113Butlletí Tardor 2016

Síria, el lloc més perillós del mónInstitucions més coherents amb la pau‘Refugiats, per què?’

][Butlletí Tardor 2016

Per començar

Notícies

FundiPau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i es-tructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

Refugiats, Colòmbia, Hongria... Persistirem!Europa no ha sabut respondre ni a la crisi econòmica, ni a la crisi dels refugiats. En la crisi econòmica hem vist el poder polític captiu i sotmès al poder econòmic i financer. En la crisi de refugiats, aquest mateix poder polític, incapaç de liderar un projecte integrador, s’ha lliurat massa fàcilment a corrents populistes i xenòfobs. L’únic projecte de futur que proposen és reforçar la seguretat i, a sobre, entesa des de l’òptica militar. Ens diuen que és l’únic denominador comú. Líders porucs i de volada curta.

Però si els líders polítics no han sabut estar a l’alçada, hem de reconèixer que tampoc ho ha estat una bona part de l’opinió pública. Els referèndums a Hongria i Colòmbia i alguns dels darrers resultats electorals europeus en són un bon indicador. I és l’opinió pública la que al final acaba sent decisiva.

Això ens marca una de les direccions bàsiques del nostre treball: difondre els valors de la Cultura de

Pau, convèncer i afegir cada cop més persones a la causa de la pau, la justícia i la dignitat

humanes. És imprescindible i urgent. Aquí és on es juga l’autèntica partida i n’hem perdut alguna de les últimes jugades. Ara ens trobem amb una població europea afeblida i esporuguida per la crisi, camp adobat per al discurs de la por i de la xenofòbia. Afortunadament, també hem vist un volum importantíssim de població

que s’ha mobilitzat en sentit contrari.

La partida segueix oberta. Nosaltres estem decidits a jugar amb totes les nostres energies

i capacitats. Amb el vostre suport, tossudament, persistirem.

Antoni Soler, president de FundiPau

2 FundiPau

Xavier Masllorens, nou president de l’ICIPLa Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha elegit Xavier Masllorens com a nou president de la institució. Arran d’aquest nomenament, Masllorens ha deixat el patronat de FundiPau, que ha presidit durant cinc anys (2011— 2016), en agafar el relleu a l’Alfons Banda, i del qual ha estat membre des de la seva fundació, l’any 1983. Des del mes de juny de 2016 el nou president de FundiPau és Antoni Soler Ricart.

Llicenciat en psicologia i activista de moviments socials, Xavier Masllorens també ha estat director general de l’ONG Educació Sense Fronteres (ESF) i de l’organització Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (Dincat) i ha treballat com a director de comunicació del Síndic de Greuges i d’Intermón Oxfam.

Des de FundiPau li agraïm enormement la tasca que ha dut a terme i li desitgem molta sort i encert en el nou càrrec.

FundiPau torna a la direcció de l’International Peace BureauEl sociòleg i activista per la pau Albert Caramés, patró de FundiPau, va ser escollit membre de la junta directiva de l’International Peace Bureau (IPB) en l’assemblea triennal de l’organització celebrada a Berlín el primer cap de setmana d’octubre. La presencia catalana a l’equip directiu de l’IPB es completa amb una de les vicepresidències que assumeix Jordi Calvo (membre del Centre Delàs).

L’IPB i FundiPau

Amb la incorporació de Caramés a la junta de l’International Peace Bureau, FundiPau recupera la seva presència a l’equip directiu d’aquesta centenària institució de la qual és membre des del seu naixement, el 1983.

• El 1994, FundiPau va organitzar a Barcelona la trobada triennal de l’IPB, la primera que se celebrava a l’Estat espanyol.

• Del 1996 al 2000 FundiPau va ser el representant de l’Europa del Sud de l’IPB.

• L’any 1999, FundiPau va coordinar la presència catalana a la conferència internacional ‘The Hague Appeal for Peace’.

