Butlletí tardor 2014 hivern 2015

1

Anna ReigMaria Josep EscrivàRicard GarciaPasqual MolinaPepa Guardiola...

tardor 2014hivern 2015núm. 6

2

L’educació és un dels temes sobre els quals més es debat: ja siga pel canvi constant en les lleis educatives, pel resultat de proves diagnòsti-

ques internacionals o per qüestions de les llengües vehiculars que tenen preferència a les aules.

Més enllà d’això, sovint trobem a faltar reflexions que es pregunten sobre el perquè de l’educació: amb quina finalitat eduquem? Per què ho fem? Quines metodologies i de quin caràcter són les més aptes per al món en què vivim? Pot l’educació transformar la realitat?

Aquestes preguntes, com és obvi, no tenen una res-posta única i senzilla. Per tal de respondre-les, cal-drà que acudim a allò que han dit els entesos i, espe-cialment, serà necessari que vinculem les respostes al paper i la funció de l’educació. Un personatge i una obra que ens en poden oferir és Paulo Freire. Sí, sé que és un referent del segle passat, però si encara ens resulten útils els seus plantejaments és perquè ens porta a reflexionar sobre el sentit de l’educació. Potser eixe siga, o n’hauria de ser, el veritable mo-tor: la necessitat de fer-nos preguntes per construir respostes de base, que fonamenten les pràctiques educatives i els hi aporten solidesa.

Si llegim alguna de les seues obres, com Pedagogia de l’esperança (1992) o, de manera especial, el llibre A l’ombra d’aquest arbre (1995), prendrem consci-ència de per què eduquem, tot vinculant-ho a una visió humanista, d’alliberament i de posicionament crític davant els fets de la realitat. Eduquem per a la llibertat?

puceta

A L’OMBRAD’UN ARBREGRAN

Jordi oviedo i SeguerProfessor de Magisteri a la [email protected]

EDITORIALFa unes setmanes, el diari electrònic Vilaweb dibuixava i difonia un mapa editorial del País Valencià, dintre d’un article titulat «Mapar les editorials valencianes», que en va referir 12 en primer lloc, i que en una ampliació posterior en va afegir cinc més. Fins a 17 editorials va-lencianes (només les que publiquen en català, s’entén), i sense comptabilitzar aquelles que, com s’hi diu, «s’aixopluguen en institucions públiques».

Si hi haguera algú que no tinguera ni idea de qui produeix, i on es produeixen, els llibres al País Valencià, aquesta superpoblació editori-al podria provocar un cert xoc admiratiu. Però després caldria entrar-hi una mica més a fons, i, sense detenir-nos en qüestions d’infraestruc-tura, ni en modalitats d’edició, fer-nos algunes preguntes que considerem bàsiques: al costat de la proliferació d’editorials, hem millorat, am-pliat, agilitzat, optimitzat, de manera directa-ment proporcional, els possibles canals de dis-tribució dels llibres? Té, el públic consumidor de llibres del País Valencià (el que hi queda en-cara, fidel i indoblegable) facilitats per estar al dia d’allò que publiquen aquestes 17 editorials valencianes? Saben com arribar-hi? Facilitem, les editorials, aquests mecanismes? Què passa amb els llibres, a partir del moment que es pu-bliquen? Sense a penes mitjans que se’n facen ressò, hi hem sabut buscar alternatives?

Si, tal com diu l’article —i estem convençuts que és així— aquestes editorials «són la mus-culatura del sector del llibre al País Valencià», què esperem per a dibuixar, també, sobre un mapa, els vasos comunicants que han de posar en contacte editorials, llibres, llibreries i lec-tors? Això ja són figues d’un altre paner. Ara, sense les figues del paner, el superpoblat mapa editorial del País Valencià és una gran factoria de silencis.

edicionS [email protected] SEGUEIX-NOS:

www.edicions96.com

BUSCA’NS!

