Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 314, novembre del 2013 · Butlletí Gent del Masnou 3a...
24
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 314, novembre del 2013
Transcript of Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 314, novembre del 2013 · Butlletí Gent del Masnou 3a...
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 314, novembre del 2013
Totes les novetats de temporada en llanes i cotons Katia.I a més a més et guiarem per fer les teves peces d’hivern.
Tenim moltes idees.
Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus). Tel. 647 751 702
Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics
Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.
Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou
Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella
Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella
materials per a la decoració
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
anys1923-2013Ho hem
fet possib
le entre t
ots
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuïtManteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Ara també multimarca
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 / [email protected]
Pere AlabauObres i ReformesINSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’AIGUA, LLUM I GAS.
Especialitat en cuines i cambres de bany
Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el [email protected] www.perealabaureformes.com
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol
Portada: Novembre, en teoria.
Disseny i muntatge: Taller de publicitat
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.
Sumari
Sovint utilitzem aquesta expressió popular de la tardor calenta fent referència ales dificultats i reptes que presenta aquesta estació del calendari climatològicdesprés del parèntesi mandrós de l’estiu i, enguany, per refrendar-ho, la tempe-ratura ambient ha estat, fins ara, xafogosa i notablement superior a la mitjanahabitual. També, però, la temperatura social està fent honor a aquest tòpic, ambun seguit de reptes al davant, que s’endevinen ben pujats de grau. Vegem-ho:la controvertida llei Wert, l’alarmant índex d’atur, l’espionatge (desconfiança)internacional, l’allau imparable d’immigració africana, les retallades socials, elssignes evidents de pobresa... i, sobretot, pel que fa al nostre país, la patatacalenta del camí definitiu cap a la consulta sobiranista propiciada fins ara perl’empenta i mobilització exemplar de la societat civil (recordem si més no eldarrer episodi de la Via Catalana) i gestionada políticament pel tàndem CiU-ERC, amb el suport, amb matisos i indefinicions, per part del PSC, ICV i la CUP.El president Mas ha assenyalat que abans d’acabar l’any hi haurà data i pre-gunta de la consulta, la qual cosa vol dir que el compte enrere ja ha començatinexorablement i tota la maquinària catalana s’ha posat en marxa; però també,no ho oblidem, la maquinària d’Estat farà tot el possible per desgavellar el pro-cés o avortar-lo, fent servir tots els artilugis imaginables a l’empar de la intoca-ble Constitució i el no menys intocable TC.Volem creure que Europa i altres països de la resta del món, ni que sigui adistància, tutelaran aquest camí sense retorn iniciat pel poble català, especial-ment homologat per l’exercici inalienable del Dret a Decidir i avalat pel to pací-fic i democràtic exhibit pel poble i les institucions de Catalunya. Així ho esperem.
TARDOR PLENA D’ACTIVITATS A GdMA casa nostra no parem i el ventall d’activitats d’aquesta etapa de l’any tambées presenta ben calent. El diumenge 10 de novembre tenim els Petits Encantsa favor de DISMA al Camí Ral; el dissabte 16 la mostra gastronòmica i tastet debolets organitzada pels Antics i Amics Escoltes; el diumenge 17 la Coral Xabeccantarà conjuntament amb d’altres corals en la cerimònia de celebració del ter-cer aniversari de la consagració de la basílica de la Sagrada Família aBarcelona; el diumenge 24 al matí tindrà lloc la XVa edició de la Trobada dePlaques de Cava al carrer de Pere Grau; la sala d’art seguirà el programad’exposicions amb la del dibuixant Xavi Socías i posteriorment la de fotografiesdel Masnou Vistes amb 50 anys de diferència, de Teresita Torres i Joan Muray;no hi faltaran els mensuals Diumenge amb lletres del Grup Rauxa, els cursos deteatre, gaita, balls de saló i swing, ioga i dòmino, etc. De tot aquest bé de Déud’activitats, en tindreu puntual informació en les pàgines del nostre Butlletí.Aprofitem, doncs, en tots els sentits, aquesta càlida tardor.
El President
Editorial EL TÒPIC DE LA TARDOR CALENTA
3
“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT
DEL MASNOUVETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.
DIUMENGE 24 DE NOVEMBREA LES 7 DE LA TARDA
ENTRADA GRATUÏTA
Diumenge, 24 de nov.Més Informació a la pàgina 23
XV T
ROBA
DADE
PLAQ
UES
DE C
AVA
DEL
MAS
NOU
2013
EDITORIAL......................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 5SERRA DO CIPÓ Joan Maresma Duran .......................................................... 6BONES I MALES SENSACIONS J. Camps ..................................................... 7LA PUNTA DE LA LLENGUA (48) Esteve Pujol .............................................. 8A CONTRACOR Ramon Serra ......................................................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................................. 10HI HA VIDA DESPRÉS DE LA MORT? J. Condeminas ...................................... 13GAT TEATRE, ELS PRODUCTORS Esteve Pujol ............................................... 14DITES POPULARS Albert Vidal .......................................................................... 15CONCERT SOLIDARI Esteve Pujol................................................................... 15 TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ........................................................................ 16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 17GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ....................................... 18LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI Aleix Ripol .................................................... 19GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ................................................................. 22
