Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 273, febrer del 2010

HA

ITÍ

PLO

RA

25anys1985·2010G

DM

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2010

87ANYS

Barcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 46 anys · 2010R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

14 de febrer

Mestres Villà, 1019 3 5 5 5 1 6 6 4WWW.CANRAC.COM

Botifarra d’ou amb carxofes, botifarra de calçots,botifarra de violetes,

Tasta-les!

11 de febrer dijous gras

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Haití plora.

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari

A poc a poc les pàgines del món de la informació van desplaçant de les portades lasotragada mortal que ha arrasat mig Haití i, en pàgines interiors i secundàries,segueixen afegint dades, cada cop amb menys intensitat, sobre la magnitud del de-sastre, fins al que serà l’oblit definitiu. No és nou. Les notícies i els esdeveniments cor-ren a la velocitat de la llum i unes desplacen les altres sense contemplacions, i omplenles hemeroteques per als estudiosos de la història.Quedarà, però, el dolor i la perplexitat de tot un poble caribeny sumit en la consterna-ció i en la més dura de les misèries, despullat, al qual només queda la confiança enl’ajut exterior i l’esperança que la natura no tremoli més sota els seus peus.D’ençà de les primeres imatges que van esbombar sobre la terra la magnitud deldesastre, les mostres de solidaritat es van multiplicar a dojo, sigui a nivell individual enforma de donatius canalitzats a través de nombroses ONG i institucions diverses,sigui a nivell d’estats amb distribució d’aliments, material sanitari i de campanya i per-sonal qualificat, civil o militar, especialitzat en emergències.Ben segur que aquesta vital i importantíssima ajuda vinguda d’arreu del món, sensela qual el caos hauria estat total, és una mostra més que davant d’afers de gran abastla mobilització solidària és general i generosa i que encara hi ha cor que batega sobrela humanitat. Tot i això, una vegada més s’ha pecat d’improvització i manca de coor-dinació a l’hora de distribuir tot aquest contingent personal i material, la qual cosa tornaa posar en evidència la necessitat que una organització com l’ONU, per exemple, queper alguna cosa es diu “nacions unides”, hauria de ser el centre neuràlgic i logísticd’actuació davant d’emergències de gran magnitud com la que acaba de succeir aHaití, mitjançant un programa preestablert –allò que avui se’n diu pomposament unprotocol– per actuar amb tota l’eficàcia i rapidesa i, sobretot, coordinació que aques-tes actuacions requereixen; si no, de ben segur que es malbaraten recursos,s’endarrereixen les accions i la sensació d’impotència és evident per a tots plegats. Haití torna a posar damunt la taula la flagrant injustícia de les desigualtats entre paï-sos del primer i tercer món. Ja sabem que aquesta cançó sona a música celestial,però ja vindria sent hora que avui, que representa que estem tan globalitzats i sabemal minut i amb tota mena de detalls què passa en qualsevol racó de món, els canalsde repartiment de riquesa es fessin més justos, i facilitessin les coses perquè els paï-sos pobres poguessin viure sense estar subjectes a la “caritat” dels més rics, sovintacompanyada de contrapartides insostenibles que en perpetuen la misèria.Retornant a Haití, cal dir que anys ha hi treballen institucions religioses o civils, colzea colze amb la gent del país, per apaivagar la situació de marginació que els ofega.També aquestes institucions i el seu personal han rebut la fuetada del terratrèmol enla seva carn, cosa que ha fet més gran la tasca humanitària i ha posat de relleu quesovint les persones i les institucions civils o religioses, amb la generositat del seuesforç, assenyalen el camí a seguir cap a un món més solidari on les sotregades natu-rals i les no naturals –que tal vegada són pitjors– no facin tant de mal.Si no ens ha vagat, encara som a temps de fer alguna aportació econòmica pel casd’Haití i, tal vegada, de sumar-nos a les files d’alguna ONG o institució de les que fanforat a la misèria tot l’any, a casa nostra o allà on sigui.

El President

Editorial QUAN HAITÍ TRUCA A LA PORTA

EDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5HAITÍ per Joan Camps......................................................................... 11RESPOSTA per Marta Neira ............................................................... 12A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................... 13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................ 14CONTES DEL MASNOU Per Josep Condeminas .................................. 17PARLEM DE LLIBRES Per August Garcia i Orri .................................. 18LA PUNTA DE LA LLENGUA Per Esteve Pujol i Pons ....................... 18CRÒNIQUES per Joan Muray ................................................................. 19QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Ferrero......................... 19TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas..................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA..........................................................21ARRAN DE SÒL per Pledebuit............................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................. 22

Presentacióllibre

Dissabte 20 de febrer a les 7 de la tarda.Presentació del llibre“NO TORNARÉ A TRO-BAR LA TEVA MIRADA”A càrrec del seu autor JoanA. Aguilà.

“DIUMENGE AMBLLETRES”

Diumenge 28 de febrer a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literà-ria, musical…

A càrrec del “GrupRauxa”

de Gent del MasnouEntrada gratuïta

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

11 de febrer, Dijous Gras!,coques de llardons;

i, per la Quaresma, bunyols.De les pastisseries del Masnou

davidpastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

antiga pastisseria Font

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

ANEM AL BARBER

El meu nostrat i apreciatregidor d’esports continuatenint el trist honor de pren-dre’ns el pèl una vegadamés. Un cop decidit per unamajoria el fet de córrer lacursa de Sant Silvestre ambels nostres fills, donat que elmencionat personatge l’ha-via canviada de data, supo-sem que per a una majorparticipació popular, anem al’Ajuntament a recollir lesbutlletes per inscriure’ns iens fan saber que nomésens en donen cinquantaamb la condició de no fer-nefotocòpies ja que són nume-rades, i entenem que jatenim unes places reserva-des, sempre i quan es com-pleixin les normes d’entregade les sol·licituts que tenima les mans. L’últim día ensdisposem a entregar ladocumentació, però ens tro-bem amb la desagradablesorpresa que ja són totesles places plenes. Jo empregunto: on ho deia que el

nombre de places era limi-tat? Si ens entreguen cin-quanta butlletes, aquestesno serveixen com a reser-va?, o tonto l’últim? No lavan canviar de dia perfomentar-ne la participació?No deu ser que la gestió dela cursa és externa amb unnombre de participants con-tractats per part del’Ajuntament i que, si n’hi hade més, el meu amic regidors’haurà de rascar la butxa-ca? Sí, és veritat que nosal-tres només vam omplenarquaranta-set de les cin-quanta butlletes entrega-des, amb gent del poble quevolia participar de la festa, ique els diners del Consistories dediquen a coses moltmés profitoses per l’interèsgeneral, com ara l’eix blau-verd, blau pel mar que, grà-cies a l’alcalde, tenim, i verdpel parc que algun dia veu-rem o no, o per exemple elsolar que ara hi ha on hihavia l’antiga caserna, nocal recordar què va costar,tots ho sabem, o el fantàs-

tic, a la vegada que inútil,superedifici on abans hihavia correus, o Els Vie-nesos oberts, a la vegadaque tancats, ja que allà pocmoviment hi ha. Ja estemfarts que això sigui unapresa de pèl constant perpart d’aquests impresenta-bles venedors de fum. Perúltim, un detall de fins onarriba la seva supèrbia: laplaça inaugurada per l’amicPepe Montilla té una placacommemorativa; llegiu-laamb atenció i entendreu dequè van aquests de l’Ajunta-ment. Atentament,

Un pare emprenyat------------------------------------

APARCAMENTS

De tothom són ben sabutsels problemes d’aparca-ment que pateix la nostravila, i els ciutadans sómconscients que es tractad’un problema de difícilsolució, però per algunacosa paguem els polítics,perquè solucionin aquestescoses. Malauradament,sembla que alguns d’ells nose n’han adonat.Tenim que a cada gran obraque fan, desapareixen apar-caments públics, però elsmunicipals s’expande-ixen.Al carrer Sant Felip s’hanperdut quasi deu aparca-ments; al carrer Brasil, pot-ser uns cinc; al Mercat Velln’hi havia vint-i-tres i unstrenta a la banda del port,tots dos llocs de zona blava.Ara els del port no hi són iels del Mercat Vell s’hanreduït a una tretzena, ja quedels quaranta-dos de cons-truïts, vint-i-nou són per aconcessió per a cinquantaanys i una part dels delnivell-1 són per a serveismunicipals. Quants en que-daran dels cinquanta-tres

que hi havia entre el port il’antic mercat vell?Les obres, presumptamentvergonyoses, de l’ajunta-ment nou a la plaça del’antic correus sembla ques’enduen per davant elsaparcaments de la plaçaJaume Beltran, i els qui hihavia davant de l’edifici decorreus és possible quepassin a ser places munici-pals. És a dir, que per a unedifici que ningú no els hademanat, tornem a perdreaparcaments per al poble.I, per si encara no fos prou,si el carrer Roger de Florpassa al final a ser una viade preferència per a via-nants, també es perden elsaparcaments que hi ha al’alçada de la PlaçaCatalunya.I és així com pretén l’Ajun-tament ajudar el comerçreduint els aparcamentsperquè qui agafi el cotxe nopugui aparcar i vagi a com-prar a altres pobles o a lesgrans superfícies?I a sobre l’Alcalde té la carade dir que “Si parlem decomerç cal fer un esforç,seguir-lo potenciant i, si noexisteix, crear-lo. Somconscients, però, que unpunt feble greu ésl’aparcament”. Es pot tenirmés barra? Però no diuquants se n’han carregat. Iés que se’n foten de nosal-tres a la pròpia cara i enca-ra pretenen que els riguemla gràcia.Estic esperant les eleccionsmunicipals per tal de votarqualsevol que no siguin elsqui han mal governat el nos-tre poble els últims sis anys.Ho han fet de vergonya. Hiha maneres d’entrar a lahistòria, i aquests polítics nosembla que ho estiguin fentper la porta grossa precisa-ment.

