BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...

BUTLLETÍ OFICIALdel

PARLAMENTde les

ILLES BALEARS

DL. PM. 558-1983 Fq.Con.núm. 33/28 16 de juny de 2017 IX legislatura Núm. 100

SUMARI

2. COMISSIONS PARLAMENT

2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES DE PROPOSICIONS NO DE LLEI

A) RGE núm. 3758/17, relativa a impuls de l'escola pública. 5173

B) RGE núm. 4345/17, relativa a anàlisi de l'estat de les infraestructures d'FP. 5173

2.3. TEXTOS REBUTJATS

2.3.2. PROPOSICIONS NO DE LLEI

A) Punts 1 a 5 i 7 de la Proposició no de llei RGE núm. 3758/17, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a impuls del'escola pública. 5173

2.4. COMPAREIXENCES

A) Compareixença de la directora general de Salut Pública i Participació del Govern de les Illes Balears, davant la Comissió de Salut,sobre el Pla de treball de la Ponència d'estudi per a la regulació dels clubs socials de cànnabis (CSIC) i l'ús terapèutic del cànnabis.

5173

2.5. INFORMACIÓ

A) Elaboració del dictamen del Projecte de llei RGE núm. 873/16, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos. 5173

5170 BOPIB núm. 100 - 16 de juny de 2017

B) Acord de compareixença del rector de la UIB sobre la venda de falsos medicaments contra el càncer i sobre les darreresinformacions aparegudes en relació amb el coneixement per part de la UIB des de l'any 2011 de la venda del fals fàrmac contra el cànceranomenat Minerval (RGE núm. 5856/17 i 6062/17). 5174

C) Acord de compareixença del vicerector d'investigació i vicerector primer de la UIB sobre les darreres informacions aparegudesen relació amb el coneixement per part de la UIB des de l'any 2011 de la venda del fals fàrmac contra el càncer anomenat Minerval(RGE núm. 6063/17). 5174

3. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

3.1. PROJECTES DE LLEI

A) RGE núm. 7657/17, d'urbanisme de les Illes Balears (convocatòria de sessions extraordinàries i habilitació dels dies necessaris,inclosos dilluns i dissabtes). 5174

3.10. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE RESPOSTA ESCRITA

A) RGE núm. 7423/17, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a pàrquingde la finca de Son Real. 5260

B) RGE núm. 7424/17, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa atreballadors de Son Real. 5260

C) RGE núm. 7437/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a descompte a la nòminadels docents per baixa temporal per malaltia el 2015. 5260

D) RGE núm. 7438/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a descompte a la nòminadels docents per baixa temporal per malaltia el 2016. 5260

E) RGE núm. 7439/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a descompte a la nòminadels docents per baixa temporal per malaltia el 2017. 5260

F) RGE núm. 7440/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a import total descomptatel 2015 a la nòmina dels docents per baixa temporal per malaltia. 5260

G) RGE núm. 7441/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a import total descomptatel 2016 a la nòmina dels docents per baixa temporal per malaltia. 5260

H) RGE núm. 7442/17, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a import total descomptatel 2017 a la nòmina dels docents per baixa temporal per malaltia. 5261

I) RGE núm. 7443/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer, del Grup Parlamentari Popular, relativa a destí de l'impost que es recaptipel lloguer d'habitacions a Can Misses. 5261

J) RGE núm. 7444/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer, del Grup Parlamentari Popular, relativa a destí del benefici de les habitacionsllogades al personal sanitari a Can Misses. 5261

K) RGE núm. 7445/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer, del Grup Parlamentari Popular, relativa a acords amb els sindicats en relacióamb les habitacions de l'Hospital Can Misses. 5261

L) RGE núm. 7581/17, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears,relativa a gàbies i trampes per a serps invasores. 5261

M) RGE núm. 7628/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pressupost destinat a aulesmodulars el curs 2014-2015. 5261

N) RGE núm. 7629/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pressupost destinat a aulesmodulars el curs 2015-2016. 5262

O) RGE núm. 7630/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pressupost destinat a aulesmodulars el curs 2016-2017. 5262

P) RGE núm. 7631/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pressupost destinat a aulesmodulars el curs 2017-2018. 5262

BOPIB núm. 100 - 16 de juny de 2017 5171

Q) RGE núm. 7632/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a utilització de recursosdidàctics electrònics per a les oposicions de nous professors. 5262

3.11. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE RESPOSTA ORAL DAVANT PLE

A) RGE núm. 7648/17 (rectificada amb l'escrit RGE núm. 7653/17), de la diputada María Montserrat Seijas i Patiño, del GrupParlamentari Mixt, relativa a curs de policia local. 5262

3.12. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DE RESPOSTA ORAL DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 7583/17, del diputat Damià Borràs i Barber, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a paper de l'EPRTVIB al canal"Bon Dia", davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5263

B) RGE núm. 7584/17, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a accés per a persones ambdiscapacitat auditiva i visual, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5263

C) RGE núm. 7585/17, de la diputada Sílvia Cano i Juan, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a Pla d'igualtat d'IB3, davantla Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5263

D) RGE núm. 7592/17, del diputat David Abril i Hervás, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa a colAlaboració entrediferents mitjans de comunicació públics, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears.

5263

E) RGE núm. 7593/17, del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari MÉS per Menorca, relativa a propostes de laComissió Assessora de Continguts i Programació, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les IllesBalears. 5263

F) RGE núm. 7621/17, de la diputada María José Ribas i Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a treballs del ConsellAssessor per definir el model d'IB3, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

G) RGE núm. 7622/17, del diputat Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a objectius d'IB3, davant laComissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

H) RGE núm. 7623/17, del diputat Santiago Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a cobertura dels plens del ConsellInsular de Menorca, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

I) RGE núm. 7624/17, de la diputada Antònia Perelló i Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a nou canal fruit de lacolAlaboració entre TV3 i IB3, davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

J) RGE núm. 7625/17, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a projectes de ficció,davant la Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

K) RGE núm. 7626/17, del diputat Alberto Jarabo i Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativa a publicitat, davantla Comissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. 5264

3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT COMISSIÓ

A) RGE núm. 7513/17, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a subvenció del transport de mercaderies,davant la Comissió d'Economia. 5265

B) RGE núm. 7586/17, dels Grups Parlamentaris Socialista, MÉS per Mallorca i El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa aconstitució de la Ponència del Pacte Educatiu, davant la Comissió de Cultura, Educació i Esports. 5265

3.17. INFORMACIÓ

A) Substitució de la pregunta amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple RGE núm. 7520/17. 5266

B) Habilitació dels dies necessaris, inclosos dilluns i dissabtes, del període de 16 de juny a 31 de juliol, per tal que es pugui dura terme el debat, l'estudi i l'aprovació, si pertoca, de diferents iniciatives legislatives (escrits RGE núm. 7530/17 i 7537/17).

5266

C) Continuació de la tramitació de la Proposició de llei RGE núm. 4582/17, de la memòria democràtica de les Illes Balears, iobertura del termini d'esmenes. 5266


D) Continuació de la tramitació de la Proposició de llei RGE núm. 6445/17, de regulació de les corregudes de toros a les IllesBalears, i obertura del termini d'esmenes. 5266

4. INFORMACIONS

A) Substitució a la Comissió General de Consells Insulars de composició paritària Parlament-Consells Insulars. 5267

B) Resolució de Presidència en relació amb el cessament de la Sra. Beatriz Camiña i Pinós com a personal eventual adscrita al GrupParlamentari Mixt. 5267

C) Resolució de Presidència en relació amb el cessament de la Sra. Pilar García Beteta com a personal eventual adscrita al GrupParlamentari Mixt i el seu nomenament com a personal eventual de l’esmentat grup parlamentari. 5267

D) Resolució de Presidència en relació amb el nomenament del Sr. Sebastià Carbonell i Crespí com a personal eventual adscrit alGrup Parlamentari Mixt. 5268

E) Resolució de Presidència en relació amb el nomenament del Sr. Antoni Jiménez i Massana com a personal eventual adscrit alGrup Parlamentari Mixt. 5269

F) Resolució de Presidència en relació amb el nomenament de la Sra. Catia Beiro i Insúa com a personal eventual adscrit al GrupParlamentari Mixt. 5269

G) Resolució de Presidència en relació amb el cessament de la Sra. Eva Villalonga i Pujadas com a personal eventual adscrita alGrup Parlamentari Mixt i el seu nomenament com a personal eventual de l’esmentat grup parlamentari. 5270

5. CORRECCIÓ D'ERRATES

A) Correcció d'errates del BOPIB núm. 98, de 2 de juny de 2017. 5270


2. COMISSIONS PARLAMENT

2.1. TEXTOS APROVATS

2.1.2. RESOLUCIONS DERIVADES DE PROPOSICIONS NO DE LLEI

Ordre de Publicació

La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlamentde les Illes Balears, en sessió de dia 1 de juny de 2017, procedía debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm. 3758/17,relativa a impuls de l'escola pública, amb l'esmena RGE núm.7115/17, i quedà aprovada la següent:

RESOLUCIÓ

A)

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les IllesBalears a aplicar el principi constitucional de no discriminacióper raó de sexe i promoure els canvis legislatius necessaris perimpedir que els centres privats que segreguin l’alumnat permotiu de sexe rebin fons públics.

A la seu del Parlament, 6 de juny de 2017El secretari de la comissióSalvador Aguilera i CarrilloLa presidenta de la comissióConxa Obrador i Guzmán


La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlamentde les Illes Balears, en sessió de dia 1 de juny de 2017, procedía debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm. 4345/17,relativa a anàlisi de l'estat de les infraestructures d'FP, ambles esmenes RGE núm. 7147/17 i 7148/17, i quedà aprovada,per unanimitat, la següent:

RESOLUCIÓ

B)

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les IllesBalears a: 1. Dur a terme, en el termini d’un any, una anàlisi exhaustiva

de l’estat actual en què es troben les infraestructures ons’imparteixen específicament estudis de FormacióProfessional.

2. Adaptar progressivament el Pla d’infraestructures d’acordamb les necessitats de les infraestructures per a cicles deFormació Professional que sobrevinguin.

A la seu del Parlament, 6 de juny de 2017El secretari de la comissióSalvador Aguilera i CarrilloLa presidenta de la comissióConxa Obrador i Guzmán

2.3. TEXTOS REBUTJATS

2.3.2. PROPOSICIONS NO DE LLEI


A)La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament

de les Illes Balears, en sessió de dia 1 de juny de 2017, rebutjàels Punts 1 a 5 i 7 de la Proposició no de llei RGE núm.3758/17, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, relativaa impuls de l'escola pública, amb el resultat següent: • Punt 1: vots emesos 13, vots a favor 2, vots en contra 7 i

abstencions 4.• Punts 2, 3 i 7: vots emesos 13, vots a favor 2, vots en contra

11 i abstencions 0.• Punts 4 i 5: vots emesos 13, vots a favor 6, vots en contra

7 i abstencions 0.

Palma, a 14 de juny de 2017El president del ParlamentBaltasar Picornell i Lladó

2.4. COMPAREIXENCES


A)Compareixença de la directora general de Salut Pública

i Participació del Govern de les Illes Balears, davant laComissió de Salut, sobre el Pla de treball de la Ponènciad'estudi per a la regulació dels clubs socials de cànnabis(CSIC) i l'ús terapèutic del cànnabis.

A la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears,en sessió de dia 31 de maig de 2017, tengué lloc lacompareixença de la Sra, María José Ramos i Monserrat,directora general de Salut Pública i Participació, qui informàsobre el tema indicat.


2.5. INFORMACIÓ


A)Elaboració del dictamen del Projecte de llei RGE núm.

873/16, de declaració del Parc Natural MaritimoterrestreEs Trenc-Salobrar de Campos.

A la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial delParlament de les Illes Balears, en sessió de dia 31 de maig de2017, es procedí a l'elaboració del dictamen del projecte de lleiesmentat.

Palma, a 14 de juny de 2017El president del Parlament

http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/9/bopibs/bopib-09-088.pdf#page=77

http://web.parlamentib.es/webgtp/scripts/Unregentn.asp?CFNumReg=201707115










Baltasar Picornell i Lladó


B)Acord de compareixença del rector de la UIB sobre la

venda de falsos medicaments contra el càncer i sobre lesdarreres informacions aparegudes en relació amb elconeixement per part de la UIB des de l'any 2011 de lavenda del fals fàrmac contra el càncer anomenat Minerval(RGE núm. 5856/17 i 6062/17).

A la Comissió de Cultura, Educació i Esports delParlament de les Illes Balears, en sessió de dia 1 de juny de2017, després de debatre els escrits esmentats, presentats pelGrup Parlamentari Mixt i pel Grup Parlamentari Podem IllesBalears, respectivament, s'acordà, per unanimitat, de recaptarla compareixença del rector de la UIB sobre el tema indicat.



C)Acord de compareixença del vicerector d'investigació i

vicerector primer de la UIB sobre les darreres informacionsaparegudes en relació amb el coneixement per part de laUIB des de l'any 2011 de la venda del fals fàrmac contra elcàncer anomenat Minerval (RGE núm. 6063/17).

A la Comissió de Cultura, Educació i Esports delParlament de les Illes Balears, en sessió de dia 1 de juny de2017, després de debatre l'escrit esmentat, presentat pel GrupParlamentari Podem Illes Balears, respectivament, s'acordà, perunanimitat, de recaptar la compareixença del vicerectord'investigació i vicerector primer de la UIB sobre el temaindicat.


3. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

3.1. PROJECTES DE LLEI


La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, d'acord amb el que disposa l'article 117del Reglament del Parlament, admet a tràmit el Projecte deLlei RGE núm. 7657/17, d'urbanisme de les Illes Balears(convocatòria de sessions extraordinàries i habilitació delsdies necessaris, inclosos dilluns i dissabtes).

Així mateix, la Mesa acorda que, un cop transcorreguts els15 dies per tal que els grups parlamentaris recaptin opinionsi perquè els serveis de la cambra elaborin un dossier

documental, s'obri un termini de 15 dies de presentaciód'esmenes (fins al proper dia 21 de juliol) i que es tramitindavant la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial.

Igualment, la Mesa, conformement amb l'establert al'article 66.2 del Reglament de la cambra i l'article 45.2 del'estatut d'Autonomia de les Illes Balears, acorda de convocarsessions extraordinàries, les dates de les quals es fixaranoportunament, per a l'estudi, la tramitació i l'aprovació, sipertoca, d'aquest projecte de llei i, per tant, habilitar els diesnecessaris per tal que es pugui procedir a aquesta tramitació.

De la mateixa manera, la Mesa acorda, conformement ambl'article 67.2 del Reglament de la cambra, de sotmetre a laconsideració de la Junta de Portaveus la possibilitat d'habilitarels dilluns i els dissabtes als efectes de la tramitació d'aquestprojecte.

Finalment, i atès que la Junta de Portaveus del Parlamentde les Illes Balears, en sessió del mateix dia, accepta habilitarels dilluns i els dissabtes per a aquesta tramitació, la Mesa dela cambra, formalment constituïda a la dita sessió de la Junta,adopta formalment aquest acord.


Pilar Costa i Serra, secretària del Consell de Govern

CERTIFIC:

Que el Consell de Govern, a proposta del conseller deTerritori, Energia i Mobilitat, a la sessió de dia 9 de juny de2017, adoptà l'Acord següent:

22. Acord pel qual s'aprova el Projecte de lleid'urbanisme de les Illes Balears.

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, reformatmitjançant la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, configuraa l'article 30.3, en concordança amb l'article 148.1.3a de laConstitució Espanyola, l'ordenació del territori i l'urbanismecom a matèria de competència exclusiva de la comunitatautònoma de les Illes Balears.

Així mateix, l'Estatut disposa a l'article 47 que la iniciativaper a l'exercici de la potestat legislativa pertoca als diputats i alGovern de les Illes Balears.

La Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl(LOUS), va establir per primera vegada una regulació generalde l'activitat urbanística en la comunitat autònoma de les IllesBalears. Per la seva finalitat codificadora d'una normativa finsllavors fragmentària i dispersa, aquesta llei va fer un pasimportant en l'evolució de la legislació urbanística a la nostracomunitat. No obstant això, va deixar fora del seu àmbit el sòlrústic, la qual cosa suposava la renúncia a una regulacióunitària de les tres classes de sòl, que ha de ser un objectiubàsica de tota llei urbanística. Per això, aquesta llei incorporatant el règim urbanístic del sòl rústic com els aspectes deplanejament i gestió relatius a aquesta classe de sòl, senseentrar en els detalls, ara prevists en lleis urbanístiquessectorials, que són més propis del desplegament reglamentari.


La seva denominació, Llei d'urbanisme de les Illes Balears(LUIB) pretén reflectir el propòsit de regular integralmentaquesta activitat. Com a llei tècnica aprofundeix en múltiplesconceptes en els tres grans eixos del planejament, la gestió i ladisciplina, la qual cosa en facilitarà la utilització pels diversosagents que intervenguin en l'àmbit urbanístic.

L'aprovació del decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística, que dóna complimenta un dels objectius de fer front a la desregulació que es va dura terme la legislatura passada en aquest àmbit, va permetreassumir el compromís de revisar en profunditat la Llei del sòlsense requisits peremptoris, però amb un termini màxim de dosanys per a l'aprovació. Partint d'una premissa de consensmàxim en l'elaboració, amb la finalitat última de fer d'aquestallei bàsica una llei perdurable, es varen establir vuit mesestècniques de treball, organitzades al voltant dels títols habitualsde les diferents lleis de sòl autonòmiques, amb la participacióde més de 60 tècnics i professionals de tots els camps detemàtica urbanística i territorial de les diferents administracions-autonòmica, insular i local-, entitats, organitzacions,associacions i col·legis professionals. Aquestes meses es varendesenvolupar al llarg de vuit mesos durant l'any passat i,paral·lelament, es varen dur a terme unes jornades obertes a totel món urbanístic sobre diferents temàtiques específiques ambl'objectiu que professionals de reconegut prestigi poguessinincidir en aquestes matèries. La redacció fins de l'avantprojectede la llei s'ha duit a terme amb la participació i l'acord derepresentants tècnics i jurídics de tots els consells insulars,atesa la seva responsabilitat en el camp urbanístic en el marccompetencial actual.

Quan s'emprèn la reforma d'una llei, la decisió entremodificar l'existent o tramitar una llei nova ha d'adoptar-seseguint les recomanacions de tècnica legislativa. A la nostracomunitat, les directrius sobre la forma l l'estructura delsavantprojectes de llei, aprovades pel Consell de Govern el 29de desembre de 2000, es decanten rotundament per l'opció dedictar una llei completament nova, en el cas de modificacionsextenses o reiterades; mentre que la tècnica de la modificaciós'ha d'utilitzar per donar una nova redacció a parts de la lleianterior, afegir disposicions noves, suprimir part de lesexistents i prorrogar o suspendre la vigència d'unes altres. Elmateix criteri s'aplica en l'àmbit estatal, segons les directrius detècnica normativa aprovades per l'Acord del Consell deMinistres de 22 de juliol de 2005. En el nostre cas, l'entitat deles modificacions que s'introdueixen en el sistema deplanejament, la novetat de nombrosos preceptes en matèria degestió urbanística, unides a la incorporació d'importantspreseptes substantius de nou encuny, fonamenten, sens dubte,l'opció per l'aprovació d'una llei nova, sens perjudici que s'himantenguin tots els preceptes de l'anterior que no s'haconsiderat necessari modificar.

El 31 de desembre de 2017 s'aixecarà la suspensió delspreceptes que el Decret llei 1/2016 va deixar sense efecte demanera temporal. Amb l'aprovació de la llei d'urbanisme de lesIlles balears, es deroguen els preceptes que han estat suspesosdurant aquest temps. La conseqüència de no complir ambaquest termini seria que tornarien a estar en vigor els preceptesdesreguladors, els procediments extraordinaris i lesexoneracions que permetien situacions contràries a la protecciódel territori.

Per tot això, i d'acord amb els articles 33.2 i 36 de la Llei4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i segonsestableix la instrucció setzena de les Instruccions sobre elprocediment per a l'exercici de la iniciativa legislativa delGovern, aprovades pel Consell de Govern el 28 de desembre de2004, el Consell de Govern adopta l'Acord següent:

Primer. Aprovar el Projecte de llei d'urbanisme de les Illesbalears, que s'adjunta a aquest Acord.

Segon. Trametre el projecte de llei esmentat al Parlament de lesIlles Balears, d'acord amb el que estableixen l'article 117 delReglament de la cambra i la instrucció vintena de lesInstruccions sobre el procediment per a l'exercici de lainiciativa legislativa del Govern, aprovades pel Consell deGovern el 28 de desembre de 2004.

Tercer. Sol·licitar al Parlament de les Illes Balears, deconformitat amb el que disposen l'article 45.5 de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears i l'article 66.2 del Reglamentde la cambra, la convocatòria de sessions extraordinàries enl'ordre del dia de les quals es proposa que s'inclogui, d'acordamb els criteris d'ordenació que fixin els òrgans de la cambra,la tramitació -en les fases del procediment que pertoquin- il'aprovació, si escau, del Projecte de llei d'urbanisme de lesIlles Balears.

Quart. Sol·licitar a la Mesa del Parlament de les Illes Balears,a l'empara del que preveu l'article 67.2 del Reglament de lacambra, que habiliti els dilluns i els dissabtes per a la tramitacióde l'assumpte inclòs en l'ordre del dia esmentat anteriorment.

I perquè consti i tengui els efectes que corresponguin,expedesc aquest certificat amb el vistiplau de la presidenta.

Palma, a 9 de juny de 2017.Vistiplau, la presidenta.

A)PROJECTE DE LA LLEI D’URBANISME DE LES

ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl(LOUS) va establir per primera vegada una regulació generalde l’activitat urbanística en la Comunitat Autònoma de les IllesBalears. Per la seva finalitat codificadora d’una normativa finsllavors fragmentària i dispersa, la Llei esmentada va fer unapassa important en l’evolució de la legislació urbanística en lanostra Comunitat. No obstant això, va deixar fora del seu àmbitla regulació del sòl rústic, la qual cosa suposava la renúncia auna regulació unitària de les tres classes de sòl, que ha de serun objectiu bàsic de tota llei urbanística. Per això, aquesta Lleiincorpora tant el règim urbanístic del sòl rústic, com elsaspectes de planejament i gestió relatius a aquesta classe de sòl,sense entrar en els detalls, ara prevists en lleis urbanístiquessectorials, que són més propis del desplegament reglamentari.La seva denominació, Llei d’urbanisme de les Illes Balears(LUIB) pretén reflectir el propòsit de regular integralmentaquesta activitat. Com a llei tècnica aprofundeix en múltiplesconceptes en els tres grans eixos del planejament, la gestió i la


disciplina, la qual cosa facilitarà la seva utilització pelsdiversos agents que intervenguin en l’àmbit urbanístic.

L’aprovació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística, que dóna complimenta un dels objectius de fer front a la desregulació duita a termela legislatura passada en aquest àmbit, va permetre assumir elcompromís de revisar en profunditat la Llei del sòl senserequisits peremptoris, però amb un termini màxim de dos anysper a la seva aprovació. Partint d’una premissa de consensmàxim en la seva elaboració, amb la finalitat última de ferd’aquesta Llei bàsica una llei perdurable, es varen establir vuitmeses tècniques de treball, organitzades al voltant dels títolshabituals de les diferents lleis de sòl autonòmiques, amb laparticipació de més de 60 tècnics i professionals de tots elscamps de temàtica urbanística i territorial de les diferentsadministracions, autonòmica, insular i local, entitats,organitzacions, associacions i colAlegis professionals. Aquestesmeses es varen desenvolupar al llarg de vuit mesos de l’anypassat i, paralAlelament, es varen desenvolupar unes jornadesobertes a tot el món urbanístic sobre diferents temàtiquesespecífiques amb l’objectiu que professionals de reconegutprestigi poguessin incidir en aquestes matèries. La redacciófinal de l’avantprojecte de la llei s’ha duit a terme amb laparticipació i l’acord de representants tècnics i jurídics de totsels consells insulars, donada la seva responsabilitat en el campurbanístic en el marc competencial actual.

Quan s’emprèn la reforma d’una llei, la decisió entremodificar l’existent o tramitar una llei nova ha d’adoptar-seseguint les recomanacions de tècnica legislativa. En la nostraComunitat, les Directrius sobre la forma i l’estructura delsavantprojectes, aprovades pel Consell de Govern de les IllesBalears el 29 de desembre de 2000, es decanten rotundamentper l’opció de dictar una llei “completament nova”, en el cas demodificacions extenses o reiterades, mentre que la tècnica dela modificació s’ha d’utilitzar per donar una nova redacció aparts de la llei anterior, afegir disposicions noves, suprimir partde les existents i prorrogar o suspendre la vigència d’unesaltres. El mateix criteri s’aplica en l’àmbit estatal, segons lesDirectrius de tècnica normativa aprovades per l’Acord delConsell de Ministres de 22 de juliol de 2005. En el nostre cas,l’entitat de les modificacions que s’introdueixen en el sistemade planejament, la novetat de nombrosos preceptes en matèriade gestió urbanística i la nova estructura de la regulació del’edificació i la disciplina urbanística, unides a la incorporaciód’importants preceptes substantius de nou encuny, recolzen,sens dubte, l’opció per l’aprovació d’una llei nova, sensperjudici que s’hi mantenguin tots els preceptes de l’anteriorque no s’ha considerat necessari modificar.

La LOUS configura l’activitat urbanística com a funciópública, d’acord amb un principi tradicional en l’ordenamenturbanístic espanyol, però insereix la seva regulació en el “blocnormatiu ambiental”, constituït pels drets a gaudir d’un mediambient adequat, d’un habitatge digne i del patrimoni històric,cultural i artístic. El bloc normatiu ambiental, presidit pelprincipi de desenvolupament sostenible, ha de constituir l’eixestructural de la política territorial i ha d’informar la resta depolítiques públiques que incideixin en l’ús del territori od’altres recursos naturals. L’articulat de la LOUS reflecteixaquest plantejament, en clara sintonia amb el canvi de rumb capa un urbanisme sostenible que va propiciar la Llei estatal8/2007, de 28 de maig, de sòl, i la consegüent orientació de lespolítiques públiques cap a la rehabilitació dels teixits urbans

existents. El canvi d’orientació es va accentuar amb la Lleiestatal 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració irenovació urbanes, que aporta instruments jurídics rellevantsper a l’execució de les actuacions sobre el medi urbà, però laregulació detallada de la qual correspon als legisladorsautonòmics. Aquest és, precisament, un dels dèficits de laLOUS. Encara que va tenir en compte les innovacionsintroduïdes per la legislació estatal, no les va desenvoluparsuficientment per garantir-ne l’aplicació sense el riscd’incertesa i, per tant, sense menyscapte de la seguretatjurídica. Omplir aquest buit és un dels objectius bàsicsd’aquesta Llei, però no és l’únic, perquè s’hi introdueixennovetats importants en els tres grans eixos tradicionals de laregulació urbanística: règim del sòl i planejament, gestió idisciplina urbanística.

II

En matèria de planejament, la LOUS continua ancorada enla concepció del pla general com un instrumentomnicomprensiu, que conté l’ordenació detallada en sòl urbà il’elaboració del qual és un procés molt complex i dilatat, elmateix que la seva revisió. Des del punt de vista procedimental,la complexitat s’ha accentuat per la proliferació imparabled’informes preceptius i en alguns casos vinculants, imposatsper la legislació sectorial estatal i autonòmica (carreteres,costes, ports, aeroports, mobilitat, paisatge, patrimonihistoricoarquitectònic i arqueològic, accessibilitat, sostenibilitati, sobretot, l’avaluació ambiental estratègica). Gairebé totes leslleis sectorials, conscients de la importància del planejamentgeneral municipal com a instrument d’ordenació integral,pretenen que els seus requeriments tenguin el seu reflex enaquell i, per garantir que així sigui, atribueixen a l’organismeencarregat de la seva aplicació el control del pla urbanístic através del seu informe. Si bé és cert que aquests informescompleixen una funció coordinadora, no és menys cert quemultipliquen les dificultats dels processos de tramitació delplanejament.

A la gran complexitat en la formulació cal afegir la creixentsensibilitat social per causa de l’atribució de plusvàluesdiferenciades als diferents sòls ordenats pel pla, la qual cosaprovoca en els períodes d’informació pública belAligerantsdemandes ciutadanes derivades de presumptes greugescomparatius. De fet, la major part de les alAlegacions que espresenten en aquest tràmit correspon a les persones propietàriesdel sòl, en defensa dels seus interessos respectius, mentre quesón molt poques les que es formulen per les institucionspúbliques en defensa dels interessos generals que representen.Com a conseqüència, els ajuntaments fugen dels processos derevisió, que solen durar com a mínim vuit anys —és a dir, mésde dues legislatures— i opten de forma generalitzada per la viade les modificacions puntuals continuades, que acaben perdesfigurar la coherència del pla original i generen situacionsdiferenciades en el tractament de les determinacionsjuridicourbanístiques (en particular, les modificacions quecomporten reclassificacions o requalificacions puntuals de sòl),la qual cosa aviva la impressió de greuge comparatiu i accentuala inseguretat jurídica davant l’eventualitat, gens remota, queels òrgans judicials anulAlin aquestes modificacions perconsiderar-les revisions encobertes o, senzillament, mancadesde fonament.

Per corregir mentre sigui possible la situació descrita,aquesta Llei, partint de la distinció ja existent entre


determinacions d’ordenació estructural i d’ordenació detallada,distingeix dos instruments d’ordenació, un (el pla general) pera les determinacions estructurals i un altre (el pla d’ordenaciódetallada) per al detall i desenvolupament de les primeres. Ambaixò, a més d’alleugerir el contingut del pla general, i centrar-loen la definició del model territorial, s’aclareix també ladelimitació de competències entre ajuntaments de poblaciósuperior als 10.000 habitants i consells insulars en els processosd’aprovació del planejament: aquests han de controlarl’ordenació estructural (determinacions d’àmbitsupramunicipal-territorial), mentre que l’ordenació detallada(determinacions d’àmbit municipal, fonamentalment urbana) esreserva a l’autonomia municipal.

La nova regulació del sistema de planejament municipalofereix avantatges importants. Quant al pla general, se’nsimplifica la documentació (memòria general, normesurbanístiques globals i plànols únicament de gran escala) i esfacilita la comprensió del model d’ordenació plantejat, enestablir només les determinacions estructurals. Això potcontribuir a fomentar la presentació d’alAlegacions méscentrades en l’interès general, al mateix temps que desactiva lade propietaris concrets en demanda de majors plusvàluesderivades de la classificació i qualificació dels seus sòls. Per laseva banda, els plans d’ordenació detallada podran formular-seamb gran flexibilitat, bé incloent tota l’ordenació detalladacorresponent a les tres classes de sòl, o bé tramitant diversosplans independents, però coordinats entre si, en funció de lesdemandes socioeconòmiques i urbanístiques i de criterisd’oportunitat política. Es podran elaborar per a àmbits moltconcrets, com el centre històric, la regulació dels eixamples, eldesenvolupament d’un sector residencial o turístic, etc., ipodran modificar-se amb facilitat, ja que no caldrà alterar el plageneral.

III

En matèria de gestió urbanística, la LOUS era certamentparca en les seves previsions. Regulava els clàssics sistemesd’actuació (compensació, cooperació i expropiació), i configuraels dos primers com a modalitats de la reparcelAlació, i algunsprocediments (molt limitats) destinats a l’edificació irehabilitació edificatòria sobre la base del deure d’edificar iconservar les edificacions, però sense aprofundir en el seudesenvolupament ni incorporar algunes tècniques rellevants japrevistes en altres legislacions autonòmiques. Hi havia, doncs,un buit significatiu per l’absència de les novetats instrumentalsderivades de la legislació estatal recent, sobretot les que afectenla intervenció a la ciutat consolidada. L’aprovació de la LOUSva ser posterior al Text refós de la Llei de sòl estatal 2/2008 ia la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració irenovació urbanes, però, segurament, durant el procésd’elaboració i tramitació de la llei autonòmica eren unes altresles principals preocupacions, per la qual cosa en el seu articulatnomés es va fer referència a la legislació estatal, sensedesenvolupar-ne les aportacions. Aquesta Llei conté aquestdesenvolupament normatiu, i l’adapta a les peculiaritatsterritorials i a l’activitat econòmica i empresarial, pública iprivada de les illes.

En concret, per la seva transcendència, cal destacar les cinctècniques instrumentals següents que la nova Llei urbanísticade les Illes Balears incorpora i desenvolupa: les memòries deviabilitat econòmica, els informes de sostenibilitat econòmica,les actuacions de dotació, els complexos immobiliaris i

l’execució substitutòria concertada. A continuació s’expliquen,succintament, les característiques que la nova Llei estableix pera cadascuna d’elles:

a) Les memòries de viabilitat econòmica tenen per objectel’anàlisi de la rendibilitat econòmica de les actuacionsurbanístiques d’iniciativa privada que comporten un incrementd’aprofitament sobre l’atribuït pel planejament vigentanteriorment; és a dir, els processos de reclassificació o derequalificació de sòl que, en virtut de revisions o modificacionspuntuals del planejament, suposen un increment de laplusvàlua. La metodologia consisteix a realitzar un estudieconòmic comparat de costos i ingressos aplicat a les duessituacions, la inicial i la proposta, la qual cosa permetràdesvetllar les plusvàlues que aquests processos generen. Teninten compte que aquests estudis, amb els seus resultatseconòmics, han de sortir a exposició pública, s’aconseguirà unatransparència fins ara desconeguda, ja que es podrà contrastar,a la vista de tots, si es produeixen rendibilitats econòmiquesmolt diferenciades entre sòls localitzats en situacionsanàlogues, la qual cosa permetrà determinar, d’una banda, elpercentatge de la plusvàlua que ha de correspondre al’Administració actuant i, de l’altra, equilibrar, amb criterisigualitaris, l’atribució dels aprofitaments urbanístics a lesdiferents persones propietàries del sòl reclassificat orequalificat. Tot això amb el propòsit de dificultar al màximeventuals processos de corrupció que tan mala reputació hanocasionat a l’urbanisme espanyol.

b) Els informes de sostenibilitat econòmica es dirigeixen aevitar els impactes negatius en les hisendes públiquesmitjançant la consecució d’un equilibri en la relació d’ingressostributaris i de despeses de manteniment ocasionats per la cessióa l’administració dels sòls dotacionals públics i infraestructuresque aquella rep en el marc del procés de producció de ciutat.L’objectiu és, d’una banda, impossibilitar la generació dedèficits en la gestió municipal d’aquests sòls públics i, d’unaaltra, dimensionar racionalment els àmbits d’execucióurbanitzadora, en haver d’adequar-los a la capacitat d’absorciópel mercat dels productes immobiliaris que d’ells es derivin,per evitar l’aparició de “ciutats fantasmes”, espais urbanitzatsperò sense edificació ni habitants.

c) Les actuacions de dotació tenen per objecte garantir elmanteniment de l’equilibri entre aprofitament i dotacionspúbliques en l’evolució del sòl urbà, amb la finalitat d’evitar elsanteriors creixements amb dèficits dotacionals que,lamentablement, es venien produint a la ciutat consolidada. Enaquest sentit, la tècnica comporta que qualsevol incrementd’aprofitament que s’atribueixi a una o diverses parcelAlesedificables en el sòl urbà en relació amb l’establert pelplanejament anterior, haurà de comportar la previsió d’unareserva de sòls dotacionals públics que satisfacin les demandessocials derivades dels nous o les noves habitants o personesusuàries generades per aquest increment d’aprofitament, iqueden vinculades a la gestió conjunta, tant de les parcelAlesedificables com de les dotacionals públiques. Amb això espossibilita l’obtenció gratuïta per l’Administració d’aquestssòls dotacionals públics a la ciutat consolidada, en règim deequidistribució entre els beneficiats per l’incrementd’aprofitament, i s’acaba, d’una vegada per sempre, amb lesdramàtiques expropiacions, que tant crebant venen ocasionanta les sempre febles hisendes locals, com a única possibilitatd’obtenir els sòls dotacionals necessaris per satisfer lesdemandes de la població a les zones urbanes consolidades.


d) Els complexos immobiliaris permeten la coexistènciad’usos de domini públic amb usos de domini privat compatiblesamb els anteriors, localitzats en una mateixa edificació.D’aquesta manera es facilita l’obtenció i disposició de lesdotacions públiques (que es poden aconseguir per al dominipúblic en superfície construïda) i es potencia la sostenibilitaturbana i la mixtura d’usos a la ciutat consolidada, si bé aquestapossibilitat legal ha d’utilitzar-se amb cautela per evitar-ne ladesnaturalització i atribuir indegudament usos privats als propisdel domini públic.

e) L’execució substitutòria concertada és una tècnica que esdirigeix a l’acord entre propietat immobiliària i empresari -promotor, sempre sotmesa a un control públic estricte. Es potaplicar a actuacions urbanitzadores de reparcelAlació sistemàtica(desenvolupament de sectors de sòl urbanitzable o unitatsd’actuació en sòl urbà) i, també, a actuacions d’edificació enquè s’hagin superat els terminis establerts per edificar orehabilitar. En les primeres, quan la reparcelAlació adopta lamodalitat de cooperació, l’administració actuant potseleccionar, per concurs, un empresari privat (empresari -urbanitzador) que executi la urbanització en nom del’administració i sota la seva direcció i control, i ha derepercutir els costos de producció sobre els propietaris. Aquestshan de rebre, en aquest cas, en la reparcelAlació, la totalitat deles parcelAles edificables que els correspon en proporció alsseus drets, i l’empresari - urbanitzador ha de rebre, a canvi, unshonoraris de gestió determinats en el concurs. Una segonamodalitat, de gran interès, consisteix en què l’empresari -urbanitzador assumeix els costos de producció a canvi deparcelAles edificables de valor equivalent als costosmaterialitzables en la reparcelAlació, contraprestació que tambéha de ser determinada en el concurs. En les actuacionsd’edificació, quan s’hagin superat els terminis establerts peredificar o rehabilitar, escau també la selecció d’un operadorprivat (empresari - edificador o rehabilitador) que sensenecessitat de convertir-se en beneficiari privat de la possibleexpropiació de l’immoble (per incompliment del deured’ed i f ica r / rehab i l i t a r ) , as sumeixi la facul ta td’edificar/rehabilitar l’immoble mitjançant la convocatòria d’unconcurs públic efectuada per l’administració amb subjecció aun plec de condicions estricte que ha d’establir, almenys, elscostos màxims d’edificació - construcció, els preus màxims devenda dels pisos o de les rendes de lloguer, el percentatged’habitatges protegits i altres extrems necessaris per garantirque l’edificació/rehabilitació s’executa sota la direcció i elcontrol de l’administració; l’actuació s’ha de finançarmitjançant l’assumpció dels costos de producció perl’empresari a canvi de pisos de valor equivalent als costos, performalitzar mitjançant el repartiment corresponent de beneficisi càrregues en règim de propietat horitzontal, i s’ha de fixar elpercentatge de la contraprestació en el concurs corresponent.Fórmula gens allunyada de la pràctica de pagament en obra, tanhabitual en el tràfic immobiliari privat, i que ofereix gransavantatges operatius per a la sortida de la crisi i la intervenciósostenible a la ciutat consolidada.

En síntesi, les novetats que s’introdueixen en matèria degestió urbanística milloren la transparència en els procedimentsde reclassificació i requalificació de sòl, reforcen laparticipació pública en la proporció adequada i justa en elrepartiment de les plusvàlues generades per l’acció urbanística,fomenten els processos de concertació entre propietaris,empresaris i administració en proporció als drets que cadascunrepresenta i, en definitiva, tracten de garantir un creixement

urbà equilibrat dotacionalment i sostenible en termeseconòmics, socials i ambientals.

IV

La disciplina urbanística, que sempre ha estat entesa com elconjunt de mesures sancionadores i de restabliment de lalegalitat i de la realitat física que s’han d’adoptar davant lesinfraccions urbanístiques, s’engloba tota ella en un títol únic,en contraposició amb la llei precedent, on apareixia dividida endues.

La deficient sistemàtica i terminologia de la LOUS, quebarrejava contínuament conceptes com els de protecció de lalegalitat urbanística, restabliment de l’ordre jurídic pertorbat ireposició de la realitat física alterada, obliga a refer tot elcontingut d’aquest títol.

S’organitza envers cinc grans blocs: la inspeccióurbanística, les infraccions urbanístiques, les sancions quecorresponen a les infraccions urbanístiques, les llicènciesincompatibles amb l’ordenació urbanística i els procedimentsen matèria de disciplina urbanística. Es deixa clar que només hiha dos procediments davant d’una infracció urbanística, elsancionador i el de restabliment; i que, per tant, el restablimenttant de la legalitat com el de la realitat física alterada formenpart d’un únic procediment. En contraposició amb el sistemapoc clar de la llei precedent, s’estableix una sanció concreta pera cada infracció.

La demanda de seguretat jurídica de la població i delsoperadors urbanístics obliga a regular de forma expressa moltesqüestions que generen conflictivitat en matèria de disciplinaurbanística. La nova Llei resol, entre d'altres, la inseguretatjurídica de la precedent sobre la relació existent entre elsprocediments sancionador i de restabliment, així com sobre lainfracció urbanística per l’ús del vol dels terrenys sense títolhabilitant, un dels grans temes pendents històricament al’urbanisme de les Illes.

Els consells insulars i les agències i consorcissupramunicipals passen a assumir totes les competències en sòlrústic protegit de les ANEI, ARIP i APT costaneres, pel seuorigen supramunicipal. Es possibilita que els consells insularsi les agències i consorcis supramunicipals es puguin subrogaren la competència municipal d’execució subsidiària id’imposició de multes coercitives per a les ordres de demoliciódictades pels ajuntaments.

Davant l’evident indisciplina urbanística que es ve produinthistòricament a les Illes Balears, es fa necessari introduirnombroses mesures que augmentin l’efectivitat del’Administració, sempre amb ple respecte als drets de defensadels presumptes infractors. S’introdueix la responsabilitatadministrativa per a les autoritats i càrrecs públics que, ambconeixement de causa i tenint la possibilitat d’impedir-ho,permeten la indisciplina.

Es regula per primera vegada en la legislació urbanísticabalear el termini màxim per a l’execució subsidiària de lesordres de demolició. Se simplifica l’execució de les ordres dedemolició, de manera que queden exemptes de llicènciaurbanística prèvia. En el seu lloc, es proposa un senzill sistemasimilar a la presentació dels projectes d’execució: es presenta


el projecte de demolició i, si l’ajuntament no resol en el terminid’un mes, ja s’inicia el termini per executar la demolició.

V

La Llei s’estructura en 204 articles, distribuïts en vuit títols,catorze disposicions addicionals, catorze disposicionstransitòries, una disposició derogatòria i tres disposicionsfinals.

El títol preliminar, “Disposicions generals”, es divideix endos capítols, dedicats, respectivament, als principis generals idisposicions específiques i a les competències administratives.El seu contingut bàsic, de principis generals de la llei i decompetències administratives, molt similars en la majoria de leslegislacions autonòmiques, va ser el títol de la LOUS que vaaconseguir el major suport unànime parlamentari, per la qualcosa les alteracions han estat mínimes. S’han precisat elscriteris d’interpretació de les determinacions dels plans i s’hafixat un termini màxim per als convenis d’encàrrec de gestió.

El títol I, “Règim urbanístic del sòl”, es divideix en trescapítols, que regulen la classificació del sòl, els conceptesgenerals (serveis urbanístics bàsics, actuacions detransformació i aprofitament urbanístic) i els drets i deures dela propietat, i inclou els relatius al sòl rústic, que no figuravenen la llei anterior.

Se’n canvia completament l’organització, s’estableixen elsdiferents capítols en funció de cadascun dels tres tipus de sòl,i s’introdueix o innova en cadascun d’ells el corresponent al sòlrústic, on es torna a introduir el terme dels nuclis rurals.S’elimina la via de fuita que propiciava la LOUS per a laclassificació urbana de sòls de neta gestació ilAlegal. S’eliminatambé la incorporació de sòls amb aquesta classificació senseque computin com a creixement. En contraposició al que contéla llei anterior sobre aquest tema, es fa una ordenaciójerarquitzada i sistemàtica de les diferents actuacionsurbanístiques, tant de transformació urbanística i aïllades, comedificatòries, d’acord amb la legislació estatal, que es podendur a terme en els diferents tipus de sòl, i s’incideixfonamentalment en les que es desenvolupin en sòl urbà, atèsque el present urbanístic de les Illes està en les actuacions sobrela ciutat consolidada i no tant en la producció i utilització denous sòls. Es recupera el concepte d’aprofitament urbanístic,amb totes les seves modalitats, de llarga tradició al mónurbanístic i per tant utilitzat per tots, i s’elimina el terme mésambigu i perifràstic emprat en la llei anterior d’edificabilitatmitjana ponderada, que figura en la llei estatal per raonscompetencials. S’introdueix en aquest cas una definiciódidàctica dels diferents tipus que s’empren, així com delscoeficients de ponderació que intervenen en la sevadeterminació. S’incideix en la temporalitat i la forma dequantificar aquests coeficients de ponderació, així com en lagarantia d’actualitzar els valors de mercat per a la sevadeterminació mitjançant una societat de taxació reconeguda.

El títol II, “Planejament urbanístic”, a causa del canvi demodel dels seus instruments més importants (un pla general,dedicat exclusivament a les determinacions estructurals, i lacreació dels plans d’ordenació detallada, en els termes jaexplicats), implica la pràctica renovació del seu contingut,encara que manté l’estructura tradicional, que també tenia lallei anterior, de la seva organització en cinc capítols:

instruments; formació i aprovació; vigència, modificació irevisió; efectes de l’aprovació i normes d’aplicació directa.

S’estableix un termini per a la revisió de tots elsplanejaments generals per a la seva adaptació als requisits de lanova llei i s’obliga, així mateix, al fet que es presentin en unúnic expedient, per a l’aprovació inicial, tots dos documents, elpla general i el pla o plans d’ordenació detallada, com a punt departida a aquest nou model de planejament.

El títol III, “Gestió i execució del planejament”, parteix del’estructura de la llei anterior, però inclou ara un nou capítolsobre els convenis urbanístics, que la LOUS regulava en el seutítol preliminar. Els altres cinc capítols es dediquen,respectivament, a disposicions generals, sistemes d’actuació,reparcelAlació, sistema d'expropiació i ocupació directa. Lesnovetats més importants, que ja hem ressenyat, es refereixen ales actuacions sobre el medi urbà amb la finalitat de facilitar-nel’execució.

En el títol IV, “Intervenció al mercat de sòl”, nos’introdueixen modificacions. En canvi, són moltes les ques’incorporen en el títol V, “Exercici de les facultats relatives al’ús i edificació del sòl”. Les més importants consisteixen en laregulació del procediment d’execució substitutòria forçosa iconcertada mitjançant el concurs per a l’adjudicació deprogrames de rehabilitació edificatòria, així com i sobretot,l’addició d’un capítol sobre les actuacions de reforma interiori renovació urbana, amb articles completament nous queregulen amb detall aquestes actuacions. Així mateix, s’hantraslladat a aquest capítol dedicat a l’edificació els articlescorresponents a usos i obres provisionals, i a edificacionsinadequades i fora d’ordenació, la ubicació de la qual en el títolde planejament de la llei anterior no semblava la més adequada.

El títol VI “Expropiació forçosa per raó d’urbanisme” esdivideix ara en cinc capítols, i millora la seva estructura,destacant la consideració de l’expropiació d’actuacionsaïllades, i una alteració substancial del seu contingut, excepteen l’últim, on s’introdueix i regula la composició i funcions dela Comissió de Valoracions d’Expropiació de les Illes Balears,òrgan que substitueix el Jurat Provincial d’Expropiació.

El contingut del títol VII, “La intervenció preventiva enl’edificació i ús del sòl”, se segrega del corresponent de laLOUS, dedicat a la disciplina urbanística, per les raonssistemàtiques explicades anteriorment. En ell es manté, ensubstància, la regulació de la llei precedent, amb algunesmodificacions rellevants, com la possibilitat d’una segonapròrroga per a la finalització de les obres i la regulació de lallicència d’ocupació o de primera utilització.

Finalment, el títol VIII, “La disciplina urbanística”,s’estructura en cinc capítols: inspecció urbanística, infraccions,sancions, llicències o ordres d’execució incompatibles ambl’ordenació urbanística i els procediments en matèria dedisciplina urbanística. Cal destacar la regulació detallada delprocediment de restabliment de la legalitat urbanística, latipificació més precisa de les infraccions i l’atribució decompetències per a la seva imposició. Esment especial mereixla tipificació com a infracció de la inactivitat de les autoritatsi càrrecs públics que no adoptin mesures de reacció davantactuacions ilAlegals i deixin prescriure les infraccions i lessancions, o caducar els procediments corresponents.


Les disposicions addicionals s’han duplicat respecte de lesja incloses en la llei anterior, entre les quals cal destacar lesrelatives a la possible reconstrucció d’edificacions demolidesen terrenys rústics afectats per l’execució d’una obra pública,i, sobretot, la recuperació d’àmbits territorials municipals ques’havien sostret al dret d’alguns ajuntaments a decidir sobre elseu propi territori, casos com el de la UIB i el Parc Bit a Palma.

Les disposicions transitòries regulen la incidència de la Lleisobre els instruments de planejament existents i en tramitacióa la seva entrada en vigor, l’aplicació dels preceptes sobredisciplina urbanística, el règim de les construccions,edificacions i instalAlacions sense títol habilitant i el delsterrenys classificats com a urbans, però que estiguinfàcticament en la situació bàsica de sòl rural.

Finalment en la disposició derogatòria, a més de lesprovinents de l’acció de la mateixa Llei, s’han agregat unesaltres respecte a normes urbanístiques ja caducades o que ja notenien raó de ser, en una labor de neteja normativa.

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Capítol IPrincipis generals i finalitats específiques

Article 1Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte establir el règim jurídic generalregulador de l’activitat administrativa en matèria d’urbanismea les Illes Balears, i definir el règim juridicourbanístic de lapropietat del sòl d’acord amb la seva funció social.

Article 2Activitat urbanística

1. L’activitat urbanística és una funció pública que dissenyael model territorial local i determina les facultats i els deuresdel dret de propietat del sòl d’acord amb la seva destinació.Comprèn l’ordenació, la transformació, la conservació i elcontrol de l’ús del sòl, del subsol i del vol; la urbanització il’edificació tenint en compte les conseqüències per a l’entorn;i la regulació de l’ús, la conservació i la rehabilitació de lesobres, els edificis i les instalAlacions.

L’activitat urbanística es desenvolupa en el marc i dins elslímits que fixen les lleis i els instruments d’ordenació territoriali en harmonia amb els objectius dels programes i les polítiquessectorials.

L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir,conforme a l’interès general, els objectius de millorar laqualitat de vida de la ciutadania i un desenvolupamentsostenible, dos objectius estructurants de les polítiquespúbliques urbanístiques que impliquen la utilització racional,responsable i solidària dels recursos naturals limitats, entred’altres, el territori, harmonitzant els requeriments del’economia, l’ocupació, el benestar i la cohesió social, laigualtat d’oportunitats i el tracte de dones i homes, els noususos del temps, la salut, la seguretat de les persones, la cultura,la identitat i el patrimoni, i la protecció del medi ambient,contribuint a la prevenció i a la reducció de la contaminació.

L’activitat d’ordenació urbanística ha de ser sempre motivada,ha d’expressar els interessos generals a què serveix, i s’ha deregir pels principis rectors de la política social i econòmica queestableixen els articles 45, 46 i 47 de la Constitució, l’article 12i el títol II de l’Estatut d’autonomia, i pels que defineixenaquesta Llei amb relació a cada àmbit específic d’actuació i laresta de normativa aplicable.

En tant que funció pública, l’ordenació urbanística no éssusceptible de transacció.

2. L’activitat urbanística comprèn l’exercici per part del’administració competent de les potestats que s’indiquen acontinuació:

a) La formulació i l’aprovació dels instrumentsd’ordenació urbanística.

b) La intervenció de l’exercici de les facultats dominicalsrelatives a l’ús del sòl.

c) La determinació de la forma de gestió de l’activitatadministrativa d’execució.

d) L’execució, la direcció, la inspecció i el control delplanejament.

e) La intervenció en el mercat de sòl.

f) El control de l’ús del sòl i de l’edificació, la protecció dela legalitat urbanística i la sanció de les infraccions.

Article 3Finalitats i atribucions de l’activitat urbanística

1. Les polítiques públiques relatives a la regulació,l’ordenació, l’ocupació, la transformació i l’ús del sòl tenencom a finalitat comuna la utilització d’aquest recursconformement amb l’interès general i segons el principi dedesenvolupament sostenible, sens perjudici dels objectiusespecífics que els atribueixin les lleis.

2. En virtut del principi de desenvolupament sostenible, lespolítiques a què es refereix l’apartat anterior han de propiciarl’ús racional dels recursos naturals i harmonitzar elsrequeriments de l’economia, l’ocupació, la cohesió social, laigualtat de tracte i d’oportunitats, la salut i la seguretat de lespersones i la protecció del medi ambient; així mateix, han decontribuir en particular a:

a) Materialitzar un desenvolupament sostenible icohesionat de les ciutats i del territori municipal, racionalitzantles previsions de la capacitat de població i prioritzant lacompleció, la conservació, la reconversió i la reutilització o lamillora dels sòls ja transformats i degradats, així com lacompactació urbana i la rehabilitació, en comptes de novestransformacions de sòl, la dispersió de la urbanització i laconstrucció fora del teixit urbà. En aquest sentit, s’ha d’evitarla creació de nous nuclis de població i s’han de preservar deldesenvolupament urbanístic els espais més valuosos i les zonesde risc.

b) Assumir i concretar els objectius i principis establerts enla Carta Europea d’Ordenació del Territori.


c) L’eficàcia de les mesures de conservació i millora de lanatura, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni culturali del paisatge.

d) Protegir, de manera adequada al seu caràcter, el medirural i la preservació dels valors del sòl innecessari o no idoniper atendre les necessitats de transformació urbanística.

e) Dur a terme la prevenció adequada de riscs i perills pera la seguretat i la salut públiques i l’eliminació efectiva de lespertorbacions d’ambdues.

f) Treballar per a la prevenció i la minimització, en lamajor mesura possible, de la contaminació de l’aire, l’aigua, elsòl i el subsol.

g) Vincular els usos del sòl a la utilització racional isostenible dels recursos naturals, tenint en compte la capacitatde creixement insular limitada, l’escassesa de recursos hídricsi la limitació del sòl fèrtil.

h) Subordinar els usos del sòl i de les construccions, siguiquina sigui la titularitat, a l’interès general que defineix aquestaLlei i, per derivació, a la planificació urbanística.

i) Delimitar el contingut del dret de propietat del sòl i elsusos i les formes d’aprofitament, d’acord amb la seva funciósocial i d’utilitat pública.

j) Evitar l’especulació del sòl i garantir la disponibilitat desòl per a usos urbanístics, una previsió de dotacions iequipaments urbans adequada i l’accés a un habitatge digne. Elsòl vinculat a ús residencial està al servei de l’efectivitat deldret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, un domicili lliured’immissions contaminants i en un entorn segur, saludable iuniversalment accessible. Així mateix, ha d’afavorir la cohesiósocial, mitjançant la regulació de l’ús del sòl de forma que esfomenti la convivència equilibrada de grups socials, usos iactivitats.

k) Reconèixer i garantir una distribució justa de beneficisi les càrregues que deriven del planejament urbanístic entre elsque intervenguin en l’activitat de transformació i edificació delsòl, en proporció a les seves aportacions.

l) Assegurar i fer efectiva una participació adequada de lacomunitat en les plusvàlues que generi l’acció urbanística delsorganismes públics i, si s’escau, dels particulars, en els termesque estableixen aquesta Llei i la legislació estatal que hi siguiaplicable.

m) Atendre el principi d’accessibilitat universal i fomentarla mobilitat sostenible en general, mitjançant la reducció denecessitats de mobilitat, afavorint la mobilitat elèctrica i nomotoritzada, així com la implantació de sistemes de transportpúblic colAlectiu.

n) Tenir en compte en el desenvolupament dels nuclispoblacionals la perspectiva de gènere.

o) Valorar les funcions agràries, ramaderes, forestals,territorials, ecològiques i paisatgístiques de les àrees rurals.

p) Considerar els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.

q) La protecció patrimonial, amb la reutilització delsimmobles i espais dels centres històrics i del patrimoni culturalcom a estratègia fonamental en la rehabilitació d’aquestselements i el manteniment de l’estructura urbana.

r) Promoure l’eficiència energètica en l’elecció delsemplaçaments i l’ordenació, així com afavorir l’autoconsumenergètic i la implantació d’energies renovables.

3. Els poders públics han de promoure les condicions per talque els drets i deures de la ciutadania establerts en els articlessegüents siguin reals i efectius, i han d’adoptar les mesuresd’ordenació territorial i urbanística que escaiguin per assegurarun resultat equilibrat, que afavoreixin o contenguin, si escau,els processos d’ocupació i transformació del sòl.

El sòl vinculat a un ús residencial per a l’ordenacióterritorial i urbanística està al servei de l’efectivitat del dret agaudir d’un habitatge digne i adequat, en els termes que disposila legislació en la matèria.

4. En relació amb la competència en matèria de planejament,i dins el marc dels instruments d’ordenació territorial, l’activitaturbanística inclou les facultats següents:

a) La formulació i l’aprovació dels plans i dels instrumentsd’ordenació urbanística que preveu aquesta Llei.

b) L’emplaçament de centres de producció i de residènciaque distribueixi la població de la millor manera possible.

c) La divisió del territori municipal en àrees de sòl, atenentuna organització racional i d’acord amb l’interès general del’ocupació, segons la classificació determinada en aquesta Lleii l’assignació de la qualificació corresponent.

d) L’establiment de zones d’usos diferents segons ladensitat de la població que les hagi d’ocupar, determinant elsparàmetres urbanístics corresponents amb criteris d’ordenaciógenerals uniformes per a cada classe en tota la zona.

e) La formulació del traçat de les vies públiques i lesinfraestructures de comunicació.

f) L’establiment d’espais lliures per a parcs i jardinspúblics en la proporció adequada a les necessitats colAlectives.

g) L’emplaçament i la definició de les característiques delscentres i els serveis d’interès públic i social, els centres docentsi les infraestructures de comunicació, en els termes que, sis’escau, determini la legislació sectorial aplicable.

h) La qualificació de terrenys per destinar-los a laconstrucció d’habitatges subjectes a algun règim de protecciópública.

i) La determinació de les dimensions i la configuració deles parcelAles edificables, la limitació de les edificacions i del’ús del sòl, del subsol i del vol.

j) La definició o l’orientació de la composicióarquitectònica de les edificacions i la regulació, en els casosque sigui necessari, de les seves característiques estètiques iconstructives.


5. Amb relació a l’exercici de les facultats dominicals relativesa l’ús del sòl, la competència urbanística inclou les facultatssegüents:

a) Intervenir prèviament els actes de parcelAlació de tottipus de terrenys, amb independència de la seva classificació.

b) Intervenir la construcció i l’ús de les finques.

c) Prohibir els usos que no s’ajustin a la legislació ol’ordenació urbanística.

d) Facilitar el compliment de les obligacions urbanístiquesa les persones propietàries en els termes que s’estableixen enaquesta Llei.

6. La competència urbanística en matèria d’execució, direcció,inspecció i control del planejament comprèn les facultatssegüents:

a) La direcció, la realització, la concessió i la fiscalitzacióde l’execució de les obres d’urbanització.

b) L’expropiació de terrenys i construccions necessaris perefectuar les obres d’urbanització.

7. La competència en matèria d’intervenció en el mercat de sòlinclou les facultats següents:

a) Regular el mercat de terrenys, amb subordinació a lesfinalitats que prevegi el planejament.

b) Cedir els terrenys edificables i els drets de superfícieque es constitueixin.

c) Constituir i gestionar els patrimonis públics de sòl.

d) Exercir els drets de tempteig i retracte en els termes ques’estableixen en aquesta Llei i en qualsevol altra legislacióaplicable.

8. Les facultats del control de l’ús del sòl i de l’edificació, dela protecció de la legalitat urbanística i de la sanció de lesinfraccions són les que es preveuen en aquesta Llei.

9. Totes les facultats esmentades en els apartats anteriorstenen un caràcter merament enunciatiu. La competència del’activitat urbanística integra totes les facultats que siguinnecessàries per fer-ne efectives les finalitats, i s’han d’exercird’acord amb aquesta Llei i la resta de legislació que hi siguiaplicable.

Article 4Direcció i control de l’activitat urbanística

1. La direcció i el control de la gestió de l’activitat urbanísticacorrespon a l’administració competent, que els ha de dur aterme en les formes que preveu aquesta Llei i, en allò que nopreveu, en qualsevol de les formes previstes a la legislacióreguladora del règim jurídic de l’administració actuant.

2. L’administració pot dur a terme la gestió i l’execució del’activitat urbanística directament o les pot encomanar a entitatsde naturalesa mixta o a la iniciativa privada.