FARM
ACÈU
TICS
DEL M
ASNO
U
Constitucióespanyola
Immaculada Concepció
TotsSants
Novembre 2013Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei
Els serveis de guàrdia són de 9.30 del matí a 9.30 de l’endemà El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia
AYMAR (Maricel)
DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)
Almeria 14
Enamorats 2 (davant Estació del Masnou)
Navarra 68
JFKennedy 5
J.Llimona 22 (davant C.Nàutic)
Prat de la Riba 23
93 555 03 81
93 555 59 36
93 555 19 79
93 555 33 08
93 555 08 55
93 555 04 03
RieraFàbregas
FàbregasRieraAymarOcataDominguezDominguezViayna CViayna CFàbregasOcataRieraAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna C
divendresdissabte
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
2930
123456789
10111213141516171819
Desembre 13
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
AymarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcata
123456789
10111213141516171819202122232425262728
DESIL·LUSIONADAMENTSr President,El meu pare sempre em deiaque havia de lluitar constant-ment pel meu negoci i aixòés el que penso fer, no ren-dir-me fàcilment. Lluitaré finsal dia de la meva jubilació. El meu petit negoci ve dedues generacions i, en totaquest temps, hi ha hagutalts i baixos, però actual-ment encara és més difícilmantenir la botiga. S’ha detreballar a preus molt econò-mics i en el camp de la repa-ració del calçat sempre hacostat guanyar-se la vida.M’he quedat perplexa quan,a poca distància de la mevabotiga, les ordenances muni-cipals han permès, sensecap mirament ni estudi, po-sar-m’hi competència directa. Francament estic emprenya-da i sincerament els haig dedir, “senyors” de l’Ajunta-ment, que em sembla moltmalament i molt poc ètic dei-xar posar dos negocis de lesmateixes característiquessabent que la demanda noés tan alta com pot ser enaltres tipus de botigues.Sé que vostès, gent de laCasa Gran, no hi faran res; amés a més ara ja està fet,però vull deixar constància,a través d’aquest mitjà, de lameva protesta enversaquesta actitud tan poc estu-diada respecte al comerç delMasnou. Potser que posin fila l’agulla a com poder resol-dre aquests petits i gransproblemes d’ordenança i
convivència a casa nostra. Elpoble els ho agrairà. Desil·lusionadament,
Reparació del calçat Jordi-----------------------------------------
LA CASA (DITA)BENÈFICA
En el butlletí anterior llegiml’agraïment a la CasaBenèfica del nostre cosí,Joan Maresma, i ens causaalegria la recuperació de lacaiguda que va patir. Amb laseva mateixa efusivitat do-nem les gràcies a les institu-cions, metges i resta de per-sones que van atendre lanostra mare, Antònia Fama-das, però NO a la CasaBenèfica. Vegem, doncs,dues versions ben diversesdins la mateixa família.El nostre besavi fou cofunda-dor de la Casa Benèfica il’avi, el poeta, hi establí unarelació estreta. Desd’aleshores, sempre ha estatun referent caritatiu per a lafamília i, tot i la mort del pare,Josep Pujadas, vam decidirmantenir la seva quota desoci com a donatiu.Quan la mare ho va necessi-tar, el rector i l’assistentsocial ens van recomanar laCasa Benèfica, el director dela qual ens va assegurar quees feien càrrec de la situaciói que teníem tots els núme-ros perquè l’admetessin.Vam convèncer la mare peranar, pagant la quota corres-ponent, a “la seva” CasaBenèfica, des d’on veuriacasa seva, els veïns i
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
l’estimada parròquia. Desobte, però, algú va decidirnegar una de les últimesil·lusions a la mare: nol’admetrien perquè requeriaunes atencions que, deien, ala Casa Benèfica no podiendonar-li.Estem tristes i decebudesamb una institució que crè-iem que vetllava pels nostresavis, a qui de “benèfica”només li queda el nom. Ésuna injustícia i ofensa a lamemòria dels fundadors.Nosaltres no podem donarles gràcies a la Casa “Benè-fica”, no, no podem.
Rosa Maria, Antònia i Mont-serrat Pujadas i Famadas
-----------------------------------------
AGRAÏTS PER LA FESTAPRO CÀRITAS
El dissabte 19 d’octubre vamquedar sorpresos davant dela jornada festiva que diver-ses entitats del Masnou vanpromoure en favor deCàritas parroquial. Al finaldel dia, al fil de les diversesactivitats i espectacles, vamrecollir un total de més de1.500 kg d’aliments. Sabeuque totes les ajudes són moltbenvingudes, i més encaraen aquesta època de crisieconòmica. Càritas estàrealitzant una tasca d’ajudaconcreta i capil·lar a moltesfamílies que senten les difi-cultats del moment. I iniciati-ves com aquesta s’agra-eixen de cor. Però, a més amés de la provisió delmagatzem de Càritas ambels aliments, iniciatives comaquesta susciten un criteri iun sentiment de solidaritaten les persones, que és elque dóna un alè d’il·lusió iesperança a la vida d’unasocietat, d’un poble. Enaquest sentit, tota la jornada–amb els organitzadors igent que hi va participar– vaser molt positiva. Amb
aquestes lletres, i en nom detot l’equip de Càritas parro-quial, us vull donar les grà-cies a tots, especialment ales entitats participants: elClub Nàutic, l’escola de laSagrada Família, el Banc deltemps, l’Esplai de Sant Pere,els Bastoners, Al MasnoudecidimANC, Gimnàstica rít-mica del Masnou, Grup Fills,el mag Mag Hay, CCONG, laColla Gegantera, l’EscolaBer-gantí, la cantant LaiaCa-sals, el músic EnricGené, el grup d’havaneresBorin-quen, els Tabalers iDiables del Masnou, grupLapsus, ESQUIMA i AFEM.També agraïm la col·labora-ció i facilitats mostrades perl’Ajuntament del Masnou. Atothom, moltes gràcies periniciatives solidàries comaquesta!
Mn. Ignasi Fuster Camp-----------------------------------------
“RELLENO”Ja sé que amb aquestcomentari fariré el sentimentd’alguns dels meus conveïnsde Teià, poble al qual emsento molt lligat, però potserel compromís que sento pelmeu pais, fa que, quan par-len del fantàstic plat deFesta, de pomes farcides, alqual diuen “Relleno”, emsenti una mica fora de joc. Éscert que fa temps que es diuaixí, però també ho és que jafa anys que ens hem tret desobre l’“instaurat” desdelue-go que tan assimilat era acasa nostra abans de lademocràcia; senzillament jano es diu i no passa res ipenso que és una genial isàvia decisió popular queningú no ens va imposar.Farcit i replè de respecte,admiració i humilitat per lafesta, la gent, les bones cui-neres i els bons cuiners deTeià.