Jordi

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta –encara que es publi-quin només signades amb les inicials– cal que portin les dades per-sonals de l’autor: nom, cognoms, adreça, núm. del DNI i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Segueix a la pàg 7

NOTA DE LA REDACCIÓ

Aquest espai de Bústia Oberta s’ha guanyat un reconeixe-ment per part dels lectors, als quals ofereix la possibilitatd’expressar públicament opinions, retrets o lloances de totamena amb el degut respecte a les normes de convivència.Amb la intenció de preservar la vigència i absoluta credibi-litat d’aquest espai de lliure opinió, a partir del proper but-lletí de març, en totes les cartes que es publiquin hi hau-ran de figurar el nom i cognoms de l’autor o les inicialscorresponents, i en cap cas no es publicaran cartesamb pseudònim.

Febrer 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Dimecresde cendre

St. Josep

Dijousgras

Viayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguez

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

123456789

101112131415161718192021

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

AymarOcataRieraFàbregasViayna CAymarAymarOcataRieraFàbregasViayna CFàbregasDominguezDominguezRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Març 10

7

L’ALTRA BIBLIOTECA

Els nostres polítics volenresultats escolars com elsde Finlàndia invertint-hipressupostos de Burundi iamb polítiques mesquinescom la que duu a tancar alMasnou una línia escolardes de P3 per estimacionsfetes amb mètodes quegairebé sempre fins ara hanfallat. Sense tenir en comp-te que l’ensenyament té aFinlàndia un suport socialmolt superior que ací, ambun concepte de “conciliacióde la vida laboral amb lafamiliar”, que no vol dir queels pares puguin treballarmés hores amb els fillsaparcats en tota menad’activitats extraescolars;allà vol dir que, quan elsnens acaben l’escola a les14h (sí!), els recullen elsseus pares amb qui fan totamena d’activitats comparti-des, inclosos els deures: hiha corals, clubs esportius,associacions de lleure, onels pares poden fer activi-tats culturals paral·lelesamb les dels fills (per exem-ple, aprendre idiomes) isovint també compartides.Un dels factors de qualitatque fan que Finlàndia no tin-gui la nostra taxa de “Fracàsfamiliar” (la Fundació Bofillacaba de demostrar que el“fracàs escolar” és un con-cepte fals inventat pels polí-tics per no assumir la reali-tat del “fracàs familiar”) sónles biblioteques, presents atot el país, on fins en pobla-cions per sota dels 5000habitants tenen bibliotequesque deixen les nostres alnivell de les guinguetes(“xiringuitos”) i on pares ifills tenen espais compartits

i específics.Per la importància quetenen les biblioteques en elnivell cultural de la poblaciói, doncs, de retruc, en laqualitat de l’ensenyament,molts varen trobar un delic-te propi de monarquiesbananeres que desvestissinun sant per vestir-ne unaltre quan varen tancar labiblioteca de Joan XXIII enobrir la de l’edifici Centre.Aquest delicte pren la cate-goria de “crim de lesa cultu-ra” quan ara resulta que unapoblació de més de 20.000habitants restarà mesossense biblioteca perquèl’actual s’ha de refer il’anterior ha estat víctima dela mesquinesa dels políticsque tenim, de talla haitianamés que no pas finlandesa.

Lluis de Yzaguirre i Maura-----------------------------------------

SIS ANYS DE CANVIS EN EL MASNOU

Tinc la sensació que, des defa sis anys, el Masnou estàsortint d’una foto fixa perconvertir-se en una fotocanviant. Des de fa sis anys, els/lesciutadans/es d’aquest pobleestem sent testimonis decanvis, que no s’han produ-ït per casualitat, sinó peruna acció de govern munici-pal, gràcies que vam donarl’oportunitat a un governcatalanista i d’esquerres.En el 2003 es va engegarun projecte nou, ambil·lusions noves, ideesnoves i persones noves, perdonar al Masnou una dinà-mica diferent de la ques’havia donat fins ara. Sisanys abans eren impensa-bles moltes de les cosesque s’han fet, com, perexemple, una guarderiapública –a punt d’inaugurar-ne una segona–, la reforma

de l’espai que ocupava elMercat Vell, inaugurat re-centment, la creació delsjardins dels Països Cata-lans, la construcció d’ha-bitatges de protecció oficial,habitatges per a joves, lesobres del “Pla E”, que hanaconseguit reformar l’artèriaprincipal del poble, no sola-ment la seva superfície sinótambé els serveis que s’hipresten, com canonadesd’aigua, telefonia,etc., ialtres reformes, unes demés petites que unes altres,però totes necessàries, jaque el govern municipal haexecutat aquelles obres quesense l‘embranzida del plano hauria estat possibleexecutar o, com a mínim, acurt termini.El més destacat, al meuentendre, és la creació delCIRD (Centre d’Informació ide Recursos per a lesDones), que té la seva ubi-cació a la Casa de laCultura, que, per cert, ésobjecte d’obres de millores,com és posar-hi un ascen-sor; és per aquesta raó queactualment els serveis delCentre es donen a l’EdificiCentre. Crec que és unencert haver situat el CIRDa la Casa de Cultura, haestat tot un encert per partde la responsable de laRegidoria de la Dona, MartaNeira, que li ha donat vida al’edifici, i una utilitat mésenllà de les exposicions depintura o d’actes culturals,que són importants; peròquina eina millor que la cul-tura per la lluita contra laviolència masclista?. Crec que l’actual govern, apesar d’estar en minoria,treballa i pensa per a lespersones, no solament pelque he comentat fins ara,sinó també per l’engegadad’un segon CENTRE DESALUT BÀSIC.

Totes aquestes mesureshan tingut un doble objectiu: Per una banda han creatnous equipaments, queeren necessaris, i per altrabanda s’ha buscat fer pro-pers aquests equipaments ala gran majoria de la ciuta-dania.

Rafael Sainz Alvarez----------------------------------------

SUSPENS PER ALDEPARTAMENTD’EDUCACIÓ?

He llegit, negativamentsorprès, a “el Masnou viu”núm. 37, de gener, l’escritdel senyor Màxim Fàbre-gas, en el qual manifesta laseva disconformitat pel cri-teri del Departament d’Edu-cació de la Generalitat dereduir una línia de P3 alMasnou. Si bé és cert supo-sar que tots els pares de lavila, en principi, estemd’acord en la seva postura,no ho és menys que ellmateix, des que s’encarregade la regidoria d’ensenya-ment i seguint uns criterisdel tot personals i partidis-tes, ha fet possible que alMasnou hi hagi dues líniesd’AMPA, amb la seva “admi-nistració” arbitrària delsrecursos que la Generalitatadjudica a l’Ajuntament pera l’ajut a les associacions depares i mares de la vila. Lesdades de què disposo sónles següents: total d’alum-nes al Masnou el 2008:1.860 aprox. i una subven-ció de 54.000 euros delD.E.G. AMPES públiques 5fins a 6è. Amb el 60%d’alumnes reben un 89%del total de la subvenció.Més, si una AMPA decideixorganitzar un casal a l’estiu,que els organitzen, tambégaudeix de la llum, aigua igas, que paga l’Ajuntament.O sigui, tots nosaltres.

Segueix a la pàg 9

Ve de a la pàg 5

Botifarres d’ou i faves amb cansalada, pasta amb llard i pinyons, peres amb vi, llegums guisats, carns,

botifarrons, caves, mandonguilles, pollastre farcit, llom, ous illardons.

11 de febrer, Dijous Gras.

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST

VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES

Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

MA

RI

PE

RN

IA

Mercat Municipal93 540 12 39

Et convidem a visitar la nostra pàg. web

www.carnisseriaanna.comT’agradarà!!Mercat Municipal · 93 540 11 37

Màxima qualitat en elsseus productes

El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02

Badalona Mcat. la Salud, 41 · 93 388 16 87

Mercat Municipal · 93 540 39 38

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia

Mercat Municipal93 540 03 52

YolandaElaboració pròpia Per una alimentaiósana i equilibrada

www.pledepasta.com

LLEGUMS CUITSFRUITES SEQUES

APERITIUSPLATS CUINATS

Elaboració pròpia

Pizzes i menjar per emportar

XARCUTERSR OC A

Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM

Butifarra d’ou amb carxofes, butifarra de calçots, butifarra de violetes,

Tasta-les!

També cal tenir molt encompte que el mantenimentde l’edifici, llum, aigua, gas(fins i tot de mitja pensió i lacalefacció) van a càrrec dela Regidoria d’Educació idels serveis de manteni-ment de l’Ajuntament. I elsconserges?Instituts: 2, amb 4 cursosd’ESO i 2 de batxillerat. Nodisposo de més dadesobjectives.AMPES concertades: 3, finsa 4rt d’ESO i amb el 40%d’alumnes, reben sols i úni-cament un 11% de la sub-venció! Sí senyor, d’aixòse’n diu justícia social!No és gens correcte, Sr.Fàbregas, que una líniad’AMPES –la seva– estiguirebent 6 vegades més dedotació anual que “l’altra”línia, la dels pares i marespagadors, per la seva volun-tat. La tossuda voluntat devostè, Sr. Fàbregas. Aquestés el repartiment social iequitatiu que propugnavostè des del seu escó. Ésque potser no paguem totsels masnovins els mateixosimpostos? Oi que sí? Aixídoncs, per què a l’hora deredistribuir-los a les asso-ciacions de pares i maresfeu discriminacions arbitrà-ries i abusives d’aquestaenvergadura? Sis a una! Noés així, Sr. Fàbregas, coms’administra amb l’exemplela igualtat social; no senyor:40 € per alumne de mitjanaanual a les AMPES públi-ques, contra els 6 € peralumne a les AMPES con-certades. Això que vostèestà fent té un altre nom. Ique consti que comparteixoel seu criteri de no suprimircap línia de P3.Vostè, Sr. Fàbregas, amb la

seva aferrissada actitud“pseudo-equitativa esquer-rana”, ha creat dues líniesd’AMPAS a la vila delMasnou: la dels pares imares que ens ho hem depagar tot i la dels qui nedenen la més absoluta abun-dància, gràcies al seu extre-mat i tossut proteccionisme,cobrint-los totes, absoluta-ment totes les peticions, persupèrflues que puguin arri-bar a ser. I el pitjor de tot ésque ho està finançant ambel producte dels impostosque paguem la totalitat delsmasnovins.S’imagina en quina situacióquedaria el regidor d’ense-nyament si els pares de“l’altra” línia es posessind’acord i per al proper cursdemanessin plaça escolarpública? Sí, senyor Fàbre-gas, vostè també ha de con-siderar-se suspens.

Àngel ZamoraPrejubilat, contribuent masnoví i pare molt decebut.

