Butlletí intern de l’Associació. Num. 69 - Març 2004 - Quarta Època

ASSOCIACIÓ CATALANA

EN PRO DE LA

JUSTÍCIA

Aproximadament una cinquantena de socis van assistir el

passat dia dotze de març a les convocatòries de les

Assemblees Ordinària i Extraordinària a la seu de

l’Associació. Les reunions van durar unes tres hores i en elles

es varen tractar tots els temes indicats en les convocatòries

corresponents, que varen ser enviades per correu a tots els

socis. Abans d’iniciar-la, es va guardar un minut de silenci en

record de les víctimes de l’atemptat de l’11-M.

En el transcurs de la tarda es va aprovar emprendre

alguns canvis: en el punt quatre, que fa referència al pressu-

post i quotes dels socis de l’any 2004, s’acordà fer una sèrie de

correccions a les partides del pressupost per tal que esdevin-

gués més clar i entenedor. Alhora, es donarà l’ordre al treso-

rer d’especificar més detalladament la raó de cada despesa en

la relació de despeses de l’any 2003. Aquestes modificacions

que es duran a terme, varen ser aprovades per l’Assemblea

després de ser suggerides in situ per assistents concrets.

També durant la celebració de l’Assemblea Ordinària, el Sr.

C ruanyes va pre n d re la paraula per explicar l’estat del

Contenciós Administratiu i resoldre tots els dubtes que els

assistents formularen a la reunió. Durant el curs de la reunió

s’expressaren dubtes d’un caire més personal i d’altres refe-

rents a punts concrets de la convocatòria. Tots ells varen ser

resolts oportunament. En quant a l’Assemblea Extra-

ordinària, el Sr. Cruanyes va explicar concisament els canvis

que es duran a terme als estatuts de l’Associació i els motius

pels quals es donaran aquestes modificacions: l’abolició del

Consell Consultiu i l’establiment de delegats comarcals en lloc

d’aquest antic òrgan i l’elecció de tota la Junta Directiva per

sufragi cada quatre anys. Els presents varen estar d’acord

amb les modificacions i les causes que els promouen: s’ha com-

provat que el Consell Consultiu és un òrgan poc operatiu i poc

útil per a les necessitats de l’Associació, i cal, per coherència i

òptim funcionament de la Junta Directiva, que el President

que surti escollit a cada una de les eleccions pugui treballar

amb el seu propi equip i no amb els membres de la Junta

anterior.

La participació dels assistents es va limitar a la inter-

venció de no més de tres o quatre persones. Tot i així es va

demostrar en cada cas particular que existeix i que hi ha

voluntat que hi hagi una bona comunicació entre associats i

Junta Directiva. Cal destacar que en la participació dels assis-

tents, en els seus dubtes i suggeriments, recau l’adaptació de

l’Associació i les seves funcions a les necessitats de cada un

dels seus socis.

De les dues assemblees es varen extraure canvis,

acords i conclusions, que ben segur, ajudaran a millorar la

nostra Associació.

Aprofitem per donar les gràcies a tots aquells que

van assistir i participar en les assemblees.

Francesc Xavier Ten i Figueras,

president

1

E D I TA :Associació Catalana en pro de la Justícia

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:A p a rtat de correus núm. 18708370 Calella (El Mare s m e )Tel./ Fax: 93 769 79 91e-mail: acpj@acpj.neth t t p : / / w w w. a c p j . n e t

DISSENY I EDICIÓ:Publintur S.A.

Editorial Notícies BreusN E C R O L Ò G I Q U E S

Ens han deixat els següents companys: El dia 18 de

d e s e m b re el jutge substitut d’Aiguafreda, l’Iltre. Sr.

Jaume Blanch i Icart .

El dia 9 de gener el jutge titular d’Alella i Fill Adoptiu

de la població, l’Iltre. Sr. Joaquim Bancells i Pons.

El dia 2 de febrer el jutge titular de Sant Quirze de

Besora, l’Iltre. Sr. Josep Campasol i Te i x i d o r.

Manifestem el nostre condol als seus respectius fami-

l i a r s .

Descansin en pau.

VISITA AL NOU CONSELLER DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El passat dia 23 de gener la Junta Directiva de

l’Associació va se rebuda per l’Honorable senyor

Josep Maria Vallès i Casadevall, nou titular del

Departament de justícia. La junta es va posar a la seva dis-

posició i a la del departament per tal de que la justícia a

casa nostra funcioni millor, amb més llibertat, més solida-

ritat i més progrés.

Així mateix, el dia 9 de març es va produir la primera reu-

nió amb la nova Directora General de Relacions amb

l’Administració de Justícia, la Il·lma. Sra. Núria Cleries i

Nerín que va servir per informar-la de les activitats prò-

pies de la nostra entitat.

