1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2011 Data del document: 22 de desembre del 2011 La tardor del 2011 ha estat càlida a tot el territori català. Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregular, essent des de molt plujosa a bona part del litoral nord, fins a seca a bona part de la meitat oest, sobretot a punts del Prepirineu occidental i del litoral sud. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la tardor del 2011 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2011 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la tardor comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig i l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2011 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La tardor del 2011 ha estat càlida a tot el territori català, especialment a bona part del Prepirineu, punts de la Catalunya Central, plana de Vic i sectors del prelitoral i litoral Central. Per contra, les àrees on les anomalies positives han estat menys importants corresponen a la Costa Brava, exceptuant el seu sector més septentrional i la confluència entre les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. Durant els tres mesos de la tardor, pràcticament no s’han enregistrat anomalies negatives. Si bé el setembre i l’octubre van ser càlids o normals, va ser durant el novembre quan els valors de temperatura van estar més allunyats, en general, dels valors mitjans climàtics. Així, aquest últim mes va ser decisiu en el balanç final estacional, clarament càlid. Les tardors més càlides dels darrers 20 anys han estat les del 2009, 2011, i sobretot, 2006. Fins a mitjans del mes d’octubre van predominar les situacions anticiclòniques, que van barrar el pas als fluxos freds, i per tant, van evitar la baixada de la temperatura. A partir de llavors, van dominar les baixes pressions, però aquesta situació tampoc va suposar una baixada significativa dels valors tèrmics degut als fluxos del sud i de l’est que hi anaven associats.

Totes les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades per l’SMC han enregistrat una anomalia tèrmica per sobre de +0,5 °C, però cap d’elles ha superat l’anomalia de +3 °C. A continuació es mostra una taula amb les anomalies iguals o superiors a 2,6 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Castellnou de Bages el Bages 2,9 Barcelona - el Raval el Barcelonès 2,9 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 2,9 Clariana de Cardener el Solsonès 2,9 Perafita Osona 2,8 Tàrrega l'Urgell 2,8 la Quar el Berguedà 2,7 Orís Osona 2,7 el Canós la Segarra 2,7 Lladurs el Solsonès 2,7 Montserrat - Sant Dimes el Bages 2,6 Vilanova de Meià la Noguera 2,6 Gurb Osona 2,6 Muntanyola Osona 2,6 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 2,6

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la tardor del 2011

4

Episodis de temperatura més destacats Durant la tardor del 2011 s’han produït diversos episodis en què la temperatura ha estat protagonista. Les situacions anticiclòniques han donat lloc a valors de temperatura màxima elevada, inversions tèrmiques i amplituds tèrmiques remarcables, mentre que durant el predomini de les baixes pressions s’han enregistrat en general valors de temperatura mínima considerablement elevats i màximes dins de la normalitat. Les baixades puntuals de temperatura han estat associades al pas de fronts. Tot seguit es detallen els episodis més destacables: • Entre el 8 i l’11 de setembre es van superar els 35 °C a àmplies zones de la Catalunya Central, el Pla

de Lleida i la vall de l’Ebre. A més, aquests dies es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de setembre a 7 de les EMA que gestiona l’SMC amb més de 10 anys de dades. Aquesta pujada de la temperatura va ser provocada per l’estabilitat atmosfèrica donada per les altes pressions, combinada amb una circulació zonal (vents de l’oest) en alçada, a uns 5.500 metres.

• Del 18 al 19 de setembre es va produir una baixada important de la temperatura, provocada pel pas d’un front acompanyat per una massa d’aire fred procedent d’altes latituds.

• Del 3 al 5 d’octubre es van enregistrar valors de temperatura màxima diària superiors a 30 °C a

molts sectors del litoral i prelitoral, algunes zones baixes de l’interior i punts del Prepirineu. Es van superar rècords de temperatura màxima a 28 de les 125 estacions de la XEMA amb almenys 10 anys de dades. Cal destacar també durant aquest episodi les amplituds tèrmiques assolides a les fondalades, on els valors de temperatura mínima van ser relativament baixos i els valors de temperatura màxima molt elevats, arribant a amplituds tèrmiques diàries entre 20 i 25 °C, o fins i tot, puntualment, superiors.