-----------------------------------------

GUALS A LA N-II

Vull fer referència als gualsde la N-II que de punta apunta del poble s’han anatrestaurant. No obstant,s’han aturat al carrer MiquelBiada sense arreglar el car-rer Camil Fabra, que tambéforma part de la N-II.Davant la meva perplexitat,em vaig dirigir a l’Ajun-tament perquè m’aclarissinel dubte.La secretària del regidor (enaquells moments “reunit”)em va explicar que aquellcarrer no estava inclòs en elpressupost, que seria enuna altra ocasió.Aquests guals estan “des-trossats” i, quan passen elsavis i àvies de la residènciaamb cadira o caminant,ensopeguen.

A qui correspongui l’as-sumpte, que sàpiguen quefa més de 50 anys que nos’ha arreglat res de la vore-ra; i em pregunto: que nosom del Masnou? Que perquatre guals han hagut dequedar malament? Que elsdiners del Pla E no hanestat ben gestionats? Deben segur que aquest trosdel poble ha quedat almarge del nucli urbà.

Lina A. S.-----------------------------------

PARC VALLMORA

L’octubre del 2007 l’ajun-tament adjudicava les obresdel Parc Vallmora a l’em-presa TAU, que va guanyarel concurs, no per preu, sinópel mèrit de fer les obres ennomés sis mesos. Doncsbé, després de 2 anys i 4mesos (sí, sembla una con-demna) no s’ha mogut niuna pedra. Entremig moltespreguntes i silenci i menys-preu polítics com a respos-ta. Al cap d’un any i mig, enun Ple una mica tens, elregidor “competent” acabàreconeixent, per escrit, queabans de començar lesobres hi havia una desviacióeconòmica d’un 40%, i quecalia refer el projecte ambl’excusa de fer-lo sostenible(i potser alguna altra cosaque no han explicat). Cal recordar que l’any 2000l’Ajuntament havia encarre-gat un projecte de parc,finançat per la Generalitat,aprovat pel govern aquellmateix any i exposat a laCasa de Cultura, que teniaentre altres objectius tant lasostenibilitat econòmicacom l’ambiental. La tria deles espècies arbòries haviatingut en compte tres crite-ris: els paisatgístics (lesespecies escollides s’ade-ien amb l’organització del

paisatge litoral i prelitoralmediterrani), els ecològics(la tria s’inscrivia en criterisd’adaptabilitat al medi pergarantir les exigències bio-climàtiques) i els arquitectò-nics (la vegetació estructu-rava espais diferenciats).Era un projecte sense gran-diloqüències però pràctic,amb un gran espai obert i1,5 km de camí envoltatd’arbres, tots autòctons (pipinyoner, alzina, alzinasurera, magnòlies, arbre delparadís, mimoses, ginebre,tell de fulla gran i xiprers). Iels talussos coberts d’ar-bustos mediterranis (gines-ta, romaní, espígol, farigola,sàlvia, entre altres). En defi-nitiva, un parc rústic, cèn-tric, ple de colors i d’olorscanviants segons l’estació.Pensat per gaudir-lo i pas-sejar-hi tot l’any. El gruixdels terrenys va ser inscrit,a principis del 2003, alregistre de la propietat anom de l’Ajuntament, i elspromotors, fruit del convenisignat, aportaven 1,5 mili-ons d’euros per a la sevaconstrucció. Doncs bé, el nou govern se’lva carregar per fer un pro-jecte de més volada i, pelque sembla, oblidant la sos-tenibilitat, cosa curiosa per-què forma part de la sevabandera ideològica. L’eco-nòmica no, i el preu gairebéva doblar i, ara, per incorpo-rar-hi la sostenibilitat, un40% més! I no parlem delcost de manteniment. Sem-bla que amb els diners delsaltres n’hi ha que tenen labutxaca foradada. Bé, doncs ara no hi ha niparc, ni obres, només elscartells penjats l’any 2007.Però el més preocupant,després de tant de temps,és que no s’ha rescindit elcontracte amb l’empresa ino s’han depurat ni les res-

9

Ve de a la pàg 7

Segueix a la pàg 10

ponsabilitats tècniques niles polítiques. En tot cas, sihi ha una desviació del 40%cal, per llei, licitar de nou iindemnitzar l’empresa. Totaquest temps de silenci haestat per prepararl’enginyeria jurídico-finance-ra? No anem bé, molta opa-citat i massa ineptitud.

Llorenç Birba-----------------------------------------

EL PROBLEMA SÓN ELSPOLÍTICS

Des de fa bastant de temps,diria que des de principi delsnoranta, que a la nostrasocietat s’ha instal-lat undesprestigi creixent del`anomenada classe política,fins a tal punt que, enenquestes recents, els polí-tics i sobretot els partits esperceben com un dels pro-blemes més greus, i el re-buig arriba a xifres del 80%dels enquestats. Aquestfenomen, per a mi perillosís-sim, amenaça el bon desen-volupament de la democrà-cia, que és molt fràgil, mésdel que ens pensem, per-què, de salvadors de lapàtria i aprofitats, n’hi ha acada cantonada, disposats adestruir els espais de convi-vència i civilitat que tant ensha costat d`assolir des del`any 1977. Penso que ésinjust fer recaure tot el pesde les frustracions socials,tant col·lectivament comindividual, exclusivament enells, sense la més mínimacrítica cap a nosaltres matei-xos com a membres de lamateixa societat. El feno-men es pot explicar per lapoca cultura democràtica,només fa trenta anys quegaudim d`aquest sistema, i

per un excés d’idealisme,que ha donat pas a ladecepció. Tampoc no ensfixem gaire en la maneracom funciona en els païsosdemòcrates del nostreentorn, en realitat no gairediferent de la d’aquí. Lamanca d`experiència, barre-jada amb l`elevada capacitatdels mitjans de comunicacióactuals, ha propiciat que enssaltéssim moltes etapes demaduració política. El quartpoder actua com si fóssimdemòcrates de tota la vida icondiciona les actituds detothom; si es diuen les cosespel seu nom sovint seranmal interpretades, escapça-des o tretes de context, iaixò confon, desconcerta ipropicia l`allunyament de lagent vers la política. És unasituació que només se supe-rarà amb el temps i la res-ponsabilitat de tots plegats.No pretenc defensar lesmancances, ineptituds i cor-rupcions dels nostres repre-sentants, solament vull dei-xar clar que aquest defectesexisteixen en tots els àmbitsde qualsevol organitzaciósocial, i que la democràciaparlamentària, sense serperfecta, és l`únic sistemaque permet lluitar-hi ambuna relativa eficàcia, per-què, entre altres coses, per-met la pròpia regeneració iactualització a través delpartidisme polític, la llibertatd`opinió i la participació dela societat civil, sense caureen la ingenuïtat de pensarque tothom és bo. Sabemque cada dia hem de com-petir amb d`altres, que mol-tes vegades usen armes nogaire nobles, sense escrú-pols, fins i tot il·lícites. Lesrelacions empresarials,laborals, socials i fins i totculturals, també solen serdifícils, llargues i no semprereeixides, ja que els interes-

sos de tota mena es defen-sen amb l`habilitat i la forçade què disposa cada un delsinterlocutors, perquè la raódepèn dels punts de vista.Per què hem de creure quel`exercici de la política had`ésser diferent? La forçadels vots avala els objectiusde cada partit i, quan no se’ntenen prou, s`ha de pactar,negociar, discutir etc... Aixòés dolent ? No és millor queanar a cops de puny?

Marià Aran-----------------------------------------

SR. ALCALDE DELMASNOU,

Som els veïns oblidats delTorrent Umbert. Encaraestem esperant que es posien contacte amb nosaltrescom ens va prometre.Com que tenim la sospitaque vostè no té paraula,l’informarem del darrer i ver-gonyós incident del nostreestimat barri avui, 27 degener a les 21h.Per fi algú està fent algunacosa pel barri. I ens en sen-tim orgullosos.Nooooooooooo!, no són elspolítics, tan amoïnats perquedar bé amb el seu inte-rès personal i de partit encomptes del del ciutadà.Noooooo! No són les forcesde seguretat ni autonòmi-ques ni locals nooooo. SÓNELS JOVES DEL NOSTREPOBLE. S’han agrupataquest vespre i han anat aenfrontar-se amb el proble-ma. Li ho explicarem:Darrerament s’estan produ-int nombrosos robatoris albarri. I TOTHOM SAP quisón i on viuen els lladres.VIUEN a la casa okupadadel Torrent Umbert, de quètantes vegades els veïnsens hem queixat a les auto-ritats i QUE MAI NO HEUFET RES. Els joves del

poble han entrat avui a lacasa a la força i SORPRE-SA!: HAN TROBAT DINTRELES SEVES COSES PER-SONALS ROBADES. Co-ses que els havien robatdies enrere als seus respec-tius domicilis. Han deciditaguantar els lladres fins quearribessin els mossos. I elsorprendrà molt: NO HANFET RES DE RES DE RES.BÉ SÍ, ESBRONCAR LESVÍCTIMES DELS ROBA-TORIS D’HAVER EN-TRAT!!... INCREÏBLE!!!!! És quan tots nosaltres, elsveïns, ens hem encarat alsmossos per defensar elsjoves. Els mossos (que hanpreferit defensar els lladres,que estan il·legals, que nopaguen impostos, ni llum nielectricitat....) han marxatentre un aplaudiment multi-tudinari irònic de tots elsveïns del Torrent, indignatspel seu passotisme i laseva actitud.Els mossos no tenen del totla culpa perquè estanemmanillats per les nostreslleis, la responsabilitat deles quals és vostra, delspolítics. Una demostraciómés de com esteu d’allu-nyats del poble.Sortiu al carrer i no us mireual melic del vostre partit.Ara els nostres joves, quecridaven En aquest pobleningú no fa res, estanemprenyats a més delsveïns.La propera vegada no truca-rem als mossos.