Article 5Exercici del dret de propietat

1. En el marc de la legislació estatal aplicable, l’exercici de lesfacultats urbanístiques del dret de propietat s’ha de subjectar alprincipi de la funció social d’aquest dret, dins dels límits queimposen la legislació i el planejament urbanístics i complint elsdeures que fixen, d’acord amb l’interès general.

2. En cap cas no es poden considerar adquirides per silenciadministratiu facultats urbanístiques que contravenguin lalegislació, l’ordenació territorial o el planejament urbanístic.

Article 6Inexistència del dret d’indemnització per l’ordenacióurbanística de terrenys

1. L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i de lesconstruccions, en tant que implica simples limitacions i deuresque defineixen el contingut urbanístic de la propietat, noconfereix als propietaris el dret a exigir indemnització, excepteen els supòsits que estableixen expressament aquesta Llei i lalegislació estatal aplicable.

2. La simple previsió d’edificabilitat o d’altres usos lucratius,mitjançant l’ordenació urbanística, no la integra en el contingutdel dret de propietat del sòl. La patrimonialització del’edificabilitat o dels usos referits es produeix únicament ambla seva realització efectiva i està condicionada, en tot cas, alcompliment dels deures i a la remoció de les càrregues pròpiesdel règim corresponent, en els termes prevists en aquesta Llei.

Article 7Integració de l’ordenació i del planejament

Les administracions públiques competents en matèriesd’ordenació urbanística han d’exercir les potestats pròpiesmitjançant la planificació prèvia. Llevat de les excepcions queexpressament s’estableixen en aquesta Llei, l’execució dequalsevol acte de transformació del territori o de l’ús del sòl,sigui d’iniciativa pública o privada, ha d’estar legitimada perl’instrument de planejament que sigui procedent per a la sevaordenació.

Article 8Instruments de planejament i legislació sectorial

1. Els instruments d’ordenació urbanística han de tenir encompte les determinacions que s’estableixen en la legislaciósectorial que fixin deures concrets de regulació del sectorcorresponent en aquests instruments.

2. Correspon als organismes que tenen la competènciasectorial respectiva vetlar per l’adequació d’aquestsinstruments a les determinacions de la legislació sectorialmitjançant l’emissió, si escau, dels informes preceptius, i laresta d’accions i mitjans que estableix la legislació aplicable.

Per complir amb això, aquests organismes han de facilitara les administracions titulars de les competències deplanificació urbanística la informació que necessitin sobre lamatèria, han de cooperar-hi i els han de prestar l’assistènciaactiva que puguin demanar.


Article 9Sistema jeràrquic

1. Els instruments d’ordenació que desenvolupin elplanejament urbanístic conformen un sistema integrat ijerarquitzat únic. L’abast i el contingut de cada instrument i lesseves relacions per complir els fins específics integrats en elsistema global són els que preveu aquesta Llei.

2. Els instruments de planejament urbanístic han de sercoherents amb les determinacions dels instruments d’ordenacióterritorial i de qualsevol altra legislació o planificació sectorialen què incideixin, i n’han de facilitar el compliment.

Article 10Interpretació de les determinacions dels instruments

Els dubtes en la interpretació produïts per imprecisions oper contradiccions contingudes en els instruments d’ordenacióurbanístics es resolen atenent els criteris de major proteccióambiental, de protecció integral del patrimoni cultural i dedesenvolupament sostenible, de menor edificabilitat i de majordotació per a espais públics, de la perspectiva de gènere iaplicant en tot cas el principi general d’interpretació integradade les normes. En el cas que es doni un conflicte irreductibleentre la documentació imperativa del planejament que no puguiser resolt atesos els criteris generals determinats perl’ordenament jurídic, preval el que estableixi la documentacióescrita, tret que el conflicte es refereixi a quantificació desuperfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a ladocumentació gràfica. En tot cas, en el sòl classificat com arústic preval la norma o la mesura que confereixi majorprotecció, amb independència del rang normatiu i del graud’especialitat.

Article 11NulAlitat de les reserves de dispensació

Són nulAles de ple dret les reserves de dispensaciócontingudes en els instruments de planejament urbanístics i enles ordenances, així com les que concedeixin lesadministracions públiques al marge d’aquests instruments,plans i ordenances.

Article 12Participació ciutadana i accés a la informació

1. Les administracions competents han de fomentar i, enqualsevol cas, assegurar la participació de la ciutadania i de lesentitats constituïdes per defensar els seus interessos en la gestiói el desenvolupament de l’activitat d’ordenació urbanística,vetlar pels drets d’informació i iniciativa, i promoureactuacions que garanteixin o ampliïn aquests drets.

2. De la mateixa manera, els ciutadans tenen dret a participarefectivament en els procediments d’elaboració i aprovació delsinstruments d’ordenació territorial i urbanística, i d’execució enels períodes d’informació pública. Durant aquests períodes, totsels ciutadans tenen dret a:

a) Consultar la documentació, escrita i gràfica, que integral’instrument o l’expedient i obtenir-ne una còpia. A aquestsefectes, les administracions competents estan obligades agarantir, des del principi del període d’informació pública, lapossibilitat de consultar la documentació i d’obtenir-ne còpies.

La documentació exposada al públic ha de constar d’unresum que inclogui, com a mínim, una explicació detallada deles modificacions que planteja i, si s’escau, els àmbits i l’abastde la suspensió que comporti.

b) Presentar alAlegacions, suggeriments, informes odocuments que considerin oportuns en relació amb l’instrumento l’expedient sotmès a informació pública.

Així mateix, en els procediments de tramitació delsinstruments de planejament urbanístic tothom té dret aconsultar els instruments que hagin estat objecte d’aprovacióprovisional i a obtenir-ne còpies.

3. En la resta de procediments en matèria urbanística, lespersones interessades tenen dret a conèixer l’estat de tramitacióde l’expedient i a obtenir còpies dels documents que l’integren,d’acord amb el que estableix la legislació en matèria deprocediment administratiu. Així mateix, la ciutadania té dret aaccedir als arxius, als registres i als expedients administratiuscorresponents a procediments d’ordenació territorial iurbanística finalitzats en els termes i les condicions que disposala legislació en matèria de procediment administratiu.

4. El contingut dels instruments de planejament urbanístic idels instruments de gestió urbanística, inclosos els convenis,estan sotmesos al principi de publicitat. Les administracionspúbliques competents han de tenir a disposició dels ciutadanscòpies completes d’aquests instruments i dels convenis quesiguin vigents en l’àmbit territorial respectiu, i n’han depublicar el contingut actualitzat en els termes que preveuaquesta Llei.

A aquest efecte, els ajuntaments tenen els deures següents:

a) Tenir un exemplar complet i diligenciat degudament decada un dels instruments de planejament territorial, urbanístico de gestió urbanística vigents, incloses les resolucionsadministratives o judicials que n’afectin l’eficàcia, a disposiciódel públic durant l’horari d’oficina.

b) Facilitar còpies dels instruments de planejament i gestióurbanístics vigents a qui les solAliciti.

c) Adoptar les mesures organitzatives necessàries pergarantir que s’atenguin les solAlicituds d’informació que formuliqualsevol persona, per escrit o verbalment, sobre lesdeterminacions dels instruments de planejament i gestióurbanístics vigents.

d) Adoptar les mesures necessàries per consultar de maneraactualitzada els instruments de planejament i gestió urbanísticsper mitjans telemàtics.

5. Tothom té dret a obtenir dels organismes de l’administraciócompetent les dades certificades que els permetin assumir lesobligacions i l’exercici de les activitats urbanístiques.

6. Els organismes públics, les persones concessionàries deserveis públics i les particulars han de facilitar la documentaciói la informació necessàries per redactar els instrumentsd’ordenació urbanístics.

7. En matèria de planejament i de gestió urbanístics, els poderspúblics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en


la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casosd’insuficiència o d’incompliment, sens perjudici dels supòsitsd’actuació pública directa.

8. La gestió urbanística es pot encomanar tant a la iniciativaprivada com a organismes de caràcter públic i a entitats,societats o empreses mixtes, en els termes que preveu aquestaLlei.

Article 13Iniciativa privada de l’activitat urbanística

1. Les administracions amb competència en matèriad’ordenació urbanística tenen el deure de facilitar i promourela iniciativa privada, en l’àmbit de les competències respectivesi en les formes i amb l’abast que preveu aquesta Llei. Ambaquesta finalitat es poden subscriure convenis urbanístics ambparticulars per tal d’establir els termes de colAlaboració per dura terme l’activitat urbanística de la manera millor i més eficaç.

2. Les persones particulars, siguin o no titulars del dret depropietat o de qualsevol altre dret sobre el sòl o béns immobles,intervenen en l’activitat urbanística en la forma i en els termesde la legislació general aplicable i d’aquesta Llei.

Article 14Acció pública

1. D’acord amb la legislació aplicable, l’acció per exigirdavant els òrgans administratius i els tribunals de la jurisdicciócontenciosa el compliment del que disposen aquesta Llei i elsinstruments d’ordenació urbanística que es regulen és pública,mitjançant els recursos o les accions que corresponguin.

Si l’exercici de l’acció ve motivat per l’execució d’obresque es considerin ilAlegals, es pot exercir mentre en duril’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis deprescripció que determina aquesta Llei, sens perjudici delssupòsits de no prescripció.

2. Si com a conseqüència de l’exercici de l’acció públicas’incoa un expedient sancionador, l’administració competent téper personada en el procediment la persona que l’hagi exerciti li ha de comunicar l’acord d’incoació i la resolució que posifi al procediment.

3. Als efectes de l’acció pública, i amb excepció delsexpedients sancionadors i disciplinaris, es considera personainteressada en un procediment, a més de qui el promogui o quitengui drets que puguin resultar afectats per la resolució ques’adopti, qui s’hi personi.

Capítol IICompetències administratives

Article 15Exercici de les competències en matèria urbanística

1. L’exercici de les competències urbanístiques definides enaquesta Llei correspon a les illes i als municipis, sens perjudicide les competències que es puguin atribuir en aquesta matèriaa altres ens locals o a les entitats urbanístiques especials que esconstitueixin.

2. Els consells insulars, com a òrgans de govern iadministració de l’illa, exerceixen les competències en matèriaurbanística que els assigna aquesta Llei, i disposen de potestatreglamentària normativa per desplegar-la i executar-la, en elstermes que fixa la legislació.

3. Els ajuntaments i els altres organismes locals que preveu lalegislació autonòmica de règim local, amb subjecció alsprincipis d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius,de proporcionalitat i de subsidiarietat en el marc delsinstruments d’ordenació territorial, han d’exercir lescompetències urbanístiques pròpies en els termes quedeterminen la legislació de règim local i aquesta Llei. Lacompetència urbanística dels ajuntaments comprèn totes lesfacultats de naturalesa local no atribuïdes per Lleiexpressament a altres organismes.

4. Correspon al Govern de les Illes Balears la potestatreglamentària normativa per desplegar les matèries que, enatenció al caràcter suprainsular inherent, així s’especifica demanera expressa en els preceptes d’aquesta Llei, sens perjudicide la coordinació de l’activitat dels consells insulars en elstermes que estableix l’Estatut d’autonomia.

5. D’acord amb la normativa específica, es poden crearentitats urbanístiques especials dependents de lesadministracions de base territorial esmentades en els apartatsanteriors, que poden assumir competències en matèria deplanificació i gestió, en els casos en què actuen com aadministració, com també en matèria d’intervenció enl’edificació i l’ús del sòl, disciplina urbanística i altres finsanàlegs. Les delegacions de competències municipals es podenrealitzar directament en les entitats urbanístiques especials, otambé en les administracions matriu de base territorial, quepoden desconcentrar o descentralitzar el seu exercici en lesentitats urbanístiques especials dependents.

També tenen aquesta consideració els consorcis urbanístics,i correspon a cada administració decidir si participa amb altresadministracions públiques, d’acord amb la legislació pròpiad’organització, procediment i règim jurídic.

Les delegacions de competències i encàrrecs de gestió s’hande formalitzar conforme al que estableix la legislacióadministrativa general. Quan s’hagin de formalitzar perconveni, la durada d’aquest no pot excedir els vint anys.

Article 16Règim de les relacions interadministratives

1. Les relacions interadministratives entre els municipis i lesadministracions insulars i autonòmica en l’exercici de lescompetències urbanístiques respectives s’ajusten al que disposala normativa de règim local, la normativa dels consells insulars,la de règim jurídic de l’Administració de la ComunitatAutònoma, la normativa de procediment administratiu comú i,si escau, la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa.

2. Quan ho prevegin les normes d’organització de cada consellinsular, poden participar les persones representants del’Administració General de l’Estat i del Govern de les IllesBalears, designades per aquests, en els òrgans colAlegiats alsquals s’atribueixi competència per aprovar definitivament elsinstruments de planejament urbanístic.


Article 17Principis de cooperació i colAlaboració, i subrogació perincompliment de la competència urbanística municipal

1. Les administracions amb competències urbanístiques, envirtut dels principis de colAlaboració i coordinació, i de lapotestat d’organització que els correspon, poden, en aquestàmbit, constituir gerències, consorcis i mancomunitats, iutilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirectaadmesa legalment.

2. Els consells insulars han de fomentar l’acció urbanísticadels municipis i, en el cas que aquests no puguin exercirplenament les competències que els corresponen per la sevadimensió o per manca de recursos, els han de prestarassistència tècnica i jurídica suficient.

3. Els consells insulars, en els supòsits d’inactivitat od’incompliment manifest, s’han de subrogar en l’exercici de lacompetència urbanística municipal corresponent, en els termesque preveu aquesta Llei

TÍTOL I RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Capítol I Classificació del sòl

Article 18Classes de sòl

El pla general, d’acord amb els criteris que determinen elsarticles 19 a 21 d’aquesta Llei, classifica la totalitat del territoridel terme municipal en totes o alguna de les classificacions desòl següents: urbà, urbanitzable i rústic.

Article 19El sòl urbà

1. Constitueixen el sòl urbà:

a) Els terrenys que el planejament urbanístic general incloude manera expressa en aquesta classe de sòl perquè han estatlegalment sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà idisposen de tots els serveis urbanístics bàsics.

b) Els terrenys que, en execució del planejamenturbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquestdetermina.

2. La classificació com a urbans dels terrenys s’ha de manteniral marge que siguin objecte d’actuacions urbanístiques, exceptequan aquestes actuacions impliquin la transformació d’espaisdegradats o urbanitzats per al seu retorn a l’estat natural.Aquestes actuacions s’han de regular en el pla generaljustificant la procedència de la desclassificació dels sòlscorresponents.

Article 20El sòl urbanitzable

Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que elplanejament urbanístic general municipal, d’acord amb lesdeterminacions i els límits del pla territorial insular

corresponent, classifica així perquè els considera adequats pergarantir el creixement i les necessitats de la població i del’activitat econòmica.

Article 21El sòl rústic

Constitueixen el sòl rústic els terrenys que el planejamenturbanístic general preserva dels processos de desenvolupamento transformació urbanística, mitjançant la seva ordenació i laprotecció dels elements d’identitat que els caracteritzen enfunció dels seus valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics,naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a ladefensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibriterritorial i ecològic.

També constitueixen sòl rústic els terrenys no classificatsexpressament com a urbans o urbanitzables pel planejamenturbanístic general.

Segons la intensitat de la protecció, el planejament ha dediferenciar en aquesta classe de sòl les qualificacions bàsiquesde sòl rústic protegit i sòl rústic comú.

Capítol II Conceptes generals

Article 22Serveis urbanístics bàsics

1. Els serveis urbanístics bàsics estan constituïts per les xarxesd’infraestructura següents:

a) Viària, pavimentada degudament amb, si s’escau,voreres encintades, i que tengui un grau de consolidaciósuficient per permetre la connectivitat amb la trama viàriabàsica.

b) Abastament d’aigua.

c) Subministrament d’energia elèctrica.

d) Enllumenat públic.

e) Sanejament d’aigües residuals.

2. Els serveis urbanístics bàsics han de tenir lescaracterístiques adequades per a l’ús del sòl previst en elplanejament urbanístic que el classifica.

Article 23Actuacions urbanístiques

El planejament pot distingir les actuacions urbanístiquessegüents:

1. Actuacions edificatòries. Són les que afecten una únicaparcelAla, localitzada en sòl urbà o rústic, amb alguna de lesfinalitats següents:

a) L’edificació, que pot incloure simultàniament i si escau,la compleció d’algun servei urbanístic en els termes establertsen l’article 29.2 d’aquesta Llei.

b) La rehabilitació edificatòria, que pot tenir per objecte:


i. La recuperació de les condicions de seguretat estructurali de la resta de condicions d’habitabilitat.ii. L’optimització de la seva eficiència energètica.iii. La satisfacció de l’accessibilitat universal.iv. L’adaptació a les condicions de l’entorn i del medi urbào rural en què s’integra.

c) La substitució de l’edificació preexistent per obra novasempre que el planejament mantengui l’ús global il’aprofitament urbanístic atribuïts pel planejament anterior.

2. Actuacions de transformació urbanística. Són les queafecten un conjunt de parcelAles, localitzades en sòl urbà ourbanitzable, la finalitat de les quals és transformar l’espaiurbanístic preexistent, conforme a les determinacions del nouplanejament. Es distingeixen les situacions següents:

a) Actuació de nova urbanització: és aquella que habilitaper a la transformació completa de la seva situació originàriarural a la final de sòl urbanitzat. L’àmbit espacial d’aquest tipusd’actuació és el d'un sector de sòl urbanitzable delimitat en elpla general.

b) Actuació de renovació urbana: és aquella que habilitaper a la transformació completa de la situació del teixit urbàoriginari i la renovació integral de la seva urbanització,entenent com a tal la que implica la reurbanització general delseu àmbit de sòl amb demolició pràcticament total de lesedificacions preexistents i complet redisseny i reimplantaciódels seus serveis urbanístics. L’àmbit espacial d’aquest tipusd’actuació és el d’una unitat d’actuació localitzada en sòl urbàdelimitada en el pla d’ordenació detallada corresponent.

c) Actuació de dotació: és aquella que habilita per al’obtenció en el sòl urbà de parcelAles dotacionals en proporcióals increments d’aprofitament que el planejament atribueixi adeterminades parcelAles concretes en els termes establerts en elparàgraf següent d’aquest apartat i sempre que no siguinecessària la reforma integral de la urbanització. L’àmbitespacial d’aquest tipus d’actuació s’ha de delimitar com unaunitat d’actuació, contínua o discontínua, en el sòl urbà i ques’ha d’identificar mitjançant el procediment de reparcelAlacióvoluntària i d’acord amb els criteris establerts en els articles78.4 i 90, respectivament, d’aquesta llei, en el moment del’execució del planejament.

Les parcelAles que conformen aquestes actuacions dedotació han de ser de dos tipus: d’una banda, parcelAleslucratives a les quals el planejament els atribueixi un incrementd’aprofitament urbanístic produït per un augment del’edificabilitat, de la densitat d’habitatges i/o un canvi d’úsglobal, respecte de l’establert en el planejament anterior; id’una altra, parcelAles destinades a dotacions públiques,dimensionades en proporció a l’increment de l’aprofitamentesmentat atribuït a les parcelAles lucratives.

d) Actuació de reforma interior: és aquella que habilita pera la modificació, renovació i reurbanització d’un àmbit concretdel sòl urbà i que pot contenir al seu torn altres tipusd’actuacions urbanístiques, excepte les de nova urbanització,en els termes establerts en els articles 130 i 131 d'aquesta llei.L’àmbit espacial d’aquest tipus d’actuació requereix ladelimitació geomètrica en el sòl urbà del pla general il’ordenació detallada s’estableix mitjançant la formulació d’unpla especial de reforma interior.

Quan l’àmbit espacial de la reforma interior abasta, a mésde l’objectiu de resoldre l’obsolescència funcional existent, laintervenció en zones de vulnerabilitat social generalitzada, esdenomina actuació de regeneració urbana.

3. Actuacions aïllades. Tenen aquesta consideració lesactuacions d’execució del planejament que tenguin una finalitatdiferent de les esmentades en els apartats anteriors i enparticular:

a) Les d'execució directa de sistemes generals o algun delsseus elements a qualsevol classe de sòl.

b) Les dirigides a l’obtenció de terrenys destinats adotacions públiques en sòl urbà que no tenguin la consideraciód’actuacions de dotació per no existir un increment del’aprofitament urbanístic.

La identificació de l’àmbit d’aquestes actuacions s’estableixen el planejament corresponent.

Article 24Definició i determinació de l’aprofitament urbanísticobjectiu, públic, mitjà i subjectiu d’una actuació

1. L’aprofitament urbanístic, mesurat en unitats d’aprofitament(ua), és el paràmetre que:

a) Representa el contingut juridicourbanístic atribuït pelplanejament a un sòl concret.

b) Determina el contingut econòmic del dret de propietat.

2. L’aprofitament urbanístic objectiu d’una parcelAla o d’unàmbit espacial d’ordenació concret es determina mitjançant lasuma dels productes de les edificabilitats (m2 de sostre)corresponents a cadascun dels usos detallats dels que siguinsusceptibles multiplicada pels coeficients deponderació(uas/m2 de sostre) respectius, calculats conforme alque estableix l’apartat 6 d’aquest article.

3. L’aprofitament urbanístic públic és el derivat del deure departicipació de la comunitat en les plusvàlues generades pelplanejament. Es determina aplicant el percentatge establert peraquesta Llei a l’aprofitament objectiu d’una parcelAla concreta,o del mitjà per al cas d’una actuació de nova urbanització o derenovació urbana.

4. L’aprofitament urbanístic subjectiu és el que correspon a lespersones propietàries integrades en l’actuació urbanística, i esdetermina com el resultant de descomptar de l’aprofitamentobjectiu o mitjà l’aprofitament públic que correspon al’administració.

Als efectes del desenvolupament de les actuacions deregeneració urbana establertes a l’article 131 d’aquesta Llei,s’entén com a aprofitament urbanístic net el resultant dedescomptar de l’aprofitament urbanístic total l’equivalent alcost de les càrregues i deures que, si escau, comporta la novaordenació establerta pel pla especial, i s’ha de justificar en laformulació de la memòria de viabilitat econòmica preceptiva.

5. Per a cada àmbit de les actuacions de nova urbanització enel sòl urbanitzable i de les actuacions de renovació urbana enel sòl urbà, se n’ha de determinar l’aprofitament mitjà (uas/m2


de sòl), que és el quocient de dividir l’aprofitament objectiud’aquest àmbit calculat en els termes establerts en el número 2,per la superfície total de l’actuació urbanística (m2 de sòl),descomptades, si escau, les superfícies corresponents als sòlsdotacionals públics preexistents que mantenguin aquestaqualificació pel nou planejament.

6. Els coeficients de ponderació relativa entre usos (ua/m2 desostre) es determinen per referència a l’ús característic, que ésel que tengui major edificabilitat atribuïda en l’actuacióurbanística i al qual se li assigna el valor de la unitat (1 ua/m2de sostre). Els usos restants detallats prevists en l’actuació,se’ls assignen valors de comparació amb la unitat, determinatsen proporció als diferents valors de repercussió de sòl (€/m2 desostre) corresponents a cadascun d’aquests usos, d’acord ambels resultats d’un rigorós estudi de mercat acreditat per unasocietat de taxació homologada pel Banc d’Espanya.

Secció 1aSòl urbà

Article 25Concepte de solar

1. Tenen la consideració de solar els terrenys classificats coma sòl urbà que siguin aptes per a l’edificació, segons laqualificació urbanística, i compleixin els requisits següents:

a) Confrontin amb espai públic.

b) Disposin efectivament, a peu de l’alineació de la façanade la parcelAla confrontant a l’espai públic, dels serveisurbanístics fixats pel planejament urbanístic i, com a mínim,amb els bàsics assenyalats en l’article 22 d’aquesta Llei. Quanla parcelAla confronti amb més d’un espai públic, el requisitdels serveis de subministrament i evacuació només s’exigeix aun d’ells.

c) Tenguin assenyalades les alineacions i les rasants, en elcas que el planejament urbanístic les defineixi.

d) No hagin estat inclosos en un àmbit subjecte aactuacions urbanístiques pendents de desenvolupament.

e) S’hagin cedit, si s’escau, els terrenys exigits pelplanejament per destinar-los a espais públics amb vistes aregularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

2. Tenir la condició de solar és requisit imprescindible perquèes pugui atorgar la llicència d’edificació. No obstant això,excepcionalment i motivadament, es pot autoritzar l’edificaciói la urbanització simultànies en els termes que s’estableixinreglamentàriament o, en defecte d’això, en el pla general o enels plans d’ordenació detallada, en els supòsits continguts enles lletres a, b i d de l’article 23.2 d’aquesta Llei.

Secció 2aSòl rústic

Article 26Nuclis rurals

1. Dins la classificació de sòl rústic, s'estableixen com unacategoria especial els nuclis rurals, entesos com els

assentaments d'edificacions agrupades de caràcterpredominantment residencial.

La delimitació dels nuclis rurals s'ha de fer a partir deltraçat d’una línia perimetral que envolti les edificacions queconformen l’assentament en coherència amb la sevaparcelAlació, sense que en cap cas es permeti un creixementperifèric futur.

El planejament general ha de reconèixer, delimitar i ordenaraquests nuclis d’acord amb la classificació següent :

a) Nuclis rurals tradicionals: són aquells assentaments que,en funció de les seves característiques morfològiques, latipologia de les edificacions i altres circumstàncies queacreditin la vinculació de l’assentament a les activitatstradicionals desenvolupades en el medi físic on s'ubiqui, estanimplantats amb anterioritat a la Llei de 12 de maig de 1956sobre règim del sòl i ordenació urbana.

Per acreditar l’existència del nucli abans d’aquesta data espoden utilitzar totes les referències documentals, gràfiques,fotogràfiques, legals o literàries de què es disposi.

La seva ordenació detallada, mitjançant un pla especial quedetermini les condicions de l’edificació i de les infraestructuresde serveis, s’ha de dirigir cap a la compleció de l’assentament.

Les condicions de l’edificació no poden superarl’edificabilitat mitjana de les edificacions existents ni unnombre de plantes superior a planta baixa i un pis.

b) Nuclis rurals ordinaris: són aquells assentamentsreconeguts i delimitats en els instruments de planejamenturbanístic general anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta Llei,que es regeixen pel que estableixen aquests instruments o, siescau, el planejament especial de desenvolupament. Lesrevisions o modificacions dels plans no poden atribuir en capcas a aquests nuclis la classificació de sòl urbà.

2. Els plans generals poden identificar i delimitar l’existènciad'assentaments irregulars en sòl rústic que no hagin estatdesclassificats pels plans territorials insulars corresponents,resultants de parcelAlacions o activitats edificatòries noemparades en els títols administratius exigibles.

La seva ordenació detallada, mitjançant un pla especial quedetermini les condicions de l’edificació i de les infraestructuresde serveis, s’ha de dirigir cap a la congelació de l’assentament,entesa com el manteniment de les seves edificacions en la sevaconfiguració actual. Així mateix, ha de preveure les actuacionsoportunes per recuperar la identitat de la seva ubicació en el sòlrústic.

Queda exclosa la possibilitat de noves edificacions id'ampliació de les existents, encara que en aquestes espermeten les obres d'higiene, seguretat, salubritat iconsolidació, reforma i rehabilitació, modernització i millora deles condicions de funcionalitat i estètiques d'adaptació alpaisatge; així com les necessàries per al compliment de lesnormes de prevenció d’incendis, accessibilitat, codi tècnic del’edificació i les d’instalAlacions d’infraestructures pròpies del’edificació, així com les obres d’enderroc que pugui preveureel pla especial.


Les infraestructures de serveis s’han de subjectar al medifísic rural en què es troben, i només es poden superar per a lapreservació de les condicions mediambientals del lloc.

Aquestes delimitacions no poden incloure assentamentssituats en domini públic o en sòl rústic protegit, excepte aquellsdels quals es pugui constatar documentalment l’existència ambanterioritat a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturalsi de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de lesIlles Balears, sempre que no es trobin també en una àrea deprevenció de riscs.

S'ha de constituir una entitat de conservació del’assentament, que ha d’assumir els costs de manteniment delscamins i dels elements comunitaris que s'hi estableixin.

Capítol IIIDrets i deures de la propietat

Article 27Facultats del dret de propietat 1. Les facultats del dret de propietat del sòl s’han d’exercirdins dels límits i complint els deures que s’estableixen enaquesta Llei o, en virtut d’aquesta, en el planejament urbanístic,d’acord amb la classificació urbanística de les parcelAles.

2. En tot cas, el dret de propietat comprèn el deure de dedicarels immobles a usos que no siguin incompatibles ambl’ordenació urbanística, conservar-los en les condicionsexigides i, en tot cas, en les de seguretat, salubritat,accessibilitat i decòrum legalment exigibles, així com realitzarels treballs de millora i rehabilitació fins on arribi el deure legalde conservació.

Secció 1aDrets i deures de les persones propietàries de sòl urbà

Article 28Dret d’edificació de les persones propietàries de sòl urbà

1. Les persones propietàries de terrenys en sòl urbà tenen eldret a edificar-hi, d’acord amb les determinacions delplanejament urbanístic i mitjançant l’atorgament de la llicènciad’edificació corresponent, si s’ha assolit la condició de solar deconformitat amb l’article 25 anterior, tret que els terrenysestiguin sotmesos al règim de les actuacions de dotació.

Així mateix, tenen el dret de promoure, quan estiguinsotmesos al règim de les actuacions de transformacióurbanística, la tramitació dels instruments de planejament, lagestió i l’execució necessàries per poder fer efectiu el dret aedificar, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.

2. Si per a l’edificació de sòl urbà fos necessari fer lareparcelAlació del sòl, a àmbits de gestió continus o discontinus,aquesta s’ha d’aprovar, prèviament a l’obtenció de la llicènciad’edificació, per un acord que sigui ferm en via administrativa.

3. Les condicions d’edificació que estableixin les llicènciesmunicipals es poden fer constar, d’acord amb la legislacióhipotecària, en el Registre de la Propietat. Si es transmetenfinques en curs d’edificació, les persones compradores hand’assumir el compliment d’aquestes condicions; de la mateixa

manera, en les escriptures d’obra nova en construcció, lespersones propietàries han d’explicitar l’assumpció d’aquestescondicions o bé acreditar que les han complert en declararl’obra conclosa.

Article 29Deures de les persones propietàries de sòl urbà

1. Les persones propietàries de sòl urbà han d’acabar ocompletar a càrrec seu la urbanització necessària perquè elsterrenys assoleixin la condició de solar i han d’edificar elssolars resultants en els terminis i d’acord amb lesdeterminacions que hagi fixat el planejament urbanístic.

2. La compleció de la urbanització a què es refereix l’apartatanterior no requereix actuacions de transformació urbanísticaquan siguin suficients, per assolir la condició de solar, les obresde connexió de les parcelAles a les instalAlacions ja enfuncionament.

En aquests casos, les persones propietàries estan tambéobligades a cedir, si s’escau i de forma prèvia a l’edificació, elsterrenys destinats a vials. L’ajuntament pot ordenar la cessiódels terrenys i la urbanització de les voravies i la via públicaque correspongui a la persona propietària en qualsevol moment,així com la seva execució, mitjançant la formulació d’unprojecte d’obres ordinàries.

3. Sens perjudici del règim establert en els articles 130 i 131per a les actuacions de reforma interior i de regeneració urbana,quan la compleció, la renovació o la reforma de la urbanitzacióen sòl urbà requereixi actuacions de transformació urbanística,definides en l’article 23.2 b i c, s’han de complir els deuressegüents:

a) Repartir equitativament els beneficis i les càrreguesderivades de l’ús i de l’edificabilitat atribuïdes pel planejamenturbanístic.

b) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, elsòl reservat per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbitcorresponent a les actuacions assenyalades en l’enunciatd’aquest punt número 3, continu o discontinu, en què siguincompresos els terrenys.

En concret, els sòls dotacionals de cessió corresponents ales actuacions assenyalades s’han de quantificar en funció delsresultats de la memòria de viabilitat econòmica de l’actuació i,si escau, de l’informe de sostenibilitat econòmica, així comd’una anàlisi rigorosa de compacitat del sòl urbà preexistent.Per això s’ha d’adoptar com a àmbit de referència espacial eldeterminat per usos i tipologies homogènies que permetenconformar zones d’aplicació d’unes ordenances concretes enquè s’integren els sòls objecte de l’actuació.

Finalment, de manera justificada s’ha d’adoptar lasuperfície dotacional corresponent, que ha de disposar, com amínim, de la ràtio dotacional existent en aquesta zona i, com amàxim, de l’estàndard establert per als sectors de sòlurbanitzable en l’article 43.4 d’aquesta Llei. No obstant això,en aquells àmbits espacials de sòl urbà en els quals la ràtiodotacional existent superi el 40 % de la mitjana resultant per atot el sòl urbà, així com també del 40 % dels estàndardsestablerts per al sòl urbanitzable, no serà exigible la cessió de


sòl dotacional derivada de l’increment d’aprofitament atribuïta l’actuació.

c) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, elsòl necessari per a l’execució dels sistemes generals que el plageneral hagi inclòs en l’àmbit corresponent a les actuacionsassenyalades en l’enunciat d’aquest punt número 3, continu odiscontinu, al qual pertanyen els terrenys,o els hi adscrigui enel cas de les actuacions de renovació urbana.

d) Cedir el sòl lucratiu lliure de càrregues d’urbanitzaciócorresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic quecomporten les diferents actuacions assenyalades en l’enunciatd’aquest punt número 3.

En tot cas, en les actuacions de dotació, les personespropietàries de les parcelAles edificables sotmeses a aquestrègim han de cedir aquest percentatge només sobre l’incrementde l’aprofitament establert pel nou pla respecte a l’atribuït pelplanejament anterior.

No obstant l’anterior i justificat sobre la base del resultat dela memòria de viabilitat econòmica, el planejament urbanísticpot reduir fins al 5 % aquest percentatge quan siguin actuacionsde transformació urbanística vinculades a actuacions derehabilitació o de renovació urbana amb un excés de càrreguesrespecte a la mitjana d’actuacions de transformació delmunicipi, o quan l’àmbit es destini predominantment adotacions públiques.

Així mateix, el planejament urbanístic pot incrementar demanera justificada el percentatge previst anteriorment fins al 20% en aquells casos en què el valor de les parcelAles resultantssigui considerablement superior al de les altres en la mateixacategoria de sòl.

e) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sensperjudici del dret a rescabalar les despeses d’instalAlació de lesxarxes d’abastament d’aigua, de subministrament d’energiaelèctrica, de distribució del gas, si pertoca, i de lainfraestructura de la connexió a les xarxes detelecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradoresen la part que, segons la reglamentació específica d’aquestsserveis, no hagi de ser a càrrec de les persones usuàries.

Quan es tracti d’actuacions de renovació urbana, ha decostejar també les obres d’ampliació i reforçament delssistemes generals exteriors que, si s’escau, fossin necessàries,en els termes fixats en l’article 30.2 c d’aquesta Llei.

f) Edificar els solars en els terminis que estableixi elplanejament urbanístic.

g) Executar, en els terminis que estableixi el planejamenturbanístic, la construcció de l’habitatge protegit que elscorrespongui eventualment.

h) Conservar les obres d’urbanització, agrupades legalmentcom a entitat de conservació, en els supòsits en què s’hagiassumit voluntàriament aquesta obligació, o quan la imposijustificadament el planejament general.

i) Garantir el reallotjament de les persones ocupants legalsque sigui necessari desallotjar d’immobles situats dins l’àread’actuació i que constitueixin la seva residència habitual, així

com el retorn quan en tenguin dret, en els termes establerts a lalegislació estatal.

4. Excepte quan es pugui complir amb sòl destinat a habitatgeprotegit en virtut de la reserva obligatòria corresponent, elcompliment del deure de cessió regulat a la lletra d de l’apartat3 anterior pot efectuar-se mitjançant les formes alternatives quereglamentàriament estableixi el consell insular corresponent i,en tot cas, mitjançant la seva compensació en metàlAlic de valorequivalent i determinada en aplicació de la legislació estatal desòl, compensació que s’ha de destinar o a obtenir els sòls ambdestinació d’habitatge protegit, o a costejar la part definançament públic que s’hagués previst en l’actuació detransformació urbanística o bé a integrar-se en el patrimonipúblic de sòl, i es destinaria preferentment a actuacions detransformació urbanística en sòl urbà.

5. En les actuacions de dotació, les cessions de terrenysdestinats a dotacions públiques que resultin del reajustamentrespecte de l’increment d’edificabilitat, densitat o canvi d’ús,es poden substituir, quan sigui físicament impossiblematerialitzar-les dins l’àmbit de la pròpia parcelAla edificable:

a) Per l’entrega de superfície edificada o edificabilitat nolucrativa de valor equivalent, materialitzada, en règim decomplex immobiliari dins el mateix edifici, en els termesprevists en la legislació estatal de sòl.

b) Per la seva compensació en metàlAlic, que s’ha dedestinar o bé a obtenir els sòls dotacionals l’obtenció dels qualsno es materialitza en el moment de l’aprovació de l’actuació, obé a costejar la part de finançament públic que hagués previstl’actuació o a integrar-se en el patrimoni públic de sòl, i s’ha dedestinar de forma preferent a actuacions.

Secció 2aDrets i deures de les persones propietàries de sòl

urbanitzable

Article 30 Drets i deures de les persones propietàries de sòlurbanitzable

1. Les persones propietàries del sòl classificat com aurbanitzable tenen dret a usar els terrenys de la seva propietat,a gaudir-ne i a disposar-ne de conformitat amb la sevanaturalesa rústica. A més, tret dels casos de promoció per partde les administracions públiques, tenen el dret a promoure’n laformulació a través del pla parcial, així com la tramitació delsinstruments de gestió i execució corresponents, de conformitatamb el que estableix aquesta Llei.

2. Les persones propietàries de sòl urbanitzable tenen, a mésdels prevists en l’article 29.3 d’aquesta Llei que siguin propisde la seva classe de sòl, els deures següents:

a) Cedir el sòl necessari per a l’execució dels sistemesurbanístics generals que el pla general inclogui o adscrigui enl’àmbit d’actuació de transformació urbanística en què siguincompresos els terrenys, així com el reservat per als sistemeslocals en aquest àmbit pel pla corresponent.

b) Cedir el sòl lliure de càrregues d’urbanitzaciócorresponent al 15 % de l’aprofitament mitjà corresponent alsector o, si escau, a l’àmbit multisectorial en el qual el


planejament l’hagués integrat. De forma justificada, en elresultat de la memòria de viabilitat econòmica, aquestpercentatge es pot reduir pel planejament urbanístic fins al 5 %quan siguin actuacions amb un excés de càrregues respecte dela mitjana d’actuacions de transformació urbanística delmunicipi, o quan l’àmbit es destini predominantment adotacions públiques.

Així mateix, el planejament urbanístic pot incrementar demanera justificada el percentatge previst anteriorment fins al 20% en aquells casos en què el valor de les parcelAles resultantssigui considerablement superior al de les altres en la mateixacategoria de sòl d’acord amb el resultat de la memòria deviabilitat econòmica.

c) Costejar i, si escau, executar les infraestructures deconnexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors al’actuació urbanística de transformació i les obres per al’ampliació o el reforçament d’aquests sistemes que, si escau,siguin necessàries com a conseqüència de la magnitudd’aquesta actuació, d’acord amb les determinacions del plageneral.

Entre aquestes obres i infraestructures s’entenen incloses,d’acord amb la seva normativa reguladora, les depotabilització, subministrament i depuració d’aigua, així coml’obligació de participar en els costs d’implantació de lesinfraestructures de transport públic que siguin necessàriesperquè la connectivitat del sector sigui l’adequada.

d) Garantir el reallotjament de les persones ocupants legalsque es precisi desallotjar d’immobles situats dins l’àread’actuació de transformació urbanística i que constitueixin laseva residència habitual, així com el retorn quan en tinguindret, en els termes establerts a la legislació estatal de sòl.

3. Les persones propietàries de sòl urbanitzable tenen dret aconsultar les administracions competents sobre els criteris i lesprevisions de l’ordenació urbanística, vigent i en tramitació, isobre les obres que s’han d’executar per assegurar la connexióde la urbanització amb les xarxes generals de serveis i, sis’escau, les d’ampliació i reforçament de les existents iexteriors a l’actuació.

La resposta a la consulta, que s’ha de notificar dins eltermini de dos mesos, té caràcter informatiu respecte de lescondicions urbanístiques en el moment en què s’emet; novincula l’administració en l’exercici de les potestats públiquespròpies, especialment de la potestat de planejament; i had’incloure el termini en què aquesta té efectes, que no pot serinferior a sis mesos. El transcurs del termini de dos mesossense contestació expressa, no genera cap efecte favorablerespecte dels termes de la consulta.

En el cas que l’administració alteri els criteris o lesprevisions que es faciliten en la consulta dins el termini en quèaquesta tengui efectes, l’alteració ha d’estar expressamentmotivada, sens perjudici del dret d’indemnització que puguiderivar de l’elaboració dels projectes necessaris queesdevenguin inútils, de conformitat amb el règim general de laresponsabilitat patrimonial de les administracions públiques.

Secció 3aDrets i deures de les persones propietàries de sòl rústic

Article 31Drets i deures de les persones propietàries de sòl rústic

1. Les persones propietàries del sòl classificat com a rústictenen els drets següents:

a) A realitzar les activitats necessàries per a l’explotacióagrícola, forestal, cinegètica i pecuària mitjançant l’ús delsmitjans tècnics i instalAlacions adequades, d’acord amb lanormativa específica, i sense que impliquin, en cap cas, latransformació de la seva condició o característiques essencials.

b) A desenvolupar, de forma limitada a les estrictesnecessitats justificades degudament, les activitats d’edificació,construcció o instalAlació per dur a terme les activitats del’apartat anterior que s’autoritzin d’acord amb la legislacióurbanística.

2. Les persones propietàries del sòl classificat com a rústictenen els deures següents:

a) De conservar, mantenir i, si escau, reposar el sòl i lavegetació en les condicions necessàries per evitar riscsd’erosió, d’incendi o de pertorbació de la seguretat i de la salutpúbliques o del medi ambient i de l’equilibri ecològic ipaisatgístic.

b) D’abstenir-se d’efectuar qualsevol activitat nocontrolada que pugui tenir com a efecte la contaminació de laterra, l’aigua o l’aire.

c) D’executar els plans i programes que els resultin decompliment obligat, d’acord amb la legislació reguladora de lesactivitats.

d) De complir les obligacions i suportar, si s’escau, lescàrregues que, per a l’exercici dels drets a què es refereix lalletra b del punt 1 anterior, s’imposin en virtut d’allò quedisposen les lleis.

e) De permetre a les administracions públiquescompetents, sense dret a indemnització quan no afectinactivitats rendibles legalment desenvolupades, la realització detreballs de plantació i conservació de la vegetació dirigits aprevenir l’erosió o els desastres naturals.

3. Les persones propietàries de terrenys qualificats com a sòlrústic protegit, a més de les limitacions al dret de la propietatpròpies dels terrenys assignats al sòl rústic comú, tenen les quees derivin del seu especial règim de protecció.

Article 32Actes de divisió de terrenys classificats com a sòl rústic

1. En el sòl rústic només es poden efectuar actes que tenguinper objecte o conseqüència la parcelAlació, la segregació o ladivisió de terrenys o finques quan siguin conformes amb lalegislació urbanística o la legislació agrària, en funció del’objecte de l’acte de divisió. Aquests actes estan subjectes allicència urbanística municipal, i són nuls els que s’efectuïnsense aquesta llicència.

2. S’exceptuen de la necessitat d’obtenció de llicència, i sesubstitueixen en aquests supòsits per un certificat de nonecessitat, els actes de divisió que siguin conseqüència de


l’execució de determinacions del planejament o de lesinfraestructures públiques i els casos que s’estableixinreglamentàriament.

Article 33 Drets i deures de les persones propietàries de sòl rústicordenat com a nucli rural

1. Els terrenys que el planejament general inclou i ordena coma nucli rural s’han de destinar als usos característics,complementaris o compatibles amb l’edificació residencial,amb les limitacions establertes per cada un dels tipus de nuclis,tal com s’indica al article 26 d’aquesta Llei, i amb lesnecessitats de la població que hi resideix. Les personespropietàries d’aquesta classe de sòl tenen dret d’usar-lo i dedur-hi a terme les actuacions compatibles amb el seu règimpropi.

2. A falta de pla d’ordenació detallada o quan aquest no contél’ordenació completa del règim dels terrenys inclosos endelimitacions de nuclis rurals a què es refereix l’article 26.1d’aquesta Llei, fins que no s’aprovi el planejament especial queels ordeni no s’hi poden autoritzar obres d’implantació deserveis ni d’edificació de nova planta o d’ampliació de lesedificacions existents.

3. El planejament ha de concretar el règim de drets i deures deles persones propietàries del sòl, així com les condicions d’úsi d’edificació en els nuclis rurals, i queden prohibides totes lesactivitats, construccions i usos que desvirtuïn lescaracterístiques que han motivat la inclusió dels terrenys enaquesta categoria de sòl.

4. En els àmbits en els quals el planejament prevegi actuacionsen els nuclis rurals pel que fa a la implantació o renovació deserveis, en el grau d’exigència que el planejament determina,les persones propietàries de sòl estan obligades igualment asufragar el seu cost.

TÍTOL IIPLANEJAMENT URBANÍSTIC

Capítol IInstruments

Article 34Instruments de planejament

1. L’ordenació urbanística dels municipis es fixa mitjançantdos tipus de plans jerarquitzats: el pla general i els plansd’ordenació detallada.

2. El pla general estableix les determinacions de caràcterestructural definides en l’article 37 d’aquesta Llei. L’aprovaciódel pla general és prèvia i necessària per a l’aprovació delsplans d’ordenació detallada.

3. Els plans d’ordenació detallada estableixen lesdeterminacions de caràcter detallat definides en l’article 42d’aquesta Llei, amb respecte estricte a les determinacionsestablertes en el pla general al qual es troben vinculats, i esdesenvolupen mitjançant els instruments de planejament dedesenvolupament següents: plans parcials, plans especials iestudis de detall, així com mitjançant els instruments

d’ordenació conformats per les ordenances municipalsd’edificació i urbanització.

Els plans parcials i els plans especials també es podendesenvolupar per mitjà d’estudis de detall, quan així hoprevegin.

4. La protecció dels elements del patrimoni històric es du aterme mitjançant plans especials i catàlegs.

5. Les determinacions dels instruments de planejament esdefineixen en la documentació gràfica i escrita quereglamentàriament s’estableixi. En tot cas, els plans han decontenir, com a mínim, la normativa reguladora i una memòriajustificativa en què es faci esment especial a la sostenibilitatambiental, econòmica i social de la proposta, així com totsaquells documents exigits per la legislació sectorial aplicableen els termes establerts en els articles 36 i següents d’aquestaLlei.

Article 35Pla general

1. Els plans generals, com a instruments d’ordenació integrali de caràcter estructural del seu territori, han de:

a) Comprendre el terme municipal complet.

b) Classificar el sòl en urbà, rústic i, si s’escau,urbanitzable, per a l’establiment del règim jurídic corresponent.

c) Definir els elements fonamentals de l’estructura generali orgànica, i de l’ordenació estructural establertes en l’article 37d’aquesta Llei.

d) Establir les previsions temporals o prioritats per al seudesenvolupament i execució, i els terminis i les condicions pera la seva revisió.

2. Els plans generals s’han de redactar de forma ajustada a lesdeterminacions i directrius que s’estableixin en els instrumentsd’ordenació territorial i la legislació sectorial.

Article 36Objecte del pla general

1. En el sòl urbà, el pla general té com a objecte establirl’ordenació estructural, amb la identificació dels elements quehi corresponen establerts en l’article 37 d’aquesta Llei i ladefinició dels àmbits subjectes a actuacions de transformacióurbanística definides en l’article 23, dels quals han dedeterminar les característiques estructurals i les sevesprevisions d’execució.

2. En el sòl urbanitzable, el pla general té com a objecteestablir l’ordenació estructural, amb la identificació delselements que hi corresponen establerts en l’article 37 d’aquestaLlei, l’assenyalament de les peces de l’estructura general iorgànica de sistemes generals que s’adscriuen o inclouen en elssectors, i les previsions per formular-los i executar-los.

3. En el sòl rústic, el pla general té com a objecte preservaraquest sòl del procés de desenvolupament urbà ambl’establiment, si escau, de les mesures de protecció


corresponents, identificant les dues categories bàsiques de sòlrústic comú i de sòl rústic protegit.

Article 37Determinacions del pla general

Els plans generals han de contenir les determinacionsd’ordenació estructural següents:

a) Classificació del sòl, amb expressió de les superfícies decada classe, en què s’ha d’especificar:

i. En sòl urbà, la delimitació, per usos i tipologieshomogènies, que permetin conformar zones d’ordenacióurbanística per a l’aplicació d’unes ordenances d’edificacióen parcelAles, o d’urbanització i edificació en actuacions detransformació urbanística de reforma interior o derenovació urbana, per establir en els plans d’ordenaciódetallada.ii. En sòl urbanitzable, la delimitació dels sectors il’establiment dels paràmetres estructurals assenyalats enaquest article per a aquesta classe de sòl.iii. En sòl rústic, les determinacions establertes en aquestarticle per a aquesta classe de sòl.

b) Assenyalament dels usos globals majoritaris,residencial, industrial, terciari o turístic, i els índexsd’edificabilitat bruta assignats a cadascuna de les zonesd’ordenació delimitades com a actuacions de transformacióurbanística en sòl urbà i dels sectors d’urbanitzable.

c) Determinació de la capacitat màxima de població a cadazona d’ordenació en sòl urbà i de cada sector en l’urbanitzable.En qualsevol cas, en àmbits de sòl urbà consolidat perl’edificació en més del 90 % i no subjectes a actuacions detransformació urbanística, la capacitat de població es determinaen funció de l’existent i de les previsions demogràfiques en unhoritzó mínim de 15 anys.

Per a les zones d’ordenació urbanística delimitades en sòlurbà i per a sectors del sòl urbanitzable d’ús residencial, ha defixar-se la densitat màxima de població.

Quan es destinin a habitatge amb algun tipus de protecciópública, el pla pot fixar una densitat global residencial fins a 75habitatges/Ha. Aquest límit no és d’aplicació en el sòl urbàquan, a la zona d’ordenació urbanística, la densitat existentsigui superior.

d) Establiment dels criteris per a la determinació del’aprofitament urbanístic mitjà de cada àmbit d’actuació derenovació urbana en sòl urbà i en sector de sòl urbanitzable enfunció dels índexs d’edificabilitat bruta; de l’adscripció, siescau, de sòls destinats a sistemes generals i dels usos globalsassenyalats en els terrenys no destinats a vials, parcs i jardinspúblics i altres serveis i dotacions d’interès general,homogeneïtzats segons els seus valors relatius, en els termesestablerts en l’article 24.5 d’aquesta Llei.

En el sòl urbanitzable, els àmbits de repartiment de càrreguesi beneficis, o àrees de repartiment, s’han de delimitarpreferentment per a cadascun dels sectors, i poden incloure oadscriure en el seu àmbit la superfície de sòls de sistemesgenerals que es considerin adequats funcionalment ieconòmicament, en funció del resultat de la memòria deviabilitat econòmica preceptiva.

e) Criteris i objectius que han de complir els plansespecials i plans parcials prevists en el seu desenvolupament.

f) Definició de l’estructura general i orgànica del territoriintegrada pels sistemes generals viaris i de comunicacions, i elscriteris que garanteixin una mobilitat urbana sostenible, aixícom pels sistemes generals d’espais lliures i zones verdespúbliques en una proporció que, amb caràcter general, no ha deser inferior a cinc metres quadrats per habitant; i pels sistemesgenerals d’equipaments i infraestructures en proporcióadequada a la població prevista en el planejament, ambindicació de les zones de protecció corresponents.

Reglamentàriament o a través dels plans territorials insularses pot fixar una proporció d’espais lliures públics inferior a laindicada en el paràgraf anterior per a determinats nuclis,sempre d’acord amb la seva població, tipologia o caràctertradicional.

g) Previsions temporals per al desenvolupament de lesseves determinacions o, si no, l’assenyalament de les prioritatsd’actuació per coordinar les actuacions i inversions públiquesi privades, d’acord amb els plans i programes de la restad’administracions públiques.

h) Normativa general per a les dues categories bàsiques delsòl rústic i les mesures per a la protecció del medi ambient, lanaturalesa i el paisatge, els elements i els conjunts naturals ourbans, de conformitat, si escau, amb la legislació específicaque sigui aplicable en cada supòsit.

i) Avaluació de les necessitats d’habitatge sotmès a algunrègim de protecció pública i la determinació de les reserves pera aquest tipus d’habitatge per a les actuacions de transformacióurbanística que es prevegin, així com la seva ubicació. Aixímateix, aquesta avaluació ha de considerar també la necessitatde disposar d’habitatges de protecció pública amb destinacióexclusiva de lloguer i caràcter rotatori, amb la finalitatd’atendre necessitats temporals de colAlectius amb especialsdificultats per accedir a l’habitatge.

En la determinació del sòl que ha de destinar-se aconstrucció d’habitatges sotmesos a algun règim de protecciópública, el pla general ha d’analitzar la demanda sociald’aquest tipus d’habitatge i aplicar el criteri de determinació deldret a l’obtenció de l’habitatge per a aquelles famílies que nopuguin disposar de més d’un terç de la seva renda familiar enel moment de l’obtenció d’aquest. En qualsevol cas, el pla hade reservar, com a mínim, el sòl corresponent al 30 % del’edificabilitat residencial prevista en sòl urbanitzable i en el sòlurbà que hagi de sotmetre’s a actuacions de renovació urbanai de reforma interior, sempre que, en tots aquests casos, l’úsresidencial sigui el predominant.

La localització de les zones de reserva, com a regla general,ha de ser uniforme per a tots els àmbits d’actuació detransformació urbanística prevists en el pla. Si,excepcionalment, es modifica el repartiment uniforme, s’ha dejustificar aquesta decisió en la memòria del pla general, o perraó de la incompatibilitat de la tipologia edificatòria previstaamb la construcció d’habitatges protegits, o bé per raó delresultat de la memòria de viabilitat econòmica de l’actuació detransformació urbanística en funció de la seva dimensió. En totcas, s’ha d’acreditar la no generació de segregació espacial. Hade procurar-se sempre la mescla de l’habitatge de protecció


pública i el lliure i, si pot ser, fer coexistir tots dos tipusd’habitatge en el territori. En qualsevol cas, el pla general ha degarantir el compliment íntegre de la reserva quant a lesactuacions de nova urbanització en sòl urbanitzable en quèaquesta reserva els sigui exigible.

Sens perjudici de l’anterior, els ajuntaments poden reduir lareserva d’habitatge sotmesa a algun règim de protecció públicaen les actuacions de transformació urbanística que es trobin enalgun dels casos següents:

i. Que se situïn en una zona turística per a la qual el platerritorial insular determini la seva reordenació, i sempreque es justifiqui en l’anàlisi de demanda social d’aquestshabitatges en els termes establerts en aquest apartat i que lareordenació impliqui una reducció de l’aprofitamenturbanístic i de la seva rendibilitat, justificades en el resultatde la memòria de viabilitat econòmica pel que fa al’escenari existent amb anterioritat.ii. Que es tracti d’àmbits d’actuació de petita dimensió elsòl lucratiu de la qual es destini predominantment a úsresidencial i la seva execució no suposi l’edificació de mésde 20 habitatges.

j) Assenyalament de les circumstàncies en què s’ha de ferla seva revisió, en funció de la població total i el seu índex decreixement, recursos, usos i intensitat d’ocupació i altreselements que varen justificar la classificació del sòl inicialmentadoptada.

Article 38Documentació dels plans generals

1. Els plans generals es formalitzen mitjançant els documentssegüents:

a) La memòria informativa i justificativa del pla, amb elsestudis complementaris, d’acord amb el contingut establert enaquesta Llei.

b) Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística delterritori, formalitzats a escala adequada, del traçat dels sistemesgenerals constitutius de les xarxes bàsiques d’abastamentd’aigua, de subministrament d’energia elèctrica i sanejament;i eventualment de gas i telecomunicacions, del sistema generalviari i de les zones verdes i espais lliures, així com elscorresponents als altres serveis o dotacions que s’estableixin enel pla. Així mateix, s’han d’ubicar i definir els béns immoblesintegrants del patrimoni públic de sòl.

c) Les normes urbanístiques generals, que estableixen,mitjançant un text articulat, les determinacions de caràcterestructural definides en l’article 37 d’aquesta Llei quecorresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla. Amés de les determinacions referides, les normes urbanístiquescontenen, també, les regles bàsiques relatives a l’execucióurbanística, a fi de regular, amb caràcter general, els aspectesconstructius, tècnics o similars de les actuacions urbanístiquesestablertes en l’article 23 d’aquesta Llei, que han de respectarels plans d’ordenació detallada.

d) Els estudis econòmics consistents en l’estudieconomicofinancer, l’informe de sostenibilitat econòmica i lamemòria de viabilitat econòmica, formulats en els termesestablerts en l’article 47 d’aquesta Llei.

e) La documentació mediambiental que exigeixi lalegislació sectorial.

f) El catàleg d’elements i espais protegits.

2. En funció dels informes de sostenibilitat econòmicacorresponents a cada actuació de transformació urbanística, elpla general ha de fixar una programació de les actuacions, ques’ha d’actualitzar periòdicament i, com a màxim, cada sis anys,per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un mesd’informació pública mitjançant un anunci en el Butlletí Oficialde les Illes Balears i a l’adreça corresponent o punt d’accéselectrònic. Aquest acord s’ha de publicar en el Butlletí Oficialde les Illes Balears i adreça o punt d’accés electrònic, i s’ha decomunicar al consell insular corresponent i a l’Arxiud’Urbanisme de les Illes Balears, amb tramesa de ladocumentació que s’hagi actualitzat.

Article 39Contingut de la memòria del pla general

1. La memòria informativa i justificativa del pla general had’establir les conclusions derivades de la informacióurbanística que siguin rellevants per a la fixació de lesdeterminacions de l’ordenació estructural del territori, analitzarles alternatives possibles i justificar el model elegit, així comles disposicions de caràcter general i les disposicionscorresponents a les diverses classes de sòl.

2. La memòria informativa i justificativa del pla general s’hade referir als punts següents:

a) La integració del programa de participació ciutadana quel’ajuntament hagi aplicat durant el procés de formulació itramitació del pla per garantir l’efectivitat dels drets departicipació que reconeix la legislació aplicable.

b) Les mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’unamobilitat sostenible en el municipi, entre les quals s’haurand’incloure les accions destinades a reduir les necessitats demobilitat tenint en compte les ubicacions dels centresresidencials, comercials i de treball, el foment de la mobilitatno motoritzada, inclosa la implantació de carrils bici, i de l’úsi, si escau, millora de la prestació del servei de transport públiccolAlectiu en els termes que prevegi la legislació sectorial i derègim local aplicable. De forma específica, s’han de definir lesmesures que s’han d’adoptar respecte dels grans centresgeneradors de mobilitat que es prevegin en el pla.

c) La informació urbanística, juntament amb els estudiscomplementaris necessaris, que comprèn:

i. El planejament urbanístic vigent amb anterioritat i el seuestat d’execució en el moment de la seva revisió.ii. El planejament d’ordenació territorial i sectorial vigentamb incidència en l’àmbit del pla.iii. Les característiques del territori.iv. Les característiques de la població assentada sobre elterritori. S’ha d’incloure la variable de sexe en lesestadístiques, les enquestes i la recollida de dades que esduguin a terme.


v. La suficiència i la disponibilitat de les xarxes bàsiquesmunicipals existents corresponents als serveis d’aigua,hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacionsi sistemes d’evacuació de les aigües residuals o de pluja.vi. La suficiència i la disponibilitat de les obres i lesinfraestructures corresponents als sistemes generals viaris,d’espais lliures i zones verdes o de dotacions programadesi la política d’inversions públiques que poden influir en eldesenvolupament urbà.vii. L’assenyalament dels valors mediambientals,paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipusexistents en l’àmbit del pla.viii. Els altres aspectes rellevants que caracteritzin l’àmbitterritorial del pla.

d) Els objectius de l’ordenació estructural del pla, l’anàliside les diverses alternatives que es preveuen i la justificació i ladescripció del model d’ordenació elegit i, concretament, delsaspectes següents:

i. La classificació del sòl, d’acord amb els criteris ques’estableixen en aquesta Llei.ii. L’observança de l’objectiu del desenvolupamenturbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions del’estudi ambiental estratègic que integra la documentaciódel pla, i l’adequació als criteris que fixen els instrumentsd’ordenació territorial.iii. L’anàlisi de la previsió d’alteració de l’aprofitament percanvi de l’ús global o de l’edificabilitat bruta aplicades adeterminats àmbits situats a qualsevol classe de sòl, enrelació amb l’aprofitament atribuït pel planejament anterior.iv. La diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiquesmunicipals existents corresponents als serveis d’aigua,hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacionsi sistemes d’evacuació de les aigües residuals o de pluja,anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificacióde les obres i la procedència dels recursos necessaris peradaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.

e) Un resum executiu que delimiti els àmbits o parcelAles enels quals l’ordenació estructural projectada altera la vigent enels termes establerts en l’apartat iii de la lletra d anterior,alteració que s’ha de justificar en les memòries de viabilitateconòmica, s’ha de localitzar en els plànols d’ordenació i de laqual se n’ha de determinar l’abast i, si escau, els àmbits en quèse suspenen l’ordenació o els procediments d’execució od’intervenció urbanística, i la durada d’aquesta suspensió.