• Entre el 2000 i el 2010, dues persones de FundiPau (Eva Quintana i Jordi Armadans) van ser membres del Comitè Executiu de l’IPB.

• Del 2002 al 2004 FundiPau va acollir l’oficina de l’IPB a Barcelona per dur a terme la tasca de relació i coordinació amb grups i entitats de la Mediterrània.

• El 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, FundiPau i l’IPB van organitzar un Diàleg sobre pau que va aplegar més d’un miler d’assistents.

Albert Caramés: “És un privilegi i una responsabili-tat haver estat escollit nou membre de la Junta directiva de l’IPB en representació de FundiPau. Confio poder contribuir al moviment per la pau global.”

Butlletí Tardor 2016

Propostes de pau

Institucions més coherents amb la pauEn els darrers mesos, l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya s’han compromès clarament i pública a favor d’una cultura de pau al nostre país. Aquest posicionament de les dues institucions respon i reforça alhora el treball que fa anys que duem a termes les organitzacions de la societat civil.

FundiPau 3

ACORDS adoptats pel Plenari del Consell

Municipal en la sessió ordinària de 26 de

febrer de 2016.

El Plenari del Consell Municipal acorda:

1. Defensar un saló de l’ensenyament sense

la presència de les Forces Armades Espan-

yoles i promoure uns espais educatius que

fomentin la cultura de la pau, la convivència

pacífica, els drets humans i la solidaritat

internacional.

2. Instar el Departament d’Ensenyament de

la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament

de Barcelona a fer totes les gestions perti-

nents amb Fira de Barcelona per no perme-

tre la representació d’institucions militars al

Saló de l’Ensenyament ni a cap altre espai

educatiu i de lleure com el Festival de la

Infància.

3. Comunicar a totes les administracions

competents el contingut d’aquesta declaració

institucional.

4. Instar les administracions competents, i,

en concret, el Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya a no perme-

tre la presència de cap exèrcit al Saló de

l’Ensenyament ni a cap espai educatiu.

Moció 55 / XI del Parlament de Catalunya, sobre la desmilitarització de Catalunya (14 de juliol de 2016)

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:1. Fer totes les accions necessàries davant el Ministeri de Defensa i de l’Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de defensa per a reclamar el traspàs a la Generalitat, o a l’ens local que correspongui, i mi-tjançant els instruments jurídics pertinents, del patri-moni militar de tipus immobiliari que es trobi en desús, per a destinar-lo a usos públics de caràcter civil.

2. Prohibir, com a exercici de coherència amb els valors de la pau, els actes d’exaltació militar i de legitimació de la violència i de les armes, i no permetre les desfila-des militars i altres actes d’aquest tipus en espais civils de Catalunya.

3. Prohibir les maniobres militars en espais no estric-tament militars, com ara les que es fan al Parc Natural de la Serra de Collserola, al Parc Natural de la Mun-tanya de Montserrat, a la serra de l’Albera, als pobles de Sant Climent Sescebes i a Talarn, entre d’altres i promoure també que els ens locals, en exercici de llurs atribucions i competències, actuïn de la mateixa manera.

4. Desautoritzar la participació i la presència d’avions de combat en exhibicions aèries com la Festa al Cel en qualsevol municipi on se celebri.5. Evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui pre-sent a espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament o el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de For-mació Professional, a Lleida; l’ExpoJove, de Girona, o l’Espai de l’Estudiant, de Valls.

6. No concedir ajuts i no promoure activitats per part de l’Administració a la indústria militar a Catalunya, inclòs el suport a la recerca i el desenvolupament que siguin explícitament orientats al creixement de la indústria militar i armamentista.

Butlletí Tardor 2016

Educació per la pau

4 FundiPau

‘Refugiats, per què?’ una exposició de FundiPauDavant la crisi de refugiats que afecta milions de persones arreu del món, reivindicar el dret d’asil, fomentar l’acollida i generar actituds solidàries cap a les persones que s’escapen de la violència, és imprescindible.