Veïns del Torrent Umbert

Ve de a la pàg 9

10

Una vegada més la natura ha actuatarbitràriament. Ho ha fet sembrant lamort, mutilant cossos, esmicolantfamílies i proliferant l’orfandat i lamisèria on més n’hi havia.Capriciosament ha escollit Haití i hoha fet amb un acarnissament que, sifos l’acte conscient a imatge i sem-blança nostra, la humanitat estariasotmesa a un ens trastornat, d’instintscriminals immesurables i capaç delsmés terribles crims. Si el terratrèmold’Haití fos un acte humà, no hi hamanicomi ni presidi imaginable perneutralitzar un ésser tan depravat.Sortosament sóc ateu i la providènciala tinc en el sac dels misteris davant lapregunta incontestada: què coi hifem aquí? No és que l’evolucionismem’hagi robat l’enteniment, faltenmassa anelles a la cadena evolutivaque impedeixen constatar la nostraprocedència, sigui del simi, al qual ensassemblem, o sigui de l’estructura infi-nitament petita que permet la hipòtesid’origen casual de l’univers. Delconeixement humà només n’he assi-milat esquitxades que, amb el capfred, em permet l’escepticisme davantde tantes propostes esotèriques sobrel’existència de la humanitat i, cercantla incògnita, només em refio del’equació de primer grau: simplicitatmatemàtica que, en aplicar-la,m’imposa la humilitat de reconèixer elmisteri i marca les limitacions del nosaber. És en aquest sentit que respec-to les creences de tothom, però perso-nalment se’m fa impossibledigerir la inventiva interessadaa l’entorn d’una DivinaProvidència de poder il·limitat,que mou segons li convé elsfils de l’univers, ja que, encreure-hi, hauria de refusar elvalor del pensament, del qualsóc fanàtic. Em refereixo, ésclar!, al sentit comú. L’agnosticisme que ha originatla meva convicció atea ve delluny: amb menys de vuit anysvaig extraviar un duro a la

11

meva mare perquè a les Escolàpies lamadre Rita m’assenyalava com unnen rar, donat que era l’únic de la clas-se a qui els pares no havien compratencara el Missal il·lustrat de l’EditorialVives, un llibre molt bonic per seguir lamissa, quan la meva paciènciad’infant me la feia semblar tediosa,més encara perquè la celebraven enllatí. Recordo que vaig amagar elMissal, comprat amb el duro robat, i eldiumenge vaig decidir anar a la missade dotze. Haig de reconèixer qued’aquella criaturada vaig treure’n unagran lliçó per a la vida, ja que, en tor-nar a casa, la mare, a qui no s’haviapassat per alt el meu furt, m’esperavaper reclamar-me el duro. “No passares! –va dir-me–. Primer has robat elduro del calaix i després has mentit enamagar el Missal que havies comprat;ara ja m’has dit la veritat, així doncs,dilluns portes el Missal i la madre Ritaet tornarà el duro.” Quan vaig donar-liel duro, la mare va manar-me: “Ho hasfet molt bé! Ara té el duro i demà li diusa la madre Rita que jo te l’he donat percomprar el Missal”. No sé quina menade nen era jo, però la mitja hora de lamissa, tot i tenir el Missal amb tanboniques il·lustracions, va acabar sentun suplici. Devia de ser molt valent otemerari, perquè l’amenaça per noanar a missa era molt seriosa, ja que,sent pecat mortal, si ens moríemsense confessió, deien, aniríem de peta l’infern per a tota la eternitat. Quinapor! Eh? O sigui que ens havíem

d’empassar que Déu creador haviacedit la franquícia de l’infern al diable,igual que els americans han donatfranquícies a estats sense escrúpols,on torturen inquisitorialment sospito-sos de terrorisme per encàrrec.Valgui aquesta reflexió per a les sec-tes religioses, perquè facin bugada deles falsedats que sustenten, i al catoli-cisme no li aniria malament fer unrepàs del que li queda de veritat en elseu dogma i en el seu credo. Potserhaurien de ponderar l’obsessió de pro-pagar el miracle, evitant que la sevainsignificància el faci semblar grotesc.Si volen mantenir la fe en els prodigisdel creador, per definició, admetenque els milers de morts i nafratsd’Haití ho són també per la seva obrai gràcia i no per l’evolució casual del’univers que sostenen les hipòtesisevolucionistes.Si la maldat humana no és una herèn-cia genètica sense escrutar, tampocno vull pensar que sigui la imitació dela incommensurable follia d’un ens tanpervers que mou els fils de l’univers.Haití ha sofert un martiri injust i inex-plicable del qual tota la humanitat somsubsidiaris. Segur que molts dels mésterriblement afectats mantindran la feen els déus que els ha deixat de lamà, però només les mans i la solidari-tat eficaç dels no afectats, tots junts,ateus, agnòstics i creients, som l’únicrecurs que pot atenuar la seva injustadesgràcia acumulada.

Per Joan Camps i OrtizHaití i el misteri de la nostra existència

Per Marta NeiraRegidora de Cultura de l’Ajuntament del Masnou:

No em ve gens de gust escriure aques-tes línies perquè des de bon comença-ment m’havia proposat fer cas omís delscomentaris i sortides de to del Sr.Camps. Jo no volia entrar a polemitzaramb ell ja que em sembla una discussióbanal que no aporta res a la ciutadania.Per aquesta raó no he mostrat cap inter-ès pels escrits pretesament grandilo-qüents d’aquest se-nyor, que malaura-dament demostra un profund desconei-xement de quasi tot encara que ell, això,també ho ignora.Però em veig obligada a fer un aclari-ment ja que en el seu escrit diu textual-ment: Amb paraules d’ella mateixa (enreferència mi), en no haver cedit a lespressions d’Amics de Pere Grau l’any2008, havia rebut una desaforada repri-menda de l’alcalde “i bla bla bla”.El Sr. Camps menteix descaradamentquan m‘atribueix paraules que mai no hepronunciat. Les mentides són un vellrecurs per a aquells que no tenen argu-ments i han de recórrer a vils tripijocs…El nostre alcalde mai no obsequia elsregidors i regidores amb “desaforadesreprimendes” simplement perquè no ésel seu tarannà; és una persona dialo-gant, pacient i, al meu entendre, fins i totmassa conciliadora. El que passa és queel Sr. Camps vol fer creure a tothom quela decisió de fer el pessebre vivent a CanMalet va ser del nostre alcalde i no éscert. La decisió va ser meva, presa ambcriteris objectius, i tant l’alcalde com la

12

les activitats que consideri oportunes pera la ciutadania. El Sr. Camps, però, segueix considerantque els jardins de Can Malet són de pro-pietat del casal d’avis. Em faig creus quealgú pugui considerar que una plaçapública sigui d’ús exclusiu o prioritarid’una entitat. Només la ignorància potalbergar una idea tan absurda, idea quemanté el Sr. Camps malgrat la respostafavorable a la postura de l’Ajuntamentque el Síndic de Greuges va dirigir-li enresposta a la seva queixa. Curiosament,això no ho explica…Vull felicitar, i això sí que m’agrada dir-ho, Amics de Pere Grau pel treball il’esforç realitzat per fer el pessebrevivent, i vull dir-los que poden estar orgu-llosos perquè tothom qui el va visitar vasortir-ne content i valorant-lo molt positi-vament. Tots i totes ens hem de felicitarper l’èxit de públic: prop de 3.500 perso-nes van visitar el pessebre vivent.L’esforç ha valgut la pena.També vull aprofitar per agrair l’actitud dela Junta de Can Malet, especialment a laMaria i la Teresa, que ens van donarcaliu amb una xocolatada i van fer galad’allò que caracteritza o hauria de carac-teritzar la gent gran: el seny, la tempran-ça i la saviesa.

En resposta a l’article del Sr. Camps publi-cat al butlletí núm. 272, de gener de 2010.

resta dels meus companys de Governme’n van fer veure les possibles conse-qüències a l’hora que van respectar lameva decisió, cosa que els agraeixo.Vull deixar molt clar que l’Associaciód’Amics Pere Grau no em va pressionarmai, ben al contrari, quan jo els vaig dirque Can Malet em semblava el lloc idealper fer-hi el pessebre vivent, ells tambéem van advertir dels problemes que espodien derivar d’aquesta decisió. Però això no em va descoratjar; al con-trari, vaig prendre la ferma decisió de fer-ho a Can Malet perquè ara tenia dosobjectius: el primer, fer el pessebrevivent, i el segon i més important, acabaramb aquesta creença de pertinença delsjardins de Can Malet per part d’algunespersones del casal d’avis.El pessebre no es va fer l’any 2008 per-què hi havia el risc d’un enfrontamententre totes dues associacions veïnals,cosa que per raons òbvies calia evitar enpro de la convivència. Però vaig deixarmolt clar en la reunió mantinguda a finalsdel 2008 amb representants de CanMalet i Amics de Pere Grau que l’any2009 s’hi faria el pessebre vivent. Simplement calia temps per temperar elsànims i per fer entendre tothom que elcasal d’avis de Can Malet no és propie-tari d’aquest espai, sinó que és un espaimunicipal que, per raons òbvies, ells uti-litzen amb més intensitat. En aquest moment puc afirmar quequasi ningú no pot tenir dubtes quant alcaràcter públic dels jardins Can Malet i,per tant, l’Ajuntament pot programar-hi

Un dels al·licients del pessebre ésel bestiar. Foto arxiu

Novetats en decoració, productes nacionals i d’importació, cuines, banys,

sanitaris, parquets i complements.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

NOVA EXPOSICIÓUS ESPEREM!

