BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...

BUTLLETÍ OFICIALdel

PARLAMENTde les

ILLES BALEARS

DL. PM . 558-1983 Fq.Con.núm. 33/28 13 de maig de 2016 IX legislatura Núm. 45

SUMARI

2. COMISSIONS PARLAMENT

2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES DE PROPOSICIONS NO DE LLEI

A) RGE núm. 3903/16, relativa a adaptació dels espais naturals protegits a les persones amb discapacitats diferents. 1951

B) RGE núm. 5281/16, relativa a estacionament als aeroports per a malalts desplaçats. 1951

C) RGE núm. 5945/16, relativa a disminució de les places ofertes en el MIR. 1951

D) RGE núm. 1569/16, relativa a impuls i protecció de marca de productes agraris. 1951

E) RGE núm. 3117/16, relativa a ni una sola acció més d'Aena en venda. 1952

F) RGE núm. 2751/16, relativa a compatibilitat de la percepció de pensions amb els rendiments del treball derivats de l'activitat

creativa. 1952

G) RGE núm. 2975/16, relativa a mostres educatives i de professionals. 1952

H) RGE núm. 6290/16, relativa a infecció produïda pel virus de l'hepatitis C. 1953

I) RGE núm. 6291/16, relativa a dotació a l'Hospital de Formentera d'un TAC (tomografia axial computeritzada) i adequació de

l'espai necessari per a la seva instalAlació. 1953

1946 BOPIB núm. 45 - 13 de maig de 2016

2.2. TEXTOS DEBATUTS

2.2.1. RESPOSTES A PREGUNTES FORMULADES EN COMISSIÓ

A) RGE núm. 6236/16, del diputat Vicenç Thomàs i Mulet, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a programa Dues Voltes.

1953

B) RGE núm. 6255/16, de la diputada Bel Busquets i Hidalgo, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa a valoració de

l'ús normal del català i reciprocitat. 1953

C) RGE núm. 6228/16, del diputat Xavier Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a declaracions. 1953

D) RGE núm. 6230/16, de la diputada María José Ribas i Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a factura relativa al

desplaçament a l'illa de Quios. 1953

E) RGE núm. 6231/16, del diputat Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a manteniment dels programes

amb els millors índexs d'audiència. 1953

F) RGE núm. 6232/16, de la diputada Antònia Perelló i Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a cost del document SOS3

emès a l'Hora D. 1953

G) RGE núm. 6235/16, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a igualtat efectiva entre dones

i homes. 1953

H) RGE núm. 6256/16, del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari MÉS per Menorca, relativa a assistència de grups

a la tertúlia d'Al Dia. 1953

I) RGE núm. 6253/16, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a contracte del

programa i el mandat marc. 1954

J) RGE núm. 6233/16, de la diputada Antònia Perelló i Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a recuperació de la

programació actual. 1954

K) RGE núm. 6237/16, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a retransmissió en directe dels

Premis Ramon Llull. 1954

L) RGE núm. 6254/16, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a contractació de

productes audiovisuals. 1954

M) RGE núm. 1557/16, del diputat Miquel Vidal i Vidal, del Grup Parlamentari Popular, relativa a centres educatius que es pensen

iniciar o millorar el present any 1954

N) RGE núm. 4691/16 a 4697/16 i 4699/16 a 4701/16, del diputat Antoni Camps i Casasnovas, del Grup Parlamentari Popular,

relatives a contractació del Sr. Amadeu Corbera (1 i 2), a títols acadèmics del Sr. Amadeu Corbera, a utilització d'informació reservada

d'un alumne per part del Sr. Amadeu Corbera (1 i 2), a reconeixement per part del Defensor del menor de la utilització d'informació

reservada d'un alumne per part del Sr. Amadeu Corbera, a mesures disciplinàries, a mesures per evitar nous casos d'assetjament, a manca

de resposta de la Conselleria d'Educació davant casos d'assetjament i a ambient d'impunitat a les aules 1954

O) RGE núm. 1558/16, del diputat Miquel Vidal i Vidal, del Grup Parlamentari Popular, relativa a actuacions per a la millora i

l'adequació de la casa de Blai Bonet a Santanyí 1954

2.4. COMPAREIXENCES

A) Compareixença de la Sra. Consellera de Salut, davant la Comissió de Salut, sobre els procediments que duran a terme per tornar

obrir els quiròfans a la tarda a la nostra comunitat (RGE núm. 3637/16). 1954

B) Compareixença de la Sra. Consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, davant la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, sobre

la condonació de 700 milions d'euros de deute per part de l'Estat (RGE núm. 1261/16). 1954

C) Compareixença del Sra. Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, davant la Comissió de Medi Ambient i Ordenació

Territorial, sobre la dessaladora de Santa Eulària (RGE núm. 3259/16). 1954

BOPIB núm. 45 - 13 de maig de 2016 1947

2.5. INFORMACIÓ

A) Debat de la Memòria sobre l'estat, el funcionament i les necessitats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

corresponent a 2015 (RGE núm. 2755/16). 1955

B) Debat de les Memòries sobre l'estat, el funcionament i les necessitats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

corresponents a 2011, 2012, 2013 i 2014 (RGE núm. 1584/12, 3186/13, 2313/14 i 2296/15). 1955

C) Elaboració del dictamen de la Proposició de llei RGE núm. 4371/15, de supressió de la disposició addicional novena de la Llei

3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. 1955

3. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

3.8. INTERPELALACIONS

A) RGE núm. 7205/16, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a política lingüística del Govern en matèria d'ensenyament. 1955

3.9. MOCIONS

A) RGE núm. 7318/16, del Grup Parlamentari Popular, relativa a promoció turística, derivada de la InterpelAlació RGE núm.

6671/16. 1955

3.10. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE RESPOSTA ESCRITA

A) RGE núm. 7151/16, de la diputada Sandra Fernández i Herranz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a mesures adoptades

en relació amb la defunció d'una usuària de la Residència de Can Blai. 1956

B) RGE núm. 7153/16, de la diputada María Tania Marí i Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a neteja de torrents a

Eivissa. 1956

C) RGE núm. 7183/16, de la diputada Margalida Capellà i Roig, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa a Comissió

assessora de dret civil. 1956

D) RGE núm. 7186/16, de la diputada Sandra Fernández i Herranz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a ajudes concedides

del Fons d'emergència social per a famílies amb dificultats econòmiques. 1956

E) RGE núm. 7188/16, del diputat Miquel Àngel Jerez i Juan, del Grup Parlamentari Popular, relativa a conclusions de la reunió

mantinguda per tal d'eradicar els ofidis a les illes Pitiüses. 1957

F) RGE núm. 7254/16, de la diputada Laura Camargo i Fernández, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a dotació

pressupostària per a la facultat de medicina. 1957

3.11. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE RESPOSTA ORAL DAVANT PLE

A) RGE núm. 7292/16, del diputat Xavier Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a qualificació de les platges de les

Illes Balears. 1957

B) RGE núm. 7325/16, de la diputada Sílvia Tur i Ribas, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a desprivatització i descentralització

de la gestió d'Aena. 1957

C) RGE núm. 7663/16, del diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a

alAlegacions a Es Trenc. 1958

D) RGE núm. 7664/16, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears,

relativa a seguretat a Es Pinaret. 1958

E) RGE núm. 7675/16 (complementat amb l'escrit RGE núm. 8231/16), de la diputada Olga Ballester i Nebot, del Grup Parlamentari

Mixt, relativa a compliment efectiu de transparència. 1958

F) RGE núm. 7678/16, del diputat Vicent Serra i Ferrer, del Grup Parlamentari Popular, relativa a llista d'espera de TAC preferent

a l'Hospital de Can Misses. 1958


G) RGE núm. 7679/16, del diputat Antoni Camps i Casasnovas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a informes justificatius de

la solAlicitud de condonació del deute de la CAIB. 1958

H) RGE núm. 7680/16, del diputat Juan Manuel Lafuente i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a compliment dels terminis

legals de pagament a proveïdors. 1958

I) RGE núm. 7681/16, del diputat Gabriel Company i Bauzá, del Grup Parlamentari Popular, relativa a posada en marxa de la

dessaladora de Santa Eulària d'Es Riu. 1959

J) RGE núm. 7682/16, de la diputada María José Ribas i Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a situació de la tramitació

de l'emissari de Talamanca. 1959

K) RGE núm. 7683/16, del diputat Miquel Àngel Jerez i Juan, del Grup Parlamentari Popular, relativa a destinació dels fangs de

la depuradora de Santa Eulària. 1959

L) RGE núm. 7684/16, de la diputada Margarita Prohens i Rigo, del Grup Parlamentari Popular, relativa a gestió de l'Ens Públic

Radiotelevisió de les Illes Balears. 1959

M) RGE núm. 7687/16, del diputat Baltasar Picornell i Lladó, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a fusos horaris.

1959

N) RGE núm. 7688/16, del diputat Carlos Saura i León, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a moratòria d'hotels

urbans a Palma. 1959

O) RGE núm. 7689/16, de la diputada Marta Maicas i Ortiz, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a contractació amb

entitats sense ànim de lucre. 1960

P) RGE núm. 7690/16, de la diputada Maria Montserrat Seijas i Patiño, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a

prevenció de riscos laborals a Son Espases. 1960

3.13. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT PLE

A) RGE núm. 7239/16, dels Grups Parlamentaris MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca, relativa a l'IRPH: un índex opac i abusiu.

1960

3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 7134/16, dels Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, relativa a projecte MedSalt-2, un altre

projecte de sondejos acústics amb canons d'aire comprimit, davant la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial. 1962

B) RGE núm. 7204/16, dels Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista, Podem Illes Balears i Mixt

relativa a creació d'una ponència tècnica sobre la gestió sostenible dels residus a les Illes Balears, davant la Comissió de Medi Ambient

i Ordenació Territorial. 1963

C) RGE núm. 7339/16, dels Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista i Podem Illes Balears relativa

a la condemna de l'assassinat de l'activista hondurenya Berta Cáceres, davant la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans.1965

3.15. RESPOSTES A PREGUNTES

A) A la Pregunta RGE núm. 6273/15, del diputat Sr. Xavier Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a acomiadament

de treballadors d’empreses públiques, 1. 1966

B) A la Pregunta RGE núm. 6274/15, del diputat Sr. Xavier Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a acomiadament

de treballadors d’empreses públiques, 2. 1966

C) A les Preguntes RGE núm. 6374/15 i 6375/15, del diputat Sr. Aitor Morrás i Alzugaray, del Grup Parlamentari Podem Illes

Balears, relatives a acomiadaments (1 i 2). 1966

D) A les Preguntes RGE núm. 6379/15 i 6380/15, del diputat Sr. Salvador Aguilera i Carrillo, del Grup Parlamentari Podem Illes

Balears, relatives a acomiadaments (6 i 7). 1966


E) A les Preguntes RGE núm. 6518/15 i 6519/15, del diputat Sr. Nel Martí i Llufriu, del Grup Parlamentari MÉS per Menorca,

relatives a personal, inversió en conservació i millora de les escoles infantils Magdalena Humbert i Francesc de Borja Moll durant els

darrers quatre anys. 1966

F) A la Pregunta RGE núm. 8306/15, del diputat Sr. Jaime Juan Garau i Salas, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost

del SOIB. 1967

G) A la Pregunta RGE núm. 8307/15, del diputat Sr. Jaime Juan Garau i Salas, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a mesures

per ajudar a majors de 45 anys. 1967

H) A la Pregunta RGE núm. 8308/15, del diputat Sr. Jaime Juan Garau i Salas, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a contractes

per a majors de 45 anys. 1967

I) A la Pregunta RGE núm. 8309/15, del diputat Sr. Jaime Juan Garau i Salas, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a contractes

amb clàusules socials. 1967

J) A les Preguntes del RGE núm. 9757/15 a la 9766/15, de la diputada Sra. Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari

El Pi Proposta per les Illes Balears, relatives a educació a Eivissa (I a X). 1968

K) A les Preguntes del RGE núm. 10204/15 a la 10208/15, del diputat Sr. Damià Borràs i Barber, del Grup Parlamentari Socialista,

relatives a altes i baixes de personal al Fons de garantia agrària de les Illes Balears els anys 2015, 2014, 2013, 2012 i 2011. 1968

L) A les Preguntes RGE núm. 1453/16 a 1456/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relatives

a reunions amb els treballadors de BIMBO, a gestions per evitar el tancament, contactes amb els responsables de l’empresa, accions

per impedir el tancament i data de tancament de BIMBO. 1968

M) A les Preguntes RGE núm. 1457/16, 1458/16 i 1484/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular,

relatives a nova llei d’indústria, a pla d’indústria i a projecte de llei d’indústria. 1969

N) A la Pregunta RGE núm. 1459/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a reunions

en el marc del diàleg social. 1969

O) A les Preguntes RGE núm. 1460/16 i 1461/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relatives

a mesures per evitar la marxa de les empreses en les nostres illes i a mesures per evitar el tancament del sector industrial de les nostres

illes. 1969

P) A la Pregunta RGE núm. 1462/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a instalAlació

de noves empreses a les nostres illes. 1969

Q) A la Pregunta RGE núm. 1463/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a data de

tancament de BIMBO. 1969

R) A les Preguntes RGE núm. 1464/16 a 1469/16, del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relatives

a alternatives formatives i d’ocupabilitat (1 a 6). 1969

3.16. SOLALICITUDS DE COMPAREIXENÇA

A) RGE núm. 7126/16, del Grup Parlamentari Popular, relatiu a solAlicitud de compareixença del Sr. Director General de Pressuposts

i Finançament en relació amb la viabilitat pressupostària de la implantació de la facultat de medicina. 1970

3.17. INFORMACIÓ

A) Substitució de la Pregunta amb solAlicitud de resposta oral davant el Ple RGE núm. 7169/16. 1970

B) Procediment d'urgència per a la Proposició no de llei RGE núm. 10340/15. 1970

4. INFORMACIONS

A) Canvis a la composició de les comissions de Medi Ambient i Ordenació Territorial i d'Assumptes Europeus 1970

B) Oferta pública d'ocupació per a l'any 2016 corresponent al personal funcionari al servei del Parlament de les Illes Balears.

1971


C) Resolució de concurs-oposició per promoció interna per proveir una plaça de Cap de Secció de Comunicació i Divulgació

Institucional adscrita al Servei de Comunicació i Divulgació Institucional. 1971

D) Resolució de concurs-oposició per promoció interna per proveir una plaça de Cap de Recursos Humans adscrita a l’Àrea Jurídica,

d’Oficialia Major i de Recursos Humans. 1978

5. CORRECCIÓ D'ERRATES

A) Correcció d'errates del BOPIB núm. 44, de 6 de maig de 2016. 1985


2. COMISSIONS PARLAMENT

2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES

DE PROPOSICIONS NO DE LLEI

Ordre de Publicació

La Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial del

Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 27 d'abril de

2016, procedí a debatre el text de la Proposició no de llei RGE

núm. 3903/16, relativa a adaptació dels espais naturals

protegits a les persones amb discapacitats diferents, i quedà

aprovada, per assentiment, la següent:

RESOLUCIÓ

A)

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les

Illes Balears a seguir adaptant tots els espais naturals protegits

per a persones amb capacitats diferents físiques, auditives i

visuals.


Illes Balears a seguir treballant per fer nous itineraris i

activitats que estiguin adaptats per a persones amb capacitats

diferents.

A la seu del Parlament, 3 de maig de 2016.

El secretari en funcions de la comissió:

Damià Borràs i Barber.

El president de la comissió:

Baltasar Picornell i Lladó.


La Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears, en

sessió de dia 27 d'abril de 2016, procedí a debatre el text de la

Proposició no de llei RGE núm. 5281/16, relativa a

estacionament als aeroports per a malalts desplaçats, amb les

esmenes RGE núm. 6675/16 i 6676/16, i quedà aprovada, per

assentiment, la següent:

RESOLUCIÓ

B)

1. El Parlament de les Illes Balears insta AENA a retirar la

tarifa per estacionar a l’aparcament dels aeroports de Mallorca,

Menorca i Eivissa durant els primers 30 minuts, temps

necessari per recollir o acomiadar familiars i/o amics a

l’aeroport.

2. El Parlament de les Illes Balears insta AENA a

implementar la gratuïtat de l’aparcament als aeroports de les

illes per als pacients de l’IBSALUT i els seus familiars

residents a Menorca, Eivissa i Formentera que s’han de

desplaçar a l’hospital de referència de Son Espases, o a

qualsevol altre hospital públic de fora de les illes per indicació

de l’IBSALUT.

3. El Parlament de les Illes Balears insta AENA a habilitar

una sala de repòs a l’aeroport de Son Sant Joan per als pacients

i acompanyants que es desplacen entre illes, per raons

sanitàries.

4. El Parlament de les Illes Balears insta AENA a garantir

l’assistència mèdica en tots els aeroports de les Illes durant

totes les hores d’activitat aeroportuària.

5. El Parlament les Illes Balears insta el Ministeri de

Foment i el Govern de les Illes Balears a intercedir i negociar

amb AENA perquè aquesta implanti en els aeroports de les illes

les millores exposades en els punts anteriors.


La secretària de la comissió:

Marta Maicas i Ortiz.

La vicepresidenta de la comissió:

Sandra Fernández i Herranz.



sessió de dia 27 d'abril de 2016, procedí a debatre el text de la

Proposició no de llei RGE núm. 5945/16, relativa a disminució

de les places ofertes en el MIR, i quedà aprovada, per

assentiment, la següent:

RESOLUCIÓ

C)


Illes Balears a analitzar l’evolució de les dades de places

acreditades, ofertes i ocupades pel sistema de residència a

aquesta comunitat autònoma, per extreure conclusions i

aplicar-hi les actuacions oportunes.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de

l’Estat espanyol a avançar en la creació d’un registre de

professionals sanitaris que serveixi per a la planificació en

matèries com per exemple la formació especialitzada via MIR

i que sigui obert i accessible per a les comunitats autònomes.




La vicepresidenta de la comissió:



La Comissió d'Economia del Parlament de les Illes

Balears, en sessió de dia 28 d'abril de 2016, procedí a debatre

el text de la Proposició no de llei RGE núm. 1569/16, relativa

a impuls i protecció de marca de productes agraris, i quedà

aprovada, per assentiment, la següent:

RESOLUCIÓ

D)


Illes Balears a continuar desenvolupant un programa de

http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/9/bopibs/bopib-09-038.pdf#page=37



http://web.parlamentib.es/webgtp/scripts/Unregentn.asp?CFNumReg=201606675





promoció i desenvolupament de marques i denominacions

pròpies que facilitin la creació de productes específics per a

cada illa o cada territori.


Illes Balears a establir un punt d’atenció específica per a la

creació i el manteniment de marques pròpies de caràcter

agropecuari, a través del qual es facilitin les gestions

administratives necessàries per poder aconseguir el

reconeixement de certificacions establertes i el manteniment de

les condicions inicials.


Illes Balears a obrir una línia de colAlaboració i foment,

conjuntament amb els consells insulars, per incentivar a través

de programes de formació i ajudes específiques, la creació

d’agrupacions de productors agraris que facilitin el

desenvolupament d’aquest tipus de marques i sistemes de

certificació de qualitat i d’especificitat (DOP, IGP, etc.).


El secretari de la comissió:

Alberto Jarabo i Vicente.


Enrique Casanova i Peiro.


La Comissió d'Economia del Parlament de les Illes

Balears, en sessió de dia 28 d'abril de 2016, procedí a debatre

el text de la Proposició no de llei RGE núm. 3117/16, relativa

a ni una sola acció més d'Aena en venda, i quedà aprovada la

següent:

RESOLUCIÓ

E)

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern espanyol

a garantir que no rebaixarà en cap cas el control públic actual

de 51/% de les accions de l’ens aeroportuari AENA.


que estudiï la possibilitat de revertir la privatització d’AENA

incrementant progressivament el 51% del control públic fins

arribar, si escau, al 100%.


a fer possible la cogestió dels aeroports de les Illes Balears,

negociant amb el Govern de les Illes Balears la participació de

les institucions de la comunitat autònoma i la societat civil de

les Illes Balears, d’acord amb el model de desenvolupament

econòmic, turístic i territorial de cadascuna de les Illes Balears.