• Entre els dies 10 i 13 d’octubre es va produir una altra calorada semblant a l’anterior, però encara

més accentuada. El llindar dels 30 °C es va superar a totes les comarques del litoral, prelitoral, Catalunya Central i a les valls del Pirineu i Prepirineu. En canvi, a gran part de les comarques de Ponent, la temperatura màxima hi va quedar per sota. Es va superar el rècord per a un mes d’octubre a més de la meitat de les estacions de la XEMA amb almenys 10 anys de dades. En algunes EMA, fins i tot es va donar la circumstància que la temperatura màxima va ser la més elevada de l’any 2011. Pel que fa a l’amplitud tèrmica diària, va ser també més accentuada que a l’episodi anterior, fregant els 30 °C al fons de la Cerdanya.

Durant el novembre no es van enregistrar episodis diferenciats en què la temperatura hagués estat especialment destacable, sinó que els valors de temperatura mínima elevada i de temperatura màxima normals es van donar de manera més o menys contínua, especialment durant la primera quinzena del mes. Els fluxos càlids del sud i de l’est associats a les pertorbacions que van afectar Catalunya no van permetre una baixada eficient de la temperatura nocturna, donant com a resultat un dels novembres més càlids dels darrers anys.

5

Figura 2 Mapes de temperatura mitjana de la tardor del 2011 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2. Precipitació

La tardor de 2011 es pot qualificar d’irregular pel que fa a la precipitació. Al litoral i prelitoral nord la tardor ha estat molt plujosa, sent una de les més plujoses dels últims anys, mentre que ha estat seca a una part important del Prepirineu occidental, el litoral sud i diversos punts de l’interior, concretament a les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Segarra, el Segrià, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En valors absoluts, entre els sectors més plujosos, al massís del Montseny, i els que han tingut una precipitació més escassa, a la plana de Lleida, hi ha una diferència de més de 600 mm. La distribució temporal de la precipitació al llarg de la tardor ha estat atípica, igual que durant l’estiu. En general, els màxims valors de precipitació de l’estació es donen habitualment al setembre i octubre, especialment al litoral i prelitoral. Durant la tardor de 2011, en canvi, els episodis de precipitació més abundants no es van començar a produir fins a mitjans del mes d’octubre, i van assolir els valors màxims durant el mes de novembre. Cal destacar que el novembre de 2011 va ser el més plujós des de l’any 1983 a la meitat est del Principat. La causa d’aquesta distribució temporal de la precipitació van ser les altes pressions dominants durant el setembre i les primeres setmanes d’octubre i les pertorbacions que van afectar Catalunya a partir del 19 d’octubre. Aquestes pertorbacions es reactivaven a l’arribar a la Mediterrània, com a conseqüència dels fluxos temperats i humits en superfície procedents de l’est i del sud, deixant precipitacions que puntualment van ser extremadament abundants i d’intensitat forta o fins i tot torrencial. Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 450 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 698,8 Malgrat de Mar el Maresme 532,3 Núria (1.971 m) el Ripollès 504,0 Viladrau Osona 502,8 Cassà de la Selva el Gironès 491,3 Espolla l'Alt Empordà 485,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 478,6 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 475,8 PN dels Ports el Baix Ebre 468,2

Taula 2: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor del 2011 A continuació, es mostren els valors mínims de precipitació acumulada, inferiors a 95 mm, enregistrats durant la tardor del 2011 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Seròs el Segrià 74,4 Raimat el Segrià 85,7 Gimenells el Segrià 89,5 Cervera la Segarra 91,7 Alcarràs el Segrià 92,0 el Canós la Segarra 92,1 Algerri la Noguera 93,6 Lleida - la Bordeta el Segrià 93,7

Taula 3: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor del 2011

7

Episodis pluviomètrics més destacats La tardor és climàticament l’estació més plujosa a bona part de Catalunya, i la del 2011, en general, no ha estat una excepció, de manera que cal destacar nombrosos episodis de precipitació. La majoria es van donar durant la segona meitat de la tardor, i les quantitats recollides van arribar a ser notablement elevades tant pel que fa a l’acumulació com per la intensitat de precipitació, superant en diverses ocasions els llindars de situació meteorològica de risc (SMR) de nivell 1 i 2 establerts per l’SMC: • Del 16 al 19 de setembre es va produir un dels pocs episodis de precipitació del mes, quan un solc

actiu va deixar precipitacions, sobretot al nord de Catalunya i al litoral central. Va ser la primera nevada apreciable al Pirineu després de l’estiu. Les quantitats més elevades registrades per les estacions de la XEMA van ser de 82,1 mm a Olot (la Garrotxa) i 77,1 mm a Sant Pau de Segúries (el Ripollès).