3. La memòria social del pla general municipal és el documentd’avaluació i justificació de les determinacions del pla relativesa les necessitats socials d’accés a l’habitatge, i també en formapart una avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanísticaproposada en funció del gènere, així com respecte alscolAlectius socials que requereixen atenció específica, tals comles persones immigrants i la gent gran, amb l’objecte que lesdecisions del planejament, a partir de la informació sobre larealitat social, contribueixin al desenvolupament de la igualtatd’oportunitats entre dones i homes, així com a afavorir elsaltres colAlectius mereixedors de protecció.

Article 40Plans d’ordenació detallada

1. Els plans d’ordenació detallada, en compliment de lesdeterminacions de caràcter estructural establertes en el plageneral al qual desenvolupen, tenen com a funció:

a) L’establiment i desenvolupament de les determinacionsde caràcter detallat definides en l’article 42 d’aquesta Llei.

b) L’establiment de les normes urbanístiques i lesordenances d’edificació detallada mitjançant l’atribució d’usosi d’índexs d’edificabilitat neta corresponents a cadascuna de lesparcelAles o els mateixos paràmetres, inclosa l’ordenaciódetallada de la seva trama urbana en cada àmbit d’actuació detransformació urbanística de reforma interior i renovacióurbana previstes en sòl urbà i per a cada sector de sòlurbanitzable, així com les determinacions detallades per a totesles categories en què es divideix el sòl rústic.

2. L'execució de les actuacions urbanístiques establertes enl'article 23 d'aquesta Llei i que es trobin previstes en els plansd'ordenació detallada, requereix:

a) L'autorització administrativa preceptiva aplicable a lesactuacions edificatòries i aïllades.

b) L'aprovació del planejament més detallat exigible encada cas, per a les actuacions de transformació urbanística.

3. Els plans d’ordenació detallada es poden formular en unúnic document que inclogui totes les determinacions decaràcter detallat definides en l’article 42 d’aquesta Llei, o espoden formular en documents separats per a cada classe de sòl,o per sectors, zones o categories, sempre que es garanteixi lacoherència global del model territorial establert en el plageneral i es mantengui per a la resta de sòls no innovats elrègim juridicourbanístic establert en el planejament anterior.

Article 41Documentació dels plans d’ordenació detallada

Els plans d’ordenació detallada han d’incloure ladocumentació següent:

a) La memòria informativa i justificativa, tant del’adequació al pla general que desenvolupen, com de lesdeterminacions d’ordenació detallada que estableixen.

b) Els plànols de l’estat actual i de les afeccions existentssobre el territori, i els plànols d’ordenació detallada, a escalaadequada, en els quals s’han d’establir les determinacionsgràfiques que siguin necessàries per a un coneixement perfectede l’ordenació urbana prevista.

c) Les normes urbanístiques i les ordenances generals iparticulars d’usos compatibles i prohibits pel que fa al globalestablert en el pla general i els índexs d’edificabilitat netaaplicables a cadascuna de les parcelAles individuals integradesen les zones d’ordenació del sòl urbà, i a les parcelAlesedificables derivades de l’ordenació detallada corresponent acada àmbit de transformació urbanística en sòl urbà i en cadasector del sòl urbanitzable, complementades amb lescorresponents fitxes de planejament i gestió aplicables acadascuna de les actuacions de transformació urbanísticaprevistes.

Així mateix, han d’incloure les normes urbanístiques i lesordenances generals i particulars per a totes les categories delsòl rústic.


d) La memòria de viabilitat econòmica per a aquells casosen què s’estableix un increment d’aprofitament sobre el ques’atribueix pel planejament anterior i l’informe de sostenibilitateconòmica per a aquelles actuacions en què es generen cessionsde sòl a l’administració per a infraestructures o dotacionspúbliques.

e) L’estudi ambiental estratègic segons l’establert a lalegislació ambiental, tret que, per la seva finalitat i objecte,l’òrgan ambiental acordi l’exoneració pel fet de no tenir efectessignificatius sobre el medi ambient.

Article 42 Determinacions dels plans d’ordenació detallada

Els plans d’ordenació detallada han de contenir lesdeterminacions següents:

1. En el sòl urbà, i pel que fa als àmbits definits per usos itipologies homogènies que permetin conformar zonesd’ordenació concretes per a l’aplicació d’ordenancesd’edificació:

a) L’assenyalament de les parcelAles subjectes a actuacionsde dotació i a actuacions edificatòries i aïllades, en els termesestablerts en l’article 23.3 d’aquesta Llei, així com dels àmbitsespacials subjectes a actuacions de reforma interior,regeneració i renovació urbanes. La delimitació d’aquestsàmbits es pot fer en el mateix pla o diferir-ho a un pla especial,i té els efectes prevists en la legislació estatal de sòl. En tot cas,l’instrument que faci aquesta delimitació ha d’incorporarl’avanç de l’equidistribució i, si escau, el pla de reallotjamenti de retorn, en els termes prevists en la llei estatal.

Així mateix, en els casos de delimitació d’àmbits subjectesa actuacions que tenguin per objecte restituir els terrenys al seuestat natural; es pot traslladar part de l’aprofitament a un altreàmbit de sòl urbà o urbanitzable.

b) La qualificació de la totalitat de terrenys inclosos a leszones d’ordenació, amb la definició dels usos compatibles iprohibits en relació amb el global establert pel pla general i elsíndexs d’edificabilitat neta aplicables a les parcelAles aïlladesintegrades a les zones d’ordenació en sòl urbà, o a lesurbanitzades derivades de l’ordenació corresponent aldesenvolupament dels àmbits sotmesos a actuacions detransformació urbanística en sòl urbà, determinantl’aprofitament urbanístic mitjà en funció dels criteris establertsen l’article 37 d d’aquesta Llei.

c) La definició dels terrenys destinats a espais lliurespúblics, equipaments i centres de les infraestructures i serveis,en funció de la capacitat potencial del pla i dels estàndardsdotacionals prevists en l’article 29 d’aquesta Llei.

d) El traçat i les característiques de la xarxa viària i delsespais destinats a aparcament amb assenyalament de la totalitatde les alineacions i rasants, i coordinar-ho funcionalment ambel sistema viari estructural contingut en el pla general.

e) El traçat i les característiques de les xarxes d’abastamentd’aigua, sanejament, energia elèctrica i altres serveis prevists,i coordinar-ho funcionalment amb les xarxes bàsiques deserveis estructurals contingudes en el pla general.

f) La reglamentació detallada de l’ús, el volum, l’ocupaciómàxima, el nombre de plantes per sobre i sota rasant, l’alturamàxima de les edificacions, les reculades a límits, lescondicions higienicosanitàries dels terrenys i les construccions,així com de les característiques estètiques i tipològiques de lesconstruccions, les edificacions i el seu entorn.

g) Les normes urbanístiques i les actuacions autoritzablesa les construccions o edificacions inadequades al nouplanejament, conforme al previst en l’article 129 d’aquestaLlei.

2. En els sectors de sòl urbanitzable:

a) Les mateixes determinacions de caràcter detallatassenyalades en el número 1 anterior, excepte les ques’estableixen en la lletra a.

b) L’adscripció dels sistemes generals prevists pel plageneral, així com les connexions que, si escau, fossinnecessàries, per a la funcionalitat correcta de les xarxesd’infraestructures bàsiques municipals.

c) Si el pla d’ordenació detallada estableix l’ordenaciódetallada d’algun sector o sectors, no és necessària laformulació de pla parcial.

3. En el sòl rústic:

a) Les mesures i condicions necessàries per a laconservació de les característiques pròpies del rústic comú, iper al rústic protegit, la protecció de tots i cadascun dels seuselements naturals rellevants pels valors que s’acreditin,inclosos els ecològics, agrícoles, ramaders, forestals ipaisatgístics la singularitat dels quals n’aconselli la protecció.

b) Les mesures per millorar el desenvolupament del’activitat agrària, a partir d’una anàlisi de la situació.

c) La prevenció de riscs naturals o tecnològics, inclosos elsd’inundació o d’altres accidents greus.

d) Les característiques tipològiques, morfològiques,estètiques i constructives a les quals s’han de subjectar lesedificacions que es puguin implantar en aquesta classe de sòl.S’han de definir com a mínim les condicions de volumetria,dimensionat i tractament dels espais buits no ocupats perl’edificació, tractament de façanes i solucions de coberta, aixícom materials i acabats admesos.

e) La regulació detallada de les condicions i usos del’edificació, respectant els límits de la legislació específica.

f) Les condicions de posició i implantació dins de laparcelAla de conformitat amb la legislació específica.

g) La delimitació dels nuclis rurals i l’establiment del’ordenació detallada i d’altres determinacions en virtut del queregula l’article 26 d’aquesta Llei.

4. Amb caràcter general:

a) Les mesures que es considerin adequades per garantirl’accessibilitat universal, d’acord amb el que estableix lalegislació específica aplicable.


b) Les mesures i condicions necessàries per a laconservació i la protecció del patrimoni cultural.

Article 43Plans parcials

1. Els plans parcials tenen per objecte el desplegament del plad’ordenació detallada i dels criteris que s’estableixen en el plageneral i de forma ajustada a les seves determinacions, definirl’ordenació detallada d’un sector de sòl urbanitzable amb elmateix grau de detall que el sòl urbà, i determinar l’àmbit o elsàmbits de les unitats d’actuació de nova urbanització que, siescau, es prevegin en funció del resultat de l’informe desostenibilitat econòmica.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1 anterior, els plansparcials:

a) Qualifiquen el sòl.

b) Regulen els usos detallats, tant els que són compatiblescom els que estan prohibits, en funció del global establert pelpla general, i els paràmetres de l’edificació mitjançantl’atribució d’índexs d’edificabilitat neta aplicables a cadaparcelAla en funció del que correspongui a l’edificabilitat brutaestablerta pel pla general, amb la finalitat de permetrel’atorgament de llicències.

c) Assenyalen les alineacions i les rasants.

d) Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació devolums, mitjançant l’establiment de l’ocupació màxima deparcelAla, nombre màxim de plantes i altures de l’edificació ireculades de límits.

e) Estableixen el sistema d’actuació, les condicions degestió i els terminis per promoure els instruments corresponentsi per executar les obres d’urbanització i d’edificació, sensperjudici que aquests puguin modificar-se per part d’unaalteració de la programació establerta en el pla general.

f) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s’hade materialitzar, si escau, la reserva per a la construcciód’habitatges de protecció pública, d’acord amb aquesta Llei iel planejament general, i estableixen els terminis obligatoris enels quals l’administració actuant i les persones propietàriesadjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció públicahan d’iniciar i acabar l’edificació d’aquests habitatges.

3. Opcionalment, poden precisar directament lescaracterístiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiquesen el cas de persona propietària única o per acord de la totalitatdels propietaris. En aquest cas, el pla parcial ha de definir lesobres amb el grau suficient de detall per permetre’n l’execucióimmediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d’execucióper a cada àmbit d’actuació de transformació urbanística, i had’establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altresobres i despeses d’urbanització, sens perjudici que els projectesd’urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, lesobres d’urbanització bàsiques es poden concretar en undocument separat mitjançant un projecte d’urbanització.

4. Les superfícies dels terrenys dotacionals o destinats aaparcament són independents de les corresponents al’ordenació estructural del pla general i s’han d’ajustar a les

superfícies mínimes fixades reglamentàriament i que com amínim són les següents:

a) En els àmbits d’ús predominant residencial o turístic:i. Per a espais lliures públics: un 10 % de la superfície delsector que no resulti inferior a 20 m² per habitatge o percada 100 m² d’edificació residencial, i a 7 m² per plaçaturística, segons resulti de l’aplicació dels índexsd’edificabilitat corresponents. ii. Per a equipaments públics: 21 m² per habitatge o percada 100 m² d’edificació residencial, o 7 m² per plaçaturística.

b) En els àmbits d’ús industrial i terciari:i. Per a espais lliures públics: un 10 % de la superfície delsector.ii. Per a equipaments públics: un 5 % de la superfície delsector.

c) En els dos casos anteriors, la superfície destinada aaparcaments per localitzar en sòl de domini públic ha degarantir un mínim d’una plaça per cada 100 m² d’edificació, deles quals almenys un 50% han de situar-se en àreesd’aparcament públic externes al vial.

5. Així mateix, els plans parcials han de:

a) Determinar el termini per iniciar i per finalitzarl’execució de les actuacions de nova urbanització que prevegino, si s’escau, determinar un pla d’etapes.

b) Contenir la memòria de viabilitat econòmica i l’informede sostenibilitat econòmica en els termes establerts en aquestaLlei i en la legislació estatal.

Article 44Documentació dels plans parcials

Els plans parcials es componen, formalment, delsdocuments següents:

a) La memòria i els estudis justificatius i complementaris.

b) Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte i, siescau, de detall de la urbanització.

c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús id’edificació del sòl.

d) L’informe de sostenibilitat econòmica que ha d’analitzarl’impacte produït en la hisenda pública pel manteniment iconservació dels sòls dotacionals i viaris que se cedeixen al’administració, i la memòria de viabilitat econòmica que had’analitzar la rendibilitat que l’actuació produeix en elspropietaris de sòl, formulats ambdós estudis en els termes ques’estableixin en aquesta Llei i en la legislació estatal.

e) El pressupost de les obres i els serveis.

f) El pla d’etapes o el termini per començar i acabarl’execució de les actuacions, de conformitat amb l’apartat 5 del’article anterior.


g) La divisió en unitats d’actuació, si escau, en funció delresultat de l’informe de sostenibilitat econòmica.

h) La justificació que es compleixen les determinacions delplanejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible.

i) L’estudi ambiental estratègic segons l’establert a lalegislació ambiental, tret que, per la seva finalitat i objecte,l’òrgan ambiental acordi l’exoneració pel fet de no tenir efectessignificatius sobre el medi ambient, i, en els casos en quèescaigui, un estudi d’avaluació de la mobilitat generada. Enqualsevol cas, s’han de definir les mesures per adoptar respectedels grans centres generadors de mobilitat que es prevegin.

j) Els estudis que garanteixin el compliment del dret al’accessibilitat universal en condicions no discriminatòries pera la utilització de les dotacions públiques i els equipamentscolAlectius d’ús públic, així com als edificis d’ús residencial iturístic d’acord amb la legislació sectorial de la comunitatautònoma de les Illes Balears.

Article 45Plans especials

1. Els plans especials són instruments de planejament quepoden ser autònoms, quan es formulin per a l’establimentd’ordenacions sectorials, parcials o específiques, o dedesenvolupament, quan desenvolupin instruments d’ordenacióterritorial o municipals. En el cas dels autònoms, han dejustificar la coherència de les seves determinacions amb lesd’aquells plans. Quan siguin plans especials dedesenvolupament, s’han d’ajustar a les previsions dels plansque desenvolupen.

En cap cas els plans especials no poden substituir el plageneral municipal en la seva funció d’ordenació integral delterritori, ni alterar la classificació del sòl.

2. Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de lalegislació sectorial aplicable per raó de la matèria, els plansespecials poden tenir per objecte:

a) L’ordenació d’elements o conjunts protegits per lalegislació sobre patrimoni històric.

b) La protecció del paisatge o de les vies de comunicació.

c) L’ordenació, la protecció i la conservació del medinatural i rural.

d) El desenvolupament i l’execució d’elements del’estructura general i orgànica, i l’ordenació dels sistemesgenerals d’infraestructures viàries, de serveis i dotacions noadscrits a actuacions de transformació urbanística en sòl urbài urbanitzable.

e) L’ordenació de les actuacions de reforma interior,regeneració o renovació urbanes de les previstes en l’article 23d’aquesta Llei per desenvolupar en el sòl urbà.

f) L’adequació de les xarxes d’instalAlacions a lescondicions historicoambientals dels nuclis de població.

g) L’ordenació de les instalAlacions de les xarxes detransport i comunicacions i de la zona de serveis dels ports iaeroports d’acord amb la seva legislació específica.

h) El desenvolupament dels instruments d’ordenacióterritorial.

i) Les actuacions de renovació urbana i de reformainterior.

j) Qualssevol altres finalitats anàlogues.

3. L’aprovació dels plans especials n’habilita el promotor il’administració competent per executar les obres i lesinstalAlacions corresponents, sens perjudici de l’exigibilitat deles llicències i autoritzacions administratives que siguinpreceptives i del que estableix la legislació sectorial.

4. Els plans especials contenen les determinacions queexigeixen els instruments d’ordenació territorial o deplanejament general corresponent o, a falta d’aquestes, lespròpies de la seva naturalesa i finalitat, justificades degudamenta través d’una memòria informativa i justificativa de lanecessitat o la conveniència de la formulació del pla.

5. Així mateix han de disposar, com a mínim, deldesenvolupament dels estudis justificatius i complementarisnecessaris, dels plànols d’informació i d’ordenació quecorresponguin, i de les normes i els catàlegs que escaiguin.S’ha d’incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generadaque, si s’escau, ha de definir les mesures per adoptar respectedels grans centres generadors de mobilitat que es prevegin, ihan d’incorporar l’estudi ambiental estratègic segons l’establerta la legislació ambiental tret que, per la seva finalitat i objecte,l’òrgan ambiental acordi l’exoneració pel fet de no tenir efectessignificatius sobre el medi ambient.

6. Quan el pla especial delimiti i ordeni actuacionsurbanístiques de les previstes a l’article 23 ha d’incorporar:

a) Una memòria de viabilitat econòmica que analitzi larendibilitat de l’actuació, així com un informe de sostenibilitateconòmica, en què s’ha de ponderar en particular l’impacte del’actuació en les hisendes públiques afectades, formulatsambdós en els termes establerts per aquesta Llei i, en concret,en l’article 47 i en la legislació estatal de sòl per a laimplantació i el manteniment de les infraestructures necessàrieso la posada en funcionament i la prestació dels serveisresultants, així com la suficiència i l’adequació del sòl destinata usos productius.

b) Un avanç de l’equidistribució.

c) El pla de reallotjament i de retorn en els termes previstsa la llei estatal esmentada, si s’escau.

Article 46Estudis de detall

1. Els estudis de detall tenen per objecte, quan sigui necessari,completar o, si s’escau, adaptar les determinacions del’ordenació detallada del sòl urbà i urbanitzable, i a aquestefecte poden preveure o reajustar, segons els casos:


a) L’adaptació i el reajustament d’alineacions i rasantsassenyalades al planejament urbanístic, amb les condicions queaquest fixi i sempre que no es disminueixin les superfíciesdestinades a xarxa viària o a espais lliures.

b) L’ordenació dels volums d’acord amb lesespecificacions del pla.

2. Els estudis de detall han de respectar les determinacionstant de caràcter estructural com de detall del planejamenturbanístic de jerarquia superior, sense que puguin alterar-nel’aprofitament, l’ús global majoritari, les alçades màximesprevistes i la densitat poblacional que correspongui als terrenyscompresos en el seu àmbit. En cap cas no poden ocasionarperjudici ni alterar les condicions d’ordenació dels predisconfrontants.

3. Han d’incloure una memòria de viabilitat econòmica i uninforme de sostenibilitat econòmica si les determinacions del’estudi de detall ho requereixen, en els termes establerts enaquesta Llei i en la legislació estatal.

Article 47Contingut dels estudis econòmics del planejament

1. L’estudi econòmic i financer del pla general contél’estimació del cost econòmic de les actuacions detransformació urbanística previstes a l’estudi, la identificaciódels subjectes públics o privats responsables de la sevaexecució i l’anàlisi de les previsions de finançament públicd’aquelles que corresponen a l’administració, així coml’establiment dels terminis en què se’n preveu el seudesenvolupament.

2. L’informe de sostenibilitat econòmica, en funció de lesdeterminacions establertes tant en el pla general com en elsinstruments de planejament de desenvolupament actualitzats enel moment de la seva execució; aplicable a les actuacions a quèes refereix l’article 23.2 d’aquesta Llei, excepte en les dedotació quan no comportin cessions de sòl públic querequereixin el manteniment per l’administració actuant, i s’hade ponderar l’impacte de l’actuació en les hisendes públiquesafectades per la implantació i el manteniment de lesinfraestructures necessàries o la posada en funcionament i laprestació dels serveis resultants, en els termes establerts en lalegislació estatal.

Específicament i en relació amb l’impacte econòmic per ala hisenda local, s’han de quantificar els costs de mantenimentper a la posada en marxa i la prestació dels serveis públicsnecessaris per atendre el creixement urbà que preveu el plageneral, i s’ha d’estimar l’import dels ingressos municipalsderivats dels principals tributs locals, en funció de l’edificaciói la població potencial previstes, avaluats en funció delsescenaris socioeconòmics previsibles fins que estiguinacabades les edificacions que l’actuació comporta.

3. La memòria de viabilitat econòmica, que s’ha d’incloure enel pla general i en els instruments de planejament que eldesenvolupin, en relació amb aquelles actuacions queincrementin l’índex d’edificabilitat bruta o canviïn l’ús globalpel que fa a les determinacions estructurals establertes en elplanejament anterior, aplicable a aquelles de nova urbanització,de dotació i de renovació urbanes, així com a les edificatòriesrehabilitadores, que analitzi un balanç comparatiu relatiu a la

rendibilitat econòmica, en els termes establerts en la legislacióestatal.

4. En les avaluacions econòmiques que s’han de realitzar, unasocietat de taxació homologada pel Banc d’Espanya had’acreditar els valors de repercussió de sòl o de venda delsproductes immobiliaris derivats dels estudis de mercatprocedents.

Article 48Catàlegs d’elements i espais protegits

1. Els municipis han d’elaborar un catàleg en què es preveginels béns com monuments, immobles o espais d’interès històric,artístic, arquitectònic, paleontològic, formacions geològiquesi elements geomorfològics singulars, arqueològics, etnogràfics,ecològics o científics que, bé en funció de les sevescaracterístiques singulars o bé segons la legislació sectorialsobre béns de valor cultural de les Illes Balears, hagin de serobjecte de preservació, tot establint el grau de proteccióadequada i els tipus d’intervenció que en cada cas s’hipermeten.

Els béns culturals protegits d’acord amb la legislació sectorials’han d’incloure expressament en aquests catàlegs, i el grau deprotecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobreaquests béns han de ser conformes amb la protecció derivadad’aquesta legislació.

2. S’han de formular com a documents normatius integrantsdels plans generals i han de tenir entre les seves finalitats o, sis’escau, com a únic objecte la conservació dels elementsassenyalats en l’apartat 1 anterior.

3. Els catàlegs han d’identificar els béns objecte de protecció,contenir la informació física i jurídica necessària en relacióamb aquests béns i establir el grau de protecció al qual estansubjectes i els tipus d’intervencions o actuacions possibles,d’acord amb les determinacions establertes pel planejamentgeneral o, si s’escau, parcial o especial del qual formin part.

Article 49 Ordenances municipals d’edificació, urbanització ipublicitat

Els municipis poden formular i aprovar com a instrumentsd’ordenació directa aplicables al sòl urbà, urbanitzable i rústic,ordenances d’edificació, urbanització i publicitat sense que encap cas no puguin regular aspectes materials que aquesta Lleireservi als instruments propis de planejament urbanístic.Reglamentàriament s’han de determinar l’objecte i l’abastd’aquestes ordenances i el procediment per aprovar-les.

Capítol IIFormació i aprovació dels instruments de planejament

urbanístic

Article 50Redacció dels instruments de planejament


1. Les persones professionals que intervenen en la preparaciói la redacció dels instruments de planejament urbanístic, tant enqualitat de personal al servei de l’administració, com en el casde professionals liberals que es contractin a aquest efecte, hande tenir la titulació exigible, d’acord amb la legislacióaplicable, per dur a terme les tasques encomanades. La identitati la titulació de les persones professionals que hi intervenen hande constar, en tot cas, en l’expedient de tramitació del’instrument de què es tracti.

2. Els òrgans i les entitats administratives gestores d’interessospúblics i les persones particulars han de prestar la sevacolAlaboració en la redacció dels instruments de planejamenturbanístic i han de facilitar als ens encarregats de la sevaformulació els documents i les informacions necessaris.

Article 51Suspensió d’aprovacions i atorgaments d’autoritzacions illicències

1. Els òrgans competents per a l’aprovació inicial delsinstruments de planejament urbanístic poden acordar, amb lafinalitat d’estudiar-ne la formulació o la reforma, la suspensióde la tramitació i l’aprovació de plans de desenvolupament,d’instruments de gestió, així com l’atorgament de tota classed’autoritzacions i llicències urbanístiques per a àrees o usosdeterminats, i la possibilitat de presentar comunicacionsprèvies.

2. L’aprovació inicial dels instruments de planejamenturbanístic determina per si sola la suspensió prevista enl’apartat anterior almenys en els àmbits en què les novesdeterminacions suposin una modificació del règim urbanístic.L’acord pel qual se sotmet a informació pública l’instrumentdel planejament aprovat inicialment ha d’expressarnecessàriament les zones del territori objecte del planejamentafectades per la suspensió. La publicació de l’acordd’aprovació provisional dels instruments de planejamentdetermina per si sola la pròrroga de la suspensió.

3. Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments,l’atorgament de llicències i la presentació de comunicacionsprèvies en aplicació del que estableix aquesta disposició, espoden tramitar els instruments, atorgar les llicències o presentarles comunicacions prèvies que es basin en el règim vigent isiguin compatibles amb les determinacions del nou planejamentinicialment o provisionalment aprovat.

4. Les suspensions de tramitacions, llicències i comunicacionsprèvies previstes en els apartats anteriors tenen vigència:

a) Durant un any o fins a l’aprovació inicial del’instrument del planejament, en el supòsit de l’apartat 1anterior.

b) Durant dos anys o fins a l’aprovació provisional o, quanno hi hagi aquest tràmit, l’aprovació definitiva de l’instrumentdel planejament, en el supòsit de l’apartat 2 anterior.

c) Durant un any o fins a l’aprovació definitiva del’instrument del planejament, en el supòsit de l’últim incís del’apartat 2 anterior.

5. Quan s’hagi de repetir el tràmit d’informació públicaposterior a l’aprovació inicial, es podrà acordar expressament

l’ampliació del termini de l’apartat 4 b anterior fins a un màximde tres anys, comptadors des de l’entrada en vigor de la primerasuspensió.

6. Els terminis prevists en aquesta disposició podenacumular-se fins a un màxim de quatre anys, sempre ques’acordin les aprovacions successives de caràcter inicial iprovisional que els determinen.

7. L’aprovació definitiva de l’instrument de planejament entràmit suposa per si sola l’aixecament de les suspensions queestiguin vigents. També s’aixecaran per l’acord exprés del’òrgan competent en el supòsit de l’apartat 1 anterior quans’acordi deixar sense efecte la tramitació del nou instrument delplanejament o la seva modificació o revisió.

8. Una vegada extingits els efectes de la suspensió enqualsevol dels casos que preveu aquesta disposició, no espoden acordar noves suspensions amb finalitat idèntica sobretot o part dels mateixos àmbits, fins que no hagin transcorregut,almenys, cinc anys des de la data d’extinció dels efectes.

S’ha d’entendre com a finalitat idèntica la formulació d’uninstrument de planejament que tengui els mateixos objectiusque el que motivà la primera suspensió.

9. Tots els acords esmentats en els apartats anteriors s’han depublicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en un delsdiaris de major difusió de les Illes Balears i en l’adreça o elpunt d’accés electrònic corresponent.

10. Les persones peticionàries de llicències solAlicitades oque hagin presentat comunicacions prèvies amb anterioritat ala publicació de la suspensió i que resultin inviables ambl’ordenació proposada, tenen dret a ser indemnitzades pel costdels projectes o de la part d’aquests que hagi de ser rectificadai a la devolució, si escau, de les taxes municipals.

Article 52Avanç del pla

1. En els procediments de primera formulació o de revisió delpla general i prèviament a la seva aprovació inicial s’ha deformular un avanç del pla en què s’exposin els criteris, elsobjectius i les solucions generals adoptades. L’avanç s’ha desotmetre a informació pública per un termini mínim d’un mesper tal que es puguin formular suggeriments o altresalternatives de planejament.

2. També es pot formular un avanç d’una modificació del plageneral o de la primera formulació, revisió o modificació dequalsevol altre instrument de planejament, que s’ha de sotmetrea una tramitació idèntica.

Article 53Formulació del planejament

1. Els ajuntaments han de formular els plans generals en elsterminis establerts a aquest efecte pels instruments d’ordenacióterritorial. Si no existís previsió a l’efecte en els instrumentsd’ordenació territorial referits, s’haurien de formular en eltermini que fixi el consell insular respectiu. En el cas que elsplans generals no es formulin dins d’aquests terminis, el consellinsular pot subrogar-se en les competències del municipi perfer-ne la redacció i tramitació.


Quan l’ajuntament acordi la redacció del pla general, hauràde solAlicitar als òrgans de l’Administració General de l’Estat,del Govern de les Illes Balears i del consell insularcorresponent, la informació necessària que requereixi. Aquestainformació, en els casos dels òrgans del Govern de les IllesBalears i dels consells insulars, s’ha de subministrar, juntamentamb la justificació tècnica i jurídica, si escau, en un terminimàxim de dos mesos.

2. Els ajuntaments han de formular els plans d’ordenaciódetallada i els catàlegs de protecció; mentre que els plansparcials, els plans especials i els estudis de detall podenformular-los tant els ajuntaments i entitats urbanístiquesespecials, com les persones particulars. Els ens encarregats del’execució directa dels elements de l’estructura general iorgànica i dels sistemes generals que es preveuen en aquestprecepte poden formular els plans especials a què es refereixl’article 45.2 d i g d’aquesta Llei.

3. Quan es tracta d’actuacions sobre el medi urbà en els termesestablerts per la legislació estatal de sòl, les administracionspúbliques i les entitats públiques que hi estan adscrites, aixícom les comunitats i agrupacions de comunitats de propietaris,les cooperatives d’habitatge constituïdes a l’efecte, les personespropietàries de terrenys, construccions, edificacions i finquesurbanes, les persones titulars de drets reals o d’aprofitament, iles empreses, entitats o societats que intervenguin en nom dequalssevol dels subjectes anteriors, poden promoureordenacions urbanístiques a través dels instruments deplanejament que correspongui i que tenguin per objecte lareforma interior, la regeneració i la renovació urbanes, d’acordamb el que preveu aquesta Llei i la legislació estatal de sòl.

4. Els plans parcials, els plans especials i els estudis de detallque estableix el planejament s’han de formular en els terminisprevists en el pla general.

5. Les adaptacions dels instruments de planejament alsinstruments d’ordenació territorial s’han de formular d’acordamb el que determini la legislació reguladora.

Article 54Competències en l’aprovació del planejament

1. Correspon als ajuntaments l’aprovació inicial i la tramitacióde tots els instruments de planejament urbanístics prevists enaquesta Llei. Correspon al consell insular l’aprovació definitivadels plans generals i de la resta dels plans urbanístics, ambl’aprovació prèvia provisional per part del municipi, excepte enels casos següents:

a) Els instruments de planejament urbanístic del termemunicipal de Palma, l’aprovació definitiva dels quals corresponal propi Ajuntament en els termes fixats per la Llei 23/2006, de20 de desembre, de capitalitat.

b) Els plans d’ordenació detallada, els plans parcials i elsplans especials, així com les seves modificacions, l’aprovaciódefinitiva dels quals correspon als ajuntaments en els municipisde més de 10.000 habitants.

c) Els estudis de detall, l’aprovació dels quals correspon al’ajuntament.

En aquests casos d’aprovació definitiva municipal del’instrument de planejament, no és procedent l’aprovacióprovisional després d’haver-se duit a terme l’aprovació iniciali d’haver-se sotmès a informació i participació pública.

2. L’òrgan que aprovi definitivament els plans que preveuaquest article n’ha de trametre un exemplar diligenciat al’Arxiu d’Urbanisme de les Illes Balears i a l’ajuntament o alconsell insular, segons qui l’hagi aprovat.

Article 55Tramitació del planejament

1. El termini per adoptar l’acord d’aprovació iniciald’instruments de planejament d’iniciativa particular és de tresmesos des de la recepció de la documentació completa, inclosala relativa a la tramitació ambiental que fos preceptiva.

2. Una vegada que s’ha aprovat inicialment l’instrument deplanejament urbanístic, tota la documentació, incloses lesmemòries de viabilitat i els informes de sostenibilitateconòmica preceptius, s’ha de sotmetre a informació públicajuntament, si s’escau, amb la documentació corresponent a latramitació ambiental.

3. Aquest tràmit d’informació pública té un període mínim dequaranta-cinc dies per a aquells instruments que comportinavaluació ambiental estratègica i de trenta dies per a aquellsque no la comportin, i s’ha d’anunciar, almenys, en el ButlletíOficial de les Illes Balears, en un dels diaris de majorcirculació a l’illa corresponent i a la seu electrònica del’administració que tramita el procediment, i hi ha de constar ladocumentació completa que integra l’instrument.

La publicació de l’anunci d’informació pública, tant en eldiari com en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, ha de ferconstar de manera clara el localitzador uniforme de recursos dela seu electrònica per accedir a la documentació.

Durant el termini d’informació pública s’ha de solAlicitar uninforme de les administracions o els ens estatals, autonòmics oinsulars, les competències dels quals es puguin veure afectades.En tot cas, s’ha de solAlicitar un informe preceptiu a l’òrgan queexerceixi les competències en matèria d’urbanisme del consellinsular corresponent.

4. En vista del resultat de la informació pública, dels informesemesos i de la tramitació ambiental, s’han d’introduir lesmodificacions que siguin procedents i s’han de sotmetre a unanova informació pública si aquestes eren substancials. Si no hoeren, o un cop resolt el nou tràmit d’informació pública, s’ha dedemanar l’emissió dels informes preceptius previs, si s’escau,i, una vegada introduïdes les modificacions que en resultin,s’han d’aprovar provisionalment o definitivament, segonsescaigui.

5. El termini per adoptar l’acord d’aprovació provisional delsinstruments de planejament de desenvolupament del pla generalque siguin d’iniciativa particular i que estiguin subjectes aaquest tràmit és d’un any des de l’aprovació inicial.

6. Quan l’ajuntament faci l’aprovació definitiva dels plansgenerals, plans d’ordenació detallada, plans parcials i plansespecials d’iniciativa municipal o particular, només es podrà


dur a terme amb l’informe previ del consell insular en relacióamb les consideracions oportunes per motius d’interèssupramunicipal, de legalitat, d’adequació als instrumentsd’ordenació territorial i, si n’era el cas, als instrumentsurbanístics de rang superior. En els casos d’adaptacions delsplans generals als plans territorials insulars, i pel que fa a laseva adequació als instruments d’ordenació territorial,l’informe té caràcter vinculant. Aquest informe s’ha de trametreen el termini de tres mesos des de la recepció de ladocumentació completa, en el cas de primeres formulacions orevisions de plans generals o de plans d’ordenació detallada, id’un mes en la resta de plans. Una vegada que ha transcorregutaquest termini, s’entén que l’informe s’ha emès de manerafavorable i es pot continuar amb la tramitació.

7. Per a l’aprovació definitiva del pla general pel consellinsular, l’ajuntament, una vegada que s’ha aprovat el plaprovisionalment, ha de trametre l’expedient complet al consellinsular perquè, si s’escau, en faci l’aprovació definitiva en eltermini màxim de sis mesos.

En la tramitació de les formulacions, de les seves revisionso de les alteracions dels plans generals que corresponguiaprovar definitivament als consells insulars, s’entén que esprodueix silenci administratiu positiu si la resolució definitivano es notifica en el termini de sis mesos des de la recepció del’expedient complet per l’òrgan del consell insular competentper a l’aprovació definitiva.

8. La mateixa regla prevista en l’apartat anterior és d’aplicacióa la resta de plans urbanístics, l’aprovació definitiva dels qualscorrespon als òrgans corresponents del consell insular, tret delsplans d’iniciativa particular, en què s’entén que es produeixsilenci administratiu positiu si la resolució definitiva no esnotifica en el termini de tres mesos des de la recepció del’expedient complet per l’òrgan competent per a l’aprovaciódefinitiva.

9. En la tramitació dels plans d’ordenació detallada i la restade plans urbanístics que correspongui aprovar definitivamentals ajuntaments, el silenci administratiu positiu previst en elparàgraf anterior es produeix si la resolució definitiva no esnotifica en el termini de tres mesos des de la recepció del’informe previ del consell insular o des del transcurs deltermini del qual disposen per emetre’l, o, en el cas que siguiposterior i preceptiva, des de la recepció del pronunciament del’òrgan ambiental.

El silenci és negatiu quan l’informe del consell insular ésdesfavorable en matèries de la seva competència conforme alque estableix l’apartat 6.

10. En cap cas no es pot entendre que es produeixl’aprovació definitiva per silenci administratiu positiu si el plaurbanístic corresponent no disposa de la documentació i lesdeterminacions establertes per aquesta Llei i el seudesplegament reglamentari per a cada tipus d’instrument. Aixímateix, tampoc no es pot considerar que existeix l’acteaprovatori quan les determinacions de l’instrument siguincontràries a aquesta Llei, al desplegament reglamentari,alsinstruments d’ordenació territorial o, si s’escau, a un plaurbanístic de jerarquia superior, o quan l’aprovació del plaurbanístic estigui sotmesa a requisits especials d’acord ambaquesta Llei o altra legislació sectorial.

Article 56Inactivitat municipal i subrogació dels consells insulars

1. El consell insular corresponent es pot subrogar d’ofici ambrequeriment previ, per raons d’interès públic, en la competènciamunicipal per a la formulació o la tramitació de les figures delplanejament urbanístic que preveu aquesta Llei, si es produeixun incompliment dels terminis establerts. En casd’incompliment dels terminis de tramitació establerts respectedels plans urbanístics de desenvolupament, la subrogació es potproduir a instància de les persones interessades.

2. Quan hagi transcorregut el termini establert per adoptar laresolució relativa a l’aprovació inicial o provisional delplanejament de desenvolupament, aquest s’ha d’entendreaprovat inicialment o provisionalment, segons correspongui,per silenci administratiu positiu, sempre que la documentaciósigui completa a l’inici del còmput del termini. En aquest cas,les persones que el promoguin poden instar la subrogació del’òrgan competent del consell insular per a l’aprovaciódefinitiva del pla de desenvolupament, òrgan al qual corresponcontinuar la tramitació de l’expedient fins a l’aprovaciódefinitiva. La subrogació es pot produir també en qualsevolmoment del tràmit si hi ha inactivitat municipal.

3. L’òrgan que incoï un expedient de subrogació ha deconcedir audiència a l’òrgan originàriament competent irequerir-lo a exercir les seves competències. Si en el termini dedos mesos no les ha exercit, li ha de reclamar, una vegadaacordada la subrogació, que li trameti una còpia certificada dela documentació que integra l’expedient, la qual se li ha detrametre en el termini dels deu dies següents a la reclamació.

4. Les despeses de redacció dels documents de formulació itramitació del planejament urbanístic d’iniciativa municipal ide l’activitat administrativa necessària són a càrrec, en tot cas,de l’ajuntament respectiu.

Capítol IIIVigència, modificació i revisió del planejament urbanístic

Article 57Vigència indefinida dels instruments de planejamenturbanístic

Els instruments de planejament urbanístic tenen vigènciaindefinida i són susceptibles de suspensió, modificació irevisió.

Article 58 Revisió del pla general i dels plans d’ordenació detallada

1. El pla general és objecte de revisió en complir-se el terminique s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fis’especifiquen.

2. Els consells insulars, si les circumstàncies ho exigeixen,poden ordenar d’ofici, si han concedit audiència als municipisafectats, la revisió anticipada d’un pla general, i han de fixar aaquest efecte un termini que, en cas de superar-se, habilita elconsell insular respectiu a la subrogació en la competènciamunicipal per a la seva redacció i tramitació.

3. Són circumstàncies que justifiquen l’adopció de l’acord derevisió d’un pla general, sens perjudici de la tramitació d’una


modificació puntual quan s’escaigui, les alteracionssubstancials dels models d’implantació urbana, de laclassificació de sòl o de les determinacions per aldesenvolupament urbanístic, així com les disfuncions derivadesde l’exhauriment de la capacitat del pla per necessitats reals desòl per a determinats usos i activitats econòmiques.

4. El pla general és, així mateix, objecte de revisió quan per unefecte acumulatiu de modificacions successives sofertes des dela seva formulació o darrera revisió, s’estigui en presència deles circumstàncies a què es refereix l’apartat 3 anterior. En totcas, és causa de revisió la seva alteració mitjançant unamodificació que comporti, per si mateixa o en unió de lesaprovades en els dos anys anteriors, la previsió d’actuacions detransformació urbanística que suposin un increment del 20 %de la població del municipi o del 10 % de la superfície de sòlurbà, de qualsevol ús, del seu àmbit territorial.

5. Els plans d’ordenació detallada s’han de revisar segons elque preveuen, així mateix quan l’ajuntament ho apreciï i així hoacordi per raons justificades d’oportunitat o de canvi de lasituació urbanística del mercat immobiliari del seu municipi.

Article 59Modificació dels instruments de planejament urbanístic

1. La modificació de les determinacions dels instruments deplanejament urbanístic s’ha de dur a terme d’acord amb lesdisposicions d’aquesta Llei que en regeixen la formulació.

En el cas del pla general, s’entén per modificació laintroducció de qualssevol tipus de canvis en les sevesdeterminacions que no comportin la seva revisió en els termesque estableix l’article anterior.

2. Si la modificació d’un instrument de planejament urbanísticcomporta un increment de sostre edificable o un canvi d’ús delsòl, el valor de repercussió del qual fos superior al derivat del’ús atribuït pel planejament anterior i es justifica en laformulació d’una memòria de viabilitat econòmica basada enun estudi de mercat acreditat per una societat de taxacióhomologada pel Banc d’Espanya en els termes establerts enl’article 47.4 d’aquesta Llei, procedirà dur a terme les cessionsde sòl per a dotacions i per al percentatge públic de plusvàluesque s’estableix en els articles 29 i 30 d’aquesta Llei, aplicats al’increment de l’aprofitament atribuït.

3. Les propostes de modificació d’un instrument deplanejament urbanístic han de raonar i justificar l’oportunitat ila conveniència de la iniciativa amb relació als interessospúblics i privats concurrents. L’òrgan competent per tramitar lamodificació ha de valorar adequadament la justificació de laproposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha dedenegar-la motivadament.

4. Les propostes de modificacions dels plans urbanístics hande contenir les determinacions adequades a la seva finalitat,contingut i abast específics, d’entre les pròpies de l’instrumentde planejament modificat i, en qualsevol cas:

a) Han d’identificar i descriure, en la documentació escritai gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objectede modificació.

b) Han d’establir, mitjançant les normes urbanístiques i elsplànols d’ordenació corresponents, les determinacions ques’introdueixen amb la modificació i que substitueixen lesprecedents.

c) Han d’incorporar, si s’escau, l’estudi ambientalestratègic segons l’establert a la legislació ambiental. Tambés’ha d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitatgenerada, en els casos que la finalitat específica ho requereixi.

d) Han d’incorporar la memòria de viabilitat econòmica il’informe de sostenibilitat, en el cas de la seva formulaciópreceptiva, en els termes establerts en aquesta Llei i en lalegislació estatal.

5. Les propostes de modificació de qualsevol instrument deplanejament urbanístic que suposin, indirectament o directa, unincrement dels paràmetres d’edificabilitat o de densitat vigents,o bé una modificació dels usos del sòl, han d’incorporar al’expedient que es tramiti la identitat de totes les personespropietàries o titulars d’altres drets reals sobre les finquesafectades durant els cinc anys anteriors a la seva iniciació,segons consti en el registre o l’instrument emprat a efectes denotificacions a les persones interessades, d’acord amb lalegislació en la matèria.

Article 60Modificació dels sistemes urbanístics d’espais lliures ozones verdes

1. La modificació de figures del planejament urbanístic quetengui per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic delsespais lliures o de les zones verdes considerats pel planejamenturbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals, ha degarantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitatdels sistemes objecte de la modificació, amb referència al nuclid’assentament afectat.

2. La modificació a què es refereix l’apartat 1 s’ha de sotmetrea dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears. En aquestsupòsit, la resolució definitiva de l’expedient només pot seraprovatòria si el dictamen del Consell Consultiu és favorable.La manca de resolució expressa dins termini en el cas de lesmodificacions regulades en l’apartat 1 anterior s’entén ambcaràcter denegatori.

3. La tramitació regulada a l’apartat 2 anterior no s’aplica a lesmodificacions esmentades que siguin incloses en elprocediment de revisió d’un pla general, ni tampoc als ajusts enla delimitació dels espais esmentats que no n’alterin lafuncionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori.

4. Les propostes de modificació regulades en els apartats 1 i3 anteriors han de justificar en la memòria pertinent imitjançant la documentació gràfica que sigui necessària que escompleix el que estableix aquest article.

Article 61Adaptació a la normativa sobrevinguda

Sens perjudici de l’aplicació directa de les determinacionsde la normativa sobrevinguda que tenguin aquest caràcter iquan aquesta no fixi un règim transitori específic:


a) La plena adaptació dels instruments de planejament aaquesta normativa únicament és exigible en els procedimentsde primera formulació o revisió d’aquells que encara no hagininiciat el seu tràmit d’informació pública a l’entrada en vigor.

b) La resta de modificacions dels instruments deplanejament només s’han d’adaptar a les determinacions de lanormativa sobrevinguda que afectin el seu contingut específic,el que només és exigible quan aquesta normativa hagi entrat envigor amb anterioritat a l’inici del tràmit d’informació públicad’aquelles.

Article 62Suspensió de la vigència del planejament

1. Els consells insulars, per raons justificades d’interès públic,amb audiència prèvia al municipi o als municipis afectats,poden suspendre la vigència dels instruments de planejamenturbanístic a què es refereix aquesta Llei, amb els efectesassenyalats per l’article 51 anterior, en tot el seu àmbit o enpart d’aquest, i acordar-ne la modificació o la revisió.

2. En el cas de suspensió de la vigència d’un instrument deplanejament a què es refereix l’apartat anterior, el consellinsular corresponent ha de determinar en l’acord adoptat, deforma simultània, l’aprovació inicial d’unes normesprovisionals de planejament que supleixin el pla objecte desuspensió, fins que no se n’aprovi la modificació o la revisió.

3. Les normes provisionals a què es refereix l’apartat anterior,que han d’incorporar una memòria anàlisi quant als possiblesefectes significatius sobre el medi ambient, són objected’informació pública mitjançant la seva publicació íntegra enel Butlletí Oficial de les Illes Balears i en l’adreça o puntd’accés electrònic del consell insular, per un termini de vintdies hàbils; no és necessària una aprovació provisionald’aquestes normes.

Abans de l’aprovació definitiva, que s’ha de produir en untermini de sis mesos des de l’acord d’aprovació inicial, s’hande sotmetre a la decisió de l’òrgan ambiental.

4. Les facultats atribuïdes als consells insulars en virtutd’aquest article s’apliquen igualment a instància dels municipisinteressats quan acreditin les raons justificades d’interès públic,i, en particular, en el cas d’anulAlació judicial de plans perevitar els efectes negatius derivats de la recuperació de lavigència del planejament anterior a l’anulAlat. En aquest cas, lesnormes provisionals poden incloure les determinacions del plaanulAlat no afectades per la declaració de nulAlitat. Durant latramitació és aplicable el règim previst en l’article 51.3d’aquesta Llei.

5. Justificadament, es poden reduir els terminis a la meitatexcepte el corresponent a la informació pública.

Article 63Plans d’iniciativa particular

1. Sens perjudici del que disposa l’article 53.3 d’aquesta Llei,les entitats públiques i les persones particulars poden redactari elevar a l’administració competent per a la seva tramitació elsinstruments de planejament urbanístic de desenvolupament delpla general quan aquest així ho prevegi i en els terminis quefixi.

2. Per a la formulació d’instruments de planejamentd’iniciativa particular, amb l’autorització municipal prèvia, espot solAlicitar la informació necessària als organismes públics,que l’han de facilitar, i ocupar les finques particularsnecessàries per a aquesta formulació, d’acord amb la Lleiestatal d’expropiació forçosa.

3. Els instruments de planejament d’iniciativa particular hande contenir, a més de la documentació que amb caràcter generalsigui necessària, la següent:

a) Memòria justificativa de la seva necessitat oconveniència.

b) Nom, cognoms i adreça de les persones propietàriesafectades.

c) Modalitat d’execució de les obres d’urbanització iprevisió sobre la futura conservació d’aquestes.

d) Compromisos que s’hagin de contreure entre la personaurbanitzadora i l’ajuntament, i entre aquella i les personesfutures propietàries de solars.

e) Garanties de l’exacte compliment dels compromisos.

f) Mitjans econòmics de tota mena amb justificació de laviabilitat econòmica de la promoció.

g) Terminis prevists per a l’inici i acabament de les obresd’urbanització, així com dels referents a l’edificació a partir dela terminació i recepció de les obres d’urbanització, en elstermes establerts en l’article 114 d’aquesta Llei.

4. En aquests casos, amb ocasió del tràmit d’informaciópública i per termini idèntic, s’ha de fer notificació personal ales persones propietàries dels terrenys compresos en el seuàmbit i l’acte d’aprovació definitiva pot imposar les condicions,les modalitats i els terminis que siguin convenients.

Capítol IVEfectes de l’aprovació dels plans

Article 64Publicitat dels plans

1. El contingut complet dels instruments de planejamenturbanístic és públic i qualsevol persona pot en tot momentconsultar-lo i informar-se’n a l’ajuntament del terme a què esrefereix de forma presencial, o en l’adreça o el punt d’accéselectrònic corresponent, o bé en l’Arxiu d’Urbanisme de lesIlles Balears.

2. Les persones interessades poden solAlicitar a l’ajuntamentcompetent l’emissió de certificats d’aprofitament urbanístic definques concretes. El certificat, subscrit pel secretari o lasecretària de l’ajuntament, s’ha d’expedir en el termini màximd’un mes des de la presentació de la solAlicitud, ha d’expressarel règim urbanístic aplicable a la finca o finques en aquestmoment, i ha d’indicar si és o no edificable. El certificat té unavigència de sis mesos, des de la seva notificació a la personaque l’ha solAlicitat.


3. La publicitat relativa a urbanitzacions d’iniciativa particularha d’expressar la data d’aprovació del pla corresponent i no potcontenir cap indicació en contra de les seves clàusules.

Article 65Executivitat dels instruments de planejament urbanístic iresposta al procés de participació

1. Els instruments de planejament urbanístic són executius apartir de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balearsde l’acord d’aprovació definitiva i de les normes urbanístiquescorresponents.

2. Als efectes prevists en la legislació estatal de sòl,l’administració que hagi duit a terme el tràmit d’informaciópública de l’instrument de planejament ha de comunicar unaresposta motivada als ciutadans que hagin efectuat alAlegacionsdurant el tràmit esmentat. En el cas dels procediments deprimera formulació o revisió de l’instrument de planejament,aquesta comunicació es pot realitzar de forma conjuntamitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears,en el diari de major difusió a les Illes Balears i en el puntd’accés electrònic de l’administració que hagi sotmèsl’instrument al tràmit d’informació pública, mitjançant el quals’ha d’indicar que es posa a disposició dels ciutadans eldocument de memòria de participació i els informes que hananalitzat les alAlegacions respectives.

Article 66Obligatorietat dels plans

1. Les persones particulars, igual que l’administració, quedenobligades al compliment de les disposicions sobre ordenacióurbanística contingudes en aquesta Llei i en els instruments deplanejament urbanístic.

2. L’aprovació dels plans no limita les facultats quecorresponguin a les diferents administracions per a l’exercici,d’acord amb les previsions del pla, de les seves competències,segons la legislació aplicable per raó de la matèria.

Article 67Declaració d’utilitat pública

L’aprovació dels plans implica la declaració d’utilitatpública de les obres i la necessitat d’ocupació dels béns, elsdrets i els interessos patrimonials legítims que siguin necessarisper a la seva execució, als fins d’expropiació o imposició deservituds.

Capítol VNormes d’aplicació directa

Article 68Normes d’aplicació directa

1. De conformitat amb la legislació estatal de sòl, lesinstalAlacions, construccions i edificacions s’han d’adaptar, enels aspectes bàsics, a l’ambient en què estiguin situades, i aaquest efecte:

a) Les construccions en llocs immediats o que formin partd’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològictípic o tradicional han d’harmonitzar amb aquests, o quan,

sense existir conjunts d’edificis, n’hi hagués algun de granimportància o qualitat de les característiques indicades.

b) En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural omarítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbansde característiques historicoartístiques, típics o tradicionals i alsvoltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no espermet que la situació, la massa, l’altura dels edificis, els mursi els tancaments o la instalAlació d’altres elements, limitin elcamp visual per contemplar les belleses naturals, trencarl’harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

2. El planejament urbanístic, quan defineixi l’ordenació, ha derespectar l’establert en el punt anterior.

TÍTOL III GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

Capítol IDisposicions generals

Article 69Esferes d’actuació pública i privada

Correspon a l’administració pública la direcció i el controlde l’execució del planejament urbanístic. L’activitat d’execuciócorrespon a les administracions públiques o a la iniciativaprivada segons el sistema de gestió que es determini i deconformitat amb el que estableix aquesta Llei.

Article 70Pressuposts i modalitats de l’execució

1. L’execució del planejament requereix l’aprovació del’instrument d’ordenació més detallat exigible segons la classede sòl de què es tracti.

2. L’execució del planejament s’ha d’efectuar mitjançant eldesenvolupament de l’actuació urbanística que corresponguientre les establertes a l’article 23 d’aquesta Llei

Article 71Instruments de l’execució

1. L’execució material de les actuacions s’ha de dur a termemitjançant projectes d’urbanització i projectes de dotació deserveis o d’obres ordinàries.

2. Els projectes d’urbanització tenen per objecte eldesenvolupament integral de les obres d’urbanització derivadesde les determinacions de l’ordenació detallada definida pelsinstruments de planejament i:

a) No poden contenir determinacions sobre ordenació nirègim del sòl i de l’edificació.

b) Han de detallar i programar les obres que comprenguinamb la precisió necessària perquè puguin ser executades perpersonal tècnic competent diferent de la persona autora delprojecte.

c) No poden modificar les previsions de l’instrument deplanejament que desenvolupen, sens perjudici que puguinefectuar les adaptacions exigides per l’execució material de lesobres.


d) Han de respectar les condicions d’accessibilitat isupressió de barreres arquitectòniques regulades en lalegislació sectorial.

Els ajuntaments aproven inicialment i definitivament elsprojectes d’urbanització seguint la tramitació que estableixl’article 79.4 d’aquesta Llei. Un cop aprovat inicialment elprojecte, s’ha de demanar un informe als organismes públics iestablir un termini d’un mes perquè les empreses desubministrament de serveis afectades es pronunciïn sobre elprojecte.

Les persones promotores d’urbanitzacions d’iniciativaparticular han de constituir, abans del començament de lesobres, les garanties exigides reglamentàriament, que en defectede regulació expressa són del 6% del pressupost de les obres.

3. Els projectes de dotació de serveis o d’obres ordinàriestenen per objecte el desenvolupament d’aspectes parcials per al’execució d’algun servei individualitzat de la urbanització coma complement dels projectes d’edificació o rehabilitació. Esregeixen pel que es disposa en la legislació de règim local iestan subjectes a les limitacions establertes per als projectesd’urbanització.

4. Els projectes a què els dos apartats anteriors es refereixenhan de resoldre les connexions dels serveis que s’implantinamb els generals preexistents i justificar que aquests tenen ladotació o la capacitat suficient.

Article 72Àmbits de les actuacions

1. Els àmbits d’ordenació de les actuacions aïllades iedificatòries s’identifiquen en el planejament corresponent il’execució s'estableix en els acords aprovatoris de lesactuacions.

2. L’àmbit de les actuacions urbanístiques que es duguin aterme mitjançant unitats d’actuació, de conformitat amb elprevist en l’article 23, s’ha de delimitar de manera que aquestesunitats permetin el compliment conjunt dels deures de cessió,equidistribució i urbanització de la totalitat de la superfície enfunció del resultat de l’informe de sostenibilitat econòmicacorresponent.

3. No es poden delimitar unitats d’actuació immediates aterrenys de cessió obligatòria i gratuïta sense incloure enaquestes la part corresponent dels terrenys indicats, ni definirunitats d’actuació dins d’un mateix sector de sòl urbanitzableentre les quals hi hagi diferències d’aprofitament urbanísticsuperiors al 15 %.

4. Els àmbits de les unitats d'actuació poden definir-se pelsplans generals, plans d'ordenació detallada, plans parcials iplans especials, així com pel procediment de delimitacióregulat en l’article 73.

Article 73Procediment de delimitació de les unitats d’actuació

Quan la delimitació de les unitats d’actuació no estiguicontinguda en els instruments de planejament o quan siguinecessària la modificació o supressió en funció dels resultats del’informe de sostenibilitat econòmica i de la memòria de

viabilitat econòmica, l’Ajuntament pot aprovar-la d’acord ambel procediment següent:

a) Una vegada que s’ha aprovat inicialment la delimitació,l’expedient complet, inclosos l’informe de sostenibilitat i lamemòria de viabilitat econòmica, s’ha de sotmetre al tràmitd’informació pública durant un termini de vint dies, mitjançantun anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en l’adreçacorresponent o el punt d’accés electrònic municipal. Tambés’ha de donar audiència a les persones propietàries afectadesdurant un termini idèntic.

b) L’aprovació definitiva de la delimitació s’ha depronunciar sobre les alAlegacions presentades. Si s’hagués deproduir un augment o una disminució de la superfície del’àmbit superior en un 10 % respecte de la proposta inicial,prèviament a l’aprovació definitiva s’ha de repetir el tràmitd’audiència a les persones propietàries afectades.

c) L’eficàcia de la delimitació aprovada s’ha de diferir finsa la publicació de l’acord d’aprovació definitiva en el ButlletíOficial de les Illes Balears. Així mateix, la delimitacióaprovada s’ha de publicar en l’adreça corresponent o el puntd’accés electrònic municipal i s’ha de comunicar a l’Arxiud’Urbanisme de les Illes Balears i al consell insularcorresponent.

Article 74Obtenció de terrenys

1. L’obtenció dels terrenys necessaris per a la implantació deles dotacions i infraestructures públiques previstes en elplanejament s’ha d’efectuar mitjançant:

a) La cessió gratuïta i obligatòria resultant del’equidistribució corresponent derivada del projecte dereparcelAlació preceptiu.

b) La cessió en virtut de conveni urbanístic.

c) La cessió gratuïta i obligatòria o, si s’escau, voluntària,a l’efecte de complir la condició de solar de l’article 25d’aquesta Llei.

d) L’adquisició per expropiació, ocupació directa, comprao permuta.

2. L’obtenció dels terrenys a què es refereix l’apartat 1 aanterior pot efectuar-se anticipadament a l’aprovació del’instrument d’equidistribució, mitjançant la seva ocupaciódirecta en els termes establerts a l’article 96 d’aquesta Llei.

Capítol II Sistemes d’actuació

Article 75Sistemes d’actuació

1. L’obtenció de sòl i l’execució directa dels sistemes generalsno adscrits i no inclosos en actuacions de transformacióurbanística s’ha d’efectuar mitjançant expropiació.

2. L’execució de les actuacions de transformació urbanísticas’ha de fer mitjançant el sistema de reparcelAlació en qualsevol


de les seves modalitats o bé mitjançant l’aplicació del sistemad’expropiació.

Les modalitats del sistema de reparcelAlació són:

a) Compensació

b) Cooperació

L’administració actuant ha d’escollir el sistema d’actuacióaplicable i la seva modalitat segons les necessitats i els mitjanseconomicofinancers de què disposi, la colAlaboració de lainiciativa privada i altres circumstàncies que concorrin, i ha dedonar preferència al sistema de reparcelAlació, en la modalitatde compensació, excepte quan raons d’oportunitat, d’urgènciao necessitat exigeixin l’aplicació del sistema de cooperació od’expropiació.

3. Quan el planejament no estableixi el sistema, la sevadeterminació s’ha de dur a terme amb la delimitació de la unitatd’actuació. Si les persones propietàries que representin el 50%de la superfície total de la unitat d’actuació solAliciten, en eltràmit d’informació pública del procediment per a la sevadelimitació, l’aplicació de la modalitat de compensació,l’administració ho ha d’acordar amb audiència prèvia de lesaltres persones propietàries de la unitat d’actuació.

4. En tot cas és procedent l’aplicació del sistemad’expropiació o de cooperació en la modalitat de gestió directa,o bé en la indirecta, quan la Junta de Compensació o, sis’escau, la persona propietària única de tots els terrenys de launitat d’actuació incompleixi les obligacions inherents a lamodalitat de compensació.