Lluís Valls i Marí
Ó
6
La Serra do Cipó –literalment la Serrade les Lianes– es troba a 90 quilòme-tres al nord-est de la ciutat de BeloHorizonte, capital de l’estat brasiler deMinas Gerais.Diuen que la diversitat de la sevavegetació és altíssima, i algunesespècies només es troben allí. Lafauna és també variada i abrigaalguns animals amenaçats d’extinció.Per conservar tot aquest patrimoninatural es va crear el 1999 el ParqueNacional da Serra do Cipó, que abas-ta unes cent mil hectàrees de vegeta-ció semidesèrtica o cerrado, campsrupestres i un ric sotabosc a més derius, rierols, gorgs, cavernes i fins i totrestes arqueològiques precolombines.Dies enrere hi vam estar un cap desetmana. Cap de setmana de moltacorreria i de fer moltes activitats: lle-var-se un dissabte molt d’hora, agafarl’avió a Rio, aterrar a Belo Horizonte,llogar un cotxe, arribar a la serra icomençar a caminar. Caminada degairebé 30 quilòmetres. 14 per arribara un congost tallat per un riu d’aigüesmanses i diàfanes. Un lloc ben bonic iagradable. Fer un bany, un mos, unaestona de contemplació i preparar-seper a la tornada. Tornada amb paradaa la Cachoeira da Farofa i de dret a unaltre bany tonificant. Amb la sortd’estar sols en un lloc que al matí –desegur– era ple de gent.Al vespre, un sopar amb gastronomiade la zona, a comida mineira, que haanat conquerint tot el país –hem depensar, però, que l’estat de Minas tél’extensió de la península ibèrica méso menys…–; unes rialles, una voltapel poblet i anar a domir d’hora. Diumenge ens llevem també aviat. Itornem a caminar. Un altre itinerari.Primer anem a la Cachoeira doGavião. Avui el sol és més calent.Protector factor 50 i poca exposició dela pell… El que tapa el fred tapa lacalor, deia la meva àvia Antònia.L’aigua de la cascada de l’esparver–traducció literal– és també gelada icosta d’entrar-hi al principi. El contrast
tèrmic és gran. L’aigua que passa perentre les mans és més que freda. Icosta que el cos s’acostumi a aquestcanvi. Sense pensar-nos-hi gaire, unacapbussada. Uns minuts per eixugar-nos una miqueta. Em tapo novamentcom um berber i ens dirigim cap a unaaltra cascada, la de les orenetes –acachoeira das andorinhas en portu-guès– sota un sol que cada vegadapica més. Després d’uns vint minutsde caminar hi arribem. Tots suats. Al’aigua sense contemplacions.Després de sortir-ne i d’eixugar- nos,una miqueta més de protector.Principalment a la closca. I ja enfilemla tornada. Són 7 quilòmetres; quasidues hores.Arribem al cotxe i ens dirigim a l’hotel,a pousada. El propietari ens deixa queens dutxem i aconseguim treure’ns lapols del camí. Pols que, per altrabanda, és a tot arreu. De nou al cotxe.Però hem de parar per dinar. Ho femen un restaurant recomanat a prop dela carretera. Dinem ple de bé (tants
anys fora i encara faig servir el “ple”;per molts anys). El temps és una micajust. Hem d’arribar a l’aeroport, tornarel cotxe llogat i fer el check in –factu-rar l’equipatge, però anem nomésamb el de mà; igualment hemd’aconseguir el bitllet; l’anglès hoenvaeix tot. Però és diumenge a latarda. I la circulació és lenta. Moltlenta en alguns trams. Gràcies alssmartphones és possible fer el checkin per internet. Arribem a l’aeroport.Hem de tornar el cotxe. Les indica-cions són pèssimes –hi ha obres per ala Copa de l’any vinent– i errem al’entrada. Hem de fer la volta nova-ment… Deixem les noies a l’aeroport.Aconseguim tornar el cotxe. Ensesperen al control. Aconseguim pas-sar. Som els últims d’entrar a l’avió. I ja dilluns, amb rostre cansat peròsomrient, ens adonem que el cap desetmana ha estat molt bem aprofitat. Ique és per repetir. No fa falta tantd’estrès, no obstant.
SERRA DO CIPOJoan Maresma Duran
a poble, que l’espanyolismeens nega com si encara fós-sim el botí de conquesta del1714, ens arribi plenamentrecolzat des de fora. Entrats en temporadad’operetes, diuen que algunsmembres de l’organitzacióempresarial que no se sapgaire bé si és de carn o és depeix, s’ha mostrat indignadadavant la tessitura delPresident Mas en voler mante-nir el prestigi de la institucióque ell representa negant-se aacceptar el protocol que voliaimposar la senyora SorayaSáenz de Santamaría ambl’aquiescència i beneplàcitdels capitosts que regeixenFoment del Treball, instituciótan sonada per estar agerma-
nada amb la CEOE, que és famosa pelstripijocs de Gerardo Díaz Ferrán, quefou el seu anterior president, en malahora substituït per el català Joan Rosell.Potser sóc mal pensat,però no seria laprimera vegada que una casualitat apa-rent fos una causalitat instrumentada. Des que el ministre Wert va amenaçard’espanyolitzar-nos des de l’escolam’he esforçat a valorar si la seva novallei d’educació era un bé suprem o unhumiliant acte venjatiu. Ben mirat emsembla la cremada de naus del PP enveure a venir que tard o d’hora no liquedarà res per perdre a Catalunya. Siens hem de fer una pregunta, per quèno la fem a tots els espanyols?, jo pro-posaria: ¿Vols seguir sent súbditd’un estat representat pel sogre d’untal Urgandarin, on el president delgovern és amic íntim d’un talBárcenas directament relacionatamb la conxorxa Gürtel, i on la sevapresidenta del partit a Catalunya s’hafet famosa per haver dinat a LaCamarga amb una amiga íntima? Jono sóc capaç d’entendre si entre nosal-tres, vosaltres i els altres pugui haver-hialgú amb ganes de viure en un paíscom aquest.