Ens trobaràs al Facebook, Twitter, Youtube i Pinterest

A L’OMBRAD’UN ARBREGRAN

3

L’ètica i l’estètica de la II República en matèria educativa estan vius en els Quaderns escolars de Maria (1933-1936), uns quaderns que recu-

llen la pràctica escolar del dia a dia de l’escola de Benigànim, però que ben bé podria ser el de qualse-vol poble del territori espanyol.

La descoberta d’aquests quaderns, guardats per Ma-ria Vidal Ivars (1922-2007) com un tresor, ens va fer entendre per què al llarg de la seua vida ens parlava tant de la seua escola i de la seua mestra, així como de les esperances que la mestra hi va dipositar, en l’alumna Maria, i que la guerra va truncar.

La manca d’un museu pedagògic valencià on diposi-tar-los ens va plantejar posar-los en valor a través d’una publicació. Això suposava fer una investigació de l’escola de Benigànim durant la II República, però difícilment es pot analitzar el plantejament peda-gògic republicà sense estudiar-ne l’origen: la «nova pedagogia» sorgida a principi del segle xx, que pre-tenia transformar la societat a través de l’educació i des de la mateixa escola.

En la presentació del llibre exposem la metodologia utilitzada que ben bé pot aplicar-se a l’estudi de la

història escolar de qualsevol altre poble. Tirant de fons documentals i bibliogràfics hem anat lligant els fils de la història escolar del poble des dels seus ini-cis. Com que mostrar els qua-derns era l’objectiu principal, els hem reproduït en facsímil, a més d’unes pinzellades bi-ogràfiques de les protago-nistes: la mestra i l’alumna. Maria va trobar a l’escola de «Doña Pepita» l’alegria, prin-cipi educatiu que defensava D. Francisco Giner de los Ríos.

Els quaderns escolars de Maria.L’escola de Benigànim i el seu patrimoni historicoeducatiuAna M. Reig Ferrer i Rafael Espí Vidal

L’ànima d’aquest treball han estat els «deures» de l’alumna Maria a l’escola del seu poble. Dar-rere d’aquests fulls, del quefer diari d’alumnes i mestres hi havia una proposta pedagògica cer-tament innovadora: que l’alumne gaudira apre-nent i que el mestre acompanyara i deixara fer.

ISBN: 978-84-15802-33-4208 pàginesColor

Enquadernació rústica211x150 mmPreu: 15 euros

AnA reig [email protected]

4

El projecte didàctic CREEM naix de l’evidència que l’alumnat de primària té cada vegada més dificultats per a desenvolupar per escrit

qualsevol tipus de text. Per culpa dels estils de vida, de les modalitats de comunicació, escriure en general, i de manera creativa en particular, és cada vegada més complicat per als xiquets i els joves. El primer volum està dedicat a les DESCRIPCIONS. Les seues autores ens han explicat la utilitat pedagògica d’aquesta nova eina per a l’aula.

El punt de partida, per tant: «Hi vàrem veure la necessitat d’elaborar uns materials amb una metodologia que ja empràvem a les nostres aules i que millorava la competència escrita de l’alumnat».

Pel que fa a la funció del material dins de l’aula, les autores el veuen com un complement del llibre o del material que s’hi empre. «També pot servir per organitzar la creació d’un taller globalitzat on es treballe l’expressió escrita, l’ortografia, el vocabulari i la comprensió». Però, principalment, apunten: «es tracta d’oferir una eina que ajude l’alumnat a estructurar el pensament, confeccionar textos coherents davant de les diferents tipologies

textuals i, el que és més important, que li faça perdre la por a escriure».

Quan se’ls pregunta pels avantatges que té CREEM respecte d’altres materials semblants, s’afanyen a defensar que «s’adequa a la diversitat de l’alumnat d’una aula perquè respecta els diferents nivells i ritmes d’aprenentatge. Ofereix a l’alumne una estructura que li serveix de guia per a generalitzar-la i transferir-la a altres àrees». I a més a més, asseguren que l’han treballat als centres respectius i han comprovat que els alumnes hi aprenen.