Feia fred aquell vespre i l’home caminava amb les mansentaforades en una vella jaqueta militar. El seu caminarpausat va dirigir-lo fins a un estret carreró on les deixalles iel pixum humà formaven un espès perfum ranci i desagra-dable. Una vella i despintada porta de fusta, que segura-ment havia tingut temps millors, va cruixir davant el cop depuny etzibat amb poca energia i sense convicció de res-posta. Una veu fina, atiplada a més no poder, va preguntarqui era:– Qui vols que sigui, princesa?La porta va grinyolar com ferida de mort i va retallar entreel dintell i la llum interior el cos esquifit d’una dona, que feiaanys que hauria d’estar cobrant la jubilació.Ell va entrar pesadament, el seu sobrepès evident el feiabufar com si acabés de fer una marató i tot just venia d’unparell de travessies enllà. Es va treure la bufanda i es refu-già en un sofà, que en altres temps era de pell de vés asaber quina bèstia.La dona prima i escardalenca s’atansà cap a ell amb unfumejant cafè de barretina i un somriure somort enmig delsllavis. El deixà en la propera tauleta tot esperant el crit habi-tual que ja ni tan sols l’ofenia.– On collons hi ha el conyac?– Ja saps que el propietari no vol que beguis perquè des-prés et trobes malament– I aquest paio què es pensa, que és el meu pare?També com de costum es va sortir amb la seva i es va ser-vir un generós perfumat en aquella mena de tisana fosca.Un cop acabat, es va omplir el got fins dalt amb l’alcoholbarat i els ulls li van brillar per primer cop d’ençà que s’alçàa mig matí, ja feia una pila d’hores.Regirant per les butxaques de la jupa va treure un cigarretrebregat, que va adreçar amb mestria fins a deixar-lo gaire-bé perfecte. L’explosió del llumí va il·luminar-li la cara on esdibuixaven els cops de la vida i, pel que es veia, deurienhaver estat molts. Xuclava el fum del tabac amb ànsia, el feia baixar cap alspulmons per després alliberar-lo molt menys dens de comhavia entrat. A la tercera o quarta pipada la tos profunda esva apoderar d’ell, però no el llença, car encara n’hi queda-ven unes quantes.– Vinga, posa’t en marxa que sempre fas tard?– Cony de vella, ja t’hauria arreplegat bé jo fa vint anys.– Uiiiii quina por!!!L’home rondinaire s’alçà amb penes i treballs d’aquell pro-fund seient i encarà un estret passadís i s’aturà davant laporta on hi ha un paper de llibreta enganxat amb cel·lo i unnom que sembla estranger.L’habitacle reduïdíssim era presidit per un mirall amb sisbombetes tres de les quals no funcionaven. Al costat, unarmariet amb portes de fullola, una cadira de plàstic i unpòster descolorit era tot el parament de la petita cambra.

Es va col·locar enfront del seu reflex i el que veia no li vaagradar gens. L’escopinada va sortir amb força contraaquella imatge, que volia ser la seva, però que ell es nega-va a acceptar; no podia ser, allò era una ruïna, on eraaquell home del pòster? No podia ser el mateix. Els ulls esvan envidriar, però les llàgrimes no tenien ganes de sortir.A poc a poc es va eixugar el rostre amb una tovallola isobre la falda es va posar una capsa de potingues pertransformar aquella cara com havia fet sempre.Les celles gruixudes i negres, tot i que el seu pols ja no erael d’abans, la cara blanca, els llavis vermells exagerada-ment grossos. Una perruca de color panotxa i el tematransformació era un fet.– Benet, prepara’t, et queden cinc minuts.– No pateixis, princesa, tot controlat.El seu nom era fruit del Sant del dia, coses d’abans, perònomés aquella dona l’anomenava així, per a la resta ell erael Gran Mazinsky, tot i que els més joves li deien en Makyper gran disgust seu i, a més a més, aquell era un malnomde delinqüent de cançó, que de cap de les maneres voliasentir-se dir.

El presentador brama sobre l’escenari: Amb tots vosaltresel millor pallasso que podeu veure, rebem amb un fortaplaudiment el Gran Mazinsky.L’home trist canvia de fesomia i es posa la cara de treba-llar, encara és darrere i per una escletxa mira la petita salamig buida. Res de nou, el pa de cada dia.Surt de cop fent veure que s’entrebanca i cau aparatosa-ment. Del terra estant sense mirar a la platea sinó cap a unlateral i en l’únic gest autèntic que farà en tota l’actuació,prem els llavis i envia un petó a la princesa, que se’l miraamb la tendresa de qui se sap afortunada.

13

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Al primer capítol vam analitzar lacarta d’Antoni Sunyol, des deBuenos Aires, a Francesc Flos, alMasnou. Ara veiem, per entendremillor aquests personatges, lacronologia d’ambdós, així en veu-rem les trajectòries i la petja queens deixaren. Són aquestes:

1- Antoni SUNYOL i PLA - 1859. Neix al Masnou (Ma-resme), fill de capitans i arma-dors. Continuador de la tradiciófamiliar, fou pilot de la marinamercant.- 1876. Col·labora, fins al 1880, alsetmanari de Buenos Aires“L’Aureneta”, on, a voltes, signa-va amb el pseudònim d’“El nét dela Toya”.- 1877. Arriba a ser secretari del’esmentada publicació. Funda aBuenos Aires el “Club Català” i el“Montepio de la Mare de Déu deMontserrat”, un dels primers delNou Món, amb panteó propi perals socis.- 1883. Torna a Catalunya i escasa, a Barcelona, el 29 d’agost,amb la seva cosina Antònia Pla iManent.- ? Retorna a Amèrica, on li nei-xen diversos fills, morts prematu-rament. A Rosario (Argentina),dirigeix amb un soci una empresade cerveseria i licoreria.- 1886. Rep carta del seu amicFrancesc Flos i Calcat junt amb laseva obra “Las EscolasCatalanas” (3), i li escriu, el 5 desetembre, donant contestació alseu amic (4). Retorna aCatalunya per problemes desalut.- 1892. Són convocades aManresa les “Bases per a la

Constitució Regional Catalana”,on va representant la vila delMasnou en qualitat de delegat dela “Unió Catalanista”. Hi defensales bases 13 i 14, relatives alServei Militar i el Manteniment del’Ordre Públic tant a Catalunyacom a l’Estat.- 1893. Assisteix a l’Assembleade Reus pel Masnou com a dele-gat de la Unió Catalanista. S’hidiscuteixen els mitjans d’actuaciódel catalanisme.- 1894. La Junta de la UnióCatalanista el nomena delegat

per Barcelona.- 1897. Arriba a la presidència dela Unió Catalanista. Com a presi-dent, ofereix al cònsol grec aBarcelona el “Missatge delsCatalans al Rei dels Hel·lens” enocasió de la restitució a Grècia del’illa de Creta fins aleshores enmans dels turcs. A l’acte hi assis-teix l’Orfeó Català, que interpretacançons tradicionals, dirigit pelmestre Lluís Millet i Pagès, i ambl’assistència del president del’Orfeó, Joan Millet i Pagès, totstres masnovins.

EL COMPROMÍS POLÍTIC I CULTURAL DE DOSHOMES DEL SEGLE XIX (i II)

Antoni SUNYOL i PLA i Francesc FLOS i CALCATEpistolari entre Buenos Aires i el Masnou. 1886

Per Joan MurayHistòries de la vila

Fragment manuscrit d’Antoni Sunyol

14

El Masnou a final del segle XIX

MASNOU. - Calle La Deseada

- 1901. Assisteix a l’Assembleade Reus com a delegat de la UnióCatalanista pel Masnou. S’hi vaacceptar la participació electoral il’adhesió a la petició del concerteconòmic per a Catalunya.Aquesta convocatòria fou degudaa l’èxit electoral del “CentreNacional Català” aquell any.- 1906. S’adhereix al “CentreNacionalista Republicà” (1906-1910), entitat política constituïdaper membres dissidents de la“Lliga Regionalista”, el qual pro-pugnava l’autonomia, el sufragiuniversal i el republicanisme. - 1909. És escollit diputat provin-cial per Barcelona.- 1910. Col·labora a la creació dela “Unió Federal NacionalistaRepublicana” (1910-1917), resul-tant de la fusió de la “UnióRepublicana”, el “Partit Federal” iel “Centre NacionalistaRepublicà”, que un any abanshavien mantingut una aliançaelectoral sota el nom d’”EsquerraCatalana”.- 1911. Com a diputat provincial,signa la proposta de constitucióde la Mancomunitat deCatalunya.- 1914. Abandona la “UnióFederal Nacionalista Republica-na” per disconformitat amb el“Pacte de Sant Gervasi” i intenta,amb Rovira i Virgili, de constituiruna esquerra catalanista.- 1959. Mor a Barcelona als 59anys; és enterrat sense cap menade cerimònia religiosa per volun-tat pròpia.

2. Francesc FLOS i CALCAT- 1856. Neix a la vila d’Arenys deMar (Maresme).- 1869. Estudia fins als 13 anys al’escola del poble, de la qualrecordarà sempre, decebut,l’ensenyament en castellà, llen-gua (aleshores) incompresa perla majoria dels alumnes.- 1870. Mor el seu pare, i la marel’envia a Barcelona, on treballa acasa del seu oncle Josep Calcat,a qui dedicarà, anys més tard, la

seva obra “Las EscolasCatalanas”. Entre diverses feines,va fer d’ajudant de pintor deparets.- 1876. Als 20 anys inicia un cursa Llotja, de Barcelona. Per pagar-se les despeses pinta ventalls desenyora. Acabat el curs, aconse-gueix feina de professor de dibuixal “Colegio del Comercio” delMasnou.Aleshores és quan descobreix lavocació per a l’ensenyament iestudia magisteri.- 1878. Obté el títol de magisteri al’“Escuela Normal de Gerona” ihabilita l’antic “Colegio delComercio” masnoví, que dirigeix,i on aplica el principi pedagògicbasat en el fet que els infants hande ser educats en la llenguamaterna.- 1881. Es casa amb la masnovi-na Josepa Gibernau i Sust, ambla qual té cinc fills: Francesc (mortprematurament), Antoni, Josepa,Tomàs i Frederic.- 1886. Publica “Las EscolasCatalanas”, obra que fou guardo-nada pel “Centre CatalanistaProvençalenc”.- 1887. Ha de clausurar el col·legia causa de la crisi de la marinamercant de vela del Masnou (5).- 1888. L’Ajuntament de Barcelo-na, pels seus mèrits artístics, elnomena cal·lígraf oficial del’Exposició Universal de Barce-lona. Aprofitant l’avinentesa,l’“Asociación de Maestros Públi-cos de la Provincia de Barcelona”organitza un “Congreso NacionalPedagógico”, al qual s’aprova permajoria que “La ciencia pedagógi-ca reclama que a los niños se lesinstruya en la lengua que cono-cen” i que “El mejor procedimien-to para ensenyar (...) la lenguacastellana donde no es nativaconsiste en la práctica y compa-ración de aquella con la suya pro-pia”.- Al mateix any, estableix un pontcultural amb la ciutat catalana del’Alguer, mitjançant l’enviamentd’obres catalanes a la “Bibliotecade la Casa Comunal”.