FMI i expresident de Bankia; MiguelBlesa, expresident de Caja Madridentre 1999 i 2010; Ángel Acebes, exmi-nistre de l’Interior al Govern d’Aznar iexconseller de Banc Financer id’Estalvis; i José Luis Olivas, expresi-dent de la Generalitat Valenciana i deBancaixa. I enmig de tantes evidèncieshem de suportar l’autisme arrogant d’unRajoy, que actua com un titella tibat pelsfils barroers d’una Merkel, que enspassa comptes, d’una Faes instrumen-talitzada pel messiànic Aznar, que ensvol retornar al nacionalcatolicisme rees-crit pel superlatiu Wert i a la vegada sot-mès a la crítica ferotge dels diaris LaRazón, El Mundo i l’ABC. Com que quino té feina el gat pentina, Rajoy, acom-panyat del príncep Felip, s’ha muntat unviatge de distracció a Panamà peresplaiar-se a la XXII Cumbre Ibero-americana en un monòleg dels seusfarcit de brindis al sol mentre els seusministres ens amenaçaven amb la lleique limitarà les accions comercials idiplomàtiques del President de laGeneralitat a l’estranger, no sigui queCatalunya guanyi prestigi exterior majorque el de la marca Espanya i per defini-ció el dret a decidir del nostre futur com
7
Hi ha moments que la intuïcióés més coherent que la raó,sobretot quan l’anàlisi està sot-mesa al debat sorollós i conta-minat dels diaris, les tertúliesradiofòniques i televisives on elperiodisme ensenya el llautód’una majoria inepta, que sem-bla que escriuen fent de negrei, si parlen, ho fan com papa-gais amb la veu de l’amo, queels fa anar de cap i de cul. Quan la política ja està desqua-lificada és trist no poder donarun mínim de credibilitat als mit-jans de comunicació on elsactors mostren la síndromeendogàmica i sistèmica d’haverassolit el púlpit gràcies al nepo-tisme que, quan no és genètic,és igual de repulsiu en venirdonat per escandalosos favori-tismes que prostitueixin l’opinió i lainformació. La corrupció presenta tantsmatisos que quasi no queda ningúlegi/*timat per a la crítica, i en aquestofici d’informar i opinar ja ningú no potllançar la primera pedra. El periodisme ila política ja estan minats d’un intrusis-me putrefacte format de llepaculs que,si no segueixen estrictament el paperdel guió imposat pel mitjà, acabaran enl’atur forçós. Mentre les institucions i els lobbys delspoders fàctics ja ens han carregat lafactura de les disbauxes comeses, lasocietat civil no es mereix la picabarallapartidista traient-se els draps bruts alsol dels uns contra els altres. Estem enun moment crític quan la justícia justi-ciera que tenim té feina per als propersdeu anys, ja que a hores d’ara ja s’hanadmès a tràmit querelles per corrupcióo malversació contra Bankia, CAM,NCG Banc, Caja Madrid, CaixaPenedès, CCM, Banca Cívica, CaixaNavarresa i Banc de València. I la llistaes podria engreixar en els propersmesos enmig del quasi centenard’imputats amb noms tan il·lustres comRodrigo Rato, exvicepresident delGovern d’Aznar, exdirector gerent del
AMB MOLTA CURA!BONES I MALES SENSACIONSJoan Camps i Ortiz
8
Ja fa dies ho vam començar a dir, i és que 100 anys, sónmolts anys! Per això ho repetim, perquè cal dir-ho moltes vegades, per-què se sàpiga, perquè volem compartir-ho. Per a nosaltrescelebrar el centenari ens omple de satisfacció, més que això,n’estem orgullosos i contents i sentim la necessitat de fer-hosaber a tota la gent del Masnou i rodalia, que durant tant detemps ha dipositat la confiança en nosaltres per educar lesnoves generacions.Un centenari no és un aniversari qualsevol, per això hem pre-parat un seguit d’actes, de diferents estils on tots els nostresamics, col·laboradors, conciutadans trobin cabuda. A tots els que tindreu l’oportunitat de llegir aquestes ratlles usfem un prec: esteneu-ho, escampeu-ho per tal que arribi atots els antics alumnes, a tots els antics pares d’alumnes, atots els pares que han format part en algun moment del’AMPA, a antics professors –als que van plegar desprésd’haver-hi dedicat tota una vida o als que van plegar buscantun altre camí… Així, el que de moment tenim previst com a actes de cente-nari, són les següents activitats:–Diumenge, 27 d’octubre, a les 12 del migdia, Missa a St.Pere del Masnou.–Diumenge, 24 de novembre, caminada matinal per a totala família a St. Mateu–Dissabte, 18 de gener, inauguració de l’exposició delCentenari a la sala de Gent del Masnou.
–Dissabte, 25 de gener, conferència 100 anysfent història–Dissabte, 15 de febrer, El Centenari al carrer,festa infantil per a tots a la Plaça Marcel·linaMonteys.
–Dimarts, 25 de febrer, Avui és el dia, just el dia que la nos-tra escola fa 100 anys, un acte emotiu i especial.–Torneig de pàdel, data per determinar–Dissabte, 17 de maig, cloenda. Trobada d’alumnes i anticsalumnes, amb les respectives famílies.Tots aquests actes –i potser algun més– s’aniran concretanta la pàgina web de l’escola www.safamasnou.com i a tra-vés del Facebook. Si heu de fer alguna consulta sobre el cen-tenari podeu fer-la a: [email protected] hi esperem, naturalment!
FEM 100 ANYS! 100 anys fent història!