5. La modificació o el primer assenyalament del sistema i lamodalitat d’actuació s’ha d’efectuar mitjançant el procedimentprevist en l’article 73 anterior.

6. En el sistema de reparcelAlació resulta sempre factibleformular la reparcelAlació voluntària, que pot anaracompanyada de procediments específics per a l’execuciómaterial de la urbanització sempre que aquesta s’efectuï acàrrec de les persones propietàries afectades.

Article 76Despeses d’urbanització a càrrec de les personespropietàries i dret de reallotjament

1. En els costs d’urbanització que hagin de sufragar lespersones propietàries afectades es comprenen els conceptessegüents:

a) Les obres de la xarxa viària, sanejament,subministrament d’aigua i energia elèctrica, enllumenat públic,arbrat i jardineria i la resta de serveis urbans que estiguinprevists en els plans i projectes i que siguin d’interès per alsector o la unitat d’actuació, sens perjudici del dret alreintegrament de les despeses d’instalAlació de les xarxes desubministrament d’aigua i energia elèctrica amb càrrec a lesempreses que prestin els serveis, llevat de la part a què hagin decontribuir les persones usuàries segons la reglamentació.

b) Les indemnitzacions procedents per l’enderrocament deconstruccions, destrucció de plantacions, obres i instalAlacionsque exigeixi l’execució dels plans, així com les

indemnitzacions pel trasllat forçós o si s’escau, el cessamentd’activitats.

c) El cost dels plans parcials, projectes d’urbanització iprojectes de compensació o de reparcelAlació i tots aquellsdocuments tècnics, jurídics o econòmics, que es precisin per al’aprovació i execució de l’actuació de transformacióurbanística.

d) Les despeses de formalització i d’inscripció en elsregistres públics corresponents dels acords i de les operacionsjurídiques derivats dels instruments de gestió urbanística, aixícom les despeses de gestió i el benefici del promotor del’actuació, justificats degudament, d’acord amb els principis deproporcionalitat i de no enriquiment injust.

e) Les indemnitzacions procedents per l’extinció de dretsreals o personals, d’acord amb la legislació aplicable en matèriade valoracions.

f) Les despeses generades, si s’escau, per a l’efectivitat deldret de reallotjament en els termes establerts en la legislacióestatal i a l’apartat 4 i següents d’aquest article.

2. Les persones propietàries afectades per l’actuació han de ferel pagament de la totalitat de les despeses d’urbanitzaciópreferentment en metàlAlic, mitjançant l’abonament de lesquotes d’urbanització corresponents. També es pot realitzar,amb acord previ amb les persones propietàries interessades,amb la cessió (per part d’aquestes persones) gratuïta i lliure decàrregues de terrenys edificables de valor equivalent a lesdespeses i en la proporció que s’estimi suficient percompensar-les, sobre la base dels resultats de la memòria deviabilitat econòmica preceptiva.

3. Són despeses d’urbanització que han de ser assumides perles persones propietàries com a càrrega individualitzada delsterrenys corresponents, i que no són a càrrec del conjunt de lacomunitat de reparcelAlació, les següents:

a) Les despeses necessàries per preparar els terrenys perexecutar les obres d’urbanització quan la preparació esmentadaexigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència deles accions o omissions de les persones propietàriescorresponents. A aquests efectes, són accions o omissions quecomporten actuacions no assumibles per la comunitat dereparcelAlació les obres, les instalAlacions, els moviments deterres, els abocaments, les extraccions d’àrids, les alteracionstopogràfiques i morfològiques i qualsevol altra variacióobjectiva dels terrenys que s’hagin executat sense les llicències,ordres o autoritzacions administratives o sense ajustar-s’hi.Aquest règim també s’ha d’aplicar quan les obres de preparaciódels terrenys siguin conseqüència de les obligacions imposadesa les persones propietàries de sòl per la normativa relativa asòls contaminats, o de l’incompliment de l’obligació de dur ala pràctica programes de restauració imposats per les llicèncieso autoritzacions atorgades, així com quan aquesta obligaciós’hagi imposat per resolució administrativa dictada perl’administració competent d’acord amb la legislació sectorialque hi sigui d’aplicació.

b) Les indemnitzacions que corresponguin per l’extinciód’arrendaments i d’altres drets personals que s’hagin constituïtamb posterioritat a l’aprovació inicial del projecte dereparcelAlació o del planejament. Aquestes despeses han de ser


assumides per les persones propietàries atorgants delscontractes de què es tracti.

4. En el desplegament de les modalitats del sistema d’actuacióurbanística per reparcelAlació, es reconeix el dret dereallotjament a favor de les persones ocupants legalsd’habitatges que constitueixin la seva residència habitual,sempre que compleixin les condicions exigides per la legislacióprotectora i sempre que, en el cas de ser persones propietàries,no resultin adjudicatàries d’aprofitament urbanístic o d’unaindemnització substitutòria, equivalent o superior a unaedificabilitat d’ús residencial en règim lliure sense urbanitzar,superior al doble de la superfície màxima establerta per lalegislació d’habitatge de protecció pública.

5. Correspon a la comunitat de reparcelAlació l’obligació de ferefectiu el dret de reallotjament i d’indemnitzar les personesocupants legals afectades per les despeses de trasllat id’allotjament temporal fins que es faci efectiu aquest dret.

6. S’han de posar a disposició de les persones ocupants legalsafectades habitatges amb les condicions de venda o lloguervigents per als de protecció pública, dins dels límits desuperfície propis de la legislació protectora, per tal de ferefectiu el dret de reallotjament. Quan la persona ocupant ho ésen virtut d’un dret real, s’ha d’oferir l’accés al nou habitatge envirtut del mateix títol. Si l’ocupació té lloc en virtut d’un dretpersonal, el reallotjament es produeix en virtut del mateix dreti amb durada idèntica que la corresponent al títol originari.

El dret de reallotjament es fa efectiu en el mateix àmbitd’actuació, tret dels supòsits en què no sigui possible per raó deles tipologies edificatòries o els usos prevists o,excepcionalment, per altres causes justificades degudament. Enaquests casos, regeix el criteri de major proximitat a la ubicacióoriginària. Inclou, si escau, el dret a l’allotjament transitori o elseu equivalent econòmic, en condicions anàlogues a les del’habitatge originari, mentre no es faci efectiu el reallotjament.

Article 77Obligacions i càrregues

1. Les obligacions i càrregues de les persones propietàries delsòl a què es refereix aquest capítol són objecte de distribuciójusta entre elles, juntament amb els beneficis derivats delplanejament, en la forma que lliurement convenguin mitjançantla reparcelAlació.

2. L’incompliment de les obligacions i càrregues imposadesper aquesta Llei habilita l’administració competent perexpropiar els terrenys afectats. Així mateix, en els casosd’incompliment es pot aplicar la via de constrenyiment.

Capítol IIISistema de reparcelAlació

Secció 1aReparcelAlació

Article 78La reparcelAlació

1. La reparcelAlació és un sistema d’actuació que consisteix enl’agrupació de finques compreses en l’àmbit d’una actuació detransformació urbanística per a la seva nova divisió ajustada alplanejament, amb adjudicació de les parcelAles resultants a lespersones interessades en proporció als seus drets respectius, ia l’administració dels terrenys i les parcelAles que licorresponen d’acord amb aquesta Llei i el planejament.

2. La reparcelAlació té per objecte distribuir justament elsbeneficis i les càrregues de l’ordenació urbanística, regularitzarla configuració de les finques i situar el seu aprofitament enzones aptes per a l’edificació d’acord amb el planejament.

3. La reparcelAlació pot ser simplement econòmica quan elsseus efectes es limitin a la determinació de les indemnitzacionssubstitutòries que siguin procedents entre les personesafectades.

Té aquest caràcter, llevat que la totalitat de les personespropietàries afectades decideixi una altra cosa, la que s’efectuïen els àmbits de sòl urbà amb l’edificació consolidada en mésde dos terços de la superfície apta per a l’edificació i en elsquals l’ordenació prevista mantengui l’estructura parcelAlàriaexistent i no prevegi la demolició dels edificis tret dels casossingulars en què resulti necessari per a l’obtenció de dotacions.

4. La reparcelAlació també pot ser voluntària, en àmbitscontinus o discontinus, quan així ho concerti la totalitat de lespersones propietàries de l’actuació o ho solAliciti el propietariúnic. També és aplicable a la normalització de finques.

5. En les actuacions de dotació, l’equidistribució del’increment d’aprofitament s’ha de produir en règim depropietat horitzontal i en proporció a les respectives quotesquan escaigui l’adjudicació, fins i tot forçosa, de parts del’edificació a canvi de les propietats primitives o de lesdespeses de l’edificació, rehabilitació o millora corresponents.

Article 79Procediment

1. L’expedient de reparcelAlació s’entén iniciat ambl’aprovació definitiva de la delimitació del sector o la unitatd’actuació que s’ha d’executar per aquest sistema, o bé per lade l’instrument de planejament urbanístic que contenguiaquesta delimitació.

2. La iniciació de l’expedient de reparcelAlació comporta,sense necessitat de declaració expressa, la suspensió del’atorgament de llicències de parcelAlació i edificació en l’àmbitde l’actuació fins que sigui ferm en via administrativa l’acordaprovatori de la reparcelAlació.

Les persones peticionàries de llicències solAlicitades ambanterioritat a la data d’iniciació de l’expedient de reparcelAlaciótenen dret a ser indemnitzades en la forma que indica l’article51.10 d’aquesta Llei. Es poden deixar sense efecte, amb laindemnització prèvia de danys i perjudicis que correspongui,les llicències concedides amb anterioritat a la data d’iniciacióde l’expedient que siguin incompatibles amb l’execució delplanejament.


3. Poden formular el projecte de reparcelAlació:

a) Les persones propietàries interessades que representinmés del 50 % de la superfície reparcelAlable, dins els tres mesossegüents a l’aprovació de la delimitació de l’àmbit del’actuació.

b) L’ajuntament o l’entitat urbanística actuant:i. Per gestió directa, d’ofici o a instància d’alguna de lespersones propietàries afectades, quan aquestes no hagin fetús del seu dret o no hagin esmenat, dins el termini que se’lsva marcar, els defectes que s’hagin apreciat en el projecteque havien formulat.Els projectes redactats d’ofici han de procurar atenir-se alscriteris manifestats expressament per les personesinteressades en els tres mesos següents a l’aprovació de ladelimitació de la unitat d’actuació.ii. Per gestió indirecta, quan l’administració actuant optiper seleccionar un concessionari privat per al servei públicd’urbanitzar de titularitat municipal, tal com estableixl’article 25 d de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora deles bases de règim local, sobre la base d’aplicació de lalegislació de contractes del sector públic, amb la formulaciói l’aprovació prèvies d’un plec de condicions que garanteixiels principis de transparència, publicitat i concurrència, i laregulació ponderada de menors costs d’execució imputablesals propietaris afectats, els menors terminis dedesenvolupament i el menor benefici del gestor peldesenvolupament del servei.

4. Els projectes s’han de sotmetre a informació pública durantun mes, amb citació personal de les persones interessades, i elshan d’aprovar l’ajuntament o, si s’escau, l’òrgan urbanístic quese subrogui en les competències municipals.

Article 80Projecte de reparcelAlació

1. El projecte de reparcelAlació ha de tenir en compte elscriteris següents:

a) El dret de les persones propietàries ha de serproporcional a la superfície de les parcelAles respectives en elmoment de l’aprovació de delimitació de l’àmbit de l’actuació.Això no obstant, en els polígons discontinus cal tenir enconsideració la ponderació de la localització en la valoració deles finques, sobre la base de la formulació de la memòria deviabilitat econòmica.

b) Els solars resultants que s’han d’adjudicar s’han devalorar amb criteris objectius i generals per a tot l’àmbitd’acord amb el seu ús i volum edificable, i en funció de lasituació, les característiques, el grau d’urbanització i ladestinació de les edificacions.

Amb l’objecte de garantir el repartiment just de beneficis icàrregues en el procés d’equidistribució, escau actualitzar elscoeficients de ponderació en els termes establerts a l’article24.6 d’aquesta Llei. L’actualització, mitjançant la modificaciócorresponent del pla, s’ha de tramitar i aprovar conjuntamentamb el projecte de reparcelAlació.

c) S’ha de procurar, sempre que sigui possible, que lesfinques adjudicades estiguin situades en un lloc proper al de lesantigues propietats de les mateixes persones titulars.

d) Quan la quantia escassa dels drets d’algunes personespropietàries no permeti que se’ls adjudiquin finquesindependents a totes elles, els solars resultants s’hand’adjudicar en proindivís a aquests propietaris. No obstant això,si la quantia d’aquests drets no arriba al 15 % de la parcelAlamínima edificable, l’adjudicació pot substituir-se per unaindemnització en metàlAlic.

e) Amb la finalitat d’evitar els proindivisos, després del’exposició pública de la reparcelAlació i durant un terminimàxim de quinze dies, les persones interessades podenefectuar requeriments recíprocs per substituir les quotes decondomini previstes en el projecte per indemnitzacions enmetàlAlic. El requeriment s’ha de cursar amb una acta notariali oferir simultàniament i alternativament el pagament o elcobrament de la indemnització en metàlAlic, i s’ha de donar untermini de deu dies perquè el requerit pugui elegir si paga ocobra a un mateix preu unitari. El pagament o consignació dela indemnització ha de ser objecte de garantia financera ambcaràcter previ a l’aprovació del projecte de reparcelAlació. Si unpropietari no atén, en el termini establert, un requerimentformulat degudament, s’entén que elegeix cobrar i lareparcelAlació s’ha d’aprovar en conseqüència. El pagament dela indemnització s’ha de realitzar en el termini d’un mes des dela notificació de l’acord de la reparcelAlació a l’adquirent de lesquotes de condomini.

f) En tot cas, les diferències d’adjudicació han de serobjecte de compensació econòmica entre les personesinteressades i s’han de valorar al preu mitjà dels solarsresultants.

g) Les plantacions, obres, edificacions, construccions,instalAlacions i millores que no es puguin conservar s’han devalorar amb independència del sòl i el seu import s’ha desatisfer a la persona propietària interessada, amb càrrec alprojecte en concepte de despeses d’urbanització.

2. En cap cas no poden adjudicar-se com a finquesindependents superfícies inferiors a la parcelAla mínimaedificable o que no reuneixin la configuració i lescaracterístiques adequades per a la seva edificació conforme alplanejament.

3. No són objecte de nova adjudicació i conserven lespropietats primitives, sens perjudici de la regularització delímits quan sigui necessària i de les compensacionseconòmiques que escaiguin:

a) Els terrenys edificats d’acord amb el planejament.

b) Les finques no edificades d’acord amb el planejament,quan la diferència en més o en menys, entre l’aprofitament queels correspon conforme al pla i el que correspondria a lapersona propietària en proporció al seu dret en reparcelAlació,sigui inferior al 15 % d’aquest últim.

4. En el sòl urbà, els drets de les persones propietàries en lareparcelAlació s’han de regular pel valor de les seves parcelAlesrespectives, d’acord amb el que disposa la legislació bàsicaestatal.

Article 81Efectes del projecte de reparcelAlació


1. L’acord d’aprovació del projecte de reparcelAlació produeixels efectes següents:

a) La cessió de dret al municipi en què s’actuï, en pledomini i lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessióobligatòria per a la seva incorporació al patrimoni del sòl o laseva afectació conforme als usos prevists en el pla.

b) La subrogació, amb plena eficàcia real, de les antiguesper les noves parcelAles.

c) L’afectació real de les parcelAles adjudicades alcompliment de les càrregues i al pagament de les despesesinherents a la modalitat d’actuació corresponent.

2. L’aprovació d’un projecte d’equidistribució en règim depropietat horitzontal aplicable a les actuacions de dotacióprodueix els efectes següents:

a) L’adjudicació de la finca en proindivís a l’efecte de laseva distribució en règim de propietat horitzontal en laproporció resultant a l’adjudicatari, en el cas de la seva seleccióper concurs, juntament amb les persones propietàries il’ocupació de la parcelAla per aquell, a l’efecte de l’execució deles obres.

b) La constitució de garantia per l’import del programad’actuació edificatòria o rehabilitadora en els termes queestableix l’article 117.2 b d’aquesta Llei, que inclou, si s’escau,les despeses d’urbanització.

3. L’eficàcia del projecte de reparcelAlació requereix lanotificació de la seva aprovació definitiva a totes les personestitulars interessades i l’acreditació que s’ha fet, si s’escau, elpagament o el dipòsit de les indemnitzacions corresponents.

Article 82Inscripció en el Registre de la Propietat

1. L’organisme competent per a l’aprovació definitiva d’unprojecte de reparcelAlació, tant de sòl com d’un projected’equidistribució en règim de propietat horitzontal, had’expedir-ne un certificat, d’acord amb el que estableix lalegislació hipotecària, per a la inscripció del projecte en elRegistre de la Propietat. En el certificat, a més de l’acordd’aprovació definitiva, s’ha de fer constar el compliment de lescondicions d’eficàcia que indica l’article anterior i la fermesaen via administrativa de l’aprovació definitiva del projecte.

En el supòsit de reparcelAlació voluntària, la presentació del’escriptura pública i el certificat de l’acord d’aprovació de lareparcelAlació són suficients per a la inscripció en el Registre dela Propietat.

2. La situació física i jurídica de les finques o dels dretsafectats per la reparcelAlació i la que en resulti s’han de reflectiren el Registre de la Propietat, d’acord amb el que disposa lalegislació hipotecària en la forma que es determini.

Secció 2aModalitat de compensació

Article 83La Junta de Compensació

1. En la modalitat de compensació, les persones propietàrieses constitueixen en Junta de Compensació, llevat que tots elsterrenys pertanyin a una sola persona titular, aporten elsterrenys de cessió obligatòria, formulen el projecte dereparcelAlació i realitzen a càrrec seu la urbanització en elstermes i les condicions que es determinin en el planejament oen l’acord aprovatori de la modalitat.

2. La Junta de Compensació té naturalesa administrativa,personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al complimentdels seus fins.

3. Una persona en representació de l’administració actuant hade formar part de l’òrgan rector de la Junta, en tot cas.

4. L’administració actuant ha d’aprovar les bases d’actuaciói els estatuts de la Junta de Compensació. A aquest efecte, lespersones propietàries que representin més del 50 % de lasuperfície total de la unitat d’actuació han de presentar al’administració actuant els projectes de bases i estatutscorresponents. El termini per acordar sobre l’aprovació inicialés de tres mesos des de la presentació de la documentaciócompleta.

Transcorregut aquest termini sense que recaigui l’acordpertinent, el consell insular corresponent ha d’actuar persubrogació quan així ho solAlicitin les persones interessades, iel termini d’aprovació inicial és el mateix que l’assenyalat perl’administració titular, des de la presentació de la solAlicituddavant l’òrgan insular.

Abans de l’aprovació definitiva, s’ha de donar audiència ales altres persones propietàries, per un termini de quinze dieshàbils. Els estatuts i les bases s’han d’entendre aprovats sitranscorren tres mesos des de l’aprovació inicial, sense que nil’administració actuant ni el consell insular corresponent hagincomunicat una resolució expressa, superat en tot cas el tràmitd’informació pública.

5. Amb subjecció al que estableixen les bases d’actuació, laJunta ha de formular el projecte de reparcelAlació corresponent.La definició de drets aportats, la valoració de finquesresultants, les regles d’adjudicació, l’aprovació, els efectes del’acord aprovatori i la inscripció del projecte esmentat, s’had’ajustar al que es disposa per a la reparcelAlació. No obstantaixò, per acord unànime de totes les persones afectades espoden adoptar criteris diferents sempre que no siguin contrarisa la llei o al planejament aplicable, ni lesius per a l’interèspúblic o de terceres persones.

6. Els acords de la Junta de Compensació són recurribles enalçada davant l’administració actuant.

Article 84Incorporació a la Junta de Compensació

1. Les persones propietàries de la unitat d’actuació que nohagin tingut la condició de promotors de la Junta deCompensació es poden incorporar amb igualtat de drets iobligacions a la Junta de Compensació, si no ho han fet en unmoment anterior, en el termini d’un mes a partir de lanotificació de l’acord d’aprovació dels estatuts de la junta. Sino ho fan, les seves finques s’expropiaran a favor de la Junta deCompensació, que tindrà la condició jurídica de beneficiària.


2. Poden incorporar-se també a la Junta les empresesurbanitzadores que hagin de participar amb les personespropietàries en la gestió de la unitat d’actuació.

Article 85Transmissió de terrenys i d’obres i instalAlacions

La transmissió al municipi corresponent, en ple domini i lliurede càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria i de lesobres o instalAlacions que hagin d’executar a càrrec seu lespersones propietàries té lloc per ministeri de la llei en elmoment de l’aprovació de la reparcelAlació mitjançant elprojecte corresponent, en les condicions que es determininreglamentàriament.

Article 86Potestats de la Junta de Compensació sobre les finques

1. La incorporació de les persones propietàries a la Junta deCompensació no pressuposa, llevat que els estatuts disposinuna altra cosa, la transmissió a aquesta dels immobles afectatsals resultats de la gestió comuna. En tot cas, els terrenysqueden directament afectats al compliment de les obligacionsinherents a la modalitat amb anotació en el Registre de laPropietat en la forma que s’indiqui reglamentàriament.

2. Les juntes de compensació han d’actuar com a fiduciàriesamb poder dispositiu ple sobre les finques pertanyents a lespersones propietàries membres d’aquelles, sense méslimitacions que les que s’estableixen en els estatuts.

Article 87Responsabilitat de la Junta de Compensació

1. La Junta de Compensació és directament responsable,davant l’administració competent, de la urbanització completade la unitat d’actuació i, si s’escau, de l’edificació dels solarsresultants, quan així s’hagi establert.

2. Les quantitats degudes a la Junta de Compensació pels seusmembres són exigibles per via de constrenyiment, mitjançantpetició de la Junta a l’administració actuant. Així mateix, laJunta pot recaptar dels seus membres, per delegació delmunicipi, les quotes d’urbanització per la via deconstrenyiment, i pot formular contra les liquidacions un recursd’alçada davant l’òrgan competent de l’ajuntament.

3. L’incompliment per part dels membres de la Junta de lesobligacions i càrregues imposades per aquesta Llei habilital’administració actuant per expropiar els seus respectius dretsa favor de la Junta de Compensació, que té la condició jurídicade beneficiària.

4. La dissolució d’una junta de compensació només es potacordar si:

a) Ha complit les seves obligacions i ha lliurat les obresd’urbanització, de conformitat amb el projecte aprovat.

b) L’administració competent ha rebut els terrenys decessió obligatòria i gratuïta.

c) S’ha pagat el preu just, una vegada sigui ferm a tots elsefectes, si la Junta és la beneficiària de l’expropiació.

Secció 3aModalitat de cooperació

Article 88Modalitat de cooperació

1. En la modalitat de cooperació, les persones propietàriesaporten el sòl de cessió obligatòria i l’administració executa lesobres d’urbanització amb càrrec a aquestes, en règim de gestiódirecta o de gestió indirecta mitjançant la delegació a unconcessionari privat del servei públic d’urbanitzar seleccionatconforme a la legislació estatal de contractació del sector públici de règim local, tal com s’especifica en l’article 79.3.b iid’aquesta Llei.

2. L’aplicació de la modalitat de cooperació exigeix lareparcelAlació dels terrenys compresos en la unitat d’actuació,llevat que aquesta sigui innecessària perquè resultisuficientment equitativa la distribució dels beneficis i lescàrregues.

3. Poden constituir-se associacions administratives depersones propietàries a iniciativa d’aquestes o per acord del’ajuntament, amb la finalitat de colAlaborar en l’execució de lesobres d’urbanització.

4. Quan es tracta d’actuacions de renovació urbana,l’administració actuant pot substituir les persones titulars delsimmobles i assumir la facultat d’edificar o de rehabilitar-losamb càrrec a aquestes, pels seus mitjans o mitjançant laselecció d’un promotor-constructor privat en règim d’execuciósubstitutòria.

Article 89Distribució de les càrregues de la urbanització

1. Les càrregues de la urbanització s’han de distribuir entre lespersones propietàries en proporció al valor de les finques queels siguin adjudicades en la reparcelAlació.

2. L’administració actuant pot exigir a les personespropietàries afectades el pagament de quantitats a compte de lesdespeses d’urbanització. Aquestes quantitats no poden excedirde l’import de les inversions previstes per als pròxims dosmesos comptadors des del requeriment que es faci a lespersones propietàries. En cas d’incompliment, l’administraciópot acudir a la via de constrenyiment.

3. L’administració actuant pot així mateix, quan lescircumstàncies ho aconsellin, convenir amb les personespropietàries afectades un ajornament en el pagament de lesdespeses d’urbanització.

Secció 4aDesenvolupament i execució de les actuacions de dotació

Article 90 Especificitats aplicables al desenvolupament de lesactuacions de dotació

1. Les actuacions de dotació, tal com es defineixen a l’article23.2 c, tenen per objecte l’edificació de les parcelAles o larehabilitació dels edificis que disposin d’un incrementd’aprofitament sobre el que li va atribuir el planejamentanterior, amb cessió prèvia o simultània a la preceptiva


obtenció de la llicència d’obres dels sòls dotacionals i delscorresponents a l’aprofitament públic establerts a l’article 29.3d’aquesta Llei determinats en proporció als incrementsd’aprofitament referits, així com també, i quan escaigui, larealització de les obres d’urbanització precises per a laconversió en solar i la seva connexió amb les xarxesd’infraestructures i serveis existents en el seu entorn immediat.

2. Per a la identificació dins del sòl urbà de les parcelAlesedificables lucratives i les dotacionals a aquelles vinculadesque es pretenguin sotmetre al règim d’actuacions de dotació,s’han de respectar els criteris objectius següents:

a) A les parcelAles edificables lucratives s’ha de procurarque en el cas que ja disposin d’alguna edificació preexistent,l’increment d’edificabilitat per atribuir en relació amb el jamaterialitzat permeti garantir la rendibilitat de l’actuació, i totaixò s’ha de justificar en una memòria de viabilitat econòmicaque consideri els costs derivats de la demolició eventual del’edificació preexistent per poder substituir-ho per la novaedificació prevista.

b) A les parcelAles d’ús dotacional vinculades alsincrements d’aprofitament atribuïts a les parcelAles edificables,s’ha de procurar que es trobin vacants d’edificació o, en el casque disposin d’alguna construcció preexistent, la indemnitzacióderivada de la seva demolició, rehabilitació o adaptació nocomprometi la rendibilitat de l’actuació de dotació, i tot aixòs’ha de justificar en una memòria de viabilitat econòmica.

3. L’àmbit de l’actuació de dotació pot ser continu odiscontinu i ha d’estar integrat per una parcelAla edificable oedificada, per al cas que la satisfacció del deure urbanístic esrealitzàs en la modalitat d’aplicació de la compensacióeconòmica en els termes establerts en l’article 91.3 d’aquestaLlei o la constitució de complex immobiliari en els termesestablerts en l’article 29.5 a d’aquesta Llei, o per una o diversesparcelAles edificables o edificades amb atribució d’incrementd’aprofitament i per una altra o diverses parcelAles d’úsdotacional públic, per al cas de l’aplicació de la modalitat decessió de sòl, determinades en els termes establerts en l’article29.3 b d’aquesta Llei.

La identificació de la parcelAla o parcelAles d'ús dotacionalque es vinculin a la parcelAla edificable dotada d'incrementd'aprofitament per satisfer el deure urbanístic derivat del règimde l'actuació de dotació en la modalitat de cessió de sòl, esdeterminarà de manera voluntària entre els titulars d'ambduesparcelAles, en virtut del procediment establert per a lareparcelAlació voluntària i discontínua regulat en l'article 78.4d'aquesta Llei.

4. Les parcelAles edificables i els immobles amb atribució d’unincrement d’aprofitament s’han d’edificar o rehabilitar en elsterminis màxims fixats pel planejament o per l’ordred’execució corresponent, una vegada justificada la rendibilitateconòmica favorable generada en el patrimoni personal delsinteressats derivada del resultat d’una memòria de viabilitateconòmica. Aquests terminis no poden superar els 24 mesoscomptadors des de l’aprovació amb caràcter definitiu del’increment d’aquest aprofitament en el planejament. En el casque l’actuació de dotació procedeixi d’una modificació puntualdel pla, l’execució ha de ser simultània o immediata a la sevaaprovació.

Article 91Execució de les actuacions de dotació

1. L’execució de les actuacions de dotació, quan es trobin dinsdel termini i condicions establertes a l’article 90.4 d’aquestaLlei, s’ha de dur a terme mitjançant l’atorgament de la llicènciad’obres preceptiva a la parcelAla edificable que disposi d’unincrement d’aprofitament atribuït, atorgament que ha de sersimultani o posterior a la realització efectiva de les cessions desòl a l’administració actuant establertes en l’article 29.3.bd’aquesta Llei.

2. L’incompliment de les condicions establertes a l’article 90.4d’aquesta Llei per exercitar la facultat d’edificar, rehabilitar omillorar els edificis sotmesos a una actuació de dotació, es resolper l’aplicació del règim de l’incompliment del deure d’edificari de rehabilitar previst en aquesta Llei. Si escau, comportal’aplicació directa del procediment de substitució forçosa referita la formulació, tramitació i aprovació dels programesd’actuació edificatòria o rehabilitadora, en els termes queestableix l’article 117 d’aquesta Llei.

3. Les cessions de sòl per lliurar a l’administració ambdestinació a dotacions públiques i per materialitzar elpercentatge d’aprofitament urbanístic que li correspongui peldeure de participació pública en les plusvàlues que l’actuaciógenera determinades en funció de l’increment d’aprofitamentatribuït a les parcelAles edificables lucratives sotmeses a unaactuació de dotació, en els supòsits d’impossibilitat dematerialització en parcelAla exempta o en complex immobiliari,i sempre de forma excepcional en les condicions permeses perla legislació bàsica estatal, poden substituir-se per unacompensació econòmica de valor equivalent que s’had’ingressar en el patrimoni públic de sòl amb la finalitat del’obtenció dels sòls als quals substitueix o, si escau, alfinançament públic de l’actuació, en el cas que això siguilegalment procedent.

Capítol IVSistema d’expropiació

Article 92Sistema d’expropiació

1. El sistema d’expropiació s’ha d’aplicar per unitatsd’actuació completes i ha de comprendre tots els béns i dretsque s’hi incloguin.

2. S’ha d’adjuntar a la delimitació de les unitats d’actuació pelsistema d’expropiació, quan no n’hi hagi ni resulti del’instrument de planejament, una relació de personespropietàries i una descripció dels béns o drets afectats, d’acordamb el que disposa la legislació estatal sobre expropiacióforçosa.

3. Així mateix, el sistema d’expropiació pot aplicar-se tambéamb la finalitat d’incrementar el patrimoni públic de sòl persatisfer demandes socials motivades per raons d’interèsgeneral.

Article 93Construccions sobre la superfície de l’àrea delimitada

Sobre la superfície compresa en l’àrea delimitada a efectesexpropiatoris no es pot realitzar cap construcció ni modificar


les existents, excepte en casos concrets i excepcionals, ambautorització prèvia expressa de l’organisme expropiant que, sino és l’ajuntament, ho ha de comunicar a aquest a l’efecte dela concessió de la llicència oportuna.

Article 94Procediment

L’expropiant pot optar entre continuar l’expropiacióindividualment per a cada finca o aplicar el procediment detaxació conjunta d’acord amb el que disposa el títol VId’aquesta Llei i el que reglamentàriament s’estableixi endesplegament d’aquesta.

Article 95Alliberament de béns en el sistema d’expropiació

1. En l’aplicació del sistema d’expropiació, l’administracióexpropiant pot alliberar, excepcionalment i mitjançant laimposició de les condicions oportunes, determinats béns depropietat privada o patrimonials de les administracionspúbliques i altres entitats públiques.

2. L’alliberament de l’expropiació es pot concedir d’ofici o ainstància de part, quan, per raons d’interès públic relacionadesamb la importància de les obres d’urbanització i, si s’escau, del’edificació que s’ha de dur a terme, o en virtut d’altrescircumstàncies que ho facin aconsellable, l’administracióexpropiant estimi oportuna l’adopció d’aquesta mesura, iaquesta última sigui compatible amb els interessos públics quelegitimin l’actuació.

3. Les solAlicituds es poden formular durant el períoded’informació pública del projecte de taxació conjunta, així comen qualsevol moment anterior o posterior fins al pagament i lapresa de possessió.

4. Si l’administració expropiant estima justificada la peticiód’alliberament, ha d’assenyalar, mitjançant una proposta deresolució, els béns afectats per l’alliberament, les condicions,els termes i la proporció en què aquests s’han de vincular a lagestió urbanística, i les obligacions que han d’assumir lespersones titulars com a conseqüència d’aquesta vinculació. S’hihan de fixar també els requisits exigibles per garantir la sevaparticipació en l’execució del planejament. La proposta s’ha desotmetre a informació pública per un termini mínim de vint diesi a audiència de la persona beneficiària, si escau, així com dela propietat, a l’efecte que es pronunciï sobre l’acceptació deles condicions esmentades, també per un termini mínim de vintdies.

5. Si la propietat accepta les condicions fixades,l’administració expropiant, en vista de les alAlegacionsformulades, si escau, per la persona beneficiària i de les altresalAlegacions que s’hagin pogut derivar de la informació pública,ha de dictar la resolució corresponent, que s’ha de notificar ales persones interessades i s’ha de publicar en el Butlletí Oficialde les Illes Balears. En l’adopció d’aquesta resolució s’ha detenir en compte que:

a) La seva eficàcia requereix l’acceptació expressa de lescondicions que imposi a la propietat.

b) La resolució ha de precisar els béns o drets afectats perl’alliberament, així com els termes i la proporció en què la

persona titular ha de vincular-se a la gestió urbanística i lesgaranties que s’exigeixin, així com, en tot cas, l’afectació de lafinca al pagament de les càrregues d’urbanització en els termesque estableix aquesta Llei.

c) Si l’administració expropiant no és l’ajuntament,l’alliberament requereix en tot cas la seva conformitat.

6. L’incompliment per part de la propietat dels deuresurbanístics fixats en la resolució d’alliberament determinal’execució de les garanties i la utilització de la via deconstrenyiment o bé l’expropiació per incompliment de lafunció social de la propietat.

7. D’acord amb la legislació estatal de sòl, no té el caràcterd’excepcional i pot ser acordat discrecionalment perl’administració actuant l’alliberament de l’expropiació enactuacions de rehabilitació edificatòria, regeneració i renovacióurbanes, sempre que la persona propietària alliberada aportigaranties suficients en relació amb el compliment de lesobligacions que li corresponguin.

Capítol VOcupació directa

Article 96Ocupació directa

1. Mitjançant l’ocupació directa, l’administració disposa delsterrenys destinats a sistemes i dotacions públiques de cessióobligatòria inclosos en un àmbit subjecte a reparcelAlació abansde l’aprovació definitiva d’aquesta i amb reconeixement previde l’aprofitament subjectiu i del dret de les personespropietàries afectades a participar en aquesta reparcelAlació.

2. Per tramitar l’ocupació directa cal:

a) Justificar la seva necessitat urbanística, sense que siguiexigible l’aquiescència del particular.

b) Identificar la unitat d’actuació que disposi d’un excedentd’aprofitament que sigui susceptible de compensarl’aprofitament subjectiu que li correspongui a la personapropietària del sòl dotacional que s’ocupa directament ianticipadament.

c) Observar el principi de publicitat.

d) Notificar-la individualment a les persones afectades.

e) Atorgar l’acta d’ocupació i certificar el contingut, ambl’aplicació de les determinacions de la legislació hipotecàriasobre aquesta matèria.

3. Les persones propietàries dels terrenys ocupats tenen dreta ser indemnitzades pels perjudicis causats per l’ocupacióanticipada i, a més, al cap de quatre anys de l’atorgament del’acta d’ocupació directa, si no s’ha aprovat definitivamentl’instrument de reparcelAlació corresponent, poden advertirl’administració competent de llur propòsit d’iniciar l’expedientper determinar el preu just, d’acord amb l’article 142 d’aquestaLlei. En aquest supòsit, l’administració actuant quedasubrogada en la posició de les persones titulars originàries enel procediment de reparcelAlació posterior, i la fixació del preu


just tindrà en compte els supòsits en què es produeixiincompliment de deures.

4. L’ocupació directa es pot tramitar a partir de la publicacióde l’aprovació definitiva de l’instrument que concreti l’àmbitde la reparcelAlació en què les persones propietàries han de ferefectius els seus drets i les seves obligacions.

5. En el supòsit d’ocupació directa, les persones titularsd’altres béns i drets que siguin incompatibles amb l’ocupaciótenen dret a la indemnització que correspongui per raó del’ocupació temporal, sens perjudici de llur participació ulterioren l’expedient de reparcelAlació, mitjançant el reconeixementadministratiu pertinent.

6. És d’aplicació en els casos d’ocupació directa el dret dereallotjament en les condicions i amb els requisits que preveuaquesta Llei.

Capítol VIConvenis urbanístics

Article 97Concepte, principis, objecte i límits dels convenis

1. Els consells insulars i els ajuntaments, conjuntament oseparadament, poden subscriure convenis amb personespúbliques o privades per colAlaborar en una activitat urbanísticamés eficient i eficaç, i ha de comptar sempre amb laparticipació de les persones propietàries i de totes aquelles queostentin facultats dominicals sobre els terrenys.

2. La negociació, la formalització i el compliment delsconvenis urbanístics a què es refereix l’apartat 1 anterior esregeixen pels principis de transparència i publicitat.

3. Els convenis urbanístics poden tenir com a objecte lesdeterminacions i les condicions relatives a l’ordenació, la gestiói l’execució del planejament en vigor en el moment de laformalització del conveni.

4. Són nulAles de ple dret les estipulacions dels convenisurbanístics que contravenguin, infringeixin o defraudinobjectivament, en qualsevol forma, normes imperatives legalso reglamentàries, incloses les del planejament territorial ourbanístic, llevat que l’objecte sigui precisament modificar-lesseguint el procediment i complint els requisits que corresponensegons la legislació vigent. No poden establir obligacions oprestacions addicionals ni més oneroses que les que escaiguinlegalment, en perjudici de les persones propietàries afectades.

5. Els convenis urbanístics tenen naturalesajuridicoadministrativa i les qüestions relatives al compliment,la interpretació, els efectes i l’extinció d’aquests sóncompetència de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

Article 98Convenis municipals de planejament i de gestió

1. Els convenis de planejament urbanístic són aquells quetenen per objecte l’aprovació o la modificació del planejamentvigent.

Quan aquests convenis modifiquin alguna determinació del’ordenació estructural del municipi han de disposar de

l'informe favorable del consell insular que garanteixi laviabilitat de la proposta, amb caràcter previ a la subscripció.

Els convenis subscrits no vinculen la potestat delplanejament qualsevol que sigui el seu titular. En el cas de noaprovar-se el pla o de modificar-se conformement al conveni,aquest s’ha d’entendre resolt automàticament sense dret aindemnització.

2. Els convenis de gestió urbanística són aquells que tenen perobjecte els termes i les condicions d’execució del planejament,sense que del seu compliment pugui derivar-se cap alteraciód'aquest planejament.

Els convenis en què s'acordi de manera excepcional iúnicament en els supòsits específics en què ho preveu aquestaLlei, el compliment del deure legal de cessió d'aprofitamenturbanístic corresponent a l’ajuntament a canvi del pagamentd'una quantitat substitutòria en metàlAlic han d’incloure lavaloració pericial que correspongui, d'acord amb la normativavigent en matèria de valoracions urbanístiques, validadaexpressament pel personal tècnic municipal competent.

Les persones particulars que subscriguin el conveni, amb laconformitat de totes les persones propietàries afectades, iassumeixin la responsabilitat completa de la urbanització en unàmbit d'actuació urbanística, poden definir-ne l’execució.

3. Els convenis, prèviament a l’aprovació, s'han de sotmetrea un període d'informació pública per un termini mínim d'unmes, que s’ha d’anunciar en el Butlletí Oficial de les IllesBalears i en la web o punt d'accés electrònic oficialcorresponent. L'anunci ha d'incloure el contingut íntegre delconveni.

4. L'aprovació d'aquests convenis correspon als ajuntaments;la corresponent als convenis de planejament és en tot cascompetència del Ple.

Article 99Publicitat i impugnació dels convenis

1. El text íntegre dels convenis, juntament amb l’acordd’aprovació, s’ha de publicar en els mateixos termes i requisitsque s’exigeixen per a la publicació dels instruments deplanejament, d’acord amb la legislació de règim local o ambaquesta Llei.

2. En tots els municipis hi ha d’haver un registre de convenisadministratius urbanístics, en què s’ha d’anotar el nom delconveni, i un arxiu de convenis administratius urbanístics, enquè s’ha de custodiar un exemplar complet del text definitiu i,si s’escau, de la documentació que integra l’expedient, així comla de l’instrument de gestió a què es refereix.

3. L’exemplar custodiat en l’arxiu a què es refereix l’apartat2 anterior dóna fe, amb tots els efectes legals, del contingut delconveni.

4. Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a consultar elsregistres i els arxius a què es refereix aquest article, i a obtenircertificats i còpies de les anotacions que s’hi facin i delsdocuments que s’hi custodien.


5. Els actes administratius d’aprovació dels convenisurbanístics i el seu contingut queden així mateix sotmesos alrègim d’acció pública que regula l’article 14 d’aquesta Llei.

TÍTOL IVINTERVENCIÓ EN EL MERCAT DE SÒL

Capítol IPatrimoni públic de sòl

Article 100Classes i constitució dels patrimonis públics de sòl

1. La Comunitat Autònoma, els consells insulars i elsmunicipis han de constituir i exercir la titularitat delspatrimonis públics de sòl amb les finalitats següents:

a) Crear reserves de sòl per a actuacions públiques.

b) Facilitar l’execució dels instruments de planejament.

c) Aconseguir una intervenció pública en el mercat de sòl,d’entitat suficient per incidir eficaçment en la formació delspreus.

d) Garantir una oferta de sòl suficient amb destinació al’execució d’habitatges de protecció oficial o altres règims deprotecció pública.

e) Protegir, conservar, mantenir o millorar el patrimonicultural de les Illes Balears.

f) Fer actuacions de preservació del sòl en situació rural,a favor dels espais i béns patrimonials protegits, el mediambient o el paisatge.

2. Els béns i recursos que, d’acord amb el que disposa l’article 103 d’aquesta Llei, hagin d’integrar legalment els patrimonispúblics de sòl estan sotmesos al règim que per a ells disposaaquest títol, amb independència que l’administració titularencara no hagi constituït de manera formal el patrimonicorresponent.

Article 101Naturalesa i registre dels patrimonis públics de sòl

1. Cada patrimoni públic de sòl integra un patrimoniindependent separat amb caràcter general del patrimoni restantde l’administració titular.

2. Les administracions titulars de patrimonis públics de sòlhan de portar un registre d’aquest, que ha de tenir caràcterpúblic, comprensiu, en els termes que es determinireglamentàriament, dels béns integrants i dipòsits en metàlAlic,les alienacions o cessions de béns i la destinació finald’aquests.

Article 102Gestió dels patrimonis públics de sòl

La gestió dels patrimonis públics de sòl comprèn totes lesfacultats necessàries per assegurar el compliment de lesfinalitats previstes en l’article 100 d’aquesta Llei. Quan en unmateix municipi hi hagi terrenys del patrimoni públic de sòlpertanyents a diferents administracions per a la seva gestió

s’han d’establir vies adequades de colAlaboracióinteradministrativa.

Article 103Béns i recursos integrants dels patrimonis públics de sòl

Integren els patrimonis públics de sòl:

a) Els béns patrimonials incorporats per decisió del’administració corresponent.

b) Els terrenys i les construccions obtinguts en virtut de lescessions amb destinació a aprofitament urbanístic quecomportin les actuacions de transformació urbanística d’acordamb el que preveuen els articles 29 i 30 d’aquesta Llei, o elsadquirits amb els ingressos derivats de la substitució d’aquestescessions per pagaments en efectiu.

c) Els terrenys i les construccions adquirits perl’administració per a la seva incorporació al patrimoni de sòlcorresponent i, en tot cas, els que ho siguin com a conseqüènciade l’exercici dels drets de tempteig i retracte que preveuaquesta Llei.

d) Els ingressos derivats de la substitució de les cessionsque corresponguin a la participació de l’administració enl’aprofitament urbanístic per pagaments en efectiu, en elstermes prevists en la llei.

e) Els recursos derivats de la seva gestió i els bénsadquirits amb l’aplicació d’aquests recursos.

f) Els ingressos obtinguts en virtut de la prestaciócompensatòria en sòl rústic i de les multes imposades com aconseqüència de les infraccions urbanístiques, sens perjudici dededuir-ne les despeses derivades de la gestió dels serveis dedisciplina urbanística.

Article 104Destinació dels béns integrants dels patrimonis públics desòl

1. Els terrenys i les construccions que integren els patrimonispúblics de sòl han de destinar-se, d’acord amb la sevaqualificació urbanística:

a) A sòl residencial, preferentment a la construcciód’habitatges de protecció oficial o altres règims de protecciópública. Justificadament, a usos d’interès social d’acord amb elque disposen els instruments d’ordenació urbanística.

b) A la resta de sòl, a usos d’interès social d’acord amb elque disposen els instruments d’ordenació urbanística.

2. Els ingressos, així com els recursos derivats de la gestiódels patrimonis públics de sòl, s’han de destinar:

a) Amb caràcter preferent, a l’adquisició de sòl destinat ahabitatges de protecció oficial o altres règims de protecciópública.

b) A la conservació, millora, ampliació, urbanització i, engeneral, gestió urbanística dels béns del patrimoni públic de sòlcorresponent.


c) A la promoció d’habitatges de protecció oficial o altresrègims de protecció pública.

d) A altres usos d’interès social.

3. S’entenen per usos d’interès social, als efectes d’aquestarticle, els relatius a l’execució d’actuacions que tenguin perfinalitat la millora, la conservació, el manteniment i larehabilitació de la ciutat existent, preferentment de zonesdegradades, així com la implantació de dotacions o les milloresd’espais naturals, el paisatge o els béns immobles del patrimonicultural.

Article 105Disposició sobre els béns dels patrimonis públics de sòl

Els béns dels patrimonis públics de sòl poden ser:

a) Alienats mitjançant qualssevol dels procedimentsprevists en la legislació aplicable a l’administració titular, llevatdel d’adjudicació directa, i preceptivament mitjançant concursquan es destinin a habitatges de protecció oficial o altres règimsde protecció pública i als usos que preveu l’apartat 1 b del’article anterior.

b) Cedits gratuïtament o per preu que pot ser inferior al delseu valor urbanístic quan es destinin a habitatges de proteccióoficial o altres règims de protecció pública i als usos quepreveu l’apartat 1.b de l’article anterior, directament omitjançant un conveni establert amb aquesta finalitat, aqualsevol de les altres administracions públiques territorials, ia entitats o societats de capital públic íntegrament.

c) Cedits gratuïtament o per preu que pot ser inferior al delseu valor urbanístic, per al foment d’habitatges de proteccióoficial o altres règims de protecció pública, a entitats senseànim de lucre, cooperatives o de caràcter benèfic o social,mitjançant concurs.

d) Alienats mitjançant adjudicació directa dins de l’anysegüent a la resolució dels procediments a què es refereix lalletra a o a la convocatòria dels concursos que preveu la lletrac, quan uns i altres hagin quedat deserts, amb subjecció en totcas als plecs o a les bases pels quals aquests s’hagin regit, si béno poden alienar-se per un preu inferior al del seu valorurbanístic.

Capítol IIDret de superfície

Article 106Dret de superfície

1. Les administracions i altres entitats públiques, així com lespersones particulars, poden constituir el dret de superfície enbéns de la seva propietat o integrants del patrimoni públic desòl corresponent destinats a qualsevol dels usos permesos perl’ordenació urbanística, el dret del qual correspondrà a lapersona superficiària.

2. La concessió del dret de superfície per qualsevoladministració i altres entitats públiques i la seva constitució perles persones particulars gaudeix dels beneficis derivats de lalegislació d’habitatges de protecció pública, sempre que escompleixin els requisits que s’hi estableixen.

3. Quant al seu règim jurídic, s’ha d’aplicar el que disposa lalegislació estatal.

Capítol IIIDrets de tempteig i retracte

Article 107Delimitació d’àrees

1. Als efectes de garantir el compliment de la programació del’instrument de planejament, incrementar els patrimonis públicsde sòl, intervenir en el mercat immobiliari i, en general,facilitar el compliment dels objectius d’aquell, els municipispoden delimitar en qualsevol classe de sòl àrees en les quals lestransmissions oneroses de terrenys i edificacions quedensubjectes a l’exercici dels drets de tempteig i retracte perl’administració actuant, per un termini màxim de deu anys,llevat que en delimitar l’àrea se n’hagi fixat un altre menor.

2. La delimitació de les àrees a què es refereix l’apartatanterior pot efectuar-se pel planejament urbanístic o mitjançantel procediment de delimitació d’unitats d’actuació.

3. Així mateix, es pot subjectar als drets de tempteig i retractela transmissió d’immobles de determinades característiquesamb l’objectiu de l’apartat 1 i pel procediment de l’apartat 2d’aquest article, sempre que quedin identificats perfectamentels immobles afectats.

Article 108Notificació de transmissió

1. Les persones propietàries de béns inclosos en una de lesàrees a què es refereix l’article 107 d’aquesta Llei han denotificar a l’administració actuant la decisió d’alienar, ambexpressió del preu i la forma de pagament projectats i lescondicions restants essencials de la transmissió, a l’efecte delpossible exercici del dret de tempteig, durant un termini deseixanta dies des que s’hagi produït la notificació.

2. Té la consideració de transmissió onerosa, als efectes delque disposa aquest capítol, la transmissió o les transmissions demés del 50 % de les accions o participacions socials d’entitatsmercantils, l’actiu de les quals estigui constituït en més del 80% per terrenys o edificacions subjectes als drets de tempteig oretracte.

Article 109Exercici del retracte

1. L’administració actuant pot exercitar el dret de retractequan no se li ha fet la notificació prevista en l’article anterior,quan s’ha omès qualsevol dels requisits exigits, o quan el preuefectiu de la transmissió ha resultat inferior o menys onerosesles condicions restants d’aquesta.

2. Aquest dret s’ha d’exercir en el termini de seixanta diesnaturals comptats des de l’endemà de la notificació de latransmissió efectuada, que la persona adquirent ha de notificaren tot cas a l’administració actuant, mitjançant el lliuramentd’una còpia de l’escriptura o del document en què s’haformalitzat. En cas que no es produeixi la notificació, el terminianterior es compta a partir que l’administració municipal entengui coneixement.


Article 110Caducitat de la notificació

1. Els efectes de la notificació de transmissió a l’administracióactuant per a l’exercici del dret de tempteig caduquen als sismesos següents a aquesta sense que se n’efectuï la transmissió.

2. La transmissió realitzada una vegada que ha transcorregutaquest termini s’ha d’entendre efectuada sense la notificacióesmentada, a l’efecte de l’exercici del dret de retracte.

Article 111Pagament del preu

1. El preu pot pagar-se en metàlAlic o mitjançant el lliuramentde terrenys de valor equivalent, si les parts així ho convenen.

2. Quan el preu s’ha de pagar en diferents terminis,l’incompliment per l’administració de qualsevol d’ells dónadret a la persona creditora a instar la resolució de la transmissiórealitzada a favor d’aquella.

Article 112Transmissions sense notificació prèvia

No poden fer-se transmissions sobre els immobles inclososen les delimitacions expressades si no apareix acreditada larealització de les notificacions previstes en els articlesanteriors.

A aquest efecte, l’ajuntament ha de trametre als registres dela propietat corresponents una còpia certificada dels plànolsque reflecteixen la delimitació i la relació detallada dels carrerso sectors compresos en aquelles àrees i de les personespropietàries i els béns concrets afectats, mitjançant trasllat, siescau, d’una còpia de l’acord de delimitació, amb indicació del’abast i l’extensió del dret d’adquisició preferent.

TÍTOL VEXERCICI DE LES FACULTATS RELATIVES A

L’ÚS I EDIFICACIÓ DEL SÒL

Capítol I Obligació d’urbanitzar i d’edificar i conseqüències del no

exercici en termini del dret a edificar

Article 113Obligació d’urbanitzar

1. Tots els instruments de planejament que legitiminactuacions de transformació urbanística o unes altres querequereixin l’execució d’obres d’urbanització han de fixar elsterminis per a la iniciació i terminació.

2. La declaració, a càrrec de l’ajuntament, que la partpromotora o la Junta de Compensació han incomplertl’obligació d’urbanitzar, en els terminis establerts pelplanejament urbanístic, comporta, amb audiència prèvia a lapersona o entitat responsable, la suspensió dels efectes delplanejament en execució, fins que aquestes garanteixin la

totalitat de l’import pressupostat de les obres pendentsd’executar, sens perjudici que l’administració pugui acordar elcanvi del sistema d’actuació o bé pugui modificar elplanejament urbanístic, amb els tràmits previs corresponents.

Article 114Obligació d’edificar i rehabilitar

1. El planejament urbanístic ha de fixar els terminis per iniciarobligatòriament l’edificació dels solars produïts després del’execució urbanística dels sectors i les unitats d’actuació, i delsexistents a les àrees concretes que determini. Així mateix,mitjançant una ordre d’execució concreta l’administració ha defixar el termini per rehabilitar les edificacions que siguinsusceptibles d’això.

L’obligació d’edificació és també exigible, encara que elsolar contengui construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdeso d’enderrocament necessari pel fet de ser un obstacle per al’execució del planejament.

No obstant això, no és preceptiu fixar un termini peredificar solars d’ús residencial amb una capacitat màxima defins a quatre habitatges.

2. Si el planejament no ha determinat el termini per edificarels solars, s’ha d’entendre que aquest és de quatre anys,comptadors des que la parcelAla hagi adquirit la condició desolar. Superat aquest termini, no són exigibles indemnitzacionshipotètiques per reducció de l’aprofitament urbanístic quederivi d’alteracions del planejament urbanístic, ni per larevocació de l’eficàcia de les llicències concedides sobre labase del planejament substituït.

3. Els terminis establerts en aquest article no s’alteren encaraque en el transcurs d’aquests es facin transmissions de domini,i són prorrogables de manera excepcional si l’ajuntament hoacorda motivadament, per raons de política de sòl od’habitatge.

Article 115Registre Municipal de Solars sense Edificar i Edificis perRehabilitar

1. En els termes que reglamentàriament fixin els consellsinsulars respectius, els ajuntaments poden crear un RegistreMunicipal de Solars sense Edificar i Edificis per Rehabilitar,que ha de tenir caràcter públic.

2. Aquest registre té per objecte la inscripció de lesdeclaracions d’incompliment de l’obligació d’edificar referidesa solars concrets o de rehabilitar les edificacions identificadesen l’ordre d’execució corresponent i ha d’expressar, respecte decada finca, les circumstàncies que es fixin de formareglamentària o, en tot cas, pel mateix acord de creació delregistre. Les inscripcions en aquest registre es cancelAlenmitjançant la inscripció del compliment de l’obligació de quèes tracti.

3. La inexistència del registre municipal a què es refereixenels apartats anteriors no afecta la validesa i eficàcia de lesresolucions declaratòries de l’incompliment ni l’obligació de


l’administració actuant de comunicar-les al Registre de laPropietat, conforme al que es disposa en la legislació estatal.

Article 116Conseqüències de la inscripció en el Registre Municipal deSolars sense Edificar i Edificis per Rehabilitar

1. La inscripció en el Registre Municipal de Solars senseEdificar i Edificis per Rehabilitar o, a falta d’això, la resoluciódeclaratòria de l’incompliment, habilita la iniciació del’expedient expropiatori o el de substitució forçosa de lespersones propietàries, on s’ha de determinar el preu just delsolar mitjançant un procediment individualitzat o per taxacióconjunta, amb una minoració del 25 %.

2. L’execució substitutòria forçosa pot iniciar-se d’ofici o ainstància de part interessada en el procés d’edificació orehabilitació, s’ha d’adjudicar mitjançant concurs pelprocediment que s’estableixi reglamentàriament, i ha degarantir els principis de publicitat, concurrència ino-discriminació.

En el cas d’aplicació de l’expropiació, l’ajuntament potexpropiar el solar per edificar-lo i aplicar els seus recursospropis en gestió directa, o mitjançant la selecció d’un promotorprivat designat com a beneficiari de l’expropiació, en la gestióindirecta.

3. En els termes de la legislació estatal, una vegada que s’hadictat la resolució declaratòria de l’incompliment dels deuresd’edificació i que s’ha acordat l’aplicació del règimd’expropiació o substitució forçosa, l’administració actuant hade traslladar al Registre de la Propietat la certificació de l’actecorresponent per a la seva constància per nota marginal del’última inscripció de domini.

4. Quan en una licitació pública s’assoleix un preu superior ala valoració del solar que s’ha consignat en el RegistreMunicipal de Solars sense Edificar i Edificis per Rehabilitar, ladiferència correspon a l’ajuntament, que l’ha d’integrar en elpatrimoni públic municipal de sòl.

Article 117Procediment per al desenvolupament de l’execuciósubstitutòria forçosa

L’execució substitutòria s’ha d’ajustar al procediment següent:

1. Declaració d’incompliment:

a) Una vegada que ha transcorregut el termini establert peredificar un solar o el que indica l’ordre d’execució perrehabilitar un edifici, l’administració, d’ofici o a instància depart, ha d’iniciar la declaració d’incompliment d’aquest deure.

b) Les persones particulars interessades han de formular laseva petició amb la presentació davant l’ajuntament d’unamemòria tècnica justificativa del transcurs del termini, amb unagarantia provisional quantificada en el tres per cent del valorcadastral de la finca.

c) L’ajuntament, amb l’emissió prèvia d’informes tècnicsque constatin formalment el transcurs dels terminis, ha de dura terme la suspensió cautelar de l’atorgament de llicències idels efectes de les atorgades, si escau, en la finca objecte de

l’actuació —aquesta suspensió cautelar ha de constar en elRegistre de la Propietat mitjançant una nota marginal— i ha desolAlicitar al Registre de la Propietat una certificació de dominii càrregues de l’immoble. Aquesta suspensió s’ha de sotmetrea informació pública pel termini d’un mes anunciat en elButlletí Oficial de les Illes Balears i en un diari d’àmpliadifusió a l’illa, i s’ha de notificar expressament a les personespropietàries perquè alAleguin el que considerin adequat al seudret.

d) Una vegada que ha transcorregut el terminid’informació, l’ajuntament, amb emissió prèvia dels informespreceptius, ha de convocar els particulars interessats i lespersones propietàries perquè, a la vista de les actuacionsexercitades, manifestin les seves conclusions pel que fa al’incompliment del deure.

e) Escau la declaració d’incompliment quan aquest esprodueixi per causes imputables a les persones propietàries noderivades de decisions administratives que n’hagin impedit elcompliment. La declaració comporta la inscripció en elRegistre Municipal de Solars sense Edificar i Edificis perRehabilitar, l’habilitació per a la convocatòria de concurs deprogrames d’actuació edificatòria o rehabilitadora, la reducciódel preu just conforme a l’establert en l’article 116.1 d’aquestaLlei, i la comunicació al Registre de la Propietat per a lapràctica de nota marginal de la inscripció de la finca.

f) No obstant això, prèviament a la resoluciód’incompliment i mitjançant la subscripció d’un conveni entrel’ajuntament i les persones propietàries, es pot acordar laconvocatòria de concurs de programes en substitució delpropietari en règim exclusiu d’execució en la modalitat derepartiment en propietat horitzontal,sense declaració expressade l’incompliment i sense aplicació del règim d’execuciósubstitutòria forçosa.

2. Convocatòria d’un concurs de programes d’actuacióedificatòria o rehabilitadora en l’execució substitutòria:

a) L’ajuntament, en el termini màxim de dos mesos des dela resolució corresponent al compliment de deure, ha deconvocar, d’ofici o a instància de part, un concurs per a lapresentació de programes d’actuació edificatòria orehabilitadora, amb l’aprovació prèvia d’un plec de condicionsque ha de regir l’adjudicació del programa, que ha de preveure,de manera ponderada, els factors següents: els majors o elsmenors costs d’execució, les modalitats de posada en el mercatdels productes edificats (preus màxims de venda, rendes delloguer, drets de superfície, percentatges d’habitatge protegit enactuacions residencials), menors terminis d’execució, millorqualitat de disseny i integració urbana, etc.

b) Els programes han de contenir els documents següents:i. Alternativa tècnica, constituïda per un avantprojected’edificació o rehabilitació i, si escau, d’obres de compleciód’urbanització, juntament amb una memòria de qualitats deles obres que permeti estimar els costs d’execució i garantiaprovisional del tres per cent del valor cadastral de la finca,en el cas de no haver-se presentat en el procedimentestablert per a la declaració d’incompliment del deured’execució.ii. Proposta del conveni per subscriure entre l’ajuntamenti l’adjudicatari en el qual s’han de fer constar compromisos,


terminis, garanties i penalitzacions que n’han de regularl’execució.iii. Proposta juridicoeconòmica que prevegi el cost total del’execució edificatòria o rehabilitadora i que separi el costde contractar de les despeses generals i financeres; elbenefici del promotor, que s’expressarà en un percentatgedel cost total, i s’ha de justificar sobre la base de lamemòria de viabilitat econòmica, així com la proposta depreu d’adquisició de l’immoble a títol de beneficiari privaten la modalitat d’execució expropiatòria forçosa, o propostad’adjudicació de parts de l’edificació de valor equivalent ala totalitat dels costs d’execució en la modalitat d’aportacióen règim de propietat horitzontal.iv. Memòria de viabilitat econòmica en els termesestablerts en aquesta Llei i en la legislació estatal.v. Informe de sostenibilitat, en el cas que el programacomporti cessions de sòl dotacionals per a l’ajuntament.

