. Per components, la inversióen béns d’equipament va disminuir d’un -5,8% i lainversió en construcció va caure d’un -10,9% en re-lació al mateix període de l’any anterior.

Les exportacions de béns es van situar a Catalunyael juny de 2012 en 5.134 milions d’euros, un 6,5% persobre les registrades el mateix mes de l’any ante-rior. De la seva banda, les importacions es van si-tuar en 5.842 milions d’euros, un -3,6% per sota lesregistrades el mateix mes de l’any anterior. Final-ment, el juny de 2012 la taxa de cobertura es va si-tuar en el 87,9%.


ESPANYALa creació de societats mercantils l’agost de 2012va ser de 6.006, un -0,1% per sota les registrades elmateix mes de l’any anterior. De la seva banda, ladissolució de societats mercantils l’agost de 2012va ser de 1.614, un 15,1% per sobre les registradesel mateix mes de l’any anterior.

El nombre d’empreses concursades a Espanyaaugmenta d’un 35,6% el segon trimestre de 2012 enrelació al mateix període de l’any anterior i se situaen 2.026.

L’Índex de producció industrial va disminuir a Es-panya el juliol de 2012 d’un -5,4% en relació al mateixperíode de 2011. De la seva banda, l’índex de xifrade negocis del sector serveis va disminuir el juny de2012 d’un -5,2% en relació al mateix període de 2011.

El PIB es va reduir a Espanya el primer trimestre de2012 d’un -0,4% en relació al mateix període del’any anterior. De la seva banda, el consum privatva disminuir d’un -0,6% en relació al mateix períodede l’any anterior i el consum públic va disminuird’un -5,0% en relació al mateix període de l’any an-terior.

La inversió va disminuir a Espanya el primer trimes-tre de 2012 d’un -8,1% en relació al mateix períodede l’any anterior.

Les exportacions de béns es van situar a Espanyael de 2012 en 18.869 milions d’euros, un 5,1% persobre les registrades el mateix mes de l’any ante-rior. De la seva banda, les importacions es van si-tuar en 21.569 milions d’euros, un -1,4% per sota lesregistrades el mateix mes de l’any anterior. Final-ment, l’abril de 2012 la taxa de cobertura es va si-tuar en el 87,5%.

Apunts sobre indicadors econòmicsSetembre 2012

BUTLLETÍ


L’afiliació al règim general de la seguretat social aCatalunya es va situar l’agost de 2012 en 2.330,5 mi-lers de persones, amb una variació negativa en re-lació al mateix mes de l’any anterior del -3,9%.

L’afiliació al règim d’autònoms a Catalunya es vasituar l’agost de 2012 en 523,2 milers de persones,disminuint en relació al mateix mes de l’any ante-rior en un -1,7%.

L’atur registrat es va situar a Catalunya l’agost en622.900 persones, un 6,6% més que fa un any. Persectors, l’atur registrat augmenta en tots ells en ter-mes interanuals.

L’afiliació al règim general de la seguretat social aEspanya es va situar l’agost de 2012 en 12.405,9 mi-lers de persones, amb una variació negativa en re-lació al mateix mes de l’any anterior del -5,0%.

L’afiliació al règim d’autònoms a Espanya es va si-tuar l’agost de 2012 en 3.044,7 milers de persones,disminuint en relació al mateix mes de l’any ante-rior en un -1,5%.

L’atur registrat es va situar a Espanya el juny en4.625.600 persones, un 12,0% més que fa un any. Persectors, l’atur registrat augmenta en tots ells.

L’IPC general es va situar l’agost de 2012 en el 3,1% a Catalunya i en el 2,7% a Espanya. De la seva banda,la inflació subjacent va mostrar una tendència estable en situar-se en l’1,4% en relació al mateix mes del’any anterior. Finalment, l’IPC harmonitzat (IPCA), que permet comparar l’evolució dels preus a Espanyaamb els del conjunt de la Unió Monetària, es va situar en el 2,7%, amb un diferencial en relació al conjuntde la Unió Monetària (2,6%) d’una dècima per sobre.

14



Resum general definitiu de l’enquesta conjuntural2n trimestre de 2012

De Barcelona (ciutat)Província de BarcelonaDe GironaDe LleidaDe Tarragona

Dedicades a:Al·lumini i PVCSerralleria d’obresPortesSerralleria serveisAutomatismesAltres activitats

� Tenen ALTA producció:� És NORMAL:� BAIXA producció:

� ALTES vendes el trimestre:�Vendes NORMALS:� BAIXES vendes:

� BONA cartera de comandes:� És MANTENEN:� BAIXEN les comandes:

� Preus de compra a l’ALÇA:� Es MANTENEN:� Preus de compra a la BAIXA:

� Preus de venda a l’ALÇA:� Es MANTENEN:� Preus de venda a la BAIXA:

� SÍ han fet inversions:� NO han fet inversions:

� De produir-se baixes, les cubririen:

Necessiten:AprenentsEspecialistesOficials

Contractació personal estrangerInteressat en Borsa de TreballInteressa realitzar subcontractació

Percentatge general perABSENTISME del trimestre

23%42%22%1%12%

20%38%5%23%1%13%

0%30%70%

0%43%57%

8%46%46%

3%94%3%

0%68%32%

9%91%

10%

2%2%1%

0%1%2%

0,59%

Intervenen a l’enquesta: 62 empreses

5 obrers o menysDe 6 a 12 obrersDe 13 a 25 obrers26 obrers o més

� Feina menys de 30 dies:� Entre 30 i 90 dies:� 91 dies o més:

� Disposen de BONA liquidesa:� De REGULAR:� POCA liquidesa:

� SUFICIENT descompte banca:� INSUFICIENT:

� SUFICIENT autofinançament:� INSUFICIENT:

� SUFICIENT accés al crèdit:� INSUFICIENT:

� AUGMENT dels impagats:� Es MANTENEN:� BAIXEN:� NO en tenen:

� NO ho farien:

i NO en necessiten:i NO en necessiten:i NO en necessiten:

NO contractaria:NO interessa:NO interessa:

ENFERMETATACCIDENTaltres CAUSES

62%27%10%1%

91%8%1%

15%57%28%

50%50%

45%55%

16%84%

33%45%0%22%

90%

98%98%99%

100%99%98%37%21%42%

per

43,542,541,540,539,538,537,536,535,534,533,532,531,530,529,528,527,526,525,524,523,522,5

4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

2009 2010 2011 2012

Índex de l’evolució trimestral

Més de Entre Entre Entre

41,5041,49 i 37,5037,49 i 33,5033,49 i 28,5028,49 o menys

el curs del col·lectiu és ÒptimBoDiscretDeficientAlarmant

Comandes, producció, finances, personal

15

BUTLLETÍ


� Reial decret 1038/2012, de 6 de juliol, pel qual esmodifica el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre,pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de no-vembre, del soroll, referent a zonificació acústica, ob-jectius de qualitat i emissions acústiques.

� Resolució de 6 de juliol de 2012, de la Direcció ge-neral d'Indústria i de la Petita i Mitja Empresa, per laqual s'amplien els Annexos I, II i III de l'Ordre de 29 denovembre de 2001, per la qual es publiquen les refe-rències a les normes UNE que són transposició denormes harmonitzades, així com el període de coe-xistència i l'entrada en vigor del marcat CE relatiu adiverses famílies de productes de construcció.

� Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesuresper garantir l'estabilitat pressupostària i de foment dela competitivitat.

� Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per ala reforma del mercat laboral.

� Resolució ECO/1567/2012, de 15 de maig, per laqual és dóna publicitat als criteris generals del Pla decontrol tributari de l'Agència Tributària de Catalunyaper a l'any 2012.

� Reglament Europeu de Productes de Construcció.Nº 305/2011. Guia per a la preparació de la docu-mentació a elaborar pel fabricant per al marcat CEi la documentació a emetre pels organismes notifi-cats (Agost 2012)

� UNE - EN 15804: 2012. Sostenibilitat en la construc-ció. Declaracions ambientals de producte. Regles decategoria de productes bàsiques per a productes deconstrucció.

Darreres guies, normes i disposicions d’interès

16

[email protected]

www.icese.es



Conforme al Diari Oficial de la Generalitat de Cata-lunya núm. 6159, publicat en data 28 de juny de 2012,ORDRE EMO/185/2012, seran festes laborals a Cata-lunya durant l’any 2013 les següents:

� 1 de gener (Any Nou).� 29 de març (Divendres Sant).� 1 d’abril (Dilluns de Pasqua).� 1 de maig (Festa del Treball).� 24 de juny (Sant Joan).� 15 d’agost (l’Assumpció).� 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).� 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).� 1 de novembre (Tots Sants).� 6 de desembre (Dia de la Constitució).� 25 de desembre (Nadal).� 26 de desembre (Sant Esteve).

Al territori d’Era Val d’Aran la festa del dia 26 de des-embre (Sant Esteve) queda substituïda per la del 17de juny, com a festa d’Aran.

A més de les festes esmentades es fixaran, mitjançantuna Ordre del Departament d’Empresa i Ocupació,dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, aproposta dels ajuntaments.

De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 dedesembre i en relació amb el que disposa l’article48.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modifi-cada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el calendarilaboral anual tindrà efectes com a calendari de diesinhàbils pel que fa al còmput de terminis administra-tius a Catalunya.

Per a qualsevol consulta o aclariment, pot posar-seen contacte amb la Secretaria del Gremi, Tel. 93 30166 46.

Calendari oficial de festes laborals a Catalunyaper a l’any 2013

17

[email protected]

www.hierrosiserte.com

Fires internacionals / estatalsHostelco. Saló Internacional de l'Equipament per a la Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats Barcelona Meeting Point. Saló Immobiliari Internacional i Simposi. Smart City Expo, Solutions for Better Cities Saló Nàutic Internacional de Barcelona Expominer. Saló dels minerals, fòssils i joieria Agrotur. Saló Nacional del Turisme Rural Exposòlids Nivàlia - Naturiva. Lleure a la Neu, Natura i Muntanya Eibtm. The Global Meetings & Incentive Exhibition Barcelona Degusta Auto Retro Barcelona Fires comarcals / localsEbreokasió, Fira del Vehicle d'Ocasió Firauto Fira de Santa Teresa Fira del Mineral i de la Pedra Fira del Vehicle d'Ocasió Fira de Tardor Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova Autotardor. Fira de l'Automòbil, Caravanes, Autocaravanes, Maquinària Agrícola i Industrial d'Ocasió Fira Industrial, Agrícola i Comercial. Fira de Mostres Fira Tradicional Artesana de Torrelles de Foix Fira de Sant Martí Fira de Tots Sants Saló Creativa Fira Terrassa Comerç Fira de Tots Sants Fira de Tots Sants Fira de Tots Sants Fira d'Olost. Fira d'en Rocaguinarda FiraTast Fira de Novembre Fira de Sant Martí Fira Catavins Sabadell Fira de la Muntanya Fira de Tardor Fira de Sant Martí Fira Medieval d'Oficis del Poble Vell de Súria Funifira, fira del modelisme, l'oci ferroviari i la gastronomia de Gelida Fira de Sant Martirià Lleidantic. Fira d'Antiquaris i Brocanters a Lleida Lleidaretro Fira de l'Oli Novell, Cítrics i Comerç Fira de Santa Caterina Fira de Tardor Fira d'Artesans i de Nadal Borsadiner Fira de Sant Andreu Fira d'Hivern, Mostra de Comerç i Artesania Ocasió. El Saló del Vehicle Garantit Mercat d'Artesans. Fira de Nadal Fira de l'Avet Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu

Calendari d’activitats firals de CatalunyaD’octubre a desembre de 2012

17 - 21 Octubre 201224 - 28 Octubre 2012

Novembre 20123 - 11 Novembre 20129 - 11 Novembre 20129 - 11 Novembre 201213 - 15 Novembre 201216 - 18 Novembre 201227 - 29 Novembre 2012

30 Novembre - 2 Desembre 20126 - 9 Desembre 2012

19 - 21 Octubre 201220 - 21 Octubre 201220 - 21 Octubre 201220 - 21 Octubre 201220 - 21 Octubre 2012

21 Octubre 201225 - 28 Octubre 2012

26 - 28 Octubre 201227 Octubre - 1 Novembre 2012

27 - 28 Octubre 201229 - 30 Octubre 2012

31 Octubre 2012Novembre 2012Novembre 20121 Novembre 20122 Novembre 20122 Novembre 20124 Novembre 2012

8 - 11 Novembre 20128 - 11 Novembre 20129 - 11 Novembre 20129 - 11 Novembre 20129 - 11 Novembre 201210 - 11 Novembre 201210 - 11 Novembre 201210 - 11 Novembre 2012

11 Novembre 201216 - 18 Novembre 201216 - 18 Novembre 201216 - 18 Novembre 201216 - 18 Novembre 2012

17 Novembre 201217 - 18 Novembre 2012

18 Novembre 201222 - 24 Novembre 201224 - 25 Novembre 2012

Desembre 20121 - 9 Desembre 20121 - 2 Desembre 20121 - 9 Desembre 20121 - 2 Desembre 2012

L'Hospitalet de LlobregatBarcelonaL'Hospitalet de LlobregatL'Hospitalet de LlobregatBarcelonaCornellà de LlobregatL'Hospitalet de LlobregatBarcelonaL'Hospitalet de LlobregatBarcelonaBarcelona

TortosaBalaguerEsterri d'ÀneuLa Palma de CervellóOlotNavàsMóra la Nova

MollerussaGironaTorrelles de FoixMontblancGósolL'Hospitalet de LlobregatTerrassaOlianaBagàVilallerOlostGironaVilanova i la GeltrúAmerSabadellVicMataróPuig-reigSúria

GelidaBanyolesLleidaLleidaSanta BàrbaraEsterri d'ÀneuSalàs de PallarsBalsarenyBarcelonaOrganyàCastellterçolBarcelonaCaldes de MontbuiEspinelvesTorroella de Montgrí