Deia als butlletins dels mesos passats que quan un espe-cialista s’equivoca em sap més greu que no pas quans’equivoca algú que no ho és. Continuem pensant-hi, sius plau.Em sap molt de greu quan un excursionista diu motxila enlloc de motxilla.Em sap molt de greu quan un rellotger diu relotge en llocde rellotge.Em sap molt de greu quan un vinater diu bodega en llocde celler.Em sap molt de greu quan un notari diu la dot en lloc deldot.Em sap molt de greu quan un mecànic diu embrague oxassis en lloc d’embragatge o xassís.Em sap molt de greu quan un fuster o un pastisser diuenvirutes en lloc d’encenalls.Em sap molt de greu quan un joier diu àmbar en llocd’ambre.Em sap molt de greu quan un dermatòleg diu acné en lloc
d’acne.Em sap molt de greu quan una perruquera diu rentar elcabell en lloc de rentar el cap.Em sap molt de greu quan un pìntor diu vernissar en llocd’envernissar.Em sap molt de greu quan a Can Ruti diuen (i imprimei-xen) anàlisis clínic en lloc d’anàlisi clínica.Em sap molt de greu quan un higienista diu dentífric enlloc de dentifrici.Em sap molt de greu quan un sastre o un socorrista diuenxaleco en lloc d’armilla.Em sap molt de greu quan un paleta o un otorinolaringò-leg diuen tabic en lloc d’envà.Em sap molt de greu quan un traumatòleg diu hombro imunyeca en lloc d’espatlla o muscle i canell.… … … … … Quan un especialista s’equivoca em sap més greu que nopas quan s’equivoca algú que no ho és.Al proper butlletí hi continuarem pensant.
La punta de la llengua (48) Esteve Pujol i Pons
món a part. Tots els accents de Catalunya son allà.L’ambient es torna festiu d’allò més i la carretera deixa lanegror de l’asfalt per reconvertir-se en una paleta policro-ma on tenen cabuda tots els colors del groc.Una hora abans de les disset i catorze minuts, tinc molt clarque la Via serà un èxit rotund. Es podien haver fet tres i finsi tot quatre cadenes de tanta gent que hi havia. Una munióespectacular de joves, grans, vells, nens i sobretot em vacolpir l’alegria de tothom. Una festa reivindicativa, pacíficai ordenada. Jo, un descregut davant les grans mobilitza-cions, em trobava amb els ulls vidriats per l’emoció.A l’hora indicada, ja feia una estona que ens havíem aga-fat de les mans. Sempre recordaré la noia embarassadaque tenia a la meva dreta i que m’explicava que hi era perpoder dir-li, al seu fill, que, tot i no haver nascut, ell tambéformava part d’aquesta Via reivindicativa, d’aquesta lluitaper mantenir les arrels d’un poble que sempre ha estatmenystingut pels poders centrals espanyols.A la meva esquerra, la mà, me la donaven una parella dejubilats, amb la dona cega, ajudada pel seu marit, i que noparava d’escoltar la ràdio i explicar-nos com anava la Via ala resta del País.Un esforç tan gran d’un poble no pot ser una joguina enmans dels polítics. No voldria que a última hora facin el quefan gairebé sempre, capitalitzar el que no és seu i fer-neuna moneda de canvi per aconseguir poder per al seu par-tit, sigui aquest el que sigui, tant si estan a favor com encontra; o, el que és pitjor, no saber si hi estan a favor o encontra i buscar escapatòries per mantenir la clientela. Séque els necessitem, però em fa basarda pensar com actua-ran.
PD. Es podran dir mitges veritats o mentir descaradament,però el que no es podrà esborrar mai és que va ser la gentdel poble la qui es va bellugar per fer canviar l’actual situa-ció catalana en mans d’uns “Hidalgos” centralistes que esdiuen demòcrates, però que actuen com els reis de l’edatmitjana actuaven amb els seus vassalls.
En el darrer article que vaig publicar a Gent del Masnou, elmeu bon amic i editor de la revista, el Sr. Lluís Valls, emsuggeria un petit retoc en el seu final. Va demanar-m’hoamb tanta cura i educació que no em vaig sentir gens ofès,ans al contrari, content que es llegís amb atenció aquellapetita història de l’Eric Sangenís i el seu trist final. El meu e-mail de contestació era tota una declaració deprincipis, que una mort heroica, però volguda, pot netejarels fantasmes de tota una vida. Purificar la memòria i aju-dar a fer el pas a l’altra banda del mirall, sense el pes d’unaanterior vida erràtica i plena d’odi, que generalment noajuda a l’equilibri personal.L’article va quedar com jo volia, però per part meva li vaigprometre fer-ne un de política sobre l’Onze de Setembred’enguany. Ell sap (perquè jo li ho he dit) que no m’agradaescriure sobre temes polítics, però una carta electrònicacom la seva mereixia això i més.Vaig inscriure’m a la Via Catalana quan faltaven tres o qua-tre dies per a l’Onze. Els trams que encara no eren plenses trobaven a les terres de l’Ebre. Vet aquí que en trio un aSant Carles de la Ràpita tot pensant que amb la moto ésuna bona passejada i, com que la Maria (la dona quem’estimo de fa molts anys) és de l’ANC, ella ja tindrà unafeinada en el tram del Masnou que li pertoca.El matí es lleva rúfol i en previsió de mals majors,m’emporto la roba d’aigua, que tant ens emprenya posar-nos quan plou. Quan sóc a la vora de l’Arc de Berà la plujaem fa una visita fugissera. Una aturada tècnica, poso mésbenzina i tornem-hi que no ha estat res.Arribo a Sant Carles i ja començo a veure molta gent ambsamarretes grogues i estelades anant amunt i avall, mentreem cruspeixo un esmorzar de forquilla tot llegint el diari.Tinc una certa recança que aquests trams tan llargs sensepobles costin molt d’omplir, però la meva fe vol seril·limitada quan es tracta del meu País. Les vexacions perpart de l’Estat Espanyol han portat una gran quantitat degent a pensar. El que abans era un sentiment latent,somort, una barreja de por i desig, és ara una realitat.Ajudat per les males pràctiques de vendre la imatge deCatalunya com una cova de lladres, quan hi ha algunescomunitats que viuen gràcies al PIB que generen els cata-lans. Crec que avui pot ser una diada històrica. Si jo mateix,que no sóc gaire partidari de bellugar-me per causes mul-titudinàries, sóc aquí, penso que segur que omplim aqueststrams difícils.L’onada groga cada cop és més gran. Passen cotxes,abans de tancar la carretera, onejant les estelades. Sentoemoció dins meu, he baixat del Masnou sol, però em sentoacompanyat per milers i milers de conciutadans, gent de totarreu, de mar i de muntanya, de Girona, de Lleida, deBarcelona i, com no podia ser d’una altra manera, delspobles de Tarragona, del Delta (la cinquena provínciasegons ells mateixos), que sempre he trobat que és un
9
A contracorRamon Serra i Roca
No és que ara no hi hagi cap difunt queviatgi amb tren, que potser n’hi ha, peròés que ara la majoria va amb cotxesespecials, i abans, en aquells temps,pràcticament estaven a les becerolesde l’automòbil (1). Pocs en tenien, imenys que fossin aptes per dur un taüt. Els dos casos que tractaré són de duespersones rellevants, el de l’industrialCarles Godó i Pié (Igualada 1834-Teià1897) (2) i el de Rosa Oliver, vídua del’industrial vinater Francesc de P.Maristany i mare de Pere G. Maristany iOliver, comte de Lavern (3). Tant elsGodó com els Maristany en aquellsanys encara no havien accedit al’aristocràcia, però sí ja eren famílies deprestigi i amb cabals.Són dos enterraments il·lustratiusd’aquella època, i de gent important, ones poden veure els costums funerarisde fa més de cent anys, sobretot engent que tenia molt diner, ja que els tre-balladors, amb prou feines si en tenienper pagar la caixa i les absoltes (4).No transcriuré les cròniques dels enter-raments senceres perquè són forçaextenses. Ho faré a trossos, els mésinteressants, i en l’idioma original, per altema que ens ocupa i alhora els méssignificatius per entendre com era l’altasocietat de l’època. Anem pel primer:
Carles Godó i Pié (Igualada 1834-Teià1897)
...Cuando los hombres dejan á supaso por esta vida una estela que seña-la el temple de alma, la eficacia de lasvirtudes y que recuerda el ejercicio delbien, no sólo alcanzan la bendición deDios, sino que á su memoria rinden tri-buto sus semejantes.