Però, insuficient. Cal treballar sobre les causes que aboquen milions de persones a fugir de casa. No podem deixar que els conflictes armats s’eternitzin, ni promoure guerres que acaben provocant desastres humanitaris, ni ignorar el patiment de milers de persones en molts llocs del planeta.

Amb l’exposició Refugiats, per què? volem ampliar la mirada més enllà de la reacció solidària davant el patiment dels refugiats i contribuir a promoure canvis globals i estructurals que facin possible posar fi a les causes que cada dia obliguen milers persones a fugir de casa seva. Perquè ningú no vol ser refugiat.

· El 2015 es van comptabilitzar 65.300.000 persones refugia-

des i desplaçades al planeta.

· L’article 14.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans

diu:

“En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en

altres països i a beneficiar-se'n”.

· Europa només acull l’11,67% dels refugiats que hi ha al

món.

· “Darrere de gairebé cada refugiat hi ha un venedor d'armes” (Peter Nobel, exsecretari General de la Creu Roja de Suècia).

· Les armes són el fuel dels conflictes.· Entre els períodes 2006—2010 i 2011—2015, les im-portacions d’armes a Orient Mitjà han crescut un 61%. A l’Aràbia Saudita el creixement ha estat del 275%”.

La Shahd va viure en primera persona la primavera àrab a Síria, la repressió brutal

del règim i la guerra. Sap què vol dir veure’s obligat a marxar de casa per sobreviure.

“Les persones que hem hagut de marxar del nostre país no ho hem fet per gust, ni

per millorar les nostres vides. Hem sortit per protegir-nos i per protegir les nostres

famílies dels explosius i dels bombardejos. Hem marxat per buscar una vida digna

pels nostres fills que són el futur de la nova Síria dels Sirians, la Síria lliure que tots

estem esperant.“

Butlletí Tardor 2016

FundiPau 5

Aquesta exposició ha estat elaborada per FundiPau amb el suport de:

· Hi ha refugiats perquè hi ha guerres.

· En 10 anys s’ha passat de 21 a 35 conflictes

armats al planeta.

ON ES POT VEUREDes del setembre de 2016 i durant el 2017 ‘Refugiats, per què?’ s’haurà exposat a localitats de tot Catalunya com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Montcada i Reixac, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Cervelló, San-ta Coloma de Gramenet, Terrassa, Olot, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Podeu consultar la informació actualitzada a la plana web de l’exposició www.fundipau.org/refugiats

Refugiats

Aquest poema es pot llegir de dalt a baix, o de baix a dalt.

Quin sentit tries?

No necessiten la nostra ajuda Per tant, no em diguis que Aquestes cares demacrades podrien ser la teva o la meva

Si la vida ens hagués tractat diferent

Els hem de veure pel que realment són

Oportunistes i aprofitats Vagarosos i ganduls Amb bombes sota les mànigues

Assassins i lladres No són Benvinguts aquí Els hem de fer Tornar allà d’on venen No poden Compartir el nostre menjar Compartir les nostres llars Compartir els nostres països En comptes d’això, diem: Construïm un mur per mantenir-los fora

No està bé dir Són persones com nosaltres Un lloc només pot pertànyer a aquells que hi han nascut

No siguis tan estúpid com per pensar que

El món es pot mirar d’una altra manera

Autor: Brian Bilston

Exposició a Sant Cugat del Vallès

Butlletí Tardor 2016

Conflictes

6 FundiPau

Síria, el lloc més perillós del món

Cinc anys i mig més tard, la situació a Síria ha esdevingut cada cop més brutal i confusa. Les xifres ens parlen d’una devastació absoluta: més de la meitat de la població siriana fugida i desplaçada, al voltant de mig milió de morts, quasi dos milions de ferits, ciutats devastades, pobles assetjats on no hi poden entrar aliments ni medicines. Gairebé totes les notícies que ens arriben de Síria ens aboquen a una tragèdia que, ara mateix, no sembla tenir fi.