Article 118Tramitació i adjudicació de programes d’actuacióedificatòria o rehabilitadora

1. El concurs que s’estableix a l’article 117.2 a d’aquesta Lleiconsta de dues fases:

a) Una primera, amb un termini de dos mesos de durada,per a la presentació d’alternatives tècniques en plica oberta, pera tots els particulars que ho desitgin. Transcorregut aquestperíode, en el termini màxim d’altres dos mesos, amb emissióprèvia dels informes tècnics preceptius i solAlicitud al colAlegiprofessional afectat d’un informe d’acadèmia no vinculant,l’ajuntament ha de seleccionar una alternativa tècnicajustificada en el compliment del plec de condicions.

b) Una segona fase, amb un termini de durada de dosmesos, per a la presentació, en plica tancada, de les propostesde conveni, proposicions juridicoeconòmiques i memòries deviabilitat econòmica i, si escau, de sostenibilitat econòmica al’alternativa seleccionada.

Transcorregut aquest termini, en els deu dies següents s’hand’obrir les pliques, que han de quedar en exposició públicadurant vint dies per recaptar les alAlegacions eventuals sobreaquest tema.

Finalitzat aquest termini, en un màxim de dos mesos,l’ajuntament, amb emissió prèvia dels informes tècnicspreceptius, ha d’adjudicar el programa d’actuació edificatòriao rehabilitadora a aquella proposta que compleixi millor elsrequisits establerts en el plec de condicions.

2. Conseqüències i efectes de l’aprovació:

a) L’aprovació del programa es formalitza mitjançant lasubscripció del conveni regulador entre l’ajuntament il’adjudicatari, amb satisfacció prèvia de la garantia definitivaque ha de ser del cinc per cent del total dels costs d’execucióestablerts en l’adjudicació, i s’ha de fer la devolució de lesgaranties provisionals als personats no adjudicataris.

b) L’aprovació del programa en la modalitatd’equidistribució en règim de propietat horitzontal produeixl’adjudicació de la finca en proindivís en la proporció resultanta la persona adjudicatària juntament amb les personespropietàries, i la seva ocupació amb caràcter fiduciari per

aquell, a l’efecte de la realització de les obres d’execucióedificatòria o rehabilitadora.

c) En la modalitat d’expropiació, l’aprovació del programacomporta la transmissió de la finca a l’adjudicatari amb el deuteprevi, si escau, de la minoració del preu establerta en l’article116.1 d’aquesta Llei.

d) L’aprovació del programa s’ha de publicar en el ButlletíOficial de les Illes Balears i s’ha de comunicar al consellinsular perquè en prengui coneixement i al Registre de laPropietat per a la inscripció de les noves finques i dels seustitulars.

Article 119Obligacions de les persones adquirents

1. Les persones adquirents de la titularitat dels solarsedificables o d’edificis per rehabilitar, o les adjudicatàries del’execució substitutòria forçosa, estan obligades a iniciar oreprendre l’edificació en el termini establert en el procedimentd’execució i, com a màxim, en el d’un any a partir de la data depresa de possessió de la finca o de l’obtenció o l’actualització,si s’escau, de la llicència municipal pertinent. Si les personesadquirents incompleixen l’obligació d’edificar o de rehabilitar,amb la declaració prèvia corresponent, l’immoble passanovament a la situació d’execució expropiatòria o d’execuciósubstitutòria forçosa.

2. Les persones propietàries d’immobles en situaciód’execució expropiatòria o d’execució substitutòria forçosa,mentre aquella subsisteixi i no s’hagin iniciat els tràmitsd’expropiació o de licitació pública de l’execució substitutòria,poden alienar-los directament, si prèviament les personescompradores assumeixen davant l’ajuntament el compromísd’edificar en els termes fixats a l’apartat anterior.En aquest cas, se suspèn la situació d’execució expropiatòria od’execució substitutòria forçoses, però no es cancelAla la sevainscripció en el Registre Municipal de Solars sense Edificar iEdificis per Rehabilitar.

3. Estan obligades a garantir el compliment de l’obligaciód’edificar o de rehabilitar tant les persones adjudicatàries del’execució substitutòria, com les beneficiàries de l’expropiaciói les propietàries de la finca inclosa en el Registre Municipal deSolars sense Edificar i Edificis per Rehabilitar, que pretenguincomplir aquesta obligació directament o per mitjà d’una tercerapersona adquirent.

Article 120Actuacions de rehabilitació edificatòria de millora id’adaptació al medi

1. Amb la finalitat de satisfer la millora de l’eficiènciaenergètica de les edificacions, de la implantació d’instalAlacionsper satisfer el dret a l’accessibilitat universal, així com per ferl’adaptació formal i material al medi urbà i rural,l’administració pot dictar ordres d’execució amb aquestsobjectius, formulats d’ofici o a instàncies d’una personaparticular interessada en la seva resolució.

2. Aquestes actuacions de millora i d’adaptació al medi espoden dictar amb caràcter individualitzat i aplicable aedificacions concretes, o integrar-se en actuacions edificatòries,


o en qualsevol altra actuació de transformació urbanística, comun complement addicional.

3. L’ordre d’execució ha d’estar fonamentada en la normativaespecífica estatal, autonòmica o local que estableixiexpressament l’obligació de l’actuació de millora o adaptacióal medi de què es tracti en cada cas. En defecte d’aquestanormativa, l’ordre d’execució només es pot dictar quan adjuntauna memòria de viabilitat econòmica que justifiqui larendibilitat de les actuacions, a curt i mitjà termini, per a lespersones propietàries afectades per elles.

Capítol IILa conservació d’obres i construccions

Secció 1aLes obres d’urbanització

Article 121Deure de conservació de les obres d’urbanització

1. La conservació de les obres d’urbanització, incloent elmanteniment de les dotacions i els serveis públicscorresponents, és competència de l’ajuntament o,temporalment, de les persones propietàries agrupades en unaentitat urbanística de conservació en els supòsits prevists enaquest article.

2. Llevat del que disposa l’apartat següent, correspon al’ajuntament, sobre la base del resultat que comporta l’informepreceptiu de sostenibilitat econòmica en els termes queestableix l’article 47.2 d’aquesta Llei, la conservació de lesobres d’urbanització realitzades per persones particulars o coma conseqüència d’una actuació realitzada a través d’algun delssistemes d’actuació. L’assumpció per l’ajuntament de laconservació només es produeix en el moment de la recepció perpart seva de la totalitat de les obres corresponents.

3. La conservació de les obres d’urbanització correspon a lespersones propietàries dels solars generats en una actuació denova urbanització allunyada dels nuclis de població existents,amb constitució prèvia de la garantia previstareglamentàriament pels consells insulars respectius, i agrupadeslegalment en entitat urbanística de conservació, quan hagi estatassumida voluntàriament per qualsevol procediment o quan elplanejament així ho determini.

Aquesta obligació s’ha de mantenir fins que l’àmbit arribia tenir consolidada l’edificació en el 50 %, i en correspondesprés la conservació al municipi, moment en el qual s’han deretornar les garanties constituïdes.

4. Les entitats urbanístiques de conservació són entitats dedret públic, d’adscripció obligatòria i personalitat i capacitatjurídiques pròpies per al compliment dels seus fins, des de laseva inscripció en el Registre d’entitats urbanístiquescolAlaboradores. Estan subjectes a la tutela del municipi i podensolAlicitar i obtenir d’aquest l’aplicació de la via deconstrenyiment per a l’exigència de les quotes de conservacióque correspon satisfer a les persones propietàries.

5. La participació de les persones propietàries en les despesesde conservació es determina d’acord amb la que els hagicorrespost en el sistema d’actuació corresponent, llevat que es

disposi una altra cosa en els estatuts de l’entitat urbanística deconservació.

Article 122Recepció de les obres d’urbanització

1. La recepció de les obres d’urbanització correspon semprea l’ajuntament, d’ofici o a instància de la persona responsablede l’execució, la conservació i el lliurament de les obres, i s’hade fer de conformitat amb el que preveu aquest article. Noobstant això, quan l’ajuntament executi les obresd’urbanització, la recepció s’ha de fer de conformitat amb elque preveu la legislació de contractes del sector públic.

2. La recepció de les obres requereix la presència de lapersona titular de la batlia o la persona en qui delegui, assistidaper personal facultatiu municipal o designat per l’ajuntament,del facultatiu encarregat de la direcció de les obres i de lapersona o entitat responsable de l’actuació d’acord amb elsistema d’actuació aplicat, assistida de personal facultatiu si hoestima oportú.

Si les obres es troben en bon estat i d’acord amb elsprojectes i les prescripcions previstes, es donen per rebudes.S’ha d’estendre l’acta corresponent i comença llavors, sensperjudici de l’assumpció de la conservació pel municipi o perl’entitat responsable, el termini de garantia, que és d’un any.Durant aquest termini, la persona o l’entitat que hagi lliurat lesobres al municipi respon de tots els defectes i vicis deconstrucció que siguin apreciats, els quals ha de reparar oesmenar. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, elmunicipi pot executar la garantia prestada per assegurar lesobres d’urbanització, la qual només es pot cancelAlar i tornar enacabar l’any de garantia.

Tot això, sens perjudici de l’aplicació del règim sobre elsvicis ocults, d’acord amb la legislació sobre contractes de lesadministracions públiques.

3. En el cas de constatar-hi deficiències, s’han de notificar ala persona solAlicitant i se n’ha d’indicar el termini d’esmena.Una vegada esmenades per les persones promotores o,subsidiàriament i al seu càrrec, per l’ajuntament, se n’ha de ferla recepció. L’ajuntament, en aquesta fase, no pot assenyalaraltres deficiències diferents, tret que hagin estat sobrevingudes.

4. L’acte de recepció s’ha de produir dins els quatre mesossegüents a la presentació de la solAlicitud juntament amb elcertificat expedit per la direcció tècnica de les obres i ladocumentació reglamentàriament exigible, llevat quel’ajuntament acordi, dins els dos primers mesos d’aquesttermini, prorrogar el termini dos mesos més. L’acord depròrroga s’ha de motivar en el nombre de solAlicituds pendentso en l’entitat o la complexitat de les obres per rebre.

Transcorregut el termini màxim per a la recepció de lesobres sense que aquesta hagi tingut lloc, s’entén produïda perministeri de la llei i la persona solAlicitant queda rellevada delseu deure de conservació; comença a partir d’aquest moment elcòmput de l’any de garantia a què es refereix l’apartat 2anterior.

5. Els consells insulars respectius han d’establirreglamentàriament el procediment per a la recepció, que ha dedisposar la documentació necessària que s’ha de presentar,


entre la qual figuren els acords de recepció i posada en serveide les companyies subministradores. Les recepcions s’han dedocumentar mitjançant l’atorgament d’acta, la certificacióadministrativa de la qual s’ha de trametre al Registre de laPropietat als efectes procedents d’acord amb la legislacióaplicable. De la mateixa manera, reglamentàriament, s’had’establir el procediment al qual s’ha de subjectar la recepcióde la urbanització, en el cas que la persona o l’entitatpromotora es trobin en domicili ignorat.

Secció 2aLes obres d’edificació i altres obres i actuacions en béns

immobles en general

Article 123Deures legals d’ús, conservació i rehabilitació, i ordresd’execució

1. Les persones propietàries de sòl i d’altres béns immoblesestan obligades a destinar-los als usos prevists per l’ordenacióurbanística. Les persones propietàries de terrenys,construccions, instalAlacions i altres béns immobles estanobligades a complir els deures d’ús, de conservació i derehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislaciósectorial estatal de sòl i sectorial aplicables i per les ordenancesmunicipals.

S’inclouen en aquests deures:

a) El manteniment o la reposició de les condicions deseguretat, accessibilitat universal, salubritat i ornament públicdels béns immobles.

b) La conservació i la rehabilitació de les condicionsobjectives d’habitabilitat dels habitatges o de les condicions defuncionalitat dels altres tipus de construccions, d’acord amb laseva destinació.

c) Els deures de conservació, manteniment, restauració irehabilitació que determina la normativa sectorial de patrimonihistòric o les normes de planejament urbanístic, en particularels plans especials i el catàleg d’elements i espais protegits.

d) El compliment de les normes sobre rehabilitació urbanaestablertes pel planejament municipal per a àmbits determinats.

En particular, quan es tracta d’edificacions, el deure legalde conservació, amb el límit establert en l’article 125.2 bd’aquesta Llei, comprèn, a més, la realització dels treballs i lesobres necessaris per satisfer amb caràcter general els requisitsbàsics de l’edificació establerts en l’article 3.1 de la Llei38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, i peradaptar-les i actualitzar les seves instalAlacions a les normeslegals que els siguin explícitament exigibles en cada moment.

2. Les persones propietàries o l’administració han de sufragarel cost derivat dels deures a què es refereix l’apartat 1 anterior,d’acord amb la legislació aplicable en cada cas i tenint encompte l’escreix sobre el límit dels deures de les personespropietàries quan es tracta d’obtenir millores d’interès generalo estètic no previstes en el planejament.

3. Els ajuntaments han d’ordenar d’ofici o a instància dequalsevol persona interessada l’execució de les obresnecessàries per conservar les condicions a què es refereix

l’apartat 1 esmentat, en funció, si s’escau, del resultat delsinformes d’avaluació establerts en l’article 124 d’aquesta Llei.

Les ordres d’execució s’han d’ajustar a la normativa de règimlocal i de procediment administratiu comú, amb observançasempre del principi de proporcionalitat administrativa, d’acordamb els requisits següents:

a) S’han de dictar amb l’audiència prèvia de la personainteressada i amb l’informe dels serveis tècnics i, si escau, delsserveis jurídics de l’entitat que les promogui.

b) S’han de formalitzar per escrit, i han de ser motivadesamb referència explícita a la norma o les normes que lesjustifiquen. Així mateix, han d’assenyalar el termini per a lapresentació de la documentació necessària per al complimentde l’ordre, que no pot excedir els sis mesos, i han de detallar lesobres i actuacions que s’han d’executar i el termini per al seucompliment, que no pot excedir d’un any des de l’inici de lesobres.

c) No és exigible l’obtenció de llicència urbanística prèviaper executar les obres o actuacions que constitueixen l’objected’una ordre d’execució, llevat que, de conformitat amb lanormativa aplicable, requereixin l’elaboració d’un projectetècnic. En aquest cas, l’ordre d’execució ha d’assenyalar eltermini de presentació d’aquest projecte i de la resta dedocumentació exigible.

Això no obstant, les actuacions que per raons d’urgència onecessitat no admetin demora s’han d’executar de maneraimmediata i sota la direcció tècnica corresponent, en lescondicions i amb les característiques que es determinin en lamateixa ordre.

4. L’incompliment injustificat de les ordres d’execució a quèfa referència l’apartat 3 anterior habilita l’administració peradoptar qualsevol de les mesures següents:

a) L’execució subsidiària a càrrec de la persona obligadao l’atorgament d’un nou termini per realitzar les actuacionsordenades. En el cas que l’administració opti per executarsubsidiàriament l’ordre d’execució, també és a càrrec de lapersona obligada el cost del projecte tècnic que, si escau, s’hagide redactar.

b) La imposició de multes coercitives, en els mateixostermes prevists en l’article 186 d’aquesta Llei, fins que escompleixi l’obligació de conservació.

c) La convocatòria de concurs per a l’adjudicació,mitjançant l’execució substitutòria forçosa de la personapropietària, d’un programa d’actuació rehabilitadora en elstermes establerts en l’article 117 d’aquesta Llei.

5. Els consells insulars i els ajuntaments, així mateix, podenordenar, per motius d’interès estètic i de conservació delpatrimoni històric, artístic i arquitectònic, l’execució de lesobres de conservació, reforma de façanes o espais visibles desde la via pública, sens perjudici de les mesures específiquesprevistes en la legislació en matèria de patrimoni històric de lesIlles Balears.

Article 124


Avaluació dels edificis i inspecció de construccions iedificacions

1. Les persones propietàries, físiques i jurídiques, o lescomunitats de propietaris d’edificacions que tenguin unaantiguitat superior a 30 anys, en el cas de l’avaluació de l’estatde conservació, o 50 anys, en la resta de casos, han depresentar, amb una periodicitat de deu anys, l’informed’avaluació d’edificis.

S’exceptuen de la seva consideració com a edificacióaquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesatècnica, d’acord amb les definides així a la legislació estatal.

En l’informe d’avaluació d’edificis s’ha d’acreditar elsegüent:

a) L’avaluació de l’estat de conservació de l’edifici fetaper personal tècnic facultatiu competent conforme a l’establerten la legislació estatal.

A aquests efectes es considera tècnic facultatiu competentel que estigui en possessió de qualsevol de les titulacionsacadèmiques i professionals que habiliten per a la redacció deprojectes o direcció d’obres i direcció d’execució d’obresconforme a l’ús de l’edificació objecte d’avaluació, segonsl’establert a la legislació estatal.

b) L’avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitatuniversal i no discriminació de les persones amb discapacitatper a l’accés i la utilització de l’edifici, d’acord amb lanormativa vigent, per establir si l’edifici és susceptible o no derealitzar ajusts raonables per satisfer-les.

c) La certificació de l’eficiència energètica de l’edifici,amb el contingut i mitjançant el procediment establert per lanormativa vigent.

2. Quan de conformitat amb la normativa vigent ja hi ha uninforme d’inspecció tècnica que permeti avaluar alguns delsextrems assenyalats a l’apartat 1, es pot complementar ambl’avaluació referida a la lletra b i la certificació referida a lalletra c anteriors, i té els mateixos efectes que l’informed’avaluació dels edificis previst en la legislació estatal de sòl.

3. Els informes que s’emeten com a resultat de les avaluacionsi inspeccions han d’identificar el bé immoble, amb expressió dela referència cadastral, i han de consignar el seu resultat ambdescripció dels desperfectes i les deficiències apreciats, lesseves causes possibles i les mesures recomanades, així com elgrau d’efectivitat de les mesures adoptades en relació amb lesrecomanacions contingudes en informes tècnics d’inspeccionsanteriors.

4. Tant de l’informe d’avaluació com de l’informe tècnicprevists en aquest article es poden derivar exigènciesd’esmenes de deficiències observades. Quan els informescontenen tots els elements requerits per la norma que elspreveu, tenen els efectes derivats d’aquesta, tant pel que fa a lapossible exigència de l’esmena de les deficiències observades,com pel que fa a la possible realització d’aquestes ensubstitució i a costa de les persones obligades, ambindependència de l’aplicació de les mesures disciplinàries isancionadores que escaiguin, de conformitat amb la normativavigent.

En els informes d'avaluació d'edificis que es trobin ensituació de fora d'ordenació, conforme a l’indicat en l'article129 d'aquesta Llei, que facin requeriments a la realitzaciód'obres d'esmena de qualsevol deficiència detectada haurà defer-se constar sempre que aquestes obres no poden executar-se,per cap circumstància, mentre persisteixi la situació de forad'ordenació.

5. Els informes realitzats per encàrrec de la comunitat ol’agrupació de comunitats de persones propietàries que esrefereixin a la totalitat d’un edifici o complex immobiliariestenen la seva eficàcia a tots i cada un dels locals i habitatgesexistents.

6. Les persones propietàries d’immobles ubicats enedificacions amb tipologia residencial d’habitatge colAlectiuobligades a la realització de l’informe d’avaluació regulat peraquest article n’han de presentar una còpia a l’ajuntamentperquè aquest la trameti a la conselleria competent en matèriad’habitatge, per tal que la informació que contengui s’incorporial Registre d’Informes d’Avaluació d’Edificis. Això mateix ésd’aplicació en relació amb l’informe que acrediti la realitzacióde les obres corresponents que s’hagin derivat de la necessitatd’esmenar les deficiències observades en l’immoble.

7. Quan es tracta d’edificis que pertanyen a lesadministracions públiques enumerades en l’article 2 de la Llei39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú deles administracions públiques, poden subscriure els informesd’avaluació, si escau, els responsables dels serveis tècnicscorresponents que, per la seva capacitació professional, podenassumir les mateixes funcions a què es refereix el segonparàgraf de l’apartat 1 a anterior.

Article 125Declaració d’estat ruïnós

1. Si un immoble, o part d’aquest, d’acord amb l’apartat 3següent, es troba en estat ruïnós, l’ajuntament, d’ofici o ainstància de qualsevol persona interessada, n’ha de fer ladeclaració, amb l’audiència prèvia de les persones propietàriesi de les residents, llevat que una situació de perill imminent hoimpedeixi.

2. Es declara l’estat ruïnós d’un immoble o de part d’aquest,d’acord amb l’apartat 3 següent, en qualsevol dels supòsitssegüents:

a) En el supòsit tècnic, quan els danys comporten lanecessitat d’una autèntica reconstrucció de l’immoble perquèels danys no són reparables tècnicament pels mitjans normals.Es considera inclòs en el supòsit tècnic el cas que l’immoblepresenti un esgotament generalitzat dels elements estructuralso d’alguns dels seus elements estructurals fonamentals.

b) En el supòsit econòmic, quan el cost de les obres dereparació necessàries per complir les condicions mínimes deseguretat i salubritat supera el deure legal de conservació,entenent com a tal el que superi, en el cas d’habitatges o altresde similars per a altres usos, el 50 % del cost d’una construccióde nova planta de característiques similars a l’existent, pel quefa a la dimensió i l’ús.

El supòsit econòmic s’acredita mitjançant una valoració deles obres que s’han de realitzar per complir les condicions


mínimes d’habitabilitat aplicables als edificis existents, o lescondicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions,així com una valoració del cost de construcció de nova plantad’un edifici de dimensions i usos iguals, i amb qualitatsanàlogues a l’edificació existent. Aquestes valoracions en capcas no poden tenir en consideració el valor del sòl. La valoracióde les obres que s’han de realitzar s’ha de contenir en unpressupost per partides, que ha d’incloure plànols de l’edificien què s’han d’especificar les obres necessàries per mantenir laconstrucció, o la part d’aquesta construcció que resultaafectada, en les condicions estructurals adequades per atorgaruna llicència de rehabilitació de l’edifici per a la sevaadequació estructural, de forma que en quedin garantidesl’estabilitat i la resistència mecànica.

c) En el supòsit urbanístic, quan és necessari executarobres imprescindibles per assegurar l’estabilitat de l’edificaciói la seguretat de les persones, no autoritzables en virtut del’ordenament urbanístic en vigor.

En tot cas, es considera que hi ha supòsit urbanístic quanl’immoble es troba en la situació de fora d’ordenació previstaen l’article 129.2 a d’aquesta Llei, i les obres necessàries permantenir-lo en condicions d’estabilitat i seguretat de lespersones i els béns excedeixen les admeses per a lesconstruccions i edificacions en aquella situació de forad’ordenació.

3. Només es pot declarar l’estat ruïnós parcial d’un immobleen cas de construccions complexes integrades per cossosfuncionalment i estructuralment autònoms i separables que noconstitueixen una unitat material des del punt de vistaconstructiu i arquitectònic.

4. La declaració d’estat ruïnós comporta l’obligació de lespersones propietàries, en el termini que determini l’òrgancompetent, que és com a màxim d’un any, d’executar lesactuacions fixades per l’administració. En cas d’incomplimentdel termini fixat, s’ha de fer l’execució subsidiària a càrrec dela persona interessada.

Article 126Procediment per a la declaració d’estat ruïnós

Correspon a l’ajuntament la declaració d’estat ruïnós d’unimmoble, amb la tramitació prèvia del procediment que esdetermini reglamentàriament, en el qual, en tot cas, s’ha dedonar audiència a la persona propietària i a les altres titulars dedrets afectats.

Quan la declaració d’estat ruïnós afecta un bé catalogat odeclarat d’interès cultural, o és objecte d’un procediment decatalogació o de declaració, s’ha de tenir en compte el quepreveu la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les IllesBalears.

Article 127Ruïna física imminent

1. Quan s’estima que hi ha urgència i perill en la demora del’expedient de declaració d’estat ruïnós d’un edifici, l’òrganmunicipal competent ha de disposar les mesures de proteccióque cal adoptar, incloses la d’apuntalament de la construcció ol’edificació i el seu desallotjament.

2. Quan l’existència de perill per a les persones o els béns esdesprèn de l’escrit en què se solAlicita l’inici de l’expedient dedeclaració d’estat ruïnós, o de la denúncia presentada perqualsevol persona particular, l’òrgan municipal competent hade disposar amb caràcter d’urgència una visita d’inspecció delsserveis tècnics municipals així com l’adopció de les mesures deprotecció que escaiguin, i ha d’adoptar la resolució que siguiprocedent en el termini màxim de 72 hores des de la recepcióde l’informe tècnic que conclogui que hi ha una situació deruïna imminent, sense que resulti en aquest cas preceptival’audiència a les persones interessades a què fa referèncial’article anterior.

3. Sempre que la urgència ho permeti, s’han d’emetre ordresd’execució urgents. Si la situació ho recomana, l’ajuntament had’adoptar les mesures directament i n’ha de repercutir el costa les persones propietàries.

4. El municipi és responsable dels danys i perjudicis queresultin de les mesures a què es refereix l’apartat 1 anterior,sense que això suposi exempció de la responsabilitat queincumbeix a la persona propietària. Les indemnitzacions quesatisfà el municipi són repercutibles a la persona propietàriafins al límit del deure normal de conservació.

5. L’adopció de les mesures que preveu aquest article nopressuposa ni implica la declaració d’estat ruïnós.

Article 128Usos i obres provisionals

1. Sens perjudici del que es disposa per a cada classe icategoria de sòl, es poden admetre usos, obres o instalAlacionsde caràcter provisional que no siguin prohibits expressamentpel planejament urbanístic, ni en puguin dificultar l’execució,i sempre que es justifiqui la seva necessitat i el seu caràcter nopermanent, ateses les característiques tècniques d’aquestes o latemporalitat del règim de titularitat o explotació.

2. La persona titular s’ha de comprometre a la suspensió del’ús o la demolició de les obres i instalAlacions quanl’ajuntament, motivadament, ho solAliciti, i renunciarexpressament a ser indemnitzada. En la llicència municipal s’hade fer constar el caràcter provisional d’aquesta i, si escau, eltermini assenyalat per a la seva caducitat, el que s’had’inscriure en el Registre de la Propietat, de conformitat ambel que estableix la legislació hipotecària.

3. Per assegurar el compliment d’aquesta limitació i garantirla reposició del sòl al seu estat anterior o original, s’exigeix undipòsit o aval en la quantia que es fixi reglamentàriament.

Article 129Edificacions i construccions inadequades i fora d’ordenació

1. Es consideren construccions i edificacions en situaciód’inadequades aquelles que tenen les característiques següents:

a) S’han implantat legalment d’acord amb un planejamenturbanístic derogat o substituït.

b) En el planejament urbanístic en vigor no estigui previstque hagin de ser objecte d’expropiació, cessió obligatòria igratuïta o enderrocament.


c) No s’ajusten a les determinacions del planejamentvigent.

El nou planejament estableix les normes urbanístiques i lesactuacions autoritzables aplicables als elements que resten enaquesta situació. En tot cas, com a mínim, són autoritzablesobres d’higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidació,rehabilitació, modernització o millora de les condicionsestètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per alcompliment de les normes de prevenció d’incendis,accessibilitat, codi tècnic de l’edificació i les d’instalAlacionsd’infraestructures pròpies de l’edificació.

Els usos preexistents legalment implantats a un nouplanejament urbanístic es poden mantenir sempre que s’adaptinals límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i perill queestableixi per a cada zona la nova reglamentació urbanística ila legislació sectorial d’aplicació. El planejament pot preveurei regular l’autorització d’usos permesos en el planejamentaplicable quan es va atorgar la llicència d’obres a localsexistents i executats.

2. Es consideren construccions, edificacions, instalAlacions iusos en situació de fora d’ordenació els següents:

a) Les edificacions que de conformitat amb el planejamentvigent queden subjectes a expropiació, cessió obligatòria igratuïta o enderrocament.

En les edificacions o instalAlacions que es troben en situacióde fora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra a, no es podenautoritzar obres de consolidació, d’augment de volum ni demodernització. No obstant això, són autoritzables,excepcionalment i motivadament, amb renúncia expressa al seupossible increment del valor d’expropiació, les reparacions queexigeixen la salubritat pública, la seguretat i la higiene de lespersones que hi resideixen o ocupen les edificacionsesmentades.

b) Les edificacions o construccions executades sensellicència o amb llicència anulAlada encara que ja no escaiguil’adopció de mesures de restabliment de la legalitat urbanísticaque n’impliquin la demolició aplicable en cada cas.En les edificacions o instalAlacions que es troben en situació defora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra b, no es pot fer captipus d’obra. A més, en el cas que aquestes edificacions s’haginexecutat amb posterioritat a l’1 de març de 1987, tampoc no espot obtenir la contractació de serveis de subministramentd’energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon,telecomunicacions o de naturalesa similar. Aquest règim ésaplicable mentre no s’obtengui la legalització de lesconstruccions o edificacions d’acord amb la legislació i elplanejament en vigor.

c) Les edificacions o construccions implantades legalmenten les quals s’han executat obres, d’ampliació o de reforma, ocanvi d’ús sense disposar de llicència o amb llicència que haestat anulAlada.

A les edificacions o instalAlacions que es troben en situacióde fora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra c, i sempre queno afectin la part de l’edificació o construcció realitzadailAlegalment, es permet qualsevol obra de salubritat, seguretat,higiene, reparació, consolidació i també reforma.

Així mateix, es poden autoritzar les obres necessàries per alcompliment de les normes de prevenció d’incendis id’accessibilitat i el codi tècnic de l’edificació.

No obstant això, mentre no s’obtengui la legalització de lesconstruccions o edificacions, en la part ilAlegal no es potrealitzar cap tipus d’obra.

3. En les edificacions i construccions en règim de propietathoritzontal, les limitacions establertes en els apartats anteriorss'han d’aplicar únicament als pisos, locals i altres elementsconstitutius de finques o unitats registrals independents que estrobin en la situació d'inadequació o fora d'ordenació i, per tant,no a la totalitat de l'edifici.

Capítol IIILes actuacions de reforma interior i regeneració urbanes

Article 130 Contingut de les actuacions de reforma interior iregeneració urbana

Les actuacions de reforma interior i regeneració urbana,d’acord amb el que preveu el corresponent pla especial dereforma interior, inclouen dues o més de les situacionssegüents:

a) Actuacions edificatòries constituïdes per solars oparcelAles a les quals el pla especial els manté l’aprofitamenturbanístic atribuït pel planejament anterior, sotmeses o no aactuacions de rehabilitació, en els termes establerts en l'article23.1 d'aquesta Llei.

b) ParcelAles individuals a les quals el pla els atribueix unincrement de l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejamentanterior, desenvolupables en règim d’actuacions de dotació.

c) Unitats d’actuació desenvolupables en règim dereparcelAlació sistemàtica.

Article 131Desenvolupament de les actuacions de reforma interior iregeneració urbana

1. El desenvolupament d’aquestes actuacions de transformacióurbanística complexes de reforma interior i regeneració urbanapot venir establert en el pla general com una determinació decaràcter estructural, tal com s’estableix a l’article 37 a id’aquesta Llei, o pot delimitar-se o tornar-se a delimitarposteriorment mitjançant el procediment establert per a ladelimitació d’unitats d’actuació regulat a l’article 73.2d’aquesta Llei.

2. En les actuacions de reforma interior i regeneració urbanas’han de garantir, com a mínim, l’aprofitament urbanístic net,en els termes que estableix l'article 24.4 d'aquesta Llei, atribuïtpel planejament anterior a cadascuna de les parcelAlesintegrades en el seu àmbit espacial sense que escaigui ladeterminació d’un aprofitament urbanístic mitjà atribuïble, perigual, a cadascuna de les parcelAles en ella integrades.

3. En conseqüència, els sòls compresos en aquestes actuacionsde reforma interior i regeneració urbana s’han de desenvoluparaplicant els règims d’execució que els correspon en funció dela seva situació juridicodominical concreta, mitjançant


l’aplicació de les tècniques dels programes d’actuacióedificatòria o rehabilitadora establerts en els articles 117 i 118 d’aquesta Llei, de les actuacions de dotació en els articles 90 i91 d’aquesta Llei, o del que està regulat per a les unitatsd’actuació sistemàtica en aplicació d’un sistema d’actuació delsestablerts en l’article 75 d’aquesta Llei i, tot això, sotmès alsprincipis i objectius que el pla especial de reforma interiorestableix amb la finalitat de la reforma interior i regeneracióurbana d’aquests àmbits espacials del sòl urbà.

4. Els costos derivats de les obres d’urbanització de lesactuacions de reforma interior i regeneració urbana, senseperjudici de les ajudes públiques aplicables, es poden finançaramb càrrec als increments addicionals d’aprofitament quepuguin atribuir-se amb relació als establerts pel planejamentanterior.

En el cas de la impossibilitat legal d'atribuir incrementsd'aprofitament amb aquesta finalitat o que el seu contingut noaconseguís satisfer la totalitat dels costos, el finançament s’hade fer mitjançant l’aplicació d’una part de l’aprofitament públicque li correspongui a l’administració en concepte departicipació pública en les plusvàlues generades pelsincrements d’aprofitament atribuïts en els sòls objecte de lesactuacions de reforma interior i regeneració urbana, o bé potcompletar-se mitjançant l’aprovació de contribucions especials,que s’han de distribuir entre els propietaris i els titulars de bénsespecialment beneficiats per l’actuació.

5. L’aprovació pel planejament de la delimitació d’aquestsàmbits de reforma interior i regeneració urbana eximeix delcompliment dels terminis establerts per a l’edificació orehabilitació, i escau l’execució immediata sense l’adopció demesures sancionadores eventuals per incompliment del deureurbanístic d’edificar o rehabilitar.

TÍTOL VI EXPROPIACIÓ FORÇOSA PER RAÓ

D’URBANISME

Capítol I Supòsits i procediments

Article 132Supòsits expropiatoris

1. L’expropiació forçosa per raó d’urbanisme escau enqualsevol dels supòsits següents:

a) La determinació d’aquest sistema per la unitatd’actuació corresponent.

b) La destinació dels terrenys, per la seva qualificacióurbanística, a dotacions i, en general, al domini públic d’ús oservei públics, sempre que hagin de ser adquirits forçosamentper l’administració actuant per no ser objecte del deure legal decessió obligatòria i gratuïta o perquè hi ha una necessitat urgentd’anticipar-ne l’adquisició. Als efectes de l’expropiació, laimposició de servituds o l’ocupació temporal, si s’escau, esconsideren inclosos els terrenys confrontants afectats en lamesura que siguin necessaris per implantar les dotacions, elsequipaments o els serveis prevists en l’instrument deplanejament o que resultin beneficiats especialment peraquestes obres o serveis i es delimitin amb aquesta finalitat.

c) L’adquisició de béns per a la seva incorporació alspatrimonis públics de sòl o per a la constitució i l’ampliació,d’acord amb aquesta Llei.

d) La realització d’actes de parcelAlació o reparcelAlació,ús de sòl o edificació constitutius legalment d’infraccióurbanística greu o molt greu.

e) L’incompliment de la funció social de la propietat, enels supòsits següents:

i. Inobservança dels terminis fixats per a la formulació ola tramitació de l’instrument de planejament o perl’execució total d’aquest o d’alguna de les fases en quèaquella hagi quedat dividida.ii. Transcurs del termini previst en l’instrument deplanejament per a l’inici o la finalització dels habitatges deprotecció oficial o altres règims de protecció pública quehagin estat reservats a l’àrea o al sector corresponent.iii. Inobservança dels deures exigibles legalment deconservació i rehabilitació dels immobles.

f) Trobar-se l’edificació preexistent, o part d’ella, en lasituació legal de fora d’ordenació i es prevegi expressament enl’instrument de planejament la seva adaptació a l’ordenacióurbanística per resultar manifestament incompatible iinadequada.

g) La inclusió de terrenys, respecte dels quals s’haincomplit el deure d’edificar, en situació d’execució persubstitució.

h) L’aprovació de projectes d’obres públiques ordinàries,respecte dels terrenys que siguin necessaris per a la sevaexecució.

i) L’obtenció de terrenys destinats per l’instrument deplanejament a la construcció d’habitatges de protecció oficialo altres règims de protecció pública, així com a usos declaratsd’interès social.

j) Altres prevists per la legislació general aplicable.

2. La delimitació de la unitat d’actuació o de les zones o àreesen els supòsits que es preveuen en les lletres b, d i e de l’apartat1 anterior, com també la llista de les persones titulars i ladescripció concreta i individualitzada dels béns i els dretsobjecte d’expropiació en la resta de supòsits que s’enumeren enl’apartat 1, determinen que se n’hagi de declarar la necessitatd’ocupació i que s’hagin d’incoar els expedients expropiatoriscorresponents.

3. L’aprovació d’un pla urbanístic o la declaració del’existència d’algun dels supòsits de l’apartat 1 anteriordetermina la declaració de la utilitat pública.

4. Les persones ocupants legals d’immobles afectats per unaexpropiació urbanística que hi tenguin la seva residènciahabitual tenen el dret de reallotjament o de retorn, en els termesestablerts per la legislació aplicable.

Article 133Expropiació d'actuacions aïllades

1. L’expropiació forçosa pot aplicar-se de maneraindividualitzada per a l'execució directa d'aquelles actuacions


aïllades que estableix l'article 23.3 d'aquesta Llei, ambdestinació a sistemes generals o d'algun dels seus elements, aixícom per obtenir el sòl corresponent a actuacions aïllades dedestinació dotacional localitzades en sòl urbà i destinades asistemes locals no sotmesos al règim de les actuacions dedotació.

2. L'expropiació forçosa per a l'execució de les actuacionsaïllades referides en el número anterior d'aquest article, exigeixla formulació de la relació de persones propietàries i ladescripció de béns i drets a què es refereix l'article 92.2d'aquesta Llei, que ha d’aprovar l'organisme expropiant, prèvial’obertura d'un període d'informació pública per un termini devint dies.

Article 134Procediments que s’han de seguir per a l’expropiacióforçosa

En totes les expropiacions derivades d’aquesta Llei,incloses les realitzades en el context dels sistemes d’actuació,l’administració actuant pot optar per aplicar el procediment detaxació conjunta regulat en els articles següents, o per realitzarl’expropiació de forma individualitzada, d’acord amb elprocediment de la Llei de 16 de desembre de 1954, sobreexpropiació forçosa.

Article 135Tramitació del procediment de taxació conjunta

1. L’expedient d’expropiació, en els supòsits del procedimentde taxació conjunta, ha de contenir els documents següents:

a) La determinació de l’àmbit territorial, amb elsdocuments que l’identifiquen quant a situació, superfície ilímits.

b) La fixació de preus, d’acord amb la legislació general enmatèria de valoracions.

c) Els fulls de preu just individualitzat de cada finca, quehan de contenir no només el valor del sòl, sinó també elcorresponent a les edificacions, obres, instalAlacions iplantacions.

d) Els fulls de preu just que corresponguin a altresindemnitzacions.

2. L’expedient d’expropiació s’ha d’exposar al públic peltermini d’un mes, perquè les persones que puguin resultarinteressades formulin les observacions i reclamacions queestimin convenients, en particular pel que fa a la titularitat ovaloració dels seus drets. Els errors no denunciats ni justificatsen el termini assenyalat no donen lloc a nulAlitat o reposiciód’actuacions, però les persones interessades conserven el dreta ser indemnitzades en la forma que correspon.

3. La informació pública s’ha de fer mitjançant la inserciód’anuncis en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. Així mateix, la resolució o l’acord d’aprovació inicial delprojecte i les taxacions corresponents s’han de notificarindividualment a les persones que apareguin com a titulars debéns o drets en l’expedient, mitjançant el trasllat literal del fulld’apreuament corresponent i de la proposta de fixació delscriteris de valoració perquè, en el termini d’un mes, comptat apartir de la data de notificació, puguin formular observacionsi reclamacions concernents a la titularitat o la valoració delsseus drets respectius.

5. Efectuats els tràmits prevists en els apartats anteriors, en elcas que l’administració expropiadora sigui un municipi ambuna població inferior a 25.000 habitants, ha de donar trasllatd’una còpia completa de l’expedient actuat i diligenciatdegudament al consell insular corresponent, per tal que en untermini màxim de tres mesos emeti un informe de caràcter novinculant amb caràcter previ a l’aprovació definitiva, que had’avaluar la suficiència de la documentació, la correcció en elstràmits procedimentals i l’adequació dels valors proposats enel projecte.

6. L’aprovació definitiva del projecte d’expropiació éscompetència de l’administració expropiadora.

7. L’òrgan competent de l’administració expropiadora ha denotificar individualment la resolució definitiva del projected’expropiació a les persones titulars de béns i drets afectats, pertal que puguin manifestar per escrit la seva disconformitat ambla valoració establerta en l’expedient aprovat. La notificació had’advertir a les persones interessades que la manca depronunciament en el termini dels vint dies següents esconsidera com una acceptació de la valoració fixada, cas en elqual s’entén que l’apreuament ha estat determinatdefinitivament. Si les persones interessades, en el terminiesmentat, manifesten per escrit la seva disconformitat amb lavaloració aprovada, l’òrgan competent de l’administracióexpropiadora ha de trametre l’expedient a la Comissió deValoracions d’Expropiació de les Illes Balears, perquè en fixil’apreuament que, en tot cas, s’ha de fer d’acord amb elscriteris de valoració establerts en la legislació general aplicable.

Article 136Aprovació i efectes de la taxació conjunta

1. La resolució aprovatòria de l’expedient tramitat pelprocediment de taxació conjunta implica la declaraciód’urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats.

2. El pagament o dipòsit de l’import de la valoració establertaper l’òrgan competent en aprovar el projecte d’expropiacióprodueix els efectes que preveu l’article 52 de la Llei de 16 dedesembre de 1954, sobre expropiació forçosa, sens perjudicique puguin continuar tramitant-se els procediments oportunsrespecte a la fixació del preu just.

3. Arribat el moment del pagament del preu just, només es faràefectiu, i s’ha de consignar en cas contrari, a aquelles personesinteressades que aporten una certificació registral al seu favor,en la qual ha de constar que s’ha estès la nota de l’article 32 delReglament hipotecari o, si no, els títols justificatius del seudret, completats amb certificacions negatives del Registre de laPropietat referides a la mateixa finca descrita en els títols. Si hiha càrregues hi han de comparèixer també les persones titulars.


4. Quan hi ha pronunciaments registrals contraris a la realitates pot pagar el preu just a les persones que els han rectificat odesvirtuat mitjançant qualssevol dels mitjans assenyalats en lalegislació hipotecària o amb acta de notorietat tramitadaconforme a l’article 209 del Reglament notarial.

Article 137Procediment de taxació individual

1. En cas de no seguir el procediment de taxació conjunta,l’administració actuant ha d’aprovar la relació de personespropietàries i la descripció de béns i drets afectats, amb unperíode previ d’informació pública per un termini de vint dies,llevat que aquesta relació es contengui ja en la delimitació dela unitat d’actuació, el projecte d’urbanització o el projected’obra pública ordinària.

2. En aquest tipus de procediment, a la declaració d’urgènciaen l’ocupació a què es refereix l’article 52 de la Llei de 16 dedesembre de 1954, sobre expropiació forçosa, que correspon al’administració competent per a la seva resolució, se li had’adjuntar una memòria justificativa de les raons particularsque en motivin la urgència.

Capítol IIOcupació i adquisició de les finques

Article 138Ocupació i inscripció en el Registre de la Propietat

1. Una vegada que s’ha efectuat el pagament o la consignacióes poden estendre una o més actes d’ocupació i inscriure, coma una o diverses finques registrals, la totalitat o part de lasuperfície objecte de la seva actuació, en els termes que esdisposen en la legislació hipotecària.

2. Als efectes de la inscripció registral, s’ha d’aportar l’acta oles actes d’ocupació juntament amb les actes de pagament o elsjustificants de consignació del preu just de totes les finquesocupades, que s’han de descriure d’acord amb la legislacióhipotecària. S’han d’adjuntar a aquest títol, així com als quesiguin necessaris per practicar les inscripcions, els requisitsestablerts en la legislació general.

3. Si en fer la inscripció sorgeixen dubtes fundats sobre si dinsde la superfície ocupada existia alguna finca registral que nos’ha tingut en compte en l’expedient expropiatori, sensperjudici de practicar-ne la inscripció, s’ha de posar aquestacircumstància, als efectes de l’article següent, en coneixementde l’organisme expropiant.

Article 139Adquisició de les finques

1. Una vegada que s’ha tramitat el procediment expropiatorien la forma que s’estableix en els articles anteriors i que s’haestès l’acta o les actes d’ocupació, s’entén adquirida lliure decàrregues la totalitat de les finques que s’hi comprenen perl’administració expropiadora, la qual s’ha de mantenir enl’adquisició una vegada que ha inscrit el seu dret, sense que espugui exercir cap acció real o interdictal en contra, tot i queposteriorment apareguin terceres persones interessades que nos’hagin tingut en compte en l’expedient que, no obstant això,conserven i poden exercitar totes les accions personals que els

puguin correspondre per percebre el preu just o lesindemnitzacions expropiatòries i discutir-ne la quantia.

2. Si amb posterioritat a la inscripció de l’acta conjuntad’ocupació apareixen finques o drets anteriorment inscrits queno es varen tenir en compte en l’expedient expropiatori,l’administració expropiant, d’ofici o a instància de partinteressada o del mateix registrador, li ha de solAlicitar quepractiqui la cancelAlació corresponent, sens perjudici del quedisposa l’apartat anterior.

Article 140Pagament del preu just i valoració de béns i dretsexpropiats en actuacions de transformació urbanística depromoció pública

1. En el cas d’actuacions de transformació urbanística depromoció pública per a la creació de sòl urbanitzat,l’administració actuant pot fer el pagament del preu just delsbéns i drets expropiats, d’acord amb les persones expropiades,amb parcelAles resultants de la pròpia actuació.

No obstant això, no és necessari el consentiment de lapersona propietària per a pagar-li el preu just en espècie en elcas d’actuacions de transformació en sòl urbà, sempre ques’efectuï dins de l’àmbit de gestió propi i dins dels terminisestablerts per a l’acabament de les obres.

2. La valoració dels béns i drets expropiats i de les parcelAlesresultants s’ha de fer d’acord amb els criteris establerts per lalegislació estatal bàsica, tenint en compte els costs de laurbanització segons el que disposa l’article 76 d’aquesta Llei.Tot això en la forma i les condicions que es determininreglamentàriament.

3. El cost de les expropiacions a què es refereix aquest articlees pot repercutir sobre les persones propietàries que resultinespecialment beneficiades per l’actuació de transformacióurbanística, mitjançant la imposició de contribucions especials.

Capítol IIIReversió i expropiació per ministeri de la llei

Article 141La reversió de terrenys expropiats

Per a la determinació dels supòsits en què sigui procedentla reversió s’ha d’estar al que estableix la legislació estatal.

Article 142Expropiació per ministeri de la llei

1. Quan transcorrin cinc anys des de l’entrada en vigor delplanejament sense que es dugui a efecte l’expropiació delsterrenys que, d’acord amb la seva qualificació urbanística, nosiguin edificables per les persones propietàries, ni hagin de serobjecte de cessió obligatòria per no resultar possible ladistribució justa dels beneficis i les càrregues en la unitat


d’actuació, la persona titular dels béns o els seus drethaventshan d’advertir l’administració competent del seu propòsitd’iniciar l’expedient de preu just, que pot portar-se a terme perministeri de la llei si transcorren altres dos anys des delmoment d’efectuar l’advertiment. A aquest efecte, la personapropietària pot presentar el full d’apreuament corresponent, i sitranscorren tres mesos sense que l’administració l’accepti, potaquella dirigir-se a la Comissió de Valoracions d’Expropiacióde les Illes Balears, que ha de fixar el preu just d’acord amb lalegislació bàsica aplicable i amb el procediment queestableixen els articles 31 i següents de la Llei de 16 dedesembre de 1954, sobre expropiació forçosa.

2. Als efectes del que estableix l’apartat anterior, la legislacióaplicable és la vigent en el moment de la iniciació del’expedient de preu just per ministeri de la llei mitjançant lapresentació del full d’apreuament, i la valoració s’ha d’entendrereferida també a aquesta data. Els interessos de demora esmeriten des de la presentació per la persona propietària de lataxació corresponent.

3. El còmput dels terminis per advertir l’administració quecorrespongui per presentar el full d’apreuament corresponenti per dirigir-se a la Comissió de Valoracions d’Expropiació deles Illes Balears perquè fixi el preu just que estableix l’apartat1 anterior resta suspès si els òrgans competents inicien unprocediment de modificació o revisió del planejamentmunicipal que comporti la supressió de la determinació queimplica l’expropiació de terrenys, amb l’adopció de l’acordpertinent de conformitat amb l’article 51 d’aquesta Llei.

En els àmbits afectats per aquest acord, la suspensió tambécomporta la dels procediments de valoració instats davant laComissió de Valoracions d’Expropiació de les Illes Balearsd’acord amb l’apartat 1 anterior. El còmput dels terminis i latramitació dels expedients d’expropiació per ministeri de la lleiiniciats es reprenen si transcorre el termini de suspensió acordatsense que s’hagi produït la publicació a efectes de l’executivitatde la figura de planejament urbanístic tramitada.

Si la publicació es realitza abans que la Comissió deValoracions d’Expropiació de les Illes Balears fixi el preu justdels béns i la nova figura de planejament no en determinal’expropiació, els expedients d’expropiació per ministeri de lallei iniciats queden sense objecte. En aquest cas, la resolucióque posi fi al procediment corresponent ha de manifestaraquestes circumstàncies i ordenar l’arxiu de les actuacions,sense que es produeixi l’expropiació dels béns.

Capítol IVComissió de Valoracions d’Expropiació de les Illes

Balears

Article 143Caràcter, funció i composició de la Comissió de Valoracionsd’Expropiació

1. La Comissió de Valoracions d’Expropiació de les IllesBalears és un òrgan colAlegiat permanent especialitzat en elsprocediments per a la fixació del preu just en l’expropiacióforçosa.

Està adscrita a la conselleria competent en matèriad’ordenació del territori, i actua en el compliment de les seves

funcions amb plena autonomia funcional i sense estar sotmesaa instruccions jeràrquiques.

2. A la Comissió de Valoracions d’Expropiació de les IllesBalears li correspon la competència per a la fixació del preujust en totes les expropiacions, siguin o no per raó del’ordenació urbanística, en les quals l’administració expropiantsigui la de la Comunitat Autònoma, la dels consells insulars ola de qualssevol dels municipis de les Illes Balears.

Els actes que dicta aquesta comissió posen fi a la viaadministrativa.

En matèria de responsabilitat patrimonial per raó del’ordenació territorial i urbanística opera com a òrgan consultiude la Comunitat Autònoma, així com, si així ho solAliciten, delsconsells insulars i dels municipis. Quan sigui preceptiva laintervenció del Consell Consultiu, la de la Comissió deValoracions ha de ser sempre prèvia a la d’aquell.

3. La Comissió de Valoracions d’Expropiació de les IllesBalears es compon dels membres següents, designats en laforma que es determini reglamentàriament:

a) Un president o presidenta: una persona llicenciada endret, arquitectura o enginyeria de prestigi reconegut, amb mésde deu anys d’experiència professional en el sector públic oprivat o en l’exercici lliure de la professió, que ha de proposarla persona titular de la conselleria competent en matèriad’ordenació territorial.

b) Vocals:i. Un lletrat o lletrada de la Direcció de l’Advocacia de laComunitat Autònoma.ii. Dos tècnics facultatius superiors, experts acreditats enmatèria de valoracions de l’especialitat corresponent a lanaturalesa dels béns o drets objecte d’expropiació, al serveide la Comunitat Autònoma, que seran els ponents.iii. Un professional lliure colAlegiat, amb experiènciaacreditada en matèria de valoracions, en representació delscolAlegis oficials d’arquitectes o enginyers, depenent de lanaturalesa dels béns o drets per expropiar.iv. Un tècnic facultatiu superior a proposta de la Federaciód’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) entreprofessionals que tenguin acreditada la condició d’expertsen aquesta matèria.v. Quan es tracta d’expropiacions insulars o locals, unapersona en representació de l’administració corresponent,amb veu però sense vot.

c) Un secretari o secretària: ha d’actuar com a secretari unlletrat al servei de la conselleria competent en matèriad’ordenació territorial.

4. Poden actuar també de ponents a l’efecte de la preparacióde les propostes d’acord o dictamen i intervenir en lesdeliberacions de la Comissió amb veu, però sense vot,qualssevol dels funcionaris tècnics facultatius superiors,experts acreditats en matèria de valoracions, al servei dequalssevol de les administracions públiques, a excepció del’autor del full d’apreuament de l’administració expropiant.

5. Reglamentàriament s’han de determinar l’organització i elfuncionament de la Comissió.


6. Les tasques de suport administratiu de la Comissió deValoracions d’Expropiació de les Illes Balears són a càrrec delservei corresponent de la conselleria competent en matèriad’ordenació del territori.

TÍTOL VIILA INTERVENCIÓ PREVENTIVA EN

L’EDIFICACIÓ I L’ÚS DEL SÒL

Capítol IDisposicions generals

Article 144Potestats administratives i pressuposts de l’activitatd’execució

1. L’administració assegura el compliment de la legislació il’ordenació urbanístiques mitjançant l’exercici de les potestatssegüents:

a) La intervenció preventiva dels actes d’edificació oconstrucció i ús del sòl, inclosos el subsol i el vol, en lesformes disposades en aquesta Llei.

b) La inspecció de l’execució dels actes subjectes allicència urbanística municipal o a comunicació prèvia.

c) La protecció de la legalitat urbanística i el restablimentde la realitat física alterada, en els termes que preveu aquestaLlei.

d) La sanció de les infraccions urbanístiques.

2. La disciplina urbanística comporta l’exercici de lespotestats dels apartats b, c i d anteriors i es regula en el títolVIII d’aquesta Llei.

Capítol IIIntervenció preventiva en l’edificació i ús del sòl

Article 145Concepte de llicència urbanística i de comunicació prèvia

1. La llicència urbanística és l’acte administratiu mitjançant elqual s’adquireix la facultat de dur a terme els actes detransformació o utilització del sòl o del subsol, de parcelAlació,edificació, demolició de construccions, ocupació, aprofitamento ús relatiu a un terreny o immoble determinat, amb concrecióprèvia del que estableixen i possibiliten al respecte aquestaLlei, els plans generals municipals, els d’ordenació detallada iels de desenvolupament, i la resta de legislació i normativad’aplicació.

2. La comunicació prèvia és el document mitjançant el qual lespersones interessades posen en coneixement de l’administraciómunicipal les seves dades identificatives i la resta de requisitsestablerts per a l’exercici de les facultats a què es refereixl’apartat anterior, en els supòsits prevists a l’article 148d’aquesta Llei, i permet l’inici de l’activitat de què es tracta enles condicions fixades a l’article 153 següent i sens perjudici deles facultats de comprovació, control i inspecció quecorresponen a l’ajuntament o als consells insulars.

Article 146Actes subjectes a llicència urbanística municipal

1. Està subjecta a llicència urbanística municipal prèvia,sempre que no estiguin subjectes al règim previst a l’article 148d’aquesta Llei, la realització dels actes següents:

a) Les parcelAlacions urbanístiques, les agrupacions,segregacions o altres actes de divisió de finques, llevat que escontenguin en projectes de reparcelAlació aprovats.

b) Els moviments de terra i les explanacions, així com elsabocaments en els termes prevists reglamentàriament.

c) Les obres d’urbanització que s’hagin de realitzar almarge de projectes d’urbanització aprovats degudament.

d) Les obres de construcció i d’edificació de nova planta,i qualsevol intervenció en els edificis existents, sempre que elssigui exigible projecte tècnic d’acord amb la Llei 38/1999, de5 de novembre, d’ordenació de l’edificació. En aquests casos,les llicències han de contenir necessàriament la previsió delnombre d’habitatges o d’establiments. S’han d’entendre perintervencions en els edificis existents les definides com a talsen el Codi tècnic de l’edificació.

e) La ubicació de cases prefabricades i instalAlacionssimilars, siguin provisionals o permanents, excepte ques’efectuïn a càmpings o zones d’acampada autoritzatslegalment.

f) La demolició total o parcial de construccions iedificacions.

g) El canvi d’ús en edificacions i instalAlacions.Reglamentàriament s’han de precisar les actuacions que, per laseva escassa entitat, n’estiguin exemptes o que lesautoritzacions de l’autoritat agrària competent eximeixin del’obtenció de llicència.

h) Les tales en masses arbòries i vegetació arbustiva, aixícom d’arbres aïllats, que siguin objecte de protecció pelsinstruments de planejament.

i) La colAlocació de cartells de propaganda visibles des dela via pública.

j) El tancament de solars i terrenys.

k) Les xarxes radioelèctriques, telemàtiques i similars, sensperjudici del que disposi la normativa sectorial que els siguid’aplicació.

l) L’obertura de camins i accessos a parcelAles.


m) La primera ocupació o utilització dels edificis i lesinstalAlacions en general.

n) Les obres i els usos de caràcter provisional a què esrefereix l’article 128 d’aquesta Llei.

o) Les instalAlacions subterrànies dedicades a aparcament,activitats industrials, mercantils o professionals, serveis públicso de qualsevol altre ús a què es destini el subsol.

p) Qualssevol altres actes que es determininreglamentàriament o pel pla general.

2. No estan subjectes a la llicència urbanística les obresd’urbanització previstes en els plans i els projectes aprovatsdegudament, ni les parcelAlacions o la divisió de finques en sòlurbà o urbanitzable incloses en un projecte de reparcelAlació.

3. Queden excloses de la llicència preceptiva les actuacions demillora i manteniment de les obres públiques, així com elssupòsits especials prevists a l’article 149 d’aquesta Llei.Igualment, queden excloses de llicència prèvia les obres quesiguin objecte de les ordres d’execució a què es refereixl’article 123 d’aquesta Llei, sens perjudici de la necessitat depresentació del projecte tècnic, si aquest era exigible.

4. Als efectes d’aquesta Llei, quan els actes de construcció oedificació, instalAlació i ús del sòl siguin promoguts pelsajuntaments en el seu terme municipal, l’acord municipal queels autoritzi o aprovi ha d’estar subjecte als mateixos requisitsi produeix els mateixos efectes que la llicència urbanística, sensperjudici del que disposa la legislació de règim local.

Article 147NulAlitat de ple dret

1. Són nulAles de ple dret les llicències urbanístiques, lesordres d’execució o els acords que aproven els projectes del’apartat 4 de l’article anterior:

a) Que s’han atorgat sense la incorporació a l’expedient deles autoritzacions o dels informes concurrents que sónpreceptius d’acord amb aquesta Llei o altra normativa sectorialaplicable.

b) Que s’han atorgat sense que l’actuació proposada s’hagisotmès a informació pública, quan aquest tràmit s’exigeixexpressament en el procediment d’atorgament per partd’aquesta Llei o d’altra legislació urbanística específicaaplicable.

c) Que s’han atorgat amb infracció manifesta i greu, iconfrontació evident de les determinacions de l’ordenació quederiven directament d’aquesta Llei i dels plans urbanísticsrespecte dels actes de parcelAlació, d’urbanització, o delsrelatius al nombre d’habitatges, o a les condicions d’ús del sòli del subsol, alçada, volum, situació de les edificacions iocupació màxima autoritzables.

d) Que s’han atorgat amb infracció de les determinacionsd’aquesta Llei, dels plans urbanístics o de les ordenancesmunicipals, respecte dels actes de parcelAlació, d’urbanització,d’edificació i d’ús del sòl i del subsol, quan es duen a terme enterrenys qualificats en el planejament com a zones verdespúbliques o espais lliures d’edificació de caràcter públic, parcs,

jardins, infraestructures i reserves dotacionals, béns o espaiscatalogats en el planejament o declarats d’interès cultural ocatalogats i també els que es duen a terme en terrenysclassificats com a sòl rústic protegit.

e) Que incorren en causa de nulAlitat de ple dret quan aixího determina una norma sectorial amb rang de llei aplicable perraó de la matèria.

2. Aquestes llicències no produeixen cap efecte, i respecte deles actuacions que es puguin realitzar a la seva empara, s’hand’aplicar les mesures de protecció i defensa de la legalitaturbanística i de revisió dels actes administratius que espreveuen en aquesta Llei per als actes sense llicència, senselimitació de termini.