Por eso todas las clases sociales,unidas por un sentimiento unànime, secongregaron en manifestación de duelotras los restos mortales del beneméritociudadano é ilustre patricio don CarlosGodó y Pié, que ayer tarde recibieroncristiana sepultura en el cementerio delSudoeste.
Joan Muray
10
las inmediaciones de Teyá, la funebrecomitiva que, precedida del clero parro-quial, se dirigió á la iglesia de aquelpueblo, donde se cantaron los respon-sos de rúbrica.
Cumplido este piadoso acto, al quese asoció todo el vecindario, seemprendió la marcha hacia (l’estació d’)Ocata para tomar el tren especial que,compuesto de furgón y dos coches,condujo el féretro y el numeroso acom-
Històries de la vila
DE QUAN ELS MORTS ANAVEN AMB TREN–dos enterraments importants– 1897/98
Por la mañana todo el pueblo deTeyá, donde el finado contava profundaestimación, desfiló respetuosamenteante el cadaver expuesto en la capillaardiente y acompañado de numerososdeudos y amigos que no se han sepa-rado un instante de los mortales despo-jos hasta la última morada.
A la una de la tarde fué el cadaverdepositado en el féretro, y á las dossalió de la casa mortuoria, situada en
Locomotora de vapor Rogers, anomenada la Carolina, a l’estació de Blanes. Del 1898.(Pàg. 164 – H.G.C.C.)
Un enterrament al Masnou; aquest anava per sobre la vorera del Camí Ral, devia pujar perl’actual av. Mare de Déu del Carme i devia anar fins a la parròquia.
al qual segueix un extens panegíric delseu mateix diari, per boca de redactorsi altre personal.
Rosa Oliver, vídua de Maristany...2/11/1898. Ayer, a las ocho y
media de la mañana, verificóse elentierro de la distinguida y caritativaseñora doña Rosa Oliver, viuda de donFrancisco de P. Maristany y madre denuestros queridos amigos don Pedro,don Alfredo y don Amadeo (5).
El féretro fué conducido desde lacasa mortuoria á la iglesia de SantaMaría del Mar, precediendo a la fúnebrecomitiva una sección de niños del AsiloNaval y otra de los albergados en laCasa Provincial de Caridad, y de losempleados y obreros de la casaMaristany, con hachas, colocadas áambos lados del coche fúnebre, sigu-iendo después el duelo que fué presidi-do por los hijos de la finada, los senyo-res Larroca y Comas y un señor sacer-
11
dote, con un numeroso y lucidísimo cor-tejo compuesto de representaciones detodas las clases sociales. No nos esfacil por su numero citar nombres, perosí hemos de manifestar que entre ellasfiguraban representaciones distinguidí-simas de todas las clases y de todas lasfuerzas vivas de Barcelona.
Una vez llegada á la iglesia lareligiosa comitiva, la comunidad depresbíteros de Santa María entonó losrezos de ritual por el alma de la difunta,siendo acompañado después el cadá-ver á la estación del ferro-carril deFrancia para ser conducido en trenespecial á Masnou, en cuyo cemente-rio, en el panteón de la familia Maris-tany, se le dará cristiana sepultura.
Colocado el féretro en el furgón dis-puesto al efecto, organizándose el tren,que lo componían ocho coches de pri-mera, en los que tomaron asiento multi-tud de amigos de la familia Maristany.
También acompañaron el cadáver,
pañamiento á esta capital...Segueix explicant que a les estacionsd’Ocata, el Masnou i Badalona, nom-brós públic esperava el comboi persaludar-lo. Al Casino del Porvenir deBadalona, fins i tot els socis sortiren albalcó i feren senyals amb la bandera. Al’estació de França hi havia també unagran gernació. A la sortida es va formar la comitivafúnebre, encapçalada pel clergat del’església de Jesús, de Gràcia, obrersde les empreses Godó i, darrere, elseguici oficial.L’encapçalaven el Capità General, elGovernador Civil, l’alcalde deBarcelona i el fill del finat. En fileres suc-cessives hi anaven més familiars i cle-recia vinculada a la família, així comaltres autoritats.La resta del seguici de personalitatsimportants de la societat civil era nom-brosíssima, més de cent trenta. Entreels més destacats per la seva populari-tat i vinculats al Masnou, podem citarcognoms com Genové, Estapé iMaristany.També hi havia una nodrida representa-ció de Teià: l’alcalde, el jutge, el rector icinquanta-set veïns. Igualment d’altrespoblacions vinculades als Godó, comIgualada, el Bruc, Collbató, Masquefa,Piera, Pierola, Capellades, Torre deClaramunt, Carme, la Llacuna,Montmaneu, Calaf, Prat del Rei, Pujal iCalonge.