• Entre els dies 19 i 22 d’octubre, un solc fred en alçada va afectar el quadrant nord-est i el prelitoral i litoral central. La precipitació va ser d’intensitat entre feble i moderada, però puntualment forta i acompanyada de tempesta a punts de la meitat est. Es van acumular quantitats poc abundants i localment abundants.

• Del 23 al 25 d’octubre, una baixa en altura centrada a l’oest de les illes Britàniques, amb

temperatura molt baixa en el seu centre, enviava un profund solc a l’oest del continent europeu. Aquest sistema frontal va deixar precipitacions generalitzades, si bé les quantitats més abundants es van enregistrar al terç nord del país i al litoral i prelitoral. Es van superar els 50 mm al llarg de l’episodi, i a punts del litoral de Tarragona, nord del litoral central i meitat sud de la Costa Brava fins i tot es van superar els 100 mm. Les màximes quantitats enregistrades per les estacions de la XEMA van ser: 144,2 mm a Malgrat de Mar (el Maresme), 120,8 mm a Constantí (el Tarragonès) i 101,3 mm a Castell d’Aro (el Baix Empordà).

• Entre el 26 i el 29 d’octubre, la tercera i última pertorbació del mes va provocar precipitacions

generalitzades, tot i que les quantitats recollides van ser diverses. Van ser entre febles i moderades a bona part de l’interior i del Pirineu, on van ser continuades, mentre que al litoral i prelitoral es van produir ruixats més irregulars però sovint d’intensitat forta i acompanyats de tempesta. Es va superar el llindar de situació meteorològica de risc (SMR) de nivell 1 per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts) i fins i tot de nivell 2 (40 mm en 30 minuts) a estacions situades al litoral i prelitoral, sobretot de la Costa Brava, zones especialment afectades per les tempestes del dia 27. Cal remarcar el 50,4 mm en només mitja hora a l’EMA gestionada per l’SMC de Cassà de la Selva (el Gironès) o els 40,8 mm en el mateix interval de temps a l’EMA gestionada per l’SMC de la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà). A més, la baixada de la temperatura que va provocar el pas de la pertorbació va comportar que la nevada fos remarcable al vessant sud del Pirineu, fruit del flux predominant d’aquest quadrant que acompanyava a la depressió.

• De l’1 al 8 de novembre, un front molt actiu va passar per Catalunya, formant-se posteriorment un cicló mediterrani. Aquest va ser categoritzat per la NOAA, mitjançant un sistema automàtic de caracterització de ciclons, com a tempesta tropical. Es van enregistrar precipitacions extremadament abundants, especialment el dia 3 a la Catalunya Central, al nord del prelitoral sud i al vessant sud del Pirineu; destaquen les quantitats recollides a l’EMA d’Òdena, a la comarca de l’Anoia (202,9 mm) i a Sant Salvador de Guardiola, al Bages (168,9 mm). Les quantitats totals enregistrades durant tot l’episodi a aquestes estacions van ser 245,6 mm i 243,7 mm, respectivament. El dia 3, a més, es va superar el nivell 2 d’SMR per intensitat de precipitació a l’EMA d’Òdena, amb 41,5 mm en 30 minuts. El total de precipitació durant aquest episodi també va ser superior als 200 mm a les EMA d’alta muntanya (per sobre de 1.800 m). Cal destacar també la nevada entre els dies 5 i 7 a les àrees més

8

elevades del Pirineu, on les EMA d’Ulldeter (2.410 m), al Ripollès i Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, van enregistrar 69 cm i 67 cm, respectivament.

• Entre el 12 i el 18 de novembre hi va haver un altre episodi de pluges generals. La màxima

precipitació es va enregistrar al voltant dels principals relleus del prelitoral català, ja que el flux del sud-est incidia perpendicularment en aquests sectors, afavorint l’ascens de l’aire i les precipitacions més abundants. Els màxims valors de precipitació acumulada enregistrats durant aquest episodi van ser: 207,9 mm a l’EMA de Puig Sesolles (el Vallès Oriental), 174,8 mm a Viladrau (Osona) i 149,7 mm a Mas de Barberans (el Montsià). La intensitat dels xàfecs també va ser remarcable, ja que es van superar els 20 mm en 30 minuts a algunes de les EMA, entre les quals destaquen els 41,2 mm en 30 minuts enregistrats entre el dia 13 i 14 a l’EMA de Mas de Barberans.

• Entre el 19 i 22 de novembre, la tercera pertorbació del mes va provocar un altre episodi de pluges

generals, tot i que van ser més irregulars. Les quantitats més importants es van enregistrar a les Terres de l’Ebre i al quadrant nord-est; destaquen les quantitats recollides a Mas de Barberans (el Montsià), amb 261,2 mm, PN dels Ports (el Baix Ebre), amb 260,8 mm i Puig Sesolles (el Vallès Oriental), amb 145,6 mm. Es va superar el nivell 2 d’SMR per intensitat de precipitació a l’EMA de Portbou, on es van enregistrar 43,7 mm en 30 minuts el dia 19. A més, es va produir un important temporal marítim, en què les onades van superar els 5 metres a la Costa Brava i van fregar aquest llindar al litoral central i sud.

9

Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant la tardor del 2011 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

10

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura La tardor es pot qualificar de càlida a l’Observatori de l’Ebre. La temperatura mitjana ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Tardor 20,0 17,9 18,0 Taula 4: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

La diferència entre la temperatura mitjana de la tardor del 2011 i la dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000 ha estat de +2,1 °C i +2,0 °C, respectivament. Cal destacar que enguany l’anomalia respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 ha estat la segona més alta de tota la sèrie, darrere l’any 2006 i igual que l’any 2009. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana detallats per mesos i les mitjanes climàtiques corresponents dels dos períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 25,0 22,5 22,6 Octubre 20,1 18,0 17,9 Novembre 14,8 13,2 13,4

Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Analitzant les temperatures mitjanes dels tres mesos de la tardor, s’observa que en tots ells es van superar les mitjanes climàtiques. Al setembre, l’anomalia va ser de +2,5 °C respecte la mitjana climàtica del període 1961-1990 i de +2,4 °C respecte de la del 1971-2000. La temperatura mitjana de setembre va ser la segona més elevada de tota la sèrie, superada tan sols per la de l’any 1987. Durant l’octubre els valors van continuar essent més alts que les mitjanes climàtiques de referència, concretament +2,1 °C respecte el període 1961-1990 i +2,2 °C si la comparem amb la del 1971-2000. Finalment, l’últim mes de la tardor també va presentar diferències positives tot i que més atenuades que els anteriors mesos: +1,6 °C i +1,4 °C per al període 1961-1990 i 1971-2000 respectivament. A continuació es mostra el gràfic que conté l’evolució de la temperatura mitjana de tardor (figura 4) en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%, i el gràfic d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 5).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000.

11

Figura 4 Evolució de la temperatura mitjana de tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2011) L’evolució de la temperatura mitjana de tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 5 Anomalia de la temperatura mitjana de tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2011) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de tardor calculada segons el període 1961-1990.

14

15

16

17

18

19

20

21

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Obs. de l'Ebre

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)

Lineal (Temperatura mitjana tardor)

Línia de tendència

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Obs. de l'Ebre

12

Quant a la temperatura màxima mitjana, la tardor també ha estat per sobre de les mitjanes climàtiques de referència: +2,4 °C en ambdós casos, essent la més elevada de la sèrie:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 25,6 23,2 23,2 Taula 6: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Tot seguit es mostren els valors de temperatura màxima mitjana enregistrada durant els mesos de tardor:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 31,6 28,3 28,3 Octubre 26,5 23,4 23,3 Novembre 18,7 17,9 18,1 Taula 7: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Seguint la mateixa tendència que la temperatura mitjana, durant els tres mesos de la tardor els valors de temperatura màxima mitjana van ser superiors a les mitjanes climàtiques. Destaquen setembre i octubre, mesos en què es van enregistrat els valors més elevats de l’Observatori fins a la data. Les anomalies de setembre es van situar en els +3,3 °C respecte els dos períodes de referència. L’octubre va presentar anomalies de +3,1 °C respecte la mitjana climàtica 1961-1990 i +3,2 °C respecte al 1971-2000. Cal esmentar que el mes d’octubre va enregistrar el segon valor de temperatura màxima absoluta més alt de la sèrie amb 34,0 °C, darrere dels 34,3 °C de l’any 1980. Finalment, el mes de novembre va presentar una anomalia positiva més atenuada: +0,8 °C respecte el període 1961-1990 i +0,6 °C respecte el de 1971-2000. La temperatura mínima mitjana de la tardor també ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +1,7 °C respecte del valor mitjà de 1961-1990 i +1,6 °C per sobre de la mitjana del 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 14,3 12,6 12,7 Taula 8: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

La taula següent mostra els valors mensuals de temperatura mínima mitjana:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 18,4 16,8 16,8 Octubre 13,7 12,6 12,6 Novembre 10,9 8,5 8,7 Taula 9: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

El comportament de la temperatura mínima mitjana va continuar la mateixa tònica que la resta de variables de temperatura analitzades fins ara, és a dir, en tots els mesos va ser més elevada que els dos valors de referència tot i que les anomalies no van ser tan destacades. Al setembre, les anomalies van

13

ser +1,6 °C per ambdós períodes de referència. L’octubre va presentar una diferència de +1,1 °C respecte els dos valors climàtics de referència. Per últim, el novembre va ser quan les anomalies van presentar valors positius més elevats, concretament +2,4 °C i +2,2 °C respecte de la del període 1961-1990 i 1971-2000 respectivament. En aquest darrer mes, el fet que la temperatura mínima hagués assolit valors més elevats que la temperatura màxima, va ser la causa d’un novembre càlid. Contràriament, els mesos de setembre i octubre van ser càlids sobretot per les temperatures màximes assolides.

A continuació es mostra el gràfic amb l’evolució dels valors de la temperatura extrema de tardor des del començament dels registres. Totes les variables menys la temperatura mínima absoluta, presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 6). Figura 6 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2011) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la tardor (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Obs. de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia de tendència

14

2.1.2 Precipitació La tardor del 2011 ha estat seca a l’Observatori de l’Ebre tot i que la precipitació total recollida s’ha acostat molt al llindar del que es considera com a normal:

Precipitació acumulada estacional (mm) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 197,1 222,7 198,1

Taula 10: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Així doncs, comparant la precipitació acumulada durant la tardor amb les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència:

· 25,6 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 88,5% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 1 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 99,5% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica del període abans esmentat).

A continuació es mostra la distribució mensual de la precipitació de la tardor:

Precipitació acumulada mensual (mm) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 0,3 70,7 66,7 Octubre 20,0 92,5 74,6 Novembre 176,8 59,4 56,9

Taula 11: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

La precipitació al llarg dels mesos de tardor va estar caracteritzada per una dicotomia molt marcada, amb un setembre i octubre molt sec i un mes de novembre molt plujós. En el cas del setembre gairebé no va ploure, ni tan sols va arribar a l’1% de la precipitació mitjana del període 1961-1990. Pel que fa a l’octubre, només va ploure un 21,6% de la precipitació mitjana del període abans esmentat. Contràriament, l’acumulació de precipitació del mes de novembre va ser gairebé el triple que la mitjana climàtica del període a 1961-1990 i més de tres vegades si la comparem amb el trienni 1971-2000. Les figures 7 i 8 presenten l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de tardor. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

15

Figura 7 Evolució de la precipitació de tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2011) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor del 1938.

Figura 8 Percentatge de la precipitació de tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2011) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor d’aquell any.

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de tardor - Obs. de l'Ebre

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de tardor respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. de l'Ebre

16

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La temperatura mitjana de la tardor del 2011 a l’Observatori Fabra ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 18,7 15,9 15,9 Taula 12: Comparació entre la temperatura mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’ anomalia ha estat +2,8 °C respecte de les dues mitjanes climàtiques, essent la més elevada de tota la sèrie i, per tant, ha estat la temperatura mitjana de la tardor més alta enregistrada mai a l’Observatori Fabra.

Tot seguit es mostra la distribució mensual de la temperatura mitjana de la tardor del 2011:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 22,9 20,2 20,2 Octubre 19,1 16,3 16,1 Novembre 14,1 11,3 11,4 Taula 13: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Durant els tres mesos la temperatura mitjana es va mantenir per sobre de les mitjanes climàtiques de referència amb una magnitud bastant homogènia. Així, les anomalies de setembre van ser +2,7 °C respecte d’ambdues mitjanes climàtiques, les d’octubre van estar +2,8 °C respecte del període de referència 1961-1990 i +3,0 °C respecte del període de referència 1971-2000 i el mes de novembre va presentar anomalies similars: +2,8 °C i +2,7 °C de diferència amb la mitjana climàtica 1961-1990 i 1971-2000 respectivament. Cal esmentar que els mesos de setembre i octubre van enregistrar la temperatura mitjana més alta des de 2001 i 1987 respectivament.

A continuació es presenten els gràfics amb l’evolució de la temperatura mitjana de tardor i amb l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 9 i 10). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

17

Figura 9 Evolució de la temperatura mitjana de tardor a l’Observatori Fabra (1913-2011) L’evolució de la temperatura mitjana de tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 10 Anomalia de la temperatura mitjana de tardor a l’Observatori Fabra (1913-2011) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de tardor calculada segons el període 1961-1990.

12

13

14

15

16

17

18

19

20

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Obs. Fabra

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)

Línia de tendència

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Obs. Fabra

18

La temperatura màxima mitjana de la tardor ha estat la més alta de tota la sèrie. Òbviament, les anomalies han estat superiors a les mitjanes climàtiques: +2,9 °C respecte del període de referència 1961–1990 i +3,0 °C respecte del període 1971–2000.

Temperatura mitjana màxima estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 22,4 19,5 19,4 Taula 14: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

A continuació es detallen les dades de temperatura màxima mitjana mensual:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 27,4 24,2 24,2 Octubre 23,3 19,9 19,6 Novembre 16,4 14,4 14,4 Taula 15: Comparació entre els valors de temperatura mitjana màxima dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El mes de setembre va presentar una anomalia de + 3,2 °C respecte de les dues mitjanes climàtiques, essent la temperatura màxima mitjana més alta des de 1987. L’octubre va ser encara més excepcional, amb una anomalia +3,4 °C de diferència amb la mitjana climàtica 1961-1990 i +3,7 °C amb la 1971-2000. Aquesta excepcionalitat queda palesa en el fet que va ser la temperatura màxima mitjana més alta en un mes d’octubre enregistrada mai a l’Observatori Fabra. També cal destacar que durant la primera quinzena d’octubre es van superar fins a quatre vegades el rècord de temperatura màxima absoluta per aquest mes, superant els 30 °C en totes elles i arribant als 32,4 °C. Finalment, l’anomalia del mes de novembre va ser +2,0 °C respecte ambdues mitjanes de referència.

La temperatura mínima mitjana de la tardor ha estat la segona més alta enregistrada a l’Observatori, només superada per la de l’any 2006. La diferència amb les mitjanes climàtiques de referència ha estat +2,7 °C.

Temperatura mitjana mínima estacional (°C) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 15,0 12,3 12,3 Taula 16: Comparació entre la temperatura mitjana mínima de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Tot seguit es mostren els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana:

Temperatura mitjana mínima mensual (°C) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 18,4 16,2 16,2 Octubre 15,0 12,6 12,5 Novembre 11,7 8,2 8,3 Taula 17: Comparació entre els valors de temperatura mitjana mínima dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El setembre va presentar una anomalia superior a les mitjanes de referència de +2,2 °C. El mes d’octubre es va mantenir la mateixa tònica, amb anomalies +2,4 °C i +2,5 °C de diferència amb el trentenni de referència 1961-1990 i 1971-2000 respectivament. En canvi, el novembre és el mes que va presentar unes anomalies positives més elevades de la tardor: +3,5 °C respecte el període de referència 1961-1990 i +3,4 °C respecte

19

el 1971-2000. Recalcar que aquest darrer mes es va enregistrar el segon valor més alt de temperatura mínima mitjana, només superada per la de l’any 2006. El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura de tardor a l’Observatori Fabra. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de temperatura màxima mitjana. Figura 11 Evolució de les temperatures extremes de tardor a l’Observatori Fabra (1913-2011) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta d’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Obs. Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia de tendència

20

2.2.2 Precipitació La tardor del 2011 a l’Observatori Fabra ha estat plujosa:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2011 1961-1990 1971-2000 Tardor 291,8 226,0 222,0

Taula 18: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant la tardor ha estat de 291,8 mm, valor que supera les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència:

• 65,8 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 129,1% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

• 69,8 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 131,4% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació durant la tardor del 2011:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2011 1961-1990 1971-2000

Setembre 7,3 63,4 76,2 Octubre 81,4 87,4 80,4 Novembre 203,1 75,3 65,4

Taula 19: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

La distribució mensual de la precipitació al llarg de la tardor va passar d’ésser clarament deficitària el mes de setembre a ser molt abundant el darrer mes de la tardor. Així, el mes de setembre es pot qualificar de molt sec doncs va ploure un 11,5% respecte a la mitjana climàtica del trienni 1961-1990. El mes d’octubre en canvi, va tenir una acumulació molt propera a la mitjana climàtica, arribant al 93% del trienni de referència 1961-1990. Finalment, el novembre va resultar molt plujós, triplicant gairebé l’acumulació mitjana de referència 1961-1990. De fet, va ser el tercer novembre més plujós de la sèrie de l’Observatori, només superat pels anys 1983 i 1921. Cal destacar que durant el darrer mes de la tardor, tot i que no hi va haver episodis de precipitació molt intensos, la seva persistència, fins a 17 dies de precipitació, va permetre l’acumulació de la quantitat total enregistrada. Tot seguit es mostren els gràfics de l’evolució de la precipitació durant la tardor i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 12 i 13).

21

Figura 12 Evolució de la precipitació de tardor a l’Observatori Fabra (1914-2011)

Figura 13 Percentatge de la precipitació de tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2011) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de tardorObs. Fabra

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de tardor respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. Fabra

22

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant la tardor del 2011 a diferents fondàries ha estat la següent:

Tardor del 2011 SetembreT (°C)

Octubre T (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 23,2 19,8 17,2 20,1 20 m de fondària 22,2 19,4 17,5 19,7 50 m de fondària 15,8 17,6 17,5 17,0 80 m de fondària 13,8 15,2 17,6 15,5 Taula 20: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant la tardor del 2011

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible s’obté la taula següent:

Tardor, mitjana del 1973-2011

SetembreT (°C)

Octubre T (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 21,2 19,8 17,2 18,7 20 m de fondària 20,2 18,3 16,4 18,3 50 m de fondària 16,2 17,2 16,2 16,5 80 m de fondària 13,9 15,1 15,6 14,9 Taula 21: Temperatura mitjana climàtica de la tardor de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

Tot seguit es presenta la taula d’anomalies de la temperatura del mar a les diferents fondàries:

Anomalies de la tardor 2011

SetembreT (°C)

OctubreT (°C)

NovembreT (°C)

Tardor de 2011 (°C)

En superfície +2,0 +1,9 +0,9 +1,4 20 m de fondària +2,0 +1,1 +1,1 +1,4 50 m de fondària -0,4 +0,4 +1,3 +0,4 80 m de fondària -0,1 +0,1 +2,0 +0,7 Taula 22: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de tardor

Les anomalies de temperatura de l’aigua de mar han estat contrastades a les diverses fondàries. Continuant la inèrcia de l’estiu, la temperatura de tardor en superfície i a 20 metres s’han mantingut clarament per sobre la mitjana climàtica, concretament +1,4 °C. En ambdós casos ha estat la segona més alta de la sèrie, només superada per la de l’any 1997. Les anomalies a 50 metres i 80 metres també han estat positives tot i que menys marcades: +0,4 °C i +0,7 °C respectivament. Analitzant l’evolució per mesos, s’observa que en superfície i a 20 metres de fondària les anomalies es van mantenir sempre positives tot i que van anar minvant a mesura que avançava la tardor. Contràriament, a 50 i 80 metres de profunditat la tardor va començar amb anomalies per sota de sengles períodes de referència i a mesura que va avançar la tardor les anomalies van passar a ser positives fins arribar als +1,3 °C a 50 metres i +2,0 °C a 80 metres.

A continqual pres Figura EvolucióEl primer gde tendènctèrmiques

uació, es mosenta una te

14 ó de la temgràfic indica el vcia de l’evolucióde l’aigua del m

ostra l’evolucendència pos

mperatura dvalor mitjà de laó de la temperatmar a diferents f

ció de la temitiva amb un

el mar a l’Ea temperatura dtura als diferentfondàries respec

mperatura den nivell de sig

Estartit durade la tardor a cts nivells amb tcte de la mitjan

el mar a l’Estgnificació del

ant la tardocada fondària amraç discontinu. a de tota la sèr

tartit durant 95% a totes

or mb una recta dEls altres gràfic

rie.

t la tardor (fs les fondàrie

e traç continu ics il·lustren les a

23

igura 14), laes.

les línies anomalies

3

a