Article 148Actes subjectes a comunicació prèvia

1. Queden subjectes al règim de comunicació prèvia, en elstermes que preveu aquesta Llei, les obres de tècnica senzilla iescassa entitat constructiva o obres d’edificació que nonecessiten projecte, d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 denovembre, d’ordenació de l’edificació.

2. Els consells insulars poden regular, reglamentàriament, lasubjecció al règim de comunicació prèvia per a obres iactuacions d’entre les previstes a l’article 146.1 anterior i pera tots o alguns municipis de l’illa. Això no obstant, en cap casno es poden subjectar a aquest règim els actes de transformació,construcció, edificació i ús del sòl i el subsol que s’indiquen acontinuació:

a) Amb caràcter general, qualssevol actes que es realitzinen sòl rústic protegit, i a edificis declarats com a béns d’interèscultural o catalogats.

b) Moviments de terres, explanacions, parcelAlacions,segregacions o altres actes de divisió de finques en qualsevolclasse de sòl, quan no formin part d’un projecte dereparcelAlació.

c) Les obres d’edificació i construcció que afectin laconfiguració de la cimentació i l’estructura portant de l’edifici.

d) Les obres que suposin alteració del volum, de lesinstalAlacions i dels serveis d’ús comú o del nombred’habitatges i locals d’un edifici.

e) La demolició total o parcial de construccions iedificacions, excepte en els casos de ruïna imminent.

f) La ubicació de cases prefabricades i instalAlacionssimilars, siguin provisionals o permanents.

g) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que,per les seves característiques, pugui afectar el paisatge.

h) La primera ocupació de les edificacions de nova plantai de les cases a què es refereix la lletra f anterior.

i) Les obres i els usos de caràcter provisional a què esrefereix l’article 128 d’aquesta Llei.


3. L’autorització o la comunicació prèvia de les obres lligadesa la instalAlació o l’adequació d’activitats permanents o ainfraestructures comunes vinculades a aquestes, s’han de regirpel que preveu la legislació reguladora d’activitats i,supletòriament, pel que estableix aquesta Llei.

4. La instalAlació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiquesdamunt la coberta d’edificis i la instalAlació de punts derecàrrega per a vehicles elèctrics, amb gas natural o gas liquatde petroli (GLP), queden sotmeses al règim de comunicacióprèvia.

No es poden subjectar a aquest règim les instalAlacions:

a) Que es facin a edificis declarats com a béns d’interèscultural o catalogats.

b) Que afectin els fonaments o l’estructura de l’edifici.

c) Que necessitin avaluació d’impacte ambiental d’acordamb la normativa ambiental d’aplicació.

Article 149Actes promoguts per administracions públiques

1. Els actes especificats en els articles 146 i 148 d’aquesta Lleique siguin promoguts per òrgans de les administracionspúbliques o les seves entitats instrumentals de dret públic estanigualment subjectes a llicència o comunicació prèvia, amb lesexcepcions previstes expressament per la legislació sectorial.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat 1 anterior,s’exclouen de la subjecció a llicència, o del règim decomunicació prèvia, les obres de construcció d’infraestructurai equipaments que s’han previst amb el grau de detall suficientcom a obres que s’han d’executar en un pla especial, platerritorial insular o pla director sectorial aprovat degudament.

3. El Govern de les Illes Balears, per raó de la matèria, potacordar, per raons d’urgència o d’interès públic excepcionalque ho exigeixin, trametre a l’ajuntament corresponent elprojecte de què es tracti, perquè, en el termini d’un mes, ennotifiqui la conformitat o la disconformitat amb el planejamenturbanístic en vigor. En el cas de disconformitat, l’òrganinteressat, amb informe previ del consell insular corresponent,ha de trametre l’expedient al Consell de Govern, que ha dedecidir si és procedent executar el projecte de maneraimmediata i amb exempció de la llicència o del règim decomunicació i, en aquest cas, ha d’ordenar la iniciació delprocediment de modificació o revisió del planejamenturbanístic, d’acord amb la tramitació establerta per aquestaLlei.

4. L’ajuntament només pot acordar la suspensió d’obres quanes pretengui dur-les a terme en absència o en contradicció ambla notificació de conformitat amb el planejament urbanístic isense la decisió del Consell de Govern sobre la procedènciad’executar el projecte. La suspensió s’ha de comunicar al’òrgan redactor del projecte i al Consell de Govern.

5. Les facultats a què es refereix l’apartat 3 són exerciblesigualment per part dels consells insulars, amb referènciaestricta a l’exercici de competències relatives a les matèriesestablertes a l’article 70 de l’Estatut d’autonomia de les Illes

Balears, i la decisió sobre la procedència de l’execució delprojecte correspon al ple del consell insular respectiu.

Article 150Competència per a l’atorgament de les llicènciesurbanístiques

La competència per atorgar les llicències urbanístiquescorrespon a l’òrgan municipal que determini la legislació i lanormativa aplicable en matèria de règim local. Quan l’actuacióper realitzar s’ubica en una finca situada a dos o més municipis,la competència per atorgar les llicències urbanístiquescorrespon al consell insular.

Article 151Procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques

L’ordenació del procediment per a l’atorgament de lesllicències urbanístiques municipals s’ha d’ajustar a les reglessegüents:

1. La solAlicitud ha de definir prou els actes de construcció oedificació, instalAlació i ús del sòl i del subsol que es pretenenrealitzar, mitjançant el document oportú que, quancorrespongui, ha de ser un projecte tècnic. Quan es tracta d’unprojecte d’edificació, el contingut i les fases s’han d’ajustar ales condicions establertes en el Codi tècnic de l’edificació pera aquests projectes, els quals han de redactar personal tècniccompetent segons el que estableixi la normativa estatal vigent.

2. Juntament amb la solAlicitud s’han d’aportar lesautoritzacions o els informes que la legislació aplicable exigeixamb caràcter previ a la llicència. Així mateix, quan l’actesuposi l’ocupació o la utilització del domini públic, s’had’aportar l’autorització o la concessió de l’administració titulard’aquest.

3. Les llicències s’atorguen d’acord amb les previsions de lalegislació i de l’ordenació urbanístiques vigents en el momentd’atorgar-les, sempre que es resolguin en termini. Si es resolenfora de termini, s’han d’atorgar d’acord amb la normativavigent en el moment en què es varen haver de resoldre. En totcas, ha de constar en el procediment l’informe tècnic i jurídiccorresponents sobre l’adequació de l’acte pretès a aquestesprevisions.

4. La resolució expressa s’ha de notificar en el termini màximde tres mesos, sens perjudici de la procedència de la interrupciódel termini en els termes que fixa l’article 22 de la Llei39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú deles administracions públiques. Transcorregut aquest termini espot entendre atorgada la llicència solAlicitada, sens perjudici delque estableix l’article 5.2 d’aquesta Llei, tret dels casos en quèuna norma amb rang de llei estatal o autonòmica prevegiexpressament el caràcter negatiu de la manca de resolució entermini.

5. El començament de qualsevol obra o ús a l’emparad’aquesta requereix, en tot cas, la comunicació a l’ajuntamentamb almenys deu dies d’antelació.

6. Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar o denegard’acord amb les previsions d’aquesta Llei, de la resta delegislació directament aplicable i de les disposicions delplanejament urbanístic i, si escau, del planejament d’ordenació


territorial. Tot acte administratiu que denegui la llicència ha deser motivat, amb referència explícita a la norma o la disposiciódel planejament urbanístic que la solAlicitud contradigui.

Article 152Projecte tècnic i llicència urbanística

1. Quan, d’acord amb la legislació sectorial aplicable,l’actuació subjecta a llicència exigeix un projecte tècnic, laseva presentació constitueix un requisit d’admissió de lasolAlicitud per iniciar el procediment d’atorgament. El projectetècnic ha de concretar les mesures de garantia suficients per ala realització adequada de l’actuació, i ha de definir les dadesnecessàries per tal que l’òrgan municipal competent puguivalorar si s’ajusta a la normativa aplicable.

2. El projecte tècnic ha de tenir un grau suficient de definicióde les obres que permeti que personal facultatiu diferent delredactor pugui dirigir les obres o els treballs corresponents; had’anar necessàriament complementat amb una memòriaurbanística com a document específic i independent en el quals’ha d’indicar la finalitat i l’ús de la construcció o l’actuacióprojectada, i se n’ha de raonar l’adequació a l’ordenació vigent.

3. El projecte a què fa referència l’apartat anterior està integratpel projecte bàsic i pel projecte d’execució. Als efectesd’aquesta Llei s’entén que:

a) El projecte bàsic és aquell en el qual es defineixen deforma precisa les característiques generals de l’obra ol’actuació mitjançant l’adopció i la justificació de solucionsconcretes.

b) El projecte d’execució és aquell que desenvolupa elprojecte bàsic en la determinació completa de detalls iespecificacions de tots els materials, elements, sistemesconstructius i equips.

4. Reglamentàriament i als estrictes efectes del seu contingutnecessari per a la tramitació del procediment d’atorgament dela llicència urbanística, s’ha de definir la documentació queintegra els projectes referits a l’apartat anterior. En tot cas, unavegada presentat davant l’ajuntament el projecte tècnic,adquireix el caràcter de document oficial, i de l’exactitud i laveracitat de les dades tècniques que s’hi consignen, en responla persona autora a tots els efectes.

5. Quan la llicència d’obres s’ha solAlicitat i obtingutmitjançant la presentació d’un projecte bàsic, és preceptiva, enel termini màxim de sis mesos des de la seva concessió, lapresentació del projecte d’execució ajustat a les determinacionsd’aquell. L’acte administratiu d’atorgament de la llicència had’indicar expressament aquest deure, i la manca de presentaciódel projecte d’execució dins aquest termini n’implica, perministeri legal, l’extinció dels efectes, cas en què s’ha desolAlicitar una nova llicència.

6. L’ajuntament disposa d’un mes per tal de comprovarl’adequació del projecte d’execució amb el projecte bàsic.Transcorregut aquest termini sense que l’òrgan municipalcompetent notifiqui a la persona interessada una resolució encontra, es poden iniciar les obres. Si l’òrgan municipal detecta,transcorregut el termini d’un mes, alteracions de lesdeterminacions del projecte bàsic d’acord amb les qualss’atorgà la llicència, s’ha d’ordenar la paralització immediata

de les obres i la iniciació de l’expedient de modificació delprojecte, llevat dels supòsits prevists a l’article 155.2.

Article 153Procediment de comunicació prèvia

1. El procediment de comunicació prèvia s’inicia mitjançantuna comunicació subscrita per la persona promotora i dirigidaa l’ajuntament corresponent amb una antelació mínima,respecte de la data en què es pretén donar inici a la realitzacióde l’acte, d’un dia, en els casos prevists a l’article 148.1, i dequinze dies naturals, en els casos de l’article 148.2 d’aquestaLlei. La comunicació ha d’adjuntar la documentació quereglamentàriament o mitjançant l’ordenança municipal esdetermini i que, com a mínim, ha de consistir en:

a) Quan impliqui la realització d’obres o actuacions, elprojecte complet de l’actuació que es pretén dur a terme quansigui exigible d’acord amb la normativa vigent i, si passaaltrament, la documentació gràfica expressiva de la ubicació del’immoble objecte de l’actuació, descripció suficient d’aquestai el seu pressupost. Igualment, per a tota classe d’actessubjectes al règim de comunicació prèvia que afectinl’estructura, el disseny exterior, les condicions d’habitabilitato de seguretat d’edificis i instalAlacions, és necessari presentarun escrit signat per personal tècnic competent en el qualassumeix la direcció de l’obra i adjuntar els documents gràficsi escrits que es determinin reglamentàriament així com, sis’escau, la documentació referida al compliment del Coditècnic de l’edificació d’acord amb la legislació estatal en lamatèria.

b) La fixació del termini per a l’execució de l’actuació, queen cap cas no ha de ser superior a dos anys. Aquest termini espot prorrogar en els mateixos termes prevists per a lesllicències.

c) Les autoritzacions prèvies de caràcter sectorial quelegalment siguin exigibles.

d) El justificant de pagament dels tributs corresponents si,d’acord amb la legislació d’hisendes locals i, si s’escau, amb laordenança fiscal respectiva, s’estableix que és d’aplicació elrègim d’autoliquidació.

e) En els casos prevists a l’article 148.4 d’aquesta Llei,juntament amb la comunicació prèvia s’ha d’adjuntar elprojecte o la memòria tècnica exigibles reglamentàriament, aixícom la declaració jurada de no incórrer en cap dels supòsits deles lletres a, b i c prevists en l’article 148.4 esmentat.

2. En els supòsits de l’article 148.1 d’aquesta Llei, la personainteressada pot iniciar les obres l’endemà de la presentació dela comunicació prèvia a l’administració competent. En la restade casos, l’òrgan competent disposa de deu dies comptadorsdes de la presentació de la comunicació per comprovar elcompliment dels requisits prevists en aquest article. En elsupòsit que es detectin deficiències derivades del’incompliment o manca de concreció d’algun dels requisits, sen’ha de requerir a la persona promotora l’esmena i s’had’interrompre el termini per a l’inici de les obres o actuacions.

3. Sens perjudici dels supòsits prevists a l’article 186d’aquesta Llei, l’administració ha d’ordenar la suspensió de lesobres o actuacions quan, iniciades les actuacions amb la


presentació prèvia d’una comunicació prèvia, es detecti quel’actuació pretesa està subjecta al règim de llicències oautoritzacions de conformitat amb aquesta Llei i qualsevol altranormativa que hi sigui aplicable.

Article 154Eficàcia temporal i caducitat de la llicència urbanística

1. Les llicències que per la naturalesa dels actes que emparenaixí ho requereixen es concedeixen per un termini determinat,tant per a l’inici com per a l’acabament, que s’ha de reflectirexpressament a l’acte de l’atorgament.

2. En tot cas, les llicències urbanístiques per executar obreshan de fixar un termini per començar-les i un altre peracabar-les, d’acord amb el que preveuen les normes del plageneral. En el cas que el pla general no el fixi s’entén que eltermini per començar les obres és de sis mesos, i el termini peracabar-les és de tres anys.

Aquests terminis es computen des de la data decomunicació de l’acte d’atorgament de la llicència, en el casd’haver-la obtingut d’acord amb un projecte bàsic i d’execució;i des de la comunicació expressa de l’acte de validació delprojecte d’execució o del transcurs del termini d’un mes des dela presentació a què es refereix l’article 152.6 anterior.

3. Les persones titulars d’una llicència urbanística tenen dreta obtenir una pròrroga tant del termini de començament comdel termini d’acabament de les obres, i l’obtenen, en virtut dela llei, per la meitat del termini de què es tracti, si la solAlicitende forma justificada i, en tot cas, abans d’exhaurir-se elsterminis establerts. La llicència prorrogada per aquestprocediment no queda afectada pels acords regulats per l’article51 d’aquesta Llei.

4. Tenen dret a obtenir una segona i darrera pròrroga deltermini de finalització de les obres, per la meitat del terminiestablert a la primera pròrroga, si la solAliciten d’una manerajustificada, sempre que el coeficient de construcció executadasigui almenys del 50 % i estiguin finalitzades façanes icobertes, fusteries exteriors incloses, i tot això es reflecteixi enun certificat de la direcció facultativa de l’obra. El termini depresentació de la solAlicitud i els efectes derivats de l’article 51d’aquesta Llei són els mateixos del punt anterior.

5. La llicència urbanística caduca si en acabar qualssevol delsterminis establerts en aquest article o les pròrroguescorresponents, que s’han d’indicar expressament a l’acteadministratiu de l’atorgament, no s’han començat o no s’hanacabat les obres. A aquests efectes, el document de la llicènciaha d’incorporar l’advertiment corresponent.

6. Una vegada que ha caducat la llicència urbanística, l’òrganmunicipal competent ho ha de declarar i ha d’acordar-nel’extinció dels efectes, d’ofici o a instància de terceres personesi amb l’audiència prèvia de la persona titular.

7. Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es podeniniciar ni prosseguir si no se’n demana i se n’obté una de nova,ajustada a l’ordenació urbanística en vigor aplicable a la novasolAlicitud, llevat dels casos en què s’hagi acordat la suspensióde l’atorgament.

Article 155

Modificacions durant l’execució de les obres

1. Les obres s’han de paralitzar oportunament quan, unavegada que s’ha concedit una llicència urbanística o s’haefectuat una comunicació prèvia que legitima l’execuciód’obres, s’hi vol dur a terme una modificació que tengui perobjecte variar el nombre d’habitatges autoritzat o si aquestesobres comporten l’alteració de les condicions d’ús del sòl,l’alçària, el volum, la situació de les edificacions o l’ocupaciómàxima autoritzades. La normativa d’aplicació a aquest tipusde modificacions és la vigent en el moment de l’autorització demodificació de la llicència, sempre que es resolguin en termini,en cas contrari, s’han d’atorgar amb la normativa vigent en elmoment en què es varen haver de resoldre, o, si s’escau, lavigent en el moment de la modificació de la comunicacióprèvia.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, si en eltranscurs de l’execució de les obres es modifica l’estructura ola disposició interior o l’aspecte exterior, sense alteració de capdels paràmetres prevists en l’apartat 1 anterior, les obres nos’han de paralitzar durant la tramitació administrativa de lasolAlicitud de modificació del projecte o relació d’obres perexecutar. L’autorització o la denegació de les modificacionscorrespon a l’òrgan que atorgà la llicència originària. En aquestcas, la normativa d’aplicació a les modificacions és la vigent enel moment de concessió de la llicència originària o depresentació de la comunicació prèvia inicial, sempre que nos’hagi ultrapassat el termini fixat per a l’execució de les obres.

3. En cap cas no es poden acollir als beneficis de l’apartat 2d’aquest article aquelles obres que es duguin a terme en edificiscatalogats o inclosos en conjunts historicoartístics, subjectes ala legislació de protecció del patrimoni històric de les IllesBalears o catalogats o protegits pel planejament urbanístic.

4. Si del contingut de la modificació de la comunicació prèviaa què es refereixen els apartats anteriors es desprèn que lesobres que s’han d’executar ja no poden ser objecte d’aquestprocediment, l’òrgan municipal competent ha de notificar a lapersona interessada que les obres s’han de paralitzar i que ha desolAlicitar la llicència urbanística en els termes establerts enaquesta Llei.

Article 156Informació a les obres

És obligatòria l’exhibició en el lloc de l’obra d’un cartellinformatiu del títol habilitant de l’actuació, la identificació dela persona promotora i qualsevol altra dada que es fixi de formareglamentària o en el pla general.

Si l’acte no està subjecte a llicència, s’ha d’exhibir unacòpia de la comunicació prèvia.

La informació continguda en el cartell informatiu o de lacòpia de la comunicació prèvia s’ha de poder llegir claramentdurant el temps que duri l’execució de l’actuació.

Article 157Autoritzacions urbanístiques per a l’ocupació dels edificisi la contractació dels serveis

1. La llicència d’ocupació o de primera utilització té perfinalitat verificar el compliment de les condicions de la


llicència urbanística prèvia, comprovar l’adequació al projecteautoritzat de les obres de les edificacions o les instalAlacionsrealitzades i autoritzar-ne la posada en ús. La tramitaciód’aquestes llicències té caràcter preferent, i la resolucióexpressa s’ha de notificar en el termini d’un mes des de lasolAlicitud de la persona interessada, amb la documentació quees determini reglamentàriament, sens perjudici de la interrupciódel termini en els termes que fixa la legislació sobreprocediment administratiu.

No s’exigeix la llicència d’ocupació o de primera utilitzacióquan la legislació sectorial així ho determina, supòsit en el quall’ajuntament ha d’emetre un certificat de no necessitat, ambexpressió de la normativa que així ho estableix.

2. En tot cas, per poder ser ocupat qualsevol edifici destinat aalbergar persones, ha de disposar de la cèdula d’habitabilitatcorresponent en vigor.

3. La contractació provisional dels serveis respectius per lesempreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadoresexigeix l’acreditació de l’obtenció de la llicència d’obres, i eltermini de durada dels contractes és, com a màxim, el que fixaaquesta llicència per a l’acabament dels actes de construcció,edificació o instalAlació. Transcorregut aquest termini, no es potcontinuar prestant el servei, tret que es doni alguna de lessegüents circumstàncies:

a) Que, abans de l’acabament del termini establert a lallicència, s’acrediti que el municipi ha concedit la pròrrogacorresponent en els termes que fixa aquesta Llei, amb la qualcosa el termini de durada del contracte es pot allargar fins al'acabament de la pròrroga.

b) Que, abans de l'acabament del termini inicial o prorrogatdel contracte, s'acrediti que s'ha solAlicitat la llicènciad'ocupació o de primera utilització o el certificat de nonecessitat d'aquesta llicència, que s'ha adjuntat a la solAlicitudtota la documentació requerida per la normativa aplicable i quela solAlicitud encara no ha estat resolta de forma expressa opresumpta, amb la qual cosa el termini de durada del contractees pot allargar fins a la resolució expressa i com a màxim finsque la solAlicitud s'hagi d'entendre resolta de forma presumpta.

c) Que, abans de l'acabament del termini inicial o prorrogatdel contracte, s'acrediti que s'ha solAlicitat la cèdulad'habitabilitat o document equivalent, que s'ha adjuntat a lasolAlicitud tota la documentació requerida per la normativaaplicable i que la solAlicitud encara no ha estat resolta de formaexpressa o presumpta, amb la qual cosa el termini de durada delcontracte es pot allargar fins a la resolució expressa i com amàxim fins que la solAlicitud s'hagi d'entendre resolta de formapresumpta.

4. Les empreses esmentades en l’apartat anterior, en qualsevolcas, han d’exigir per a la contractació definitiva dels serveisd’energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions,l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat corresponent en vigor oel document equivalent, d’acord amb la normativa reguladora.

Capítol IIIParcelAlacions urbanístiques

Article 158ParcelAlacions urbanístiques

1. La parcelAlació urbanística és la divisió simultània osuccessiva de terrenys en dos o més lots per tal de constituirparcelAles edificables que puguin donar lloc a la constituciód’un nucli de població.

2. Són ilAlegals, a efectes urbanístics:

a) Tota parcelAlació urbanística en sòl urbà i urbanitzablecontrària al que estableix el planejament d’aplicació, o queinfringeix el que disposa l’article 160 d’aquesta Llei.

b) Tota parcelAlació urbanística en sòl rústic.

Article 159Indivisibilitat de les parcelAles

1. En sòl urbà i urbanitzable són indivisibles:

a) Les parcelAles determinades com a mínimes en elplanejament per tal de constituir finques independents.

b) Les parcelAles les dimensions de les quals són iguals omenors a les determinades com a mínimes pel planejament,excepte si adquireixen els lots resultants simultàniament lespersones propietàries de terrenys confrontants, a fid’agrupar-los i formar una nova finca.

c) Les parcelAles les dimensions de les quals siguin menorsque el doble de la superfície determinada com a mínima en elplanejament, llevat que l’excés sobre el mínim esmentat puguisegregar-se amb el fi indicat a la lletra anterior.

d) Les parcelAles edificables en una proporció de volum enrelació amb la seva àrea quan es construeixi el corresponent atota la superfície o, en el cas que s’edifiqui en proporció menor,la porció d’excés, amb les excepcions indicades a la lletraanterior.

2. La indivisibilitat de les parcelAles en sòl rústic es determinaper la legislació específica.

3. Els notaris i els registradors de la propietat han de ferconstar en la descripció de les finques la qualitat d’indivisiblede les que es troben en qualsevol dels casos expressats.

4. L’atorgament de llicència d’edificació sobre una parcelAlacompresa a la lletra d de l’apartat 1 anterior s’ha de comunicaral Registre de la Propietat perquè consti en la inscripció de lafinca.

Article 160Autorització de parcelAlacions

1. No es pot efectuar cap parcelAlació urbanística sense ques’hagi aprovat prèviament el pla general quan afecti sòl urbà osòl urbanitzable directament ordenat, o sense l’aprovació prèviadel pla parcial del sector corresponent per al sòl urbanitzable noordenat directament.

2. Qualsevol parcelAlació urbanística queda subjecta a llicènciai tota reparcelAlació a l’aprovació del projecte corresponent.

3. Els notaris i els registradors de la propietat han d’exigir perautoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de divisió deterrenys que s’acrediti l’atorgament de la llicència o


l’aprovació del projecte, que els primers han de testimoniar enel document.

4. En cap cas no es consideren solars ni es permet edificar enels lots resultants d’una parcelAlació o reparcelAlació ques’hagin efectuat amb infracció de les disposicions d’aquestarticle o dels que el precedeixen.

TÍTOL VIII LA DISCIPLINA URBANÍSTICA

Capítol ILa inspecció urbanística

Article 161La inspecció urbanística

1. Naturalesa i funcions de la inspecció urbanística:

a) La inspecció urbanística és una potestat dirigida acomprovar que els actes de parcelAlació urbanística,urbanització, construcció o edificació, instalAlació i ús del sòli del subsol s’ajusten a la legislació i l’ordenació urbanística i,en particular, al que es disposa en aquesta Llei i els reglamentsque la despleguen.

b) Els municipis, els consells insulars i les entitatsprevistes a l’article 15.5 d’aquesta Llei han de desplegaraquestes funcions inspectores en l’àmbit de les competènciesrespectives, en el marc de la seva planificació i de lacooperació i de la colAlaboració interadministratives.

c) Les funcions inspectores es poden exercir d’ofici omitjançant denúncia de persones particulars o d’altresadministracions. En tot cas, les denúncies han de complir ambels requisits exigits per l’ordenament jurídic.

2. Pràctica de la inspecció urbanística:

a) En l’exercici de les funcions, el personal inspector téplena autonomia i, amb caràcter general, la condició d’agent del’autoritat. Està facultat per requerir i per examinar qualsevoltipus de documents relatius a l’instrument de planejament i a laseva execució, per comprovar l’adequació dels actes en relacióamb la legislació i amb l’ordenació urbanística aplicables i perobtenir la informació necessària per complir la comesa.

b) El personal inspector ha d’exercir les seves funcionsproveït d’un document oficial que n’acrediti la condició, ambel qual tenen accés lliure als edificis, als locals o als terrenys ones fan les obres o els usos que pretenguin inspeccionar, d’acordamb les disposicions legals aplicables.

c) Quan s’han d’efectuar inspeccions que impliquen entraren domicilis i en altres llocs l’accés dels quals requereix elconsentiment de la persona titular, si aquest no consta de formaexpressa, s’ha d’obtenir prèviament l’autorització del jutjatcontenciós administratiu corresponent. No tenen laconsideració de domicili els locals, els magatzems, lesedificacions i les construccions no destinades a moradahumana, ni els habitatges inacabats, quan resulti acreditat enl’expedient que no es troben ocupats de forma efectiva ipermanent. El consentiment es pot demanar mitjançant unrequeriment adreçat a la persona que consti com a titular, que,

si no es contesta dins del termini conferit per l’administracióactuant, s’entén denegat tàcitament.

d) Fora dels casos de l’apartat anterior, l’administracióactuant pot requerir la compareixença de la persona propietàriaal lloc de les obres perquè faciliti l’accés per efectuar lainspecció. A aquests efectes, l’administració s’ha de posar encontacte amb la propietat, per qualsevol mitjà admès en dret,perquè comuniqui la data i l’hora per a la visita del personalinspector, que ha de ser dins dels 15 dies hàbils següents a ladata de recepció del requeriment. La manca de resposta dins eltermini indicat de 15 dies o la negativa sense causa justificadas’ha de considerar obstaculització de la potestat inspectora,amb les conseqüències sancionadores previstes en aquesta Llei,i així s’ha d’advertir a la persona propietària en el requerimentque se li faci.

e) Les actes de la inspecció esteses pel personal inspectoren l’exercici de les competències pròpies en matèria dedisciplina urbanística tenen presumpció de veracitat quant alsfets que s’hi contenen, excepte prova en contrari.

f) Els fets que figuren en les actes d’inspecció donen lloca l’actuació d’ofici de l’òrgan urbanístic competent.

3. Obligacions davant la inspecció urbanística:

a) Tant les administracions públiques com els particularsestan obligats a colAlaborar amb els inspectors urbanístics i afacilitar-los l’accés a les edificacions, construccions oinstalAlacions, l’examen de tota la documentació relacionadaamb el compliment de la legalitat urbanística, així coml’obtenció de còpies o reproduccions d’aquesta.

b) Quan es tracta de personal al servei de lesadministracions públiques, la negativa no fonamentada afacilitar la informació que el personal inspector solAlicita,especialment la relativa al contingut i als antecedents dels actesadministratius pertinents, constitueix l’obstaculització del’exercici de la potestat d’inspecció i té la consideraciód’infracció administrativa, sens perjudici de les mesuresdisciplinàries procedents.

c) L’administració actuant pot requerir la compareixençade les persones responsables presumptament d’una infracció ales seves oficines i citar-les amb una antelació mínima de 10dies hàbils, als efectes de facilitar la pràctica de la potestatinspectora, aportar documents o la informació que s’escaigui.En la citació s’ha de fer constar expressament el lloc, data, horai objecte de la compareixença, i s’ha d’indicar a la personadestinatària que la incompareixença sense causa justificada téla consideració d’obstaculització de la potestat inspectora, ambles conseqüències sancionadores previstes en aquesta Llei.

CAPÍTOL IILes infraccions urbanístiques

Secció 1a Les infraccions urbanístiques i les seves conseqüències

Article 162Concepte, classes i conseqüències legals de les infraccionsurbanístiques


1. Són infraccions urbanístiques les accions o les omissionsque estiguin tipificades i sancionades d’aquesta manera enaquesta Llei.

2. Classes d’infraccions:

a) Les infraccions urbanístiques es classifiquen en lleus,greus i molt greus.

b) Es consideren infraccions lleus:i. Prestar, distribuir, comercialitzar o subministrar serveisper les empreses corresponents de forma provisional, senseexigir l’acreditació de la llicència urbanística corresponent,quan escau, o quan hagi transcorregut el termini establert enla contractació provisional.ii. No sotmetre l’edifici a la inspecció tècnica o al’avaluació d’edificis prevista en l’article 124 d’aquestaLlei, quan hi estigui obligat per la normativa vigent.iii. Totes les previstes en l’apartat següent i que siguinexpressament exceptuades de la classificació com a greus.iv. Incomplir el deure d’informació i publicitat establert al’article 156 d’aquesta Llei.

c) Es consideren infraccions greus:i. Executar, fer o desenvolupar actes de parcelAlacióurbanística, d’urbanització, de construcció o d’edificació id’instalAlació o qualsevol altre de transformació o ús del sòl,del vol o del subsol, subjectes a llicència urbanística, acomunicació prèvia o a aprovació, i que s’executan senseaquestes o que en contravenen les condicions, llevat quesiguin de modificació o de reforma i que, per la seva entitatmenor, no necessitin projecte tècnic, en què tenen lacondició d’infracció lleu.ii. Executar, fer o desenvolupar actes de parcelAlació,d’urbanització, de construcció o d’edificació i d’instalAlació,o qualsevol altre de transformació o ús del sòl, del vol o delsubsol, contraris a l’ordenació territorial o urbanística.iii. Incomplir, a l’hora d’executar els instruments deplanejament, deures i obligacions imposats per aquesta Lleio pels instruments de planejament, gestió o execució, llevatque s’esmenin voluntàriament després del primerrequeriment formulat a l’efecte per l’administració; enaquest cas tenen la condició de lleus.iv. Obstaculitzar l’exercici de les funcions pròpies de lapotestat inspectora a què es refereix l’article 161 d’aquestaLlei.v. Continuar amb la prestació, distribució, comercialitzacióo subministrament provisional dels serveis per part de lesempreses corresponents quan s’hagi adoptat la mesura desuspensió cautelar d’aquests serveis, així com contractar demanera definitiva els serveis amb infracció del que disposal’article 157.vi. Les accions o omissions descrites en els apartats 3, 4 i5 de l’article 163 d’aquesta Llei.

d) Es consideren infraccions molt greus:i. Fer parcelAlacions urbanístiques en terrenys que tenen elrègim del sòl rústic.ii. Dur a terme activitats d’execució sense l’instrument deplanejament necessari per a la legitimació.iii. Les tipificades com a greus en l’apartat anterior, quanafectin:

• Sòl rústic protegit

• Parcs, jardins, espais lliures,infraestructures i altres reserves per a dotacions• Béns o espais catalogats en elplanejament municipal, o declarats d’interès cultural ocatalogats.

3. Conseqüències legals de les infraccions urbanístiques:

a) Tota acció o omissió tipificada com a infraccióurbanística en aquesta Llei implica adoptar les mesuressegüents:

i. Les necessàries per restablir la legalitat urbanística o larealitat física.ii. Les que escauen per l’exigència de la responsabilitatsancionadora i disciplinària administratives o penals.iii. Les pertinents per rescabalar els danys i per indemnitzarels perjudicis a càrrec de les persones responsables.

b) En qualsevol cas, quan no sigui possible la legalització,s’han d’adoptar les mesures dirigides a la reposició de larealitat física alterada a l’estat anterior a la comissió de lainfracció.

c) Les mesures per restablir la legalitat urbanística o larealitat física tenen caràcter real i afecten plenament també lesterceres persones adquirents dels immobles objecte d’aquestesmesures o que són titulars d’altres drets reals.

d) Les mesures previstes en els apartats i i iii de la lletra ano tenen caràcter sancionador i poden adoptar-se en el mateixexpedient o en un altre complementari, conforme al que disposal’article 163 d’aquesta Llei.

Secció 2a Persones responsables

Article 163Persones responsables

Són responsables de les infraccions urbanístiques ambcaràcter general:

1. En els actes de parcelAlació urbanística, d’urbanització, deconstrucció o d’edificació, d’instalAlació o qualsevol altre detransformació o ús del sòl, del vol o del subsol executats,realitzats o desenvolupats sense concurrència dels pressupòsitslegals per a la legitimitat:

a) Les persones propietàries, les promotores o lesconstructores, segons es defineixen en la legislació en matèriad’ordenació de l’edificació, urbanitzadores i totes les altrespersones que tenguin atribuïdes facultats decisòries sobrel’execució o el desenvolupament dels actes, així com elpersonal tècnic titulat director d’aquests, i el redactor delsprojectes quan en aquests darrers concorri dol, culpa onegligència greu.

Es presumeix, llevat de prova en contrari, que la personapropietària del sòl té coneixement de les obres queconstitueixen infracció urbanística quan per qualsevol acten’hagi cedit l’ús a la persona responsable directa de lainfracció, inclosa la simple tolerància.

b) Les persones titulars o membres dels òrgansadministratius i el personal funcionari públic que, per acció o


omissió, hagin contribuït directament a produir la infracció on’hagin obstaculitzat la inspecció.

2. En els actes a què es refereix l’apartat anterior executats,realitzats o desenvolupats a l’empara d’actes administratius queconstitueixin o legitimin una infracció urbanística:

a) La persona titular de l’òrgan administratiu unipersonalque ha atorgat les llicències o aprovacions sense els informespreceptius o en contra dels emesos en sentit desfavorable perraó de la infracció; els membres dels òrgans colAlegiats quehagin votat a favor de les llicències o de les aprovacions encondicions idèntiques, i el secretari o secretària que enl’informe no hagi advertit de l’omissió d’algun dels informestècnics i jurídics preceptius, així com el personal funcionarifacultatiu que hagi informat favorablement sobre les llicèncieso les aprovacions.

b) Les persones esmentades en l’apartat 1 en cas de dol,culpa o negligència greu.

3. Incorren en responsabilitat administrativa urbanística lesautoritats i càrrecs públics que, amb dol, culpa o negligènciagreu:

a) Deixen caducar els procediments de restabliment i/o elsprocediments sancionadors de forma massiva i continuada.

b) Deixen prescriure les infraccions urbanístiques de formamassiva i continuada.

c) Deixen prescriure les sancions imposades de formamassiva i continuada.

d) No executen subsidiàriament, dins el termini màximestablert, les ordres de restabliment ja dictades i fermes deforma massiva i continuada.

4. Incorren en responsabilitat administrativa urbanística lesautoritats o càrrecs públics que són competents per dotarl’administració dels mitjans humans i materials suficients perimpedir la caducitat massiva i continuada dels procedimentssancionadors i/o de restabliment i la prescripció massiva icontinuada de les infraccions urbanístiques, les sancionsimposades i les ordres de restabliment ja dictades i fermes, i noadopten les mesures necessàries per dotar l’administració delsmitjans suficients després d’haver estat advertits de lainsuficiència pel personal responsable de la instrucció otramitació dels expedients.

5. Incorren en responsabilitat administrativa urbanística lesautoritats o càrrecs públics competents per resoldre que deixende sancionar una infracció urbanística o deixen d’ordenar elrestabliment quan la persona instructora del procediment elseleva una proposta de resolució en aquest sentit, o revoquendiscrecionalment i sense fonament jurídic una resoluciósancionadora o de restabliment.

6. En el supòsit de l’apartat anterior, la sanció que s’had’imposar a la persona responsable és la que correspon a lasanció no imposada o revocada; en cas que la resolució noadoptada o revocada sigui de restabliment, la sanció ha de serde quantia equivalent al cost previst per al restabliment. En elssupòsits dels apartats 3 i 4 d’aquest article, la sanció quecorrespon a cada una de les persones responsables és la multa

de major quantia que hagués correspost imposar en elsprocediments sancionadors que s’han deixat caducar o en lesinfraccions, sancions o ordres de restabliment fermes que nos’han executat. Tot això amb independència de lesresponsabilitats penals que aquests fets poden generar.

7. En els casos de prestació, distribució, comercialització osubministrament de serveis que es tipifiquen com a infraccióurbanística en els articles 162.2 b i i 162.2 c v d’aquesta Llei,són responsables les empreses prestadores, distribuïdores,comercialitzadores o subministradores.

8. Les persones jurídiques són responsables de les infraccionsurbanístiques comeses pels seus òrgans o agents i, si escau, hand’assumir el cost de les mesures de restabliment de l’ordrejurídic pertorbat i de les indemnitzacions per danys i perjudicisa terceres persones que corresponen.

No obstant això, no es pot imposar sanció a lesadministracions públiques, sens perjudici de les responsabilitatsen què hagin pogut incórrer les persones físiques que actuïn pera elles i de l’exigència d’indemnització de danys i perjudicis,així com de la restitució de la realitat física alterada i delbenefici ilAlícit obtingut.

De l’obligació de pagament de les multes i del beneficiilAlícit obtingut imposat a les persones jurídiques en virtut delque estableix aquesta Llei són responsables subsidiàries lespersones o les entitats en les quals concorri alguna de lescircumstàncies previstes en les lletres a, b, c, g i h de l’article43.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

El règim jurídic aplicable a l’exigència de la responsabilitatsubsidiària és el mateix que preveuen la Llei 58/2003 i lanormativa reglamentària de desplegament.

9. També es poden sancionar les entitats i unions sensepersonalitat jurídica, com ara comunitats de béns o herènciesjacents, quan la infracció consisteixi en la transgressió dedeures o de prohibicions, el compliment dels quals elscorrespongui, i són responsables solidaris del pagament de lamulta que, si escau, es pugui imposar els partícips o cotitularsd’aquestes entitats, en proporció a les seves participacionsrespectives.

Article 164Mort o extinció de les persones responsables de lesinfraccions

1. La mort de la persona física extingeix la sevaresponsabilitat per les infraccions previstes en aquesta Llei,sens perjudici que l’administració adopti les mesures nosancionadores que escaiguin i que, si correspon, exigeixi a lespersones hereves o a les persones que s’han beneficiat o lucratamb la infracció el benefici ilAlícit obtingut de la comissió.

2. Si la persona jurídica autora d’una infracció que preveuaquesta Llei s’extingeix abans de ser sancionada, es considerenautores les persones físiques que, des dels seus òrgans dedirecció o actuant al seu servei o per elles mateixes, handeterminat amb la seva conducta la comissió de la infracció.

3. En cas d’extinció de la persona jurídica responsable quan jas’ha imposat la sanció:


a) Si es tracta d’una persona jurídica a la qual la llei limita laresponsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars,aquests queden obligats solidàriament, fins el límit del valor dela quota de liquidació que se’ls adjudiqui, del pagament de lamulta i, si escau, del cost del restabliment de la realitat físicaalterada.

b) Si es tracta d’una persona jurídica a la qual la llei no limitala responsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars,aquests queden obligats solidàriament al pagament íntegre dela multa i, si escau, del cost del restabliment de la realitat físicaalterada.

4. Si l’autora d’una infracció és una entitat sense personalitatjurídica i s’extingeix, ja sigui abans o després de la imposicióde la sanció, el pagament de la multa i, si escau, el cost delrestabliment de la realitat física alterada es transmet alspartícips o cotitulars de aquestes entitats, que responen deforma solidària.

Secció 3aCompetències

Article 165Competències municipals i supramunicipals

1. Els ajuntaments han d’exercir les competències pròpies enmatèria de disciplina urbanística en els termes que determinenla legislació de règim local i aquesta Llei. Les competènciescomprenen totes les facultats de naturalesa local que aquestaLlei no atribueix expressament a altres organismes.

2. Els consells insulars i les entitats previstes a l’article 15.5d’aquesta Llei no ostenten cap competència en matèria dedisciplina urbanística en sòl urbà i urbanitzable. Totes lescompetències que s’esmenten en els apartats següents d’aquestarticle s’han de considerar aplicables únicament en sòl rústic ipoden ser exercides tant pels consells insulars de forma directacom per les entitats que preveu l'article 15.5 d’aquesta Llei.

3. Els consells insulars ostenten totes les competències enmatèria de disciplina urbanística en el sòl rústic protegit delsapartats a (AANP), b (ANEI), c (ARIP) i e1 (APT costanera)de l’article 19.1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directriusd’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesurestributàries. En concret, ostenten les competències següentssobre els terrenys esmentats:

a) La inspecció urbanística, en els termes de l’article 161d’aquesta Llei.

b) Les necessàries per restablir la legalitat urbanística o larealitat física. No obstant això, els municipis també podenexecutar la mesura cautelar de suspensió regulada a l’article186 d’aquesta Llei.

c) Les que escauen per exigir-ne la responsabilitatsancionadora i disciplinària administrativa o per instar-ne laresponsabilitat penal.

d) Les pertinents per rescabalar els danys i per indemnitzarels perjudicis a càrrec de les persones responsables.

e) Requerir als ajuntaments la revisió d’ofici de lesllicències urbanístiques i les ordres d’execució, com també

qualsevol altre acte administratiu previst en aquesta Llei, elcontingut del qual constitueixi o habiliti de manera manifestaalguna infracció urbanística greu o molt greu.

f) Impugnar davant la jurisdicció contenciosaadministrativa les llicències urbanístiques i les ordresd’execució, com també qualsevol altre acte administratiuprevist en aquesta Llei, el contingut del qual constitueixi ohabiliti de manera manifesta alguna infracció urbanística greuo molt greu.

g) Quan les llicències urbanístiques constitueixin olegitimin de manera manifesta alguna infracció urbanística greuo molt greu, el consell insular ha de requerir la revisió d’oficia l’ajuntament o ha d’interposar un recurs contenciósadministratiu. En la resolució o acord de requeriment de revisiód’ofici o d’interposició del recurs, o en qualsevol momentposterior, el consell insular pot requerir l’ajuntament perquè,dins el termini de un mes, adopti la mesura provisional desuspensió de l’eficàcia de la llicència i, conseqüentment, laparalització immediata dels actes que encara s’executen a laseva empara. Si l’ajuntament no adopta la mesura provisionaldins aquest termini, el consell insular està habilitat per fer-ho,amb l’ordre de paralització conseqüent més totes les mesuresper executar-la que preveu l’article 186.6 d’aquesta Llei. En casque s’adopti, la mesura cautelar s’ha de mantenir fins queadquireixi fermesa la sentència dictada en el procés contenciósadministratiu d’impugnació de l’acte, llevat que la suspensiós’aixequi amb anterioritat per l’autoritat judicial competent. Noobstant això, ha d’instruir i resoldre el procediment de revisiód’ofici de l’acte el municipi afectat.

4. En les categories de sòl rústic no esmentades en l’apartatanterior, els consells insulars han de subrogar-se en lescompetències municipals d’acord amb les regles següents:

a) En les actuacions duites a terme sense el títollegitimador legalment exigible de les quals ha tingutconeixement mitjançant inspecció feta d’ofici o en virtut dedenúncia, el consell insular corresponent ha d’adoptar lesmesures cautelars de suspensió que es preveuen en l’article 199d’aquesta Llei, i ho ha de posar immediatament en coneixementde l’ajuntament, que s’ha d’abstenir d’exercir aquestacompetència, i l’ha de requerir així mateix perquè iniciï elprocediment de restabliment de la legalitat urbanística i de larealitat física alterada.

b) El consell insular, transcorregut sense efecte el terminid’un mes des de la formulació del requeriment a l’ajuntamentperquè iniciï el procediment de restabliment, o constatat eltranscurs del termini màxim per notificar la resolució delprocediment de restabliment ja incoat, ha d'iniciar aquestprocediment. Tot això sens perjudici de la competènciamunicipal per legalitzar-ne els actes i els usos, si escau.

c) En els supòsits de l’apartat anterior, una vegada que elconsell insular ha iniciat el procediment de restabliment, esprodueix la pèrdua de competència per part de l’ajuntament, elqual, quan rebi la notificació de l’acte corresponent, had’arxivar les actuacions que hagi pogut iniciar. Aquestacircumstància afecta tant la competència per iniciar i resoldreel procediment de restabliment com la competència per iniciari resoldre el procediment sancionador.


d) El transcurs del termini d’un mes esmentat a l’apartat bsense que s’atengui el requeriment corresponent dóna lloc, amés, a totes les responsabilitats civils, administratives i penalsque se’n derivin legalment.

e) De conformitat amb l’article 60 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les bases de règim local, les actuacionsque desenvolupi el consell insular en substitució del’ajuntament han d’anar a càrrec d’aquest. A aquest efecte,l’ajuntament ha de liquidar la taxa corresponent davant elconsell insular en el moment en què s’inicia l’activitatsubstitutòria. Els ingressos així derivats han de quedar afectatsal finançament de les despeses recollides en l’article 177.3d’aquesta Llei.

5. En qualsevol categoria de sòl rústic, els consells insularspoden, amb requeriment previ a l’ajuntament perquè exerceixila seva competència dins el termini d’un mes, subrogar-se enles competències municipals següents:

a) Una vegada que siguin fermes les ordres de restablimentde la realitat física alterada dictades pels ajuntaments, imposarles multes que preveu l’article 193 d’aquesta Llei i executarsubsidiàriament les ordres.

b) En la situació de fora d’ordenació de l’article 129.2 bd’aquesta Llei, quan es tracti d’edificacions o construccionsque s’hagin executat amb posterioritat a l’1 de març de 1987:requerir les empreses prestadores, distribuïdores,comercialitzadores o subministradores el cessament en laprestació, distribució, comercialització o subministrament delsserveis d’energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon,telecomunicacions o de naturalesa similar, amb constatacióprèvia que l’edificació esmentada no disposa de la cèdulad’habitabilitat preceptiva en vigor.

c) En els supòsits dels apartats a i b anteriors, un cop queel consell insular s’ha subrogat en la competència municipal iha iniciat les actuacions corresponents, es produeix la pèrduade competència per part de l’ajuntament, el qual, quan rebi lanotificació de l’acte corresponent, ha d’arxivar les actuacionsque hagi pogut iniciar. El transcurs del termini d’un mes senseque s’atengui el requeriment corresponent dóna lloc, a més, atotes les responsabilitats civils, administratives i penals quese’n derivin legalment. De conformitat amb l’article 60 de laLlei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règimlocal, les actuacions que desenvolupi el consell insular ensubstitució de l’ajuntament han de ser a càrrec d’aquest. Aaquest efecte, l’ajuntament ha de liquidar la taxa corresponentdavant el consell insular en el moment en què s’inicia l’activitatsubstitutòria. Els ingressos així derivats han de quedar afectatsal finançament de les despeses recollides en l’article 177.3d’aquesta Llei.

6. No obstant l’establert en els apartats anteriors d’aquestarticle, la competència per sancionar les infraccions delsarticles 169.3 i 173 d’aquesta Llei, relatives a la conservaciód’obres d’urbanització i de construccions i edificacions i al’incompliment dels deures d’inspecció o avaluació delsedificis, és exclusivament municipal, amb independència de laclasse de sòl on es cometin aquestes infraccions.

Capítol IIISancions per infracció urbanística

Secció 1aClasses de sancions

Article 166Obres i usos

1. La realització d’obres de construcció, d’edificació,d’instalAlació i de moviments de terres dins sòl urbà ourbanitzable sense el títol urbanístic habilitant preceptiu, s’hade sancionar amb multa del 50 al 75 % del valor de les obresexecutades quan siguin legalitzables i, en cas contrari, ambmulta del 75 al 100 %.

2. La realització d’obres de construcció, d’edificació,d’instalAlació i de moviments de terres dins sòl rústic sense eltítol urbanístic habilitant preceptiu s’ha de sancionar:

a) Amb multa del 50 al 100 % del valor de les obresexecutades, quan l’ús a què es destinen o s’han de destinar ésun ús admès per la normativa urbanística o territorial vigent enel moment de l’inici de l’execució de les obres, i quanl’administració competent no pot determinar l’ús a què esdestinen o s’han de destinar les obres.

b) Amb multa del 100 al 250 % del valor de les obresexecutades, quan l’ús a què es destinen o s’han de destinar ésun ús condicionat per la normativa urbanística o territorialvigent en el moment de l’inici de l’execució de les obres.

c) Amb multa del 250 al 300 % del valor de les obresexecutades, quan l’ús a què es destinen o s’han de destinar ésun ús prohibit per la normativa urbanística o territorial vigenten el moment de l’inici de l’execució de les obres.

3. L’ús d’una edificació, construcció o instalAlació sensedisposar del títol urbanístic preceptiu que habiliti l’ús s’ha desancionar amb multa del 25 al 50 % del valor de l’edificació, dela construcció o de la instalAlació, si l’ús és permès per lanormativa urbanística i territorial vigent en la data d’inici delprocediment de restabliment; i del 50 al 100 % del valor del’edificació, de la construcció o de la instalAlació, si l’ús no éspermès o és un ús condicionat d’acord amb la normativaurbanística i territorial vigent en la data d’inici del procedimentde restabliment. Aquesta sanció és independent de la previstaen els dos apartats anteriors, atès que es tracta d’infraccionsurbanístiques distintes.

4. El canvi d’ús d’una construcció, edificació o instalAlaciósense disposar del títol urbanístic preceptiu que habiliti el canvid’ús, i amb independència que s’executin o no obres per assoliraquest canvi, s’ha de sancionar amb la multa de quantiasuperior entre les dues següents:

a) La que correspongui segons els apartats 1 i 2 d’aquestarticle, la qual cosa suposa tenir en compte únicament el valorde les obres executades per assolir el canvi d’ús i si el nou úsassolit és admès, condicionat o prohibit d’acord amb lanormativa urbanística o territorial.

b) Multa del 25 al 50 % del valor de l’edificació, de laconstrucció o de la instalAlació, si l’ús és permès per lanormativa urbanística i territorial vigent en la data d’inici delprocediment de restabliment; i del 50 al 100 % del valor del’edificació, de la construcció o de la instalAlació si l’ús no éspermès o és un ús condicionat d’acord amb la normativa


urbanística i territorial vigent en la data d’inici del procedimentde restabliment.

5. Quan la comissió de les infraccions que preveuen elsapartats 1, 2 i 4 d’aquest article suposi també la comissiód’alguna de les infraccions que preveu l’article següent, s’had’aplicar únicament la sanció de major quantia.

Article 167Actes amb incidència en béns o espais protegits per lanormativa en matèria de patrimoni historicoartístic i enmatèria de medi ambient

1. Actes amb incidència en béns o espais protegits per lanormativa en matèria de patrimoni historicoartístic:

a) L’enderrocament o la demolició, el desmuntatge o ladesvirtuació greu, total o parcial, dels béns o espais protegitsper la normativa en matèria de patrimoni historicoartístic,incloent els béns o espais protegits pels catàlegs municipalsprevists a l’article 48 d’aquesta Llei, s’han de sancionar ambuna multa del 200 al 300 % del valor d’allò destruït o alterat.

b) Qualsevol altra vulneració del règim d’usos i obres delsbéns o espais esmentats en l’apartat 1 anterior s’ha de sancionaramb una multa del 100 al 150 % del valor del construït oalterat.

c) Les sancions que corresponen d’acord amb els dosapartats anteriors són independents i compatibles amb les quepoden correspondre per aplicació del règim sancionador de lanormativa en matèria de patrimoni historicoartístic, atès que estracta de la protecció de béns jurídics distints. No obstant això,si les actuacions dels apartats anteriors no impliquen cap obrani cap canvi d’ús, únicament s’han de sancionar aplicant lalegislació sectorial en matèria de patrimoni històric artístic, atèsque no s’ha vulnerat cap norma de caire urbanístic.

2. Actes amb incidència en béns o espais protegits per lanormativa en matèria de medi ambient:

a) La realització d’obres de construcció, edificació oinstalAlació que afectin espais o béns objecte de protecció perqualsevol instrument normatiu en matèria de medi ambient,s’han de sancionar amb una multa del 200 al 300 % del valorde l’obra executada.

b) La tala, la crema, l’enderrocament o l’eliminació ambagents químics de masses arbòries, de vegetació arbustiva od’arbres aïllats protegits pels instruments de planejament, s’hande sancionar amb una multa del 100 al 150 % del seu valor.

c) Les sancions que corresponguin d’acord amb els dosapartats anteriors són independents i compatibles amb les quepoden correspondre per aplicació del règim sancionador de lanormativa mediambiental, atès que es tracta de la protecció debéns jurídics distints.

Article 168ParcelAlacions, segregacions, divisions i agrupacions

1. Les parcelAlacions urbanístiques en sòl urbà o urbanitzableque contradiguin les determinacions de l’ordenació urbanísticas’han de sancionar amb multa del 10 al 30 % del valor en vendadels terrenys afectats.

2. La divisió o agrupació de locals o habitatges sense el títolurbanístic habilitant corresponent s’ha de sancionar amb multadel 150 % de l’augment del valor obtingut amb l’operació.

3. ParcelAlacions i segregacions en sòl rústic:

a) Les parcelAlacions urbanístiques en terrenys que tenguinel règim de sòl rústic s’han de sancionar amb una multa del 40al 80 % del valor dels terrenys afectats, valor que no pot sermai inferior a la diferència entre el valor inicial i el de venda deles parcelAles corresponents.

b) Les segregacions sobre terrenys que tenguin dimensionsinferiors o iguals a les determinades com a mínimes enl’instrument de planejament s’han de sancionar amb multa del20 al 40 % del valor dels terrenys afectats.

c) S’han de sancionar amb multa del 50 % del valor de laconstrucció les obres de tancament de parcelAles en sòl rústicquan provenguin d’una divisió o segregació que s’hagi efectuaten contra del que disposa la legislació agrària o forestal sobreunitats mínimes de cultiu o del planejament urbanístic.

Article 169Desenvolupament d’instruments de gestió i execució

1. L’incompliment de les obligacions i els deures per al’execució del planejament derivats dels instruments de gestiói d’execució corresponents s’ha de sancionar amb una multa de600 a 60.000 euros. La quantia de la multa s’ha de determinartenint en compte el valor de les obligacions que s’hanincomplert.

2. La realització d’obres de vialitat, infraestructures, serveis ialtres d’urbanització que s’executin en qualsevol classe de sòli contravenguin les determinacions de l’ordenació urbanísticaaplicable, s’han de sancionar amb multa del 100 al 250 % delvalor de les obres executades.

3. L’incompliment de les obligacions assumides de conservari mantenir les obres d’urbanització i les dotacions i els serveispúblics corresponents, com també les de conservar i rehabilitarles construccions i edificacions que l’instrument deplanejament consideri d’especial protecció pel seu valorarquitectònic, històric o cultural, s’ha de sancionar amb unamulta de 600 a 60.000 euros. La quantia de la multa ha de serproporcional al grau de deteriorament o abandonament produïtper l’incompliment dels elements de la urbanització, de lesdotacions i dels serveis públics corresponents i, si s’escau, deles construccions i les edificacions.

Article 170Altres actuacions sobre el sòl

L’extracció d’àrids, l’explotació de pedreres i el dipòsit dematerials en qualsevol classe de sòl no es considereninfraccions urbanístiques i, per tant, són actes que només podenser sancionats per l’administració competent si impliqueninfraccions de normes sectorials.


Article 171Informació a les obres i obstaculització a la tasca inspectora

1. L’incompliment del que disposa l’article 156 d’aquesta Lleis’ha de sancionar amb una multa de 100 euros, ambindependència de la possibilitat de paralització immediata deles obres si es dóna el supòsit de l’article 186 d’aquesta Llei.

2. La infracció descrita a l’article 161 d’aquesta Llei s’ha desancionar amb una multa de 3.000 a 6.000 euros.

Article 172Prestació, comercialització o subministrament de serveis

1. La infracció descrita a l’article 162.2.b i s’ha de sancionaramb una multa de 600 a 3.000 euros, sens perjudici del’aplicació de la clàusula d’exclusió de benefici econòmicprevista en aquesta Llei.

2. La infracció descrita a l’article 162.2.c v s’ha de sancionaramb una multa de 3.000 a 6.000 euros, sens perjudici del’aplicació de la clàusula d’exclusió de benefici econòmicprevista en aquesta Llei.

Article 173Inspecció tècnica o avaluació d’edificis

La infracció descrita a l’article 162.2 b ii s’ha de sancionaramb una multa de 600 a 3.000 euros.

Article 174Sancions accessòries

1. La comissió d’infraccions urbanístiques molt greus, a mésde les multes, pot donar lloc, quan sigui necessari, a imposarles sancions accessòries següents:

a) Prohibir la contractació d’obres amb l’administraciópública corresponent.

b) Inhabilitar la persona per ser beneficiària desubvencions, d’incentius fiscals i de qualssevol altres mesuresde foment dels actes que, conformement amb aquesta Llei,necessiten llicències, aprovacions, autoritzacions o ordresd’execució, segons l’índole de l’acte amb motiu del qual s’hacomès la infracció.

c) Prohibir l’exercici del dret d’iniciativa per atribuirl’activitat d’execució en unitats d’actuació urbanística i departicipació en qualsevol altra forma en iniciatives o enalternatives formulades per terceres persones propietàries.

2. Les sancions a què es refereix l’apartat anterior es podenimposar per un màxim de dos anys. No obstant això, aquestessancions accessòries queden sense efecte si, abans quetranscorrin els terminis que es preveuen, les personesinfractores reposen voluntàriament la realitat física alterada oaccedeixen a la legalització de la construcció o l’ús.

Secció 2aDeterminació i destinació de les multes

Article 175Reduccions de les multes

1. Si el fet constitutiu d’una infracció es legalitza perquè no ésdisconforme amb l’ordenació urbanística, la sanció que hicorrespon s’ha de reduir un 95 % si s’ha solAlicitat lalegalització en el termini atorgat a l’efecte; i un 80 %, siaquesta legalització s’ha solAlicitat amb posterioritat a aquesttermini però abans de la resolució que ordena el restabliment dela realitat física alterada. No obstant això, no es poden aplicaraquestes reduccions si s’ha incomplit l’ordre de suspensióprevista a l’article 186 d’aquesta Llei.

2. El restabliment de la realitat física alterada abans de laresolució que l’ordena fa que la sanció es redueixi un 90 %; iun 80 %, si es fa després de la resolució que ordena elrestabliment però dins el termini atorgat a l’efecte. En aquestdarrer supòsit, s’ha de retornar l’import corresponent en casque ja s’hagi satisfet.

Article 176Valoració de les obres

1. Quan la sanció que correspon a una infracció urbanísticasuposa un percentatge de la valoració de les obres, dels edificiso de les instalAlacions, aquesta ha de tenir en compte el valor deles actuacions executades efectivament, calculat segons el valoren venda de l’immoble en relació amb altres de característiquesi emplaçament similars.

2. Si no és possible la comparació esmentada, la valoració s’hade fer d’acord amb el cost d’execució material de l’edificació,acreditat documentalment per la persona infractora o bécalculat aplicant les taules i els coeficients elaborats perqualsevol colAlegi oficial de professió tècnica habilitada, omitjançant una altra metodologia contrastada.

3. No s’han d’incloure dins la valoració de les obres elsconceptes referits a benefici industrial, a despeses generals, atributs i a honoraris professionals.

4. En qualsevol cas, l’administració ha de fixar la valoracióamb un informe tècnic previ i ha de donar audiència a lapersona interessada a l’inici del procediment sancionador.

Article 177Destinació de les multes

1. L’import de la multa correspon al municipi respectiu,excepte quan el consell insular o alguna de les entitats previstesa l’article 15.5 d’aquesta Llei ha iniciat i resolt el procedimentsancionador, en què s’ha d’aplicar el que es preveu a l’apartat4 d’aquest article.

2. Els imports en concepte de sancions i de multes coercitives,un cop descomptat el cost de l’activitat administrativa, s’han dedestinar a qualsevol de les finalitats que aquesta Llei preveu perals ingressos i recursos derivats de la gestió del patrimonipúblic de sòl.