Des d’aquesta publicació els desitgem tota mena d’encerts

en les seves tasques.

INAUGURACIÓ DEL JUTJAT DE PAU DE MONTCADA I REIXAC.

El passat 23 de novembre va tenir lloc a la vila de

Montcada i Reixac la inauguració de la Segona Fase

de la Casa de la Vila. En hores successives, segons com ho

marcava el programa d’horaris, es varen anar inaugurant

en aquesta casa el SLC, l’ORGT de la Diputació de

Barcelona, el Jutjat de Pau i el Museu Municipal.

En representació del President de la nostra Associació va

assistir a la inauguració del Jutjat de Pau el Sr. Claudi

Perarnau.

El Jutge de Pau de Montcada i Reixac, l’Il·lustríssim Sr.

Juan López, va preparar un discurs en motiu de la inau-

guració en què donava les gràcies a tots els assistents a

l’acte, a tots aquells qui, amb el seu treball, han fet possi-

Exemplar gratuït.

La Il·lustríssima Sra. Magistrada Maria Carme de Màcuaés la degana dels Jutjats de Mataró. En ella els jutges dePau de la comarca troben tots els suggeriments i assesso-rament que els calen per millorar la seva tasca en el serv e ials ciutadans. Seguidament, presentem algunes de lesqüestions resoltes que li són formulades:

Qui és el responsable del Jutjat, el Jutge o el Secre t a r i ?(Castellar del Va l l è s )C rec que la responsabilitat és compartida pel Jutge i pel

S e c retari. Si sorgissin diferencies es pot comunicar el pro b l e-

ma a les autoritats superiors.

Per petició dels propis interessats, es podria agilitar larevisió dels expedients de matrimoni? ( Cabrils)C o m p renc la situació. Per la nostra part, intentarem millorar

el cas. El fons de la qüestió és la falta de personal i això no ho

podem re s o l d re nosaltre s .

Fins a quin punt els Jutges de Pau tenim l’obligació d’es-tar sempre localitzables per possibles delegacions?( To rd e r a )Si són localitzats, millor. Però si no hi són, els Mossos

d’Esquadra ja saben el que han de fer. Estigui tranquil.

Atès l’augment d’assistència de convidats a les celebra-cions matrimonials i donada la impossibilitat d’acollir-los atots en el Jutjat, es podria demandar un local apropiat ambla capacitat suficient? (Card e d e u )Un local per als casaments o per als judicis de faltes l’ha de pro-

p o rcionar l’Ajuntament, que és el qui rep la subvenció anual

de la Generalitat per al Jutjat de Pau.

La Il·lustríssima Ma-gistrada ens ha contes-tat les preguntes ambparaules curtes, conci-ses i concre t e s .Gràcies, Maria Carm een nom dels Jutges dePau de l’Associació.

2

Il·lustríssima Magistrada

Sra. Maria Carme de

Màcua

Per JaumeArenas i Mauri,Jutge de Pau

d’Argentona

Per Miquel Colomer i Surós,Jutge de Pau de Campdevànol

Quatre preguntesamb resposta.

Entrevistable la nova ubicació del Jutjat de Pau d’aquesta vila i a

l’Ajuntament de Montcada i Reixac per fer possible la rea-

lització de les obres.

En tot moment el Sr. López va dedicar la nova ubicació del

Jutjat de Pau al poble de Montcada i Reixac i la seva vida

quotidiana, citant una frase del malaurat poeta Miquel

Martí i Pol: “ el poble és tot”. . .

Gairebé cada dia en un lloc o altre del diari o en algun

altre mitjà de comunicació llegim o sentim l’expressió

“guerra preventiva”. Aquesta expressió no és purament

literària sinó que precisament ha sorgit per justificar l’ac-

tuació militar que es va portar a terme a l’Iraq.

L’expressió “guerra preventiva”, deduïm que deu voler dir:

fer la guerra a aquells de qui se sospita que són terroristes,

dictadors, tirans o governants que van contra els nostres

interessos. Abans que ells siguin capaços d’atacar-nos, cal

que nosaltres actuem contundentment contra ells. Primer,

doncs, castiguem, després ja ens ocuparem d’aixecar,

re p a rt i r-nos les empreses que hauran de re c o n s t ru i r,

ONG’S que hi hauran d’anar, per ajudar, educar, pacificar...

Voleu dir que declarar una “guerra preventiva” no és crear

un mal precedent en el nostre món? ¿No és fer prevaler el

dret de la força i no la força del dret i de la raó?