A partir del moment en què l’alumnat té assolit el procés lectoescriptor, ja es pot començar a treballar amb CREEM.

Creem: DescripcionsGrup Xarop

Aquest quadern forma part d’una col-lecció que està pensada per treballar l’elaboració creativa de textos.

Hem comprovat a l’aula la seua utili-tat, i es tracta d’una bona eina per tal que l’alumnat vaja progressant.


Enquadernació espiral205x205 mmPreu: 8 euros

MAriA JoSep eScrivà[email protected]

núriA cAdeneSLlibreria [email protected]

PASSIÓPELS LLIBRES

5

Ens agraden els llibres. En una frase cur-ta pot quedar resumit què hi fem, aquí, avui, quan diuen que dedicar-se a aquest

ofici és tan gran temeritat, quan plouen pro-nòstics d’apocalipsi i tot semblen funestos averanys. Però és que ens agraden. Quan fan olor de nou i quan tenen aquell posat dels clàssics, la serenitat dels imprescindibles, la confiança de la perla desconeguda que s’està allà, discretament esperant algú que diga oh! i se l’emporte qui sap on.

Encaixar llibres i persones és una de les mi-llors dedicacions del món. Fer-ho a València, a més, al cor de la ciutat, parant especial aten-ció i dedicació als llibres editats en català, té un suplement d’alegria.

És clar que prendre el timó d’una nau com ara la 3i4 és tota una responsabilitat, perquè la història no hi és passat sinó batec. Ens hem llançat a l’aventura, per tant, conscients del pes. Però decidides també a deixar que la lli-breria es faça i es modele amb la gent que hi ve: a remenar, a trobar-hi regals, a fer-se autoregals, a xerrar, a recomanar, a descobrir, a seure una estona i llegir, també, és clar. El que siga. Pensem que una llibreria ha de ser espai obert i de trobada. Per això deixem que els autors, els lectors, els fullejadors, tothom qui vulga, vinga a fer-se-la seua.

Llibreria 3i4.Centre OctubreCarrer Sant Ferran, 12. ValènciaTel.: 96 315 77 99

EEl 8 de febrer de 1864 es posava en marxa el tramway Carcaixent-Gandia, tirat per cavalls. Pocs anys després fou prolongat fins a Dénia,

ja amb màquines de vapor. Eixa infraestructura va marcar la vida econòmica, cultural i social de Car-caixent i dels pobles i comarques que connectava. Fou clausurat el juliol de 1969, encara que el tram fins a Dénia continuà funcionant fins a 1974.

L’associació cultural Carcaixent M’agrada ha promogut, entre altres accions dirigides a commemorar el 150 aniversari del primer viatge de la línia Carcaixent-Gandia, l’edició del llibre La Vieta. Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia, el material de base del qual procedeix d’un altre que veié la llum l’any 2003, un projecte editorial de Paco Agulló, que es va exhaurir, i que ara s’ha revisat, s’ha ampliat amb l’aportació d’informació i material fotogràfic, i s’ha redissenyat i publicat a Edicions 96.

La nova edició hi incorpora, a banda de l’estudi de caràcter tècnic i històric, i de la conversa impagable amb maquinistes i fogoners, una entrevista a l’última guardessa (les guardesses eren les dones guardabarreres), un epíleg, un glossari terminològic, i uns d’annexos amb fotografies i documents i taules d’escalafons de treballadors i treballadores, amb dades curioses com les categories laborals o el sou que hi cobraven l’any 1955.

Fem nostre i compartim el desig que s’expressa al pròleg elaborat per l’associació Carcaixent M’agra-da, i, així: «esperem que aquest llibre servisca no només per a admirar-nos del nostre passat, sinó també per a conscienciar-nos del nostre potencial col·lectiu de cara al futur. En les nostres mans està recuperar eixe patrimoni i traure-li’n profit.» Tant de bo!