3. El cost de l’activitat administrativa, a l’efecte de l’apartatanterior, s’ha de determinar en cada administració mitjançantl’informe tecnicoeconòmic corresponent sobre el finançamentdels serveis implicats, el qual, en tot cas, ha de cobrir lesdespeses següents:

a) Totes les corresponents a personal directament destinata tasques de protecció de la legalitat urbanística.


b) Les causades pel manteniment dels mitjans necessarisper a l’activitat d’inspecció urbanística.

c) Les derivades de l’execució de resolucions judicials enmatèria de disciplina urbanística, incloses les responsabilitatspatrimonials que se’n derivin.

d) Les derivades de l’execució subsidiària de les ordres derestabliment que es prevegin realitzar en cada exercici, llevatque també es prevegi girar a la persona o persones responsablesuna liquidació provisional prèvia per l’import del costd’execució previst.

e) Les originades per les inscripcions registrals quelegalment s’hagin de practicar, incloses les de solAlicituds denotes simples que calen per aconseguir-les.

4. Quan les sancions i multes coercitives siguin imposadespels consells insulars o per les entitats previstes a l’article 15.5d’aquesta Llei, s’han d’aplicar les regles següents:

a) Les quanties de les sancions i multes coercitivesimposades en exercici de les competències dels apartats 3, 4 i5 de l’article 165 o en virtut de la delegació de competènciesprevista a l’article 15.5 corresponen als consells insulars o a lesentitats de l’article 15.5.

b) Els imports recaptats per sancions i multes coercitivesimposades, un cop descomptat el cost de l’activitat d’acordamb l’apartat 3 d’aquest article, s’han de repartir entre elsmunicipis de la manera següent:

i. Els imports recaptats en l'exercici de les competènciesdels apartats 3, 4 i 5 de l'article 165 s'han de repartir entreels municipis de cada illa en proporció a les sancions imultes imposades en el territori de cada municipi durantl'exercici o exercicis pressupostaris corresponents. ii. Els imports recaptats en l'exercici de les competènciesdelegades s'han de repartir únicament entre els municipisdelegants en proporció a les sancions i multes imposades enel territori de cada municipi delegant durant l'exercici oexercicis corresponents.

c) Els municipis han de destinar aquests imports aqualsevol de les finalitats que aquesta Llei preveu per alsingressos i recursos derivats de la gestió del patrimoni públicde sòl.

d) Els imports ingressats per aplicació de la taxa previstaen els articles 165.4 e i 165.5 c d’aquesta Llei, així com lesaportacions pressupostàries que els consells insulars puguindestinar al sosteniment de l’activitat administrativa en matèriade disciplina urbanística, han de quedar afectats al finançamentde les despeses recollides en l’apartat 3 d’aquest article.

e) Quan les sancions i multes coercitives siguin imposadesper les entitats previstes a l’article 15.5 d’aquesta Llei, elsexcedents o el superàvit pressupostari que aquestes entitatspuguin generar no s’ha de destinar ni totalment ni parcialmenta la reducció de l’endeutament de l’administració matriu, sinóque s’ha de destinar als municipis d’acord amb les reglesd’aquest apartat 4.

f) Els reglaments que despleguen aquesta Llei o elsestatuts de les entitats previstes a l’article 15.5 poden desplegari completar les regles anteriors. En especial, poden preveure,

com a excepció al que es preveu en l’apartat 4 b d’aquestarticle, que els imports de les sancions i multes coercitivesimposades en exercici de les competències subrogades delsapartats 4 i 5 de l’article 165, un cop descomptat el cost del’activitat administrativa, es destinin de forma total o parcialúnicament als municipis que han delegat les sevescompetències en matèria de disciplina urbanística, d’acord ambels criteris que s’hi recullin.

Secció 3a Regles per a l’exigència de responsabilitat sancionadora

i l’aplicació de les sancions

Article 178AnulAlació de l’acte o actes administratius legitimadors coma pressupost de l’exigència de responsabilitat

1. Sens perjudici del que es preveu en l’article 147 d’aquestaLlei, quan els actes constitutius d’infracció es duen a terme al’empara de l’aprovació o llicència preceptives o, si escau, envirtut d’una ordre d’execució i d’acord amb les condicionsrespectives, no es pot imposar una sanció administrativa mentreno s’anulAli el títol administratiu que en cada cas els empari, isempre que concorri dol, culpa o negligència greu de lespersones interessades.

2. Quan l’anulAlació és conseqüència de l’anulAlació del’instrument de planejament o de gestió que executen oapliquen, no hi ha lloc a la imposició de cap sanció a lespersones que hagin actuat atenent-se a aquests actesadministratius, excepte a les que hagin promogut l’instrumentanulAlat en cas de dol, de culpa o de negligència greu.

Article 179Compatibilitat i caràcter independent de les multes

1. Les multes per la comissió d’infraccions s’imposen ambindependència de les altres mesures previstes en aquesta Llei.

2. Les multes que s’imposin a les diferents personesresponsables d’una mateixa infracció urbanística tenen entre sicaràcter independent.

Article 180Infraccions concurrents i continuades

1. S’han d’imposar a la persona responsable de dues o mésinfraccions tipificades en aquesta Llei les sancionscorresponents a cadascuna d’elles.

2. Les sancions previstes en aquesta Llei no impedeixenimposar les previstes en altres lleis per infraccions concurrents,llevat que aquestes lleis disposin una altra cosa.

3. No s’ha d’aplicar el que disposa l’apartat 1 d’aquest articlea qui, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant ocasióidèntica, fa una pluralitat d’accions o omissions queinfringeixen el mateix precepte o preceptes de naturalesa igualo semblant d’aquesta Llei. Aquests casos s’han de sancionarcom a infracció continuada, amb la sanció prevista per a lainfracció més greu, que s’ha d’imposar en la meitat superior.

4. També pertoca imposar una sanció única, malgratl’existència de diverses infraccions urbanístiques concurrents,quan un sol fet constitueixi dues o més infraccions, quan una


hagi estat mitjà imprescindible per cometre l’altra, o quan de lacomissió d’una derivi necessàriament la de les altres. Enaquests casos cal imposar la sanció prevista per a la infracciómés greu en la meitat superior, sense que pugui excedir la querepresenti la suma de les que correspondria aplicar si lesinfraccions se sancionassin per separat. Quan, en aplicaciód’aquest criteri, la sanció supera aquest límit, les infraccionss’han de sancionar per separat.

Article 181Exclusió de benefici econòmic

1. En cap cas les infraccions urbanístiques no han de reportarals seus responsables un benefici econòmic. Quan la suma dela multa i del cost de la reposició de la realitat física alterada al’estat anterior a la comissió de la infracció dóna una xifrainferior a aquest benefici, cal incrementar la quantia de la multafins arribar a l’import d’aquest.

2. En els casos en què el restabliment de l’ordre infringit noexigeix actuació material, ni hi ha terceres personesperjudicades, la multa no pot ser inferior al benefici obtingut.

3. En les parcelAlacions urbanístiques ilAlegals l’import de lamulta, quan sigui inferior al 150 % del benefici obtingut, s’had’incrementar fins arribar a aquest import. En cap cas no potser inferior a la diferència entre el valor inicial i el de venda deles parcelAles corresponents.

Article 182Graduació de les sancions

1. Quan en el procediment hi ha alguna circumstànciaagreujant o atenuant de les recollides en els dos articlessegüents, la multa s’ha d’imposar per una quantia de la meitatsuperior o inferior de l’escala corresponent, respectivament, is’ha de fixar en funció de la ponderació de la incidènciad’aquestes circumstàncies en la valoració global de la infracció.Les mateixes regles s’han d’observar, segons els casos, quanconcorri alguna o algunes de les circumstàncies mixtes ques’estableixen en l’article 183 d’aquesta Llei.

2. Si no concorre cap circumstància agreujant ni atenuant, lamulta s’ha d’imposar necessàriament en el grau mitjà del’escala corresponent.

Article 183Circumstàncies agreujants, atenuants i mixtes

1. Són circumstàncies agreujants:

a) Prevaler-se, per la comissió de la infracció, de latitularitat d’un ofici o càrrec públic, llevat que el fet constitutiud’aquesta hagi estat realitzat, precisament, en l’exercici deldeure funcional propi del càrrec o ofici.

b) Cometre la infracció per persona a qui s’hagi imposatamb anterioritat una sanció ferma per qualssevol infraccionsgreus o molt greus de les establertes en aquesta Llei en elsúltims vuit anys.

c) Executar obres en edificis, construccions o instalAlacionsrespecte de les quals s’hagi dictat una ordre de restabliment dela realitat física alterada encara no materialitzada, ambconeixement d’aquesta circumstància.

d) Transmetre a tercers, un cop iniciat el procediment, lapropietat dels béns immobles afectats per la presumptainfracció sense advertir-los expressament de la seva situació.

e) Iniciar els actes sense ordre escrita del personal tècnictitulat director i les modificacions en la seva execució senseinstruccions expresses d’aquest.

f) No observar les mesures cautelars de suspensióordenades amb motiu de l’exercici de la potestat de proteccióde la legalitat urbanística i de restabliment de l’ordre jurídicpertorbat.

g) Obstaculitzar la potestat inspectora de l’Administració,impedint o dificultant l’accés a les edificacions, construccionso instalAlacions dels inspectors, coaccionant-los, denegant-losinformació o documentació, o en els casos dels articles 161.2d i 161.3 c d’aquesta Llei.

2. Són circumstàncies atenuants:

a) No haver-hi intenció de causar un dany greu alsinteressos públics o privats afectats.

b) Reparar voluntàriament el dany causat abans de laincoació de les actuacions sancionadores.

c) Paralitzar les obres o cessar l’activitat o l’ús, de maneravoluntària, abans que l’administració adopti la mesura cautelarde suspensió.

3. Són circumstàncies que, segons cada cas concret, atenueno agreugen la responsabilitat:

a) El grau de coneixement de la normativa legal i de lesregles tècniques d’observança obligatòria per raó de l'ofici, dela professió o de l’activitat habitual.

b) El benefici obtingut de la infracció o, si escau, lacomissió d’aquesta sense considerar el benefici econòmicpossible.

Capítol IVLes llicències o ordres d’execució incompatibles amb

l’ordenació urbanística

Article 184Suspensió i revisió de llicències i d’ordres d’execució

1. La persona titular de la batlia, d’ofici o a solAlicitud dequalsevol persona, així com a instància dels consells insulars ode les entitats de l’article 15.5 d’aquesta Llei, ha de disposar lasuspensió de l’eficàcia d’una llicència urbanística o l’ordred’execució i, consegüentment, la paralització immediata delsactes que encara s’executen a la seva empara, quan el contingutd’aquests actes administratius constitueixi o legitimi de maneramanifesta alguna de les infraccions urbanístiques greus o moltgreus definides en aquesta Llei. Aquesta mesura cautelar s’had’adoptar en iniciar-se el procediment de revisió d’ofici del’acte administratiu o, fora d’aquest cas, mitjançant unaresolució motivada que apreciï el caràcter manifest, i greu omolt greu, de la infracció.

2. Les actuacions a què es fa referència en aquest article sónindependents de les de caràcter sancionador.


3. La suspensió administrativa de l’eficàcia de les llicènciescomporta suspendre la tramitació de les d’ocupació o deprimera utilització, i suspendre la prestació dels serveis que,amb caràcter provisional, s’hagin contractat amb les empresessubministradores, a les quals s’ha de donar trasllat aquestacord.

4. Els consells insulars i les entitats previstes a l’article 15.5d’aquesta Llei, quan l’acte que constitueix o legitima demanera manifesta una infracció urbanística greu o molt greus’hagi atorgat en terrenys ubicats en les classes de sòl rústicprotegit que són de competència disciplinària directa delsconsells insulars d’acord amb allò previst a l’article 165.3d’aquesta Llei, n’han de requerir la revisió d'ofici al'ajuntament o han d’interposar un recurs contenciósadministratiu, conforme a l'establert en la lletra g del mateixarticle i amb la facultat d'adoptar les mesures cautelars que s’hipreveuen.

5. Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors,l’òrgan municipal competent ha de revisar les llicènciesurbanístiques i les ordres d’execució, com també qualsevolaltre acte administratiu previst en aquesta Llei, el contingut delqual constitueixi o habiliti de manera manifesta alguna de lesinfraccions urbanístiques greus o molt greus que s’hidefineixen, de conformitat amb el que s’estableix en lalegislació reguladora del règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú. Elsprocediments de revisió o de declaració de lesivitat sónindependents dels de caràcter sancionador.

Capítol VProcediments en matèria de disciplina urbanística

Secció 1a Disposicions generals

Article 185Relació entre els procediments

1. Tota infracció urbanística ha de donar lloc a dosprocediments:

a) El procediment de restabliment de la legalitaturbanística i de la realitat física alterades.

b) El procediment sancionador.

2. Per a la tramitació d’aquests dos procediments,l’administració competent pot:

a) Instruir i resoldre conjuntament i simultàniament, ambla possibilitat d’agrupar els actes administratius següents:

i. Una única resolució d’inici que inclogui la iniciació delprocediment de restabliment i la del procedimentsancionador.ii. Una única proposta de resolució que inclogui laproposta de restabliment i la proposta de sanció.iii. Una única resolució final que inclogui la resolució delprocediment de restabliment i la resolució del procedimentsancionador.

b) Iniciar en primer lloc el procediment de restabliment iamb posterioritat el procediment sancionador.

Secció 2a El procediment de restabliment de la legalitat

urbanística i de la realitat física alterades

Article 186Mesura cautelar de suspensió

1. Quan un acte de parcelAlació urbanística, d’urbanització, deconstrucció o d’edificació i d’instalAlació, o qualsevol altre detransformació o d’ús del sòl, del vol o del subsol que estiguisubjecte a qualsevol aprovació o llicència urbanística ocomunicació prèvies, es faci, s’executi o es desenvolupi senseaquests títols habilitants o, si escau, sense ordre d’execució, oen contravengui les condicions, l’òrgan administratiucompetent ha d’ordenar, en tot o en la part que sigui procedent,suspendre immediatament les obres o cessar l’acte o l’ús encurs d’execució, de realització o de desenvolupament, comtambé el subministrament de qualssevol serveis públics.Aquesta mesura s’ha d’adoptar quan s’apreciï la concurrènciade les circumstàncies anteriors, fins i tot amb caràcter previ al’inici del procediment de restabliment, i s’ha de preservar laproporcionalitat deguda entre els seus efectes i lescircumstàncies i la naturalesa de la presumpta infracció.

2. S’ha d’actuar de la mateixa manera:

a) Quan s’iniciïn o es modifiquin en l’execució de lesobres les actuacions emparades per comunicació prèvia i esconstati que estan subjectes al règim de llicències oautoritzacions.

b) Quan les modificacions en l’execució de les obres nopoden ser objecte del procediment previst en l’article 155.2d’aquesta Llei.

c) Si es detecten alteracions de les determinacions delprojecte bàsic, d’acord amb les quals s’atorgà la llicència, en elsupòsit de l’article 152.6 d’aquesta Llei.

d) Si se suspèn l’eficàcia d’una llicència urbanística en elsupòsit de l’article 184 d’aquesta Llei.

e) En el cas de l’article 149.4 d’aquesta Llei.

3. Es pot notificar l’ordre de suspensió, indistintament, a lapersona promotora, a la persona propietària, a la personaresponsable o, si no, a qualsevol persona que es trobi en el llocd’execució, realització o desenvolupament, i hi estiguirelacionada. Una vegada que han transcorregut 24 hores d’ençàde la notificació sense que s’hagi complit l’ordre notificada,se’n poden precintar les obres, les instalAlacions o l’ús. En casque en el moment de notificar l’ordre de suspensió en el lloc deles obres o usos no es trobi present cap persona relacionadaamb l’execució, el personal de l’administració podrà colAlocaren un lloc visible un cartell informatiu de la suspensió, on s’hade fer constar expressament la data i l’hora en què es penja elcartell i que el transcurs del termini de 24 hores a partir delmoment de la colAlocació del cartell sense que s’hagi complitl’ordre habilita el precinte de les obres, instalAlacions o usos.

S’ha de donar trasllat de l’ordre de suspensió a les empresessubministradores de serveis públics perquè en el termini màximde 24 hores interrompin aquests serveis.


4. L’ordre de suspensió ha de mantenir la vigència durant totala tramitació del procediment de restabliment, o bé, si escau,mentre que no es legalitzin els actes que la varen motivar o noes reposi la realitat física alterada a l’estat originari.

5. Quan les mesures cautelars s’ordenin abans d’iniciar-se elprocediment de restabliment, han de confirmar-se, modificar-seo aixecar-se en l’acte que iniciï aquest, que s’ha de dictar en eltermini de quinze dies a partir de la data en què es decideixinles mesures. Aquestes queden sense efecte si s’incompleixqualsevol de les dues condicions esmentades.

6. L’incompliment de l’ordre de suspensió té lesconseqüències següents:

a) Quan l’ordre de suspensió notificada es desatén, es potdisposar la retirada i el dipòsit de la maquinària i dels materialsde les obres, instalAlacions o usos, i les despeses que en resultinvan a càrrec de la persona promotora, propietària o responsablede l’acte.

b) L’incompliment de l’ordre de suspensió, inclosa la quees traslladi a les empreses subministradores de serveis públics,dóna lloc, mentre persisteixi, a la imposició de multescoercitives successives per períodes mínims de deu dies iquantia, en cada ocasió, del 10 % del valor de les obresexecutades i, en tot cas i com a mínim, de 600 euros. Enaquests casos, les multes coercitives s’han de reiterar amb laperiodicitat màxima d’un mes, si es tracta de les tres primeres;i de quinze dies si són posteriors.

c) S’ha de comunicar l’incompliment, si escau, al ministerifiscal, a l’efecte d’exigir la responsabilitat que pertoca.

Article 187Inici del procediment de restabliment

1. Un cop adoptada la mesura cautelar de suspensió, osimultàniament a aquesta, l’administració competent had’incoar el procediment de restabliment. En els casos del’article 186.2 c i d d’aquesta Llei, s’han de seguir elsprocediments prevists respectivament.

2. L’acte d’iniciació ha d’incloure el contingut mínim següent:

a) Descriure els actes fets, executats o desenvolupats sensetítol habilitant, o que en contravenen les condicions.

b) Indicar si els actes són o no manifestamentincompatibles amb l’ordenació urbanística, i assenyalar lanormativa que ho determini.

c) Identificar les persones o les entitats responsablespresumptament de la infracció urbanística.

d) Adoptar les mesures cautelars pertinents i elspronunciaments de l’article 186.5 respecte a les ja ordenades.Igualment, ha d’indicar el recurs corresponent respecte a lesmesures cautelars adoptades o confirmades.

e) Si els actes són de legalització possible, fer elrequeriment perquè en el termini màxim de dos mesos lespersones o les entitats responsables presumptament de lainfracció urbanística solAlicitin el títol habilitant corresponent,

i advertir de les conseqüències que es donen en cas de noatendre’l.

f) Determinar l’òrgan competent per resoldre elprocediment i el termini màxim per fer-ho.

g) Nomenar l’instructor o instructora i, si pertoca, elsecretari o secretària del procediment, designats d’entre elfuncionariat de l’administració actuant.

h) Indicar el dret de formular alAlegacions i a l’audiència enel procediment en el termini de quinze dies, amb l’advertimentque si no es fa així, la resolució d’inici pot ser consideradadirectament com a proposta de resolució.

i) Practicar l’anotació preventiva en el Registre de laPropietat de la incoació de l’expedient, quan sigui obligatòria,segons la normativa d’aplicació.

3. L’acte administratiu que incoï el procediment derestabliment s’ha de notificar a totes les persones interessadesi a les qui denunciaren els fets constitutius de la infraccióurbanística.

4. Quan, de conformitat amb la llei, la notificació prevista enel punt anterior s’ha d’efectuar per mitjà d’un anunci en elbutlletí oficial corresponent, es pot complementar amb lapublicació de l’acte administratiu en la seu electrònica del’administració actuant o amb la colAlocació de cartellsinformatius en el lloc de les obres.

Article 188Legalització d’actes o d’usos ilAlegals

1. Les persones responsables dels actes o dels usos ilAlegalsestan sempre obligades a reposar la realitat física alterada, o ainstar-ne la legalització dins del termini de dos mesos des delrequeriment fet per l’administració.

2. Les obligacions de reposar i de legalitzar es transmeten ales terceres persones adquirents o successores de les personesresponsables, que resten subrogades en la mateixa posició queaquestes, sens perjudici de les accions civils que, si escau,puguin exercir entre elles.

3. Si se solAlicita una llicència de legalització d’actes objected’un expedient d’infracció urbanística que està sent instruït oja ha estat resolt per una administració distinta de la municipal,no es pot resoldre la solAlicitud de llicència sense queprèviament l’ajuntament hagi solAlicitat d’aquella administraciól’emissió d’un informe, el qual s’ha de regir per les reglessegüents:

a) L’ajuntament ha d’adjuntar a la solAlicitud d’informe unexemplar del projecte de legalització.

b) L’informe ha de tenir per objecte constatar si els acteso usos objecte de la solAlicitud de legalització abasten latotalitat dels que són objecte de l’expedient d’infraccióurbanística, i en aquest sentit l’informe és vinculant per al’ajuntament.

c) L’informe també pot incloure observacions sobre elcompliment de la normativa territorial o urbanística de caràctersupramunicipal, en especial sobre el règim dels edificis


existents i sobre el règim de fora d’ordenació. L’incomplimentd’aquestes observacions pot donar lloc a què l’administracióemissora requereixi a l’ajuntament la revisió d’ofici de laresolució d’atorgament de la llicència o que directament laimpugni davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

d) L’administració emissora disposa del termini d’un mesper emetre i comunicar l’informe, transcorregut el qual sensehaver-lo rebut, l’ajuntament pot continuar amb la tramitació delprocediment, sens perjudici que ha de tenir en compte el seucontingut si el rep abans de la resolució de la solAlicitud dellicència.

e) Si durant la tramitació de la solAlicitud de la llicència delegalització, i un cop emès l’informe, es modifica el projecte enalgun aspecte que pot afectar la legalització de la infraccióurbanística, l’ajuntament ha de tornar a solAlicitar l’informe.

4. En cas que la regularització urbanística d’una unitat predialexigeixi conjuntament una llicència de legalització dedeterminades obres o usos i el restabliment al seu estat anteriord’altres obres o usos, es pot presentar davant l’ajuntament unprojecte únic que inclogui conjuntament la legalització i lademolició o restabliment. La part del projecte que inclou lademolició o el restabliment ha de seguir la tramitaciósimplificada prevista a l’article 192.1 d’aquesta Llei, de maneraque, transcorreguts els terminis establerts sense comunicació encontrari per part de l’administració, s’han d’iniciar les obres dedemolició o restabliment, per a les quals es disposa del terminiimprorrogable establert a l’expedient d’infracció urbanística.L’ajuntament no pot atorgar la llicència de legalització fins queno ha constatat l’execució material prèvia de les demolicions orestabliments prevists en el projecte únic.

Com a alternativa a l’establert en el paràgraf anterior, es potpresentar en primer lloc el projecte de demolició o restabliment,seguint la tramitació simplificada de l’article 192.1 d’aquestaLlei, i una vegada executades les obres, solAlicitar la llicènciade legalització de la resta d’obres o usos que volenregularitzar-se.

Article 189Actuacions d’urbanització o d’edificació manifestamentincompatibles amb l’ordenació urbanística

1. L’administració competent ha de disposar la demolició o elrestabliment immediat dels actes que siguin manifestamentincompatibles amb l’ordenació urbanística quan consisteixin enactuacions d’urbanització o d’edificació.

2. A aquest efecte, un cop notificat l’inici del procediment derestabliment, que no ha d’incloure el requeriment perquè en eltermini màxim de dos mesos les persones o les entitatspresumptament responsables de la infracció urbanísticasolAlicitin el títol habilitant corresponent, i un cop evacuat eltràmit d’alAlegacions i d’audiència, cal dictar i notificar l’ordrede demolició o restabliment en el termini màxim de sis mesos,comptadors des de la data de la resolució d’inici, transcorregutel qual es produeix la caducitat del procediment derestabliment.

Article 190Proposta de restabliment de la realitat física alterada

1. Sens perjudici del que es disposa en l’article anterior, lapersona que instrueix el procediment ha de formular la propostade restabliment de la realitat física alterada quan:

a) S’ha solAlicitat la legalització, amb suspensió del terminiper resoldre el procediment de restabliment, però aquest terminis’ha reprès per haver-se donat alguna de les circumstàncies del’article 194.2 b d’aquesta Llei que no sigui la concessióexpressa o presumpta de la llicència de legalització.

b) No s’ha instat la legalització en el termini concedit aaquest efecte.

2. La proposta de restabliment s’ha de notificar a les personesinteressades, perquè en el termini de deu dies puguin formularles alAlegacions que estimin convenients i puguin consultar ladocumentació que consta a l’expedient. No obstant això, siaquestes persones no han formulat alAlegacions a la resoluciód’inici, la persona instructora pot no atorgar el termini esmentati traslladar la proposta directament a l’òrgan competent perresoldre perquè dicti la resolució que posa fi al procediment,sempre que no hagi variat la descripció dels actes objecte derestabliment que figura a la resolució d’inici.

3. Quan no s’ha de formular proposta de restabliment perquèles obres s’han legalitzat, ha transcorregut el termini màxim perordenar les mesures de restitució corresponents, o es produeixuna altra circumstància que deixa sense objecte el procediment,l’acte que el resolgui s’ha de pronunciar respecte a les mesurescautelars adoptades, les anotacions registrals que s’haginpracticat i la situació de fora d’ordenació en què poden restarles construccions, les edificacions, les instalAlacions o els usos.

Article 191Ordre de restabliment de la realitat física alterada

1. Un cop transcorregut el termini per efectuar alAlegacions ala proposta de restabliment sense que se’n formulin o quan esdesestimin, l’administració competent ha de dictar l’ordre derestabliment de la realitat física alterada.

2. L’ordre de restabliment ha de disposar la demolició oreconstrucció de les obres constitutives d’infracció urbanística,la restitució dels terrenys a l’estat anterior, i el cessamentdefinitiu dels actes i dels usos desenvolupats i de qualssevolserveis públics.

3. La resolució del procediment ha de recollir el termini perexecutar l’ordre de restabliment i les conseqüències del’incompliment. El termini esmentat ha d’incloure eld’execució de les tasques materials indicat en la proposta derestabliment i el termini de què disposa la persona interessadaper presentar davant l’ajuntament el projecte de restabliment,que no pot excedir de dos mesos.

4. S’ha de notificar l’acte administratiu que adopti l’ordre derestabliment a totes les persones interessades i a les quidenunciaren els fets constitutius de la infracció urbanística.

Article 192Restabliment voluntari de la realitat física alterada

1. Com a excepció a la regla general establerta a l’article146.1 f d’aquesta Llei, la demolició o el restabliment deconstruccions, edificacions o usos que són objecte d’una ordre


de restabliment ja dictada o d’un procediment de restablimentja iniciat no queden subjectes a l’obtenció de llicènciaurbanística prèvia, sinó al procediment següent:

a) El projecte de restabliment ha de rebre el visat previ delcolAlegi professional corresponent si inclou obres de demoliciód’edificacions, d’acord amb l’establert a l’article 2 d del Reialdecret 1000/2010, de 5 d’agost.

b) El projecte de restabliment s’ha de presentar davantl’ajuntament, juntament amb la documentació que elplanejament urbanístic municipal pugui exigir a aquest tipus deprojectes. Un cop presentada la documentació completa,l’ajuntament disposa del termini d’un mes per comprovar si elprojecte conté tota la documentació i informació que lanormativa vigent exigeix a un projecte de restabliment. En totcas, l’ajuntament no ha de solAlicitar cap informe o autoritzaciósectorial a altres administracions o organismes públics, atès queel projecte té com a únic objecte restablir les coses a un estatpreexistent.

Transcorregut aquest termini sense que l’òrgan municipalcompetent notifiqui a la persona interessada una resolució encontra, comença a comptar el termini d’execució de les obresde restabliment que figura a l’ordre de restabliment, o quefigura a la resolució d’inici del procediment de restabliment siel projecte es presenta durant la tramitació d’aquestprocediment però abans que es dicti l’ordre de restabliment. Sil’òrgan municipal detecta, transcorregut el termini d’un mes,que el projecte no conté tota la documentació i informaciórequerides, l’ajuntament ha d’ordenar la paralització immediatade les obres i ha de requerir la presentació d’un nou projecteque hagi esmenat els incompliments detectats.

c) Els municipis poden establir el cobrament d’una taxaper les tasques administratives que genera la tramitació delprojecte de restabliment, en especial per l’emissió delsinformes necessaris per constatar si el projecte conté tota ladocumentació i informació requerides per la normativaaplicable.

d) En cas que l’ordre de restabliment hagi estat dictada oque el procediment de restabliment hagi estat iniciat per unaadministració distinta de la municipal, un cop elaborat, i sis’escau visat, el projecte de restabliment i abans de presentar-lodavant l’ajuntament, la persona interessada ha de solAlicitard’aquella administració l’emissió d’un informe, el qual s’ha deregir per les regles següents:

i. S’ha d’adjuntar a la solAlicitud d’informe un exemplardel projecte.ii. L’informe ha de tenir per objecte constatar si els acteso usos que es pretenen restablir amb el projecte abasten latotalitat dels que són objecte de l’expedient d’infraccióurbanística.iii. L’administració emissora disposa del termini d’un mesper emetre i notificar l’informe, transcorregut el qual sensehaver-lo rebut, la persona interessada ja pot presentar elprojecte davant l’ajuntament.iv. L’administració emissora ha de notificar l’informe a lapersona solAlicitant i també a l’ajuntament per al seuconeixement.

2. Quan la infracció urbanística consisteix en la realitzaciósense el títol urbanístic habilitant preceptiu de:

i. La demolició d’una construcció, edificació o instalAlacióexistent i l’aixecament d’una altra.ii. La reforma integral d’una construcció, edificació oinstalAlació.iii. La implantació d’un nou ús diferent del preexistent.

Si la construcció, edificació, instalAlació o ús preexistent estroba en situació de fora d’ordenació, conforme al que es preveu a l’article 129.2 d’aquesta Llei, el restabliment de larealitat física alterada en cap cas pot comportar la recuperacióde la construcció, edificació, instalAlació o ús preexistent. Totaixò sens perjudici que la normativa vigent sobre edificis forad’ordenació, inadequats o existents pugui implicar altressupòsits en què no es pot recuperar la situació preexistent.

Article 193Incompliment de l’ordre de restabliment de la realitat físicaalterada

1. L’incompliment, un cop que siguin fermes, de les ordres derestabliment de la realitat física a l’estat anterior dóna lloc,mentre duri, a la imposició de fins a dotze multes coercitivesamb una periodicitat mínima d’un mes i amb una quantia, encada ocasió, del 10 % del valor de les obres fetes i, en tot cas,com a mínim de 600 euros. En aquests casos, les multescoercitives s’han de reiterar amb la periodicitat màxima de tresmesos, si es tracta de les tres primeres; i de dos mesos, si sónposteriors.

2. En qualsevol moment, un cop transcorregut el termini que,si escau, s’hagi assenyalat en la resolució del procediment derestabliment perquè la persona interessada compleixivoluntàriament l’ordre, es pot dur a terme l’execuciósubsidiària a costa d’aquesta; execució que escau, en tot cas,una vegada transcorregut el termini derivat de la dotzena multacoercitiva.

3. Els reglaments insulars de desplegament d’aquesta Llei hande regular el procediment d’execució subsidiària de l’ordre derestabliment.

4. S’estableix un termini màxim de 15 anys per a l’execuciósubsidiària de l’ordre de restabliment per part del’administració. Aquest termini s’inicia el dia que adquireixfermesa la resolució que ordena el restabliment, i s’interrompamb qualsevol acte administratiu formal tendent a l’execució del’ordre. Es consideren actes administratius tendents al’execució de l’ordre de restabliment, entre d’altres, laimposició de multes coercitives o la resolució d’inici delprocediment d’execució subsidiària. Una vegada produïda lainterrupció, torna a començar el termini de 15 anys esmentat.

Article 194Caducitat del procediment de restabliment

1. El termini màxim per notificar la resolució expressa que esdicti en el procediment de restabliment és d’un any, comptadordes de la data de la iniciació.

2. Suspenen el termini de caducitat del procediment derestabliment, a més dels supòsits de suspensió potestativa ipreceptiva establerts a la normativa bàsica estatal reguladoradel procediment administratiu comú:


a) El termini de dos mesos per solAlicitar la llicència delegalització.

b) La presentació de la solAlicitud de llicència delegalització davant l’ajuntament. El termini de caducitat quedasuspès des de la data de presentació i fins que l’ajuntament noresol expressament aquesta solAlicitud o es produeix el silenciadministratiu. No obstant això, en cas que el procediment derestabliment sigui instruït per una administració distinta de lamunicipal, la suspensió s’inicia el dia en què la personainteressada o l’ajuntament li comuniquen que s’ha presentat lasolAlicitud, i s’aixeca el dia en què es produeix alguna de lescircumstàncies següents:

i. La persona solAlicitant de la llicència o l’ajuntamentcomunica formalment a l’administració instructora laresolució expressa de la solAlicitud de legalització.ii. L’ajuntament comunica expressament a l’administracióinstructora que s’ha produït el silenci administratiu quecorrespongui, derivat de la manca de contestació de lasolAlicitud dins el termini establert legalment.iii. Transcorren 6 mesos des de la data d’inici de lasuspensió sense que s’hagi produït cap de les duescircumstàncies anteriors i sense que l’ajuntament hagicomunicat a l’administració instructora quins motius delegalitat impedeixen resoldre expressament la solAlicitud iquins motius de legalitat impedeixen la producció delsilenci administratiu.

c) La presentació del projecte de restabliment davantl’ajuntament. El termini de caducitat queda suspès des de ladata de presentació fins a la data d’acabament del terminiimprorrogable per executar el restabliment que figura a laresolució d’inici del procediment de restabliment.

d) La solAlicitud de l’informe previst a l’article 192.1 dd’aquesta Llei. El termini de caducitat queda suspès des de ladata de presentació de la solAlicitud d’informe i durant eltermini d’un mes establert per a la seva emissió i notificació. Sila notificació es produeix abans del transcurs d’aquest termini,el termini de caducitat es reprèn en la data de la notificació.

Article 195Termini màxim per iniciar el procediment de restabliment

1. El procediment de restabliment només es pot iniciarvàlidament mentre els actes estan en curs d’execució, derealització o de desenvolupament i dins dels vuit anys següentsa la seva finalització completa, i sempre que abans del transcursd’aquest termini s’hagi notificat o intentat legalment lanotificació de la resolució d’inici del procediment a lespersones interessades.

2. No prescriu l’acció per iniciar el procediment derestabliment quan es tracta:

a) D’actes de parcelAlació urbanística en terrenys que tenenla consideració de sòl rústic.

b) D’actes o usos que en el moment d’executar-los estroben en sòl rústic protegit i prohibits per la normativaterritorial o urbanística.

c) D’actes o usos que afecten béns o espais catalogats enel planejament municipal o declarats d’interès cultural o

catalogats, parcs, jardins, espais lliures, infraestructurespúbliques o altres reserves per a dotacions.

3. El termini es computa des del dia que acaben els actesdefinitivament. A aquest efecte, l’obra s’entén acabadatotalment quan així s’acredita fefaentment, amb criterisd’objectivitat i de rigor, de manera indubtable i amb certesa iexactitud, per qualsevol mitjà de prova, la càrrega de la qualrecau en qui alAlega.

4. Els actes d’ús o els canvis d’ús d'edificacions sense lallicència corresponent tenen caràcter permanent. El còmput deltermini s’inicia a partir de la data en què cessa l’activitat o l’úsilAlegal.

5. En els supòsits d’actes que es fan a l’empara d’aprovació,de llicència preceptiva o d’ordre d’execució, el terminicomença a computar des del moment en què s’anulAla el títoladministratiu que els empara.

Secció 3aEl procediment sancionador

Article 196Procediment per exercir la potestat sancionadora

1. La potestat sancionadora s’exerceix observant elprocediment establert a aquest efecte per la normativa bàsicaestatal i per la normativa autonòmica en matèria deprocediment sancionador.

2. El termini màxim en què s’ha de notificar la resolucióexpressa del procediment sancionador és d’un any comptadordes de la data de l’acord d’iniciació.

3. La potestat disciplinària s’exerceix observant elprocediment establert en la legislació reguladora de la funciópública.

4. A l’efecte de l’exigència de la responsabilitat disciplinàriade les persones titulars, dels membres d’òrgans administratiusi del funcionariat públic, la determinació del tipus d’infracciói de la quantia de la sanció és la que per a cada cas es preveu enaquesta Llei.

Article 197Requeriment de legalització i procediment sancionador

Apreciar la presumpta comissió d’una infracció urbanísticadefinida en aquesta Llei dóna lloc a la incoació, la instrucció ila resolució del procediment sancionador corresponent, siguino no legalitzables els actes o els usos objectes d’aquest.

Article 198Suspensió del procediment sancionador

En cas que el procediment sancionador es tramiti de formasimultània al procediment de restabliment, els supòsits desuspensió de la caducitat del procediment de restablimentestablerts a l’article 194.2 d’aquesta Llei també són supòsits desuspensió de la caducitat del procediment sancionador.

Article 199Concurrència amb ilAlícit penal


1. En els casos d’indicis d’ilAlícit penal en els fets que motivenl’inici del procediment sancionador l’administració competentper imposar la sanció els ha de posar en coneixement delministeri fiscal, i ha de suspendre la instrucció del procedimentsancionador, fins que l’autoritat competent es pronunciï. Eltermini de caducitat del procediment sancionador queda suspèsdes de la data d’entrada en el ministeri fiscal de la comunicaciói fins que l’autoritat competent comunica formalment al’administració el seu pronunciament.

2. També s’ha de suspendre el procediment des del moment enquè l’òrgan administratiu té coneixement de la substanciaciód’actuacions penals per aquest fet. En aquest cas, el termini decaducitat del procediment sancionador queda suspès des de ladata en què l’administració rep documentació oficialacreditativa que s’estan substanciant actuacions penals i fins ala data de comunicació a l’administració del pronunciamentferm que posa fi a aquestes actuacions.

3. El trasllat i la suspensió els ha d’acordar l’òrgan competentper iniciar el procediment sancionador, a proposta, motivadadegudament, de la persona que instrueix l’expedient.

4. La suspensió prevista en els apartats 1 i 2 d’aquest articleno afecta les mesures cautelars adoptades, no impedeixdictar-ne de noves, ni tampoc comporta la suspensió delprocediment de restabliment o de les mesures de restablimentde la realitat física alterada que calgui adoptar en relació ambaquests fets.

5. En tot cas, els fets declarats provats per resolució judicialferma són vinculants per als procediments sancionadors que sesubstanciïn.

Article 200Repercussió de les despeses d’inscripció en els registrespúblics

Les despeses de l’administració per a les inscripcionsobligatòries en registres públics derivades de la infraccióurbanística s’han de repercutir a les persones infractores.Aquesta repercussió es pot incloure en la resolució que posa fial procediment sancionador o es pot establir en procedimentseparat. En cas que siguin diverses les persones infractores, larepercussió s’ha de dividir entre elles a parts iguals.

Article 201Reduccions de les sancions

Les multes previstes en aquesta Llei queden sotmeses a lesreduccions següents, que són compatibles i acumulables ambles previstes a l’article 175:

a) Si, un cop iniciat el procediment sancionador i abans dela seva resolució, la persona infractora reconeix expressamentla seva responsabilitat i desisteix o renuncia expressament aqualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció,s’ha de resoldre el procediment per a aquesta persona i se li had’imposar la sanció que correspongui amb una reducció de lamulta d’un 20 %.

b) Si, un cop iniciat el procediment sancionador i abans dela seva resolució, la persona infractora reconeix expressamentla seva responsabilitat, desisteix o renuncia expressament aqualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció

i paga voluntàriament la multa que s’indica en la resoluciód’inici o posteriorment en la proposta de resolució, s’had’aplicar una reducció de la multa d’un 40 %, de manera que elpagament anticipat ha de ser d’un 60 % de la multa indicada.

Article 202Cobrament de les multes

1. Les persones infractores han de pagar les multes dins deltermini màxim de trenta dies, comptadors des de l’endemà dela data en què la resolució sigui executiva per no poder-seinterposar contra ella cap recurs ordinari en via administrativa.Acabat aquest termini sense que s’hagi produït el pagamentvoluntari de la sanció, i un cop que sigui ferma en viaadministrativa, l’administració l’ha de cobrar per la via deconstrenyiment.

2. Per assegurar el cobrament de les multes, l’òrgan competentper iniciar el procediment sancionador pot aplicar en tots elsseus termes el règim de mesures provisionals regulat a l’article56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procedimentadministratiu comú de les administracions públiques. Laresolució que posi fi al procediment sancionador pot inclouretambé mesures cautelars per garantir la seva eficàcia fins elmoment en què sigui executiva, les quals poden consistir en elmanteniment de les mesures provisionals adoptadesprèviament.

3. Per aconseguir el cobrament de les multes per infraccionsurbanístiques, els òrgans administratius encarregats de latramitació del procediment sancionador i de la recaptacióostenten les potestats que per a l’Administració tributàriapreveuen els articles 93 a 95 de la Llei 58/2003, de 17 dedesembre, general tributària, en els mateixos termes i amb elsmateixos límits que els establerts en aquests preceptes.

Article 203Publicitat de les resolucions sancionadores

Les resolucions sancionadores fermes en via administrativaper infraccions urbanístiques greus o molt greus s’han depublicar a la pàgina web de l’administració resolutòria, ambmenció de les sancions imposades, els subjectes responsables,les infraccions comeses i les possibles mesures de restablimentde la realitat física alterada que s’hagin adoptat a conseqüènciade la infracció.

Article 204Prescripció de les infraccions i les sancions

1. Prescripció de les infraccions:

a) Les infraccions urbanístiques greus i molt greusprescriuen als vuit anys i les lleus a l’any. Això sens perjudicide la possibilitat d’adoptar en tot moment les mesures derestabliment de la realitat física alterada en els supòsits que esrecullen en l’article 195.2 d’aquesta Llei.

b) El termini de prescripció de les infraccions urbanístiqueses computa des del dia en què acaben definitivament els actesconstituents de la infracció. A aquest efecte, l’obra s’enténtotalment acabada quan així s’acrediti fefaentment, amb criterisd’objectivitat i de rigor, de manera indubtable i amb certesa iexactitud, per qualsevol mitjà de prova, i ha de recaure, en totcas, la càrrega d’aquesta en qui l’alAlega.


c) Les infraccions urbanístiques consistents en actes d’úso els canvis d’ús d’edificacions sense la llicència corresponenttenen caràcter permanent. El còmput del termini de prescripciós’inicia a partir de la data en què cessa l’activitat o l’ús ilAlegal.

d) En els supòsits d’actes constitutius d’una infraccióurbanística que es fan a l’empara d’aprovació, de llicènciapreceptiva o d’ordre d’execució, el termini de prescripciócomença a computar des del moment en què s’anulAla el títoladministratiu que els empara.

2. Prescripció de les sancions:

a) Les sancions prescriuen als quatre anys, comptadors desde l’endemà del dia en què la resolució per la qual s’imposa lasanció adquireix fermesa.

b) El còmput i la interrupció del termini de prescripció deldret de l’administració per exigir, en via de constrenyiment, elpagament de les sancions consistents en multa es regeixen pelque disposa la normativa tributària.

Disposició addicional primeraInforme del seguiment de l’activitat d’execució urbanística

Els municipis amb una població superior a 5.000 habitantshan d’elevar, amb una periodicitat quadriennal, a l’òrgan quecorrespongui d’entre els seus òrgans colAlegiats de govern,l’informe de seguiment de l’activitat d’execució urbanística aquè es refereix la legislació estatal, pel que fa a l’activitatdesenvolupada en l’àmbit de la seva competència.

A l’efecte d’aquesta disposició, s’entén per activitatd’execució urbanística de competència municipal la que éspromoguda per part de l’ajuntament mitjançant la gestió directao indirecta, i, en tot cas, quan s’executin plans, sigui quinasigui la persona promotora.

Aprovat l’informe a què es refereix aquesta disposició, se’ndonarà publicitat telemàtica mitjançant la inserció a l’adreça oal punt d’accés electrònic del municipi, i així mateix se’ndonarà trasllat al consell insular corresponent i a l’Arxiud’Urbanisme de les Illes Balears.

Disposició addicional segonaEstandardització i normalització dels instrumentsurbanístics

El Govern de les Illes Balears, en colAlaboració amb elsconsells insulars i els ajuntaments:

a) Ha de fixar els criteris d’estandardització i normalitzaciódels instruments de planejament, gestió i execució urbanística,per tal de facilitar la seva interoperabilitat, així com l’eventualfutura implementació de la tramitació de forma telemàtica.

b) Ha de promoure un sistema informatiu integrat sobreurbanisme i sòl que ha d’incloure, entre d’altres, elsinstruments de planejament, gestió i execució urbanísticavigents, i ha de procurar la seva compatibilitat amb altressistemes d’informació i, en particular, amb el sistemad’informació urbana previst a la legislació estatal.

Disposició addicional tercera

Els estudis de mobilitat de grans centres generadors demobilitat

1. Els estudis de mobilitat dels grans centres generadors sónels instruments d’avaluació de la mobilitat que tenen perobjecte definir les mesures i actuacions necessàries per garantirque les necessitats de mobilitat generades per determinatsdesenvolupaments urbanístics s’han de satisfer d’acord amb elsprincipis de la legislació sectorial en matèria de transports.Correspon a la persona promotora de l’actuació la redacciód’aquest estudi.

2. Als efectes d’aquesta disposició, es consideren granscentres generadors:

a) Els establiments definits com a gran establimentcomercial en la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de lesIlles Balears.

b) Edificis per a oficines amb un sostre de més de 10.000m².

c) InstalAlacions esportives, lúdiques, culturals, amb unaforament superior a 2.000 persones.

d) Hospitals, clíniques, centres sanitaris i similars amb unacapacitat superior a 200 llits.

e) Centres educatius amb una capacitat superior a 1.000alumnes.

f) Edificis, centres de treball i complexos on treballin mésde 500 persones.

g) Altres instalAlacions que puguin generar de formarecurrent un nombre de viatges al dia superior a 5.000.

3. L’aprovació prèvia dels estudis de mobilitat dels granscentres generadors és preceptiva i el seu contingut, vinculant,per a l’atorgament de les llicències municipals de:

a) Projectes de nova planta de gran centre generador demobilitat.

b) Projectes de reforma d’instalAlacions existents que coma conseqüència de la reforma passin a tenir la consideració degran centre generador de mobilitat.

c) Projectes d’ampliació dels grans centres generadors demobilitat existents.

El que es disposa en aquest apartat s’ha d’entendre complertquan els instruments de planejament urbanístic aprovatsdefinitivament amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquestaLlei ja hagin inclòs la implantació d’aquests centres, haginincorporat l’estudi de mobilitat corresponent, i detallin lesmesures correctores per adoptar, així com la repercussió decostos corresponent que es puguin generar.

4. El seu contingut ha de constar de la documentació següent:

a) Una memòria descriptiva i justificativa, on s’ha dedeterminar la caracterització de la mobilitat en l’àmbit afectatabans de l’execució del gran centre generador, així com la


quantificació dels efectes potencials d’aquest sobre la mobilitat,les infraestructures i el sistema de transport.

b) Plànols d’informació i, si s’escau, de proposta de novaordenació viària i de transport.

c) Pressupost estimatiu de les actuacions per realitzar.

d) Altra documentació que es determini reglamentàriament.

5. L’òrgan competent en matèria de mobilitat del Govern deles Illes Balears i el consell insular han d’informar sobre elsestudis de mobilitat de grans centres generadors, i els had’aprovar l’administració competent en l’atorgament del’autorització del projecte que es pretén. Quan aquestaautorització no correspon a l’ajuntament, aquest també had’informar sobre l’estudi.

L’acte d’aprovació de l’estudi de mobilitat, a iniciativa del’òrgan competent o d’acord amb els informes d’altresadministracions, pot preveure l’adopció de mesurescompensatòries sobre les externalitats negatives que generi laimplantació del gran centre generador.

Si s’observen discrepàncies substancials entre els diferentsinformes emesos o amb l’estudi presentat, s’ha d’obrir unperíode de consulta entre les administracions afectades per talde resoldre les discrepàncies manifestades. Aquest període téuna durada màxima d’un mes i suposa la suspensió delsterminis legalment establerts per resoldre el procediment de quèes tracti.

Disposició addicional quartaActualització de la quantia de les multes

S’habilita el Consell de Govern perquè actualitzi l’importde les multes que es preveuen en aquesta Llei en la quantitatque pertoqui, d’acord amb la variació dels índexs de preus alconsum o el paràmetre que la substitueixi.

Disposició addicional cinquenaTerminis per a la urbanització quan no venguin fixats en elplanejament

Quan els instruments de planejament no fixin terminis perexecutar les obres d’urbanització previstes, s’entén que elprojecte corresponent s’ha d’aprovar en el termini de sis mesosi les obres s’han d’executar en un termini màxim de dos anyscomptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició addicional sisenaRègim específic de l’illa de Formentera

1. El Pla Territorial Insular de Formentera constitueixl’instrument integral per a la definició de l’ordenació territoriali urbanística de l’illa, per la qual cosa ha de contenir, a més deles determinacions que resultin exigibles en aplicació de la Llei14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial, les pròpiesdel pla general i dels plans d’ordenació detallada, d’acord ambel que estableix aquesta Llei.

2. La tramitació dels instruments de planejament urbanístic endesenvolupament del que preveu el Pla Territorial Insular deFormentera s’ha d'ajustar al que assenyala aquesta Llei.

Correspon en tot cas al ple del consell insular l’aprovacióinicial i definitiva dels instruments esmentats, i s’han d’establirreglamentàriament els òrgans competents per a l’emissió del’informe previ a l’aprovació definitiva de la primeraformulació, revisió o modificacions dels instrumentsd’ordenació territorial i urbanístics de Formentera.

3. Tots els instruments, ja siguin d’ordenació territorial, jasiguin urbanístics, necessiten disposar de les tramitacionsambientals corresponents de conformitat amb la legislacióambiental d’aplicació.

4. S’habilita el Consell Insular de Formentera, mitjançantl’aprovació del reglament general de desenvolupamentd’aquesta Llei que preveu la disposició final primera, perefectuar les adaptacions oportunes i l’articulació de funcionsque aquesta Llei atribueix als ajuntaments per tal de concretarl’assignació de competències en les diferents fases d’aprovaciódels instruments d’ordenació urbanística i per a les altresmatèries i funcions que, per la singularitat del règim de l’illa deFormentera, així ho requereixin.

En qualsevol cas, les competències del Consell Insular deFormentera abasten tant les que li corresponen com aajuntament com les que li corresponen com a consell insular, itotes dues s’han d’exercir de manera necessària i successiva, enconsonància amb allò establert en la disposició transitòriatercera de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesurestributàries i economicoadministratives, per la qual s’aprovarenles mesures urgents de govern, administració i règim jurídic delmunicipi i de l’illa de Formentera.

Disposició addicional setena Modificació de l’article 13 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost,d’avaluació ambiental de les Illes Balears

1. Es modifica el títol de l’article 13 de la Llei 12/2016, de 17d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que quedaredactat de la manera següent:

“Article 13Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de lesnormes territorials cautelars i de les normes provisionals deplanejament”

2. S’afegeix un nou punt 4, redactat de la manera següent:

“4. Tot l’indicat en aquest article també és aplicable a lesnormes provisionals de planejament.”

Disposició addicional vuitenaActuacions en parcelAles o solars afectats per l’execuciód’obra pública

1. En els supòsits en què, com a conseqüència de l’execuciód’una obra pública que comporti l’expropiació de terrenys,s’hagi de demolir totalment o parcialment una edificació oinstalAlació implantada legalment en sòl classificat com a rústic,amb la tramitació prèvia del procediment que correspon, se’npot autoritzar la reconstrucció dins la part restant de la mateixaparcelAla malgrat no compleixi el paràmetre de superfície


mínima que estableix la legislació i el planejament urbanísticmunicipal, sempre que es complexin tots els requerimentssegüents:

a) Que la reconstrucció dels elements se situï fora deldomini públic i de les zones de servitud o assimilades queregula la legislació sectorial d’acord amb la qual s’ha executatl’obra pública.

b) Que no s’emplaci en una qualificació de sòl rústicprotegit, tret del cas que es tracti d’una àrea de proteccióterritorial de carreteres o de vies ferroviàries l’execució de lesquals hagi implicat la demolició total o parcial de l’edificacióo la instalAlació; ni tampoc s’emplaci en terrenys objecte deprotecció per la legislació de patrimoni històric o pel catàlegd’elements i espais protegits del planejament.

c) Que es puguin aplicar les determinacions sobrereculades de límits de l’edificació o instalAlació que estableix elplanejament urbanístic; que es mantengui per al nou edifici oinstalAlació o la part objecte de reconstrucció el mateix ús dequè disposava i que el volum, la superfície i l’ocupació nosuperin en cap cas els paràmetres previs de l’element demolito la part objecte de demolició.

2. Així mateix, en les parcelAles de sòl rústic i en els solarsque, com a conseqüència de l’execució d’una obra pública quecomporti l’expropiació de terrenys, quedin en situaciód’incompliment del requisit de superfície o de façana mínimaque determina el planejament urbanístic aplicable, i amb latramitació prèvia del procediment que correspon, es podenautoritzar els usos, les edificacions o les instalAlacions queadmeti el planejament i la legislació, malgrat la parcelAla o elsolar no s’adeqüin als requisits de superfície o façanaesmentats, sempre que es compleixin els requisits que preveuenels punts 1 a i 1 b anteriors, si escau en tractar-se d’unaparcelAla de sòl rústic, així com tota la resta de requisits quedetermina la legislació i el planejament vigent. En tot cas,aquestes autoritzacions queden supeditades a la solAlicitudexpressa de la persona propietària en un termini màxim d’unany comptador des de la data de l’acta d’ocupació del sòlcorresponent a la superfície de la parcelAla o solar que ha estatobjecte d’expropiació.

Disposició addicional novenaOrdenació urbanística del campus de la Universitat de lesIlles Balears i del Parc Balear d’Innovació Tecnològica

1. L’ordenació urbanística del campus de la Universitat de lesIlles Balears es duu a terme pel Pla General d’Ordenació delmunicipi de Palma, que pot preveure l’ordenació detalladamitjançant un pla especial que s’ha de tramitar i aprovard’acord amb el que disposa la legislació urbanística, sensperjudici que es pugui formular per la Universitat.

2. L’ordenació urbanística dels terrenys resultants del’aplicació de la Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del ParcBalear d’Innovació Tecnològica, es duu a terme pel PlaGeneral d’Ordenació del municipi de Palma, que en potpreveure l’ordenació detallada mitjançant un pla especial ques’ha de tramitar i aprovar d’acord amb el que disposa lalegislació urbanística, sens perjudici que el pugui formular elGovern de les Illes Balears.

Disposició addicional desena

Comissió de Valoracions d’Expropiació de les Illes Balears

Totes les referències efectuades per la normativa sectorialde la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al JuratProvincial d’Expropiació s’han d’entendre fetes a la Comissióde Valoracions d’Expropiació de les Illes Balears.

Disposició addicional onzenaValoracions urbanístiques

1. Als efectes exclusius de determinar l’ús i l’edificabilitat dereferència del sòl urbanitzat que no tengui assignadaedificabilitat o ús lucratiu per l’ordenació urbanística, s’ha deconsiderar com a àmbit espacial homogeni:

a) En aquells casos en què aquest sòl estigui delimitat,perquè prové d’un planejament parcial o estigui inserit en unaunitat d’actuació, l’àmbit espacial coincidirà amb el d’aquestesdelimitacions.

b) En els casos restants, l’àmbit espacial és el de les zonesurbanístiques d’usos lucratius confrontants amb aquest sòl i sitotes elles fossin d’ús no lucratiu, l’àmbit ha d’abastar les zonesurbanístiques d’usos lucratius confrontants amb aquestes.

2. Als únics efectes de la remissió que fa l’article 5.3 del Reialdecret 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova elReglament de valoracions de la Llei de sòl, respecte de ladefinició que del concepte de ruïna física faci la legislacióurbanística autonòmica, s’estableix que un edifici o una partd’aquest es troba en situació de ruïna física quan,independentment que no hi hagi expedient administratiucorresponent de declaració de ruïna, resulti manifestamentinhabitable per estar derruït o semienderrocat.

Disposició addicional dotzena Especialitats del regim urbanístic dels grans establimentscomercials

1. No es pot autoritzar l’edificació i la urbanitzaciósimultànies en els projectes de grans establiments comercialsdefinits en la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de lesIlles Balears.

2. És preceptiva, en tot cas, l’aprovació prèvia de l’estudi demobilitat de gran centre generador, i el seu contingut,vinculant, per a l’atorgament dels títols municipals habilitantsper a les actuacions previstes a l’article 13 de la Llei 11/2014,de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears.

3. Els estudis de mobilitat han de contenir, a més de ladocumentació prevista a l’apartat 4 de la disposició addicionaltercera d’aquesta Llei, la següent:

a) Una memòria descriptiva del projecte, que ha d’incloureles característiques de l’establiment, la ubicació i la distribucióde la superfície útil comercial, amb els plànols generalscorresponents. L’establiment ha d’estar projectat en unaparcelAla que tengui la classificació de sòl urbà d’acord amb elplanejament urbanístic municipal i que tengui la condició desolar.

b) Un estudi dels residus que s’hi generaran i el seutractament.


4. La conselleria competent en matèria de comerç had’aprovar aquests estudis. La tramitació és la següent:

a) L’Ajuntament ha de remetre a la conselleria competenten matèria de comerç l’estudi de mobilitat de gran centregenerador de mobilitat, amb un informe municipal quejustifiqui què l’establiment està projectat en un terreny que téla classificació de sòl urbà i la condició de solar definides a lalegislació urbanística vigent. L’ajuntament també ha d’informarsobre la incidència de l’establiment projectat en lesinfraestructures i serveis públics.

b) Una vegada que s’ha rebut la documentació referida enl’apartat anterior, la conselleria competent en matèria decomerç ha de solAlicitar al consell insular corresponent uninforme sobre la incidència en les infraestructures i serveispúblics supramunicipals. En el supòsit que estigui en vigor unpla director sectorial d’equipament comercials, el consellinsular també ha d’informar sobre l’adequació a les sevesnormes.

c) Així mateix es poden solAlicitar els informes que esconsiderin necessaris sobre la resta de qüestions previstes al’estudi. Tant aquests informes com els dels consells insularspoden proposar mesures compensatòries sobre les externalitatsnegatives que generi la implantació o l’ampliació del granestabliment comercial.

d) L’estudi de mobilitat, s’ha d’aprovar, amb mesurescompensatòries o s’ha de denegar mitjançant un acord dictatpel conseller competent en matèria de comerç, que s’ha denotificar a l’ajuntament, en el termini màxim de tres mesos desde la data d’entrada en la conselleria de la documentaciómunicipal esmentada en el punt 1. Una vegada transcorregutaquest termini, l’estudi de mobilitat, s’ha d’entendre aprovat.El termini pot ser objecte de suspensió d’acord amb lalegislació de procediment administratiu. L’acord no és objectede recurs sense perjudici dels que, si s’escau, siguin procedentsen via administrativa i judicial contra els títols habilitantsatorgats per l’ajuntament respectiu.

Disposició addicional tretzena Modificació de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerçde les Illes Balears

La Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les IllesBalears, queda modificada en els termes que s’indiquen acontinuació:

1. Es dóna una nova redacció a l’article 13, que passa a tenirel contingut següent:

“Es requereix l’aprovació de l’estudi de mobilitat de grancentre generador de mobilitat previst a la Llei d’urbanismede les Illes Balears, per a les actuacions següents:

a)La implantació i l’ampliació de les instalAlacionsdestinades a establiments del tipus de gran establimentcomercial.

b) L’obertura o ampliació dels establiments individualssituats dins els mercats municipals si tenen una superfícieútil per a l’exposició i venda que superi els límits establertsa l’article 12”.

2. Es deixa sense contingut l’article 14.

3. Es deixa sense contingut l’article 15.

4. Queda suprimit el punt 36 i el 37 passa a ser el 36 del article62.

5. Queden suprimits els punts 2 b i el 4 de l’article 69.

Disposició addicional catorzena Modificació de la disposició transitòria segona de la Llei6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears

Es modifica el punt 2 de la disposició transitòria segona dela Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears,que queda redactat de la manera següent:

«2. Els habitatges existents en sòl rústic, implantatslegalment d’acord amb el planejament urbanístic aplicableen el moment de l’autorització, però que no s’ajustin a lesdeterminacions sobre el paràmetre de parcelAla mínimad’acord amb la legislació i el planejament d’ordenacióterritorial i urbanístic en vigor, no poden ser objected’actuacions que en comportin l’ampliació.»