- 1891. Envidua. Són temps difí-cils econòmicament, tot i que per-sisteix a propagar el seu projecteeducatiu.- 1892. És escollit president del“Foment Catalanista” i a travésdel seu butlletí difon les sevesinquietuds pedagògiques.- 1897. Reuneix en un àlbum mésde cinc-centes signatures de figu-res del catalanisme per tal de fun-dar el “Col·legi Sant Jordi”, la pri-mera escola catalana de Barce-lona en temps contemporanis.Titula la recopilació “Patronat dela ensenyança catalana”, i en faentrega a Enric Prat de la Riba el1914. El seu lema era “la ciènciapedagògica reclama que s’ins-trueixi als noys en la llengua queconeixen”. - 1898. Funda el “Col·legi SantJordi”, que manté mercès al seutreball com a cal·lígraf i amb lacol·laboració de diversos mes-tres.- 1899. Junt amb alguns mem-bres de la “Unió Catalanista”, -ºº* tec-tora del’Ensenyansa Catalana”, la seude la qual és el “Col·legi SantJordi”. Pretén organitzarl’ensenyament i els materialsdidàctics a les escoles catalanes.L’agrupació es va convertir des-prés en l’“Associació Protectorade l’Ensenyança Catalana”(1899-1939).

15

Portada del llibret “Las EscolasCatalanas”

- Al mateix any llegeix a l’EscuelaNormal de Maestros de laUniversidad de Barcelona la pri-mera conferència en català, ambel títol “Rahonaments pedagò-gichs pera que la ensenyansa ennostra terra sia donada en llen-gua catalana y perjudicis quecausa’l donarla en llengua foras-tera”.- 1900. Comença l’ensenyançasecundària i fa classes gratuïta-ment a tots els mestres interes-sats en el seu mètode pedagògic,i ensenya català en cursets mix-tos nocturns.- 1901. El seu exemple fructificaamb la fundació dels col·legis“Mossèn Cinto”. Amb il·lusiód’èxit, institueix l’”Esbart CantaireNovell Planter”, encarregat derecopilar i difondre cançons popu-lars.- 1905. Estableix la “GranjaEscolar Catalana”, escola decamp moderna i pedagògica.- 1906. Presenta una comunica-ció al “Primer Congrés Interna-cional de la Llengua Catalana”sobre la didàctica de la gramàticacatalana als nens.- 1908. Organitza a la “SalaMercè” unes sessions de contesinfantils, amb projeccions. El“Col·legi Sant Jordi” pren part alsCongressos de Manresa iTarragona, convocats pel “Cen-tre Excursionista de Catalunya”.- 1910. El “Col·legi Sant Jordi” estrasllada al carrer Roger de Llúria,un lloc més esplèndid.- 1919. Moments difícil per a

l’escola, per les condicions eco-nòmiques dels propietaris del’edifici. El “Centre Autonomistade Dependents del Comerç i de laIndústria” (el Cadci) els cedeixprovisionalment les aules durantels cursos de 1919-1921. - 1921. El col·legi s’instal·la al car-rer de Casp.- 1923. Noces d’Argent del“Col·legi Sant Jordi”, celebradesal Palau de la Música Catalana.El mes de setembre el generalPrimo de Rivera (1870-1930) faun cop d’estat (1923-1930) icomencen, per por, les deser-cions. El centre és inspeccionat,sense clausurar-lo.- Als seixanta-vuit anys, Flos iCalcat es jubila i és nomenat noudirector Antoni Parramon i Tubau,antic professor de l’”EscolaBlanquerna”. S’amplia i potencia elPatronat Protector, s’implantal’alumnat mixt i el sistema Mon-tessori. Reprenen les activitatslúdiques (excursions, festes...).

- 1929. Mor el gran pedagog; elcol·legi continua les seves activi-tats docents fins al 1939. La victò-ria dels revoltats en comporta eltancament definitiu.Referida a aquest tancament, hiha aquella famosa frase que diu“les portes no les hi van tancar,no, les hi van esbotzar”.

Aquest treball de la Universitatd’Szeged consta de nou pàgines,de lletra més petita i de més gran-dària, que en aquestes històries...hem reduït a les presents.La Universitat d’Szeged és unade les universitats més destaca-des d’Hongria i de l’Europa cen-tral. Es troba a la ciutat del mateixnom, al sud d’Hongria, i en la llen-gua magiar es diu: Szegedi Tudo-mányegyetem.Fou establerta l’any 1581 i enl’actualitat compta amb un pro-fessorat de 6.600 persones, i amb30.526 alumnes. El seu lema és:Veritas – Virtus – Libertas.

NOTES1-Aquesta obra es titula així perquèencara ho fou en català arcaic, o siguid’abans de les normes de PompeuFabra.2-Aquesta carta és la base que ser-veix d’entramat per al treball presen-tat, i encara vigent, a la Universitatd’Szeged (Hongria).3-Aquesta crisi fou deguda a l’aparicióde dos nous invents, el telègraf i elvapor.

FONTS CONSULTADES- Butlletí de Gent del Masnou núm.121, d’abril de 1997.

16

Imatge interior del “Col·legi Sant Jordi”

Grup d’alumnes del col·legi “Mossèn Cinto”

17

Contes del MasnouPer Josep Condeminas

De tant en tant al carrer Barcelona delMasnou s’instal·la una variada firacomercial. S’hi pot trobar des de biju-teria fina passant per llaminadures,coques, embotits, olives, roba, pintu-res... vaja!, fins gairebé de tot. Aquellmatí, els dos amics jubilats, de camícap a la plaça de la Llibertat on tenienel costum de reunir-se amb altrescompanys per fer-la petar una estona,es van distreure contemplant ambcuriositat els articles de les parades.Una d‘elles mostrava un vertader poti-poti d’objectes usats com: planxes deferro, eines antigues, claus, rellotges imil objectes més. Tots dos amics s’homiraven amb curiositat. De sobte, und’ells agafà un petit i deslluït camafeu,que mostrava el perfil d’una cara, i se’lmirà amb atenció. Després d’un curtregateig amb el venedor va comprar elcamafeu per vint euros. En arribar a laplaça i asseguts al banc, el qui haviacomprat l’objecte se’l mirà de nou ambrenovat interès.– Em sembla que t’han enredat comun xinès –digué el seu company–.Aquesta andròmina no val més decinc euros.– No ho creguis, té molt valor ja queés de l’època de Napoleó. El perfil quemostra és el de l’emperador i, a més,té el valor afegit que havia estat pro-pietat de la meva família, certesa quepuc confirmar-te per aquestes duesosques de darrere del camafeu que jomateix vaig fer-hi quan era petit. Elmeu avi me l‘havia ensenyat mésd’una vegada, i també m’explicà laseva curiosa història, ja que l’avi eramolt aficionat a recopilar la història dela família, que anotava en una llibretaique, malauradament, es va perdrejunt amb altres objectes quan va moriri la casa es va vendre. La històriad’aquest camafeu comença amb lainvasió napoleònica de l’any 1808quan un grup de vailets apedregà unsgenets francesos al seu pas pelMasnou. Els soldats aconseguirenatrapar-ne uns quants i se’ls endugue-

ren presos a Barcelona.En saber-ho, una avant-passada meva, que lla-vors tenia vint-i-sisanys i era mare d’undels vailets, acon-seguí arribar fins ala ciutat comtal i,plantada davantl’Estat Major fran-cès, escridassà per-què deixessin lliures elseu fill i els seus com-panys. Justament, Napo-leó es trobava a Barcelo-na i des del seu despatxsentí els crits i ordenà queportessin aquella dona a laseva presència. La Madrona, que així es deiala meva antecessora, era unadona esplèndida; esvelta,rossa, amb un cos exuberanti d’una bellesa que ja l’haviafeta famosa al Masnou peraquest motiu, i també per tenir uncaràcter fort. L’emperador, que era unhome molt sensible a la bellesa feme-nina, se l’escoltà i admirà en silenci.En acabar, el secretari li traduí al fran-cès les queixes de la Madrona i, unavegada Napoleó es quedà sol amb elsecretari, li digué:– Deixeu lliures aquests marrecs. Noval la pena retenir-los.– Però, senyor, potser caldria donarexemple amb un escarment...– Tan sols han fet una entremaliadura,i crec que un gest benvolent per partnostra ens serà més favorable que unescarment, que no faria més queencrespar l’odi dels catalans.– Com vulgueu, senyor.No cal dir que la Madrona fou rebudaal Masnou com una heroïna per haveraconseguit la llibertat dels nois. Diesmés tard, al capvespre, quan a casa laMadrona es disposaven a sopar, sen-tiren el pas de molts cavalls i carruat-ges i, poc després, trucaren a la porta.Amb la por al cos obriren la porta i

EL CAMAFEU DE L‘EMPERADOR

aparegué Napoleó acompanyat dedos oficials, encara que aquests esquedaren al llindar de l’entrada.L’emperador s’endinsà uns passos iféu una reverència a la Madrona, queel mirava expectant. Acte seguit,Napoleó expressà unes paraules enfrancès acompanyades de gestos cor-dials. Després li entregà un camafeuamb la seva pròpia efígie com a pre-sent i, delicadament, li besà la mà i esretirà fent una altra reverència.Pel seu desconeixement de l’idiomafrancès, la Madrona mai no arribaria asaber que Napoleó digué que la sevabellesa era digna de la Cort de Françaii que en una propera visita a Barce-lona la intentaria convèncer perquèl’acompanyés a París i fos deguda-ment admirada. La Madrona mai nova donar importància al camafeu, ni lavisita de Napoleó es va repetir ja que,un mesos més tard, el Masnou fousalvatgement saquejat per l’exèrcitfrancès.

18

El perquè de llegir(te l’hem de dir?)

Sempre un bon llibre a la màt’ajudarà a caminar

(Pere Martí)

En Pere Martí, a més de profes-sor, escriptor i crític literari, famolts anys que busca eines perescampar el gust per la lectura.És segurament des d’aquestafaceta seva que hem d’entendreel seu nou llibre: La MarionaPerquès(1) La Mariona és unanena molt curiosa, ho vol sabertot i per això ho pregunta tot.Fins que, un bon dia, fa a laseva mare una pregunta quequeda suspesa en l’aire senseresposta: “i per què he d’apren-dre a llegir?”. Sa mare, que novol improvisar, li diu que hauràd’esperar una mica la solució auna qüestió tan important. A lanit, just abans que li llegeixi elconte d’anar a dormir, laMariona torna a insistir-hi senseèxit. L’endemà passa pled’ocupacions diverses que ladistreuen i acaba tan cansadaque se’n va cap al llit de pet,

sense contes ni preguntes. Peròla Mariona és persistent i quan,finalment, acaba recordant eldeute pendent, sa mare lirespon amb un poema: “Ni el mico, ni l’ós polar, / ni elcolibrí, ni el tucà, / ni la carpa, niel tauró, / ni la serp, ni l’eriçó, /no saben pas de llegir. / Elperquè te l’hem de dir? / Si comells no vols pas ser, / ja deussaber què has de fer: / sempreun bon llibre a la mà / t’ajudarà acaminar, / i la cara de babau /quedarà per al gripau.” LaMariona somriu. Ha entès elmissatge i està disposada aaprendre a llegir.En Pere Martí ens regala una

història tendra i divertida per talque els més menuts entenguin laimportància de la lectura. Iarrodoneix la seva ja habitual curapel llenguatge amb dos poemesplens de gràcia i enginy al serveidel mateix objectiu. Les ex-pressives il·lustracions de l’OriolMalet, fetes amb grans traços queomplen la pàgina de colors vius,ajudaran a aquests lectors novellsa endinsar-se en el món de laMariona i els seus perquès. Després, a l’annex de coneixe-ments, podran descobrir algu-neshabilitats del món animal. I quenomés nosaltres, els animalsracionals, en tenim dues demagnífiques: el llen-guatge i laimaginació. Dues destresesíntimament lligades a la lectura. Aquest és un llibre per als quecomencen a llegir. Per això, comfa la mare de la Mariona, potsercaldrà llegir-los-el primer en veualta, per acompanyar-losdesprés en l’inici d’aquestaapassionant aventura: llegir. I lacara de babau...

(1) Pere Martí i Bertran. LaMariona Perquès. Lynx Edici-ons, Col·lecció Ales de paper,sèrie taronja (a partir de 5 anys). Il·lustracions : Oriol Malet. (I del’annex científic: Manuel Uhía),Bellaterra, 2009. 48 pàgines.

Parlem de llibresPer August Garcia i Orri

Les abreviacions són usades en totes les llengüesescrites a fi d’escurçar mots d’una forma que siguin com-prensibles per al qui els llegeix. N’hi ha que són molt cor-rents: p. ex. (per exemple) – pàg. (pàgina) – pp. (pàgi-nes)… – v. (vide = mira) – P. (pare) – Mn. (mossèn) – Sr.(senyor) – Sra. (senyora) – Dr. (doctor) – M. H. Sra. (MoltHonorable Senyora) – p.o. (per ordre) – s/n (sensenúmero) – t. o tel. (telèfon) – C. (carrer) –Av. (avinguda)…

En alguns casos la llengua catalana, segons els millorsllibres d’estil, s’estima més fer-ho d’una certa manera queno pas d’una altra, tot i que la gramàtica no estableix capnorma en aquest camp.

Fixem-nos en uns quants:Primer: 1r / Segon: 2n / Tercer: 3r / Quart: 4t /Cinquè: 5è / Sisè: 6è…Primera: 1a / Segona: 2a / Tercera: 3a / Quarta: 4a /

Josep Maria: Josep Ma / Maria Àngels: Ma Àngels /Rosa Maria: Rosa Ma / Maria Isabel: Ma Isabel…Número: n. o bé núm.

O sigui que són preferibles aquestes formes d’abreviació,

més que no pas: 1r, 2n, 3r, 3ª, 4rt, 5è, 5ª, nº, Mª Àngels,Josep Mª, Mª Dolors…Són inadmissibles les formes 1º, 2º, 3º, 4º... ja queaquests numerals ordinals no acaben pas amb la lletra O.

La punta de la llengua (10)Per Esteve Pujol i Pons

CONCURS

19

Qui és aquest personatge?Per Antoni Ferrero

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector, d’acord amb lesbases següents: Cal endevinar de quin personatge estem parlant i comunicar-ho ala redacció del Butlletí mitjançant correu electrònic (gentmas@suport.org) o percorreu ordinari (c/Dr. Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge enqüestió i les dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfon decontacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia2148.“Una història de l’Univers i de la Vida”Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com a màxim. El guan-yador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

Va nàixer, accidentalment, a la comar-ca del Garraf un 24 d’abril, dos anysabans de la total ensulsida d’aquellimperi “On mai no es ponia el sol”.Son pare era català i sa mare, france-sa. I va tenir tres germans, dos nois iuna noia.De ben jovenet va aprendre solfeig iarribà a tocar tres instruments.Fou una de les personalitats més des-tacades de la seva especialitat artísti-ca. Rebé molts honors, entre ells laMedalla d’Or del Mèrit al Treball, i unhomenatge en una de les pel·lículesd’un gran director del cinema italià.

D’un nen va rebre un obsequi, quecuriosament està exposat en unmuseu situat al Castell delsMarquesos d’Alfarràs. I es diu que enun concurs internacional fou declaratel millor intèrpret del seu art.Els seus dots artístics li permeterenactuar arreu del món. Però a causa dela 1a Guerra Mundial decidí tornar(amb la família) a Espanya, on actuà aBarcelona i a València, on precisa-ment va conèixer un altre geni del seuart.Finida la “Gran Guerra”, tornà a actu-ar a diversos països d’Europa i

Amèrica, sempre acompanyat, durantles seves actuacions, per la sevamuller, que en fou una grancol·laboradora. En plena gira artística per Europa vaesclatar la 2a Guerra Mundial. Per laseva gran sensibilitat humana, aquellnou desastre mundial el va fer inter-rompre les seves actuacions artísti-ques durant prop de vuit anys. Després d’aquest llarg període desilenci (per a un artista com ell era)acceptà d’actuar de nou per diversospaïsos europeus i també a Espanya.Fins que la seva salut anà minvant i,malalt del cor, hagué de ser internaten una clínica de Sant Pere de Ribeson morí.D’ell hom digué que era la materialit-zació del “Somni d’una nit d’estiu” deShakespeare. Des d’un any desprésde son traspàs, en una ciutat properade Barcelona hom celebra un Festivalbiennal, en honor seu. I al seu poblenatal hi fou inaugurada una estàtua enhonor seu, catorze anys més tard.

Resultat del mes de gener: el músic i compositor valencià

VICENT MARTÍN SOLER.

La guanyadora ha estat: ALÍCIA GRANERO OLMO

CONCURS

“UN PAS PER LA VIDA”de Joan Condal

Per Joan MurayVocal de Cultura

fase tardoral, que semblava talment quehi podies penetrar i anar-hi a caçarbolets. El del taller de fusteria, on per unaporta del darrere podies admirar un llarg,llarguíssim carrer que et conduïa a unafigura; tan llarg, que molts, en veure’l, nopodien estar-se, instintivament, de mirarla caixa pel costat, a veure’n l’amplada.El de la nevada, que, per haver nevataquells dies en bona part del país, era depregona actualitat. El dels dubtes, on alfons, davant d’un sol rogent, hi havia unsnúvols rogencs, d’aquells que ens recor-da la dita “cel rogent, o pluja o vent”. I ésclar, el del descans en la fugida, onl’agresta natura es mostrava esplendo-rosa, amb una masia per aquí, una altraper allà, un poble, un altre, disseminatspel rocam muntanyós. Bé, per què seguir?; fou una mostra moltreeixida, agradable a la vista i que deuràhaver deixat un bon regust als masno-vins que pogueren gaudir-la. I a tu, Joan,mercès pel teu art.

Cròniques

Aquesta mostra que hem tingut del19/12/09 al 15/1/10, coincidint amb lesfestivitats nadalenques, ha estat unanova prova d’aquest mestre/artista, i perquè no?, filòsof, que ens ha transportatal món meravellós del diorama, no undiorama tradicional d’aquestes dates,sinó que, aprofitant-ne l’estil i les figures,però incorporant-hi un enginy i unes tèc-niques audaces, ens va fer penetrar enel seu o el nostre jo.L’exposició constava de dotze passos(nombre màgic) que ens conduïen per lavida, tal com era el nom de la mostra. Encadascun d’ells s’anava desgranant lavida, amb les alegries i les penes, elsentrebancs, les proves, els dubtes, etc.;

en fi, del naixement a la mort.Cadascun d’ells era, però, una prova, unrepte que en Condal ens descrivia, ialhora un repte tècnic, que ell ja haviahagut de resoldre per portar-lo a bonterme.Hi havia també una gran dosi de pacièn-cia per fer-lo, d’enginy per projectar-lo,de tècnica per construir-lo, i una recercaimpressionant de matèries per portar elprojecte a bon port. Una feinada ingent.Normalment, no ens enganyem, pocagent visita les exposicions, però aquestaha estat una de les més visitades, i amés tenint, d’entrada, l’inconvenient deser feta en unes diades en què la gent téaltres trencacolls. Per això li dono mésmèrit a l’afluència de visitants; i, aaquests, els felicito per haver estat testi-monis d’un gran espectacle.Alguns dels diorames eren un veritableespectacle, amb el qual els visitants que-daven més que meravellats, com el del’esplendorós bosc de faig en la seva

20

Uns quants dies només, el dilluns i el dimarts de l’1 al 9 defebrer de 2010, té previst el text Elèctrics d’en Pau Miró(Barcelona, 1974) fer parada a la Sala Beckett, un monòlegcurt esquitxat de la societat mediocre que ens atabala i des-acredita.El dissabte 6 de febrer el Teatre Zorrilla de Badalona acull laproducció El alma se serena, que va tenir la seva estrenaabsoluta el passat dia 11 de desembre al País Valencià.Escrita pels nostres admirats Lluïsa Cunillé (Badalona,1961) i Paco Zarzoso (el Port de Sagunt, València, 1966),aquesta tragicomèdia fallera ambientada a la València d’avuidia només podrà veure’s un dia a les nostres terres. Visiteu elseu web (), atents als bolos de gira, i no us la perdeu!El dimecres 3 de febrer (fins al 21 de març de 2010) recu-perem, afortunadament, un clàssic català, L’auca del senyorEsteve (1917) de Santiago Rusiñol (1861-1931) sota lesnoves perspectives (en especial, a partir de la versió prèvia,en novel·la, de l’any 1907) aportades pel dramaturg PabloLey, per la directora escènica Carme Portaceli, pel vestuarid’Antonio Be-lart i pel treball de moviment escènic de JuanjoCuesta. Cal recordar que la versió d’Adolfo Marsillach es va

Serenor, si us plau.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

estrenar elsetembre de1997 a la SalaGran d’aquestteatre nacional( t e m p o r a d a97/98). El per-sonatge de laTomaseta (ara,Gabriela Flores) li dirà, doncs, al nostre valuós Estevet (ara,David Bagés): “·La dona que es casi amb vostè viurà a dintred’un bany maria” (acte primer, quadre segon, escena prime-ra). És el que acostuma a passar quan hom troba personesnobles. És el que acostuma a passar quan la cultura i el tea-tre són prioritats d’Estat.Després de la fugaç visita de la Batsheva Dance Company(d’Ohad Naharin) a Barcelona (Mercat de les Flors,www.mercatflors.org, 4 al 7 de febrer), amb nou ballarins queactuen a l’espectacle Mamootot, entra saba nova a la SalaMuntaner: Kvetch, del londinenc nascut el 1937 StevenBerkoff (en una traducció de Joan Sallent), amb direcció dePep Pla, hi promet emocions fortes des del 17 de febrer finsal 14 de març.Tanca el mes i el seu cercle la comèdia Boulevard de la CarolLópez: els seus personatges diran adéu-siau al públic de LaVillarroel, després d’una llarga temporada, que es tanca teò-ricament el 21 de febrer d’aquest mes de fàules.

Pablo Ley

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a

TENIM LES FOTOGRAFIES DE LA XVII TROBADA DE NADONSDELMASNOU

OFERTA!! Foto estudi Carnaval14

de

feb

rer

San

t Val

entí

Ofe

rta

enam

ora

ts;

Si v

éns

amb

la t

eva

par

ella

, fo

to e

stu

di 1

5x20

gra

tis.

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

C/. Almeria , 27 · 93 540 42 26 www.fujifilm.es

FEM TOTA MENA DE REPORTATGESRevelatges color 1 h.Diapositives i rodets aps 24h. Revelatge b/n i amp.Fotos carnet per video impressora senseerrors.

21

ExposicionsFins al 5/2 Blancdeguix-Blancdenit “NOCTURNS”. Alumnes infantilsde l’escola Blancdeguix

Del 6/2 al 5/3Maquestisme de trens, cartells, etc. de l’Associaciód’Amics del Ferrocarril del Masnou. (AFEM)

Del 6 al 26/3“NOCTURNS” Alumnes adults de l’escola Blancdeguix.

I n f o r m a

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLA-QUES DE CAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS,MONEDES, SOTAGOTS, GOIGS, ETC.(Cada segon dimecres de mes, al local social de Gent del Masnou.)Properes trobadesDimecres 10 de febrer, de 7 a 9 del vespreDimecres 10 de març, de 7 a 9 del vespre

L’ENDEVINALLA per V.D.R.No tinc amic ni enemic;sóc un pes sense mudança,i sóc tan equitativa,que mai torço la balança.

Resposta: la justícia

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Preu parella:

85 €Places limitades.

Inscripcions i informació: a

Gent del Masnou Dr. Agell, 9

de 6 a 9 del vespre.

Tel 93 540 39 29 Organitza: Vocalia Recreativa

XXXIX Curs de Balls de Saló

Febrer-Maig 2010del 5 de febrer al 7 de maig

25anys1985·2010G

DM

Visita guiada a l’anticmonestir jerònimdel segle xvjoia del gòtic català, situat entre Badalona iSanta Coloma de Gramenet. Noves sales d’exposicions, inaugurades pelgener. Hi ha missa a un quart de dues (13.15).Trobada a dos quarts d’onze (10.30) al’aparcament davant del cementiri delMasnou.

Sortida amb cotxe propi. Les persones queno disposin de vehicle es podran afegir alsaltres. Places limitades

Import de la sortida: socis 2 € no socis 3 €Si us plau, porteu-lo exacte el dia de la ins-cripció. Inscripcions a Gent del Masnou de dilluns adissabte de 6 a 2/4 de 9 del vespre.Organitza Vocalia Recreativa

Recés de Quaresmaper preparar espiritualment el Temps Pasqual

Dissabte 27 de febrera la casa d’espiritualitat Maria Immaculada, de Tiana.

Organitza: Comunitat parroquial del Masnou935550706

Cal apuntar-s’hi abans del dia 8 de febrer.Preu 25 €

SOPAR DE LA FAM12 DE FEBRER DEL 2010

A SANT PERE a les 9 del vespre

MANS UNIDESCOMUNITAT PARROQUIAL DEL MASNOU

22

Arran de sòl

Tantes bajanades com s’empesquen tota aquesta patuleia,que (no sé com dir-ho) governa, administra, mana o què?,aquí i a molts llocs; llocs o càrrecs als quals arriben, no permajoria sinó per pactes, desbancant els qui, encara queminsament, eren l’opció preferent dels electors.Bé, vilatans, com sempre vull parlar d’un tema i se me’n val’olla. El que vull expressar o, millor dit, voldria fer entendrea les ments pensants a qui tant agrada de parlar de “cultu-res...” del que sigui, com per exemple: la cultura de l’oci, dellleure, del vi, del menjar, etc., etc. I això en un temps en quèdel veritable sentit del mot, de la cultura, en general, tanpoca se’n gasta (esperàveu que digués, com ells, doncs usfoteu, perquè no ho he dit).Això ve a tomb amb dos fets viscuts fa uns dies del mespassat, quan enmig del fred, ben natural del temps en quèestem, vaig voler anar a desintoxicar-me de les passadesfestes (tant tiberi, tanta compra, tanta felicitació, tant regal,tant, tant), i se’m va ocórrer d’anar a dos indrets ben pro-pers on respirar a ple pulmó i estar tranquil (o això creia). L’un dia vaig anar a muntanya i l’altre a mar (marc per alsmasnovins). Em pensava que estaria tranquil. Sí, sí. Unamerda. A muntanya, vaig arribar fins al lloc més bonic de la nostracontrada, a l’ermita de Sant Mateu, i tan bon punt vaig ser-hi i el pensament va començar a volar enmig de la solitud,mentre escoltava la fressa dels meus passos i podia sentirel refilet d’algun ocellet tot escodrinyant si podia veurealgun esquirol, quan l’encant se’n va anar a pastar fang. Unbrètol dalt d’una d’aquelles motos que, a més de fer unsoroll infernal, no porten seient (deuen ser “masoques”), vaespatllar-ho tot. Vaig tocar el dos intentant perdre’m peralgun altre veral on s’escoltés el silenci. Primer també vafuncionar, però de sobte arriba un altre motoritzat, i capavall toquen.A mar, més del mateix. De primer vaig pensar que sent al’hivern (en “masnoví” hiverren), s’hi estaria tranquil. Doncsno, tot i que vaig enfilar-me per la paret del port i vaig anar untros dintre mar. En un principi hi havia quietud, s’escoltava laremor de les ones trencant al rocam, el sol lluïa i escalfava,però l’espeternec d’un soroll estrident va fer miques l’encant.Havia arribat un torracollons dalt d’una moto d’aigua i, apa, afer voltes i més voltes. No em va tocar altre remei que pirarcap a casa.I ara ve el prec als qui pensen i dicten les sevessolemnes pensades. No podrien inventar el terme, i la conse-güent posada en pràctica, amb una publicitat adient, de lacultura de la quietud, de la tranquil·litat, del silenci, de lapau, etc., o és que els ciutadans (pocs) a qui ens agrada notenim dret a gaudir-ne?Tot i que, ben pensat, no els convé, ja que amb aquesttipus de cultura, hi ha el perill que la gent pensi i això no elsinteressa de cap manera, oi?

Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

La cuina de l’Antònia

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

Ingredients per a 4 persones:15 cullerades d’oli · 5 pastanagues

2 cebes · 400gr de mongetes blanques i de mongetes vermelles · 500gr d’espinacs

· 300gr de pèsols · Un pessic de sal i 2 fulles de llaurer

Elaboració:Quan vulguem fer aquesta crema hi hem de pensar

el dia abans per posar en repòs les mongetes. Al’endemà es posen a coure en aigua freda, sal i

llaurer. Els pèsols, els bullim a banda. Pelem lescebes, ratllem les pastanagues i ho fregim en unamica d’oli. També anem bullint els espinacs fins

que estiguin ben tendres.

Quan ho tinguem tot cuit, les escorrem i les posemtotes juntes en un recipient per batre-les. Els lle-

gums, també els afegim per passar-los per la batedora.

Ha de quedar una crema homogènia. Ho acabem afegint-hi els espinacs ben escorreguts i picats.

Ho podem acompanyar amb uns quants picantons depa fregit, nous trencades… només cal posar-hi una

mica d’imaginació. De segur que ens fa passaraquest fred d’hivern!

CREMA D’HIVERN

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

14 de febrer Sant Valentí

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUS

Gran varietat de disfresses infantils. Teixits, maquillatge i complements.

Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou

Carnaval 2010 el MsnRua diabòlica

dissabte 13 de febrer a 2/4 de 8 del vespre. Sortida de l’Altell de les Bruixes.

Fa 10 anys que la fem!

Ho organitza:Colla de Diables del Masnou Ho patrocina

Dis

seny

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

10

Bruixes i bruixots, dimonis, esperits, éssers de la nit i tothom qui vulgui: us hi esperem!

Tots hi sou convidats!Hi participaran:

La companyia de foc Ngoron’ngoroTabalers de la Colla de Diablesi totes les Bruixes del Masnou

Guarniu les vostres façanes, portes o balcons per al pas de la Rua. Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a menjar la manduca

de bruixa; la festa continuarà a Ca n’Humet a càrrec del’associació Xalupa amb concurs de disfresses i ball.

Recorregut de la rua diabòlica:

Fontanills, Tomàs Vives, Sant Felip, Maristany Noms, Fontanills i Altell de les Bruixes.

Hi col·laboren: Can Rac, Forn i Pastisseria Bautista, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serralleria Tallada,

Materials Homs, Matalasseria Grau, La Fruita, De Foto’s, Celler del Mar, Teixits Oliveras I bricolatge el Masnou.