BUTLLETÍ


18

19



Fira de Sant Andreu Fira de Nadal Fira de Mostres d'Amposta Fira de Sant Nicolau. Remença Medieval Fira de Santa Llúcia Fira d'Hivern de Porqueres Fira de la Puríssima Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals Mercat Medieval Fira de la Puríssima de Les Mercat de Nadal Fira-mercat de Santa Llúcia Fira de Nadal de Banyoles i Mostra d'Oficis Fira de la Puríssima Fira de Santa Llúcia. Fira de la Punta al Coixí Festa de l'Oli. Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals Fira de Sarral Fira de Santa Llúcia de Navès Fira de Santa Llúcia Fira - Mercat de Santa Llúcia de Sallent Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu Fira Mercat de Nadal i d'Entitats Fira de Nadal Fira del Gall Fira de Santa Llúcia Fira de Nadal Fira de Santa Llúcia Fira de la Tòfona de Centelles Fira d'Artesania Mercat de Nadal Fira de Nadal, Productes Artesans, Naturals i de Pagès

2 Desembre 20123 - 4 Desembre 20125 - 10 Desembre 20125 - 6 Desembre 20126 - 8 Desembre 20126 - 8 Desembre 20126 - 8 Desembre 20126 - 9 Desembre 20126 - 9 Desembre 20127 Desembre 2012

7 - 9 Desembre 20128 Desembre 2012

8 - 9 Desembre 20128 Desembre 2012

8 - 9 Desembre 20128 - 9 Desembre 20128 Desembre 20129 Desembre 20129 Desembre 201211 Desembre 2012

14 - 16 Desembre 201215 - 16 Desembre 2012

15 Desembre 201215 - 16 Desembre 2012

16 Desembre 201216 Desembre 201216 Desembre 2012

22 - 23 Desembre 201222 - 23 Desembre 2012

23 Desembre 201223 Desembre 2012

ManresaSant Feliu de GuíxolsAmpostaLa Vall d'en BasEl MasnouPorqueresSant Boi de LlobregatTàrregaVicLesOlotBalaguerBanyolesGironellaL'ArboçLa FatarellaSarralNavèsVilamitjanaSallentCardedeuLes Franqueses del VallèsMóra d'EbreVilafranca del PenedèsPrats de LluçanèsRipollSant Feliu de PallerolsCentellesEl MasnouMartorellSanta Maria d'Oló

20 BUTLLETÍ


Fires 20122º CONGRESO INTERNACIONAL DE SOLDADURACONSTRULAN28 BIMUEXCONTATEFBI-MU / SfortecENCUENTRO EMPRESARIAL EN POLONIABONDEXPOMOTEC 2012VIENNA-TECALUMINIUMFESQUAMADE EXPO AMB- CHINAMILANO ARCHITETTURASAIENASHEXEURO BLECHMATERIALICAEGINE EXPO NAHTE 2012JIMTOFMWCS 2012METALMADRID 2012EMAF 2012METAL MADRIDFABTECH 2012EXPO ALCALDIAINSTRUCTECPRODEXIDDRGTURN&MILLTECEURO-MOLDL'ARTIGIANO IN FERIAEXPO EDILIZIABAUMA 2013

03 al 05 d'octubre 201203 al 06 d'octubre 201202 al 06 d'octubre 201202 al06 d'octubre 201202 al 07 d'octubre 201202 al 06 d'octubre 201208 al 11 d'octubre 201208 al 11 d'octubre 201208 al 11 d'octubre 201209 al 12 d'octubre 201209 al 11 d'octubre 201217 al 20 d'octubre 201217 al 20 d'octubre 201215 al 17 d'octubre 201217 al 20 d'octubre 201218 al 21 d'octubre 201222 al 25 d'octubre 201223 al 27 d'octubre 201223 al 25 d'octubre 201223 al 25 d'octubre 201224 al 26 d'octubre 2012

01 al 06 de novembre 201206 al 10 de novembre 201207 al08 de novembre 201207 al 11 de novembre 201207 al 08 de novembre 201212 al 14 de novembre 201213 al 15 de novembre 201214 al 16 de novembre 201220 al 24 de novembre 201225 al 28 de novembre 201227 al 30 de novembre 201227 al 30 de novembre 201201 al 09 de desembre 2012

21 al 24 de març 201315 al 21 d'abri 2013

MADRIDBILBAOMILÁN (ITALIA)LIMA (PERÚ)ESTAMBUL(TURQUIA)MILAN (ITALIA)POLONIASTUTTGART ( ALEMANIA)STUTTGART ( ALEMANIA)VIENA (AUSTRIA)DUSSELDODF (ALEMANIA)SAO PAULO (BRASIL)MILAN (ITALIA)NANJING (CHINA)MILANBOLONIA (ITALIA)MOSCÚ (RUSIA)HANNOVER (ALEMANIA)MÚNICH (ALEMANIA)MICHIGAN (EE-UU)MILÁN (ITALIA)TOKIO (JAPÓN)SHANGHAI (CHINA)MADRIDOPORTO (PORTUGAL)MADRIDNEVADA (EE-UU)ZARAGOZATALLIN (ESTONIABASILEA (BRASIL)BOMBAY (INDIA)FRANKFURT AN MAIN (ALEMANIA)FRANKFURT AM MAIN (ALEMANIA)MILANROMAMUNICH

Us informem de la celebració del Congrés E4R. CasosPràctics de Rehabilitació Energètica d'Edificis, que secelebrarà a Madrid (Centre de Convencions Mapfre)els dies 13 i 14 de Novembre de 2012. Es dirigeix a totsels agents intervinents en el sector de la rehabilitacióenergètica, com l'Administració Pública, els projec-tistes, fabricadors de productes, constructors, instal·la-dors, promotors i fins i tot els usuaris finals dels edificis.Entre els temes que es tractaran al Congrés destaca:la Rehabilitació de l'envolupant tèrmica, la Rehabili-tació com a Model de Negoci o l'Impacte Social dela Rehabilitació

Fires i Congressos

Programa del Congrés: http://www.e4rproject.eu/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=21&lang=es

Per a mes informació: http://www.e4rproject.eu/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=14&lang=es

21



Relació d’empreses amb Credencial 2012AiguavivaTallers Junpa, S.L.Plaza Martínez, David(Comercial Metal, Riera)

Arenys de MarDitec España, S.L.U.

Arenys de MunIndústries Rodaca, S.L.

BagàMas Lorente, Gerard

Banyeres del PenedèsZaera, S.L.

Barbarà del VallèsAutomatismos For, S.A.Erreka Catalunya, S.C.Construcciones Metálicas AGM, S.A.L.

BarcelonaComercialGuzmán Hnos. 2, S.L.ConstruccionsAlumini i Ferro, S.L.Construcciones Metálicasde la Fuente, S.L.Muñoz Horno, Pablo(Cerrajeria Pablo Muñoz)Murillo Andrade,Carlos Alberto (Master Cerrajeros)Protecciones y CerrajeriaPablo Muñoz, S.A.Torrente TecnoIndustrial, S.L.Zaragoza Escoda, Carlos (amb tot tancat)

CampredóSerralleria del Sudde Catalunya, S.L.

El Prat de LlobregatLladós-Llera, S.A.

GavàGarcía Faura, S.L.Tallers Manutención, S.A.

L’Hospitalet de LlobregatCons. Metálicas y CerajeríaHermanos Martín, S.L.

MartorellGrupo FolcràEdificación, S.A.

Montcada i ReixacCarpinteria AluminioHermanos Almansa, S.L.Piase, S.A.Pidemunt, S.A.

Montornès del VallèsDon Aluminiolos González, S.L.

PallejàElectro Parking, S.L.