150 ANYSDE LA VIETAMArc [email protected]

La Vieta. Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia.Josep V. Bataller/ Jose M. Fernández/ Fernando Rodríguez

Es reedita aquest llibre, en una versió ampliada, que recopila fotos d’èpo-ca, documents antics i un bon grapat d’anècdotes al voltant del trenet, de la mà dels seus protagonistes.

ISBN: 978-84-15802-38-9160 pàginesBlanc i negre


6

Joan Climent (Montitxelvo, 1918 - Gandia 2004) era poeta, un escriptor de poesia càlida i suau, fàcil, emotiva, intimista. Començà a

escriure ja major i prompte s’endinsà en la vorà-gine dels joves poetes saforencs que escrivien en valencià, l’estimaven com el germà major i el con-sideraven per la seua vàlua literària. Per damunt de tot, Joan era un home respectat. La clau del seu tarannà és que infonia respecte. A nivell polític tothom l’escoltava i atenia, respectuosament, les seues opinions. Perquè ell era el més respectuós de tots, amb tots. Àlvar Garcia, director de l’Ins-titut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) —que, juntament amb els ajuntaments de Montitxelvo, i el de Gandia, han ajudat en l’edició del llibre—, em va dir un dia que Climent era, de paraula i a través dels seus escrits en el diari Le-vante-EMV, «la veu de la consciència de la ciutat».

El llibre Joan Climent, poeta. Un supervivent del se-gle xx, escrit per Ignasi Mora, té una prosa propera i accessible. S’ocupa de la vida d’un home que va travessar el segle passat de cap a cap, que va viure una etapa històrica de grans canvis de tota mena i que va aconseguir ser un supervivent de les bes-tieses d’aquell període de temps. Se n’ocupa de la infància i de Montitxelvo, el poble nadiu, de l’ado-lescència al seu barri estimat de l’Estació de Gan-dia. Aborrona el relat de la guerra incivil que li tocà viure. Emociona el diari íntim d’Adelina Bataller, la seua companya d’inquietuds culturals i de vida, un recull d’impossibles que pogueren arribar a ser. Hi queda reflectida l’obra literària. Acaba amb una dedicatòria de l’autor: «Oracions gramaticals a Joan Climent» en la qual es pot llegir: «Mai ens vencerà la mort, que no és més que un simulacre, un ninot, que es crema i l’endemà tots a la feina».

10 ANYS SENSE JOAN CLIMENTpASquAl MolinACirurgià i activista culturalhttp://pasqualmolina.wordpress.com/

Pepa Guardiola (Xàbia) és mestra i escriptora. Refe-rent de la literatura per a infants i joves al País Valen-cià des de fa més de 25 anys, ara reedita el seu primer llibre, Contes de riurau, un recull de rondalles de la Marina amb tots els elements propis de la literatura popular, de caràcter eminentment oral. Contalles que beuen de la tradició per a elevar a categoria d’uni-versals els comportaments, els desitjos, els enganys, l’arrelament a la terra, les ambicions, els tòpics i els desencisos que han acompanyat l’ésser humà des que el món és món.

Contes de riurau es reedita vint-i-cinc anys després de la seua publicació. És el primer llibre de Pepa

Joan Climent. Un supervivent del segle xx.Ignasi Mora

Joan Climent començà escrivint en castellà. L’any 1989 publica en català Notícia de murmuris. Féu reviure el mite de la Delicà de Gan-dia en forma de llibre. L’any 2001 fou nomenat Fill Adoptiu d’aquella ciutat.



PEPAGUARDIOLALA NOSTRA LITERATURA S’HA ACTUALITZAT MÉS QUE EL RITME CULTURAL DE LA SOCIETAT.

per Juli cànoveS donAt

Guardiola. Com se sent retornant a aquell llibre ini-ciàtic?Em sent satisfeta, contenta i sorpresa pel recorregut literari que he realitzat durant aquests més de 25 anys. Vaig escriure Contes de riurau, en part, perquè no es perderen els relats de tradició oral que em con-taven de menuda i jo de major contava als menuts, i en part com una experiència atrevida que anava més enllà dels textos breus que preparava per a les classes, sense més intenció que la de fer una incursió senzilla en el món de l’escriptura, tot i sentint-me una intrusa. Efectivament, és un llibre iniciàtic per-què em va descobrir la força de l’escriptura i em va obrir la porta al món de la creació literària. Li devia el reconeixement merescut amb una nova edició.

Quan vostè va començar a escriure hi havia molt poca gent al País Valencià que escrigués en català. La nostra literatura s’ha actualitzat al mateix ritme que la nostra societat?La nostra literatura també ha fet un llarg recorre-gut. S’ha actualitzat, ha assolit nivells de qualitat i quantitat d’obres que l’homologuen amb les produc-cions d’altres llengües i països. S’ha escrit i publicat bé i s’ha fet bona literatura, fins i tot s’han cobert algunes de les mancances que el corpus literari del País Valencià requeria, quant a gèneres, temes, estils, traduccions. I ha sorgit una nombrosa plantilla mal remunerada d’escriptores i escriptors voluntariosos que han posat per davant de visibilitzacions, reconei-xements, vendes... el seu amor per les lletres, per la llengua i pel País. La nostra literatura s’ha actualitzat més que el ritme cultural de la nostra societat. Eixe és el gran handicap amb què ens trobem.

La seua literatura es manté fidel als seus orígens, i manifesta l’estima per la seua comarca i pel seu país. Les rondalles formen part del patrimoni oral que vostè ha heretat. Però com es pot fer arribar actualment aquest patrimoni a la gent més jove?Escric des del cor i els sentiments, des dels estímuls que em provoca el meu entorn, la comarca, el País, la terra, la gent, la història, el món on visc. L’imme-diat també és universal, i jo modestament intente reflectir la universalitat de l’espai que ocupe i que m’ocupa.

Les rondalles arriben amb facilitat a la gent més jove, i també a la gent més major, perquè la sèrie de com-ponents narratius que les conforma, (estructura, per-sonatges, trames, ritmes, llenguatge) les fan assequi-bles, immediates, entretingudes, agradoses.

Algunes de les rondalles incloses en aquest volum són conegudes també en altres cultures, en llen-gües distintes, i amb algunes variants. És coneixe-dora d’aquestes versions quan les escriu? A vostè com li arriben?Tinc debilitat per les rondalles i he intentat docu-mentar-m’hi. Els Contes de riurau formen part dels millors records de la meua infantesa, de l’entrete-niment familiar, del meu llegat personal de tradició oral. La majoria contats per ma mare, que va actuar d’autèntica transmissora de la cultura popular grà-cies a les seues dots narradores. La rondallística ha demostrat les semblances entre la majoria de les nar-racions tradicionals d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica, que fan suposar un substrat comú i unes arrels origi-nàries dels pobles indoeuropeus. Podem afirmar que les rondalles són universals i atemporals, malgrat els components localistes i temporals que hi trobem.

El llibre té un disseny renovat i inclou il·lustra-cions del pintor de la Ribera Alta Ximo Gascón. Es coneixien vostès abans d’aquest treball?Ximo Gascón em va il·lustrar un dels primers llibres de creació (Històries menudes), amb uns dibuixos de-licats i preciosistes que donaven presència i trans-cendència al llibre.

En planificar la nova edició de Contes de riurau, amb Edicions 96, vam optar per un disseny renovat i de seguida vaig tindre clar que l’il·lustrador havia de ser Ximo Gascón i no només per aquell primer tre-ball conjunt, sinó perquè les seues obres plàstiques es mouen entre la realitat i el món oníric, que sug-gereixen éssers fantàstics i espais fabulosos. Per això les il·lustracions de Ximo reflecteixen la màgia de les rondalles i, més que un complement del text escrit, en formen part i enriqueixen el conte.