Abans de la guerra contra l’Iraq, moltes veus serenes i

pacífiques van expressar-se amb llibertat dient que la pre-

venció de debò hauria d’haver consistit en esgotar totes les

vies diplomàtiques i de diàleg. Arreu del món l’opinió

pública es va manifestar en aquest sentit, tanmateix es va

anar a la guerra i, fins el moment present, els resultats no

podien haver estat més nefastos. Fins i tot el diplomàtic

suec Hans Blix, cap dels inspectors de les Nacions Unides

que va intentar apurar fins al final els instruments legals

per al desarmament de l’Iraq, i que ha rebut fa poc a

Barcelona el Premi per la pau, ha declarat que “l’acció mili-

tar no va ser legal”, “es va anar a la guerra sense pensar en

les conseqüències”.

GUERRA PREVENTIVA? NOSISTEMA PREVENTIU ? SÍ

(segueix a la pàg. següent)

Per Pascual Cantó iMuniente, Llicenciat en Dret, Cos

de Tramitació Processal

i Administrativa.

L’execució d’un judicide faltes: La multa.

La pena de multa consisteix en l’imposició al condemnat

d’una sanció de tipus pecuniària.

El codi Penal regula la multa en els arts. 50 a 53.

L’article 50 del Codi Penal diu que la pena multa serà peltipus de dies multa.Aquest tipus té dos elements:

a).- la cotab).- la quantia de la cotaLa cota és la unitat del sistema. El nombre de cotes que es

té que posar depèn de la gravetat del fet i de la culpabilitat

de l’autor. Així per exemple tractant-se de faltes d’amena-

ces, coaccions, injúries o vexacions lleus, l’article 620, 2n

del Codi Penal, estableix una cota de 10 a 20 dies.

En quant a la quantia de cota és posar segons la capacitat

econòmica del penat, que es reduirà segons la seva situació

patrimonial. En la pràctica és aconsellable preguntar en

l’acta del judici a l’acusat els ingressos que pot rebre, les

càrregues familiars que té, si paga hipoteca o lloguer i

qualsevol qüestió que serveixi per imposar una multa

justa.

Per a l’execució de la multa el més normal és requerir al

penat perquè pagui; el requeriment es farà mitjançant una

cèdula, però sempre serà més convenient que es faci el

requeriment en el Jutjat; d’aquesta manera se’l podrà infor-

mar personalment de totes les preguntes que pugui fer per

a poder complir la seva obligació de pagar la multa.

El requeriment el farà el Secretari Judicial, el penat tindrà

que pagar-la mitjançant ingrés en el compte que el Jutjat té

obert en el Banc Banesto de la localitat i en el supòsit que

no hi hagués una oficina d’aquesta entitat al poble, es tin-

drà que obrir un compte en l’oficina de la localitat més pro-

pera. Mai es podrà cobrar la multa en el Jutjat.

Se l’informarà que en el supòsit que no pagués, quedarà

subjecte a una responsabilitat personal subsidiària, que

consistirà en un dia de privació de llibertat per cada dues

cotes diàries impagables i que es podrà complir en caps de

setmana o en el de jornades de treball en benefici de la

Comunitat.

En el supòsit que el penat sol·licités el pagament ajornat,

tindrà que explicar els motius que l’impedeixen fer-lo d’una

sola vegada i serà el Jutge qui resoldrà segons la situació

econòmica del penat.

En el supòsit de pagaments parcials de la pena de multa, la

manera més pràctica és fer els ingressos en el compte del

Jutjat sense necessitat que el penat hagi d’anar al Jutjat

cada vegada per fer l’ingrés i quan el Jutjat rebi del Banc

la còpia de l’ingrés, es farà constar a l’expedient mitjançant

una diligència posada pel Secretari Judicial. Per tot això,

serà necessari que en el moment del requeriment se li faci-

litin al penat totes les dades bancàries.

Si el penat manifestés que és insolvent i que no té ni diners

ni béns, serà pràctic i evitarem una nova citació, si l’escol-

tem sobre la forma escollida per complir la seva responsa-

bilitat personal subsidiària; amb independència de que s’i-

nicii una averiguació dels béns del penat.

Les penes lleus imposades per sentència ferma prescriuen

a l’any, segons l’article 133 del Codi Penal. La prescripció

de la pena es computarà de la data de la sentència ferma o

quan es deixi de complir, si hagués començat el seu com-

pliment.

Finalment, quan el penat hagi pagat tota la multa el Jutjat

farà una transferència del seu compte al compte que el

Tresor Públic té obert a l’oficina del Banc Banesto a Madrid.