Pineda de MarTallersComas, S.A.

ReusTallers Metal·lúrgicsReus, S.L. (TMR)

RubíBolos-Boxbol, S.L.J.A. Mansergas, S.A.

SabadellObertures i Serralleria, S.L.

Sant CeloniEurotramex, S.A.

Sant Cugat del VallèsRecord Elemat, S.A.

Sant Feliu de LlobregatEurodiluvid, S.L.

Sant Fost de CampsentellesTalleres CortadaConstruccionesMetálicas, S.L.

Sant Joan DespíMuelles Macor, S.L.

Sant Just DesvernTallers Aguade, S.A.

Sant Pere de RibesIndustrias Durmi, S.A.

Santa Maria de PalautorderaDisseny TEA 3, S.L.

Santa Perpètua de MogodaDicu, S.A.

TerrassaAludur, S.L.E.M.F.A.Automatismos Map, S.L.

ViladecavallsSerralleria Mansan, S.L.

Villaviciosa de OdónControles Electrónicos yDiseños Industriales, S.L.(Celinsa)

Aiguaviva972 239 592

972 440 307

937 958 399

937 951 280

626 792 973

977 671 714

937 187 654937 290 777

933 455 412

933 454 416

933 017 277

933 135 303

934 554 245

934 283 131

934 576 500

933 180 644

932 263 370

977 597 511

933 790 773

936 621 441936 335 870

932 964 942

937 766 036

935 751 120935 647 250935 648 863

902 194 110

936 630 409

937 670 204

977 338 916

936 993 466935 885 660

937 251 046

938 674 353

936 742 650

902 116 875

935 932 527

933 733 811

933 711 391

938 932 754

938 480 860

935 600 357

937 310 683

937 360 110

937 807 300

916 160 226

Aquestes empreses estan

sotmeses a la supervisió

del Gremi de Serralleria i a

l’arbitratge de la Junta Ar-

bitral de Consum de Ca-

talunya i la Junta Arbitral

de Consum de Barcelona

SECTORGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ

Durante la Conferencia sobre el Reglamento Euro-peo de Productos de Construcción (RPC), que en-trará en vigor dentro de un año (julio de 2013),organizada por la Comisión en Bruselas, el 25 dejunio, en la que participaron diferentes entidades yasociaciones, se tuvo la oportunidad de conocer deprimera mano algunos de los cambios más intere-santes que va a introducir la nueva normativa euro-pea.

Para los fabricantes de productos, el tema estrellaserá emitir la Declaración de Prestaciones (DP) a par-tir de un documento de Especificación Técnica Ar-monizada (ETA), que en el caso de los productoscubiertos por normas europeas armonizadas (ENh)será fácil desde el punto de vista operativo.

A grandes rasgos, la conclusión principal es que elRPC supone una continuidad, es decir, una evoluciónen lo que respecta a la Directiva de Productos deConstrucción.

Entrando en detalle, se pueden destacar otros as-pectos, como:

� Marcas de calidad. La Comisión no aceptarálo que se denomina “Marca Nacional”, es decir,marcas de calidad que un Estado miembro haceobligatorias en su reglamentación y que genera-rían ventajas y barreras técnicas, y que dichasmarcas no pueden incluir las mismas característi-cas esenciales que para el marcado CE. Sin em-bargo, sí se acepta y se aprecia beneficioso elacceso voluntario a las marcas de calidad, yaque potencian la calidad y las garantías de losproductos, ofreciendo valor añadido a las presta-ciones de los productos para los usuarios.

� Posible aceptación de una DocumentaciónTécnica Específica para que las pymes puedanaplicar para sustituir a los ensayos de tipo. Uno delos temas más novedosos, que está en proceso deestudio.

� Nuevo modelo de ANEXO ZA para las normasarmonizadas. Se irá incorporando a las mismasen la medida en que se vayan produciendo susrevisiones, o si se producen modificaciones. Demomento, no se va a realizar una modificacióngeneral de las 420 normas disponibles para queincorporen el nuevo Anexo ZA el 1 de julio de2013.

� Se está trabajando en la preparación del mo-delo de Anexo ZA para las normas de productos

estructurales, por su peculiaridad en cuanto a lossistemas para hacer la evaluación de la confor-midad, así como el modelo de la Declaración dePrestaciones para estos productos.

� Mejora en la redacción de las normas armoni-zadas para que sean lo más comprensibles posi-ble para los fabricantes, sobre todo en cuanto ala emisión de la Declaración de Prestaciones y elmarcado CE.

� El documento sobre el uso de página web paraemitir la Declaración de Prestaciones no estarálisto hasta el otoño de 2013. Igualmente, el docu-mento sobre la forma de expresar el tema de lassustancias peligrosas en la Declaración de Pres-taciones no estará disponible hasta la primaverade 2014.

� Los Organismos Notificados no pueden nideben realizar actividades de vigilancia de mer-cado; eso les corresponde a las autoridades delos Estados miembros.

La conferencia finalizó con una petición global decompromiso, colaboración, confianza, transparen-cia y uniformidad por parte de la Comisión.

Fuente: TECNIFUEGO-AESPI

22

Principales novedades del reglamento de productos de construcción

Afrontar l’augment de l’IVA a l’empresa1. Augment de l’IVALa greu situació de les finances públiques i el “res-cat” de la banca espanyola han obligat el governespanyol a apujar els tipus de l’impost sobre elvalor afegit (IVA) a través del RDL 20/2012 del pas-sat 13 de juliol. Les modificacions de l’IVA són efec-tives des de l’1 de setembre del 2012 i esresumeixen en els següents punts:

� El tipus general passa del 18% al 21%.� El tipus reduït augmenta del 8% al 10%.� El tipus superreduït es manté en el 4%.� Alguns béns i serveis passen de l’IVA reduït algeneral.

Pel que fa al darrer punt, el text del RDL 20/2012 in-clou una llista exhaustiva de béns i serveis acollitsa l’IVA reduït i al superreduït, de manera que les ac-tivitats excloses de la llista queden subjectes a l’IVAgeneral del 21%. Per tal de conèixer el tipus aplica-ble, els empresaris hauran de consultar aquestallista i els aclariments que la Direcció General de Tri-buts ha fet en la seva Resolució del 2 d’agost.

2. Posicionament del Gremi amb PimecEn el seu moment, es va donar suport a la pujadade l’IVA amb la condició de reduir les cotitzacionssocials i abaixar progressivament els impostos di-rectes sobre empreses i particulars, per tal d’afavo-rir el consum i la inversió. De moment, però, s’apujal’IVA, la rebaixa de les cotitzacions socials dels tre-balladors d’un punt percentual com a compensa-

ció és modesta per fomentar l’ocupació, no es pre-veuen reduccions als impostos directes i, a més, s’e-liminen un seguit dem bonificacions històriques ala Seguretat Social per creació d’ocupació.

D’altra banda, no estem d'acord amb la pujada del’IVA del 8% al 21% per a certes activitats (13 puntsd'increment) i es va demanar una moratòria en l'a-plicació als col·lectius afectats. Aquest fort aug-ment posa en perill la supervivència de moltsnegocis, tant si repercuteixen l'increment (caigudamés forta de vendes) com si l'absorbeixen (cai-guda dels seus marges).