Un país esquinçat (cada actor armat controla una part del territori: exèrcit del règim, rebels, estat islàmic i kurds), potinejat per les potències regionals cada cop més enfrontades (Iran i Aràbia Saudita) i també per les potències globals que semblen voler jugar a reeditar la guerra freda i enfrontant-se en llocs tercers (Estats Units i Rússia). La implicació, molt activa en el darrer any, de Rússia en el conflicte —oficialment per a contenir Estat Islàmic, però segons moltes fons independents atacant qualsevol oposició al règim— ha incrementat brutalment el nivell de destrucció, morts i bombardejos.

La comunitat internacional, fracturada per les diverses postures i insensible al patiment de la població civil, deixa podrir la situació. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ni tan sols va ser capaç d’aprovar una resolució per posar fi als bombardejos indiscriminats sobre la ciutat d’Alep.

I això que l’enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura, ho va deixar molt clar: “si no es prenen mesures urgents per aturar aquesta guerra devastadora, moriran milers de sirians més, i ciutats com Alep, poden quedar completament destruïdes a finals d’any.”

Els Cascos blancs

Enmig d’aquest horror, destaquen els Cascos blancs, una mena

de forces de protecció civil de Síria, formades per voluntaris que actuen a mode d’organització humanitària en diverses parts del país.

Formats per més de 2.000 voluntaris desenvolupen una tasca humanitària

altament perillosa: quan es produeix una explosió,

s’afanyen a buscar les persones que han quedat vives

sota la runa. Segons dades de la mateixa organització, han salvat més

de 62.000 vides i la xifra creix cada dia.

Més enllà de valoracions polítiques i judicis d’intencions, és obvi que en un país infestat d’actors armats, morts i destrucció, és molt lloable que hi hagi qui es dediqui a salvar vides humanes. De fet, els Cascos Blancs van ser proposats per al Nobel de la Pau que, finalment, va guanyar el president colombià.

Tadamon, sensibilització i mobilització sobre Síria a Catalunya

Conscients de la poca reacció social davant

el drama de Síria, ja fa temps que diverses

persones i organitzacions, entre les quals

FundiPau, treballem de forma transversal a

Tadamon, un espai des d’on mirem de seguir

el conflicte, parlar-ne, donar informació i

mobilitzar la ciutadania en la defensa dels

drets humans i la pau, també a Síria. Al web

de FundiPau, i al blog de Tadamon, trobareu

informació puntual de les activitats progra-

mades.

Segons fonts de grups locals sirians fetes públiques per Human Right Watch, des del l’octubre del 2015, més de 250.000 per-sones han mort a Síria, de les quals unes 100.000 eren civils. Al voltant de 7,6 milions de persones s'han desplaçat a l'interior del país i 4,9 milions més s'han refugiat en els països veïns.

Segons dades de l’informe 2016 del Global

Peace Index (GPI), el 2007 tot just un

0,1% de la població siriana era refugiada

o desplaçada. El 2015 ho era el 63,18%

de la població. Síria ocupa el lloc 163 dels

163 avaluats pel GPI pel que fa a l’estat

mundial de la pau.

Butlletí Tardor 2016

En breu

FundiPau 7

Sabies que...L’ús del colom com a símbol de la pau, tot i que té els seus

antecedents en la Grècia clàssica i el trobem en les dife-

rents cultures occidentals de tradició grecoromana, es va

intensificar al segle XX. Va ser arran de la popularització

del dibuix del pintor malagueny Pablo Picasso que es va

escollir per al cartell del 1r Congrés Mundial de Partidaris

de la Pau, celebrat a París el 1949.