Disposició transitòria primeraInstruments de planejament vigents i formulació del nouplanejament

1. Els instruments de planejament urbanístic vigents en elmoment en què entri en vigor aquesta Llei conserven lavigència i l’executivitat fins que es revisin, es compleixin os’executin totalment d’acord amb les seves previsions. Noobstant això, les determinacions contingudes en els instrumentsesmentats que contradiguin les disposicions d’aquesta Lleis’han de considerar inaplicables. En qualsevol cas, totes lesdeterminacions d’aquests instruments de planejament s’hand’interpretar de conformitat amb aquesta Llei, i no sónaplicables les que les contradiguin.

2. Sens perjudici de l’establert a l’apartat 1 anterior, per aldesenvolupament dels instruments de planejament general queestiguin en situació legal i real d’execució i amb l’objecte dedisposar de l’instrument de distribució de càrregues i beneficisque correspongui i de l’instrument d’execució material aprovatsdefinitivament i estiguin, així mateix, en situació reald’execució de les obres que preveu, s’han de sotmetre al règimjurídic determinat per la legislació urbanística vigent en elmoment de l’aprovació definitiva de l’ordenació detallada del’àmbit.

3. Així mateix, sens perjudici de l’establert en l’apartat 1anterior, els municipis de les Illes Balears han de formular elsplans generals i els plans d’ordenació detallada que regulaaquesta Llei en els terminis següents:

a) Per als municipis que no disposen d’instrument deplanejament general, ni de projecte de delimitació de sòl urbà,o amb planejament general aprovat amb la legislacióurbanística estatal anterior a la Llei 19/1975, de 2 de maig, dereforma de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, s’estableix un termini de dos anys, des de la data d’aprovaciód’aquesta Llei.


b) Per als municipis amb planejament general aprovat ambanterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’estableix untermini de quatre anys des de la data d’aprovació d’aquestaLlei.

c) Per als municipis amb planejament general aprovat ambposterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es manté eltermini indicat a les determinacions contingudes en elsinstruments de planejament general, per que hagin de serobjecte de revisió, amb un termini màxim de sis anys des de ladata de la seva aprovació definitiva.

Disposició transitòria segonaInstruments de planejament en tramitació

1. Els procediments relatius als plans i altres instrumentsd’ordenació urbanística que es trobin en tramitació a l’entradaen vigor d’aquesta Llei:

a) Han d’adaptar les seves determinacions al previst enaquesta Llei, excepte quan ja hagin superat el tràmit del’aprovació inicial.

b) S’han de tramitar d’acord amb l’ordenació delsprocediments i de les competències administratives que contéaquesta Llei, excepte quan ja hagin superat el tràmit del’aprovació provisional.

2. No obstant això, l’ajuntament promotor de la formulació delpla general pot optar per reiniciar-ne la tramitació i acollir-sea les disposicions relatives a la desagregació entre el plageneral i els plans d’ordenació detallada establertes en aquestaLlei, conservant, a aquests efectes, els procediments i actesadministratius ja realitzats i comuns a ambdues lleis.

3. En la primera revisió o adaptació a aquesta Llei dels plansgenerals d’ordenació o de normes subsidiàries de planejamentformulades conforme a legislacions urbanístiques anteriors aaquesta, alhora que es redacta i tramita el nou pla general ambles determinacions de caràcter estructural que li són pròpies,l’ajuntament ha de formular al mateix temps un pla d’ordenaciódetallada de tot l’àmbit del territori municipal, en els termesestablerts en l’article 40 d’aquesta Llei, comprensiu de lesdeterminacions de caràcter detallat procedents del planejamentanterior que pretengui mantenir sense modificació i, si s’escau,de les quals pretengui modificar o incorporar ex novo, amb lafinalitat de disposar d’un marc normatiu complet, clar idesagregat.

Per això, escau la formulació en un únic expedient detramitació dels dos documents plenament diferenciats, tant elcorresponent al pla general, com al pla d’ordenació detallada,amb la finalitat que les aprovacions inicials dels dos plans, perpart de l’ajuntament, es produeixin en un mateix acte. Noobstant això, l'aprovació definitiva del pla d’ordenaciódetallada ha de ser posterior a la del pla general al qual pertany,d'acord totes dues amb l'establert a l'article 54.

4. La resta de plans i altres instruments d’ordenacióurbanística que es trobin en tramitació a l’entrada en vigord’aquesta Llei han d’adaptar les seves determinacions al quepreveu aquesta Llei, excepte quan ja hagin superat el tràmit del’aprovació inicial.

Disposició transitòria tercera

Proporció d’espais lliures a determinats nuclis

Mentre no es produeixi el desplegament reglamentariprevist a l’article 37 f d’aquesta Llei, per a la determinació dela proporció d’espais lliures públics s’han de seguir les reglessegüents:

— Per als nuclis existents de caràcter tradicional que tenguinunes tipologies predominants de nucli antic i de zonesintensives i amb una població inferior als 2.000 habitants, laproporció d’espais lliures públics no pot ser inferior a 1,5 m2per habitant. Per als nuclis del mateix caràcter i tipologiaanteriors i amb una població entre 2.000 i 5.000 habitants, laproporció no pot ser inferior a 3 m2 per habitant.

— Per a la resta de casos, la proporció no pot ser inferior a 5m2 per habitant. En cap cas no es pot disminuir la superfíciedels espais lliures públics existents a l’entrada en vigord’aquesta Llei. Als efectes de ser computables per alcompliment de l’estàndard, els espais lliures públics han deformar part d’un sistema coherent des del punt de vista del’accessibilitat de la població a què serveix.

Disposició transitòria quartaProcediment d’implementació de la xarxa de sanejament

1. Els municipis que, amb anterioritat al 21 d’agost de 2017,hagin aprovat inicialment una modificació puntual del seuplanejament on hagin previst àmbits de sòl urbà sense xarxa desanejament, d’acord amb l’indicat a la disposició addicionalvuitena de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús delsòl, poden continuar tramitant-la conforme a la legislacióanterior.

2. En els sòls urbans d’ús predominantment residencialexistents en la data de 21 d’agost de 2016 que no disposen dexarxa de sanejament, i per als que no resulta procedent l’aplicació del previst en l’apartat anterior, es poden atorgarllicències d’edificació de nova planta per a ús residencial, aixícom els finals d’obra, llicències de primera ocupació i cèdulesd’habitabilitat corresponents, d’acord amb la normativaaplicable, sempre que concorrin els requisits següents:

a) Que no siguin edificis plurifamiliars.

b) Que disposin d’un sistema de recollida d’aigüesresiduals homologat que en garanteixi un tractament adequat.

c) Que els promotors garanteixin, de qualsevol formaadmesa en dret, l’execució de les obres per a la connexió a laxarxa de sanejament, una vegada que aquesta estiguiefectivament implantada i en funcionament.

d) Que l’ajuntament, mitjançant un acord plenari, hagiexpressat el seu compromís de:

i. Dotar de clavegueram aquestes zones urbanes que nodisposen de xarxa de sanejament.ii. O, si n’era el cas, a zones urbanes en les quals siguiinviable la dotació de clavegueram, modificar elplanejament general del municipi, de conformitat ambl’indicat a la disposició addicional vuitena de la Llei2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.

e) Que la llicència s’atorgui dins els terminis indicats en

els punts 3 i 4 d’aquesta disposició.


En compliment del requisit previst a l’apartat 2 b anterior s’had’acreditar que l’interessat ha fet una comunicació prèvia enquè s’ha d’indicar detalladament el sistema homologat detractament davant l’administració competent en recursos hídricsa fi i efecte que controli els impactes possibles sobre el mediambient.

En compliment del requisit previst a l’apartat 2 d anterior,l’acord del ple és eficaç a partir de la data de la seva publicacióen el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Per poder fer efectiva la possibilitat d’atorgar aquestesllicències d’edificació en el cas del supòsit indicat en el punt 2d i, s’estableixen els terminis següents:

a) S’estableix un termini màxim d’un any des de la data de21 d’agost de 2016.

Si durant aquest termini l’ajuntament no ha aprovat elcorresponent projecte d’urbanització, de dotació de serveis od’obres ordinàries —segons sigui el cas— per implantar laxarxa de sanejament a la zona on es demanda la llicència i lesconnexions al sistema general de depuració, l’exempció quepermet atorgar llicències, segons l’establert en el punt 2anterior, queda sense vigència automàticament.

Quan el procés d’aprovació del projecte indicat requereixun informe preceptiu i/o vinculant o autorització d’una altraadministració, el termini màxim establert queda interromput. Aaquest efecte no computa en aquest termini el període comprèsentre la data de solAlicitud de l’informe a l’administraciócorresponent i la data d’entrada a l’ajuntament del documentesmentat.

No obstant això, el termini no queda interromput en elsperíodes que excedeixen del previst legalment en quèl’ajuntament no complementa els requeriments o les peticionsde documentació realitzats per l’administració que had’informar o autoritzar.

b) A les zones on s’ha acomplert l’indicat a l’apartat 3 aanterior, s’estableix un termini afegit de dos anys des del’aprovació del projecte corresponent.

Si durant aquest termini l’ajuntament corresponent no haadjudicat les obres corresponents al projecte referitanteriorment, l’exempció que permet atorgar llicències, segonsl’establert en el punt 2 anterior, queda sense vigènciaautomàticament.

c) A les zones on s’ha acomplert l’indicat a l’apartat 3 banterior, s’estableix un altre termini afegit de dos anys des del’adjudicació de les obres referides.

Si durant aquest termini l’ajuntament corresponent no haexecutat les obres esmentades, l’exempció que permet atorgarllicències, segons l’establert en el punt 2 anterior, queda sensevigència automàticament .

d) A les zones on s’ha acomplert l’indicat a l’apartat 3 canterior, s’estableix un últim termini d’un any des de l’acta derecepció de les obres referides.

Si durant aquest termini l’administració responsable,l’ajuntament i/o el Govern, no ha posat en funcionament el

sistema de depuració, distribució i emissió de les aigüesdepurades de forma adequada, l’exempció que permet atorgarllicències, segons l’establert en el punt 2 anterior, queda sensevigència automàticament.

4. Per poder fer efectiva la possibilitat d’atorgar aquestesllicències d’edificació en el cas del supòsit indicat en el punt 2d ii, s’estableixen els terminis següents:

a) S’estableix un termini màxim d’un any des de la data de21 d’agost de 2016.

Si durant aquest termini l’ajuntament corresponent no haaprovat inicialment la modificació del planejament general,l’exempció que permet atorgar llicències, segons l’establert enel punt 2 anterior, queda sense vigència automàticament.

b) A les zones en què s’ha acomplert l’indicat a l’apartat 4a anterior, s’estableix un termini afegit de dos anys des del’aprovació inicial de la modificació del planejament general.

Si durant aquest termini l’ajuntament no ha obtingutl’aprovació definitiva de la modificació del planejamentgeneral, l’exempció que permet atorgar llicències, segonsl’establert en el punt 2 anterior, queda sense vigènciaautomàticament.

Quan el procés d’aprovació requereix informes d’altresadministracions, el termini màxim establert queda interromput.

A aquest efecte no computa en aquest termini el períodecomprès entre la data de solAlicitud dels informes a lesadministracions corresponents i la data d’entrada a l’ajuntamentdel darrer dels documents esmentats.

5. Encara que l’exempció quedi sense vigència pel transcursdels terminis establerts, les llicències ja atorgades podenobtenir els finals d’obra corresponents, llicències de primeraocupació i cèdules d’habitabilitat.

Disposició transitòria cinquenaConservació d’urbanitzacions

En cas que la conservació de les obres i els serveisd’urbanització estigui encomanada, a l’entrada en vigord’aquesta Llei, a entitats urbanístiques amb aquesta finalitat oobjecte, s’han de continuar conservant d’acord amb el règimvigent en el moment de la seva constitució.

Disposició transitòria sisenaAcreditació de l’habitabilitat

L’habitabilitat de les edificacions d’ús residencial s’had’acreditar d’acord amb les previsions de la normativa sectorialaplicable.

Disposició transitòria setena Règim de les condicions dels espais lliures públics existentsi reconeguts pel planejament vigent

Tots els espais lliures públics que s’han considerat en elcòmput per al càlcul dels estàndards mínims de zones verdes iespais lliures públics en els planejaments vigents a l’entrada envigor d’aquesta Llei, poden continuar computant a tots elsefectes sense que els siguin d’aplicació les condicionsimposades en aquesta Llei i altra normativa concordant.


Disposició transitòria vuitenaRègim transitori de les mesures en matèria de disciplinaurbanística

1. Els articles 161, 182.2, 192.2, 194.2, 199, 201, 202.1, 202.2i 203 són d’aplicació als procediments ja iniciats i encara noresolts a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, ambindependència de la data en què s’hagi comès la presumptainfracció.

2. Els apartats 3 a 7 de l’article 163 no són d’aplicació alssupòsits de fet ocorreguts abans de l’entrada en vigor d’aquestaLlei.

3. La competència directa dels consells insulars i entitats del’article 15.5, regulada a l’article 165.3, és d’aplicació:

a) A totes les infraccions urbanístiques comeses a partir del’entrada en vigor d’aquesta Llei.

b) A les infraccions comeses amb anterioritat en els casosen què l’ajuntament no ha iniciat el procediment derestabliment a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

c) A les infraccions comeses amb anterioritat en els casosen què, a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagi caducatel procediment de restabliment iniciat prèviament perl’ajuntament.

d) A les infraccions comeses amb anterioritat en els casosen què, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei,caduqui el procediment municipal de restabliment.

e) Quan es produeixin els supòsits dels apartats b, c i danteriors, els municipis tenen l’obligació de comunicar aquestfet al consell insular o entitat de l’article 15.5 que assumeixi lacompetència, i han d’adjuntar tota la documentació de què elmunicipi disposa sobre la infracció.

4. La competència potestativa dels consells insulars i entitatsde l’article 15.5 regulada a l’article 165.5 és d’aplicació alssupòsits de fet dels apartats a i b de l’article 165.5 ocorregutsabans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Els articles 166 a 173 són d’aplicació a les infraccionscomeses abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, aexcepció que l’aplicació d’aquests articles suposi una multa demajor quantia que la que es deriva de l’aplicació del règimlegal anterior.

6. L’article 177 s’ha d’aplicar a totes les quanties que esrecaptin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

7. Els articles 185, 187.2 , 189.2 i 190.2 s’han d’aplicar a totsels procediments que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigord’aquesta Llei, amb independència de la data en què s’hagicomès la presumpta infracció.

8. L’article 186.3 s’ha d’aplicar a totes les ordres de suspensióque es dictin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

9. Els apartats 3 i 4 de l’article 188 s’han d’aplicar a totes lessolAlicituds de llicència que es presentin a partir de la datad’entrada en vigor d’aquesta Llei.

10. L’article 190.1 a s’ha d’aplicar a totes les solAlicituds delegalització que es presentin a partir de l’entrada en vigord’aquesta Llei i a les que es trobin sense resoldre expressamenta la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

11. L’article 192.1 s’ha d’aplicar a tots els projectes derestabliment que es presentin en els ajuntaments a partir del’entrada en vigor d’aquesta Llei.

12. L’article 193.4 s’ha d’aplicar a totes les ordres derestabliment no executades a la data d’entrada en vigord’aquesta Llei.

13. L’article 195.1 s’ha d’aplicar a totes les infraccionsurbanístiques respecte de les quals, a la data d’entrada en vigord’aquesta Llei, encara no hagin transcorregut vuit anys des deltotal acabament dels actes que les fonamenten.

14. L’article 202.3 s’ha d’aplicar a totes les multes perinfracció urbanística encara no cobrades en la seva totalitat a ladata d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició transitòria novenaPublicitat telemàtica del planejament urbanístic i suportdigital

Els consells insulars i els ajuntaments han de possibilitar laconsulta efectiva als ciutadans dels instruments de planejamentterritorial, urbanístic o de gestió urbanística per mitjanstelemàtics, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, exceptequan es tracta de municipis de menys de 5.000 habitants, perals quals el termini ha de ser de tres anys. Així mateix, s’ha depromoure el suport digital en la tramitació de planejaments, enespecial les còpies, en substitució del suport paper.

Disposició transitòria desenaRègim transitori de la infracció consistent en l’ús de lesedificacions, construccions o instalAlacions sense títolhabilitant

1. La infracció urbanística consistent en l’ús de lesedificacions, construccions o instalAlacions sense disposar deltítol urbanístic preceptiu que l’habiliti és una infracció decaràcter permanent que no es pot aplicar amb caràcterretroactiu a l’entrada en vigor de la Llei 2/2014, de 25 de març,d’ordenació i ús del sòl de les Illes Balears, per la qual cosas’ha d’aplicar als usos clandestins que s’hagin iniciat a partir del’entrada en vigor de la llei esmentada.

2. Als únics efectes de l’apartat anterior, s’ha de considerarque també s’inicia un nou ús quan es produeix un canvi d’ús del’edificació, construcció o instalAlació, i s’ha de considerarinfracció per canvi d’ús, entre d’altres, donar d’alta l’edificaciócom a habitatge destinat a estades turístiques d’acord amb lanormativa turística sense que l’habitatge disposi del títolurbanístic preceptiu que habilita per al seu ús. Si l’ús previ alcanvi no disposava del títol urbanístic que l’habilitàs, el canvid’ús provoca la pèrdua definitiva de l’ús previ, de manera queno es pot tornar a exercir si no se solAlicita i s’obté el títolurbanístic que l’habiliti, d’acord amb la normativa aplicable ala solAlicitud.


Disposició transitòria onzenaRègim de sòl urbà classificat en el planejament general queno disposa dels serveis urbanístics bàsics

1. Els terrenys que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estrobin classificats formalment com a sòl urbà en els instrumentsde planejament urbanístic general i que no disposen delsserveis urbanístics bàsics a què es refereix l’article 22d’aquesta Llei, passen a tenir la condició de sòl urbà senseurbanització consolidada.

2. Les persones propietàries d’aquest sòl han d’acabar,completar o executar al seu càrrec la urbanització necessària,i cedir els terrenys destinats a vials si s’escau, perquè elsterrenys assoleixin la condició de solar i els han d’edificar enels terminis que resultin de l’aplicació de l’article 29 d’aquestaLlei. Si per això són necessàries actuacions de transformacióurbanística distintes a les de la simple compleció de laurbanització en els termes que defineix l’apartat 2 de l’article29 esmentat, s’aplica el que preveu l’apartat 3, amb lesespecialitats següents:

a) Els deures prevists a les lletres b, c, g, h i i es duen aterme d’acord amb les determinacions del planejament envigor.

b) Els deures prevists a la lletra d són d’aplicació quan elpercentatge del deure de cessió de sòl lucratiu lliure decàrregues d’urbanització no l’estableixi el planejamenturbanístic en vigor.

En el cas d'aplicació de la lletra d, atès que s’hi permet unajust d'aquest percentatge, se supedita als resultats de l’informede sostenibilitat econòmica i de la memòria de viabilitateconòmica formulats d’acord amb el que s’estableix en elsarticles 47.2 i 47.3 d’aquesta Llei i en la legislació estatal.

c) Independentment del que preveu la lletra b anterior, sila gestió i l’execució de l’actuació de transformació urbanísticaho fa necessari, l’ajuntament ha de delimitar una unitatd’actuació d’acord amb l’article 73 d’aquesta Llei.

3. No obstant el que preveuen els apartats anteriors,l’ajuntament corresponent conserva la potestat d’alteració delplanejament, sigui per conferir una nova ordenació delsterrenys mantenint la condició de sòl urbà sense urbanitzacióconsolidada, sigui per conferir-los-hi una nova classificaciócom a sòl urbanitzable o com a sòl rústic.

4. S'estableix el termini d'un any, des de l’aprovació d’aquestaLlei, perquè els municipis afectats per aquesta disposiciómodifiquin el seu planejament general per adaptar-s’hi.

5. Les desclassificacions de sòls urbans conforme al quepreveu aquesta disposició no dóna lloc a indemnització,d’acord amb el que estableix la legislació estatal.

Disposició transitòria dotzenaMunicipis sense planejament general o sense projecte dedelimitació de sòl urbà

1. En els municipis sense planejament general o sense projectede delimitació de sòl urbà, i a l’efecte previst a la disposiciótransitòria setzena de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de lesdirectrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de

mesures tributàries, es pot aprovar un projecte de delimitacióde sòl urbà per tal de concretar en aquesta classe de sòll’aplicació del règim urbanístic definit a la disposiciótransitòria esmentada.

2. Els projectes de delimitació de sòl urbà als quals es refereixl’apartat 1 anterior se sotmeten als requisits materials i a lesregles de tramitació següents:

a) Els terrenys que s’incloguin en la delimitació han decomplir alguna de les condicions següents:

i. Tenir serveis d’accés rodat, d’abastament d’aigua,d’evacuació d’aigües residuals i de subministramentd’energia elèctrica, amb les característiques adequades pera l’edificació existent o que s’hagi de construir.ii. Estar ocupats per l’edificació almenys en les duesterceres parts de la superfície que el mateix projecte dedelimitació preveu que pugui ser objecte d’edificació.

b) La tramitació del projecte de delimitació de sòl urbà sesubjecta al procediment següent:

i. L’aprovació inicial correspon al ple de l’ajuntament, i sesotmet al tràmit d’informació pública en les condicions quepreveu aquesta Llei per als instruments de planejamenturbanístic. Durant el termini d’informació pública s’ha de solAlicitar uninforme vinculant sobre el seu contingut a l’òrgan queexerceixi les competències en matèria d’urbanisme delconsell insular corresponent.ii. L’aprovació definitiva correspon al ple de l’ajuntament.Aquesta aprovació, així com la publicació oficial icomunicació al consell insular corresponent i a l’Arxiud’Urbanisme de les Illes Balears, se subjecta als mateixostermes i condicions que aquesta Llei preveu per alsinstruments de planejament urbanístic.

Atès que el projecte de delimitació de sòl urbà afecta àmbitsals quals ja s’ha conferit una classificació i una ordenaciódirecta d’acord amb la disposició transitòria setzena de la Llei6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial deles Illes Balears i de mesures tributàries, i que per tant noefectua ni planificació ni ordenació, no es troba subjecte a latramitació d’avaluació ambiental de plans.

c) El projecte de delimitació de sòl urbà ha d’identificar,a l’efecte que indica el punt 3 de la disposició transitòriasetzena de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directriusd’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesurestributàries, la zona de nucli antic i intensiva i la zona extensiva.Així mateix, si escau ha d’identificar els àmbits de sòl urbàsense urbanització consolidada als quals es refereix ladisposició transitòria onzena d’aquesta Llei.

3. L’aprovació dels projectes de delimitació de sòl urbà a quèes refereix aquesta disposició transitòria en cap cas no eximeixel municipi corresponent del deure de formulació subsegüentdel planejament urbanístic, en els termes i les condicions quedetermina aquesta Llei.

Disposició transitòria tretzenaExpedients expropiatoris en tramitació


Una vegada constituïda la Comissió de Valoracionsd’Expropiació de les Illes Balears, la fixació definitiva del preujust en via administrativa li correspon a aquest òrgan, inclososels expedients que en el moment de la seva constitució es trobinen tramitació en el Jurat Provincial d’Expropiació, que s’han detrametre a aquesta Comissió.

Disposició transitòria catorzenaRègim per al sòl classificat com a urbanitzable en elplanejament general vigent que ja disposi dels serveisurbanístics bàsics i estigui consolidat per l'edificació

1. Els terrenys que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es trobenclassificats formalment com a sòl urbanitzable en elsinstruments de planejament urbanístic general vigent, ambindependència de la classificació legal posterior, i que jadisposen dels serveis urbanístics bàsics, a què es refereixl'article 22 d'aquesta Llei, i estiguin consolidats per al'edificació en més del 90 % de la superfície susceptible de seredificada segons l'ordenació establerta en el seu pla parcial,poden classificar-se com a sòl urbà quan es revisi elplanejament general.

2. Tots aquests terrenys s’han d’incloure en una unitatd'actuació amb la finalitat que les persones propietàriesd'aquests sòls compleixin tots els deures de cessió que limarcava el pla parcial corresponent (vials, aparcaments,equipaments i espais lliures públics), així com dels sòlsdestinats a situar l'aprofitament urbanístic públic, a què esrefereix l'article 24.3 d'aquesta Llei.

En el supòsit d'impossibilitat física del compliment deldeure legal de cessió dels terrenys destinats a situarl'aprofitament urbanístic públic, es pot optar pel pagamentd'una quantitat substitutòria en metàlAlic, que han de fixar elsserveis tècnics municipals d'acord amb la normativa vigent enmatèria de valoracions urbanístiques.

Disposició derogatòria única

1. Es deroguen totes les disposicions legals que s’oposin al’establert en aquesta Llei i, en particular, les següents:

— La Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl deles Illes Balears.— L’article 4.1; l’article 5 i la disposició addicional primeradel Decret 39/2015, de 22 de maig, pel qual es fixen elsprincipis generals de les activitats agroturístiques enexplotacions agràries preferents de les Illes Balears.— Els punts 1 i 3 de l’article 59; l’apartat a de l’article 93;l’article 94; l’apartat c del punt 2 de l’article 95; el punt 2 del’article 100; el punt 4 de l’article 102; l’article 104; l’article128; la disposició addicional primera; la disposició addicionalsegona i els punts 4, 5, 6 i 7 de la disposició final segona de laLlei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears.— Les disposicions addicionals cinquena, sisena i novena; i ladisposició transitòria primera de la Llei 7/2012, de 13 de juny,de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible.— Els articles 1, 2, 3 , 4 i 12 de la Llei 11/2005, de 7 dedesembre, de mesures específiques i tributàries per a les illesd’Eivissa i Formentera en matèria d’ordenació territorial,urbanisme i turisme.— La disposició addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 dedesembre, de mesures tributàries, administratives i de funciópública.

— Els punts 1 i 2 de l’article 2; l’apartat 2 de l’article 5;l’article 9; el títol II; els articles 31, 32 i 33; els articles 38 i 39;les disposicions addicionals primera, segona, tercera, quarta ivuitena; els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria primera;la disposició transitòria tercera i la disposició final primera dela Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.— La Llei 1/1994, de 23 de març, sobre condicions per a lareconstrucció en sòl no urbanitzable d’edificis i instalAlacionsafectades per obres públiques o declarades d’utilitat pública iexecutades pel sistema d’expropiació forçosa.— La Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del Parc Baleard’Innovació Tecnològica. — Els punts 1, 3, 5 i 6 de l’article 3 de la Llei 9/1990, de 27 dejuny, d’atribució de competències als consells insulars enmatèria d’urbanisme i habitabilitat.— La Llei 14/2012, de 19 de desembre, d’ordenacióurbanística de la Universitat de les Illes Balears.— Els articles 1 i 5; i els punts 1, 2, 3, 5 i 6 de la disposicióaddicional única del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística.— El punt 1 de l’article 2 del Decret Llei 2/2016, de 22 degener, de modificació del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener,de mesures urgents en matèria urbanística.

2. En la mesura en què no hagin resultat tàcitament derogadesper la legislació de rang superior aprovada posteriorment,queden així mateix derogades expressament les disposicionsreglamentàries següents:

— El Decret 81/1994, de 30 de juny, pel qual es prorroguen elsterminis per al compliment dels deures establerts pel Decret12/1992.— El Decret 105/1990, de 29 de novembre, d’atribució decompetències per emetre informes urbanístics prevists a la Llei9/1990.

Disposició final primeraDesplegament reglamentari

1. S’autoritza els consells insulars per:

a) Desplegar reglamentàriament, totalment o parcialment,aquesta Llei.

b) Dictar les disposicions reglamentàries necessàries percomplir les remissions que aquesta Llei fa a normes d’aquestcaràcter.

2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1 anterior,s’autoritza el Govern de les Illes Balears per desplegarreglamentàriament:

a) L’Arxiu d’Urbanisme de les Illes Balears.b) La regulació relativa a l’estandardització i normalització

dels instruments de planejament, gestió i execució urbanísticad’acord amb el que fixa la disposició addicional segonaanterior.

c) La composició i funcionament de la Comissió deValoracions d’Expropiació de les Illes Balears.

3. L’Arxiu d’Urbanisme de les Illes Balears té per objectefacilitar la publicitat de la totalitat dels instruments en vigor deplanejament urbanístic, i n’ha de permetre la consulta pública,tant de forma presencial com per mitjans telemàtics.


4. Amb integració de la documentació que conforma l’Arxiude Planejament, el Govern de les Illes Balears ha dedesenvolupar i gestionar un sistema d’informació territorial dela comunitat autònoma amb la colAlaboració dels consellsinsulars, els ajuntaments i la resta d’administracions públiquesi els seus òrgans instrumentals, que inclogui un sistemad’informació geogràfica amb les dades i informacionsnecessàries per conèixer de forma actualitzada els processos iles situacions de canvi que es produeixen en el territori.

Així mateix, en colAlaboració amb l’Administració Generalde l’Estat i en els termes de la legislació estatal, ha depromoure la formació i l’actualització d’un sistema públicgeneral i integrat d’informació sobre sòl i urbanisme, i ha deprocurar igualment la compatibilitat i la coordinació amb laresta de sistemes d’informació, particularment amb el cadastreimmobiliari.

Disposició final segonaRègim transitori de normativa reglamentària

1. D’acord amb la disposició transitòria quarta de l’Estatutd’autonomia de les Illes Balears, i mentre no la desplaci eldesplegament reglamentari a què es refereix la disposició finalprimera d’aquesta Llei, a les illes d’Eivissa, Formentera iMenorca continua sent aplicable supletòriament, en tot allò quesigui compatible amb aquesta Llei i la resta de disposicionsvigents, la normativa estatal de rang reglamentari següent:

a) El Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel quals’aprova el Reglament de planejament.

b) El Reial decret 3288/1978, de 25 d’agost, pel quals’aprova el Reglament de gestió urbanística.

c) Els articles 18 a 28 del Reial decret 2187/1978, de 23 dejuny, pel qual s’aprova el Reglament de disciplina urbanística,en tot allò que afecti la tramitació de ruïna de les construccions.

d) El Decret 635/1964, de 5 de març, pel qual s’aprova elReglament d’edificació forçosa i registre municipal de solars. 2. Fins que no sigui substituït pel desplegament reglamentaria què es refereix la disposició final primera, en l’àmbit de l’illade Mallorca, continua sent vigent, en tot allò que siguicompatible amb aquesta Llei i la resta de disposicions, elReglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març,d’ordenació i ús del sòl, per a l’illa de Mallorca, aprovat peracord del Ple del Consell Insular de Mallorca de 16 d’abril de2015. Es considera en tot cas incompatible amb aquesta Llei eltítol VIII del Reglament esmentat, a excepció del capítol V.

Disposició final terceraEntrada en vigor de la Llei

Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener de 2018.

Palma, 9 de juny de 2017El conseller de Territori, Energia i MobilitatMarc Pons i PonsLa presidentaFrancesca Lluch Armengol i Socias

3.10. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DERESPOSTA ESCRITA


La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, admet a tràmit les preguntes ambsolAlicitud de resposta escrita següents.


A)RGE núm. 7423/17, del diputat Josep Melià i Ques, del

Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears,relativa a pàrquing de la finca de Son Real.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, el diputatsotasignant formula al Govern de les Illes Balears la preguntasegüent amb solAlicitud de resposta escrita.

El pàrquing de la finca de Son Real està situat en una zonaarqueològica?

Palma, a 6 de juny de 2017El diputatJosep Melià i Ques

B)RGE núm. 7424/17, del diputat Josep Melià i Ques, del

Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears,relativa a treballadors de Son Real.


Quants treballadors estan assignats al manteniment i alcontrol del centre d'interpretació de Son Real i quina funció téassignada cada grup de treballadors?

Palma, a 6 de juny de 2017El diputatJosep Melià i Ques

C)RGE núm. 7437/17, de la diputada Maria Núria Riera

i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa adescompte a la nòmina dels docents per baixa temporal permalaltia el 2015.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, la diputadasotasignant formula al Govern de les Illes Balears la preguntasegüent amb solAlicitud de resposta escrita.

A quants docents se'ls ha descomptat la part de la nòminaper baixa temporal per malaltia el 2015?


Palma, a 5 de juny de 2017La diputadaMaria Núria Riera i Martos

D)RGE núm. 7438/17, de la diputada Maria Núria Riera



A quants docents se'ls ha descomptat la part de la nòminaper baixa temporal per malaltia el 2016?


E)RGE núm. 7439/17, de la diputada Maria Núria Riera



A quants docents se'ls ha descomptat la part de la nòminaper baixa temporal per malaltia des e l'1 de gener de 2017 finsa 31 de maig de 2017?


F)RGE núm. 7440/17, de la diputada Maria Núria Riera

i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a importtotal descomptat el 2015 a la nòmina dels docents per baixatemporal per malaltia.


Quin és l'import total descomptat el 2015 de la nòmina delsdocents per baixa temporal per malaltia?


G)

RGE núm. 7441/17, de la diputada Maria Núria Rierai Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a importtotal descomptat el 2016 a la nòmina dels docents per baixatemporal per malaltia.


Quin és l'import total descomptat el 2016 de la nòmina delsdocents per baixa temporal per malaltia?


H)RGE núm. 7442/17, de la diputada Maria Núria Riera

i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a importtotal descomptat el 2017 a la nòmina dels docents per baixatemporal per malaltia.


Quin és l'import total descomptat des de l'1 de gener fins al31 de maig de 2017 de la nòmina dels docents per baixatemporal per malaltia?


I)RGE núm. 7443/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a destí de l'impostque es recapti pel lloguer d'habitacions a Can Misses.


A què destinarà el Govern l'impost econòmic que s'obtinguidel lloguer de les habitacions per al personal sanitari a CanMisses?

Palma, a 6 de juny de 2017El diputatVicent Serra i Ferrer

J)RGE núm. 7444/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a destí del beneficide les habitacions llogades al personal sanitari a CanMisses.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, el diputat


sotasignant formula al Govern de les Illes Balears la preguntasegüent amb solAlicitud de resposta escrita.

El benefici que obtingui la concessionària amb el lloguerd'habitacions per personal sanitari a Can Misses redundarà aabaratir el preu de l'aparcament de l'hospital?


K)RGE núm. 7445/17, del diputat Vicent Serra i Ferrer,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a acords amb elssindicats en relació amb les habitacions de l'Hospital CanMisses.


Pot informar dels acords respecte de les habitacions del'Hospital Can Misses a què ha arribat amb els sindicats a lareunió que a data d'avui no s'ha realitzat, perquè la Conselleriade Salut s'ha compromès a fer i que el Partit Popular li vademanar el mes de febrer de 2017 dins un context de mesuresde fidelització?


L)RGE núm. 7581/17, de la diputada Maria Antònia

Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta perles Illes Balears, relativa a gàbies i trampes per a serpsinvasores.


En relació amb les preguntes RGE núm. 3379, 3380, 3381,3382, 3383 i 3384/17: a les respostes a aquestes preguntesesmenten les gàbies i les trampes situades al Parc de Llevant iS'Albufera. Ens poden explicar quina diferència hi ha entre unsistema de captura i un altre?

Palma, a 8 de juny de 2017La diputadaMaria Antònia Sureda i Martí

M)RGE núm. 7628/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a pressupostdestinat a aules modulars el curs 2014-2015.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, la diputada

sotasignant formula al Govern de les Illes Balears la preguntasegüent amb solAlicitud de resposta escrita.

Quin ha estat el pressupost destinat per part de laConselleria d'Educació i Universitat en aules modulars en eltranscurs del curs 2014-2015?

Palma, a 9 de juny de 2017La diputadaSara Ramón i Roselló

N)RGE núm. 7629/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló,





O)RGE núm. 7630/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló,





P)RGE núm. 7631/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló,



Quin és el pressupost que té previst destinar la Conselleriad'Educació i Universitat en aules modulars en el transcurs delcurs 2017-2018?

Palma, a 9 de juny de 2017


La diputadaSara Ramón i Roselló

Q)RGE núm. 7632/17, de la diputada Sra Ramón i Roselló,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a utilització derecursos didàctics electrònics per a les oposicions de nousprofessors.


Quina és la raó per la qual a les bases publicades a laResolució de la directora general de Personal Docent de 17 demarç de 2017 no es permet emprar recursos didàcticselectrònics ni susceptibles de reproducció electrònica, a laconvocatòria d'oposicions de nous professors?


3.11. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DERESPOSTA ORAL DAVANT PLE


La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, ratifica l'admissió per delegació de lapregunta amb solAlicitud de resposta oral davant el Ple següent.


A)RGE núm. 7648/17 (rectificada amb l'escrit RGE núm.

7653/17), de la diputada María Montserrat Seijas i Patiño,del Grup Parlamentari Mixt, relativa a curs de policia local.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i 163 delReglament del Parlament de les Illes Balears, la diputadasotasignant formula a la presidenta del Govern de les IllesBalears la pregunta següent amb solAlicitud de resposta oraldavant Ple.

Quines mesures pensa prendre el Govern amb els aspirantsal curs de policia local que deixaren fora pel requisit del carnetA2?

Palma, a 12 de juny de 2017

La diputadaMaría Montserrat Seijas i Patiño

3.12. PREGUNTES AMB SOLALICITUD DERESPOSTA ORAL DAVANT COMISSIÓ


La Mesa de la Comissió de Control parlamentari sobre laRadiotelevisió de les Illes Balears, en sessió de dia 8 de juny de2017, admet a tràmit les preguntes amb solAlicitud de respostaoral davant comissió següents.


A)RGE núm. 7583/17, del diputat Damià Borràs i Barber,

del Grup Parlamentari Socialista, relativa a paper del'EPRTVIB al canal "Bon Dia", davant la Comissió deControl parlamentari sobre la Radiotelevisió de les IllesBalears.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i 163 delReglament del Parlament de les Illes Balears, el diputatsotasignant formula al director general de l'EPRTVIB lapregunta següent amb solAlicitud de resposta oral davantcomissió.

Quin serà el paper de l'Ens Públic de Radiotelevisió de lesIlles Balears, que vostè dirigeix, en el previst canal de televisióen català per internet "Bon Dia"?

Palma, a 7 de juny de 2017El diputatDamià Borràs i Barber

B)RGE núm. 7584/17, de la diputada Sílvia Cano i Juan,

del Grup Parlamentari Socialista, relativa a accés per apersones amb discapacitat auditiva i visual, davant laComissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisióde les Illes Balears.

D'acord amb el que preveuen els articles 162 i 163 delReglament del Parlament de les Illes Balears, la diputadasotasignant formula al director general de l'EPRTVIB lapregunta següent amb solAlicitud de resposta oral davantcomissió.

Quines previsions té el Sr. Manresa per impulsar l'accés ala televisió de persones amb discapacitat auditiva i visual?

Palma, a 7 de juny de 2017La diputadaSílvia Cano i Juan


C)RGE núm. 7585/17, de la diputada Sílvia Cano i Juan,

del Grup Parlamentari Socialista, relativa a Pla d'igualtatd'IB3, davant la Comissió de Control parlamentari sobre laRadiotelevisió de les Illes Balears.


En quin estat es troba el desenvolupament del Pla d'igualtatd'IB3?

Palma, a 7 de juny de 2017La diputadaSílvia Cano i Juan

D)RGE núm. 7592/17, del diputat David Abril i Hervás,

del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa acolAlaboració entre diferents mitjans de comunicaciópúblics, davant la Comissió de Control parlamentari sobrela Radiotelevisió de les Illes Balears.


Quines possibilitats hi ha de colAlaboració entre els diferentsmitjans de comunicació públics de Catalunya i el PaísValencià?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatDavid Abril i Hervás

E)RGE núm. 7593/17, del diputat Josep Castells i Baró,

del Grup Parlamentari MÉS per Menorca, relativa apropostes de la Comissió Assessora de Continguts iProgramació, davant la Comissió de Control parlamentarisobre la Radiotelevisió de les Illes Balears.


Quines mesures o iniciatives per contribuir a la millora dela programació ha proposat el Consell Assessor de Contingutsi Programació?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatJosep Castells i Baró

F)RGE núm. 7621/17, de la diputada María José Ribas i

Ribas, del Grup Parlamentari Popular, relativa a treballsdel Consell Assessor per definir el model d'IB3, davant laComissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisióde les Illes Balears.


En quin estat es troben a dia d'avui els treballs del ConsellAssessor en ordre a definir el model d'IB3?

Palma, a 8 de juny de 2017La diputadaMaría José Ribas i Ribas

G)RGE núm. 7622/17, del diputat Santiago Tadeo i Florit,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a objectius d'IB3,davant la Comissió de Control parlamentari sobre laRadiotelevisió de les Illes Balears.


Creu que arribats a l'equador de la legislatura, s'estanassolint els objectius que s'havien marcat quant a l'audiència il'aportació d'IB3 a la societat?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatSantiago Tadeo i Florit

H)RGE núm. 7623/17, del diputat Santiago Tadeo i Florit,

del Grup Parlamentari Popular, relativa a cobertura delsplens del Consell Insular de Menorca, davant la Comissióde Control parlamentari sobre la Radiotelevisió de les IllesBalears.


Creu important que IB3 doni cobertura als plens del ConsellInsular de Menorca?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputat


Santiago Tadeo i Florit

I)RGE núm. 7624/17, de la diputada Antònia Perelló i

Jorquera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a noucanal fruit de la colAlaboració entre TV3 i IB3, davant laComissió de Control parlamentari sobre la Radiotelevisióde les Illes Balears.


En quins termes d'ha tancat l'acord amb TV3 en relació ambel nou canal anunciat recentment?

Palma, a 8 de juny de 2017La diputadaAntònia Perelló i Jorquera

J)RGE núm. 7625/17, del diputat Alberto Jarabo i

Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears,relativa a projectes de ficció, davant la Comissió de Controlparlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears.


Quins criteris s'utilitzaran per avaluar la continuïtat delsprojectes de ficció iniciats?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatAlberto Jarabo i Vicente

K)RGE núm. 7626/17, del diputat Alberto Jarabo i

Vicente, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears,relativa a publicitat, davant la Comissió de Controlparlamentari sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears.


S'ha plantejat l'escenari en el qual IB3 prescindeixi del'emissió de publicitat?

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatAlberto Jarabo i Vicente

3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI DAVANT COMISSIÓ


La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, admet a tràmit les proposicions no de lleisegüents, a tramitar davant comissió.


ARGE núm. 7513/17, del Grup Parlamentari El Pi-

Proposta per les Illes Balears, relativa a subvenció deltransport de mercaderies, davant la Comissió d'Economia.

D'acord amb el que preveuen els articles 172 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, el GrupParlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears presenta laproposició no de llei següent perquè sigui tramitada davant laComissió d'Economia.

Exposició de motius

El passat 30 de maig el Congrés dels Diputats va aprovarels Pressuposts Generals de l’Estat per a 2017. Aquestspressuposts inclouen l’increment al 100% de la subvenció peral transport de mercaderies a les Illes Canàries.

A les Illes Balears també s’incrementa el percentatge teòricde la subvenció per al transport de mercaderies que passa del30-35% al 60-65%. Un percentatge inferior al que gaudiran apartir d’ara a les Illes Canàries.

A més a Canàries tenen garantit la subvenció del 100%mentre que a les Illes Balears la subvenció del 60-65% depènde la partida pressupostària consignada als pressuposts per aaquesta matèria. Una limitació pressupostària per la qual lasubvenció és sempre inferior al percentatge estipulat.

Per aquestes raons és evident la diferència de tractamentque reben els dos arxipèlags per part de l’Estat espanyol i eldesavantatge competitiu que suposa per a les Illes Balears.

Per tot això el Grup Parlamentari d’El Pi-Proposta per lesIlles Balears presenta la següent

Proposició no de llei

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les IllesBalears que realitzi les accions i gestions necessàries amb elGovern de l’Estat per aconseguir incrementar fins al 100% lasubvenció per al transport de mercaderies a les Illes Balears.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les IllesBalears que realitzi les accions i gestions necessàries amb elGovern de l’Estat per aconseguir una actualització del llistat deproductes que poden rebre subvenció per al seu transportd’entrada i sortida a les Illes Balears.


3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les IllesBalears que realitzi les accions i gestions necessàries amb elGovern de l’Estat per equiparar totes les bonificacions permotius d’insularitat de les Illes Balears i Canàries.

Palma, a 6 de juny de 2017La portaveu suplentMaria Antònia Sureda i MartíEl portaveuJaume Font i Barceló

B)RGE núm. 7586/17, dels Grups Parlamentaris

Socialista, MÉS per Mallorca i El Pi-Proposta per les IllesBalears, relativa a constitució de la Ponència del PacteEducatiu, davant la Comissió de Cultura, Educació iEsports.

D'acord amb el que preveuen els articles 172 i següents delReglament del Parlament de les Illes Balears, els GrupsParlamentaris Socialista, MÉS per Mallorca i El Pi-Propostaper les Illes Balears presenten la proposició no de llei següentperquè sigui tramitada davant la Comissió de Cultura, Educaciói Esports.

Durant la legislatura 2011-2015 es va generar una situacióde crisi i d’indignació de la comunitat educativa enfront del’actuació del Govern del Partit Popular imposant un modeleducatiu excloent i segregador a l’hora que augmentava lapressió sobre les actuacions docents amb la reducciósubstancial de personal i de recursos materials id’infraestructures.

Fruit de tot aquest enrenou, es va generar una situaciód’organització de la comunitat educativa en forma deplataformes per poder configurar un pacte per l’educació des dela base social i amb una finalitat d’arribar a un entenimentsocial. Aquest consens social es va generar com a passa prèviaa intentar un consens de caràcter polític per facilitar la reversióde la situació creada i establir un marc genèric d’organitzaciódel sistema educatiu amb el consens i l'acord de la majoria deles forces polítiques per donar suport a totes les polítiques adesenvolupar i donar estabilitat i permanència al sistema i a lespolítiques d’educació.

Fruit d’aquest consens sorgí el document d'Illes per unpacte que va passar pel Consell Escolar de les Illes Balears ique, després de diferents discussions, ha generat un documentque estableix com a principis inspiradors del pacte educatiu,l’estabilitat al sistema educatiu que asseguri una educacióbasada en l’equitat, la qualitat i la igualtat d’oportunitats; laparticipació democràtica de tots els actors implicats i, moltespecialment, l’adequació als canvis socials i tecnològics.

Ara cal donar resposta a la demanda de la societat i lacomunitat educativa de les Illes balears i fer una passa endavantper donar contingut polític a aquest pacte per l’educació quese’ns proposa. Aquest pacte hauria de plasmar-se en el debat,la discussió política i arribar a acords de caràcter polític quedonin solidesa al pacte educatiu. Aquesta feina hauria deculminar en una proposició de llei que reculli la major part deles demandes socials i reguli el sistema educatiu amb lespeculiaritats pròpies de les Illes Balears i amb les diferènciesparticulars de les diferents illes.

Per tot això, els grups parlamentaris sotasignants presentenla següent

Proposició no de llei

El Parlament de les Illes Balears acorda la creació, en el side la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament deles Illes Balears, d’una ponència per a l’estudi del documentlliurat a aquest parlament pel Consell Escolar de les IllesBalears i a plantejar una proposició de llei de l’educació de lesIlles Balears que inclogui tots aquells aspectes del documentque es considerin oportuns i necessaris.

Palma, a 8 de juny de 2017El diputatEnrique Casanova i PeiroEls portaveusAndreu Alcover i OrdinasIsabel M. Busquets i HidalgoMaria Antònia Sureda i Martí

3.17. INFORMACIÓ


A)Substitució de la pregunta amb sol·licitud de resposta

oral davant el Ple RGE núm. 7520/17.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, conformement amb l'article 166 delReglament de la cambra, es dóna per assabentada de lasubstitució de la pregunta esmentada, presentada per ladiputada María Montserrat Seijas i Patiño, del GrupParlamentari Mixt, relativa a foment d'ús de clíniques privades,inclosa a l'ordre del dia de la sessió plenària de dia 13 de junyde 2017, per la pregunta RGE núm. 7648/17, relativa a curs depolicia local.



B)Habilitació dels dies necessaris, inclosos dilluns i

dissabtes, del període de 16 de juny a 31 de juliol, per talque es pugui dur a terme el debat, l'estudi i l'aprovació, sipertoca, de diferents iniciatives legislatives (escrits RGEnúm. 7530/17 i 7537/17).

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, conformement amb l'establert als articles66.2 i 97.2 del Reglament de la cambra i a l'article 45.4 del'estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i amb l'acord adoptatpel Ple de la cambra a la sessió de dia 13 de juny proppassat,acorda d'habilitar els dies necessaris per tal de possibilitarl'estudi, la tramitació i l'aprovació, si pertoca, de lestramitacions següents:





• Proposició de llei RGE núm. 4974/15, de modificació de laLlei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim localde les Illes Balears, per introduir mesures de transparènciai participació.

• Proposició de llei RGE núm. 6455/17, de regulació de lescorregudes de toros a les Illes Balears.

• Proposició de llei RGE núm. 4582/17, de memòriademocràtica a les Illes Balears.

• Projecte de llei RGE núm. 10512/16, pel qual es modificala Compilació del dret civil de les Illes Balears.

• Projecte de llei RGE núm. 2490/17, d’indústria de les IllesBalears.

• Projecte de llei RGE núm. 3355/17, d’accessibilitatuniversal de les Illes Balears.

• Projecte de llei RGE núm. 5274/17, de modificació de laLlei 3/2002, de 17 de maig, d’estadística de les IllesBalears.

• Projecte de llei RGE núm. 5311/17, de modificació de laLlei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears,relativa a comercialització d’estades turístiques ahabitatges.

Així mateix, i atès que la Junta de Portaveus del Parlamentde les Illes Balears, en sessió del mateix dia, accepta habilitarels dilluns i els dissabtes del període esmentat per la mateixaraó, la Mesa de la cambra, formalment constituïda a la ditasessió de la Junta, adopta formalment aquest acord.



C)Continuació de la tramitació de la Proposició de llei

RGE núm. 4582/17, de la memòria democràtica de les IllesBalears, i obertura del termini d'esmenes.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, havent estat presa en consideració pel Plede la cambra en sessió del proppassat dia 30 de maig, laproposició de llei esmentada, conformement amb l'establert al'article 131.6 del Reglament de la cambra, acorda de trametre-la a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals i obrirun termini de presentació d'esmenes de 15 dies, que finalitzaràel proper dia 4 de juliol.



D)Continuació de la tramitació de la Proposició de llei

RGE núm. 6445/17, de regulació de les corregudes de torosa les Illes Balears, i obertura del termini d'esmenes.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, havent estat presa en consideració pel Plede la cambra en sessió del proppassat dia 13 de juny, laproposició de llei esmentada, conformement amb l'establert a

l'article 131.6 del Reglament de la cambra, acorda de trametre-la a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals i obrirun termini de presentació d'esmenes de 8 dies, que finalitzaràel proper dia 26 de juny.


4. INFORMACIONS


A)Substitució a la Comissió General de Consells Insulars

de composició paritària Parlament-Consells Insulars.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia14 de juny de 2017, es dóna per assabentada de l'escrit RGEnúm. 7642/17, presentat pel Grup Parlamentari Popular,mitjançant el qual es comunica la substitució del diputat MiquelVidal i Vidal pel diputat Antonio Gómez i Pérez, a la comissióesmentada.



B)Resolució de Presidència en relació amb el cessament de

la Sra. Beatriz Camiña i Pinós com a personal eventualadscrita al Grup Parlamentari Mixt.

Atès que:

La Sra. Beatriz Camiña Pinós fou nomenada com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt per Resolució dela Presidència de dia 22 de juliol de 2015, comunicadamitjançant l’escrit RGS núm. 2525/2015, de 22 de juliol de2015.

L’Hble. Sr. Xavier Pericay i Hosta, portaveu del GrupParlamentari Mixt, sol·licita el cessament de la Sra. BeatrizCamiña Pinós, com a personal eventual adscrita al servei delGrup Parlamentari Mixt, mitjançant escrit RGE núm.7676/2017, de dia 13 de juny.

L’article 5.2 de l’Estatut de Personal del Parlament de lesIlles Balears estableix que és competència del president o de lapresidenta el nomenament i el cessament del personal eventual.

La Mesa del Parlament aprovà aquest cessament en sessióde dia 14 de juny de 2017.

Resolució












1. El cessament de la Sra. Beatriz Camiña Pinós com apersonal eventual adscrita al servei del Grup ParlamentariMixt, amb efectes econòmics i administratius des de dia 13de juny de 2017.

2. La publicació de la present resolució al Butlletí Oficial delParlament de les Illes Balears.

3. Contra aquesta resolució, que posa fi a la viaadministrativa, es poden interposar els recursos següents:

a. Directament el recurs contenciós administratiu davantla Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superiorde Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos,comptadors a partir del dia següent de la publicació de laresolució.

b. El recurs potestatiu de reposició davant la Mesa delParlament, en el termini d’un mes, comptador a partir deldia següent de la publicació de la present resolució. Contrala desestimació expressa del recurs de reposició es potinterposar el recurs contenciós administratiu davant la SalaContenciosa Administrativa del Tribunal Superior deJustícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos,comptadors a partir de l’endemà de rebre la notificació dela desestimació del recurs de reposició. Un coptranscorregut un mes de la interposició del recurs potestatiude reposició sense que s’hagi notificat la resolució, s’enténdesestimat per silenci i es pot interposar el recurscontenciós administratiu davant la Sala contenciosaadministrativa del Tribunal Superior de Justícia de Palma,sense limitació de temps.

c. No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas,qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent. Tot això deconformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladorade la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiucomú de les administracions públiques.

A la seu del Parlament, 14 de juny de 2017El president del Parlament de les Illes BalearsBaltasar Picornell i Lladó


C)Resolució de Presidència en relació amb el cessament de

la Sra. Pilar García Beteta com a personal eventual adscritaal Grup Parlamentari Mixt i el seu nomenament com apersonal eventual de l’esmentat grup parlamentari.

Atès que:

La Sra. Pilar García Beteta fou nomenada com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt per Resolució dePresidència de dia 9 de setembre de 2015, comunicadamitjançant l’escrit RGS núm. 2891/2015, de 9 de setembre.

Les retribucions fixades en el seu nomenament eren de13.028,42 € anuals.

L’Hble. Sr. Xavier Pericay i Hosta, portaveu del GrupParlamentari Mixt, sol·licita el seu nomenament com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt amb unesretribucions de 9.906,40 € i amb una jornada equivalent al 25%d’una jornada completa, mitjançant l’escrit RGE núm.7675/2017, de 13 de juny.

L’Hble. Sr. Xavier Pericay i Hosta declara que la Sra.García Beteta realitzarà funcions de personal eventual i la sevaretribució s’adequa a la dedicació, responsabilitat i feina que hade desenvolupar a temps parcial al Parlament mitjançant l’escritRGE núm. 7683/2017, de 13 de juny.


Resolució

1. El cessament de la Sra. Pilar García Beteta com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt, amb efecteseconòmics i administratius des de dia 14 de juny de 2017 iamb unes retribucions corresponents a 13.028,42 € anuals.

2. El nomenament de la Sra. Pilar García Beteta com apersonal eventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt, ambefectes econòmics i administratius des de dia 15 de juny de2017, amb una jornada equivalent al 25% d’una jornadacompleta i amb unes retribucions anuals corresponents a9.906,40 € anuals.








D)Resolució de Presidència en relació amb el nomenament

del Sr. Sebastià Carbonell i Crespí com a personal eventualadscrit al Grup Parlamentari Mixt.


Atès que:

L’Hble. Sra Monserrat Seijas i Patiño, diputada del GrupParlamentari Mixt, sol·licita el nomenament del Sr. SebastiàCarbonell i Crespí com a personal eventual adscrit a l’esmentatgrup parlamentari i amb unes retribucions de 15.790,49 €,mitjançant l’escrit RGE núm. 7182/2017, de 2 de juny.

L’Hble. Sra. Monserrat Seijas i Patiño declara que el Sr.Carbonell i Crespí realitzarà funcions com a personal eventuala jornada completa i que la seva retribució s’adequa a l’activitatque ha de desenvolupar, mitjançant l’escrit 7183/2017, de 2 dejuny.


Resolució

1. El nomenament del Sr. Sebastià Carbonell i Crespí com apersonal eventual adscrit al Grup Parlamentari Mixt, ambefectes econòmics i administratius des de dia 15 de juny de2017, a jornada completa i amb unes retribucionscorresponents a 15.790,49 € anuals.








E)Resolució de Presidència en relació amb el nomenament

del Sr. Antoni Jiménez i Massana com a personal eventualadscrit al Grup Parlamentari Mixt.

Atès que:

L’Hble. Sra María Consuelo Huertas i Calatayud, diputadadel Grup Parlamentari Mixt, sol·licita el nomenament del Sr.Antoni Jiménez i Massana com a personal eventual adscrit al’esmentat grup parlamentari i amb unes retribucions de15.790,49 €, mitjançant l’escrit RGE núm. 7180/2017, de 2 dejuny.

L’Hble. Sra. Consuelo Huertas i Calatayud declara que elSr. Jiménez i Massana realitzarà funcions com a personaleventual a jornada completa i que la seva retribució s’adequaa l’activitat que ha de desenvolupar, mitjançant l’escrit7181/2017, de 2 de juny.


Resolució

1. El nomenament del Sr. Antoni Jiménez i Massana com apersonal eventual adscrit al Grup Parlamentari Mixt, ambefectes econòmics i administratius des de dia 15 de juny de2017, a jornada completa i amb unes retribucionscorresponents a 15.790,49 € anuals.






A la seu del Parlament, 14 de juny de 2017


El president del Parlament de les Illes BalearsBaltasar Picornell i Lladó


F)Resolució de Presidència en relació amb el nomenament

de la Sra. Catia Beiro i Insúa com a personal eventualadscrit al Grup Parlamentari Mixt.

Atès que:

L’Hble. Sr. Xavier Pericay Hosta, portaveu del GrupParlamentari Mixt, sol·licita el nomenament de la Sra. CatiaBeiro i Insúa com a personal eventual adscrita al GrupParlamentari Mixt amb unes retribucions de 21.674,50 € anualsamb una jornada completa, mitjançant l’escrit RGE núm.7675/2017, de 13 de juny.

L’Hble. Sr. Xavier Pericay Hosta declara que la Sra. Beiroi Insúa realitzarà funcions de personal eventual i la sevaretribució s’adequa a la seva dedicació, responsabilitat i feinaque ha de desenvolupar a temps complet al Parlament,mitjançant l’escrit RGE núm. 7682/2017, de 13 de juny.

L’article 5.2 de l’Estatut de Personal del Parlament de lesIlles Balears estableix que és competència del president o de la presidenta el nomenament i el cessament del personal eventual.

Resolució

1. El nomenament de la Sra. Catia Beiro Insúa com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt, amb efecteseconòmics i administratius des de dia 15 de juny de 2017 iamb unes retribucions corresponents a 21.674,50 € anuals.





c. No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas,qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent. Tot això deconformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladorade la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei

39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiucomú de les administracions públiques.



G)Resolució de Presidència en relació amb el cessament de

la Sra. Eva Villalonga i Pujadas com a personal eventualadscrita al Grup Parlamentari Mixt i el seu nomenamentcom a personal eventual de l’esmentat grup parlamentari.

Atès que:

La Sra. Eva Villalonga i Pujadas fou nomenada com apersonal eventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt perResolució de Presidència de dia 28 de setembre de 2015, comunicada mitjançant l’escrit RGS núm. 3298/2015, de 28 desetembre.

Les retribucions fixades en el seu nomenament eren de19.542,64 € anuals.

L’Hble. Sra. Sílvia Tur i Ribas, portaveu suplent del GrupParlamentari Mixt, sol·licita el seu nomenament com a personaleventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt amb unesretribucions de 15.790,49 € a jornada completa, mitjançantl’escrit RGE núm. 7677/2017 de 13 de juny.

L’Hble. Sra. Sílvia Tur declara que la Sra. Villalonga iPujadas realitzarà funcions de personal eventual i la sevaretribució s’adequa a la dedicació, responsabilitat i feina que hade desenvolupar a temps complet al Parlament mitjançantl’escrit RGE núm. 7680/2017, de 13 de juny.


Resolució

1. El cessament de la Sra. Eva Villalonga i Pujadas com apersonal eventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt, ambefectes econòmics i administratius des de dia 14 de juny de2017 i amb unes retribucions corresponents a 19.542,64 €anuals.

2. El nomenament de la Sra. Eva Villalonga i Pujadas com apersonal eventual adscrita al Grup Parlamentari Mixt, ambefectes econòmics i administratius des de dia 15 de juny de2017 i amb unes retribucions anuals corresponents a15.790,49 € anuals.








5. CORRECCIÓ D'ERRATES


A) Correcció d'errates del BOPIB núm. 98, de 2 de juny de2017.

- Pàg. 5062, 5094 i 5095. Interpel·lacions, apartat A);Respostes a preguntes formulades en el Ple; Informació,apartats D) i E)

On diu: El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessióde dia 17 de maig de 2017, ...Hi ha de dir: El Ple del Parlament de les Illes Balears, ensessió de dia 16 de maig de 2017, ...

BUTLLETÍ OFICIAL

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES...