BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 247, novembre ... · Li venem el seu pis en 21 dies o...

BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 235, novembre 2006BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 247, novembre 2007

Novembre 07:Novembre 07 9/11/07 11:11 Página 1

NADAL I REIS

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 [email protected]

descomptes molt interessants per jubilació

Aprofiteu els últims mesos

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà

oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

SERENASERENAQASHQAICondueix la música

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU


3

EL CEMENTIRI, UN MUSEU A L’AIRE LLIURE.GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'as-sociacions de la Generalitat de Catalunya

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Josep Perarnau -Esteve Pujol

Portada: “Palemó Anglès i Sala” de LLuísValls i Marí.

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Impressió: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars amb paper ecològic de 90 g

Edició: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9Tel. 93 540 39 2908320 El [email protected]

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari3 789

10111213141516191920222424282932

EDITORIAL.....................................................................................................BÚSTIA OBERTA...........................................................................................IN MEMÒRIAM Palemó Anglès i Sala La redacció......................................MANIFEST DEL CORRELLENGUA La redacció...........................................LAGOA RODRIGO DE FREITAS Joan Maresma i Duran.............................RASCA I PICA per Ramon Serra .................................................................De la ingenuïtat de Shalma a la internacionalitat de la COPE per J. Camps ..... Pregó d’Elies Barranechea a la Nit d’Havaneres i Rom ..................................... GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany .................................. JUNTS SÓM + per JG ..................................................................................... HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.....................................................ELS RELLOTGES DE SOL PARLEN (VII) per Esteve Pujol.............................. ARRAN DE SÒL per Pledebuit.......................................................................UN MES MÉS DE LES DONES per MartaNeira............................................LLÀGRIMES PER UN ARTISTA Per Juan Antonio Masoliver Ródenas .......MEDALLA A JOAN MURAY per Pere Companyó.........................................A PEU AMB GENT DEL MASNOU per Joan Sagré......................................EL TITÀNIC … UNA VEGADA MÉS per J. Condeminas...............................GENT DEL MASNOU INFORMA...................................................................LA NOSTRA MARINA .................................................................................

Editorial

ACLARIMENTLa portada del mespassat corresponiaa l’article d’aquestmes de novembre

que parla de les 200Històries de la Vila

EL NOSTRE NÚMERO DE

LA RIFA DE NADAL

07669EL TROBAREU

ALS COMERÇOS DEL MASNOUI AL LOCAL

SOCIAL

Tots Sants i la Diada de Difunts són les dues celebracions més assenyalades de latardor i la porta d’entrada que ens facilita l’accés al mes de novembre. L’una i l’al-tra ens condueixen a fer memòria –i pregar en el cas dels creients– per totes aque-lles persones que ens han precedit en el temps, especialment, pels familiars iamics que tenim més presents i dels quals sentim més l’absència.Quan arriben aquests dos dies, els cementiris es transformen en un lloc de brogiti moviment, lluny del silenci i soledat que hi plana la resta de dies de l’any. Per uneshores, l’anar i venir dels visitants, l’acoloriment i olor intensa de les flors, els atuellsi estris de neteja, les escales per arribar als nínxols més alts, capgiren l’ordreestablert i aquests recintes de pau retroben una vitalitat inusual, una mica fora delloc, on es barregen els xiuxiueigs i converses d’alguns amb les oracions, senti-ments i records encara vius dels altres.Ben segur que durant les recent passades festes de Tots Sants i dels Difunts, elnostre cementiri, el del Masnou, deurà haver viscut, amb més o menys intensitat,tota aquesta litúrgia i que, a hores d’ara, quan aquest Butlletí reposi a les vostresmans, ja haurà recuperat el seu ritme diari, pausat, marcat per la quietud i eldevenir de les hores que no tenen tard.Tot això ens ha fet venir al cap una recent visita guiada al cementiri, auspiciada pelPatronat Municipal del Masnou, dins del cicle anomenat “Passejades pel Masnou”Itineraris pel patrimoni de la vila.Sorprenent seria la paraula que més escau a la iniciativa d’apropar als masnovinsun dels espais més emblemàtics de la vila i, possiblement, dels més desconeguts.Tots hi hem entrat, un dia o altre, per acompanyar algun difunt de casa o amic, oen la visita anual en les diades assenyalades i, per tant, tots en tenim una visió ge-neral, íntima; però probablement ben pocs hem tingut ocasió de conèixer en pro-funditat tot el que envolta i conté el recinte i que el fa especial i diferent al d’altresmunicipis i viles: la seva història, els panteons i tombes de diferents estils arquitec-tònics, les escultures que els embelleixen –algunes d’artistes de primera magni-tud– la distribució dels carrers i espais, la capella i cripta, la creu de terme quepresideix l’espai central, els panteons que flanquegen la porta d’accés, els xiprersque ens reben acollidors, les transformacions que ha sofert d’ençà de la seva inau-guració, etc., etc.Conduïts per una guia excepcional, la Marta Roig, vam aprendre un munt de cosesi dades que ens van fer descobrir tota la càrrega cultural, religiosa i històrica delnostre cementiri, des dels prohoms que el van fer possible mercès a les sevesdonacions, els arquitectes i mestres d’obres que el van dissenyar i construir, fins adetalls artístics de les escultures i panteons que el converteixen en un veritable“Museu a l’aire lliure”. Tot un bagatge que no reproduirem ara aquí per motius obvisd’espai i perquè creiem molt més interessant que els conegueu in situ, en una deles properes visites guiades que se seguiran organitzant. No us ho perdeu.

El President

Primeríssim


Sant Miquel, 15. El MasnouTel. 93 540 10 25

Mestres Villà, 33. El MasnouTel. 93 555 02 40

NÚRIA FLOi n t e r i o r i s m e

Sant Miquel, 44Tel. 93 540 97 55


PAULAb o u t i q u e

Sant Miquel, 6.Tel. 93 555 15 38

Sant Miquel, 8 1r 4t.607 29 31 43

CENTRE VETERINARI ELMASNOUUrgències

93 555 73 52

Horari de dilluns a dissabtede 10 a 1 i de 2/4 de 5 a les 8

Sant Miquel, 9 El MasnouTel 93 555 73 52

Roba i complementsper a nenes i nens

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIA

Projectes i rehabilitació

de la llar

Centre Professional de l’EmmarcatMarcs a midaExposicions - FiresEmmarcats de museuMiralls de banyMiralls muralsOlis, grabats, Làmines

Ptor. Domènech Farré, 393 540 33 39

Fotografia panoràmica del Masnou de Ramon Boadella, tamany 150X17 cm. Preu: 60€ tel. 93 5

Sant Miquel, 10-12Tel 93 540 34 36

Reparació en generalde l’automòbil

Mecànica. Xapa Electricitat

AUTOMOCIÓSANT MIQUEL

Moda tardorhivern

9 3

L’Associació desitja a tots els seus clients i amics que la sort ens sigui favo

11anyEl nostre pés mill

109El nostre nú



Sant Miquel, 3393 555 80 31 · El Masnou

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitatsBelles arts

Esmorzars • Dinars Copes

BAR REST

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscalLaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària

www.expofinques.comLi venem el seu pis en 21dies o bé li comprem al

COMPTAT!!93 540 50 80AIXEQUEM HIPOTEQUES IEMBARGAMENTS. FINANCEMEL MILLOR TIPUS D’INTERÈS

Roger de Flor, 31, amb st. Miquel93 540 50 80 · El Masnou

LA JOGUINERIA DEL MASNOU

Fontanills, 25 93 540 52 43

La millor selecció dejoguines per

a Nadal i Reis

CIANTS DEL CARRER SANT MIQUEL

Ceigrup

93 555 69 03

i m m o b i l i a r i e s

www.meslloc.com

Finques

Meslloc

93 555 80 06

Sant Miquel, 49. El Masnou Tels.

93 555 75 04 · 93 540 08 76

Assessoria jurídica, fiscal i assegurances

✦

25% dte. del 26 de nov. al 5 de des.

20è ANIVERSARI

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

A r t e s a n s d e s d e1 9 4 8

9 3 5 4 0 3 4 3 6

favorable , que tinguem unes bones Festes de Nadal i un feliç Any 2008

11nystre projecte millorar

938úm. de Nadal


Novembre 2007

Desembre 07

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

TotsSants1

23456789

10111213141516171819202122232425262728

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

ViaynaDominguezOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasDominguezDominguezAymarOcataRiera

2930

123456789

10111213141516171819

dijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

FàbregasDominguez

ViaynaViaynaOcataRieraDominguezDominguezAymarAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezFàbregas OcataOcataFàbregasViaynaDominguez


7

I que algun dia, si pot serllunyà, em pugueu recolliren qualsevol d’aquestsports.Sincerament i de tot cor.

Lluís Valls i Marí-----------------------------------

LES RIERES Sr. President de Gent delMasnou,Em dirigeixo al senyor quesigna com a “ecologistaconvençut” en la cartapublicada a la BústiaOberta del Butlletí d’oc-tubre 2007, en la qual fareferència a les rieres delMasnou i fa una crida al’associació Gent delMasnou sobre la neteja deles rieres. L’esmentadaentitat no és responsablede les rieres, però, si mésno, podria intentar fer unacrida popular, però comp-tant amb el consentimentde l’Agència Catalana del’Aigua, la qual és laresponsable de les rieres ide conservar-les netes,per evitar conseqüènciescom la d’aquest mesd’agost passat a la rierad’Alella, que es va desbor-dar del seu curs.Atentament,

M.C.M.

ASGRÏMENT

En uns moments tant durs itristos per la pèrdua delnostre estimat Palemó, lafamília Anglès i cid agraeixel recolçament i la compa-nyia donada per tothom,especialment el dia del seucomiat “Bona tavessa, papa”

Família Anglès-Cid-----------------------------------

GRÀCIES, PALEAvui vull parlar d’una per-sona que ens va deixar faalgunes setmanes, enPalemó Anglès. Quanpenso en ell sé que recor-do un amic perquè, de fet,era amic de tothom.Va treballar al museu deforma altruista i va ser unad’aquelles persones que,desinteressadament, posael seu granet de sorraperquè el poble on viu siguiuna mica millor. I avui, grà-cies en bona part al seu

esforç, el poble del Mas-nou té un museu del qualpot estar orgullós.Gràcies, Palemó. El teurecord queda amb nos-altres.

Valldeperas----------------------------------

PALEMÓ ANGLÈS ISALA

L’adéu a un amicCom en un relat dels moltsque havíeu fet per a larevista en què ens expli-càveu l’últim adéu delsfamiliars als marins quemarxaven cap a les Amè-riques, així m’he sentit jo.Encara que la malaltia ushavia malmès un xic lamemòria, sempre m’ale-grava de veure’us passe-jant pel carrer en compa-nyia de la vostra esposa obé a Gent del Masnou.Sabia que podia comen-tar-vos alguna cosa delmón que tant ens apas-

sionava a tots dos, els vaix-ells del 1800 i la marina alMasnou. Últimament teniauna pregunta per fer-vos ija no ha estat possible. Usenyoraré, Palemó, i us tro-baré a faltar. Ara m’hauréd’espavilar tot sol, ja no tin-dré el mestre quem’ensenyi. A mesura que el temps vapassant, van quedant en elrecord aquelles estones enquè vau ensenyarme pràcti-cament tot el que séd’aquells vaixells, aventu-rers i valents, que es lliu-raven a la mar amb res-pecte i coratge; idealitzatpotser, però francamentera tota una aventura. Vós éreu una personadevota, com escau a unautèntic marí, i espero que,en el món on ara heu arri-bat, sant Pere, com a bonpescador, us tingui pre-parat un lleuger bergantípintat de vius colors comels que hi havia alMaresme amb una tripu-lació alegre i feinera quecantin cançons a les nitstranquil·les de lluna clara ivós, amb gorra de capità,navegueu sense pressesper tots els ports d’aquestunivers tan desconegut ifantàstic.

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, número del DNI i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

7Organitza:

IX Trobada d’intercanvi de plaques de cavadel Masnou 2007

Diumenge 25 de novembre a les 10h. al carrer Pere Grau

Hi col·laboren:

C.P.C., A.C.P. Bagà, CanRac, Celler de Mar, Caves Rekondo, Can Colomé,Condis Supermercats, Pastisseria Miquel, La Clau,Ass.d’Amics del carrer Pere Grau.


Ja feia temps que les forces li anavenminvant i que les batzagades de salutportaven mal carés; però ell, en Pale,no es podia estar de venir a la seu deGent del Masnou, acompanyat de laseva muller, la Maria, per fer petar laxerrada amb els amics o llegir unaestona el diari. Tristament, el 4 d’octubre passat, als85 anys, ens deixà i la notícia enscolpí de valent.Ell va ser un dels primers col·labo-radors amb qui va comptar el nostreButlletí des dels seus inicis. Regirantl’hemeroteca hem anat a raure al mesde novembre de l’any 1987, Butlletínúm.10, en el qual apareix el primerarticle signat per en Palemó, titulatLa nostra marina. Aquell article vaser l’inici d’una sèrie d’escrits i il·lus-tracions, sempre relacionats amb lahistòria de la marina del Masnou, qued’una forma ininterrompuda ens vaoferir fins a l’actualitat. Escrits, anèc-dotes, fitxes tècniques, dibuixos…, totun bagatge documental impressio-nant que posà al descobert i a la llumdels lectors el tarannà, les virtuts i elsdefectes de diverses generacions demasnovins estretament vinculats almar i al comerç, entre els quals hihavia els avantpassats del mateixPalemó.Aquest treball constant i silent, deformigueta, fa palès el seu amor i esti-ma per tot el que significava elMasnou i la seva gent, la gent d’a-bans i la d’avui, i ens ha ajudat aentendre per què els masnovins somd’una determinada manera, per quètenim uns trets lingüístics i costumslocals que ens fan diferents als d’al-tres indrets i per què sentim aquestaespecial atracció pel mar, per la nos-tra marina.Avui, amb l’enyorament al cor, recor-dem l’amic Pale, la seva senzillesa iamistat, la seva bonhomia reconegu-da per tots els qui l’hem tractat i esti-

8

mat, la seva pacient i abnegada de-dicació a recuperar els fils de lahistòria masnovina, la nostra història.Gràcies per tot, amic Pale!Com a cloenda, reproduïm a conti-nuació les paraules de comiat queJoan Casals, en representació deGent del Masnou, va pronunciar en elfuneral celebrat a la parròquia deSant Pere del Masnou:

COMIAT A L’AMIC PALEMÓ ANGLÈS

Acomiadar un amic sempre ésdolorós, però ho és especialmentquan el comiat és el definitiu, el dar-rer.En aquest cas, però, l’amic Palemó–en Pale, per als amics– ens ho haposat molt planer, gairebé fàcil,perquè en parlar de la seva persona,tots els records que ens ha deixat sónpositius i amables.Totes les vivències que hem tingut elgoig de compartir amb en Pale, tanten els temps remots de feligresos icol·laboradors a la parròquia del Pilar,com a l’associació de pares delcol·legi Mixt Ocata i darrerament al’Associació Gent del Masnou sónexperiències que ens parlen d’unhome enginyós, pacient i respectuós

amb les idees dels altres, sempreamb el somriure als llavis, entregatgenerosament i sense fer soroll a lafamília, a la feina i al seu Masnou esti-mat .Dels seus avantpassats marinersheretà la seva gran afecció –passió,diria jo– pel món de la nàutica, quecanalitzà col·laborant estretament enl’antic Museu del Masnou, institucióon abocà hores i hores del seu tempsd’oci i de la qual fou el Director durantmolt de temps. Posteriorment, fins al’últim moment, seguí col·laborant enel Patronat del Museu Municipal.La faceta en què més hores hem pas-sat junts els darrers temps ha estatcom a company en la Redacció delButlletí de Gent del Masnou i com aarticulista en les pàgines dedicades a“La nostra marina”, que durant unseguit d’anys han ocupat un lloc pre-ferent en la nostra publicació mensu-al. Trobarem a faltar els seus escrits idibuixos que els il·lustraven, sovintacolorits i plens de la seva ines-gotable imaginació. Ara, en el moment de la seva darrerasingladura, amb la proa enfilada capa l’infinit, sentim el buit de la sevapartença; esperançats, però, quehaurà trobat recés en el port llunyà dela pau on algun dia farà bo de retro-bar-nos novament per parlar del nos-tre Masnou.A reveure, amic Pale!

In memòriam

Palemó Anglès i SalaLa Redacció


9

Regidoria de Cultura - Regidoria de laDona - Colla de diables - Els Capgrossos Gent del Masnou - Agrupació Sardanistamúsics i artistes.

Gràcies també a totes les persones de lanostra vila i d’altres indrets que amb el seuesforç i cooperació han fet possible unanova celebració del Correllengua.

També a l’activa participació en la festa depetits i grans tot esperant que continueutenint present la nostra llengua els 365 diesde l’any.

I el que compta és l’esforç de cada diacompartit tenaçment amb els qui creuenque cada gest eixampla l’esperançaque cap dia no es perd per als qui lluiten.

Miquel Martí i Pol

Xalupa Associació Cultural agraeix la col•laboració en elCorrellengua de:


10

Vidigal, que també es pot veure, alfons, llunyana però present. Una bar-reja d’edificis luxosos amb un fons demisèria.

Hi ha molt bona gent a Rio. Heconegut persones que podria quali-ficar de molt bondadoses, però tambéles he conegudes a d’altres parts delmón. Rio de Janeiro és un reflexd’aquest país tan gran, un reflex de laincompetència del polítics actuals,dels diferents governs. Sé que és certallò que es diu: “No es pot genera-litzar”, però em fa l’efecte que la re-alitat dels fets mostra que puc, sí.

Un dels avantatges de viure a cidademaravilhosa és poder gaudir de lanatura. Passejar en aquesta època del’any, la primavera tropical, quanencara no fa gaire calor, és una delí-cia i surt barat. Rio de Janeiro té llocsrealment bonics, espectaculars. Totssituats a la zona sud de la ciutat, lazona noble, la zona de la prosperitatbarrejada amb la misèria. La lagoaRodrigo de Freitas, simplement lalagoa com l’anomenen els carioques,és un d’aquests llocs fantàstics.La lagoa és una llacuna situada entreel barri d’Ipanema i la Floresta deTijuca, unes muntanyes de vegetacióexuberant situades al bell mig de laciutat. Els caps de setmana s’omplede gent que busquen caminar unaestona, passejar en bona companyia,veure ocells de tot tipus o simplementbeure una aigua de coco i contemplarel paisatge asseguda en un bancobservant la vida, les persones, eltemps.Gairebé tots els últims caps de set-mana he estat per aquí, o el dissabteo el diumenge. M’agrada caminar elsset quilòmetres de diametre que té,veure una part de la ciutat de Rio deJaneiro que és ben agradable, la partamable de la vida. Veure pescadorsque fan la seva feina i intenten gua-nyar-se la vida, veure camallargs dediferents colors, veure d’altres ocellsque no tenen gaire por dels humans,les petites zones que encara quedende manglar, on els arbres es barregenamb l’aigua i neixen jocs de colors, dellums i d’ombres, de reflexos. Pararuna estona i observar que ben a propd’aquesta meravella s’alcen edificisimponents que no respecten res, quesón contaminació visual com espodria dir en aquesta societat tanpolíticament correcta. I veure tambécom entre la lagoa i aquests edificis hiha una avinguda on el trànsit és cons-tant, on molts conductors busquen unlloc per deixar el cotxe, encara que nosigui un aparcament gaire ortodox i

volen esbravar-se una miqueta,desconnectar del ritme frenètic devida que porten o portem. És sorpre-nent el fet que hi hagi encara tantavida natural malgrat les construc-cions, el soroll d’helicòpters –hi hatambé un petit heliport situat a la vorade l’aigua– i cotxes, la brutícia d’algunlloc, o les aigües residuals que s’hiaboquen directament sense passarper cap depuradora. Sorprenent el fetque els carioques, en general, siguinmés aviat poc civilitzats i no cuidingaire bé el seu entorn, tot i que hi haprou papereres… Hi ha racons tambéplens de plàstics, de llaunes, de dei-xalles de tota mena.

El dimecres 17 d’octubre va jugar laselecció brasilera, la canarinha, con-tra Equador. El partit va acabar 5 a 0i Brasil jugava a Rio, al Maracanà, unestadi mític. Vaig sentir vergonyaquan els aficionats cantaven “Soubrasileiro, com muito orgulho, commuito amor...”. Orgull, de què? De lesplatges boniques, dels rius, delsboscos? Tot això és ben maco, peròno va ser gràcies a cap brasiler que lanatura va venir a parar aquí. Al con-trari, s’està destruint tot a una veloci-tat cada vegada més gran. A prop dela lagoa, al sud, hi ha una de les fave-les més grans d´Amèrica Llatina, el

Lagoa Rodrigo de FreitasPer Joan Maresma Duran


11

Llegia tranquil·lament el diari i de cop i volta un calfred varecórrer com un llamp la meva espinada. Em frego els ullsun parell de cops, però sembla que sí, que la foto que veigés certa. La miro i la remiro i penso que deu ser unad’aquelles d’arxiu i, pel cap baix, dels anys seixanta delpassat segle XX. Faig una ullada al peu de foto i resulta queés més actual del que m’imagino, te només una setmana.Resulta que un capellà de més de vuitanta anys està fentla consagració d’esquena al personal i l’escolanet li estàaixecant la casulla (perdoneu els entesos, no n’estic segurque es digui així), que porta per sobre de tota l’altra roba.El més delirant del cas és que el pretès ajudant, l’escola-net, té més de setanta anys, quan aquests, en teoria, erenxavalets petits, d’aquí el nom en diminutiu.El túnel del temps és cert i aquesta imatge em va portarquaranta anys endarrere, quan aquest tipus de ritu encaraes feia servir, tot embolicat amb la salmòdia llatina, queavui dia no entén ningú i abans tampoc era gaire vehicu-lar fora de l’àmbit eclesiàstic.Han tornat a donar peu a la missa d’esquena i en llatí, fan-tàstic. Quan el que toca és espolsar la caspa i fer més fun-cional la representació, s’empesquen el retorn al passat(anecdòticament, és clar) per tal de fer el que millor fan,muntar un gran espectacle i no dir res, posar-se d’esquenaper fer misteriós el que hauria de ser evident, tornar a lacaverna (potser seria millor dir a les catacumbes), enfos-quir-ho tot i donar un toc més tètric, que acolloneixi. Unconsell gratuït. Si apaguen els llums i encenen un muntd’espelmes i després amb l’encens cremant, aromatitzantl’església amb aquella fortor penetrant (que deixa les na-rius i el cervell en un estat catatònic), i per postres hisumen un bon orgue de tubs amb música de J.S.Bach atota pastilla, fins i tot un escèptic com jo vindria a treure-hiel nas. (Si us plau, que l’organista sigui bo).Home, conyes a part, crec realment que això seràanecdòtic, una petita concessió a la parròquia de més edatque enyora altres temps, on es feia entrar un dictador san-guinari sota pal·li (fet excepcional, perquè així només podiaanar la sagrada forma, l’hòstia per entendre’ns) i se’l trac-tava gairebé com una divinitat. Amb tota aquesta parafer-nàlia, ens recordaran una època que és millor que quedicom el que va ser, una església aliada amb un home quees va aixecar contra el govern elegit pel poble i que, un copacabada la guerra (que el general Mola va muntar i ell vacontinuar), va començar una repressió ferotge i san-guinària (amb judicis del tot fraudulents), matant molta mésgent amb la coartada de la legalitat, que la que van mataril·legalment els grups mal anomenats patrulles de control,que eren formades per gent amb ganes de venjança. LaGeneralitat republicana va fer el possible per aturar-ho,amb el president Companys al capdavant, però la sevaforça ens els primers mesos de guerra no podia competir

amb les armes del anarquistes, que van aturar la revoltadels militars a Barcelona i a molts pobles de Catalunya.Companys va ser un president presoner a Palau, fins queno va poder controlar els anarquistes i la gent armadasense control.

Això és el que em recorda aquest ritus que un Papa ambvisió de futur i el cap ben amoblat (Joan XXIII) ja va treureen el concili Vaticà II. Aquest home és el darrer cap del’Església que volia acostar-se a tothom. Ell és una parttambé dels màgics anys seixanta, quan es van trencar elsvells esquemes i semblava anar amb el temps, amb elsnous aires de llibertat i germanor que suraven per l’am-bient, i que possiblement tot era una gran utopia; peròaquell home va saber llegir el que passava al carrer i quecalia anar endavant. Volia obrir finestres i ventilar la casa,llàstima que Pau VI no va voler o no va saber continuar laseva tasca. D’ençà de la mort del Papa bo, tan sols JoanPau I (el breu) va intentar posar ordre en tots elsassumptes vaticans; però, com ja sabreu alguns, la hipòte-si que se’l van carregar no és ciència ficció. Recomano lapel·lícula el Padrino III, molt documentada i molt ben expli-cat el tema de la seva mort.Benet XVI, el darrer papa, segueix el retorn al passat, queva propiciar exageradament el seu antecessor Joan Pau II.Més que una Església oberta i exemplificant, sembla quevulguin fer una secta de fanàtics que estan contra el món.Ja he expressat moltes vegades el poc valor que emmereixen les seves decisions retrògrades. Només tenen lacastedat i el resar al cap, ah, i també les seves financesperquè, malgrat que diuen que el seu regne no ésd’aquest món, mentre hi són volen tenir la cartera plena,per si un cas.

RASCA I PICAPer Ramon Serra


12

Començo a escriure sense cap nord,no perquè no hi hagi esdevenimentsque convidin a la reflexió sinó per l’em-patx de successos que em fan ballar labrúixola de les idees com un venti-lador. Aprofito, doncs, un esbós que jatenia al setembre envers Shaima, lanena de Girona que no volia anar acol·legi perquè no li permetien portar elhiyab, el mocador al cap que en algunsllocs sota la llei islàmica és to-leratcom una substitució atenuada delburka. Mirant el rostre de la petitaShaima he recordat aquell text de CarlMarx: La religió és el llagrimeig de lacriatura oprimida, el cor d’un mónsense cor, l’esperit d’una condiciómancada d’esperit. És l’opi delpoble. Shaima no és el reflex d’unacriatura oprimida; diria que és unanena normal, que projecta la ingenuï-tat de la seva edat en un món de nenshomologats a la guarderia. Ara, des-prés d’haver estat centre d’atenció,deu estar ufana de ser i sentir-se unanena diferent. Això fa que me la ima-gini com una nena singular, intel·ligenti feliç, perquè encara no sap res delmón mentider que l’espera. Però a lavegada intueixo que és la continuïtatd’uns pares alienats, opiats per unareligió que basa el seu proselitismeprogramant les ments de menors através dels seus progenitors, quetambé havien estat ensarronats quaneren petits. Un sectarisme equivalental Nacional Catolicisme de FranciscoFranco i Bahamonde, aquell dictadorque entre execució i execució dormiaamb el braç incorrupte de SantaTeresa de Jesús. Si avui repetissin un 23 F, el casting del’Elefant Blanc el guanyaria l’ideòlegde la COPE don Federico JiménezLosantos. Un estil de ràdio obsessivacom poques, mer plagi il·lustrat de laràdio de don José María García, aquellaltre comentarista esportiu conegutcom butanito. Dues estatureshumanes semblants, ambdues amb

De la ingenuïtat de Shaima a la intencionalitatde la COPEPer Joan Camps i Ortiz Per Esteve Pujol i Pons

papista que el Papa. Un plantejamentideològic que, políticamente parlant,és absolutament legítim.En què quedem, doncs? La paraulasiniestro, en castellà, és o no és uninsult? Doncs sí, quan el senyorJiménez Losantos la diu per la COPEreferint-se als catalans, sí que volofendre, ja que no es queda a laprimera accepció i tot seguit va al dic-cionari i omple la seva perorada delmatí en tots els sinònims més pejo-ratius que troba en el Casares, onsiniestro també vol dir: perverso, infe-liz, funesto, desgraciado, resabiado,vicioso, desdichado, decadente,maldito, calamidad, desastre, deprava-do, contagioso, corrupto, inmoral,infecto i no sé quantes coses més,totes vàlides per a ell a l’hora d’explicarcom som els catalans.Just cal perdre deu minuts perescoltar-lo cada dia, temps que tarda apronunciar, sospirant melodramàtica-ment: En fin! Aquesta carrincloneriaés el senyal inequívoc que se li ha aca-bat el rotllo i tot el matí anirà repetint elmateix, com la cançó enfadosa.Aquest tío –paraula castellana del seupropi lèxic ofensiu– no és més que unfruit madur, expressió que a la cata-lana és com parafrasejar aquell monò-leg de William Shakespeare, en veudel rei Lear a Macbeth: Someting iswrong in Denmark, que és com dir:Quelcom està podrit a la COPE,aquesta emissora de la ConferènciaEpiscopal Espanyola, fanàtics obsti-nats que la religió segueixi sent coml’opi, l’al·lucinogen de l’esperit, la milloreina per als règims totalitaris basats enla ignorància dels pobles.

ambició de Napoleó Bonaparte i xer-raires d’eloqüència enfarfegada desinònims. El senyor García emetiaadjectius injuriosos com comembudos,cortabayonetas, chutapatines que, perser paraules inventades, només podi-en ser agressives en la forma, peròmai insultants pel seu significat inexis-tent; en canvi, don Federico, predi-cador de la COPE, no inventa adjec-tius, ell s’alimenta directament de JulioCasares, millor dit, del seu DiccionarioIdeológico de la Lengua Española.Per exemple, el seu insult més subtilés la paraula siniestro, la pronunciagairebé cada matí amb menyspreureferint-se als fantasmes particulars dela seva paranoia, o sigui, el que somels catalans, el que fem els catalans,com parlem els catalans, el que volemels catalans, tot el que ens passa alscatalans és, segons Jiménez Losan-tos, senzillament: siniestro. Paraulaque al seu diccionari, en primeraaccepció, només expressa allò o llocque està a la nostra esquerra, o sigui,que hom podria pensar que aquestlocutor quan qualifica Catalunya desiniestra només vol dir que veu elscatalans posicionats políticament i ide-ològicament a la seva esquerra, la qualcosa, des d’una perspectivademocràtica, és un judici crític d’unacorrecció exquisida i, tenint en compteque ell prové de la militància del partitmaoista “Organización Comunista deEspaña (Bandera Roja)” potser nomésvol remarcar que ja no és seguidor deMao-Tze-Tung i que la seva dedicacióplena està a la dreta de tots: a la dretade la COPE, del Partido Popular i del’Espanya, unitat de destí i reservaespiritual d’Occident, o sigui, més


13

Bona nit i ben vinguts a la novena NITD’HAVANERES I ROM DEL MAS-NOU.Amb molts de vosaltres ja ens conei-xem; a tots els altres us diré que sócl’Elies, el Capità del Port Masnou i veíd’aquesta vila.He volgut passar una estona ambvosaltres engegant la màgia delsrecords. Avui, un cop més prendremrom i cantarem havaneres; però nopodem oblidar que les històries quehan inspirat aquestes cançons hanestat també les desventures d’unsviatges llargs i penosos cap a lesnoves terres a conquerir.La lluita començava ja en sortir deport; allunyar-se de la terra i de lagent estimada amb l’esperança incer-ta de tornar amb fortuna només n’erael principi.Després apareixia la part més tangi-ble de la batalla; la falta de menjar, lafruita i les verdures només per alsprimers dies, l’aigua dolça a la qual

s’afegia rom per fer-la potable, el paintegral cuit dues vegades perquè nofermentés gaire aviat i que era tan durque, a més d’un, li havia costat unadent si abans no el remullava ambaigua de mar, que, de retruc, li apor-tava sodi i l’ajudava a refer-se deldesgast físic.Les faves, les mongetes, els cigrons,l’arròs, tot cuit amb el porc salat, erenla base del seu aliment; però aviat elsacompanyaven els escarabats i elscucs. En alguns relats es diu que elmenjar se servia a la nit per tal que noes veiés “l’acompanyament”. La falta d’higiene i de ventilació aviatfeien aparèixer els paràsits i amb ellsles malalties com l’escorbut per faltade vitamina C i el beri-beri per mancade proteïnes.En resum, que només arribaven elsmés forts; el 20% de la tripulació per-dia la vida en la travessia.No oblidem tampoc les víctimes delsembats del mar; recordeu aquells:

…Pobres marinos pobres pedazos de corazón Que la mar brava que la mar bravaSe los llevó…Que van sortir de Jamaica rumbo aNueva York.

Però avui tot ha passat; som aquí, enaquesta vila marinera, envoltats debona història marítima, de somriures iprosperitat.

Per tant, cantem i beguem, que hisom tots, i tots bé.

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni, Aparici, Gres catalan, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficines AlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

Per qüestions tècniques la salutació-pregó de la passada edició de la Nitd’Havaneres i Rom 2007, no la vam poder incloure al butlletí del passatmés d’octubre. La transcrivim tal com la va presentar el seu autor l’EliasBarranechea capità del port del Masnou. El seu contingut ens fa reflec-cionar sobre la idea romàntica d’una travessia a Amèrica en el segle IXX ies pot intuir que no sempre eren flors i violes com es sol pensar. Aprofitem per dedicar aquest escrit a la persona de Palemó Anglès iSala, estudiós i coneixedor de la nostra marina del 1800, i que recent-ment ens ha deixat. Diu així:

Nit d’Havaneres i Rom. El Masnou octubre del 2007

Pregó del capità mercat i capità delPort del Masnou Elies Barranechea

Fot

ogra

fia d

e X

avi C

ardo

na


14

Doncs no! No us parlaré pas del climai dels canvis que s’estan experimen-tant arreu del món, res d’això. Ja s’en-carregaran els científics i meteoròlegsde fer-ho ells i molt millor del que jopuc fer-ho.Voldria avui referir-me a un d’aquellsfets i costums desconeguts de lajoventut actual i que foren part del diaa dia, quan nosaltres podíem gaudirencara d’aquesta prebenda, que infonla joventut i que s’ha esvaït senseadonar-nos-en.Res més lluny de voler posar-vos tris-tos en parlar de funerals. Res d’això.Solament fer patent els canvisesdevinguts en aquests darrers anys. Ara es dóna per bo, per bé i suficientque una esquela exposada en eltauler de l’Ajuntament i una altra a laporta del cementiri, amb un parell dedies d’antelació al sepeli o cerimòniaa esdevenir, siguin suficients per ass-abentar tota la població masnouinaque hi pugui estar interessada a as-sistir-hi. Personalment ja he demanat duesvegades a la Casa Gran que posinl’esquela mortuòria en el tauler que hiha al front de “Ca la Farrera”. Massa feina o poc pressupost faninviables, de moment, que els veïnsd’Ocata ens en puguem assabentar.Deixem-nos de disquisicions. Ells totho arreglaran! Be, després d’aquestparèntesi, continuem.Traslladem-nos als anys 1940-45. Jodeuria tenir llavors uns deu anys. Lapoca precisió de las dades aportadesestà en proporció directa als diestranscorreguts; res de memòria senil!Jo era llavors un vailet, un nen.Doneu-me la mà i acompanyeu-me.Acaben de trucar a las ventalles decasa meva. Seguiu atents al que totseguit esdevindrà: – Carlus, truquen, obre la porta i miraqui hi ha.Atansem-nos hi!

Obro la porta, davant meu un se-nyor/a m’està mirant. S’ajup tot trac-tant de posar-se a la meva altura i emdiu: – Que hi ha la teva mare a casa,“maco”?Llavors giro el cap vers la cuina icrido:– Mama, demanen!Poc després apareix la mare. S’allisael davantal amb totes dues mans. Hodeu fer més per eixugar-se-les de lahumitat que per treure-li les arrugues,perquè estava rentant els plats.Entre el visitant i la mare veig ques’estableix un creuament de miradesinquiridores i aclaridores. Ell ésconegut nostre. La mare trenca el geltot atansant-se.– Males notícies, oi? – Doncs sí. El senyor Fulano de Tal hamort.La família us ho fa saber: el funeral iposterior enterrament tindrà lloc, A.D.,

demà a les cinc de la tarda. La famíliaagrairà la vostra assistència i ora-cions.Bé, això era el canvi, l’esquela; enaquest cas, sonora. No sé pas sideguda a la falta de paper o a lamanca de temps per portar-la a laimpremta.Després, per a comiat, allò de:– Dalina, no som res, o– A tots ens arribarà el dia , o– Un dia per a cadascú, o– Tots hem de fer-ho..........Bajanades!!!!!!Els de “dilatada experiència” segura-ment que ja coneixeran els fetsesmentats i els agradarà recordar-ho;als joves, ben segur que els podenser interessant els canvis esdevingutsen el decurs d’aquests anys. A tots,gràcies per aquesta estona que hempassat junts i suportar-me.Per a una altra ocasió preparo dueshistorietes més entorn del tema.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

ELS CANVIS DE…


15

El diumenge 30 de setembre tinguélloc als locals municipals de Can’Humet l’Aplec Parroquial deFamílies del Masnou sota el lema“Junts som +” i com a argumentacióprincipal “La família, com a àmbit dela transmissió de valors i de la fe”.Tot i el mal temps dels dos darrersdies, la jornada començà esplen-dorosa i un sol de justícia no ens vadeixar en tot el dia, sort que elsorganitzadors ens obsequiaven,només entrar, amb una gorra taronjaon hi havia brodat el lema “Junts som+” en blau cel...L’acte comença fort: breus paraulesd’acollida per part del rector de lesnostres parròquies del Masnou, SantPere i Pilar, Mn. Felip Juli, una oraciói un cant. A continuació ens vam dis-tribuir en cinc àmbits, segons edat igustos: guarderia per a la mainada(0-3 anys); als infants (fins a 12anys), en Jordi Fàbregas els vaembadalir amb els seus contes nar-rats; mentrestant en Gabi Milà ambuna magnífica pel·lícula de Cine-fòrum (“No tinc por”) basada en unahistòria mafiosa en la Itàlia profundava fer reflexionar els nostres adoles-cents sobre accions, missatges i va-lors. El jovent va poder compartir lesvivències en la fe i la vida de dos tes-timonis procedents del nostre entorn.I en un cinquè àmbit el catedràtic defilosofia de la Universitat Ramon Llull,professor Francesc Torralba, vaimpartir una conferència col·loqui perals més grans sobre “La família, coma àmbit de la transmissió de valors ide la fe”, xerrada que ens va colpirtant i tant que no el volíem deixarmarxar amb tantes i tantes matisa-cions i qüestions amb què el vam“metrallar” a la fi de la seva magistral,però a la vegada entenedora, exposi-ció.Després d’un breu descans per recu-perar forces, va venir el plat fort deldia, la celebració de la Missa, que tin-

gué lloc al gran pati interior, que esféu petit amb tants com hi érem! Vaser concelebrada per quatre pre-veres, amenitzada amb els sons deles guitarres dels nois, joves i moni-tors de l’Esplai Sant Pere i, en l’ofer-tori, hi eren representades totes lesactivitats de les parròquies de la vila.El sermó va ser el colofó a lesparaules del Dr. Torralba sobre el ques’espera de nosaltres com a trans-missors dels valors i de la fe cristiana.Tot seguit hi va haver un dinar de ger-manor, on vam compartir i degustarles exquisiteses dels nostres cuiners icuineres; només esmentar que a lespostres tothom rivalitzava per veurequi era el millor “pastisser” de la vila!Pels voltants de les quatre de la tardaes va desplegar tot un seguit de“paradetes” on es donava a conèixerla vida de la nostra ComunitatParroquial del Masnou: Acolliment depromesos; Acolliment preparació albaptisme d’infants; Associaciód’Amics de Joan Roig i Diggle;Càritas Parroquial del Masnou;Catequesi d’iniciació en la vida cris-

tiana (Primera Comunió); Catequesien família; ComunidadesNeocatecumenales; Cos de Portantsdel Sant Crist; Equip de litúrgia;Esplai Sant Pere; Estudi del’Evangeli; Fe i cultura; Grup d’amicsen la fe; Grup d’oració de Sant Pere;Grup de joves en iniciació a la vidacristiana (Confirmació); Grup dejoves; Grup de matrimonis amics icristians; Pastoral de la salut; Vidacreixent; Moviment cristià de jubilats iadults grans; Vida consagrada (reli-gioses); Voluntaris parroquials. Permitjà de pòsters i fulletons de propa-ganda qui hi estava interessat rebiatota la informació pertinent a l’activi-tat: en què consisteix, qui en formapart, quan se celebra, etc.I, per acabar, una pinzellada musicala càrrec d’un grup de seminaristes,els “Set de Déu”, que ens alegrarenamb la seva música, cançons i ballsla cloenda de la jornada. No cal dirque van ballar no sols la mainada,sinó també els més grans i tambéalgun mossèn.

Junts som +Aplec Parroquial de FamíliesPer J.G.


16

president, Pere Compañó, junt ambaquest autor, decidírem que a partirdel número d’agost, el núm. 7, seriainteressant que, a més de les comu-nicacions d’activitats que les dife-rents seccions feien saber als socis,hi hagués escrits o articles pròpia-ment dits i em demanaren si podria

fer unes pinzellades d’història local.Mig en broma vaig dir que potserserien unes històries per no dormir(recordant un programa televisiu),però en Compañó va dir i per què nounes HISTÒRIES DE LA VILA?, i aixíva quedar batejada la secció. De totesformes, alguna de les històries haestat, per a alguns, unes històries queno els deixaren dormir prou bé.Ara, quan la nostra entitat ja ha cele-brat els seus 22 anys d’existència,aquesta secció del butlletí en celebraels 20 i ho fem no amb una història dequalsevol dels temes que ha tocat alllarg d’aquests 240 mesos, sinó ambla història pròpia, que també éshistòria de la vila.Ho farem en aquest butlletí núm. 217de “Gent del Masnou” fent una menade balanç, com un inventari del queha passat per aquestes pàgines delbutlletí. Veurem quins han estat elstemes més tocats i quins els menys.Analitzant-ne, si cal, el perquè.Veurem quins foren els temes quemés sobtaren. Els que erendesconeguts o poc coneguts. I, no caldir, si algun va aixecar polseguera, jaque la història, la veritat, a voltes ésmolt incòmoda, per a segons qui, ésclar.Els 200 temes sortits en aquesteshistòries han estat de 10 apartatsconcrets, que anirem desglossant.Són aquests:

LA VILA – 35 Històries. En aquestapartat, el segon més tractat a les“històries...”, s’hi han tocat diversestemàtiques; totes, però, referents a lavila en general, com: l’escut, de comha estat al llarg dels anys fins a l’ac-tual, fet segons les Lleis Heràldiquesdictades pel Parlament de Catalunya;el 950è aniversari del primer docu-ment al qual s’esmenta el nom de la

HISTÒRIA número 200-20 anys d’Històries de la Vila-

Sí, des d’aquell agost del 1987 finsara, novembre del 2007, he escrit 200HISTÒRIES DE LA VILA, que hananat apareixent al llarg d’aquests 20ANYS, vint anys que es compliren elpassat mes d’agost.Si hom multiplica els vint anys pelsdotze mesos de cada any, en surtenforça mes de dues-centes històries,però és que no tots els mesos hi hahagut històries. Bé perquè el temaque podia tocar en un mes determinatno era un fet que correspongués a lanostra vila, bé perquè per alguna raó,com per exemple l’any 1990, quan afinals del 1989 hi hagué la fallida del’empresa que ens feia el butlletí, iamb la represa, al núm. 36, de març,després de dos mesos “congelats”, ino pas de fred, tornàrem a sortir, elbutlletí amb aquells dos mesos i elsotrac de la fallida s’havia tornat forçamagre; de les 32 de terme mig quehabitualment tenia, es va passar a les16 que tenien els números normalsd’aquell 1990. Després, de mica enmica, com un convalescent greu, ensanàrem recuperant fins aconseguirentre 24 i 32 pàgines, o les 48 delsextres de juny i desembre. En aquell llunyà i proper agost del1987, quan el nostre butlletí era alseu núm.7, s’encetaren seccions, jaque els sis primers números havienestat tan sols d’informació de lesactivitats de les diferents vocalies iseccions de GENT DEL MASNOU.I ja que parlem ja de vint anys enrere,és bo que també expliquem com vasorgir la idea de fer aquesta secciódel butlletí, qui va tenir-ne la idea icom i quan fou portada a la pràcticapel qui signa aquestes (i totes) les“Històries...”.Era a l’estiu d’aquell 1987, pel juny ojuliol, quan en una reunió de butlletí,el president, Joan Casals, i el sots-

Portada del butlletí núm. 7, el primer onaparegueren les “Històries de la Vila”.

Portada del butlletí núm. 35, desembre del1989, on començava el primer dels tres arti-cles dedicats a la nissaga de Can Teixidor.

Històries de la vilaPer Joan Muray


17

vila, com a Manso Novelli; els 175anys d’independència municipal; elcentenari del descobriment de la vil·laromana de “cal Ros de les Cabres”; laCasa de la Vila; el Patrimoni desa-paregut; l’argot mariner; els sisMasnous que hi ha al món; etimologiasobre el Masnou, la Casa de Cultura,etc., etc.

CARRERS, PLACES, INDRETS,ETC. – 24. En aquest, com el seunom indica, s’hi parla dels llocs mas-novins com: Can Teixidor; la nevadadel 1962; la Via Augusta; les torres dedefensa; fortificacions; els noms pop-ulars del Masnou; carrers emble-màtics; la plaça-mercat; els escor-xadors; el mas Antich; les fonts i elssafareigs; el sui generis carrer de laCaterra; el mas Fontanills/Casino; o elCol·legi del Comercio de Flos iCalcat; etc.

COSTUMS, TRADICIONS, DIVER-SOS, ETC. – 30. Aquí el ventall fouforça ampli i ens dugué a temes com:el Meridià Dunkerque-París-elMasnou i a Fra Canellas, el científiccatalà que participà en aquest impor-tant projecte; la Festa Major; lesboires, núvols i vents i els seus nomspopulars; els Cent anys de cinema alMasnou; els Tres Tombs; un“Quintete” del s. XIX; el Cant Coral; elCentenari de la seu del Casino; cal’Estudiant; l’afer d’un trànsfuga; etc.

FERROCARRIL – 3. El tren ensocupà pocs capítols, però forenimportants, ja que tractàrem d’unviatge del 1858, a pocs anys de lainauguració de la línia, fet pel polític ihistoriador Víctor Balaguer; o del150è aniversari del ferrocarril deBarcelona a Mataró, que s’escaiguéel 1998.

LA MARINA – 16. En aquest, i perser vila marinera, hi va haver unabona representació de caire general,ja que aspectes relacionats amb elscapitans ja tenien el seu apartat.Tocàrem temes com: el nostreDistricte Marítim; la boia; el santuaride la Cisa; el naufragi del “MariaAssumpta”, el vaixell de fusta mésantic del món; els exvots; la mort abord; naufragis diversos; les provi-sions i les mercaderies que trans-portaven els nostres velers; el primervi català portat a Amèrica; etc.

EMPRESES, COMERÇ, ETC. – 13.Els negocis estigueren representatsper: Can Xala; la nostra zonatarongera; els banys de mar; elChamp Sors; la fàbrica “La Primitiva”;les “posadas secretas”; i l’activitatcomercial del 1845.

PARRÒQUIA, CAPELLES – 8. Lapart religiosa fou tocada en temescom: la nostra parròquia; l’ermita deSant Mateu; la capella de Sant Antoni

(Malet); la de can Teixidor (de la Marede Déu de Montserrat); o campanes,campanars i campaners.

GUERRA I POSTGUERRA – 2. Elsafers de guerra donen molt poc de si,tot i que hauria de no ser així, peròsembla que encara fa por parlar-ne.Vam parlar de: les bombes i la repres-sió al Masnou i les ordres de “destruc-ción” total dels Laboratoris Cusí i decal Marquès.

ELS CAPITANS – 15. Aquí jatornàvem a tenir amplitud d’històries,tals com: els indians; pirates i ne-grers; el romanticisme dels capitans;les primeres mongetes portadesd’Amèrica per un vaixell masnoví;lligams masnovins amb les terres delsaraucans; l’humanitari capitàGibernau; una havanera amb sabormasnoví; els capitans de can Targa;etc.

BIOGRAFIES DE MASNOVINS OVINCULATS – 54. L’apartat més ge-nerós, ja que el tema biogràfic dónaforça de si. Hi trobàrem personatgescom: Lluís Millet i el seu fill Lluís M.;Fèlix Millet i Maristany; el Dr. Genové;el polític Antoni Sunyol; el mestreFrancesc Flos i Calcat; l’AgustíRosés; la Teresita Torres; el comte deLavern; el mestre Bert; el Dr. Ribas;en Vicenç A. Ballester; en DamiàSampera; el polític i jurisconsult JoanMaluquer; Carles de Llar i Teixidor; els

Portada del 154, febrer del 2000, on hi haviales proves del fet piràtic i negrer del capitàJoan Maristany “Tara”.

Portada del 182, juny del 2002, on hi havia “Elconreu i el comerç marítim de taronges...”.

Portada del 207, juliol del 2004, on es parlavade “Posada secreta”.


18

començament del període conegutcom a “esclavista”, que delmaria lapoblació, entre els qui s’enduien i elsqui posteriorment morien per contagide malalties per ells desconegudes.Certa gent de la vila, quan això espublicà l’any 1992, no ho van pair(n’hi ha que encara no ho han fet). Al“seu” Masnou aquestes coses ni pas-saven ni es deien. Abans de cloure aquestes insòlites,però reals, històries de la vila, un dar-rer balanç, el que han donat ellesmateixes, però passades al format dellibre.El primer volum va sortir per la Diadadel Llibre, pel Sant Jordi del 1999, iaplegava 100 articles, que anavendes d’aquell agost del 1987 fins al juli-ol del 1998. Fou un voluminós llibrede 400 pàgines, que, com diem alMasnou, era “ple” de gruixut i feiaforça “patxoca”.El segon fou un xic més prim i témenys articles, un total de 69, ja quedes de l’octubre del 1998 al maig del2005 les històries s’havien anat fentmés gruixudes i, per tant, si s’haguésesperat als 100 articles, com en elprimer, hauria estat massa gros,perquè amb els només 69 ja estàcompost de 290 pàgines.Ara, des del número 218 del butlletí,de juny del 2005, ha començat lasingladura del tercer volum.Com podeu veure, me’n sento forçacofoi, especialment pel fet d’haverpogut aportar a la nostra història locali nacional aquest extens recull, que, amés, pot ostentar un rècord local, elde la seva llarga vida, un fet insòlit alMasnou i en molts indrets deCatalunya.

parcialment en altres, així com tambése li ha dedicat un llibre, sorgit a par-tir de la necessitat creada amb motiude les dues visites anyals que s’hi fandes de fa ja uns quants anys.I relacionats amb la marina de veladel vuit-cents i els seus capitans, elsque més impacte crearen foren el quedeia que el primer vi català portat aAmèrica ho fou per la pollacra“Isabelita”, del capità BonaventuraMillet “Tetus”, que fou entre el 1854 i1889, i el que descobria un afernegre, mai més ben dit, de pirateria itràfic d’esclaus, perpetrat pel capitàmasnoví Joan Maristany i Galceran“Tara”, que pel desembre del 1862arribà comandant una flota amb ban-dera peruana a l’illa de Pasqua (RapaNui), d’on s’emportaren gran quantitatdels nadius a treballar d’esclaus a lesilles guaneres peruanes, fet que seriadesastrós per a aquella interessantcivilització i que seria causa del

manescals Farreras; el mestre JaumeFuentes; Tomàs Mirambell; els 350anys del primer document sobre elsMaristany, o els 340 sobre els Millet,el pintor Rogelio López; i un llargetcètera.D’aquestes 200 històries, algunesd’elles han despertat més interès qued’altres, especialment les querelataven uns fets desconeguts per ala majoria o bé perquè ja pocs se’nrecordaven o també perquè moltagent es pensava que això o allò alMasnou no havia existit o passat mai. Farem memòria d’alguns dels temesque més impacte causaren, senseordre ni cronològic ni pel grau d’im-pacte, a l’atzar. Un d’ells fou que al Masnou del segleXIX, concretament del 1848 al 1867, hihagué 5 posadas secretas, uneufemisme masnoví, segurament fetper un funcionari molt moral, que con-siderava que posar al Censd’Activitats Comercials que certslocals es dedicaven al que el pobleanomena senzillament “casa deputes”, no estava bé i ho batejà així.Un que, tot i ser sabut d’algunes per-sones que ho havien sentit explicarals avis, va sobtar molt, especialmentper la quantitat del conreu i laimportància de l’exportació, fou elconreu i comerç marítim que es feiade les taronges, entre els anys 1771 i1891, de què el Masnou i altrespobles del Maresme eren grans pro-ductors.Els que també van ser causa de graninterès foren els diversos escritssobre la casa i la història del MasTeixidor, que en feren descobrir lesmeravelles. Se n’han escrit nouhistòries senceres, a més de sortir

Portada del 214, febrer del 2005, on s’explica-va que el primer vi català portat a Amèrica hofou pel capità Bonaventura Millet “Tetus”.

EDUQUEM PERSONESReflexions d’un mestre sobre l’educació a l’inici del s.XXI

d’Esteve Pujol i PonsEditorial Mediterrània

Un llibre per a pares i mares i per a tots els educadors familiars.Per a educadors professionals.Per a tothom qui estigui interessat en el tema apassionant de l’educació.

Un regal excel·lentper a aquestes festes!

El trobareu a les l l ibrer ies

SEGONA EDICIÓ


19

No tinc prou nous descobriments per fer un altre articleoferint-vos cap recull d’inscripcions de rellotes de sol.La Rita Terradas m’ha fet arribar unes fotografies preciosesamb dues llegendes de dos rellotges de sol que ha descoberten les seves passejades pel nostre país. M’han semblat taninteressants que no em sé estar de dedicar-hi aquest breucomentari.Una és la frase potser més clàssica dels rellotges de solTempus fugit –el temps fuig–, que ha trobat a Sant Llorenç dela Muga. L’altra, la va trobar a Can Boix, a Peramola, És l’ho-ra de ser feliç.Eh quin contrast? La primera subratlla amb concisió la breve-tat de la vida, el temps com a fonamentalment fugis-ser, undo que se’ns escapa de les mans sense remei. Diríem querespon a una concepció transcendent, mística, potsermedieval, de la vida. Fins i tot podríem qualificar-la de pes-simista. Aprofita el temps perquè se’ns en va i no en tindràs!La segona és humanista, actual; diguem-ne positiva,engrescadora. I, tanmateix, el missatge és el mateix: Aprofitael temps perquè se’ns en va i no en tindràs! Si vols ser feliç,has de ser-ho ara, precisament ara, únicament ara.Totes dues diuen el mateix; els enfocaments són diferents;els accents, oposats.En podríem fer una de sola, com ara: Com que el tempsse’ns escapa, aprofitem-lo ara per gaudir-ne; siguem feliçosen el temps que vivim; no val a badar, que no hi haurà sego-na volta.Gràcies, Rita.

AL’altre dia passejava pel “centre” de la vila (*), quan, enalçar el meu caparró de ca per veure si tenia el semàfor enverd, vaig veure que en uns pisos recentment construïtsles plaques de carrer ja estaven amb el nou escut, tal comdes de fa temps la majoria dels papers municipals ja usen.Però, bípedes meus, això va resultar perillós ja que, enveure-ho, també vaig adonar-me del nom d’aquell carrer iaixò em féu pensar en el nomenclàtor vilatà.Vaig cercar un plànol del poble i, en repassar-lo, vaigquedar de cacauet, de paper d’estrassa, esmaperdut iesbadalit dels noms que hi figuren. Voleu diu que no calrevisar-lo?Penseu que a tot poble, vila o ciutat, el que s’honora alsnoms de carrers, avingudes, places i placetes són pro-homs (i prohomes, o potser prodones) que han destacatper alguna faceta de les arts, de la ciència, de les lletres,de la música, etc., i també de ciutats, nacions, estats, etc.,sigui a nivell local, nacional (vull dir la nostra de nació),internacional (aquí hi pot haver les dels costats, del nord ide ponent) i mundialment.I francament, al nomenclàtor masnoví, tot i haver-hi moltsdels nostres personatges destacats, fills de la vila, del país(aquí com a l’altre, el nostre), de forans i de nivell mundial,també n’hi ha cada un que potser a l’altiplà sí que elspoden venerar, però aquí, a casa nostra, hauria de caurela cara de vergonya a qui els va posar, inspirar o els mantéactualment.No vull assenyalar-ne cap, sou prou ganàpies i suposo queintel·ligents com per saber triar entre el gra i la palla o, elque és pitjor, entre el veritable personatge, el personajilloo, el que és encara pitjor, l’enemic declarat de la nostraterra, de la nostra cultura, dels nostres símbols, etc., comperquè tingui un carrer o plaça a ell dedicat; i d’alguns,creieu-me, la magnitud del seu odi envers aquesta terra ésparal·lel a la grandiositat del lloc a ell dedicat.I ara direu, o diran els “manaies”, que canviar certs nomsportaria un gran trasbals. Sí. Però penseu que en fa quasisetanta es van canviar un munt de plaques i, pel que esveu, no n’hi va haver per tant. Es va fer en poc temps, orde-no y mando i a callar tothom. I a més, sortint d’una guerra,amb poc diner, o gens, al calaix i aguanta que fa fort.Doncs ara que, diuen, estem en democràcia, que l’econo-mia va bé, etc., doncs per què no es pot fer?Repasseu el nomenclàtor i cadascun que es faci la sevallista negra; i potser caldria, si no us fa mandra, queescrivíssiu una carta a la bústia donant el nom del carrer odels carrers triats i el motiu. Animeu-vos-hi!Apa, bup, bup.

(*) Aquell centre que volgué cert manaia, que, la veritat,deuria tenir el punt de mira tort o un “forat negre” al seu“centre” estimat”.

Arran de sòlPer Pledebuit

Què mires, mussol? Sóc un rellotge de sol!

Els rellotges de sol parlen (VII)

Per Esteve Pujol


20

Recentment he conegut en JoanCamps; vam tenir una conversa diste-sa i animada i, tot i que temin ideolo-gies ben diferents, ell d’ERC i jo delPSC, vam coincidir en molts aspectesde la nostra conversa. M’encanta tro-bar punts de contacte amb personesamb qui veiem les coses de formadiferent perquè sento que aquestadiferència m’enriqueix, em dóna unavisió alternativa i m’aporta un noumatís al meu pensament.Quan ja ens acomiadàvem vaigcomentar a en Joan que el proper 25d’octubre presentaríem el llibre d’enDaniel Gabarró; llavors ell em varecordar que a l’abril del 2007 va ferun article a la revista Gent delMasnou sobre la conferència d’aquestmateix autor amb motiu del dia inter-nacional de la dona treballadora. Jo livaig dir que no l’havia llegit perquè,sincerament, no me’n recordava; aixíque en Joan, molt amablement, emva fer arribar l’esmentat article.Quan el vaig tenir a les mans, me’nrecordava perfectament perquè nonomés l’havia llegit sinó que em vaemprenyar d’allò més.Ara me’l torno a llegir, però amb unadiferència fonamental, la primera ve-gada l’autor era desconegut per a mi,ara el conec i em cau bé perquè ésuna persona encantadora.Això no vol dir, però, que estigui d’a-cord amb el que diu i m’agradaria par-lar dels meus punts de vista respecteal tema del seu article:Tot ésser humà és no només diferent,sinó únic, fruit de la meravellosa com-binació de la genètica i l’ambient. I,¿com no havíem de ser diferentshomes i dones?: són diferents quant aser, a pensar, a sentir, a interpretar elmón. En definitiva, diferènciesbiològiques que aporten a l’espèciehumana una diversitat extraordinària.Ara bé, el problema esdevé quan enfunció de les diferències sexual ibiològiques es volen marcar diferèn-cies socials, diferències que tradi-cionalment han suposat una discrimi-

nació flagrant de les dones. Bastarecordar que fins ben entrat el segleXX les dones no teníem dret a vot enmolts països “europeus”. Deu ser que els homes estan biològi-cament més capacitats per a votar?Cal agrair a les feministes les fitessocials que han conquerit per a totesles dones. Començant per lessufraguistes del segle XIX. El femi-nisme va qüestionar les diferènciesde gènere, és a dir, el rol que s’a-tribueix segons el sexe. Les femi-nistes van negar-se a acceptar elpaper subsidiari, de dependènciamasculina, que s’havia atribuït tradi-cionalment a les dones i van reivin-dicar el seu lloc al món.Avui dones i homes gaudim d’igualtatjurídica, però no podem dir el mateixrespecte a la igualtat social perquè enla nostra societat perdura encara laconcepció patriarcal que alimenta lesdiferències de gènere, que dóna lapreeminència social als homes iaquests es mostren reticents a aban-

donar els seus privilegis. Prova d’aixòsón les diferències salarials per a unmateix càrrec en detriment de lesdones, la sobrecàrrega de treball dela majoria de les dones, que suportenel pes de les tasques domèstiques i lacura dels fills i filles. Aspectes aquestsque limiten enormement la promocióprofessional de les dones, que esveuen abocades a una doble jornadalaboral no desitjada sinó imposadaperquè una bona part dels homes noassumeixen la part de correspons-abilitat que els pertoca. Per cert, Sr. Camps, la llei d’igualtatque contempla entre altres coses laparitat en les llistes electorals, és unallei absolutament necessària per agarantir la presència equitativa de lesdones en els òrgans de poder, per tald’introduir una mirada alternativaenfront dels problemes socials i coma mesura correctora de la discrimi-nació per raó de sexe en la pràcticapolítica.Una pregunta: Creu que totsels homes que formen part de les

Un mes més de les dones...?Per Marta Neira


21

llistes electorals de qualsevol partitsón els més aptes?Cal parlar ara d’un tema que, a mi,em preocupa de manera especial: laviolència de gènere. Diu el Sr. Campsque “la violència no és de gènere, queradica únicament en l’arrogància, eldespotisme i la imposició dels fortssobre els dèbils”. D’acord amb la se-gona part de l’afirmació, però veientles notícies diàries que donen al llargde l’any desenes de dones mortes amans de les seves parelles o expa-relles, hem de concloure que estemdavant d’una violència de gènere quecolpeja greument les dones.Es tracta d’un problema complex, queconvé no banalitzar ni simplificar. Jocrec que en l’actualitat podem dir queexisteix una violència de tipus “tradi-cional” que emana directament de lacultura patriarcal que manté que les

dones són éssers inferiors a sotmetrei que afecta sobretot les dones ensituació de marginalitat social. I unaltre tipus de violència, que neix de laincapacitat d’alguns homes peracceptar l’autonomia i la llibertat demoltes dones; llavors la violènciamasculina comença a colpejar quanla dona no accepta la subordinació al’home, quan la dona qüestional’home, quan la dona decideix deixarel seu company, quan la dona volreeixir en la seva vida sola o amb altracompany/a.Tal com afirma Marco Deriu “la violèn-cia contra les dones està canviant,aquesta violència ens mostra ladesesperació i la falta de reelaboraciómasculina enfront d’una llibertat i unaautonomia femenina, més que unpoder masculí i una submissiófemenina. El delit senyala, en tot cas,

la impossibilitat, la impracticabilitat dela submissió femenina”I això enllaça amb el plantejament delDaniel Gabarró quant a la necessitatde reelaborar la identitat masculina,de redefinir el rol que els homes hande jugar en l’actualitat.En definitiva, les dones ja vam iniciarun camí, impulsades per les femi-nistes, que no té volta enrere; ja éshora que els homes es qüestionin lesseves relacions de parella, la sevapaternitat, la seva situació en la so-cietat actual; per fer possible unasocietat més justa, més feliç... Només junts, dones i homes hopodrem aconseguir. Hem de lluitarjunts per la igualtat social de gèneredes de la diferència que ens és in-herent biològicament.

20è ANIVERSARI

St. Miquel, 24 · Tel. 93 555 69 92 · 08320 el Masnou

25% de descompte del 26 de nov.

al 5 de des.

Tenim un apartat amb un

50% de descompte

Galeria d’art en cristall

Tallat i gravat en cristall buit i plaDisseny propi

Joaquim

✴

Artesans des de 1948

Moltes gràcies per la seva confiançaEn la nostra botiga, que és la seva, ho

trobarà tot en vidre i cristall


22

inconfusible vestit blanc, que portavaamb una elegància que no era nomésla del seu aspecte físic, sinó tambéespiritual.Malgrat la diferència d’edat, em vatractar sempre, ja des de petit, com aun adult. Comellas (així sempre li hedit) no parlava gairebé mai de la sevaobra, però sí de la seva visió del món–tan fora de tot convencionalisme–,amb un sentiment de llibertat que tantem va ajudar a la meva adolescènciaper alliberar-me també jo de les tena-llants convencions socials de l’època. Un dia, jo era assegut a la Rotondadel Casino quan, pel llavors tan esti-mat i avui tan plorat Camí Ral, vaigveure Comellas passejant amb ungrup d’amics. Algú em comentà queun d’ells era el genial músic francèsFrancis Poulenc i l’altre XavierMontsalvatge. La dona potser era la

posat indià, no debades era fill i neboti nét dels Comellas, capitans d’aquellMasnou que va establir forts vinclesamb Amèrica Llatina. Vivia molt fru-galment. Anava vestit amb el seu

Llàgrimes per un artistaPer Juan Antonio Masoliver Ródenas

Escriptor i crític literari de La Vanguardia

Em pregunto què vaig aprendre deJoan Comellas, a qui vaig conèixer enuns temps en què escassejaven elsmestres. Per aquells temps, a lesdècades dels quaranta i cinquanta –ladècada en què em vaig formar ambalguns dels esdeveniments mésimpactants de la meva vida–, al poblehi havia dos artistes diferents i totsdos de gran valor: Miquel Villà i JoanComellas. Casualment, la família delsVillà va viure al mateix carrer en quèva viure el pare de Joan Comellasdurant la infància d’aquest: a MestresVillà; tots dos també a prop de laplaça d’Ocata i del carrer que anysdesprés seria el carrer del PintorMiquel Villà gràcies a la intervenciódel meu altre mestre, en aquest casen el món del teatre, el doctor AdolfoLozano Borroy.De Comellas i de Villà vaig aprendrela independència, una ingenuïtat queem va semblar sempre associada a lapuresa i a una vocació total: tots dosvan viure les seves llargues videsdedicats enterament al seu art. Laveritable qualitat d’una persona i tot elque ha pogut influir sobre nosaltresnomés l’apreciem molt més tard. AJoan Comellas el vaig conèixer desde molt petit, tot i que llavors em limi-tava a admirar silenciosament el seu

Joan Comellas amb Anna Ricci


23

mezzosoprano Anna Ricci, fidelamiga de Comellas fins a la mort d’ell.Llavors em vaig assabentar de qui eraveritablement Comellas. Em vaigquedar atònit. Aquest extravagantbohemi que parlava molt, i no semprebé, dels altres, mai m’havia parlatd’ell. Vaig descobrir que havia estatun prestigiós compositor als anysquaranta i cinquanta fins a comença-ment dels seixanta, que fou un delsfundadors del Cercle Manuel deFalla i que era un originalíssim pintori ceramista. Continuava veient-lo altren i, ja amb més freqüència, al MasVell. A mida que vaig anar madurant,les nostres converses es van fer mésenriquidores. En certa ocasió vaiganar amb uns amics a la seva casadel carrer Sant Francesc d’Assís. Ensva oferir uns gotets de canya que con-servava en un petit barril herència delseu pare i jo, després d’ingerir un par-ell de gots d’allò que amb els moltsanys havia esdevingut alcohol pur,atès que ell no bevia, vaig gosar que

m’ensenyés els seus olis i incon-fusibles dibuixos i, fins i tot, quetoqués alguna cosa al piano, la qualcosa va fer gustosament.En marxar a viure a Anglaterra el veiamolt més esporàdicament encara quecontinuàvem conversant com hofèiem des que jo era petit, ell amb laseva peculiar ironia, el seumenyspreu per la ignorància i la vani-

tat humanes i el seu lliurament total ala pintura. Van passar molts anys, i undia, ja a la seva decadència física, elvaig veure assegut a un banc delCamí Ral, malalt i amb aspecte des-cuidat. El meu germà, amb qui man-tenia una molt bona relació, es vaacostar a saludar-lo. Jo no vaiggosar-hi. No podia acceptar aquellaimatge. Vaig arribar a casa i no vaigpoder contenir el plor. Crec queaquelles llàgrimes són l’última cosaque recordo d’ell. Després, EmiliLlinàs em va dir que els últims anysde la seva vida, primer a Can Torras idesprés a la Casa Benèfica, van serde tranquil·litat i serenor. Va col·labo-rar amb freqüència a Gent delMasnou, col·lectiu que més ha fet,amb Llinàs, per reivindicar-lo. I aranomés em queda lamentar que mai livaig comentar tant que li devia, ni tansols quan potser l’hauria necessitatmés, en aquell banc del Camí Ral.

NotaPer aprofundir en el coneixementde l’obra pictòrica de JoanComellas, anunciem que a partirdel proper mes de desembre sor-tirà en aquest butlletí de Gent delMasnou un recull del “Petit dic-cionari il·lustrat i comentat” perJoan Comellas, que l’inicià el mesde setembre de 1971 i durantgairebé 20 anys el va anar confec-cionant i el resultat fou un dic-cionari ple d’enginy, a vegadestendre, sovint irònic.

Joan Comellas amb l’Emili Llinàs


24

A peu amb Gent delMasnouSortida amb sorpresaPer Joan Sagré

Algunes vegades ja havia estat temptat de participar en lessortides setmanals que un grup d’amics de Gent delMasnou organitza i que anomenen les “dillunades”. A primers de setembre em vaig afegir als nou, que ja erenveterans. Després de les vacances les cames no estavenper tirar coets; però, on n’hi ha hagut, sempre en queda. ElSagrat Cor de Teià va ser el lloc triat per començar la tem-porada. L’altra setmana Can Gurguí; la següent, la font deSanta Anna; l’altra, la Cadira del Bisbe; la més multi-tudinària va ser la de Dosrius, però m’agradaria ambpoques paraules explicar-vos la sorpresa que amb alegriavam rebre caiguda del cel en el tros més empinat del recor-regut, un globus del mateix color que un gra gros de raïmnegre que es bellugava entre els matolls, com jugant queel trobéssim.Era un globus amb “petició” que el diumenge s’haviaenlairat des del pati del Casino a la festa que cada any secelebra a favor d’Èsquima (Associació de familiars demalalts mentals del Masnou).Al migdia fan una enlairada de globus en la qual cadascunporta lligada una cinta vermella amb una targeta de petició(un desig) i, com que els globus són plens de gas, enlairenal cel la petició feta per cada persona. El globus del qual usparlo va agafar, crec jo, la direcció correcta per a una peti-ció: el Sagrat cor de Teià.La petició signada per la senyora o senyoreta Roser deiaaixí: Desitjo salut per a tothom i que es millori l’economiaen general. A la part del darrere la petició era més perso-nal. Deia: Sobretot per a la meva família i per a mi. Roser No hauria estat pas malament de fer arribar també la peti-ció en un sobre al Ministre d’Economia; però bé, aquest jaseria un altre tema.Espero, pel bé de tots, que la petició sigui escoltada iserveixi per ajudar econòmicament a tothom i en particularl’Associació d’Esquima, ja que tant ho necessiten els fami-liars dels malalts.

Medalla a Joan MurayPer Pere Compañó i FiblaVicepresident de GDM

Els petits reconeixements, sónmolt grans.Diu la dita que ningú no ésprofeta a sa terra. En Joan Muray va acumulantreconeixements i distincionsde diverses entitats i institu-cions: el trist del cas és que laimmensa majoria són interna-cionals i no n’hi ha cap delPaís, fet que reafirma la dita popular.La nostra Associació s’ha de sentir molt orgullosa pel fetque el nostre Vocal de Cultura vagi fent la seva tasca deformigueta, i molt més quan l’entitat “The Governing Boartdof Editors of the American Biographical Institut” li ha con-cedit el diploma i la medalla “The World Medal of Freedom”dins del camp d’Historiador i de Fotògraf.Suposem que l’esmentada distinció omplirà d’orgull el nos-tre Vocal; però el que sí que podem afirmar és que Gent delMasnou se sent molt orgullosa de poder comptar amb lacol·laboració d’una persona com en Joan Muray.Esperem que algun dia alguna institució del nostre petitPaís també li reconegui, d’alguna manera, tota la sevatasca i aportació a la història en minúscula per a alguns ique és la Història en majúscula per a alguns altres.Moltes felicitats per la nova distinció i l’encoratgem que nodefalleixi en la seva tasca.

Medalla i diploma


Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2007!NOVA CONVOCATÒRIA PER A LA

FOTOGRAFIA DE NADONS PER AL PROPER MES DE GENER DE2008. DIUMENGE, DIA 13 DE GENER A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.

La fotografia es farà com de costum a les escalinates delBell-Resguard Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13


Barcelona, 28. Tel. 93 555 64 51

Fes que elmoment

sigui inoblidable

F l o r s i p l a n t e s

Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com

JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS

Regalem loteria núm. 20921

Àngel

Ten

aJO

IER

Tot per a la cuina

Tallers de cuina pel Nadal

Sant Felip, 45 Tel. 93 540 97 41

X Fira de SaA la Plaça dels Cavallets 7,

Parades de venda d’objectes nadalencs, avets, figures de pessebre, manualitats, joguines, pastissos, torrons, em

LA JOGUINERIA DEL MASNOU

Fontanills, 25 93 540 52 43

La millor selecció dejoguines per

a Nadal i Reis

DISSABTEA les 12 del migdia: Actuac

A les 6 de la tarda: Espectacle d’animacA 2/4 de 8 del vespre: Cantada d’havaneres p

amb cremat peDIUMENGE

A les 12 del migdia: Actuació delsA la 1 del migdia: Demostració de c

A les 5 de la tarda: Cantada de NadaA les 6 de la tarda: CAGA TIÓ i xocolatada p

Ho organitzen:

PRAT DE LA RIBA, 89 93 555 66 11

647 640 386 Anna

Cortines, tendals,

elements decoratius

Espai de teràpies naturalsBotiga de productes biològicsTest d’intolerància alimentària

Pere Grau, 42 el Masnou93 555 70 55

DIVENDRESA les 5 de la tarda.. Obertura comercial de la Fira. A les 6 de la tard

A 2/4 de 7 de la tarda. Actuaci


Navarra, 100 Tel. 93 555 34 75

Pastisseria-Bomboneria

Torrons de NadalPg. Roman Fabra, 17

93 555 14 [email protected]

Tot per a l’ordinador personal Servei tècnic a taller i domicili

Recuperació de dadesFinançament immediat

fins a 12 mesos

INFORMÀTICA

Hi col·laboren:

Protecció Civil, MAT Voluntaris, Pastisseria Font

Capitans Comellas, 3-5 Tel. 93 540 96 30

Cada día més a prop teu

El pes idealMobles de jardí i complements

Torrent Vallmora,1693 55506 [email protected]

Composició floralFlor seca natural i artificial

decoració floral per a casamentsFestes, convencions

Tot tipus de celebracions

Àngel Guimerà, 1, local. 2 (NII)93 540 87 44

Col·labora amb la Fundació Cam-paner i ajuda a extingir la malaltiadel Noma al tercer món.Adquireix el lli-bre “Relats defutbol 37 His-tòries solidàri-es al voltantd’una pilota”,amb pròleg deSamuel Eto’o.Preu 10 €El trobaràs a laFira

Gent solidàriaGent del Masnou

Santa Llúcia7, 8 i 9 desembre del 2007

ns, embotits, cuina, vins i caves, petits regals, perfumeria, roba, informàtica i tot allò adient per a aquestes dates

BTE DIA 8tuació del “MAG FRANBEL”.

macióinfantil a càrrec de RAMON ROMA.es pel grup “LA VELLA LOLA” d’Arenys de Mar, t per a tothom.NGE DIA 9dels “COW-BOYS” de Can Malet.de cuina a càrrec de “EL CULLEROT”

Nadales a càrrec de la CORAL XABECda per a tots els infants que s’acostin a la Fira.

DRES DIA 7tarda. Acte d’inauguració oficial a càrrec de les autoritats municipals. uació de la CORAL CAN MALET.


28

EL TITÀNIC... UNA VEGADA MÉSPer Josep Condeminas

Confesso que em resistia a escriuresobre aquest famós transatlàntic, jaque la seva història es sobradamentconeguda, encara que després detants anys segueix exercint una con-siderable fascinació de la qual jo nosóc immune. És per això quem’agradaria remarcar algunes de lesseves curiositats potser menysconegudes.El vaixell tenia un germà bessó,l’OLYMPIC, només trenta ridículscentímetres més curt. Va navegarmolts anys sense cap contratempsdestacable, en el més absolut anoni-mat. Acabada la seva explotació co-mercial, va ser desballestat. Tambéestava previst de construir-ne un ter-cer de característiques iguals i s’hau-ria dit GIGANTIC, però no va arribar aterme.La recerca del TITÀNIC va començarel mateix any del naufragi. Lesfamílies de tres milionaris que hi vanmorir van encarregar a la companyia“Merrit & Chapman” la recerca i elreflotament del vaixell, però la tec-nologia d’aleshores no ho va perme-tre. Un dels seus passatgers era JohnAstor, l’home més ric d’Amèrica, elqual no va morir ofegat en el naufragi,sinó aixafat en caure-li a sobre una deles xemeneies del vaixell.Molta gent va aportar idees per recu-perar el transatlàntic, la majoriadescabellades. Una d’elles eraomplir-lo de milions de pilotes deping-pong fins que surés. Dos cien-tífics hongaresos van aportar la idead’envoltar el vaixell amb centenarsde bosses de plàstic i injec-tar-hi hidrogen. Fins i

tot la productora Disney, sí, la del’ànec Donald i en Mickey Mouse, vaencarregar un estudi científic ifinancer, però finalment va abandonarel projecte. Altres volien remolcar-lopel fons marí fins a una profunditatmenor, hissar-lo a la superfície, refer-lo i reemprendre la travessia inaugu-ral fins a Nova York. Jack Grimm, unmultimilionari texà que ja s’haviadestacat per finançar expedicionsimpossibles, com descobrir l’Arca deNoè i capturar el monstre del llacNess, va organitzar tres expedicions.Totes van resultar infructuoses ja que,com més tard es va demostrar, elTITÀNIC estava catorze quilòmetresmés a l’est d’on es creia. Va haver-hialtres projectes més o menys orto-doxos, però l’expedició de RobertBallard, l’home que el va trobar al1985, va demostrar que la seva recu-peració era impossible perquè el vai-xell estava a una profunditat de quasiquatre mil metres, pràcticament ai-xafat per la pressió i partit en dostrossos separats per uns sis-centsmetres. El dibuix que il·lustre aquestescrit indica tal com van trobar la partde proa.L’èxit de la pel·lícula “TITÀNIC”, deJames Cameron, va revifar

el mite i de nou és va inundar el mer-cat de llibres, reportatges, postals,reproducció d’objectes, documentals,entrevistes i una exposició itinerant dela seva història i objectes recupe-rats.Jo vaig visitar la que es va instal·lar alMuseu Marítim de Barcelona. Mai enla història de la humanitat un naufragihavia generat tanta fascinació. L’any2000 un mi-lionari sud-africà va con-cebre el projecte de construir unarèplica exacta del TITÀNIC. La deco-ració, la vaixe-lla, les catifes, elsllençols... tot igual que els originals deprimers de segle. El milionari teniaemparaulats bancs, constructors devaixells, empreses de navegació ipublicitat, ja que tenia previst que elTITÀNIC II pogués efectuar creuersl’any 2004. Estem al 2007 i, del pro-jecte, no se n’ha parlat més, cosa queevidencia que l’intent s’ha sumat aaltres tretze projectes similars fracas-sats per falta de finançament.Aquell catorze d’abril del 1912 quedamolt lluny en el temps i, possiblement,ja no quedi cap supervivent de latragèdia, però el TITÀNIC continua icontinuarà navegant en la imaginacióde molta gent.


29

Conferència-col·loquiprojecció

Diumenge 2 de desembre, a les 10 del matí, a la portade la masia. Inscripcions al local social de Gent delMasnou. Places limitades. No hi seran admeses les

persones que no s’hi hagin inscrit prèviament.

Visita culturalMasia de “Can Teixidor”

Exposicionsinforma

Del 10 al 30/11“L’ART FARAÒNIC”, d’Àngel Salvadó.

De l’1 al 21/12“LA VEU OCULTA”, fotografies i poesies de Sergio Padurai Rosa Illa.L’acte de presentació i comentaris d’aquesta exposició esrealitzarà l’endemà, diumenge 2 de desembre, a les 12del migdia, a càrrec de Jordi Pericot.

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA(cada segon dimecres de mes)Dimecres 14 de novembre, de 7 a 9 del vespreDimecres 12 de desembre, de 7 a 9 del vespre

IX Trobada d’Intercanvi de Plaques de CavaDiumenge, 25 de novembre, de 10 a 14 al carrer Pere Grau.Presentació de la nova placa del col·leccionable de vaixells de la marina de vela del 1800

PLA

QUESCAVA

Mistic

NOVEMBRE

Diumenge 11 de novembre a les 6 de la tardaD’ON DIUS QUE VÉNS? LITUÀNIA. Conferència-projec-ció a càrrec de l’Associació Catalano-lituana.Organitza: Assemblea L’ATZAVARA, amb la col·laboracióde GENT DEL MASNOU

Dissabte 17 de novembre a les 6 de la tardaConferència:

“COMUNICACIONS MÒBILS ENTRE VEHICLES”Millorant la seguretat dels cotxes del futur

Ponent: Marc Torrent, enginyer de telecomunicacionsOrganitza: “Amics de la Ciència d’Alella”, amb la col·la-

boració de Gent del Masnou.

JOCS DE TAULAVols aprendre a jugar al dòmino i/o a la canastra?

Farem grups d’iniciació i d’entesos - Joc individual Joc per parelles - Organitzarem campionats

i sobretot, ens divertirem!Dimarts i/o dijous entre 6 i 9 vespre, els mesos de

novembre i desembrePreu: 3 €socis i 5 €no socis. Places limitades

Inscripcions: A partir de l’1 d’octubre, tardes de 6 a 9.Gent del Masnou Dr. Agell,9 Telf. 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa de Gent del Masnou

SETMANA DE LA CIÈNCIA

2007

DESEMBREDilluns 10 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre.Presentació del llibre:CATALUNYA SOTA ESPANYA. L’OPRESSIÓ NACIONALEN DEMOCRÀCIA.A càrrec del seu autor, ALFONS LÓPEZ TENA, autor dediferents publicacions, llicenciat en dret, notari, membredel consell Social de la Facultat de Dret de la UniversitatRamon Llull-ESADE, d’Òmnium Cultural, del consellassessor d’Acció Cultural del País Valencià, vocal delCGPJ.

L’ ENDEVINALLAA veure si ho endevines,t’ho diré clar i català;visc al cap de la finestrai sempre sec al sofà. R: la lletra F


30

CONCERT DE PIANO A CÀRRECDE LA CONCERTISTA

HISAKO HISEKIDissabte 17 de novembre de 2007 ales 20.30 a la parròquia de sant Peredel MasnouOrganitza: Parròquia de sant Pere del Masnou Breu Currículum d’Hisako Hiseki:Natural del Japó, professora en les Arts University deKyoto, diploma d’Honor del Concurs Internacional MariaCanals i primer premi del concurs Piano 80 celebrat aSuïssa.Autora de nombrosos recitals al Japó, Suïssa, Alemanya,França… i a Catalunya (Palau de la Música Catalana,Festival del Castell de Perelada, Temple de la SagradaFamília, Auditori Pau Casals, Festival Grec de Barcelona,etc).Ha realitzat diversos concerts benèfics, amb caràcteranual, en el temple de la Sagrada Família de Barcelona,amb l’objecte de recaptar fons per a la construcciód’aquest monument.Membre del jurat del Premi Xavier Montsalvatge deMúsica del segle XX per a piano i actualment és membredel jurat del Festival de Músics Joves de Barcelona.


31

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • [email protected]

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

Treballem per a la integració;fes-te’n soci. 15€ a l’any

93 555 73 68 · 607 220 201

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍSICS DEL MASNOU


32


BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 247, novembre ... · Li venem el seu pis en 21 dies o...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 247, novembre ... · Li venem el seu pis en 21 dies o...