El secretari de la comissió:

Alberto Jarabo i Vicente.


Enrique Casanova i Peiro.


La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament

de les Illes Balears, en sessió de dia 28 d'abril de 2016,

procedí a debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm.

2751/16, relativa a compatibilitat de la percepció de pensions

amb els rendiments del treball derivats de l'activitat creativa,

i quedà aprovada la següent:

RESOLUCIÓ

F)

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d’Espanya

a adoptar les mesures necessàries per dur a terme una aplicació

adequada a la normativa de la Seguretat Social, respecte de la

compatibilitat de les pensions sense efectuar diferenciacions en

funció de l’origen de les rendes, que faci possible la percepció

de la pensió amb els rendiments dels treballs derivats de

l’activitat creativa, evitant l’exigència als creadors d’escollir

entre continuar mantenint una vida activa o la seva pensió de

jubilació.

A la seu del Parlament, 28 d'abril de 2016.

La secretària en funcions de la comissió:



Andreu Alcover i Ordinas.



de les Illes Balears, en sessió de dia 28 d'abril de 2016,

procedí a debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm.

2975/16, relativa a mostres educatives i de professionals, i

quedà aprovada la següent:

RESOLUCIÓ

G)


Illes Balears a organitzar fires i/o mostres de l’educació i, molt

especialment, de la formació professional de forma coordinada

amb ajuntaments i consells insulars, de caràcter anual o bianual

a les diferents Illes Balears.


Illes Balears per tal que, conjuntament amb les mostres

educatives, bé siguin de caràcter universitari o de cicles

formatius i certificats de professionalitat, es realitzi tota una

sèrie de jornades d’anàlisi de la relació oferta-demanda de les

diferents sortides professionals i laborals dins l’àmbit de

l’ocupació de les Illes Balears.

A la seu del Parlament, 28 d'abril de 2016.

La secretària en funcions de la comissió:












sessió de dia 4 de maig de 2016, procedí a debatre el text de la

Proposició no de llei RGE núm. 6290/16, relativa a infecció

produïda pel virus de l'hepatitis C, amb les esmenes RGE núm.

7154/16 i 7155/16, i quedà aprovada la següent:

RESOLUCIÓ

H)

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes

Balears de manera urgent a:

Dirigir-se al Govern d’Espanya per exigir:

1. Assegurar que cap persona malalta d’hepatitis C es quedi

sense la medicació més adequada per causes econòmiques.

2. Actualització, agilitat i dinamisme al Pla estratègic per a

l’abordatge de l’hepatitis C en el Sistema Nacional de Salut,

millorant la participació de les comunitats autònomes.

3. Crear un fons econòmic específic, d’àmbit estatal, que

asseguri l’aplicació de l’esmentat pla, tant en les mesures

preventives i de detecció precoç, com en l’accés a les noves

teràpies sense cap discriminació per a totes aquelles persones

afectades que compleixin els criteris incorporats en el protocol

clínic elaborat a l’efecte.

4. Que la despesa econòmica dels tractaments de la infecció pel

VHC no computi al dèficit de les comunitats autònomes.

5. Que l’Estat espanyol avanci en les negociacions amb les

comunitats autònomes i els laboratoris productors dels

medicaments d’última generació per al tractament de l’hepatitis

C, garantint la distribució universal, eficient i econòmicament

més sostenible d’aquests medicaments.

6. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes

Balears a intensificar les accions de detecció del VHC en el

conjunt de les Illes Balears, sobretot en l’àmbit dels colAlectius

de major risc, en un termini màxim de sis mesos.





Vicenç Thomàs i Mulet.



sessió de dia 4 de maig de 2016, procedí a debatre el text de la

Proposició no de llei RGE núm. 6291/16, relativa a dotació a

l'Hospital de Formentera d'un TAC (tomografia axial

computeritzada) i adequació de l'espai necessari per a la seva

instalAlació, i quedà aprovada, per unanimitat, la següent:

RESOLUCIÓ

I)


Balears a no incórrer en més demores en relació amb la

implantació d’aquest servei de TAC, i a habilitar als

pressuposts de 2017 la partida econòmica necessària per a la

redacció del projecte i l’inici d’obres, per tal de prestar el

servei dins el 2018.





Vicenç Thomàs i Mulet.

2.2. TEXTOS DEBATUTS

2.2.1. RESPOSTES A PREGUNTES

FORMULADES EN COMISSIÓ


La Comissió de Control parlamentari sobre la

Radiotelevisió de les Illes Balears del Parlament de les Illes

Balears, en sessió de dia 21 d'abril de 2016, debaté les

preguntes que es relacionen a continuació, que foren

contestades pel director general de l'Ens Públic de

Radiotelevisió de les Illes Balears:

A) RGE núm. 6236/16, del diputat Vicenç Thomàs i Mulet, del

Grup Parlamentari Socialista, relativa a programa Dues Voltes.

B) RGE núm. 6255/16, de la diputada Bel Busquets i Hidalgo,

del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa a valoració

de l'ús normal del català i reciprocitat.

C) RGE núm. 6228/16, del diputat Xavier Pericay i Hosta, del

Grup Parlamentari Mixt, relativa a declaracions.

D) RGE núm. 6230/16, de la diputada María José Ribas i

Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a factura relativa

al desplaçament a l'illa de Quios.

E) RGE núm. 6231/16, del diputat Santiago Tadeo i Florit, del

Grup Parlamentari Popular, relativa a manteniment dels

programes amb els millors índexs d'audiència.

F) RGE núm. 6232/16, de la diputada Antònia Perelló i

Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a cost del

document SOS3 emès a l'Hora D.

G) RGE núm. 6235/16, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del

Grup Parlamentari Socialista, relativa a igualtat efectiva entre

dones i homes.

H) RGE núm. 6256/16, del diputat Josep Castells i Baró, del

Grup Parlamentari MÉS per Menorca, relativa a assistència de

grups a la tertúlia d'Al Dia.















I) RGE núm. 6253/16, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del

Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a contracte del

programa i el mandat marc.

J) RGE núm. 6233/16, de la diputada Antònia Perelló i

Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a recuperació

de la programació actual.

K) RGE núm. 6237/16, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del

Grup Parlamentari Socialista, relativa a retransmissió en directe

dels Premis Ramon Llull.

L) RGE núm. 6254/16, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del

Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a contractació

de productes audiovisuals.

Palma, a 10 de maig de 2016.

La presidenta del Parlament:

María Consuelo Huertas i Calatayud.



de les Illes Balears, en sessió de dia 5 de maig de 2016, debaté

les preguntes que es relacionen a continuació:

M) RGE núm. 1557/16, del diputat Miquel Vidal i Vidal, del

Grup Parlamentari Popular, relativa a centres educatius que es

pensen iniciar o millorar el present any, que contestà el

conseller d'Educació i Universitat.

N) RGE núm. 4691/16 a 4697/16 i 4699/16 a 4701/16, del

diputat Antoni Camps i Casasnovas, del Grup Parlamentari

Popular, relatives a contractació del Sr. Amadeu Corbera (1 i

2), a títols acadèmics del Sr. Amadeu Corbera, a utilització

d'informació reservada d'un alumne per part del Sr. Amadeu

Corbera (1 i 2), a reconeixement per part del Defensor del

menor de la utilització d'informació reservada d'un alumne per

part del Sr. Amadeu Corbera, a mesures disciplinàries, a

mesures per evitar nous casos d'assetjament, a manca de

resposta de la Conselleria d'Educació davant casos

d'assetjament i a ambient d'impunitat a les aules, que contestà

el conseller d'Educació i Universitat.

O) RGE núm. 1558/16, del diputat Miquel Vidal i Vidal, del

Grup Parlamentari Popular, relativa a actuacions per a la

millora i l'adequació de la casa de Blai Bonet a Santanyí, que

contestà la consellera de Transparència, Cultura i Esports.




2.4. COMPAREIXENCES


A)

Compareixença de la Sra. Consellera de Salut, davant

la Comissió de Salut, sobre els procediments que duran a

terme per tornar obrir els quiròfans a la tarda a la nostra

comunitat (RGE núm. 3637/16).

A la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears,

en sessió de dia 20 d'abril de 2016, tengué lloc la

compareixença de la Sra. Consellera de Salut, qui,

acompanyada del secretari general d'Ibsalut, del subdirector

d'Atenció Hospitalària, de la subdirectora de Cartera de

Serveis, i del cap de Premsa de la Conselleria de Salut,

informà sobre el tema indicat.





B)

Compareixença de la Sra. Consellera d'Hisenda i

Administracions Públiques, davant la Comissió d'Hisenda

i Pressuposts, sobre la condonació de 700 milions d'euros de

deute per part de l'Estat (RGE núm. 1261/16).

A la Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les

Illes Balears, en sessió de dia 26 d'abril de 2016, tengué lloc la

compareixença de la Sra. Consellera d 'Hisenda i

Administracions Públiques, qui, acompanyada dels directors

generals de Pressuposts i Finançament, del Tresor, Política

Financera i Patrimoni i de Funció Pública i Administracions

Públiques, de la secretària general, dels caps de Comunicació

i de Gabinet i de l'assessora i de l'assessor del Gabinet, informà

sobre el tema indicat.





C)

Compareixença del Sra. Conseller de Medi Ambient,

Agricultura i Pesca, davant la Comissió de Medi Ambient

i Ordenació Territorial, sobre la dessaladora de Santa

Eulària (RGE núm. 3259/16).

A la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial del

Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 4 de maig de

2016, tengué lloc la compareixença del Sr. Conseller de Medi

Ambient, Agricultura i Pesca, qui, acompanyat de la directora

general de Recursos Hídrics, del secretari general de

l'ABAQUA, del cap de Gabinet i de l'assessora tècnica, informà

sobre el tema indicat.












2.5. INFORMACIÓ


A)

Debat de la Memòria sobre l'estat, el funcionament i les

necessitats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes

Balears corresponent a 2015 (RGE núm. 2755/16).

A la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del


2016, va tenir lloc el debat de la memòria del TSJIB

esmentada.





B)

Debat de les Memòries sobre l'estat, el funcionament i

les necessitats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes

Balears corresponents a 2011, 2012, 2013 i 2014 (RGE núm.

1584/12, 3186/13, 2313/14 i 2296/15).

A la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del


2016, va tenir lloc el debat de les memòries del TSJIB

esmentades.





C)

Elaboració del dictamen de la Proposició de llei RGE

núm. 4371/15, de supressió de la disposició addicional

novena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció

pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

La Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del

Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 4 de maig de

2016, va procedir a l'elaboració del dictamen de la proposició

de llei esmentada.




3. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

3.8. INTERPEL ALACIONS


La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de

dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les interpelAlacions

següents.




A)

RGE núm. 7205/16, del Grup Parlamentari Mixt,

relativa a política lingüística del Govern en matèria

d'ensenyament.

D'acord amb el que preveuen els articles 157 i següents del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup

Parlamentari Mixt interpelAla el conseller d'Educació i

Universitat sobre la política lingüística del Govern en matèria

d'ensenyament.


El portaveu:

Xavier Pericay i Hosta.

3.9. MOCIONS



dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les mocions següents.




A)

RGE núm. 7318/16, del Grup Parlamentari Popular,

relativa a promoció turística, derivada de la InterpelAlació

RGE núm. 6671/16.

D'acord amb el que es preveu a l'article 161 del Reglament

del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari

Popular presenta, subsegüent a la InterpelAlació RGE núm.

6671/16, relativa a promoció turística, la moció següent.

1. El Parlament de les Illes Balears manifesta el seu rebuig a les

pintades aparegudes recentment a diferents indrets de Palma en

contra del turisme i constata que el turisme és la principal font

d'ingressos de la nostra comunitat autònoma i que, per tant, s'ha

de potenciar, defensar i promocionar, per part de totes les

institucions de la comunitat autònoma mitjançant polítiques de

conscienciació entre la ciutadania.










2. El Parlament de les Illes Balears constata que el

cicloturisme, el turisme de creuers i el turisme esportiu

constitueixen elements essencials del producte turístic que

ofereixen les Illes Balears i, per tant, insta el Govern a fer-ne

una promoció específica i una política de conscienciació de la

seva importància adreçada a la ciutadania de les Illes Balears.

3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes

Balears a mantenir contactes amb mitjans de comunicació

internacionals amb presència a les Illes Balears amb la finalitat

de minimitzar l'impacte negatiu de les darreres informacions

sobre saturació de les Illes, manca d'infraestructures,

abastiment d'aigua i nous imposts i taxes.

4. El Parlament de les Illes Balears lamenta la pèrdua de 12

banderes blaves a les platges de la nostra comunitat autònoma

i manifesta el seu rebuig a les insinuacions efectuades pel

vicepresident i conseller d'Innovació, Recerca i Turisme en

relació que aquestes no s'han obtingut perquè no es paga a

l'organització que les lliura. En aquest sentit, el Parlament de

les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a continuar

treballant per tal que la qualitat de les aigües i les platges de la

nostra comunitat sigui excelAlent tal com ho ha estat fins ara.


El diputat:

Álvaro Gijón i Carrasco.

La portaveu:

Margarita Prohens i Rigo.

3.10. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE

RESPOSTA ESCRITA



dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les preguntes amb

solAlicitud de resposta escrita següents.




A)

RGE núm. 7151/16, de la diputada Sandra Fernández i

Herranz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a

mesures adoptades en relació amb la defunció d'una

usuària de la Residència de Can Blai.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i 163 del

Reglament del Parlament de les Illes Balears, la diputada

sotasignant formula al Govern de les Illes Balears la pregunta

següent amb solAlicitud de resposta escrita.

Quines mesures ha adoptat la Direcció de la Fundació

atenció i suport a la dependència i promoció de l'autonomia

personal en relació amb la defunció d'una usuària de la

residència de Can Blai el passat 4 d'abril?


La diputada:


B)

RGE núm. 7153/16, de la diputada María Tania Marí i

Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a neteja de

torrents a Eivissa.





Quines actuacions en matèria de neteja de torrents s'han

portat a terme?


La diputada:


C)

RGE núm. 7183/16, de la diputada Margalida Capellà

i Roig, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa

a Comissió assessora de dret civil.





Quina és la composició actual de la Comissió assessora de

dret civil?

Quantes vegades es va reunir la Comissió assessora de dret

civil aquesta legislatura?, agrairia que n'indiqueu les dates.

Quantes vegades s'ha reunit la Comissió assessora de dret

civil aquesta legislatura?, agrairia que n'indiqueu les dates.

Quina dieta es cobra per l'assistència a una reunió de la

Comissió assessora de dret civil?

Quin total s'ha pagat en concepte de dietes a la Comissió

assessora de dret civil durant aquesta legislatura?

Quin total es va pagar en concepte de dietes a la Comissió

assessora de dret civil durant la legislatura passada?


La diputada:

Margalida Capellà i Roig.

D)

RGE núm. 7186/16, de la diputada Sandra Fernández i

Herranz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a ajudes

concedides del Fons d'emergència social per a famílies amb

dificultats econòmiques.






Quin és el nombre d'ajudes concedides del Fons

d'Emergència Social per a famílies amb dificultats

econòmiques?, desglossau-lo per escola i especificau-ne las

quantia i l'objecte de l'ajuda.


La diputada:


E)

RGE núm. 7188/16, del diputat Miquel Àngel Jerez i

Juan, del Grup Parlamentari Popular, relativa a

conclusions de la reunió mantinguda per tal d'eradicar els

ofidis a les illes Pitiüses.


Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputat



Quines són les conclusions de la reunió conjunta celebrada

dia 3 de maig d'enguany entre tècnics de l'IBANAT, agents de

Medi Ambient, membres del Govern, conseller insulars

d'Eivissa i Formentera i tècnics del Govern de Canàries en

relació amb l'eradicació d'ofidis a les illes Pitiüses?


El diputat:

Miquel Àngel Jerez i Juan.

F)

RGE núm. 7254/16, de la diputada Laura Camargo i

Fernández, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears,

relativa a dotació pressupostària per a la facultat de

medicina.



sotasignant formula a la Conselleria d'Hisenda i

Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears la

pregunta següent amb solAlicitud de resposta escrita.

Quines partides pressupostàries pensa modificar el Govern

de les Illes Balears per fer front a les despeses derivades de la

implantació de la facultat de medicina a les Illes Balears?


La diputada:

Laura Camargo i Fernández.

3.11. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE

RESPOSTA ORAL DAVANT PLE



dia 11 de maig de 2016, ratificà l'admissió per delegació de la

pregunta amb solAlicitud de resposta oral davant el Ple

següent.




A)

RGE núm. 7292/16, del diputat Xavier Pericay i Hosta,

del Grup Parlamentari Mixt, relativa a qualificació de les

platges de les Illes Balears.



sotasignant formula al conseller corresponent del Govern de les

Illes Balears la pregunta següent amb solAlicitud de resposta

oral davant Ple.

Quines són les relacions del Govern amb l'empresa

encarregada de qualificar l'estat de les platges a les Illes

Balears?


El diputat:

Xavier Pericay i Hosta.



dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les preguntes amb

solAlicitud de resposta oral davant el Ple següents.




B)

RGE núm. 7325/16, de la diputada Sílvia Tur i Ribas,

del Grup Parlamentari Mixt, relativa a desprivatització i

descentralització de la gestió d'Aena.





oral davant Ple.

Quina valoració fa el Govern sobre les gestions que ha

portat a terme amb l'Estat per tractar la desprivatització d'Aena

i la descentralització de la seva gestió?


La diputada:

Sílvia Tur i Ribas.


C)

RGE núm. 7663/16, del diputat Jaume Font i Barceló,

del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears,

relativa a alAlegacions a Es Trenc.



sotasignant formula a la presidenta del Govern de les Illes

Balears la pregunta següent amb solAlicitud de resposta oral

davant Ple.

Vistes les alAlegacions presentades i la necessitat

d'aconseguir una protecció i una gestió sòlides, no creu que

s'hauria de replantejar la urgència de la Llei d'es Trenc?


El diputat:

Jaume Font i Barceló.

D)

RGE núm. 7664/16, de la diputada Maria Antònia

Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per

les Illes Balears, relativa a seguretat a Es Pinaret.





oral davant Ple.

Pot assegurar que es Pinaret és un centre segur?


La diputada:

Maria Antònia Sureda i Martí.

E)

RGE núm. 7675/16 (complementat amb l'escrit RGE

núm. 8231/16), de la diputada Olga Ballester i Nebot, del

Grup Parlamentari Mixt, relativa a compliment efectiu de

transparència.





oral davant Ple.

Sra. Consellera, ens podria indicar en quina data publicaran

totes les dades que indica la proposició no de llei de

Ciudadanos, que fou aprovada el 28 d'octubre de 2015, a la

comissió parlamentària d'Assumptes Institucionals, amb el

suport de tots els grups?


La diputada:

Olga Ballester i Nebot.

F)

RGE núm. 7678/16, del diputat Vicent Serra i Ferrer,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a llista d'espera de

TAC preferent a l'Hospital de Can Misses.





oral davant Ple.

Pot explicar la Sra. Consellera de salut per què la llista

d'espera per a TAC preferent a Can Misses dobla la resta de les

Illes Balears?


El diputat:

Vicent Serra i Ferrer.

G)

RGE núm. 7679/16, del diputat Antoni Camps i

Casasnovas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a

informes justificatius de la solAlicitud de condonació del

deute de la CAIB.





oral davant Ple.

Quins informes justifiquen la petició efectuada pel Govern

de les Illes Balears de condonació del deute de la comunitat

autònoma per part del Govern de l'Estat?


El diputat:

Antoni Camps i Casasnovas.