En aquest sentit, demanem posar fre a l’augmentde la pressió fiscal i compensar la pujada de l’IVAamb les següents mesures:

� Introduir, sense demora, el criteri de caixa enel pagament de l’IVA, de manera que els empre-saris no hagin d’avançar diners a Hisenda.

� Agilitzar les devolucions d’IVA i altres tributs. � Compensar els sectors amb els augments méssignificatius d’IVA (del8% al 21%) a través de des-gravacions a l’IRPF dels seus compradors i altresmesures de reactivació .

� Reformar a fons el sistema fiscal per reduir laimposició directa i les cotitzacions socials a me-sura que augmenta la imposició indirecta, totafavorint la inversió, l’ocupació i les pimes.

ECONÒMIC - FISCALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Tercer trimestre 2012 23

3. Recomanacions d’actuació a l’empresaLa nova situació que genera la pujada de l’IVA im-plica reptes importants per als empresaris i obligaa prendre mesures. Propesem les següents recoma-nacions d’actuació:

� Revisió dels contractes i condicions de submi-nistrament:En un gran nombre de casos, les empreses jatenen tancats convenis anticipats de prestacióde serveis o subministrament de mercaderiesper al 2012, en els preus dels quals es preveia unIVA del 18% o 8%, que ara passarà a ser del 21%i el 10% respectivament. Hemd’estudiar bé elscontractes de subministrament signats per tal dedeterminar si és possible la seva modificació orenegociació, en funció de si s’han pactat preusamb IVA inclòs. Si no és possible traspassar ínte-grament al client l’augment de l’IVA, convindriapactar almenys un repartiment equitatiu de lamajor càrrega fiscal.

� Recurs al pagament ajornat de l’IVA:A causa de l’augment de la pressió fiscal, elsempresaris hauran de recórrer més sovint alsajornaments tributaris. Abans d’incórrer en impa-gaments a Hisenda, és molt recomanable pre-sentar la sol·licitud d’ajornament junt amb lacorresponent declaració dins el termini ordinari.L’administració permet l’ajornament per a totsels tributs i impresos, excepte les retencions delloguers (model 115). Per a imports de fins a18.000 € no és necessari aportar garanties. Ac-tualment, la resolució dels expedients de sol·lici-tud d’ajornament és ràpida i acostuma a serpositiva, llevat de casos especials.

� Alta en el sistema de devolució mensual (Re-DeMe):Per als empresaris que per la seva activitat ge-nerin habitualment un saldo positiu d’IVA a retor-nar, com és el cas dels exportadors, ésrecomanable la seva incorporació al Registrede Devolució Mensual d’IVA (ReDeMe). Segonsdades de la pròpia Agència Tributària, els inclo-sos en aquest sistema reben la devolució d’IVAen un termini mitjà de 23 dies. La inscripció al Re-

DeMe cal fer-la per mitjà de la declaració cen-sal 036 i incorporar un sistema de declaraciómensual de l’IVA per via telemàtica.

� Vigilància més estricta dels morosos i impa-gats:L’augment de l’IVA implica un major cost delsmorosos i impagats, de manera que convé ferun seguiment molt estricte de tots els clients i co-mandes, per tal de reclamar-ne puntualment elpagament i identificar com més aviat millor pos-sibles casos de morositat i impagats.

� Utilització del mecanisme de recuperació del’IVA:És important recórrer, si escau, a la recuperacióde l’IVA per factures impagades. Els requisits d’a-quest procediment s’han simplificat, de maneraque ara n’hi ha prou amb una antiguitat de sismesos de les factures impagades (1 any en elcas de grans empreses) i amb una prova que lafactura ha estat reclamada.

� Recurs a les eines legals disponibles:Només una minoria d’empresaris utilitza leseines habituals de reclamació legal d’impagats,ja sigui per la via extrajudicial (requeriments no-tarials, etc.), o bé judicial. Tot i que són evidentsles mancances del sistema judicial espanyol,convé recordar que a vegades aquesta via ésla més dissuasòria, encara que sigui per forçarun acord de pagament. A més, cal tenir presentque només es permet recuperar l’IVA de les fac-tures impagades si l’empresa demostra a l’AEATque ha instat un procediment de reclamaciócontra el deutor, si més no a través d’un requeri-ment notarial.

Fuente: Pimec

ECONÒMIC - FISCALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

BUTLLETÍ24

www.pidemunt.com

[email protected]

LABORALGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA


Importación y Distribución de herrajes y ferreteriaVisita nuestra tienda on-line en:

www.imfeco.com

Mediante la Ley 3/2012, de 6 de julio, de medidas ur-gentes para la reforma del mercado laboral, se hanmodificado varios aspectos del Real Decreto-Ley3/2012, publicado el pasado mes de febrero. En estaCircular se destacan las modificaciones más significa-tivas introducidas por esta Ley.

I.FLEXIBILIDAD INTERNA - TIEMPO DE TRABAJO:� Se amplía del 5% al 10% el porcentaje de jor-nada de trabajo que la empresa podrá distribuirde manera irregular a lo largo del año, deacuerdo con la nueva redacción del artículo 34.2del Estatuto de los Trabajadores (ET). Además, seañade en el mismo artículo que “el trabajador de-berá conocer con un preaviso mínimo de 5 días eldía y la hora de la prestación de trabajo resultantede aquella.”

� Se añade un nuevo párrafo al apartado 8 del ar-tículo 34 del Estatuto de los Trabajadores: “A tal fin,se promoverá la utilización de la jornada conti-nuada, el horario flexible u otros modos de organi-zación del tiempo de trabajo y de los descansosque permitan la mayor compatibilidad entre el de-recho a la conciliación de la vida personal, fami-liar y laboral de los trabajadores y la mejora de laproductividad en las empresas.”

II.SUSPENSIÓN DEL CONTRATO O REDUCCIÓN DEJORNADA POR CAUSAS ECONÓMICAS, TÉCNICAS,ORGANIZATIVAS, PRODUCTIVAS, O POR FUERZAMAYOR:

� Se incorpora la definición de las causas econó-micas, organizativas, técnicas y productivas al artí-culo 47 del Estatuto de los Trabajadores: “Seentiende que concurren causas económicascuando de los resultados de la empresa se des-prenda una situación económica negativa, encasos tales como la existencia de pérdidas actua-les o previstas, o la disminución persistente de sunivel de ingresos ordinarios o ventas. En todo caso,se entenderá que la disminución es persistente sidurante dos trimestres consecutivos el nivel de in-gresos ordinarios o ventas de cada trimestre es in-

ferior al registrado en el mismo trimestre del añoanterior.”

Se entiende que concurren causas técnicascuando se produzcan cambios, entre otros, en elámbito de los medios o instrumentos de produc-ción; causas organizativas cuando se produzcancambios, entre otros, en el ámbito de los sistemasy métodos de trabajo del personal o en el modode organizar la producción y causas productivascuando se produzcan cambios, entre otros, en lademanda de los productos o servicios que la em-presa pretende colocar en el mercado.”

� El empresario y la representación de los trabaja-dores podrán acordar en cualquier momento lasustitución del periodo de consultas por el proce-dimiento de mediación o arbitraje que sea de apli-cación en el ámbito de la empresa, que deberádesarrollarse dentro del plazo máximo señaladopara dicho periodo.