Mataró, a 9 de març de 2004

Ja és ben curiós que els defensors de la guerra preventi-

va diguin que estan en el bon camí per a erradicar el

terrorisme mundial. Ja ho vam veure a Madrid el dia 11

de març de 2004. Els fets constaten que les guerres pre-

ventives només fan que incrementar la violència. Els

resultats de la guerra i de l’ocupació militar són escrui-

xidors: molts morts i ferits, drames familiars i psicolò-

gics, destrucció del patrimoni cultural i físic, exili i molts

altres desastres com a conseqüència de la guerra, la pre-

sència armada de les forces ocupants no ha fet altra cosa

que disparar l’espiral de la violència no solament a l’Iraq

sinó en altres indrets de la terra.

L’expressió Sistema Preventiu no és nova. La va inventar,

en el segle XIX, un pedagog i educador que és sant i s’a-

nomena Joan Bosco. Popularment és conegut per Don

Bosco. En boca d’aquest educador el Sistema Preventiu

aplicat a l’educació, exclou el càstig com a sistema i,

sobretot, el càstig com a punt de partida. Es tracta de

crear un ambient positiu on l’educand es trobi a gust; ofe-

rir-li possibilitats positives perquè esculli fer el bé i no es

decanti al mal; sempre que es pugui, evitar la repressió,

i, si no es pot, deixar sempre una porta oberta al diàleg i

a la raó; reconèixer les coses positives que hi ha a l’inte-

rior de cada persona i començar a construir la personali-

tat a partir d’aquí.

És clar que el Sistema Preventiu està pensat per al camp

educatiu, però certament és un sistema que abasta tota la

persona i en totes les seves dimensions i escenaris. Hem

d’apostar per la construcció de la persona, de la família i

de la ciutadania a partir de fer emergir les forces positi-

ves que hi ha a l’interior de la persona i dels grups.

La pràctica educativa del Sistema Preventiu pot minar la

repressió com a sistema: l’acollida incondicional, l’esti-

mació i, en cas de conflicte, la mediació comprensiva i

intel.ligent , són una alternativa social i política en la

construcció de la pau, de la convivència i del futur de

cada persona.

En aquest aspecte, la missió del jutge de pau és fona-

mental per afavorir la cultura del diàleg i ajudar a resol-

dre els conflictes inevitables que sorgeixen en les nostres

comunitats.

Davant el trist panorama actual, tots hauríem de sentir la

responsabilitat de seguir pressionant els dirigents polí-

tics i optar per una conducta pacífica i pacificadora.

Només així serà creïble la nostra esperança que és possi-

ble un món en pau per als nostres fills i néts.

(ve de la pàg. anterior)

3

El recurs de Cassació en Interès de Llei interposat

per l’Advocat de l’Estat ha fet tots els tràmits d’

al·legacions. El 16 de gener ens va notificar la

Provisió que després del dictamen del Ministeri Fiscal les

actuacions quedaven concloses i pendents d’assenyala-

ment del ton per a ser resolt.

Pel que fa a les deu persones que nom de l’Associació van

presentar el recurs, per a elles la sentència del Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya. Com que el Ministeri

només els va lliurar la certificació dels ingressos del 1999

on s’indicava que no eren computables a efectes de l’IRPF,

es va demanar l’execució de sentència al TSJC en el sentit

que obligués a lliurar les certificacions dels anys poste-

riors. El TSJC va resoldre admirativament obligant al

Ministeri a fer noves certificacions dels anys 2000 a 2002

i a que es vagin fent les properes de la mateixa manera

fins que el Tribunal Suprem no es pronunciï definitiva-

ment.

El Ministeri no ha lliurat les certificacions, però en ges-

tions que he fet a Madrid m’han confirmat que ja han noti-

ficat a Hisenda el caràcter de no computables dels ingres-

sos per aquestes deu persones. Per tant poden demanar la

devolució de les quantitats pagades de més o els recàrrecs

que hagin hagut de pagar pels exercicis passats i

enguany poden fer la declaració del 2003 sense incloure

aquestes quantitats.

4

Per poder tirar endavant l’Associació, necessitem que us associeu.

Sense vosaltres no podrem millorar la justícia de pau com ens agradaria.

Us podeu inscriure a través de la nostra pàgina d’intern e thttp://www.acpj.neta la secció de “fes-te’n soci”.

O bé ens podeu enviar un fax al: 93 769 79 91demanant-nos que us trametem la butlleta.

stat actual del Recurs de Cassació

Foto: Colita

Fes-te’n soci!

ASSOCIACIÓ CATALANA

EN PRO DE LA

JUSTÍCIA

Per Josep Cruanyes i Tor,Assessor Jurídic

de l’Associació

E