H)

RGE núm. 7680/16, del diputat Juan M anuel Lafuente

i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a

compliment dels terminis legals de pagament a proveïdors.





oral davant Ple.

Considera la consellera d'Hisenda i Administracions

Públiques que es compleixen els terminis legals de pagament a

proveïdors per part dels diferents ens dependents del Govern de

les Illes Balears?


El diputat:

Juan Manuel Lafuente i Mir.


I)

RGE núm. 7681/16, del diputat Gabriel Company i

Bauzá, del Grup Parlamentari Popular, relativa a posada

en marxa de la dessaladora de Santa Eulària d'Es Riu.





oral davant Ple.

En quina situació es troba la posada en funcionament de la

dessaladora de Santa Eulària d'es Riu?


El diputat:

Gabriel Company i Bauzá.

J)

RGE núm. 7682/16, de la diputada María José Ribas i

Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a situació

de la tramitació de l'emissari de Talamanca.





oral davant Ple.

En quina situació es troba la tramitació de l'emissari de

Talamanca?


La diputada:

María José Ribas i Ribas.

K)

RGE núm. 7683/16, del diputat Miquel Àngel Jerez i

Juan, del Grup Parlamentari Popular, relativa a destinació

dels fangs de la depuradora de Santa Eulària.





oral davant Ple.

Ha arribat el Govern de les Illes Balears, juntament amb el

Consell Insular d'Eivissa, a alguna conclusió en relació amb la

viabilitat que els fangs de la depuradora de Santa Eulària

acabin dipositats a l'abocador de Ca Na Putxa?


El diputat:

Miquel Àngel Jerez i Juan.

L)

RGE núm. 7684/16, de la diputada Margarita Prohens

i Rigo, del Grup Parlamentari Popular, relativa a gestió de

l'Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears.





davant Ple.

Sra. Presidenta del Govern, com valora la gestió que s'està

fent a l'Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears?


La diputada:

Margarita Prohens i Rigo.

M)

RGE núm. 7687/16, del diputat Baltasar Picornell i

Lladó, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa

a fusos horaris.





oral davant Ple.

Pensa el Govern de les Illes Balears que els fusos horaris

actuals a les Illes Balears són els més adequats tant d'una

perspectiva econòmica com d'una mediambiental?


El diputat:

Baltasar Picornell i Lladó.

N)

RGE núm. 7688/16, del diputat Carlos Saura i León, del

Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a

moratòria d'hotels urbans a Palma.





oral davant Ple.

Pensa el Govern de les Illes Balears estudiar l'aplicació

d'una moratòria d'hotels urbans a Palma?


El diputat:

Carlos Saura i León.


O)

RGE núm. 7689/16, de la diputada Marta Maicas i

Ortiz, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa

a contractació amb entitats sense ànim de lucre.





davant Ple.

Quines actuacions pensa dur a terme el Govern de les Illes

Balears davant el fet que les empreses multiservei amb ànim de

lucre guanyin, de cada cop més, licitacions d'àmbit social

enfront de les ONG i altres entitats sense ànim de lucre que

formen part del tercer sector social de les Illes Balears?


La diputada:


P)

RGE núm. 7690/16, de la diputada M aria Montserrat

Seijas i Patiño, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears,

relativa a prevenció de riscos laborals a Son Espases.





oral davant Ple.

En quina situació es troba l'àrea d'anatomia patològica de

l'Hospital de Son Espases en l'àmbit de prevenció de riscos

laborals?


La diputada:

María Montserrat Seijas i Patiño.

3.13. PROPOSICIONS NO DE LLEI

DAVANT PLE



dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les proposicions no de

llei següents, a tramitar davant el Ple de la cambra.




A)

RGE núm. 7239/16, dels Grups Parlamentaris MÉS per

Menorca i MÉS per Mallorca, relativa a l'IRPH: un índex

opac i abusiu.


Reglament del Parlament de les Illes Balears, els Grups

Parlamentaris MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca presenten

la proposició no de llei següent perquè sigui tramitada davant

Ple.

A Espanya existeixen més d’un milió tres-cents mil préstecs

hipotecaris (per cada 100 habitants, a Balears hi ha una mitjana

de 3,6, enfront dels 2,8 de la mitjana estatal) referits al tipus

mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per a

l’adquisició d’habitatge lliure, concedit pel conjunt de les

entitats de crèdit (IRPH d’entitats), xifra que va en augment en

no eliminar-se l’IRPH d’entitats juntament amb l’IRPH de

caixes i l'IRPH de bancs, eliminats d’acord amb la disposició

addicional quinzena de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de

suport als emprenedors i la seva internacionalització; que es

deriva de l’acompliment de l’Ordre del Ministeri d’Economia

i Hisenda EHA/2899/2011, de 28 d’octubre de 2011, relativa

a la transparència i la protecció dels usuaris de serveis bancaris.

L’IRPH d’entitats es defineix com la mitjana simple dels

interessos concedits pel conjunt d'entitats per a préstecs

hipotecaris en un determinat mes, però podem afirmar, en base

a desenes de sentències judicials, que l’han declarat nul i

abusiu:

1. El seu càlcul resulta opac i poc transparent, entre d’altres

motius perquè no es publiquen les dades que les entitats

contribuïdores han tramès al Banc d'Espanya perquè aquest

elabori la mitjana, i, a més, no està previst un sistema

perquè el Banc d'Espanya comprovi la veracitat de dites

dades.

2. No representa la realitat del mercat hipotecari espanyol,

ja que, en determinar-se a través de la mitjana simple dels

interessos aplicats per les entitats contribuïdores sense

ponderació de la seva quota de mercat, totes elles influeixen

amb el mateix pes específic, de forma que una entitat amb

milers d’hipoteques signades pot tenir un tipus de interès

mitjà d’un 1%, i una sola hipoteca d’una altra entitat que

només ha realitzat una escriptura en un mes pot aplicar un

tipus de interès del 7%, pel que la mitjana simple d’ambdós

és d’un 4% però sobre un volum de negoci mil vegades

inferior.

3. En la determinació de l'IRPH (d'entitats, de caixes o de

bancs), es consideren les dades aportades per totes les

entitats que operen en el mercat hipotecari sense cap tipus

de discriminació, de manera que la dada més distorsionada,

tramesa per l’entitat més irrellevant, participa amb el mateix

pes específic que la dada més acord a la realitat de l'entitat

de més rellevància.

És possible, per tant, que una «gran entitat financera»

(amb milers de clients a Espanya) signi només un préstec

amb una «petita entitat de crèdit» (creada fins i tot a l’efecte

o amb manco de deu clients a Espanya) per veure-se’n

beneficiada per aquesta mitjana simple no ponderada.

La mitjana hauria de realitzar-se de forma ponderada

amb totes les entitats de crèdit d'Espanya segons el nombre

d'hipoteques signades per cada entitat, de forma que aquesta


mitjana ponderada per a l’exemple que estam posant podria

quedar-se en l’1,10% en lloc del 4%.

4. L'IRPH és influenciable per les entitats en determinar-se

a través d’aquesta mitjana simple, totes elles coneixen el

seu idèntic pes específic i -més important- la incidència

exacta que tindrà qualsevol modificació dels interessos que

apliquen al seus nous clients aquell mes, de tal manera que,

en el cas de l'IRPH d'entitats, i tenint en compte que és

sabut el nombre total d'entitats contribuïdores, cada una

d’elles coneixen la seva influència en el total. La pèrdua de

mercat que podria sofrir una entitat en incrementar els seus

tipus d’interès en els nous préstecs no afectarà el seu pes

específic en la mitjana i, per tant, la determinació de l'IRPH

no està subjecta a les lleis de l’oferta i la demanda.

5. Tot açò explica que, en tant que l’euríbor ha baixat des

de fa molts mesos contínuament fins arribar a mínims

històrics, actualment fins i tot en negatiu, l'IRPH no té tal

comportament, fins i tot en els mesos de juny, agost,

octubre i novembre de 2015 ha experimentat pujades, una

imatge distorsionada del mercat financer no fidel a la

realitat, en greu perjudici dels consumidors, i ha tingut com

a conseqüència dificultats de pagament per a moltes

famílies, que, en molts casos, han arribat a provocar la

pèrdua de l'habitatge.

6. Aquesta situació resulta abusiva i, per tant, s’ha de

declarar la nulAlitat dels termes de l’article 3.1 de la

Directiva 93/13/CEE, ja que suposa que el professional,

amb el seu comportament, pot influir, per al seu propi

benefici, en un dels elements fonamentals del contracte, que

és l’interès remuneratori, i així ho han recollit, fins ara, més

de 45 sentències dels jutjats i tribunals de l’Estat espanyol;

la darrera, de març de 2016, de l’Audiència Provincial

d’Àlaba, que anulAla els índexs de referència hipotecària

(IRPH) d'entitats i IRPH de caixes en una sentència en la

qual es condemna Kutxabank a tornar amb retroactivitat

tots els interessos cobrats indegudament al perjudicat.

Fins i tot el Banc d'Espanya ha reconegut oficialment

aquest fet per escrit en resposta a un plec de preguntes en

un procediment del Jutjat Mercantil núm 1 de Burgos el

juny de 2015.

7. L'IRPH incompleix diversos requisits avançats a

l’esborrany del Reglament del Parlament Europeu i del

Consell sobre els índexs de referència, el qual diagnostica

que, si un contribuïdor utilitza un índex elaborat amb dades

aportades per ell mateix, existirà un conflicte d’interessos

intrínsec i una possibilitat certa de manipulació.

Concretament, incompleix els articles 7b, c i d, i l’article

16, quant que aquests exigeixen que «l’índex ha de ser

representatiu del mercat; ha de representar un mercat

subjecte a les forces competitives de l’oferta i la demanda;

ha d’utilitzar-se un mètode que sigui sòlid i fiable, i s’han

de publicar les dades de càlcul utilitzats», no així com es fa

actualment, on es realitza mitjançant un mètode ilAlògic i

arbitrari, on les entitats amb menor consolidació en el

mercat influeixen igual que les més arrelades, deixant les

portes obertes a la manipulació.

8. Tot i la sentència del Tribunal Suprem, ens trobem amb

una nova clàusula sòl encoberta, un índex manipulable que

es converteix en un autèntic frau i que du a gran part de les

famílies afectades a quedar exposades a la pitjor de las

cares d’aquesta crisi, donat que el cas de l'IRPH és realment

una altra estafa.

Per tot això, els grups signants presenten la següent

Proposició no de llei

A. El Parlament de Balears insta el Govern de les Illes Balears

a:

1. Mediar amb aquelles entitats financeres que operen a

Balears que ofereixen a tots els clients afectats per l’índex

de referència denominat tipus mig dels préstecs hipotecaris

a més de tres anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure,

concedit pel conjunt de les entitats de crèdit (a partir d’ara

IRPH d'entitats), així com els seus homòlegs IRPH de

caixes i IRPH de bancs, la substitució de dits tipus d’interès

declarats abusius per més de 45 sentències judicials fins al

moment, i així reconegut oficialment pel Banc d'Espanya,

com ja s’ha demostrat als antecedents d’aquest document,

pel tipus d’interès substitutiu legal establert en l’escriptura

de la hipoteca de cada afectat, o, en cas d’inexistència, no

s’apliquin interessos.

2. SolAlicitar a les entitats financeres que siguin retornades

les quantitats cobrades indegudament per efecte de

l’aplicació de dits tipus, d’acord amb el que determina la

darrera jurisprudència sobre la matèria; establir la via de

mediació i arbitratge quan hi hagi reclamacions de clients

per cobrament i, si pertoca, aplicar la Llei 7/2014, de 23 de

juliol, de protecció de las persones consumidores i usuàries

de les Illes Balears, reposició de la situació alterada i

rescabalament de danys i perjudicis.

3. Facilitar, mitjançant la Direcció General de Consum, la

informació suficient i necessària a fi que les persones

afectades per les condicions abusives de les hipoteques

referenciades a l’IRPH d'entitats, IRPH de caixes o IRPH

de bancs rebin assessorament dels organismes de la

comunitat autònoma de Balears competents en la matèria

per procedir a revisar-les, ja sigui mitjançant la mediació i

l’arbitratge o amb les accions legals que vulguin emprendre.

4. Fer, durant el segon semestre de l’any 2016, una

campanya institucional per difondre a través de les xarxes

socials, les mesures a què es refereixen els punts 1 i 2, així

com tots els acords als quals s’arribi amb les entitats

financeres, i impulsar, a través del Portal web de la Direcció

General de Consum, un espai on s’ofereixi informació i

assessorament sobre la matèria.

5. Instar la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears

(FELIB) a crear un document de compromís ètic que

condicioni la possibilitat, o no, que l’Administració Local

tingui relacions comercials amb les entitats financeres que

no el subscriguin, en el qual s’incorporin des de

compromisos relatius a l’acceptació dels mecanismes de

mediació, d’acord amb la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de

protecció de les persones consumidores i usuàries de les

Illes Balears fins a la supressió de les clàusules abusives -

entre elles, la de l'IRPH-, una moratòria de desnonaments,

o altres compromisos que es considerin convenients.


B. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes

Balears a instar, al seu torn, al Govern central a:

6. Presentar durant el segon semestre de 2016 un projecte

de llei dirigit a:

a) Modificar l’apartat 1 de la disposició addicional

quinzena del règim de transició per a la desaparició

d’índexs o tipus d’interès de referència de la Llei de l’Estat

14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la

seva internacionalització, incloent un nou apartat «d) Tipus

mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a

adquisició d’habitatge lliure, concedit pel conjunt de les

entitats de crèdit (IRPH d'entitats)», perquè es produeixi la

desaparició completa de dit índex i els titulars de préstecs

amb índexs variables que desapareguin se’n beneficiïn de

tipus d’interès referencials transparents, objectius i de

mercat.

b) Modificar l’apartat 3, paràgraf 1r, de la disposició

addicional quinzena .règim de transició per a la desaparició

d’índexs o tipus d’interès de referència- de la Llei de l’Estat

14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la

seva internacionalització, de manera que el nou índex

aplicable en el cas més desfavorable sigui l’euríbor més un

diferencial de, com a màxim, un punt, perquè els titulars de

préstecs amb índexs variables que desapareguin es

beneficiïn de tipus d’interès referencials transparents,

objectius i de mercat.

7. Supervisar, conjuntament amb el Banc d'Espanya, les

revisions dels contractes que estan signant algunes entitats

financeres, amb l’objectiu d’evitar que es continuïn aplicant

tipus desproporcionats i injustos com conseqüència de

l’entrada vigor de l’Ordre EHA/2899/2011, de la disposició

addicional quinzena de la Llei 14/2013, i de totes les

pràctiques abusives de les entitats financeres espanyoles

denunciades reiteradament per la Comissió Europea.

8. A iniciar -davant la persistent vulneració del dret humà,

constitucional i estatutari a l’habitatge que sofreixen

milions de persones al nostre país- els canvis normatius

tendents a fer efectiva la funció social de l’habitatge,

garantint la dació en pagament retroactiva, la ilAlegalització

dels desnonaments, la creació d’un parc públic d’habitatges

de lloguer amb les cases buides acumulades per les entitats

financeres, fomentar la tinença d’habitatge de lloguer amb

mesures que abarateixin el seu cost i implementar les

modificacions legals que garanteixin els subministraments

bàsics vitals.

C. El Parlament de les Illes Balears manifesta:

9. La seva preocupació davant la demora injustificada en

l’eliminació de l'IRPH d'entitats i la supressió de la seva

publicació, havent d'haver estat eliminat a l’igual que els

seus homòlegs, IRPH de bancs i IRPH de caixes, d’acord

amb la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013,

de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva

internacionalització, publicada al BOE núm.233, de 28 de

setembre de 2013; que es deriva de l’acompliment de

l’O rdre de l M inisteri d ’Economia i H isenda

EHA/2899/2011, de 28 d’octubre de 2011, relativa a la

transparència i la protecció dels usuaris de serveis bancaris,

que estipula l’abolició dels tipus d’interès IRPH un any

posterior des de la seva publicació, des de la qual han

passat ja més de quatre anys, pel que s’ha provocat un

perjudici més que evident als clients de les entitats

financeres en l’adopció del nou índex de referència, que

encareixen els interessos aplicats molt per sobre dels del

mercat, al mateix temps que afavoreixen a les entitats

financeres, com s’evidencia en les resolucions judicials

recents.

10. La seva preocupació davant el fet que el Parlament

Europeu, davant la proposta de nou Reglament

COM/2013/0641, sobre els índexs emprats com a referència

en els instruments financers i els contractes financers,

article 2.2.a), no hagi aprovat que aquest reglament sigui

també aplicable als membres del sistema europeu de bancs

centrals, excloent així l'IRPH. Aquest reglament exigeix

condicions tan bàsiques com fer públiques les dades

utilitzades per elaborar els índexs, que l'IRPH elaborat pel

Banc d'Espanya incompleix argumentant que es tracta de

dades secretes, prestació fonamental del contracte de

qualsevol préstec que queda a l’arbitri d’un dels

contractants, eludint qualsevol mesura de fiscalització; i,

finalment, pel fet que els índexs han de ser representatius

dels valors de mercat i subjectes a l’oferta i la demanda.


Els portaveus:

Patricia Font i Marbán.

David Abril i Hervás.

3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI

DAVANT COMISSIÓ



dia 11 de maig de 2016, admet a tràmit les proposicions no de

llei següents, a tramitar davant comissió.




A)


Mallorca i MÉS per Menorca, relativa a projecte MedSalt-

2, un altre projecte de sondejos acústics amb canons d'aire

comprimit, davant la Comissió de M edi Ambient i

Ordenació Territorial.



Parlamentaris MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca presenten

la proposició no de llei següent perquè sigui tramitada davant

la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial.

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient

(MAGRAMA) ha engegat la fase de consultes ambientals

prèvies d'un nou projecte de sondejos acústics amb la perillosa

tècnica de canons d'aire comprimit d'alta pressió (airguns).


Aquests airguns generen un tipus d’explosió amb la qual

emeten ones acústiques d’enorme intensitat i freqüència que

provoquen un nivell de soroll en el medi marí de 10.000

vegades a 100.000 vegades major que el motor d’un avió de

reacció. El nivell sonor generat dobla el llindar del dolor de

l’ésser humà. Les injeccions d’aire comprimit produeixen danys

fisiològics irreversibles en cetacis, tortugues, peixos,

invertebrats i, fins i tot, la seva mort. Nacions Unides va

reconèixer ja el 2005 que la contaminació acústica és una de les

cinc majors amenaces per als mamífers marins i una de les deu

majors amenaces per als oceans.

Es tracta del denominat “Projecte MEDSALT-2

d’investigació científicomarina a zones sotmeses a la

jurisdicció espanyola”, el promotor del qual és l’Instituto

Nazionale di Oceanografía e di Geofisica Sperimentale

(INOGS) de Trieste, Itàlia. L’òrgan substantiu és el Ministerio

de Asuntos Exteriores.

El projecte ha tingut entrada en l’òrgan ambiental

(Dirección General de Calidad, Evaluación ambiental y Medio

Natural del MAGRAMA) el 31 de març de 2016 i en els

darrers dies s’ha donat trasllat del document ambiental a les

administracions afectades i persones vinculades amb la

protecció del medi ambient i recepció de respostes, entre elles

a l’Aliança Mar Blava.

Segons els promotors, l’objectiu del projecte és

“comprendre les causes, cronologia, mecanismes de

desenvolupament i conseqüències, a escala tant local com

planetària, del "diposit salí gegant" més gran i jove de la Terra:

la capa de sal del Miocè superior en la conca Mediterrània”. No

obstant això, és molt conegut l’interès de la indústria petroliera

per aquestes formacions geològiques salines, ja que hi ha la

possibilitat de trobar-hi importants borses d’hidrocarburs.

En les seves recents alAlegacions al “Programa de Mesures”

de les Estrategias Marinas Españolas, l’Aliança Mar Blava va

aportar una sèrie de suggeriments en el marc de les mesures

“Regulació sobre criteris per als projectes generadors de soroll

submarí i per a l’elaboració d’EsIA d’aquests projectes” i

“Biodiversitat”.

En concret, Mar Blava va solAlicitar al MAGRAMA

l’adopció d’un pla de reducció dels nivells de contaminació

acústica submarina a la Mediterrània espanyola i va establir un

registre de dades transparent sobre les fonts de soroll

antropogènic en aquesta mar, la qual cosa és, alhora, part del

Pla d’Acció actual de la Directiva Marc sobre l’Estratègia

Marina de la UE.

En coherència amb l’anterior, i com a noves mesures a

incorporar en les Estratègies Marines, Mar Blava va proposar

que se suprimís la possibilitat de realitzar estudis sísmics amb

finalitats cartogràfiques o, en tot cas, que es deixi clar que la

metodologia emprada en aquests estudis sigui completament

innòcua per a la fauna marina, la qual cosa, per descomptat, no

compleix la tècnica dels airguns. Així mateix, Mar Blava va

solAlicitar l’adopció d’una moratòria d’efecte immediat a la

presentació de nous projectes i solAlicituds de permisos de

recerca, exploració i explotació d’hidrocarburs a la

Mediterrània espanyola.

Com reconeix l’Informe Ambiental de l’INOGS:

“Per al desenvolupament de la campanya oceanogràfica

s’emprarà el buc científic OGS Explora equipat amb una

sistema de canons d’aire comprimit i un sistema

d’hidròfons. Per a l’adquisició de dades sísmiques

s’emprarà una font sísmica de canons d'aire comprimit

(airgun arrays) que generen intensos pols acústics i

presenten configuració variable en funció de la profunditat,

i un sistema d’hidròfons arrossegat mitjançant un cable

(streamer) de 1.500 m de longitud que es manté a flotació

a través d’un sistema de boies”.

“El projecte té com a objectiu obtenir una imatge

sísmica en alta i mitja resolució, a través de l’adquisició de

14 perfils sísmics a reflexió multicanal en l’àrea marina

compresa entre les illes d’Eivissa i Mallorca i al sud-est

d’Eivissa i Formentera, en aigües entre 100 m i 2.800 m de

profunditat. La campanya oceanogràfica es desenvoluparà

en el buc OGS-Explora, propietat de l’entitat solAlicitant

(OGS - Instituto Nazionale di Oceanografia e di Geofisica

Sperimentale), durant 9 dies”.

Per tot això, els grups signants presenten la següent


1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern balear a

rebutjar el projecte MedSalt-2 per les seves conseqüències en

l'entorn i la fauna marina.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern espanyol a

fer una moratòria immediata a la presentació de nous projectes

i solAlicituds de permisos de recerca, exploració i explotació

d’hidrocarburs a la Mediterrània espanyola.

3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern espanyol a

modificar la llei d'hidrocarburs per prohibir les prospeccions i

el fracking.


Els portaveus:


Patrícia Font i Marbán.

B)


Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista, Podem Illes

Balears i Mixt relativa a creació d'una ponència tècnica

sobre la gestió sostenible dels residus a les Illes Balears,

davant la Comissió de Medi Ambient i Ordenació

Territorial.



Parlamentaris MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca,

Socialista, Podem Illes Balears i Mixt presenten la proposició

no de llei següent perquè sigui tramitada davant la Comissió de

Medi Ambient i Ordenació Territorial.

El passat 30 de juliol de 2011 entrava en vigor la Llei

22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que

transposava la Directiva Marc de Residus 98/EC/2008, i que

establia les bases del sistema de gestió de residus de l’Estat i,

en conseqüència, de les Illes Balears.


Aquesta llei introduí per primer cop en el nostre

ordenament jurídic una jerarquia en la gestió de residus,

donant, per tant, preferència a la prevenció, la preparació per

la reutilització i el reciclatge per damunt de la incineració i

l’abocament. A més a més, aquesta norma incorporà un

objectiu de reciclatge dels residus sòlids urbans del 50% pel

2020. Aquest objectiu s’afegeix a d’altres presents al nostre

ordenament jurídic, com el de reducció dels residus

biodegradables abocats al 35% del que s’abocava el 1995 per

a 2016, o el de reciclatge del 70% dels residus de construcció

i demolició per a 2020. Altres objectius són el 65% de recollida

selectiva dels Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics

(RAEE) per a l’any 2019, i objectius específics de preparació

per la reutilització, reciclatge i valorització segons el tipus de

producte, tal com estableix el Reial decret 110/2015.

Malgrat alguns petits avanços recents, les Illes Balears

estan, per desgràcia, lluny d’assolir la majoria d’aquests

objectius europeus i estatals, essent la incineració o

l’abocament encara les principals operacions de tractament dels

residus sòlids urbans de Mallorca i d’Eivissa, Menorca i

Formentera, respectivament. Aquesta situació rau en els pobres

resultats de recollida selectiva als nostres municipis que, en la

majoria dels casos, se situa per sota del 25%, essent la mitjana

de Balears el 14,78% pel 2014.

Tot i l’esforç dut a terme a alguns municipis de les nostres

illes, les xifres de recollida selectiva han quedat, en la majoria

dels casos, estancades al voltant del 15%. Les causes en són

clares: d’una banda la recollida selectiva de la fracció orgànica

és pràcticament inexistent -a Eivissa i Formentera no es fa i a

Menorca i Mallorca és menys del 3% dels residus, quan

típicament aquesta fracció suposa entre el 30 i el 40% dels

residus sòlids urbans- i, de l’altra, una participació ciutadana i

comercial insuficient en la separació en origen.

L’abús dels tractaments finalistes en detriment de la

reutilització o el reciclatge dels residus sòlids urbans comporta

alts costos mediambientals, com són les emissions de metà i el

riscs de lixiviats als abocadors de Milà a Menorca i de Ca Na

Putxa a Eivissa i les emissions de gasos i partícules a la

incineradora de Son Reus i a la cimentera de Lloseta a

Mallorca. Així mateix, es dóna un malbaratament de recursos

naturals, contribuint, per tant, a una major extracció d’aquests.

Aquest model de gestió també té efectes nocius en els nostres

ecosistemes terrestres i marins, on s’acostumen a abandonar

residus -majoritàriament envasos d’un sol ús., degradant la

qualitat mediambiental i impactant tota la cadena tròfica.

El nostre model de gestió de residus té també un impacte

negatiu sobre la nostra economia i les finances públiques. Així,

l’abús dels tractaments finalistes no només comporta un

malbaratament de recursos naturals, sinó un augment dels

costos de gestió dels residus i una pèrdua de possibles ingressos

per la via del reciclatge o la reutilització i la reparació. A més

a més, desaprofita el major potencial de creació de llocs de

treball dels tractaments de residus situats al capdavant de la

jerarquia de residus, com són el reciclatge i la reutilització.

La situació de tractament de residus a cadascuna de les illes

és força diferent i presenta gran nombre de particularitats.

S’han de tenir en compte la situació sociopolítica que vivim

en les quatre illes, que estan elaborant o modificant els seus

plans directors sectorials de residus urbans, i que, fins i tot, ja

ha començat a generar debat social amb accions de

participació.

A més, tenim la situació de sobrecostos ambientals i

econòmics afegits: començant per Formentera, que ha de

transportar els residus a l’abocador de Ca Na Putxa a Eivissa,

però també a Mallorca, on la dependència de la incineració

dificulta establir tarifes progressives en funció de «qui

contamina paga». O a Eivissa i Menorca on també l’adaptació

a les normatives europees obligarà en els propers anys a canvis

en el model de gestió dels residus.

Així mateix, s’ha d’abordar la repercussió de la llei estatal

de residus de l’any 2011 pel que fa a la reducció dels ajuts i les

subvencions al transport de residus en els territoris insulars. És

imprescindible que l’Estat prevegi els instruments econòmics

per garantir la igualtat i equitat dels territoris en una qüestió tan

elemental.

En aquest context, davant la proximitat dels terminis per a

cadascun dels objectius estatals i europeus establerts en matèria

de gestió de residus i dels greus impactes mediambientals,

econòmics i socials de l’actual model, és necessari canviar

l’actual model de gestió de residus de les Illes Balears i de

cadascuna de les illes, afavorint, per tant, la transició cap a una

economia circular i cap al residu zero.

Experiències recents en el nostre entorn geogràfic, com la

de Sardenya o l’illa de Krk a Croàcia, ens demostren que es pot

dur a terme una transició ràpida cap a un model de gestió de

residus més respectuós amb el medi ambient i amb beneficis

socials i econòmics, fins i tot en illes turístiques.

Per tot això, els Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca,

MÉS per Menorca, PSIB-PSOE, Podem Illes Balears i Gent x

Formentera, presenten la següent



Balears a crear una ponència d'estudi amb l'objectiu d'encarar

el debat social, tècnic i polític sobre la política de residus de les

Illes Balears i l'elaboració d'una llei autonòmica en la matèria,

que abordi els problemes de l'actual model de gestió, aturant la

importació de residus des de l'estranger, i les seves perspectives

de millora en termes de sostenibilitat, des de la recollida de la

fracció orgànica a l'establiment d'objectius de recollida

selectiva municipals, la prevenció dels residus, especialment

d'envasos, o la creació d'incentius fiscals a la millora dels

sistemes de recollida i tractament, així com l’equiparació de

costos de gestió i tractament entre les illes, entre d’altres.


Els portaveus:


Nel Martí i Llufriu.


Laura Camargo i Fernández

Sílvia Tur i Ribas.


C)


Mallorca, MÉS per M enorca, Socialista i Podem Illes

Balears relativa a la condemna de l'assassinat de l'activista

hondurenya Berta Cáceres, davant la Comissió

d'Assumptes Socials i Drets Humans.



Parlamentaris MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista

i Podem Illes Balears presenten la proposició no de llei següent

perquè sigui tramitada davant la Comissió d'Assumptes Socials

i Drets Humans.

Berta Cáceres, líder indígena i cofundadora del Consell

Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures

(COPINH), va ser assassinada a trets el passat dijous 3 de març

de 2016 a la localitat de La Esperanza, província d'Intibucá, a

l'oest d'Hondures. Segons alguns testimonis presencials, dos

homes armats van arribar al seu domicili a la ciutat de La

Esperanza, cap a les 01.00 am, hora local, i li van disparar.

Berta Cáceres comptava amb mesures cautelars de la Comissió

Interamericana dels Drets Humans, a causa de les amenaces de

mort que havia rebut de poderosos terratinents locals i de

companyies mineres i d'energia.

Aquest assassinat era una tragèdia anunciada. Durant anys,

Berta Cáceres havia estat víctima d'una campanya constant

d'assetjament i amenaces per impedir-li defensar els drets de les

comunitats indígenes. COPINH havia protestat recentment

contra la construcció de la represa d'Aigua Zarca a la comunitat

de Río Blanco.

El brutal assassinat de Berta Cáceres és una mostra dels

perills a què s'enfronten aquells que, en aquest país i en tota

l'àrea de Mesoamèrica, defensen els drets humans i realitzen

activisme social. Segons l'informe «Quants més?», de Global

Witness, entre 2002 i 2014 es van produir 111 assassinats

d'activistes ambientals en territori hondureny. Més de 80

d'aquests assassinats van tenir lloc al Bajo Aguán, regió on

Berta Cáceres va ser assassinada. A més, organitzacions com

Human Rights Watch o Front Line Defenders han acreditat en

recents estudis la vinculació de membres de la policia i l'exèrcit

en casos d'intimidació, amenaça, xantatge i suposats assassinats

de defensors del medi ambient, així com de periodistes,

sindicalistes i activistes socials. Cal assenyalar, a més, que totes

aquestes agressions contra els defensors de drets humans s'han

vist notablement incrementades a partir del cop d'estat de 2009

i que els atacs contra les dones defensores van en augment i es

cometen en la més absoluta impunitat.

Ser defensora de drets humans i del medi ambient en

Mesoamèrica s'ha convertit en un risc permanent que amenaça

la vida, la seguretat i el benestar tant de les defensores de drets

humans com dels seus companys, familiars i les poblacions

amb les quals treballen. Com documenta la "Iniciativa

Mesoamericana de defensores de drets humans" en el seu

informe 2012-2014, aquestes activistes són amenaçades,

criminalitzades, pateixen agressions i estan en constant alerta,

és part del seu treball diari. A més del risc, de les amenaces i

les agressions a què enfronten pel seu treball com a defensores,

també viuen altres tipus de violències i desigualtats que són

expressions de la històrica discriminació de gènere. A moltes

d'elles, el fet de ser defensores de drets humans, lluny de

suposar un major reconeixement social, els pot generar

desprestigi i estigmatització.

Reconèixer aquesta situació és fonamental per generar

mesures de protecció integral que apuntin a la creació d'un

context i ambient propici perquè les defensores realitzin el seu

treball de defensa dels drets humans amb les garanties que el

dret internacional els ha reconegut i que els estats, les

organitzacions i la societat els han de procurar.

El Parlament insta el Govern espanyol que, en l'àmbit de les

relacions i els acords bilaterals entre el Regne d'Espanya i la

República d'Hondures, així com en l'exercici del mutu respecte

a les seves respectives independències, democràcies

representatives, institucions i els seus marcs legislatius:

1. Traslladi al Govern de la República d'Hondures la condemna

i la preocupació de la societat balear per la mort de la líder de

la comunitat lenca, Sra. Berta Cáceres, i altres activistes socials

i mediambientals que estan passant en aquest país.

2. Posi a disposició de la República d'Hondures tots els mitjans

necessaris en relació amb la investigació que va anunciar el

president hondureny, el Sr. Juan Orlando Hernández Álvaro,

per tal d'esclarir de forma immediata aquest assassinat,

permetre d'aquesta manera l'enjudiciament dels autors materials

i intelAlectuals i evitar la impunitat davant aquest crim.

3. Activi els mecanismes existents de cooperació internacional

que siguin necessaris entre Espanya (fent-los extensius a la UE)

i la República d'Hondures i tercers països centroamericans que

permetin colAlaborar en la lluita contra els assassinats

d'activistes socials i mediambientals en aquesta zona i en totes

les altres en què fos necessària la colAlaboració espanyola.

4. SolAliciti un informe a la Comissió d'Experts en aplicació

dels convenis i les recomanacions de l'OIT sobre el seguiment

del conveni 169, ratificat per ambdós estats, i sobre violació de

drets, la realització de consultes prèvies, i el seu seguiment i

protecció posterior.

5. Posi a disposició de la República d'Hondures tots els mitjans

disponibles per a la implementació de les mesures de seguretat

oportunes, que permetin salvaguardar el compliment de les

mesures cautelars establertes per la Comissió Interamericana de

Drets Humans per als defensors i les defensores dels Drets

Humans, incloent-hi el testimoni dels assassinats, el Sr.

Gustavo Castro, i les famílies dels activistes assassinats.

6. Es generin -o apliquin els ja existents- instruments de

colAlaboració que garanteixin la protecció del medi ambient i

els drets humans de les comunitats, especialment les comunitats

indígenes a causa de la seva situació d'especial vulnerabilitat.

7. Impulsi, adopti i doni publicitat a un pla renovat d'empreses

i drets humans que promogui el compliment dels drets humans

en tercers països per part d'empreses d'origen espanyol.


Els portaveus:

Margalida Capellà i Roig.

Nel Martí i Llufriu.


Laura Camargo i Fernández.


3.15. RESPOSTES A PREGUNTES


A)

A la Pregunta RGE núm. 6273/15, del diputat Sr. Xavier

Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a

acomiadament de treballadors d’empreses públiques, 1.

El nombre d’acomiadaments al sector públic instrumental

durant el període que solAlicitau ha estat de 276.

Palma, 31 de març de 2016

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques

Catalina Cladera Crespí


B)

A la Pregunta RGE núm. 6274/15, del diputat Sr. Xavier

Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a

acomiadament de treballadors d’empreses públiques, 2.

El cost pels acomiadaments al sector públic instrumental

durant el període que solAlicitau ha estat de 13.252.430,43i.





C)

A les Preguntes RGE núm. 6374/15 i 6375/15, del

diputat Sr. Aitor Morrás i Alzugaray, del Grup

Parlamentari Podem Illes Balears, relatives a

acomiadaments (1 i 2).

El nombre d’acomiadaments al sector públic instrumental

durant el període que solAlicitau ha estat de 276.





D)


diputat Sr. Salvador Aguilera i Carrillo, del Grup

Parlamentari Podem Illes Balears, relatives a

acomiadaments (6 i 7).

El cost pels acomiadaments al sector públic instrumental

durant el període que solAlicitau ha estat de 13.252.430,43i.





E)


diputat Sr. Nel Martí i Llufriu, del Grup Parlamentari

MÉS per Menorca, relatives a personal, inversió en

conservació i millora de les escoles infantils Magdalena

Humbert i Francesc de Borja Moll durant els darrers

quatre anys.

La previsió del Govern és continuar amb la titularitat de

les tres escoles infantils que gestiona el Govern de les Illes

Balears: Francesc de Borja Moll (Ciutadella), Magdalena

Humbert (Maó) i Verge de la Salut (Palma), que li foren

transferides en el 2008 des de la Conselleria d’Afers Socials,

Promoció i Immigració.

Com que són públiques autoritzades i per tant tenen caire

educatiu, la gestió de personal adscrit és de la Conselleria

d’Educació i Universitat. Actualment les directores de l’EI

Magdalena Humbert i l’EI Verge de la Salut són interines. En

el cas de Francesc de Borja Moll, hi ha una mestra en comissió

de serveis.

EI Magdalena Humbert

Nombre d’aules 5

Personal: 13 persones amb les següents funcions:

- 6 educadores (una interina)

- 1 mestra interina

- 2 empleades personal de serveis

- 1 cuinera (no en propietat)

- 1 ajudant de cuina

- 1 ordenança

- 1 peó manteniment a jornada completa

Tot el personal depèn de la Conselleria d’Educació i

Universitat, del departament de Recursos Humans i

d’Assumptes Generals, de la Secretaria General en depèn el

personal no docent del centre (educadores i serveis) i, de la

Direcció General de Personal Docent, el personal docent

(mestra interina).

Nombre d’infants matriculats: 67 infants

Preu de la matrícula: quotes màximes i sense aplicar les

subvencions:

Nadons: 283,65i i la resta 194,66i

EI Francesc de Borja Moll

Nombre d’aules 7

Personal: 19 persones amb les següents funcions:

- 11 educadores (1 a 1/2 jornada)

- 2 mestres (conformen l’equip directiu de directora i

secretària)

- 4 empleades personal de serveis

- 1 cuinera

- 1 ajudant de cuina

Dues de les professionals educatives amb dedicació

exclusiva a infants, NEE, greument afectats. Tot el personal

depèn de la Conselleria d’Educació i Universitat, del

departament de Recursos Humans i Assumptes Generals de la

Secretaria General en depèn el personal no docent del centre

(educadors i serveis) i de la Direcció General de Personal







Docent, les dues mestres (una interina i una funcionària de

carrera en comissió de serveis). En el Conveni establert entre

la Conselleria d’Educació i Universitat i l’Ajuntament de

Ciutadella hi ha la possibilitat que es substitueixin baixes de

curta durada (inferior a un mes) d’educadores, amb la borsa

d’educadores del Patronat, i comptant amb l’autorització del

IEPI.

Pel que fa a la dotació de la plaça de manteniment de l’EI

Francesc de Borja Moll, la persona que la cobria va demanar

jubilació parcial. A continuació es va fer un contracte parcial

de substitució.

Nombre d’infants matriculats: 84 infants.

Forma part del Patronat Municipal d’Escoles Infantils, això

vol dir que quotes, calendari, matrícules, etc. es gestionen i

s’acorden a nivell local.

Al BOIB núm. 112, de 10 d’agost de 2013, es publica la

modificació de la normativa específica que regula el preu

públic 1.3, regulador dels serveis prestats pel Patronat

d’escoles infantils de Ciutadella de Menorca.

Autonomia econòmica

Les dues escoles infantils de gestió directa de la

Conselleria, EI Magdalena Humbert i EI Verge de la Salut, no

disposen d’autonomia econòmica, per tant, totes les despeses

de funcionament s’han d’autoritzar des de l’Institut per a

l’Educació de la Primera Infància i gestionar els pagaments a

través d’UGE.

En el cas de l’EI Francesc de Borja Moll, tampoc disposa

d’autonomia econòmica i les despeses les autoritza IEPI, el

qual també conforma les factures que presenta el Patronat

Municipal d’escoles infantils de Ciutadella. Però, a diferència

de les dues anteriors, aquest Patronat paga als proveïdors amb

les quotes que cobra de les famílies.

Reparacions i manteniment

En qüestions de reparacions i manteniment, les tres escoles

infantils depenen de l’Institut Balear d’Infraestructures i

Serveis Educatius i Culturals (IBISEC) que informa de les

següents despeses de manteniment que s’han realitzat a l’EI

Francesc de Borja Moll de Ciutadella per valor de 3.038,77i.

No consta cap despesa de l’EI Magdalena Humbert en

aquest sentit.


El conseller d’Educació i Universitat

Martí Xavier March Cerdà


F)

A la Pregunta RGE núm. 8306/15, del diputat Sr. Jaime

Juan Garau i Salas, del Grup Parlamentari Socialista,

relativa a pressupost del SOIB.

El pressupost del SOIB és de 50,9 milions d’euros, el que

suposa un increment de 8,8 milions (un 21% més).

Palma, 12 d’abril de 2016

El conseller de Treball, Comerç i Indústria

Iago Negueruela Vázquez


G)



relativa a mesures per ajudar a majors de 45 anys.

Us informam que entre 2015 i 2016, la Conselleria ha posat

en marxa polítiques com el Programa Visibles per a majors de

45 anys, aturats de llarga durada i amb càrregues familiars, la

Formació Professional per a l’Ocupació i programes adreçats

a colAlectius vulnerables, entre d’altres. A més de realitzar

polítiques d’orientació i intermediació professional.





H)



relativa a contractes per a majors de 45 anys.

Us informam que es varen millorar les condicions de més de

4.000 persones, en general. No es disposa de la informació per

edats.





I)



relativa a contractes amb clàusules socials.

El Govern, a través d’una comissió de treball de les

Conselleries de Treball, Indústria i la d’Hisenda i AAPP, i en

diàleg i consens amb els sindicats, ha estat treballant en

mecanismes que facin efectiva la inclusió de clàusules socials

en la contractació pública a l’hora de licitar obres i serveis per

a l’Administració autonòmica i integrar valors com la igualtat,

l’ètica i l’equitat en l’àmbit administratiu. Les clàusules socials

es presentaran en breu.










J)

A les Preguntes del RGE núm. 9757/15 a la 9766/15, de

la diputada Sra. Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup

Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears, relatives

a educació a Eivissa (I a X).

El CEPA Pitiüses disposa de tres grups d’ensenyaments

inicials I (els tres en castellà) i un grup del nivell II. També

disposa d’un grup d’acolliment lingüístic en català i un altre en

castellà.

Pel que fa al compliment de la normativa lingüística en els

ensenyaments inicials, aquesta normativa sí que es respecta en

els diferents centres d’adults d’Eivissa. En aquest sentit, el

Decret 29/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen

l’organització, el funcionament i els currículums inicials de la

formació bàsica per a les persones adultes a les Illes Balears

(BOIB núm. 70, de 9 de maig) fixa l’estructura dels

ensenyaments inicials en dos nivells. A més , també fixa que:

- El primer nivell s’organitza amb un caràcter global i

integrador i té com a referència les àrees que tenguin

caràcter instrumental per adquirir altres coneixements.

Aquest nivell s’imparteix fins a un màxim de 15 períodes

lectius setmanals. Per cursar aquest nivell, els alumnes

poden optar entre la llengua catalana o la llengua castellana,

segons les seves necessitats i interessos.

- El segon nivell s’organitza en tres àmbits de coneixement:

l’àmbit de comunicació (3 sessions de llengua catalana i

literatura, 3 sessions del llengua castellana i literatura i 2

sessions de llengua estrangera), l’àmbit cientificotecnològic

(3 sessions de matemàtiques i 2 sessions de ciències de la

naturalesa) i l’àmbit social (2 sessions de ciències socials).

Per altra banda, l’organisme competent per concedir les

exempcions de llengua catalana és l’Institut d’Estudis Baleàrics

(IEB) dependent de la Conselleria de Cultura i Transparència.

El CEPA Pitiüses, com la resta de centres educatius públics de

les Illes Balears, es limita a trametre les peticions d’exempció

formulades a l’IEB.

Quant al fet que el CEPA Pitiüses no disposi d’orientador,

s’ha de dir que a l’igual que altres CEPA, el CEPA Pitiüses no

en disposa atès que no hi ha exigència normativa i per prioritats

pressupostàries. La Conselleria estudia unificar aquesta dotació

en tots el CEPA. De fet, les instruccions per a l’organització i

el funcionament dels centres d’educació de persones adultes

(CEPA) preveuen aquesta possibilitat i per això fixen al seu

punt 1.4 el següent: “Si el centre no té departament

d’orientació, les funcions de l’esmentat departament han de ser

assumides pel cap d’estudis i per la comissió de coordinació

pedagògica”.

Respecte del local que ocupa el CEPA Pitiüses, segons

consta en la nostra documentació, l’edifici és titularitat de la

Conselleria. Per aquest motiu, a partir d’aquest curs n’assumeix

les despeses de funcionament (electricitat, gas i aigua).

Finalment, hi ha diversos projectes de modificació de

normativa que afecta els centres d’educació de persones adultes

que resulten de les reunions de coordinació

Palma, 28 de desembre de 2015

El conseller d’Educació i Universitat

Martí Xavier March Cerdà


K)

A les Preguntes del RGE núm. 10204/15 a la 10208/15,

del diputat Sr. Damià Borràs i Barber, del Grup

Parlamentari Socialista, relatives a altes i baixes de

personal al Fons de garantia agrària de les Illes Balears els

anys 2015, 2014, 2013, 2012 i 2011.

Ateses les característiques, la resposta queda dipositada al

Registre General de la cambra.


L)

A les Preguntes RGE núm. 1453/16 a 1456/16, del

diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari

Popular, relatives a reunions amb els treballadors de

BIMBO, a gestions per evitar el tancament, contactes amb

els responsables de l’empresa, accions per impedir el

tancament i data de tancament de BIMBO.

Des que l’empresa Bimbo presentés un Expedient de

Regulació de Treball a la qual anuncia la intenció de deixar de

fabricar a Palma i extingir la relació laboral dels seus

treballadors, la Conselleria, a través del conseller, la directora

general de Treball i el director general de Política Industrial, ha

mantingut contactes constants tant amb l’empresa com amb els

seus representants sindicals UGT i CCOO.

Els contactes han estat permanents, tant per via telefònica

com mitjançant reunions, inclús amb els desplaçaments del

conseller i de la directora general de Treball, Economia Social

i Salut Laboral a Barcelona per reunir-se amb el director de

Bimbo España.

Abans que el Govern de l’Estat aprovés en 2012 la Reforma

Laboral, les empreses que volien presentar un ERT havien de

solAlicitar una autorització prèvia a la direcció general de

Treball Autonòmica perquè determinés si l’ERT presentat era

o no era procedent. Restringint així les competències i la

capacitat d’actuació autonòmica davant aquest tipus de

situacions.

En aquest sentit, la Conselleria, fins i en l’àmbit de les seves

competències, ha donat i prestat el seu suport en tot el procés

a ambdues parts, remitjant en la negociació per arribar a

l’acord més satisfactori possible i intentar mantenir els llocs de

treball i el funcionament de la fàbrica de Bimbo a Palma,

respectant en tot moment l’estratègia de negociació acordada

pels seus representants sindicals i l’acord entre les parts, que

finalment s’ha produït.

Així mateix, la Conselleria té prevista l’elaboració d’una

llei d’indústria i un pla industrial que ajudin a la creació i

consolidació d’empreses i que permeti generar i mantenir llocs

de treball a mig i llarg termini. Un pla que serveixi de suport a

la internacionalització i s’adeqüi a les particularitats derivades

de la insularitat i sigui respectuós amb el medi ambient. Que





consolidi sectors tradicionals i potenciï sectors emergents i

aprofiti les sinergies entre sectors.





M)

A les Preguntes RGE núm. 1457/16, 1458/16 i 1484/16,

del diputat Sr. Santiago Tadeo i Florit, del Grup

Parlamentari Popular, relatives a nova llei d’indústria, a

pla d’indústria i a projecte de llei d’indústria.

Durant 2016.





N)

A la Pregunta RGE núm. 1459/16, del diputat Sr.

Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular,

relativa a reunions en el marc del diàleg social.

La presentació i la firma de les bases del Pacte per la

Competitivitat, l’Ocupació de Qualitat i el Progrés Social es va

celebrar el passat 22 de febrer i les reunions tindran continuïtat

durant tota la legislatura en el marc de les diferent Meses i

matèries que conformen aquest Pacte. El passat dia 30 de març

es constituí la Mesa de Coordinació i Seguiment, que aprovà el

reglament intern de funcionament (calendari, quòrums, etc.) i

anuncià que el mes de maig es tornaria a reunir per segona

vegada i es constituirien les Meses Tècniques, data en la qual

es presentarien els documents estratègics que donaran lloc a les

directrius i línies d’actuació futures.





O)



Popular, relatives a mesures per evitar la marxa de les

empreses en les nostres illes i a mesures per evitar el

tancament del sector industrial de les nostres illes.

Elaborar una llei i un pla d’indústria que ajudin a la creació

i consolidació d’empreses i que permeti generar i mantenir

llocs de treball a mig i llarg termini. Un pla que serveixi de

suport a la internacionalització i s’adeqüi a les particularitats

derivades de la insularitat i sigui respectuós amb el medi

ambient. Que consolidi sectors tradicionals i potenciï sectors

emergents i aprofiti les sinergies entre sectors.

A més impulsar polítiques que, com a “comerç” ajudin a fer

fort i potenciar el teixit comercial i empresarial del nostre

territori, amb la introducció d’elements com la innovació,

professionalització i millores que modernitzin el sector.

Un paper que es reforça amb les funcions d’assessorament

de l’IDI i els programes que desenvolupa.





P)



relativa a instalAlació de noves empreses a les nostres illes.

Elaborar una llei i un pla d’indústria que ajudin a la creació

i consolidació d’empreses i que permeti generar i mantenir

llocs de treball a mig i llarg termini. Un pla que serveixi de

suport a la internacionalització i s’adeqüi a les particularitats

derivades de la insularitat i sigui respectuós amb el medi

ambient. Que consolidi sectors tradicionals i potenciï sectors

emergents i aprofiti les sinergies entre sectors.

A més, impulsar polítiques que, com “Comerç”, ajudin a

enfortir i potenciar el teixit comercial i empresarial del nostre

territori, amb la introducció d’elements com la innovació,

professionalització i millores que modernitzin el sector. Un

paper que es reforça amb les funcions d’assessorament de l’IDI

i els programes que desenvolupa.





Q)



relativa a data de tancament de BIMBO.

Segons la decisió empresarial (RE. 800/2016, 10/3/2016),

els contractes de treball amb data provisional d’extinció

posterior a 31 de març de 2016 es podran extingir

definitivament fins el 20 de setembre de 2016.





R)

A les Preguntes RGE núm. 1464/16 a 1469/16, del


Popular, relatives a alternatives formatives i d’ocupabilitat

(1 a 6).

Entre 2015 i 2016, la Conselleria ha posat en marxa

polítiques com el Programa Visibles per a majors de 45 anys,

aturats de llarga durada i amb càrregues familiars, la Formació

Professional per a l’Ocupació i programes adreçats a colAlectius








vulnerables i el Pla de Garantia Juvenil, entre d’altres, que

donen prioritat als aturats de llarga durada. A més de realitzar

polítiques d’orientació i intermediació professional.

Durant 2016 la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

elaborarà i presentarà un Pla d’Ocupació. Aquest pla donarà

continuïtat a les mesures posades en marxa des de l’inici de la

legislatura, com la Formació Professional per a l’Ocupació,

programes adreçats a colAlectius vulnerables, el Pla de Garantia

Juvenil i el Programa Visibles per a majors de 45 anys, entre

d’altres. A més de realitzar polítiques d’orientació i

intermediació professional, autoocupació, economia social i

altres mesures en les quals es treballarà dirigides a colAlectius

com els joves i majors aturats.




3.16. SOLALICITUDS DE COMPAREIXENÇA


A)

RGE núm. 7126/16, del Grup Parlamentari Popular,

relatiu a solAlicitud de compareixença del Sr. Director

General de Pressuposts i Finançament en relació amb la

viabilitat pressupostària de la implantació de la facultat de

medicina.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia

11 de maig de 2016, conformement amb l'article 46.3 del

Reglament de la cambra, admet a tràmit l'escrit esmentat, que

solAlicita que la Comissió d'Hisenda i Pressuposts acordi la

compareixença del Sr. Director General de Pressuposts i

finançament en relació amb la viabilitat pressupostària de la

implantació de la facultat de medicina.




3.17. INFORMACIÓ


A)

Substitució de la Pregunta amb solAlicitud de resposta

oral davant el Ple RGE núm. 7169/16.


11 de maig de 2016, conformement amb l'article 166 del

Reglament de la cambra, es dóna per assabentada de la

substitució de la pregunta esmentada, presentada pel diputat

Xavier Pericay i Hosta, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a

límit del descompte de resident, inclosa a l'ordre del dia de la

sessió plenària de dia 10 de maig de 2016, per la pregunta RGE

núm. 7292/16, relativa a qualificació de les platges de les Illes

Balears.





B)

Procediment d'urgència per a la Proposició no de llei

RGE núm. 10340/15.


11 de maig de 2016, admet a tràmit l'escrit RGE núm. 7253/16,

presentat pel Grup Parlamentari Podem Illes Balears, i,

conformement amb l'establert als articles 100 i 101 del

Reglament de la cambra i a la resolució de Presidència

reguladora de l’aplicació del procediment d’urgència a les

iniciatives no legislatives, accepta que la proposició no de llei

esmentada, relativa a millora de les condicions laborals a

l'hoteleria balear, es tramiti per aquest procediment.




4. INFORMACIONS


A)

Canvis a la composició de les comissions de Medi

Ambient i Ordenació Territorial i d'Assumptes Europeus.


11 de maig de 2016, admet a tràmit l'escrit RGE núm. 7211/16,

del Grup Parlamentari Popular, i es dóna per assabentada dels

canvis que es relacionen a continuació:

Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial

El diputat Gabriel Company i Bauzá substitueix el diputat

Álvaro Gijón i Carrasco.

Comissió d'Assumptes Europeus

La diputada Misericòrdia Sugrañes i Barenys substitueix el

diputat Gabriel Company i Bauzá.








B)

Oferta pública d'ocupació per a l'any 2016 corresponent

al personal funcionari al servei del Parlament de les Illes

Balears.


11 de maig de 2016, acorda d'aprovar la següent

Oferta pública d'ocupació per a l'any 2016

corresponent al personal funcionari al servei del

Parlament de les Illes Balears

Torn lliure

• Cos de lletrats del Parlament de les Illes Balears (grup

A, subgrup A1): 1 plaça.

• Cos tècnic superior i/o cos tècnic d’assessors facultatius

(grup A, subgrup A1): 1 plaça.

Promoció interna

• Cos tècnic de gestió (grup A, subgrup A2): 2 places.

• Cos d'administratius: 2 places.





C)

Resolució de concurs oposició per promoció interna per

proveir una plaça de Cap de Secció de Comunicació i

Divulgació Institucional adscrita al Servei de Comunicació

i Divulgació Institucional.


11 de maig de 2016, d’acord amb el que estableixen els articles

12 i 13 de l'Estatut de Personal del Parlament de les Illes

Balears, i d’acord amb l’oferta pública d’ocupació del

Parlament de les Illes Balears per a l’any 2016, convoca un

concurs oposició per promoció interna per proveir una plaça de

cap de Secció de Comunicació i Divulgació Institucional del

Cos Tècnic de Gestió.

Resolució

Atès que a la relació de llocs de feina del Parlament de les

Illes Balears hi ha actualment una plaça de cap de Secció de

Comunicació i Divulgació Institucional vacant i dotada

pressupostàriament, s’acorda d’aprovar la convocatòria per tal

de proveir-la, mitjançant concurs-oposició pel sistema de

promoció interna, tot d'acord amb les bases que es relacionen

a continuació, i s’acorda, així mateix, que l’anunci d’aquesta es

publicarà al BOPIB i a la pàgina WEB del Parlament de les

Illes Balears.

Primera

Objecte de la convocatòria

Cobrir mitjançant concurs-oposició pel sistema de promoció

interna la plaça de cap de Secció de Comunicació i Divulgació

Institucional del Parlament de les Illes Balears, amb caràcter de

funcionari de carrera, del Cos Tècnic de Gestió, grup A,

subgrup A2, nivell de complement de destinació 24 i

complement específic de 1.396,07 i mensuals, que es relaciona:

1. Cap de Secció de Comunicació i Divulgació

Institucional, adscrit a l’Àrea de Comunicació i Relacions

Externes.

Segona

Requisits personals

1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat d’algun dels estats

membres de la Unió Europea o d’algun dels països que hagin

subscrit un tractat internacional en els termes establerts a la

disposició addicional única de la Llei 17/1993, de 23 de

desembre, sobre l’accés a determinats sectors de la funció

pública dels nacionals dels altres estats membres de la Unió

Europea.

2. Tenir complerts els 18 anys d’edat i no haver arribat a l’edat

de jubilació forçosa, ambdues edats referides al dia en què

finalitzi el termini de presentació d’instàncies.

3. No estar inhabilitat/ada ni suspès/esa per a l'exercici de la

funció pública. No haver estat separat/da, mitjançant expedient

disciplinari de qualsevol administració pública, òrgan

constitucional o estatutari. No trobar-se inhabilitat/ada per

sentència ferma per a l'acompliment de funcions públiques.

4. No patir malaltia ni disminució física o psíquica que

impedeixi l'acompliment de les funcions corresponents.

5. Tenir el títol de diplomat universitari o equivalent.

6. Tenir la condició de funcionari de carrera del cos

d’administratius del Parlament de les Illes Balears (grup C1/C)

en servei actiu o en qualsevol altra situació administrativa

excepte la de suspensió ferma.

7. Haver prestat serveis efectius durant un període mínim de

dos anys com a funcionari de carrera del cos d’administratius

del Parlament de les Illes Balears.

8. Estar en possessió del certificat C de català o equivalent,

homologat o expedit per la Direcció General de Política

Lingüística del Govern Balear o per l’Escola Balear

d’Administració Pública.

Tercera

Presentació d'instàncies i termini per l'admissió dels

aspirants

1. Tothom que reuneixi les condicions de la base segona i

vulgui participar en aquestes proves presentarà al Registre de

l'Oficialia Major del Parlament de les Illes Balears la

corresponent instància, segons el model que figura a l’annex II,

juntament amb la certificació on consti la seva condició de

funcionari o funcionària de carrera del cos d’administratius, la

seva antiguitat, els llocs de treball desenvolupats, el grau

personal, la seva situació administrativa i d’altres

circumstàncies que pugin afectar la valoració dels mèrits de la

fase de concurs, en el termini de vint dies naturals a comptar

des de l'endemà al de la publicació de les presents bases al

Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears. Els aspirants


que presentin les certificacions o els títols requerits a la base

segona, hauran de presentar-los aportant la còpia o còpies

degudament compulsada/es juntament amb la instància. Així

mateix, s’hi adjuntaran els documents, títols i certificats

degudament compulsats que acreditin els mèrits que s’han de

valorar a la fase de concurs.

2. Els requisits s’acrediten amb la informació que consta a

l’expedient personal dels aspirants; així mateix s’incorporaran

a l’expedient del concurs els mèrits que constin a l’expedient

personal de cada aspirant referits al darrer dia de presentació de

solAlicituds; per tant, i als efectes de tenir la informació

necessària, el personal que vulgui participar en la convocatòria

podrà comprovar les dades que figuren al seu expedient

personal i solAlicitar-ne un extracte, a fi de conèixer els requisits

i els mèrits que hi figuren i, si pertoca, aportar la documentació

que consideri adient, en relació amb aquells que no hi figuren,

tant si són requisits com si són mèrits.

A efectes de valorar els mèrits pels serveis prestats en altres

administracions públiques, s’hauran de presentar el

corresponents certificats emesos per aquelles on consti

l’antiguitat, el grau personal consolidat i els llocs de treball

desenvolupats amb els nivells de complement de destí

corresponents.

3. La presentació d'instàncies també és podrà realitzar pel

procediment establert a la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

del règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú.

4. Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, l'Oficialia

Major publicarà al tauler d'anuncis de la cambra, la llista

provisional d'admesos i exclosos. S'hi farà constar el nom, el

cognoms i el número del DNI, així mateix s'hi assenyalarà el

motiu de la no admissió dels aspirants exclosos, per tal que

aquests, en el termini de 10 dies naturals comptadors des de la

data de publicació de la llista provisional, puguin alAlegar o

esmenar la causa que ha motivat la seva exclusió provisional.

5. Transcorregut el període anterior i en el termini màxim d'un

mes, el tribunal resoldrà les reclamacions que s'hagin pogut

presentar, si n'hi havia, i dictarà la corresponent resolució, fent

pública la llista definitiva dels aspirants admesos, que es

publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears

i també s'exposarà al tauler d'anuncis de la cambra, juntament

amb el lloc, la data i l'hora de celebració del primer exercici.

Quarta

Tribunal qualificador. Composició i funcionament

1. El tribunal es constituirà dins el quinze dies naturals següents

al de la finalització del termini de presentació de les

solAlicituds, amb convocatòria prèvia dels membres titulars i

suplents per part del president d'aquest.

2. El tribunal qualificador estarà constituït per les persones

següents:

2.1. President: la presidenta del Parlament i suplent un

membre de la Mesa.

2.2. Vocal: Un membre de la Mesa i suplent un altre

membre de la Mesa.

2.3. Vocal: L’oficiala major i suplent un lletrat.

2.4. Vocal: un vocal elegit per la Junta de Personal i suplent

un altre membre de la Junta.

2.5. Secretari: la cap de Secció de Protocol i suplent la Sra.

Catalina Juan, del cos d’administratius d’Assistència

Tècnica Parlamentària.

3. En la sessió constitutiva, el president o la presidenta

solAlicitarà als membres, titulars i suplents, la declaració

expressa de no trobar-se sotmesos a les circumstàncies

previstes a l'article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,


procediment administratiu comú. L'abstenció i la recusació dels

membres del tribunal se substanciaran d'acord amb el que

disposen els articles 28 i 29 d'aquesta llei.

4. Per actuar vàlidament el tribunal necessitarà la presència de

més de la meitat dels seus membres. Els acords s’adoptaran per

majoria de vots dels assistents i, en cas d'empat, dirimirà amb

el seu vot el president. Per actuar vàlidament hauran de ser-hi

presents el president o la presidenta i el secretari o la secretària.

5. Als efectes de notificacions i incidències, el tribunal tendrà

la seu al Parlament de les Illes Balears.

6. El tribunal resoldrà tots el dubtes i les incidències que

puguin sorgir després d'haver-se constituït i durant la celebració

de les proves.

7. El tribunal podrà nomenar els assessors que estimi oportú

per al desenvolupament de les proves selectives.

8. De totes les reunions i sessions del tribunal qualificador

s’aixecarà la corresponent acta per part del secretari, la qual,

signada pels membres assistents, s’adjuntarà a l’expedient.

Cinquena

Procediment selectiu i desenvolupament de les proves

El procés selectiu constarà de dues fases: la del concurs on

es valoraran els mèrits dels aspirants, i la de l’oposició.

5.1 Concurs de mèrits

La puntuació global d’aquesta fase serà de fins a 30 punts,

tot d’acord amb el següent barem:

5.1.1 Grau personal:

Relació Punts

1. Per posseir un grau personal consolidat i

reconegut superior en dos nivells o més, al

nivell 24

6


reconegut superior en un nivell, al nivell 24

5


reconegut igual al nivell 24

4


reconegut inferior en un nivell al nivell 24

3,50


reconegut inferior en dos nivells al nivell 24

2



reconegut inferior en tres o més nivells al

nivell 24

0

5.1.2 Valoració del treball realitzat amb anterioritat a qualsevol

administració pública i al Parlament de les Illes Balears:

1. Per haver ocupat com a funcionari

de carrera o interí un lloc de treball

amb un nivell de complement de

destinació superior al nivell 24 o per

haver ocupat com a personal laboral

un nivell de lloc de feina igual al

nivell 1

0,055 punts per

mes fins a un

màxim de 6

punts


de carrera o interí, un lloc de treball


destinació igual al nivell 24 o per

haver ocupat com a personal laboral


nivell 2

0,035 punts per

mes fins a un

màxim de 5

punts




destinació inferior en un o en dos

nivells al nivell 24 o per haver ocupat

com a personal laboral un nivell de

lloc de feina igual al nivell 3

0,025 punts per

mes fins a un

màxim de 3’50

punts




destinació inferior en tres o més

nivells al nivell 24 o per haver ocupat

com a personal laboral un nivell de

lloc de feina igual als nivells 4, 5, 6 ,

7 i 8

0,012 punts per

mes fins a un

màxim de 2

punts

5.1.3 Antiguitat:

1. Per cada mes de serveis prestats

com a personal funcionari o laboral a

qualsevol altra administració pública

0,020 punts per

mes, fins a un

màxim de 4

punts


com a personal funcionari o laboral a

l’administració de la comunitat

autònoma de les Illes Balears

0,025 punts per

mes, fins a un

màxim de 8

punts


com a personal funcionari o laboral

del Parlament de les Illes Balears

0,120 punts per

mes, fins a un

màxim de 19

punts

5.1.4 Coneixements de català

Es valoraran els coneixements de català amb el barem següent:

Els certificats expedits per l’EBAP o per la Direcció General

de Política Lingüística o els homologats per aquesta,

relacionats amb els tipus de coneixements següents:

Coneixements superiors (certificat “C2”) 2 punts

Coneixements de llenguatge administratiu

(certificat “LA”)

1,25 punts

En relació amb els coneixements de la llengua catalana s’estarà

al que es disposa la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de

capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en

l’àmbit de la funció pública i al Decret 1/2014, de 10 de gener,

d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana.

En el cas que es presentin dubtes en relació amb la puntuació,

l’equivalència que s’han d’atorgar a determinats certificats o

títols o la validesa d’aquests, se solAlicitarà el corresponent

informe vinculant al servei que pertoqui de la Direcció General

de Política Lingüística de la comunitat autònoma de les Illes

Balears.

5.1.5 Cursos de formació i perfeccionament:

Es valoraran els cursos impartits per l’Institut Balear

d’Administrac ió P úb lica (IB AP), l’Escola Balear

d’Administració Pública (EBAP), l'Institut Nacional

d’Administració Pública (INAP), el Ministeri per les

Administracions Públiques, les organitzacions sindicals en el

marc dels convenis que signen amb les administracions

públiques de l’Estat i de la comunitat autònoma de les Illes

Balears, en el marc dels acords de formació contínua, bé

actuant com a promotors o bé com a signants dels acords

esmentats.

També es valoraran altres accions formatives com seminaris,

congressos, jornades d’estudis, impartits per administracions

públiques, universitats, colAlegis oficials, i per aquells centres

o organismes establerts a l’apartat 7.3.2 de la Resolució de la

Conselleria d’Interior de dia 30 de març de 2009, publicada al

BOIB núm. 48 del 2 d’abril de 2009, tot seguint els criteris que

s'hi estableixen.

Finalment es valoraran les accions formatives realitzades per

altres entitats o empreses distintes de les anteriors, amb les

quals la Mesa hagi establert convenis o contractes de formació,

o hagi autoritzat la inscripció a cursos, seminaris, congressos,

jornades d’estudi, etc., al personal de la cambra, en el marc de

plans de formació aprovats, amb caràcter general o puntual.

Per tant, es valoraran els cursos que versin sobre les matèries

següents:

• Informàtica/ofimàtica

• Juridicoadministrativa

• Comptable, pressupostària i econòmica

• Idiomes (anglès, francès, alemany)

• Atenció al públic, qualitat, funció organitzativa i

processos administratius

• Protocol, relacions públiques, premsa, comunicació

• Divulgació institucional

• Recursos humans, gestió de personal, empait laboral en el

treball mobbing, intelAligència emocional i d’altres

relacionats amb temes de personal, habilitats personals.


• Prevenció de riscs laborals

• D'altres que puguin tenir relació amb les tasques del lloc

de feina

Cada crèdit és equivalent a 10 hores de durada o a la part

proporcional si la durada és menor.

Valoració:

• 0,065 punts per crèdit, quan el certificat acrediti

assistència.


aprofitament.


impartició.

No es valoraran en aquest apartat els certificats que no indiquin

les hores de durada, aquells que corresponguin a assignatures

d’una carrera universitària, els cursos de doctorat o els derivats

de processos selectius.

Si s’han realitzat altres cursos, les matèries dels quals no

figuren a la relació anterior, però a judici del tribunal poden

tenir vinculació amb les tasques del lloc de feina convocat,

també es valoraran.

La puntuació màxima d’aquest apartat relativa a l’assistència a

cursos serà de 9 punts.

5.1.6 Estudis i altres títols:

Només es valoraran les titulacions de nivell acadèmic superior

a la titulació de batxiller superior o equivalent, tot d’acord amb

la següent puntuació:

a) Títols acadèmics:

1. Per cada titulació acadèmica de grau,

segon cicle universitari, llicenciat,

arquitecte, enginyer o equivalents

5,00 punts

2. Per cada titulació acadèmica de

diplomat universitari, arquitectura tècnica,

enginyeria tècnic o equivalents (a partir de

la segona titulació d’aquesta categoria)

3,50 punts

3. Per cada títol de doctor o equivalent 2,50 punts

b) Altres títols que tinguin relació amb les tasques del lloc de

feina convocat:

1. Per màsters universitaris, i/o similars o

equivalents de entre 300 i 600 hores o

l’equivalència que pertoqui per crèdits

0,25 punts

cadascun


equivalents de entre 600 i 1.200 hores o


0,50 punts

cadascun


equivalents de més de 1200 hores o


0,75 punts

cadascun

La superació dels cursos i seminaris fonamentals dels

programes de doctorat es valorarà a raó de 0,08 punts per

crèdit, fins a un màxim de 1,5 punts.

En relació amb la valoració de les segones titulacions en

qualsevol àmbit o amb la forma de valorar-les, en cas de dubte,

s’estarà al que es disposa a la Resolució de la Consellera

d’Interior de dia 30 de març de 2009.

La puntuació màxima d’aquest apartat serà d'11 punts.

5.1.7 Coneixement d’altres llengües:

Es valoraran els certificats acreditatius de qualsevol llengua

oficial de l’estat o estrangera expedits o homologats per les

escoles oficials d’idiomes o per les escoles d’administració

pública amb les puntuacions següents:

Nivell o equivalències Puntuació

Nivell 1B de l’EBAP o 1r curs de l’escola

oficial d’idiomes

0,25

Nivell 2B de l’EBAP o 2n curs de l’escola

oficial d’idiomes

0,50


oficial d’idiomes

0,75

Nivell 4B de l’EBAP o 4t curs de l’escola

oficial d’idiomes

1

5è curs de l’escola oficial d’idiomes 1,25

La valoració s’efectuarà d’acord amb els següents criteris:

• Els certificats dels nivells 1B i 2B de cada idioma es

valoraran fins a un màxim d’1 punt.

• Els certificats dels nivells superiors al 1B i 2B es

valoraran fins a un màxim de 2 punts.

• Per a una mateixa llengua només es valorarà el nivells

superior dels acreditats amb els criteris assenyalats

anteriorment.

• Es podran valorar simultàniament llengües diferents, amb

els criteris indicats.

• Si existeixen dubtes en relació amb la validesa d’algun

certificat, l’equivalència de nivells o sobre la puntuació que

s’hi ha d’atorgar, es podrà solAlicitar informe a l’EBAP.

5.2 Fase d'oposició

Aquesta fase es valorarà fins a un màxim de 70 punts, tot

d’acord amb el següent detall:

Proves selectives

Es duran a terme dos exercicis obligatoris i una prova prèvia

d’aptitud de català per a aquells aspirants que no hagin

presentat el certificat requerit a l’apartat vuitè de la base segona

de la convocatòria, per tal d’acreditar els coneixements de

català requerits per ocupar la plaça de cap de Secció de

Comunicació i Divulgació Institucional.

5.2.1 Prova de català: de caràcter obligatori per a aquells

aspirants que no hagin presentat l’acreditació d’estar en


possessió del certificat C1 de català o equivalent. Consistirà en

la realització d’una prova oral i escrita que determinarà el

tribunal, amb la finalitat de ponderar la suficiència sobre els

coneixements orals i escrits de català adequats i exigits per

obtenir el certificat C1 esmentat.

El tribunal podrà nomenar els assessors lingüístics que

consideri pertinents per tal d’avaluar la prova de català. Es

qualificarà com apte o no apte; en aquest darrer cas, els

aspirants declarats no aptes no podran continuar el procés

selectiu.

5.2.2 Exercici primer (teòric): de caràcter obligatori. Consistirà

a contestar per escrit un tema de la part general d’entre dos

temes que proposarà el tribunal per sorteig públic, i a contestar

per escrit un altre tema de la part específica d’entre dos temes

que proposarà el tribunal per sorteig públic, dels que figuren a

l’annex I de les presents bases.

El temps per realitzar aquest exercici serà de dues hores.

Es valoraran, d’entre altres factors, els coneixements generals

dels temes i la claredat en l’exposició.

Aquest exercici es puntuarà entre 0 i 10 punts.

5.2.3 Exercici segon (pràctic): de caràcter obligatori. Consistirà

a desenvolupar per escrit dos supòsits pràctics, formulant les

propostes de resolució adequades, a elegir d’entre tres que

plantejarà el tribunal, relacionats amb les funcions pròpies de

la plaça i amb el contingut dels temes que figuren a la part

específica de l’annex I de les bases, en un temps màxim de tres

hores.

S’hi valoraran, d’entre altres factors, l’adequada formulació de

conclusions i els coneixements exposats.


En aquest exercici els aspirants podran dur i utilitzar els llibres

i textos legals que estimin oportuns.

5.2.4 A la fase d’oposició els exercicis tendran caràcter

eliminatori, els aspirants necessitaran la següent puntuació

mínima per continuar les proves i exercicis:

Prova de català: apte

Primer exercici (teòric) 5,00

Segon exercici (pràctic) 5,00

5.2.5 La puntuació de cada exercici es determinarà amb la

mitjana aritmètica de les atorgades per cadascun dels membres

del tribunal. Les puntuacions i la valoració final s'hauran de

reflectir en les respectives actes, així com les incidències que

puguin sorgir durant la celebració de les proves selectives.

Després de la correcció de cada exercici, es publicarà al tauler

d'anuncis la relació dels aspirants que hagin superat les proves

corresponents amb les puntuacions obtingudes, juntament amb

les dates i el lloc de realització dels propers exercicis. Entre

exercici i exercici o prova ha de transcórrer un mínim de tres

dies naturals.

Sisena

Concurs de mèrits

L’ordre per a la realització del concurs i de les proves

selectives de l’oposició de la present convocatòria serà la

següent:

1. Prova de català

2. Primer exercici (teòric)

3. Segon exercici (pràctic)

4. Concurs de mèrits

El tribunal, un cop finalitzades les proves selectives anteriors,

es reunirà per valorar els mèrits dels aspirants. Un cop calculats

aquests es publicarà al tauler d’anuncis de la cambra la

proposta provisional de valoració dels mèrits.

A la vista d’aquesta els aspirants podran formular les

reclamacions i alAlegacions en el termini de dos dies naturals,

comptadors a partir del següent al de la data d’exposició

pública de la proposta provisional. Un cop examinades

aquestes, el tribunal publicarà al tauler d’anuncis de la proposta

definitiva en relació amb la valoració final dels punts de la fase

de concurs.

Un cop finalitzades les proves selectives el tribunal farà pública

al tauler d’anuncis de la cambra la llista provisional amb la

relació dels aspirants que han superat les proves selectives amb

les puntuacions corresponents.

A fi de realitzar la qualificació final sobre 100 punts, les

puntuacions obtingudes en els exercicis teòric i pràctic es

reconvertiran a l’escala dels 100 punts, seguint el criteri de

multiplicar cada punt obtingut en aquests per 3,5.

Des de la data de la publicació de la llista provisional, els

aspirants disposaran de tres dies naturals per efectuar les

possibles reclamacions.

A continuació el tribunal disposarà de set dies naturals per

resoldre les reclamacions, i tot seguit es farà pública la

resolució definitiva amb els aspirants seleccionats.

Setena

Presentació de documents

1. Dins el vint dies naturals des que es faci pública la Resolució

que contengui la relació d'aspirants seleccionats, i prèvia

notificació per part de l'Oficialia Major, aquests aportaran els

documents que pertoqui al registre de la cambra.

2. Atesa la seva condició de funcionaris de carrera del cos

d’administratius de la cambra, únicament hauran d'aportar la

documentació exigida a la base segona que no consti en els

seus expedients personals, prèvia notificació de Recursos

Humans.

Vuitena

Nomenament i presa de possessió

1. Conclòs l'establert a l’apartat anterior, es procedirà per part

de la Presidència del Parlament de les Illes Balears, oïda la

Mesa i mitjançat resolució, al nomenament com a funcionari de

carrera del cos tècnic de gestió de l’aspirant que hagi obtingut


la plaça i presentat la documentació requerida, i es publicarà al

Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.

2. L’interessat o la interessada disposarà del termini d’un mes,

comptador des de la notificació del nomenament per prendre

possessió de la plaça. Si no en pren possessió en el termini

indicat, sense causa justificada, no podrà accedir a la plaça

convocada.

Novena

Substitució

En el cas que la documentació aportada per la persona

proposada presenti defectes no rectificables que impedeixin

formalitzar el nomenament; que la persona proposada renunciï

o quan el proposat no prengui possessió de la plaça en el

termini establert sense causa justificada, la Presidència del

Parlament podrà substituir-la per la persona que la segueixi a

la llista definitiva dels aspirants que hagin superat les proves

selectives.

Desena

Empat

En cas d’empat a les puntuacions finals, s’adjudicarà la plaça:

1r: s’actuarà d’acord amb l’establert a l’article 61 de la Llei

12/2006, de 20 de setembre, per a la dona, si n'era el cas.

2n: als funcionaris de major antiguitat al Parlament de les

Illes Balears

3r: si persisteix l’empat al funcionari o funcionària de major

antiguitat a les administracions públiques.

4t: si persisteix l’empat, al funcionari o funcionària de

major edat.

Onzena

Disposicions finals i recursos

1. Contra la convocatòria, les bases i els actes administratius

que se’n derivin es pot interposar recurs potestatiu de reposició

davant de la Mesa, en el termini d’un mes comptador a partir de

l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament

de les Illes Balears d’aquesta i d'aquestes respectivament,

d’acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei

30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu

comú, la Llei 4/1999, del 13 de gener del 1999, que modifica

la llei anterior, i l'article 77 de l’Estatut de Personal del

Parlament de les Illes; o recurs contenciós administratiu, davant

del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, tot

d’acord amb el que disposen els articles 8.2 i 46 de la Llei

29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció

contenciosa administrativa, en el termini de dos mesos

comptadors a partir de l’endemà al de la data de publicació de

la resolució que conté les presents bases al Butlletí Oficial del

Parlament de les Illes Balears.

2. En tot allò no previst a les presents bases i a l’Estatut de

Personal del Parlament de les Illes Balears, s'estarà al que es

disposa al Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el

Reglament d'ingrés del personal al servei de la comunitat

autònoma de les Illes Balears i al Decret 26/2001, del 16 de

febrer, que modifica l’anterior.

Annex I

Temari per accedir a la plaça de cap de Secció de

Comunicació i Divulgació Institucional pel sistema de

promoció interna i mitjançant concurs-oposició

Part general

1. La Corona. Funcions constitucionals del Rei. La successió i

la regència.

2. Les Corts Generals. El Congrés dels Diputats i el Senat:

composició i funcions. La funció legislativa i de control de

l’acció del govern de les Corts Generals.

3. El president del Govern de la nació: estatus, cessament i

nomenament; funcions i prerrogatives.

4. El defensor del poble. Figures semblants a la resta de

comunitats autònomes de l’Estat, amb especial referència a la

figura del Síndic de Greuges de les Illes Balears.

5. El poder judicial. La regulació constitucional del poder

judicial. L’organització del poder judicial a l’Estat.

6. El Consell General del Poder Judicial: organització i

competències.

7. L’administració i el seu sotmetiment a la llei i al dret. Les

fonts del dret administratiu. Jerarquia de les fonts. La llei:

concepte. La reserva de llei. Lleis orgàniques. Lleis ordinàries.

Decrets-llei i decrets legislatius.

8. El reglament. Classes de reglament. Fonaments i límits de la

potestat reglamentària. El control del reglaments.

9. Els estatuts d’autonomia: concepte, naturalesa jurídica i

contingut. Distribució de competències a la Constitució

Espanyola de 1978. Les potestats legislatives de les comunitats

autònomes.

10. L’Administració de l’Estat: òrgans superiors de

l’administració civil de l’estat. L’organització perifèrica de

l’Administració General de l’Estat. Delegats de Govern.

11. El Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

composició, competències i funcionament. L’estructura de

l’administració d’aquesta (conselleries, direccions generals,

secretaries generals).

12. La contractació administrativa. Classes del contractes

públics. Elements dels contractes. Els subjectes. Objecte i

causa dels contractes públics. La forma de contractació

administrativa i els sistemes de selecció dels contractistes. La

formalització dels contractes.

13. El president de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

designació, funcions i estatut personal. Responsabilitat política

d’aquest i del seu govern davant del Parlament de les Illes

Balears.

14. La Unió Europea: antecedents, objectius i naturalesa

jurídica. Els tractats originaris i modificatius. Les institucions

europees.


15. Les fonts del dret de la Unió Europea. Dret originari. Dret

derivat: reglaments, directives, i decisions. Altres fonts. Les

relacions entre el dret de la Unió i l’ordenament jurídic dels

estats membres. Les funcions dels estats membres en

l’aplicació del dret europeu. Breu referència a la participació de

les comunitats autònomes.

16. L’Estatut de Personal del Parlament de les Illes Balears.

Part especifica

1. L’aplicació de les noves tecnologies a la comunicació en els

Parlaments. Internet i intranet. Fòrums de discussió. La

introducció dels mitjans audiovisuals en les assemblees

legislatives. Els canals temàtics d’informació parlamentària.

2. Les administracions públiques i la societat de la informació.

La gestió del coneixement a les organitzacions. Contribució de

la societat de la informació i dels sistemes d’informació en la

gestió del coneixement.

3. L’impacte de les TIC en la societat i en la governabilitat:

oportunitats, riscos i perspectives. Conceptes d’e-electrònic,

e-democràcia, e-administració i nivells de servei.

4. Els principis de l’administració electrònica. Els serveis

públics electrònics i el dret de la ciutadania a accedir-hi. La

tecnologia al servei de les administracions. Els serveis de

colAlaboració interadministrativa. La premsa electrònica.

Característiques.

5. La identitat institucional. Concepte i rellevància. L’estil

corporatiu. Classes d’identitat institucional.

6. La imatge institucional. Concepte i rellevància. Formació de

la imatge institucional. El manual d’imatge institucional.

7. La comunicació interna. El pla de comunicació interna i els

recursos per a la seva aplicació.

8. Les relacions entre el Parlament i la premsa: Història i

evolució. El principi de publicitat com a base de les relacions

entre el Parlament i la Premsa.

9. El Parlament a la societat mediàtica actual. La imatge

pública dels Parlaments, i dels Parlaments en general.

Polítiques de transparència. Els problemes actuals de la

comunicació parlamentària.

10. La crònica parlamentària. Els cronistes del parlamentarisme

clàssic. La crònica parlamentària en l’actualitat.

11. L’organització dels serveis de premsa i/o comunicació dels

Parlaments. L’acreditació dels informadors davant les Cambres

respectives, el seu règim i mitjans de treball.

12. Principals vies per subministrar la informació en un

Parlament. Els instruments de relació amb els mitjans de

comunicació.

13. Poder comunicatiu dels actes institucionals. Els escenaris

i el missatge.

14. L’organització administrativa del Parlament de les Illes

Balears: àrees funcionals, serveis i seccions, tasques assignades

a cadascuna d’elles, personal adscrit. Organigrama. La Relació

de llocs de Feina. L’àrea de comunicació i divulgació

institucional del Parlament de les Illes Balears. Organització i

funcions.

Annex II

Model d’instància

Dades personals

Nom i llinatges

Data de naixement

DNI

Domicili

Municipi

Província

Codi postal

Telèfon

Correu electrònic

Declara

1. Reunir totes les condicions requerides a la base segona de la

convocatòria publicada al BOPIB núm. 45, de data 13 de maig

de 2016, per proveir una plaça vacant de cap de Secció de

Comunicació i Divulgació Institucional del cos Tècnic de

Gestió del Parlament de les Illes Balears, per concurs-oposició,

en promoció interna.

2. Adjuntar, mitjançant còpia compulsada, els certificats, els

títols i els documents corresponents per participar a la fase de

concurs de la present convocatòria.

3. Adjuntar, mitjançant còpia compulsada, el títol de la

llicenciatura o grau establert a la base segona punt cinc de la

present convocatòria.

4. En relació amb els coneixements de català (marcar amb una

X la casella corresponent):

- Adjuntar còpia compulsada del certificat C1 o equivalent

que acredita el meu nivell de català

- No adjuntar còpia compulsada del certificat C1 o

equivalent que acredita el meu nivell de català, per no estar

en possessió d’aquest

5. En relació amb els coneixements de castellà (marcar amb

una X la casella corresponent):

- Adjuntar el corresponent títol o certificació homologat

- No estar en possessió de títol o certificació homologat


6. Adjuntar còpia compulsada del meu DNI o document

equivalent per a aquells aspirants que no tinguin la nacionalitat

espanyola.

SolAlicita

Ser admès o admesa a les corresponents proves selectives.

____________ , ___ de ___________ del 20___

Signatura

Molt Hble. Sra. Presidenta del Parlament de les Illes Balears.





D)

Resolució de concurs oposició per promoció interna per

proveir una plaça de Cap de Recursos Humans adscrita a

l’Àrea Jurídica, d’Oficialia Major i de Recursos Humans.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en la sessió de

dia 11 de maig de 2016, d’acord amb el que estableixen els

articles 12 i 13 de l'Estatut de Personal del Parlament de les

Illes Balears, i d’acord amb l’oferta pública d’ocupació del

Parlament de les Illes Balears per a l’any 2016, convoca un

concurs-oposició per promoció interna per proveir una plaça de

cap de Recursos Humans del Cos Tècnic de Gestió.

Resolució

Atès que a la relació de llocs de feina del Parlament de les

Illes Balears hi ha actualment una plaça de cap de Recursos

Humans vacant i dotada pressupostàriament, s’acorda

d’aprovar la convocatòria per tal de proveir-la, mitjançant

concurs-oposició pel sistema de promoció interna, tot d'acord

amb les bases que es relacionen a continuació, i s’acorda així

mateix que l’anunci d’aquesta es publicarà al BOPIB i a la

pàgina WEB del Parlament de les Illes Balears.

Primera

Objecte de la convocatòria

Cobrir mitjançant concurs-oposició pel sistema de promoció

interna la plaça de cap de Recursos Humans del Parlament de

les Illes Balears, amb caràcter de funcionari de carrera, del Cos

Tècnic de Gestió, grup A, subgrup A1/A2, nivell de

complement de destí 26 i complement específic de 1.565,18 i

mensuals, que es relaciona:

- Cap de Recursos Humans, adscrit a l’Àrea Jurídica,

d’Oficialia Major i de Recursos Humans.

Segona

Requisits personals

1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat d’algun dels estats

membres de la Unió Europea o d’algun dels països que hagin

subscrit un tractat internacional en els termes establerts a la

disposició addicional única de la Llei 17/1993, de 23 de

desembre, sobre l’accés a determinats sectors de la funció

pública dels nacionals dels altres estats membres de la Unió

Europea.

2. Tenir complerts els 18 anys d’edat i no haver arribat a l’edat

de jubilació forçosa, ambdues edats referides al dia en què

finalitzi el termini de presentació d’instàncies.

3. No estar inhabilitat/ada ni suspès/esa per a l'exercici de la

funció pública. No haver estat separat/da, mitjançant expedient

disciplinari de qualsevol administració pública, òrgan

constitucional o estatutari. No trobar-se inhabilitat/ada per

sentència ferma per a l'acompliment de funcions públiques.

4. No patir malaltia ni disminució física o psíquica que

impedeixi l'acompliment de les funcions corresponents.

5. Tenir el títol de diplomat universitari o equivalent.

6. Tenir la condició de funcionari de carrera del cos

d’administratius del Parlament de les Illes Balears (grup C1/C)

en servei actiu o en qualsevol altra situació administrativa

excepte la de suspensió ferma.

7. Haver prestat serveis efectius durant un període mínim de

dos anys com a funcionari de carrera del cos d’administratius

del Parlament de les Illes Balears.

8. Estar en possessió del certificat C de català o equivalent,

homologat o expedit per la Direcció General de Política

Lingüística del Govern Balear o per l’Escola Balear

d’Administració Pública.

Tercera

Presentació d'instàncies i termini per l'admissió dels

aspirants

1. Tothom que reuneixi les condicions de la base segona i

vulgui participar en aquestes proves presentarà al Registre de

l'Oficialia Major del Parlament de les Illes Balears la

corresponent instància, segons el model que figura a l’annex II,

juntament amb la certificació on consti la seva condició de

funcionari o funcionària de carrera del cos d’administratius, la

seva antiguitat, els llocs de treball desenvolupats, el grau

personal, la seva situació administrativa i d’altres

circumstàncies que pugin afectar la valoració dels mèrits de la

fase de concurs, en el termini de vint dies naturals a comptar

des de l'endemà al de la publicació de les presents bases al

Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears. Els aspirants

que presentin les certificacions o els títols requerits a la base

segona, hauran de presentar-los aportant la còpia o còpies

degudament compulsada/es juntament amb la instància. Així

mateix, s’hi adjuntaran els documents, títols i certificats

degudament compulsats que acreditin els mèrits que s’han de

valorar a la fase de concurs.

2. Els requisits s’acrediten amb la informació que consta a

l’expedient personal dels aspirants; així mateix s’incorporaran

a l’expedient del concurs els mèrits que constin a l’expedient

personal de cada aspirant referits al darrer dia de presentació de

solAlicituds; per tant, i als efectes de tenir la informació

necessària, el personal que vulgui participar en la convocatòria

podrà comprovar les dades que figuren al seu expedient


personal i solAlicitar-ne un extracte, a fi de conèixer els requisits

i els mèrits que hi figuren i, si pertoca, aportar la documentació

que consideri adient, en relació amb aquells que no hi figuren,

tant si són requisits com si són mèrits.

A efectes de valorar els mèrits pels serveis prestats en altres

administracions públiques, s’hauran de presentar el

corresponents certificats emesos per aquelles on consti

l’antiguitat, el grau personal consolidat i els llocs de treball

desenvolupats amb els nivells de complement de destí

corresponents.

3. La presentació d'instàncies també és podrà realitzar pel

procediment establert a la Llei 30/1992, de 26 de novembre,


procediment administratiu comú.

4. Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, l'Oficialia

Major publicarà al tauler d'anuncis de la cambra, la llista

provisional d'admesos i exclosos. S'hi farà constar el nom, el

cognoms i el número del DNI, així mateix s'hi assenyalarà el

motiu de la no admissió dels aspirants exclosos, per tal que

aquests, en el termini de 10 dies naturals comptadors des de la

data de publicació de la llista provisional, puguin alAlegar o

esmenar la causa que ha motivat la seva exclusió provisional.

5. Transcorregut el període anterior i en el termini màxim d'un

mes, el tribunal resoldrà les reclamacions que s'hagin pogut

presentar, si n'hi havia, i dictarà la corresponent resolució, fent

pública la llista definitiva dels aspirants admesos, que es

publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears

i també s'exposarà al tauler d'anuncis de la cambra, juntament

amb el lloc, la data i l'hora de celebració del primer exercici.

Quarta

Tribunal qualificador. Composició i funcionament

1. El tribunal es constituirà dins el quinze dies naturals següents

al de la finalització del termini de presentació de les

solAlicituds, amb convocatòria prèvia dels membres titulars i

suplents per part del president d'aquest.

2. El tribunal qualificador estarà constituït per les persones

següents:

2.1. President: la presidenta del Parlament i suplent un

membre de la Mesa.

2.2. Vocal: Un membre de la Mesa i suplent un altre

membre de la Mesa.

2.3. Vocal: L’oficiala major i suplent un lletrat.

2.4. Vocal: un vocal elegit per la Junta de Personal i suplent

un altre membre de la Junta.

2.5. Secretari: la cap de Servei d’Assistència Tècnica

Parlamentària. Suplent: la cap de Servei de Biblioteca i

Documentació.

3. En la sessió constitutiva, el president o la presidenta

solAlicitarà als membres, titulars i suplents, la declaració

expressa de no trobar-se sotmesos a les circumstàncies

previstes a l'article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,


procediment administratiu comú. L'abstenció i la recusació dels

membres del tribunal se substanciaran d'acord amb el que

disposen els articles 28 i 29 d'aquesta llei.

4. Per actuar vàlidament el tribunal necessitarà la presència de

més de la meitat dels seus membres. Els acords s’adoptaran per

majoria de vots dels assistents i, en cas d'empat, dirimirà amb

el seu vot el president. Per actuar vàlidament hauran de ser-hi

presents el president o la presidenta i el secretari o la secretària.

5. Als efectes de notificacions i incidències, el tribunal tendrà

la seu al Parlament de les Illes Balears.

6. El tribunal resoldrà tots el dubtes i incidències que puguin

sorgir després d'haver-se constituït i durant la celebració de les

proves.

7. El tribunal podrà nomenar els assessors que estimi oportú

per al desenvolupament de les proves selectives.

8. De totes les reunions i sessions del tribunal qualificador

s'aixecarà la corresponent acta per part del secretari, la qual,

signada pels membres assistents, s'adjuntarà a l'expedient.

Cinquena

Procediment selectiu i desenvolupament de les proves

El procés selectiu constarà de dues fases: la del concurs on es

valoraran els mèrits dels aspirants i la de l’oposició.

5.1 Concurs de mèrits

La puntuació global d’aquesta fase serà de fins a 30 punts, tot

d’acord amb el següent barem:

5.1.1. Grau personal:

Relació Punts


reconegut superior en dos nivells o més, al

nivell 26

6


reconegut superior en un nivell, al nivell 26

5


reconegut igual al nivell 26

4


reconegut inferior en un nivell al nivell 26

3,50


reconegut inferior en dos nivells al nivell 26

2


reconegut inferior en tres o més nivells al

nivell 26

0

5.1.2. Valoració del treball realitzat amb anterioritat a

qualsevol administració pública i al Parlament de les Illes

Balears:


1. Per haver ocupat com a

funcionari de carrera o interí un

lloc de treball amb un nivell de

complement de destinació

superior al nivell 26 o per haver

ocupat com a personal laboral


nivell 1

0,055 punts per mes

fins a un màxim de 6

punts


funcionari de carrera o interí, un


complement de destinació igual

al nivell 26 o per haver ocupat

com a personal laboral un nivell

de lloc de feina igual al nivell 2

0,035 punts per mes


punts





inferior en un o en dos nivells al

nivell 26 o per haver ocupat


de lloc de feina igual al nivell 3

0,025 punts per mes

fins a un màxim de

3,50 punts





inferior en tres o més nivells al

nivell 26 o per haver ocupat


de lloc de feina igual als nivells

4, 5, 6 , 7 i 8

0,012 punts per mes


punts

5.1.3. Antiguitat:

1. Per cada mes de serveis

prestats com a personal

funcionari o laboral a qualsevol

altra administració pública

0,020 punts per mes,


punts



funcionari o laboral a

l’administració de la comunitat

autònoma de les Illes Balears



punts



funcionari o laboral del

Parlament de les Illes Balears


fins a un màxim de

19 punts

5.1.4. Coneixements de català:

Es valoraran els coneixements de català amb el barem següent:

Els certificats expedits per l’EBAP o per la Direcció General

de Política Lingüística o els homologats per aquesta,

relacionats amb els tipus de coneixements següents:

Coneixements superiors (certificat “C2”) 2 punts

Coneixements de llenguatge administratiu

(certificat “LA”)

1,25 punts

En relació amb els coneixements de la llengua catalana s’estarà

al que es disposa a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de

capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en

l’àmbit de la funció pública, i al Decret 1/2014, del 10 de

gener, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua

catalana.

En el cas que es presentin dubtes en relació amb la puntuació,

l’equivalència que s’han d’atorgar a determinats certificats o

títols o la validesa d’aquests, se sol•licitarà el corresponent

informe vinculant al servei que pertoqui de la Direcció General

de Política Lingüística de la comunitat autònoma de les Illes

Balears.

5.1.5. Cursos de formació i perfeccionament:

Es valoraran els cursos impartits per l’Institut Balear

d’Administrac ió Pública (IBAP), l’Escola B alear

d’Administració Pública (EBAP), l'Institut Nacional

d’Administració Pública (INAP), el Ministeri per les

Administracions Públiques, les organitzacions sindicals en el

marc dels convenis que signen amb les administracions

públiques de l’Estat i de la comunitat autònoma de les Illes

Balears, en el marc dels acords de formació contínua, bé

actuant com a promotors o bé com a signants dels acords

esmentats.

També es valoraran altres accions formatives com seminaris,

congressos, jornades d’estudis, impartits per administracions

públiques, universitats, colAlegis oficials, i per aquells centres

o organismes establerts a l’apartat 7.3.2 de la Resolució de la

Conselleria d’Interior de dia 30 de març de 2009, publicada al

BOIB núm. 48 del 2 d’abril de 2009, tot seguint els criteris que

s'hi estableixen.

Finalment es valoraran les accions formatives realitzades per

altres entitats o empreses distintes de les anteriors, amb les

quals la Mesa hagi establert convenis o contractes de formació,

o hagi autoritzat la inscripció a cursos, seminaris, congressos,

jornades d’estudi, etc., al personal de la cambra, en el marc de

plans de formació aprovats, amb caràcter general o puntual.

Per tant, es valoraran els cursos que versin sobre les matèries

següents:

• Informàtica/ofimàtica

• Juridicoadministrativa

• Comptable, pressupostària i econòmica

• Idiomes (anglès, francès, alemany)

• Atenció al públic, qualitat, funció organitzativa i

processos administratius

• Protocol, relacions públiques, premsa, comunicació

• Divulgació institucional

• Recursos humans, gestió de personal, empait laboral en el

treball mobbing, intelAligència emocional i d’altres

relacionats amb temes de personal, habilitats personals.

• Prevenció de riscs laborals

• D'altres que puguin tenir relació amb les tasques del lloc

de feina


Cada crèdit és equivalent a 10 hores de durada, o la part

proporcional si la durada és menor.

Valoració:


assistència.


aprofitament.


impartició.

No es valoraran en aquest apartat els certificats que no indiquin

les hores de durada, aquells que corresponguin a assignatures

d’una carrera universitària, els cursos de doctorat o els derivats

de processos selectius.

Si s’han realitzat altres cursos, les matèries dels quals no

figuren a la relació anterior, però a judici del tribunal poden

tenir vinculació amb les tasques del lloc de feina convocat,

també es valoraran.

La puntuació màxima d’aquest apartat relativa a l’assistència a

cursos serà de 9 punts.

5.1.6. Estudis i altres títols:

Només es valoraran les titulacions de nivell acadèmic superior

a la titulació de batxiller superior o equivalent, tot d’acord amb

la següent puntuació:

a) Títols acadèmics:

1. Per cada titulació acadèmica de grau,

segon cicle universitari, llicenciat,

arquitecte, enginyer o equivalents

5,00 punts

2. Per cada titulació acadèmica de diplomat

universitari, arquitectura tècnica, enginyeria

tècnic o equivalents (a partir de la segona

titulació d’aquesta categoria)

3,50 punts

3. Per cada títol de doctor o equivalent 2,50 punts

b) Altres títols que tinguin relació amb les tasques del lloc de

feina convocat:


equivalents de entre 300 i 600 hores o


0,25 punts

cadascun


equivalents de entre 600 i 1.200 hores o


0,50 punts

cadascun


equivalents de més de 1.200 hores o


0,75 punts

cadascun

La superació dels cursos i seminaris fonamentals dels

programes de doctorat es valorarà a raó de 0,08 punts per

crèdit, fins a un màxim de 1,5 punts.

En relació amb la valoració de les segones titulacions en

qualsevol àmbit o amb la forma de valorar-les, en cas de dubte,

s’estarà al que es disposa a la Resolució de la Consellera

d’Interior de dia 30 de març de 2009.

La puntuació màxima d’aquest apartat serà d'11 punts.

5.1.7. Coneixement d’altres llengües

Es valoraran els certificats acreditatius de qualsevol llengua

oficial de l’estat o estrangera expedits o homologats per les

escoles oficials d’idiomes o per les escoles d’administració

pública amb les puntuacions següents:

Nivells o equivalències Puntuació


oficial d’idiomes

0,25

Nivell 2B de l’EBAP o 2n curs de l’escola

oficial d’idiomes

0,50


oficial d’idiomes

0,75

Nivell 4B de l’EBAP o 4t curs de l’escola

oficial d’idiomes

1

5è curs de l’escola oficial d’idiomes 1,25

La valoració s’efectuarà d’acord amb els següents criteris:

• Els certificats dels nivells 1B i 2B de cada idioma es

valoraran fins a un màxim d’1 punt.

• Els certificats dels nivells superiors al 1B i 2B es

valoraran fins a un màxim de 2 punts.

• Per a una mateixa llengua només es valorarà el nivells

superior dels acreditats amb els criteris assenyalats

anteriorment.

• Es podran valorar simultàniament llengües diferents, amb

els criteris indicats.

• Si existeixen dubtes en relació a la validesa d’algun

certificat, l’equivalència de nivells o sobre la puntuació que

s’hi ha d’atorgar, es podrà solAlicitar informe a l’EBAP.

5.2. Fase d'oposició

Aquesta fase es valorarà fins a un màxim de 70 punts, tot

d’acord amb el següent detall:

Proves selectives

Es duran a terme dos exercicis obligatoris i una prova prèvia

d’aptitud de català per a aquells aspirants que no hagin

presentat el certificat requerit a l’apartat vuitè de la base segona

de la convocatòria, per tal d’acreditar els coneixements de

català requerits per ocupar la plaça de cap de Recursos

Humans.

5.2.1 Prova de català: de caràcter obligatori per a aquells

aspirants que no hagin presentat l’acreditació d’estar en

possessió del certificat C1 de català, o equivalent. Consistirà en

la realització d’una prova oral i escrita que determinarà el

Tribunal, amb la finalitat de ponderar la suficiència sobre els

coneixements orals i escrits de català adequats i exigits per

obtenir el certificat C1 esmentat.


El Tribunal podrà nomenar els assessors lingüístics que

consideri pertinents per tal d’avaluar la prova de català. Es

qualificarà com apte o no apte; en aquest darrer cas, els

aspirants declarats no aptes no podran continuar el procés

selectiu.

5.2.2 Exercici primer (teòric): de caràcter obligatori. Consistirà

a contestar per escrit un tema de la part general d’entre dos

temes que proposarà el tribunal per sorteig públic, i a contestar

per escrit un altre tema de la part específica d’entre dos temes

que proposarà el tribunal per sorteig públic, dels que figuren a

l’annex I de les presents bases.

El temps per realitzar aquest exercici serà de dues hores.

Es valoraran, d’entre altres factors, els coneixements generals

dels temes i la claredat en l’exposició.


5.2.3 Exercici segon (pràctic): de caràcter obligatori. Consistirà

a desenvolupar per escrit dos supòsits pràctics, formulant les

propostes de resolució adequades, a elegir d’entre tres que

plantejarà el tribunal, relacionats amb les funcions pròpies de

la plaça i amb el contingut dels temes que figuren a la part

específica de l’annex I de les bases, en un temps màxim de tres

hores.

S’hi valoraran, d’entre altres factors, l’adequada formulació de

conclusions i els coneixements exposats.


En aquest exercici els aspirants podran dur i utilitzar els llibres

i textos legals que estimin oportuns.

5.2.4 A la fase d’oposició els exercicis tendran caràcter

eliminatori, els aspirants necessitaran la següent puntuació

mínima per continuar les proves i exercicis:

Prova de català: apte

Primer exercici (teòric) 5,00

Segon exercici (pràctic) 5,00

5.2.5 La puntuació de cada exercici es determinarà amb la

mitjana aritmètica de les atorgades per cadascun dels membres

del tribunal. Les puntuacions i la valoració final s'hauran de

reflectir en les respectives actes, així com les incidències que

puguin sorgir durant la celebració de les proves selectives.

Després de la correcció de cada exercici, es publicarà al tauler

d'anuncis la relació dels aspirants que hagin superat les proves

corresponents amb les puntuacions obtingudes, juntament amb

les dates i el lloc de realització dels propers exercicis. Entre

exercici i exercici o prova ha de transcórrer un mínim de tres

dies naturals.

Sisena

Concurs de mèrits

L’ordre per a la realització del concurs i de les proves

selectives de l’oposició de la present convocatòria serà la

següent:

1. Prova de català

2. Primer exercici (teòric)

3. Segon exercici (pràctic)

4. Concurs de mèrits

El tribunal, un cop finalitzades les proves selectives anteriors,

es reunirà per valorar els mèrits dels aspirants. Un cop calculats

aquests es publicarà al tauler d’anuncis de la cambra la

proposta provisional de valoració dels mèrits.

A la vista d’aquesta els aspirants podran formular les

reclamacions i alAlegacions en el termini de dos dies naturals,

comptadors a partir del següent al de la data d’exposició

pública de la proposta provisional. Un cop examinades

aquestes, el tribunal publicarà al tauler d’anuncis de la proposta

definitiva en relació a la valoració final dels punts de la fase de

concurs.

Un cop finalitzades les proves selectives el tribunal farà pública

al tauler d’anuncis de la cambra la llista provisional amb la

relació dels aspirants que han superat les proves selectives amb

les puntuacions corresponents.

A fi de realitzar la qualificació final sobre 100 punts, les

puntuacions obtingudes en els exercicis teòric i pràctic es

reconvertiran a l’escala dels 100 punts, seguint el criteri de

multiplicar cada punt obtingut en aquests per 3,5.

Des de la data de la publicació de la llista provisional, els

aspirants disposaran de tres dies naturals per efectuar les

possibles reclamacions.

A continuació el tribunal disposarà de set dies naturals per

resoldre les reclamacions, i tot seguit es farà pública la

resolució definitiva amb els aspirants seleccionats.

Setena

Presentació de documents

1. Dins el vint dies naturals des que es faci pública la Resolució

que contengui la relació d'aspirants seleccionats, i prèvia

notificació per part de l'Oficialia Major, aquests aportaran els

documents que pertoqui al registre de la cambra.

2. Atesa la seva condició de funcionaris de carrera del cos

d’administratius de la cambra, únicament hauran d'aportar la

documentació exigida a la base segona que no consti en els

seus expedients personals, prèvia notificació de Recursos

Humans.

Vuitena

Nomenament i presa de possessió

1. Conclòs l'establert a l’apartat anterior, es procedirà per part

de la Presidència del Parlament de les Illes Balears, oïda la

Mesa i mitjançat resolució, al nomenament com a funcionari de

carrera del cos tècnic de gestió de l’aspirant que hagi obtingut

la plaça i presentat la documentació requerida, i es publicarà al

Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.

2. L’interessat o la interessada disposarà del termini d’un mes,

comptador des de la notificació del nomenament per prendre

possessió de la plaça. Si no en pren possessió en el termini

indicat, sense causa justificada, no podrà accedir a la plaça

convocada.


Novena

Substitució

En el cas que la documentació aportada per la persona

proposada presenti defectes no rectificables que impedeixin

formalitzar el nomenament; que la persona proposada renunciï

o quan el proposat no prengui possessió de la plaça en el

termini establert sense causa justificada, la Presidència del

Parlament podrà substituir-la per la persona que la segueixi a

la llista definitiva dels aspirants que hagin superat les proves

selectives.

Desena

Empat

En cas d’empat a les puntuacions finals, s’adjudicarà la plaça:

1r: s’actuarà d’acord amb l’establert a l’article 61 de la Llei

12/2006, de 20 de setembre, per a la dona, si n'era el cas.

2n: als funcionaris de major antiguitat al Parlament de les

Illes Balears

3r: si persisteix l’empat, al funcionari o funcionària de

major antiguitat a les administracions públiques.

4t: si persisteix l’empat, al funcionari o funcionària de

major edat.

Onzena

Disposicions finals i recursos

1. Contra la convocatòria, les bases i els actes administratius

que se’n derivin es pot interposar recurs potestatiu de reposició

davant de la Mesa, en el termini d’un mes comptador a partir de

l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament

de les Illes Balears d’aquesta i d'aquestes respectivament,

d’acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei

30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu

comú, la Llei 4/1999, del 13 de gener del 1999, que modifica

la llei anterior, i l'article 77 de l’Estatut de Personal del

Parlament de les Illes; o recurs contenciós administratiu, davant

del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, tot

d’acord amb que disposen els articles 8.2 i 46 de la Llei

29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció

contenciosa administrativa, en el termini de dos mesos

comptadors a partir de l’endemà al de la data de publicació de

la resolució que conté les presents bases al Butlletí Oficial del

Parlament de les Illes Balears.

2. En tot allò no previst a les presents bases i a l’Estatut de

Personal del Parlament de les Illes Balears, s'estarà al que es

disposa al Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el

Reglament d'ingrés del personal al servei de la comunitat

autònoma de les Illes Balears i al Decret 26/2001, del 16 de

febrer, que modifica l’anterior.

Annex I

Temari per accedir a la plaça de cap Recursos Humans

pel sistema de promoció interna i mitjançant

concurs-oposició

Part general

1. La Constitució espanyola de 1978: concepte,

característiques, estructura i contingut. Els principis

constitucionals fonamentals. Els valors superiors de

l'ordenament jurídic en la Constitució espanyola de 1978.

2. Els drets i deures fonamentals en la Constitució espanyola de

1978. Els drets fonamentals: naturalesa jurídica i fonament.

Sistemes de protecció o garantia i suspensió. Els deures

fonamentals: classes.

3. L'organització territorial de l'Estat. Les comunitats

autònomes: constitució i competències. La distribució de

competències en la Constitució espanyola de 1978. Els estatuts

d'autonomia. L'Administració local.

4. El cap de l'Estat: La Corona. Funcions constitucionals del

rei. Successió i regència.

5. El Tribunal Constitucional: composició, funcionament i

competències. El poder judicial: concepte i naturalesa jurídica.

Els principis constitucionals.

6. Les Corts Generals. El Congrés dels Diputats i el Senat:

composició i funcionament. Funcions de les Corts Generals.

7. Òrgans dependents de les Corts Generals. El Tribunal de

Comptes: concepte i naturalesa jurídica. El defensor del poble:

concepte i naturalesa jurídica.

8. El Govern de l'Estat: concepte i naturalesa jurídica. La

composició del Govern. Les funcions del Govern. El president

del Govern: naturalesa jurídica, nomenament i funcions.

L'estatut jurídic dels membres del Govern i la seva

responsabilitat. El nomenament i cessament del Govern.

9. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Antecedents.

Estructura i contingut bàsic. Principis fonamentals. La reforma

de l'Estatut d'Autonomia.

10. El Parlament de les Illes Balears: composició, organització,

funcions; autonomia organitzativa, autonomia financera i

autonomia administrativa. Especial referència al president del

Parlament de les Illes Balears: estatus i funcions.

11. El president de les Illes Balears: naturalesa jurídica i

elecció. El Govern de les Illes Balears: concepte i naturalesa

jurídica. La composició del Govern. Les funcions. El

funcionament.

12. Els consells insulars: concepte i naturalesa jurídica. Les

competències dels consells insulars: classes i règim jurídic. El

funcionament dels consells insulars.

13. El Reglament del Parlament de les Illes Balears. Naturalesa

jurídica. Elaboració i reforma. Estructura. Interpretació del

Reglament.


14. La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i la

Sindicatura de Greuges de les Illes Balears. Concepte,

naturalesa jurídica, estatut de personal, nomenament, funcions

i procediment d’actuació.

15. L’administració pública: concepte i característiques. La

unitat o pluralitat de les administracions públiques. Tipus

d’administracions públiques. Principis constitucionals

informadors. Els òrgans administratius: concepte i elements.

Naturalesa jurídica de la relació entre el titular de l’òrgan i

l’administració. Classes d’òrgans administratius. Règim jurídic:

la creació d’òrgans administratius i els òrgans colAlegiats.

16. El reglament: concepte i fonaments. Els límits de la potestat

reglamentària. Classes de reglament. Els reglaments ilAlegals.

La inderogabilitat singular dels reglaments.

17. L’acte administratiu: concepte i classes. Validesa i eficàcia

dels actes administratius: notificació i publicació. L’obligació

de resoldre i els actes presumptes. Fases del procediment

administratiu: la iniciació, l’ordenació, la instrucció i la

terminació. Els drets dels ciutadans en el procediment. Els

interessats: concepte, capacitat i representació.

18. La invalidesa, conversió, conservació i convalidació dels

actes administratius. La nulAlitat de ple dret, l’anulAlabilitat i les

irregularitats no invalidants d’aquests. La revocació, revisió i

suspensió dels actes administratius.

19. Els recursos administratius: concepte, classes i naturalesa

jurídica; la seva regulació positiva, els requisits subjectius i

objectius. El procediment administratiu en via de recurs:

especialitats.

20. La contractació administrativa. Classes del contractes

públics. Elements dels contractes. Els subjectes. Objecte i

causa dels contractes públics. La forma de contractació

administrativa i els sistemes de selecció dels contractistes. La

formalització dels contractes.

21. La Unió Europea: concepte, objectius i naturalesa jurídica.

El sistema institucional de la Unió Europea, amb especial

referència al Parlament Europeu, Consell de la Comissió i

Tribunal Superior de Justícia.

22. Les fonts del dret de la Unió Europea. L’ordenament jurídic

comunitari. El dret originari o primari: els tractats originaris i

els modificatius. Dret derivat: reglaments, directives i

decisions. Altres fonts: recomanacions i dictàmens. Actes

atípics.

Part específica

1. La regulació constitucional de la funció pública: principis.

L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: principis generals, objecte

i àmbit d’aplicació.

2. La Llei de la funció pública de la comunitat autònoma de les

Illes Balears: principis generals, objecte i àmbit d’aplicació.

3. El personal al servei de l’Administració Pública: concepte i

classes. Estructura i organització de la funció pública de la

comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. Organització de la Funció Pública: La planificació de

recursos humans, l’oferta pública d’ocupació, els registres de

personal, les relacions dels llocs de treball i la plantilla. Cossos,

escales i especialitats. Grups de classificació dels funcionaris.

5. L’ingrés a la Funció Pública. Principis. El procés selectiu.

Adquisició de la condició de funcionari.

6. La carrera administrativa: Carrera vertical i carrera

horitzontal. La promoció interna. Avaluació de l’acompliment.

7. La provisió de llocs de feina: concurs, lliure designació,

permuta. Formes temporals de provisió. Mobilitat funcionarial.

8. Situacions administratives: servei actiu, serveis especials,

servei en altres administracions públiques, excedència i

suspensió. Altres situacions administratives. L’extinció de la

relació de servei. Causes.

9. Drets dels funcionaris públics: drets individuals i drets

retributius. Estructures de participació i representació: Delegats

i junta de personal. Deures del funcionaris públics.

Incompatibilitats.

10. La responsabilitat dels funcionaris: responsabilitat

disciplinària, responsabilitat penal i responsabilitat civil.

11. L’Estatut de Personal del Parlament de les Illes Balears.

Especialitats respecte a la normativa bàsica estatal i a

l’autonòmica.

12. L’organització administrativa del Parlament de les Illes

Balears: àrees funcionals, serveis i seccions, tasques assignades

a cadascuna d’elles, i personal adscrit.

13. La prevenció de riscs laborals: conceptes bàsics i

disciplines que la integren. La prevenció de riscs laborals a les

administracions públiques.

14. La Seguretat Social: concepte, característiques i estructura

del sistema. Cotització: subjectes obligats, subjectes

responsables, naixement i durada de l’obligació de cotitzar. La

incapacitat per al treball: generalitats, la incapacitat temporal

i la incapacitat permanent.

15. La Seguretat Social: L’acció protectora, l’assistència

sanitària i els beneficiaris.

16. Modernització i qualitat en les administracions públiques.

L’administració al servei del ciutadà.

17. Les tècniques de gestió pública. La direcció per objectius.

La planificació estratègica. La programació de projectes. Altres

tècniques modernes de gestió.

18. L’administració electrònica: fonaments i principis. El règim

jurídic de l’administració electrònica: regulació estatal i de la

CAIB.


Annex II

Model d'instància

Dades personals

Nom i llinatges

Data de naixement

DNI

Domicili

Municipi

Província

Codi postal

Telèfon

Correu electrònic

Declara

1. Reunir totes les condicions requerides a la base segona de la

convocatòria publicada al BOPIB núm. 45, de data 13 de maig

de 2016, per proveir la plaça vacant de cap de Recursos

Humans del Parlament de les Illes Balears, per

concurs-oposició i pel sistema de promoció interna.

2. Adjuntar el certificat oficial acreditatiu del meu coneixement

del català oral i escrit.

3. Adjuntar els certificats, els títols i els documents

corresponents per participar a la fase de concurs de la present

convocatòria.

4. Adjuntar la certificació on consten les dades personals de

caràcter administratiu exigides a la base segona de la

convocatòria.

SolAlicita

Ser admès o admesa a les corresponents proves selectives.

____________ , ___ de ___________ del 20___

Signatura

Molt Hble. Sra. Presidenta del Parlament de les Illes Balears.




5. CORRECCIÓ D'ERRATES


A) Correcció d'errates del BOPIB núm. 44, de 6 de maig de

2016.

- Pàg. 1940. Informació, apartat B)

On diu: ... admet a tràmit l'escrit RGE núm. 7157/15, ...

Hi ha de dir: ... admet a tràmit l'escrit RGE núm. 7157/16,

...

BUTLLETÍ OFICIAL

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i Administració

PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

C/ Palau Reial, 8

07001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...