� Contra las decisiones a que se refiere el artículo47.1 del Estatuto de los Trabajadores, el trabajadorpodrá reclamar ante la jurisdicción social, que de-clarará la medida justificada o injustificada.

En este último caso, la sentencia declarará la inme-diata reanudación del contrato de trabajo y con-denará al empresario al pago de los salariosdejados de percibir por el trabajador hasta lafecha de la reanudación del contrato o, en sucaso, al abono de las diferencias que procedanrespecto del importe recibido en concepto deprestaciones por desempleo durante el periodo desuspensión, sin perjuicio del reintegro que procedarealizar por el empresario del importe de dichasprestaciones a la entidad gestora del pago de lasmismas.

� Reposición de la prestaciones por desempleo:Cuando una empresa, en virtud del artículo 47 delEstatuto de los Trabajadores o de un procedi-miento concursal, haya suspendido contratos de

Ley 3/2012: reforma del mercado laboral

www.serrariamarch.com • [email protected]

trabajo, de forma continuada o no, o haya redu-cido el número de días u horas de trabajo, y pos-teriormente se extingan contratos al amparo de losartículos 51 o 52.c) del Texto Refundido de la Leydel Estatuto de los Trabajadores, o del artículo 64de la Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal, los tra-bajadores afectados tendrán derecho a la reposi-ción de la duración de la prestación pordesempleo de nivel contributivo por el mismo nú-mero de días que hubieran percibido el desem-pleo total o parcial en virtud de aquellassuspensiones o reducciones con un límite máximode 180 días, siempre que se cumplan las siguientescondiciones:

a) Que las suspensiones o reducciones de jor-nada se hayan producido entre el 1 de enero de2012 y el 31 de diciembre de 2012, ambos inclu-sive.

b) Que el despido se produzca entre el 12 de fe-brero de 2012 y el 31 de diciembre de 2013.

III.NEGOCIACIÓN COLECTIVA:� Inaplicación en la empresa de las condicionesde trabajo previstas en el convenio colectivo apli-cable:

� Se modifica la definición de las causas econó-micas (ver punto II)

� El acuerdo de inaplicación no podrá dar lugaral incumplimiento de las obligaciones estableci-das en convenio relativas a la eliminación de lasdiscriminaciones por razones de género o de las

que estuvieran previstas, en su caso, en el Plan deigualdad aplicable en la empresa.

� El resultado de los procedimientos, previstos enel artículo 82.3 ET, que hayan finalizado con la in-aplicación de condiciones de trabajo deberáser comunicado a la autoridad laboral a lossolos efectos de depósito.

� Se modifica el artículo 84.2 del Estatuto de los Tra-bajadores, estableciéndose que un convenio deempresa podrá negociarse en cualquier mo-mento de la vigencia de convenios colectivos deámbito superior.

� La ultraactividad de los convenios colectivos sereduce a un año, frente a los dos años que esta-blecía el Real Decreto-ley 3/2012. Es decir, transcu-rrido un año desde la denuncia del conveniocolectivo sin que se haya acordado un nuevo con-venio o dictado un laudo arbitral, aquél perderá,salvo pacto en contrario, vigencia y se aplicará, silo hubiere, el convenio colectivo de ámbito supe-rior que fuera de aplicación.En los convenios colectivos que ya estuvieran de-nunciados a la fecha de entrada en vigor de estaLey (08.07.2012), el plazo de un año empezará acomputarse a partir de dicha fecha de entrada envigor.

IV.EXTINCIÓN DEL CONTRATO DE TRABAJO:1. DESPIDO OBJETIVO:

� Despido objetivo por falta de adaptación a loscambios tecnológicos: Se modifica el artículo 52.b)del Estatuto de los Trabajadores: “ Por falta de


BUTLLETÍ26



adaptación del trabajador a las modificacionestécnicas operadas en su puesto de trabajo,cuando dichos cambios sean razonables. Previa-mente el empresario deberá ofrecer al trabajadorun curso dirigido a facilitar la adaptación a las mo-dificaciones operadas. El tiempo destinado a la for-mación se considerará en todo caso tiempo detrabajo efectivo y el empresario abonará al traba-jador el salario medio que viniera percibiendo. Laextinción no podrá ser acordada por el empresa-rio hasta que hayan transcurrido, como mínimo,dos meses desde que se introdujo la modificacióno desde que finalizó la formación dirigida a laadaptación.”(artículo 52.b) ET)

� Despido objetivo por faltas de asistencia al tra-bajo: Se modifica el artículo 52.d) del Estatuto delos Trabajadores: “Por faltas de asistencia al tra-bajo, aun justificadas pero intermitentes, que al-cancen el 20 % de las jornadas hábiles en dosmeses consecutivos siempre que el total de faltasde asistencia en los doce meses anteriores al-cance el 5% de las jornadas hábiles, o el 25 % encuatro meses discontinuos dentro de un periodode doce meses.

No se computarán como faltas de asistencia, a losefectos del párrafo anterior, las ausencias debidasa huelga legal por el tiempo de duración de lamisma, el ejercicio de actividades de representa-ción legal de los trabajadores, accidente de tra-bajo, maternidad, riesgo durante el embarazo y lalactancia, enfermedades causadas por emba-razo, parto o lactancia, paternidad, licencias y va-caciones, enfermedad o accidente no laboralcuando la baja haya sido acordada por los servi-cios sanitarios oficiales y tenga una duración demás de veinte días consecutivos, ni las motivadaspor la situación física o psicológica derivada deviolencia de género, acreditada por los serviciossociales de atención o servicios de Salud, segúnproceda. Tampoco se computarán las ausenciasque obedezcan a un tratamiento médico de cán-cer o enfermedad grave.” (artículo 52.d) ET)

2. DESPIDO COLECTIVO:� Se modifica la definición de la causa econó-mica en el artículo 51.1 del Estatuto de los Trabaja-dores: “Se entiende que concurren causaseconómicas cuando de los resultados de la em-presa se desprenda una situación económica ne-gativa, en casos tales como la existencia depérdidas actuales o previstas, o la disminución per-sistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas.En todo caso, se entenderá que la disminución espersistente si durante tres trimestres consecutivos elnivel de ingresos ordinarios o ventas de cada tri-mestre es inferior al registrado en el mismo trimestredel año anterior.” (artículo 51.1 ET)

� La comunicación a los representantes legales delos trabajadores y a la autoridad laboral deberá iracompañada de toda la información necesariapara acreditar las causas motivadoras del despidocolectivo en los términos que reglamentariamentese determinen.

� Durante el periodo de consultas la autoridad la-boral podrá realizar, a petición conjunta de las par-tes, las actuaciones de mediación que resultenconvenientes con el fin de buscar soluciones a losproblemas planteados por el despido colectivo.Con la misma finalidad también podrá realizar fun-ciones de asistencia a petición de cualquiera delas partes o por propia iniciativa.

� El empresario y la representación de los trabaja-dores podrán acordar en cualquier momento lasustitución del período de consultas por el proce-dimiento de mediación o arbitraje que sea de apli-cación en el ámbito de la empresa, que deberádesarrollarse dentro del plazo máximo señaladopara dicho período.

� En el supuesto despido por fuerza mayor, se es-tablece que la resolución de la autoridad laboraldeberá limitarse, en su caso, a constatar la existen-cia de la fuerza mayor alegada por la empresa,correspondiendo a esta la decisión sobre la extin-ción de los contratos, que surtirá efectos desde lafecha del hecho causante de la fuerza mayor. Laempresa deberá dar traslado de dicha decisión alos representantes de los trabajadores y a la auto-ridad laboral.

� Despidos colectivos, que afecten a más de 50trabajadores: La autoridad laboral verificará laacreditación del cumplimiento de la obligaciónde la empresa de ofrecer a los trabajadores afec-tados un plan de recolocación externa y, en sucaso, requerirá a la empresa para que proceda asu cumplimiento, según lo previsto en el artículo51.10 del Estatuto de los Trabajadores.

� Despidos colectivos que afecten a trabajadoresde 50 o más años en empresas con beneficios: Semodifica la disposición adicional decimosexta dela Ley 27/2011, de 1 de agosto, que regula estos su-puestos, en los que la empresa deberá efectuaruna aportación económica al Tesoro Público enlos términos previstos en la misma. El número detrabajadores de la empresa establecido en dichadisposición adicional se modifica, y pasa a ser 100trabajadores en lugar de 500 trabajadores.

3. INDEMNIZACIÓN POR DESPIDO IMPROCEDENTE:� Se puntualiza la forma de cálculo de la indem-nización por despido improcedente de los contra-tos formalizados con anterioridad al 12.02.2012: “La

indemnización por despido improcedente de loscontratos formalizados con anterioridad al 12 defebrero de 2012 se calculará a razón de 45 días desalario por año de servicio por el tiempo de pres-tación de servicios anterior a dicha fecha, prorra-teándose por meses los períodos de tiempoinferiores a un año, y a razón de 33 días de salariopor año de servicio por el tiempo de prestación deservicios posterior, prorrateándose igualmente pormeses los períodos de tiempo inferiores a un año.El importe indemnizatorio resultante no podrá sersuperior a 720 días de salario, salvo que del cálculode la indemnización por el periodo anterior al 12de febrero de 2012 resultase un número de días su-perior, en cuyo caso se aplicará éste como im-porte indemnizatorio máximo, sin que dichoimporte pueda ser superior a 42 mensualidades,en ningún caso.” (disp. transitoria quinta Ley3/2012).

4. FONDO DE GARANTÍA SALARIAL:� En los contratos de carácter indefinido celebra-dos por empresas de menos de 25 trabajadores,cuando el contrato se extinga por las causas pre-vistas en los artículos 51 y 52 del Estatuto de los Tra-bajadores o en el artículo 64 de la Ley 22/2003, de9 de julio, Concursal, el Fondo de Garantía Salarialabonará al trabajador una parte de la indemniza-ción en cantidad equivalente a 8 días de salariopor año de servicio, prorrateándose por meses losperiodos de tiempo inferiores al año. No respon-derá el Fondo de cuantía indemnizatoria algunaen los supuestos de decisiones extintivas improce-dentes, estando a cargo del empresario, en talescasos, el pago íntegro de la indemnización.

El cálculo del importe de este abono se realizarásobre las indemnizaciones ajustadas a los límitesprevistos en el apartado 2 del artículo 33.8 ET, deacuerdo con la nueva redacción dada a este artí-culo por el Real Decreto-Ley 20/2012, de 13 de julio,de medidas para garantizar la estabilidad presu-puestaria y de fomento de la competitividad: “Entodos los casos con el límite máximo de una anua-lidad, sin que el salario diario, base del cálculo,pueda exceder del doble del salario mínimo inter-profesional (antes era el triple), incluyendo la parteproporcional de las pagas extraordinarias.”

V.ACREDITACIÓN DE SITUACIONES LEGALES DE DES-EMPLEO:

� Las situaciones legales de desempleo que pro-vengan de despido colectivo, o suspensión delcontrato y reducción de jornada por causas eco-nómicas, técnicas, organizativas o de produccióno derivadas de fuerza mayor, se acreditaran me-diante:

a) Comunicación escrita del empresario al tra-bajador en los términos establecidos en los artí-

culos 51 o 47 del Estatuto de los Trabajadores. Lacausa y fecha de efectos de la situación legal dedesempleo deberá figurar en el certificado deempresa considerándose documento válidopara su acreditación. La fecha de efectos de lasituación legal de desempleo indicada en el cer-tificado de empresa habrá de ser en todo casocoincidente con, o posterior a la fecha en que secomunique por el empresario a la autoridad la-boral la decisión empresarial adoptada sobre eldespido colectivo, o la suspensión de contratos,o la reducción de jornada. Se respetará el plazoestablecido en el artículo 51.4 del Estatuto de losTrabajadores para los despidos colectivos.

b) El acta de conciliación administrativa o judi-cial o la resolución judicial definitiva. La acredi-tación de la situación legal de desempleodeberá completarse con la comunicación de laautoridad laboral a la entidad gestora de lasprestaciones por desempleo, de la decisión delempresario adoptada al amparo de lo estable-cido en los artículos 51 o 47 del Estatuto de los Tra-bajadores, en la que deberá constar la fecha en


BUTLLETÍ28

la que el empresario ha comunicado su decisióna la autoridad laboral, la causa de la situaciónlegal de desempleo, los trabajadores afectados,si el desempleo es total o parcial, y en el primercaso si es temporal o definitivo. Si fuese temporalse deberá hacer constar el plazo por el que seproducirá la suspensión o reducción de jornada,y si fuera parcial se indicará el número de horasde reducción y el porcentaje que esta reducciónsupone respecto a la jornada diaria ordinaria detrabajo.

VI.FORMACIÓN Y PROMOCIÓN PROFESIONAL EN ELTRABAJO:

� Los trabajadores con al menos un año de anti-güedad en la empresa tendrán derecho a un per-miso retribuido de 20 horas anuales de formaciónprofesional para el empleo, vinculada a la activi-dad de la empresa, acumulables por un periodode hasta 5 años. El derecho se entenderá cum-plido en todo caso cuando el trabajador puedarealizar las acciones formativas dirigidas a la ob-tención de la formación profesional para el em-pleo en el marco de un plan de formacióndesarrollado por iniciativa empresarial o compro-metido por la negociación colectiva. Sin perjuiciode lo anterior, no podrá comprenderse en el dere-cho a que se refiere este apartado la formaciónque deba obligatoriamente impartir la empresa asu cargo conforme a lo previsto en otras leyes. Endefecto de lo previsto en convenio colectivo, laconcreción del modo de disfrute del permiso se fi-

jará de mutuo acuerdo entre trabajador y empre-sario.

VII.SUSPENSIÓN TEMPORAL DE LA APLICACIÓN DELARTÍCULO 15.5 ET:

� En relación a la suspensión de la aplicación delartículo 15.5 del Estatuto de los Trabajadores, quelimita la contratación temporal en cadena, se mo-difica el artículo 5 del RD-Ley 10/2012 concretán-dose los efectos de dicha suspensión: “Sesuspende, hasta el 31 de diciembre de 2012, la apli-cación de lo dispuesto en el artículo 15.5 del TextoRefundido de la Ley del Estatuto de los Trabajado-res, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1995,de 24 de marzo.

A los efectos de lo establecido en el apartado an-terior, quedará excluido del cómputo del plazo de24 meses y del periodo de 30 a que se refiere el ar-tículo 15.5 del Estatuto de los Trabajadores, eltiempo transcurrido entre el 31 de agosto de 2011y el 31 de diciembre de 2012, haya existido o noprestación de servicios por el trabajador entre di-chas fechas, computándose en todo caso a losefectos de lo indicado en dicho artículo los perio-dos de servicios transcurridos, respectivamente,con anterioridad o posterioridad a las mismas.”(artículo 5 RD-Ley 10/2011)

Para ampliar esta información, puede ponerse encontacto con el Departamento de Secretaria delGremi, Tel. 93 301 66 46.



ACTUALITATGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

30 BUTLLETÍ

El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesuresper garantir l’estabilitat pressupostària i de foment dela competitivitat, ha introduït modificacions impor-tants en el marc normatiu del comerç a Catalunyaen l’àmbit dels horaris comercials i les activitats depromoció de vendes.

Aquest Reial decret llei va ser aprovat a la reunió delConsell de Ministres del passat divendres 13 de juliolde 2012 i publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE)l’endemà, el dissabte 14 de juliol. Tal com marca ladisposició final quinzena, “este Real decreto-ley en-trarà en vigor el día siguiente al de su publicaciónen el Boletín Oficial del Estado”. Per tant, les novetatslegislatives que es detallaran a continuació es trobenen vigor a Catalunya des de les 00.00h del 15 de ju-liol.

Horaris comercials El títol V del Reial decret llei modifica la legislació es-tatal en matèria d’horaris comercials. Tal com s’as-senyala a l’exposició de motius de la norma, “lareducción de restricciones en este ámbito ha sidouna recomendación reiterada de organismos inter-nacionales como el Fondo Monetario Internacional[FMI] y la Organización para la Cooperación y elDesarrollo Económicos [OCDE]”.

Com ja és sabut, la Constitució habilita l’Estat per dic-tar aquells aspectes bàsics en matèria d’horaris co-mercials que assegurin el principi constitucionald’unitat de mercat. A continuació, les comunitats au-tònomes l’Estatut d’autonomia de les quals transfe-reix la competència en horaris comercials al’autoritat autonòmica poden, tot respectant els mí-nims fixats per l’Estat, acabar de definir la normativaen matèria d’horaris comercials. Així, aquesta duali-tat de lleis complementàries està reflectida a la Llei1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials,aprovada per les Corts Generals (fixa els mínims que

s’han de complir a tot l’Estat), i a la Llei 8/2004, de 23de desembre, d’horaris comercials, aprovada pelParlament de Catalunya (fixa les especificitats de lanormativa al nostre país).

Doncs bé, l’Executiu central, mitjançant la fórmuladel Reial decret llei, ha modificat profundament laLlei 1/2004 (estatal) i, de retop, ha derogat nombro-sos aspectes de la Llei 8/2004 (autonòmica).

Concretament, les novetats introduïdes són les se-güents:

L’horari global mínim en què els comerços podendesenvolupar la seva activitat durant el conjunt delsdies laborables de la setmana s’amplia de 72 horesa 90 hores. En el cas de Catalunya, aquestes 72 horesconstituïen el màxim d’hores d’obertura setmanal;des del 15 de juliol, aquest màxim s’ha elevat a 90hores (en previsió que el Govern de la Generalitatdesplegui la seva competència en aquest àmbit, jaque, altrament, els comerciants disposarien de plenallibertat per determinar les hores d’obertura dels seusestabliments).

El nombre mínim de diumenges i festius amb ober-tura comercial s’amplia de 8 a 10 anuals.

El calendari de diumenges i festius previst per a l’any2012 no s’altera. L’increment a 10 diumenges i festiuses produirà a partir de l’any 2013.

S’elimina la limitació del nombre d’hores d’oberturacomercial en diumenges i festius. En endavant, enaquells diumenges i festius amb obertura comercialautoritzada els comerços podran obrir el nombre d’-hores que desitgin.

El Reial decret llei assenyala diversos criteris que hande tenir en compte les comunitats autònomes a l’-

Novetats legislatives en matèria d’horaris comercials i activitats de promoció de vendes

hora de fixar el calendari de diumenges i festius ambobertura comercial, uns criteris, però, que des de Ca-talunya ja es venien aplicant de facto. Aquests criterissón:

� L’obertura d’un dia festiu quan hi hagi dos omés dies festius continuats. � L’obertura de diumenges i festius en períodesde rebaixes. � L’obertura de diumenges i festius en èpoquesde major afluència turística per a la comunitat au-tònoma. � L’obertura de diumenges i festius durant la cam-panya de Nadal.

Fins ara, els comerços de menys de 150 m2 podienfixar lliurament el seu horari comercial, també en diu-menges i festius. El Reial decret llei amplia aquest llin-dar als 300 m2.

La declaració de zones de gran afluència turísticaEl Reial decret llei fixa els criteris que, en endavant,les comunitats autònomes hauran d’aplicar a l’horade declarar zones turístiques als seus territoris. Aquestscriteris són:

� Existència d’una concentració suficient, quanti-tativament i qualitativa, de places en allotjamentsi establiments turístics (també nombre de segonesresidències). � Haver estat declarat Patrimoni de la Humanitato disposar d’un bé immoble d’interès cultural in-tegrat en el patrimoni històric artístic. � Àrees d’influència de zones frontereres. � Celebració de grans esdeveniments esportius oculturals de caràcter nacional o internacional. � Proximitat a àrees portuàries en què operincreuers turístics i enregistrin una afluència signifi-cativa de visitants. � Àrees el principal atractiu de les quals sigui elturisme de compres. � Quan concorrin circumstàncies especial que hojustifiquin.

El Reial decret llei també preveu la declaració dezones turístiques a 14 ciutats de l’Estat espanyol, entreles quals hi ha Barcelona. Aquesta previsió consti-tueix una obligació per a les comunitats autònomes,les quals disposen de 6 mesos per complir-la.

Per determinar aquestes 14 ciutats el Reial decret lleiinclou diversos criteris, uns criteris, a més, que podenser modificats posteriorment “por razones de políticaeconómica”.

Activitats de promoció de vendes El Reial decret llei també inclou importants canvis enl’àmbit de les activitats de promoció de vendes. Sensdubte, la modificació de major impacte és la libera-

lització dels períodes de rebaixes. En endavant, cadacomerciant decidirà lliurament quan fa rebaixes alseu establiment i aquestes podran tenir lloc en qual-sevol moment de l’any. Altres canvis introduïts enaquest àmbit:

És permesa la combinació de les diferents activitatsde promoció de vendes (rebaixes, ofertes i promo-cions, vendes amb obsequi, etc.) excepte en el casde la venda en liquidació.

Les activitats de promoció de vendes no estan sub-jectes a un percentatge mínim de reducció del preu.

La durada màxima de la venda en liquidació s’am-plia de 3 mesos a 1 any.

Hem d’assenyalar que la Generalitat de Catalunya iles entitats patronals més representatives del sector aCatalunya, han manifestat el seu rebuig enversaquest Reial Decret, doncs suposen “un canvi demodel comercial i una invasió de les competènciespròpies dels govern autonòmic”.

ACTUALITATGREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA


Butlleti 3/2012

Documents

Transcript of Butlleti 3/2012