7

Contes de riurauPepa GuardiolaIl·lustracions: Ximo Gascón

Reedició, vint-i-cinc anys després de la seua escriptura. Revisats, i amb noves il·lustracions obra de Ximo Gascón. Tretze contalles amb tots els elements propis de la literatura popular recollides a la comarca la Marina Alta.


Rústica170x220 mmPreu: 15 euros

8

ricArd gArciAPoetawww.ricardgarcia.cat

POESIA, SENSE POR



Edicions 96 SLApt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga

[email protected]

www.recursosdidactics.netTel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04

Fax: 96 246 14 90

NOVETATS EDITORIALSVALERIÀ GIL

CIUTAT DE CORRUPCIONS

ARTFer-lo i gaudir-lo.

Pere Salinas i Joan Navarro conjuguen les seves obres i en fan un tot indestriable, color i pa-raula alhora, que se’t posa ben endins des del

mateix moment que et submergeixes en la portada del seu llibre. Mirar i llegir cada traç i cada vers d’O: Llibre d’hores ens descobreix que la llum i la poesia que desprèn flueixen per acostar-nos a les veritats senzilles de l’ésser: les pintures són plenes de for-mes ovals (l’ou, la llavor) mentre que la poesia ens parla de la màndorla que uneix carn i esperit, l’aquí i l’enllà. Res no és casual en aquesta obra nascuda de davallar al pou humit. Allí, tot just / allí on va rebentar la consciència [...] On la primera volta. Allí. Amb l’esplendor / imperceptible de les llavors.

Unint reflexió i bellesa, Salinas i Navarro ens acos-ten al moll de l’os del seu llibre i ens duen a terri-toris on el que compta és Amb les mans untades / de fang, construir la llengua pròpia: Tornar / a l’alè després de no ser ningú. Això i rastrejar l’empremta inefable de l’àngel furtiu pels paisatges de Salinas. Paisatges, lloc dels llocs, l’espai en blanc del temps pels quals, dins i fora de l’ésser, transitem. Perquè al capdavall, com diu Navarro, Som el lloc, el plec on s’arrecera la memòria. I som també l’esgarrifança que l’àngel en trànsit ens deixa a l’ànima, i consci-ència de llum i de sons, colors i paraules que ens conformen i delimiten en el món. Un món que lle-gint O: Llibre d’hores s’eixampla i ens acosta a La humana dimensió del paradís.

Valerià Gil és l’exemple de com l’atzar, unit a certes con-dicions naturals i a una voluntat de millorar, pot influir a modificar una vida i omplir-la d’experiències i vivències. L’existència curta d’un ondarenc que, quan va emigrar als Estats Units l’any 1913, mai no podia imaginar la sorpre-nent vida que l’hi esperava.

Les venjances personals, els assassinats, una violació, en combinació amb els interessos econòmics, aniran teixint una xarxa tan espessa que acabarà atrapant irreme-iablement els uns i els altres. Tot sota la investigació del comissari Rossell i l’inspector Tudela… I sense deixar de banda, com sempre, la més elemental de les ironies.

L’art no es troba solament als museus ni és patrimoni exclusiu dels noms més reconeguts. Fer art i gaudir-lo està a l’abast de tothom. Així, seguint l’exemple d’artistes innovadors i mit-jançant diferents tècniques, treballarem diversos recursos per potenciar la nostra creativitat i expressar allò que sentim.

La veu de Pamisa AmèricaJosep Doménech PartVicent Ortuño Ginestar

Joan Pla

CEIP El Castell d’Almoines

112 pàginesBlanc i negre

Enquadernació rústica210x150 mm


Enquadernació rústica138x212 mm


Enquadernació espiral205x205 mm

ISBN: 978-84-15802-34-1 PVP: 11 €

ISBN: 978-84-15802-37-2 PVP: 15 €

ISBN: 978-84-15802-39-6 PVP: 7 €

O: Llibre d’horesPere Salinas/Joan Navarro

Premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques 2013.

Butlletí tardor 2014 hivern 2015

Documents

Transcript of Butlletí tardor 2014 hivern 2015