Picasso, gran defensor de la pau i compromès amb la

defensa dels drets humans, la primavera d’aquell mateix

any va tenir una filla a qui va posar el nom de Paloma en

homenatge a aquest símbol. Curio-

sament quan Paloma va ser

mare, a la seva filla li va

posar Paz.

Els diversos dibui-

xos de coloms de

la pau que va

fer Picasso es

troben avui al

Museo Picaso

de Buitrago del

Lozoya, a Madrid.

Ajuda’ns a construir una cultura de pau

> Nom i cognoms > NIF> Adreça > Codi postal > Població> Telèfon > Correu electrònic

Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació(marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12€ 30€ 60€ _____ €

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt Una sola vegada amb ingrés al compte* de FundiPau

Domiciliació bancària> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta Entitat Oficina Control Número compte

> Data

Les aportacions de fins a 150 € anuals desgraven un 75% en fer la Declaració de la RendaEstenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: FundiPau - Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a. 08018 Barcelona

Abans de fer-me soci, vull rebre més informacióSignatura del titular del compte / llibreta

Edita: FundiPau Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a - 08018 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org President: Antoni Soler Director: Jordi Armadans

Coordinació butlletí: Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Dipòsit legal: B-50326-2077 Foto de portada: White Helmets Syria Civil Defense

Butlletí fet amb la col·laboració de:

Els hibakusha, a Barcelona

El diumenge 25 de setembre, en plenes festes de La Mercè, l’hibakusha Noriko Sakashita (supervivent de la bomba d’Hiroshima), acompanyada d’altres membres del Peace Boat, va ser a Barcelona per compartir el seu testimoni i explicar la seva tasca per a l’abolició de les armes nuclears.

De la mà de FundiPau, la delegació japonesa va ser rebuda pel Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Manel Vila i per la Direc-tora de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Aida Guillén.

Amb els seus viatges per tot el món, els supervivents de les bombes atòmiques llançades a Hiroshima i Nagasaki el 1945 volen compartir la seva experiència per posar de ma-nifest la necessitat de prohibir aquestes armes de destrucció massiva. “És inconcebible que 71 anys després encara hi hagi més de 15.000 armes nuclears la món”, va lamentar Noriko.

SIPRI 2016

Un any més, a FundiPau ens hem encarregat de la traducció al català i al castellà del resum de l’Anuari SIPRI sobre armaments, desarmament i seguretat internacional. En l’edició 2016, l’Stockholm International Peace Research Institute destaca, entre altres temes, que els EUA i Rússia es mantenen com els principals exportadors d’armes del món i que la despesa militar mundial torna a créixer. Podeu consultar tots els resums a fundipau.org/anuari-sipri

Parlant de pau amb...

Butlletí Tardor 2016

Soraya Bayuelo (Carmen de Bolívar, Colòmbia, 1958) és una periodista comu-nitària i activista pels drets humans i la cultura de la regió de Montes de María. És la fundadora i directora del Colectivo de Comunicaciones Montes de María. Com a víctima del conflicte colombià, va formar part d’una de les delegacions que van participar en les converses de pau de La Havana.

Quina és la missió del Colectivo de Comunicaciones Montes de María?

És una experiència de comunicació per al canvi social. El nostre objectiu és formar subjectes polítics transformadors, gent del carrer que aprengui eines comunica-tives que els permetin conèixer els seus drets per tal que els puguin defensar i exigir. Des de l’educació, la comunicació i la cultura, pretenem afavorir la trans-formació de la realitat. Fa 22 anys que treballem amb infants i joves i ja han sortit 15 promocions d’estudiants.

Com va ser la seva participació en les converses de pau de La Havana?

Hi vaig anar en una delegació de víctimes l’any 2014. La meva família va perdre el meu germà en una massacre comesa pels paramilitars, i també la meva neboda de 13 anys, que va morir cremada en una explosió provocada per les FARC en una ferreteria.

Per tant, participar a La Havana no va ser fàcil, perquè sabíem que veuríem els membres de l’organització que va accio-nar la bomba, o que va provocar la ma-tança o que va segrestar algú de la teva família. Però després ens vam animar perquè creiem que és possible transfor-mar qualsevol situació difícil i l’espai que es va obrir a La Havana va ser positiu. L’única solució possible al conflicte és

dialogada.

La pau i la reconciliació són possi-bles sense el perdó de les víctimes?

El perdó crec que és molt personal però s’han de buscar les condicions perquè es pugui donar i rebre’l. És molt important. A La Havana tení-em 15 minuts cadascú per dir el que pensàvem, havíem de dir a qui ens adreçàvem i dir-ho com volguéssim. Jo vaig parlar del que li havia passat a la meva família, de les víctimes de la regió i al final vaig fer propostes. Després, en un recés de la reunió, se’m va acostar una dona que em va dir que el que li va passar a la meva neboda, no hauria d’haver passat mai i em va demanar perdó. Ens vam abraçar i vaig sentir que ella se sentia alleugida. Era Victoria Sandino, guerrillera de les

FARC. Allà vaig sentir que era important rebre el perdó, i també donar-lo, per tal es pugui avançar cap a la pau.

Com valora els resultats del plebiscit?

Nosaltres vam votar que SÍ perquè a les regions on hem patit la violència no volem que es torni a repetir. Però el fet que hagi guanyat el NO, que ningú s’espe-rava, ha despertat al ciutadà del carrer, als joves, a les dones, als camperols, els ha esperonat perquè persisteixin en les seves lluites, moltes de les quals estaven invisibilitzades i ara prenen el carrer, es manifesten i demanen la transformació. Ha provocat que molta gent reaccioni i demani la unitat social i política. Que no només negociïn Santos i Uribe i les FARC sinó que també hi hagi la veu de les víctimes. Perquè definitivament volem que hi hagi justícia però sobretot que hi hagi veritat. Quan hi ha veritat, hi ha justícia i hi ha responsables. I si hi ha

justícia hi ha reparació i garanties de no repetició. Volem que s’obri aquest diàleg nacional per acabar amb el conflicte definitivament.

Els del NO van guanyar però ara tenen una responsabilitat social i política molt gran i no poden dilatar el tema en funció dels seus interessos polítics del 2018.

Per què creu que hi va haver una abs-tenció tan alta?

En primer lloc perquè hi va haver una mala pedagogia per part del govern i dels responsables de fer campanya pel SÍ. No es van moure prou. Segur que s’haurien mogut més si estiguessin fent campanya per a ser elegits. En segon lloc per la falsa polarització entre Santos i Uribe en què es va convertir el plebiscit, era com una competència entre les dues forces polítiques del país i no es tractava d’això, i la gent es va cansar. I, finalment, la campanya del NO va ser enganyosa i en comptes de parlar sobre l’acord, a cada ciutat feia campanya segons els interes-sos locals criticant el govern. També van dir que amb l’acord es donarien molts diners als guerrillers mentre els pobres passarien gana i altres falsedats.

Que representa el Premi Nobel de la Pau pel procés?

El Nobel de la Pau al president Santos és important perquè contribueix a aixecar els ànims i dóna oxigen i confiança al procés. Tots esperem que l’alto-el-foc es mantingui, que es reprenguin les conver-ses i que s’arribi finalment a la pau per poder emprendre les tasques pendents de transformació del territori, amb inver-sions socials, justícia i reparació amb garanties de no repetició.

Un desig

Que hi hagi una signatura definitiva d’acord amb les FARC que s’obri als altres actors armats i que tots deposin les armes. Les víctimes i les persones que volem la pau desitgem que Colòmbia sencera ens aculli i que s’aconsegueixi la pau definitiva.

Soraya Bayuelo

“A Colòmbia, els del NO van guanyar, però ara tenen una responsabilitat social i política molt gran”