...mientras el numerosísímo y luci-do cortejo iba tras del féretro por elPaseo de Colón, por uno de los ande-nes seguia el carro mortuorio tirado porocho caballos, detrás del cual iba elcoche de respeto y dos carruajes ates-tados de hermosas coronas...
...detrás de estos coches seguíauna hilera de carruajes particulares quellegava de un extremo a otro del paseo.A la terminación del paseo desfiló ellucidísimo acompañamiento ante lapresidencia del duelo, y cada cualocupó su carruaje para acompanyar elcadáver al cementerio, en donde todosrindieron tributo de estimación y respe-to á nuestro llorado amigo y á su atribu-lada familia...D’aquest acte, també se’n feren ressòaltres diaris, com El Noticiero Universal,La Publicidad i La Protección Nacional, Cementiri del Masnou
Passeig de Colom, a Barcelona, per on va anar la comitiva del Comte de Godó.
en el trayecto de Barcelona al cemente-rio de Masnou, con hachas encendidas,los dependientes y obreros de la casaMaristany y los niños del Asilo Naval yde la Casa de Caridad.
El tren especial hizo el recorrido enbreve tiempo y en la estación de Mas-nou fué recibido el cadáver por el curapárroco y clero de aquella feligresíaque, con hábitos corales y precedidosde la santa cruz, emprendieron ruta ha-cia el cementerio, seguidos de la comi-tiva y del pueblo en masa que quisomostrar su condolencia por el falleci-miento de la virtuosa señora que tantohabía socorrido á los pobres y necesita-dos de aquel vecindario que guardarásiempre grata memoria de doña RosaOliver, que en paz descanse.
A la una regresaron á Barcelona dela triste peregrinación los acompañan-tes de los señores Maristany, á los quereiteramos nuestro sentido pésame,deseando que, además del bálsamo
que hallarán en la resignación cristiana,les sirva de lenitivo la parte que en suaflicción toman sus muchos y buenosamigos, entre los cuales nos conta-mos...Aquesta notícia, tot i que un xic llarga,he cregut que valia la pena posar-la, jaque descriu molt bé l’enterrament.Deveu haver observat que, tant enaquest com en l’anterior, el tren eraespecial per a l’acte. I que en el segon,els vagons per a convidats eren vuit ique féu el trajecte sense parades, pertant en poc temps.Al Masnou no va passar per la parrò-quia; per tant des de l’estació delMasnou la comitiva va enfilar directa-ment cap al cementiri. El recorregutdevia ser el següent: de l’estació fins atombar pel torrent Umbert, seguir fins alcarrer del Lavadero (ara Lluís Millet) peron es devia enfilar fins al cim de les sei-xanta escales, per on devia tornar atombar per la carretera del Cementiri(ara av. Joan XXIII) fins a arribar aaquest. Tota una excursió, i de fortapujada.L’endemà, al mateix diari, hi havia unacrònica, que resumiré, ja que repeteixmolt de la del dia abans. Deia així:...El templo (Sta. Ma del Mar), repletode luces y convenientemente enlutado,ofrecía el severo aspecto propio de losactos religiosos que se dedican al eter-no descanso de los fieles difuntos.La concurrencia fué numerosísima,ocupando el centro y naves laterales dela iglesia representaciones del comer-cio, indústria, banca, de todos las cla-ses sociales así de esta ciudad como
de Masnou, que allí acudieron deseo-sas de tributar sentido recuerdo á lamemoria de la finada y de poner unavez más de manifiesto las generales ymerecidas simpatías de que goza larespetable familia Maristany.Presidieron las honras fúnebres loshijos de la difunta...; ...el Gobernadorcivil señor Larroca, el presidente de laDiputación Provincial señor Romeu y elalcalde señor Griera.La parte musical, confiada como digi-mos al “Orfeó Català”, resultó brillantísi-ma, cantando la celebrada misa derequiem del maestro Victoria, algunospatéticos motetes y los responsorios derúbrica...Fins aquí, uns exemples de com eren,en les classes acomodades i de presti-gi social, els enterraments, així com hoexpressava la premsa, amb aquell llen-guatge també propi d’un altre temps.
NOTES 1- Al nostre país, el primer antecedent quetenim d’aquesta indústria és del 1889, i el1904 es va constituir la Hispano Suiza.2- Juntament amb el seu germà Bartomeu,fundà el 1881 el diari La Vanguardia. El seufill Carles de Godó i Valls l’any 1916 fou creatcomte de Godó.3- Aquest títol li fou concedit l’any 1911.4- Allò que la gent en deia popularment lesensoltes.5- Don Pedro es refereix a Pere Grau, elsaltres són els seus germans. Vegeu butlle-tins de Gent del Masnou, núm. 200 i 229.
FONS CONSULTATS- Hemeroteca del diari La Vanguardia. Diarisdels dies 11/7/1897, i 2 i 3/11/1898.
12
Panteó de Pere G. Maristany i Oliver, comte deLavern (Roca de Xeix 27, pàg. 98)
e s c o l a d e m ú s i c a
Emma Calvo
C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar? T’agrada el gospel?
FES-TE SOCI DE GENTDEL MASNOU
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou
[email protected] www.gentdelmasnou.cat
13
de l’Institut Lebedew de Moscou i coau-tor de la Teoria inflacionària de l’Univers,després de teoritzar sobre la creació i elfamós big bang, que no nega, però síafirma convençut que l’univers és unacorrelació com de... bombolles fractals,cada una un univers, i que es reproduei-xen fins a l’infinit, on les nostres videstambé continuen repetint-se de bombo-lla en bombolla. La veritat és que aques-ta teoria em sembla molt complexa perno dir inversemblant, ja que davant de lareiterada repetició, la nostra vida resulta-ria molt avorrida. Personalment, de tenir una nova oportu-nitat m’agradaria canviar algunes coses.Potser de més fàcil comprensió són elsestudis del doctor Pim van Lommel, car-diòleg i investigador d’experiències des-prés de la mort (EDM). Encara que laciència ignora o nega tot allò que no potexplicar, el 1988 Lommel va crear una
En una ocasió, un amic al qual feia pocs’havia mort un familiar proper, moltcompungit em va fer aquesta preguntadel títol. Jo vaig contestar –Home, avegades penso que sí i altres que no.–Sí, és clar, com gairebé tothom– vacontestar conformat.Sí, ja sé que hi ha moltes teories i labibliografia sobre aquest tema és abun-dantíssima, com també ho és la picares-ca. Però, deixant a part la versió religio-sa, ja que no està en el meu ànim ferirsusceptibilitats, encara que crec que perinteressos dogmàtics totes les religionsmiren de portar l’aigua cap al seu molí,em limitaré a reflexionar sobre tresexemples aparentment seriosos. El pri-mer és el testimoni de Marylin Rossner,doctora en Educació Especial i màsteren Psicoteràpia, que exerceix al’Hospital de Nens de Mont-real, discipli-na que també imparteix a la Universitatde Vanier. La senyora també és unareconeguda mèdium. Ha treballat amb lamare Teresa de Calcuta i ha estat rebu-da pel Papa Joan Pau II i el Dalai-Lama.Un currículum que ens mereixeria certacredibilitat... o no. Diu que des de petitaté el do de veure els esperits i afirma quela mort no existeix. Només és un canvi,ja que vivim en un univers amb diversosplans d’existèn-cia. Afirma que si accep-téssim la mort com un canvi d’estatseríem molt més feliços. Al mateixtemps, no descarta la reencarnació coma sistema d’evolució cap a la perfecció.L’astrofísic rus Andrei Linde, professor
xarxa d’investigació amb deu hospitalsholandesos, on va iniciar un estudi pros-pectiu de 344 pacients, el qual va publi-car a la revista The Lancet i que va cau-sar una gran repercussió a l’opinió públi-ca i científica. Encara que aquestesexperiències –ja se sap, la llum al finald’un túnel, veus, aparicions de familiars iamics, la revisió de la vida passada etc.–coincideixen amb els relats de la místicai les visions de profetes i sants des de fasegles, per a l’ortodòxia mèdica són sim-ples al·lucinacions causades per l’anòxia(manca d’oxigen). Lommel, però, defen-sa la seva veracitat ja que d’algunamanera ell ha tret el cap a l’altre cantósense deixar-hi el sentit comú i el que haexperimentat ha estat bo, positiu, encaraque per dominar-nos ens hagin infós lapor de veure-ho.Comprenc que, per a molts creients dequalsevol religió, els sigui més fàcil ferun acte de fe i creure’s el que li diu laseva; però també és humà pensar que hiha altres versions a tenir en compte i, peraixò, no puc evitar de recordar aquellacudit de l’humorista Eugeni, aquell quehi ha un home penjat d’un precipicidemanant ajuda i, de sobte, sent unaveu celestial que li diu: No tinguis por, fillmeu. Deixa’t caure i jo enviaré els meusàngels, que et recolliran amb els seusamorosos braços i et salvaran –Moltesgràcies, Senyor; però QUE HI HA ALGÚMÉS QUE EM PUGUI AJUDAR?Font consultada: articles varis del diari “LaVanguardia”
HI HA VIDA DESPRÉS DE LA MORT?Josep Condeminas
COMPRA, RASCA,GUANYA...Quan rasqueu, si ésguanyador, trobareu unaquantitat de diners per poder comprar. També mésde 3000 regals de diferentscomerços federats. Prova sort, N’HI HA MOLTA!
14
È
–el Pepo estava, a més a més, al capde tota la logística administrativa–; elsincansables Jordi March, ArnauPeirot, Quico Rossell i Joan Sagré entramoia; Judith Cubells a la regidoria;Esperança Pallerolas en maquillatge iperruqueria –Déu n’hi do!–; JordiAbelló, Miguel Ángel Delgado i JosepCondeminas en l’escenografia compli-cada i esplèndida; un gran equip desuport i fotografia: Piqui Rosés, LluïsaCastro, Marcel Cid, Laura Villà,Bettina Blanch, Pepi Rodríguez, NúriaSubirà, Joan Carles Alandete; i ves-tuari –i quin vestuari i quantes horesde feina i enginy!–: Anton Poch, RosaBosch, Julio Aguilar, Anna Ma Roig iTeresa Queralt. Ja sé que tots aquestsnoms constaven al programa de mà;però, atesa la magnitud de la feinafeta, val la pena que l’agraïment siguiexplícit per a tothom. Jo vaig ser-hi in’estic orgullós, han de poder dir.Em vénen ganes d’abusar i demanar:Montse, GAT, munteu-ne un altre, en-cara que us porti un any més de fei-nassada; podeu fer-ho!, podeu fer-ho!Ei, això no vol pas dir que deixeu defer obres sense tanta envergadura…que tot ens agrada.
el 29 de setembre i el 4, el 5 i el 6d’octubre.No seria de justícia que oblidéssim elspolifacètics Gemma Mercader, CristinaSagré, Paquita Mateu, Josep Ma Cid,Paco Celma, Gemma Villalonga,Joaquim Pera, Artur Condeminas iJaume Boadella; la versatilitat depapers demostra les seves possibilitats,tant dramàtiques com musicals. Quinescorredisses per entrar puntuals, ja ves-tits i maquillats, a cada escena!Semblàveu de Fòrmula 1!La llista de la resta d’actors és moltextensa; però, posats a fer i per nooblidar ningú i perquè en quedi testi-moni: Pilar Alcoba. Laia Betoret, LaiaCasals, Antònia Camps, CarmeDuran, Pere Duran, Mario Farrán,Abel Fernández, Sílvia font, CarinaGómez, Cristina Gomila, Elvira Gordo,Marta Lovaina, Clara March, Joan MaMartí, Gemma Montoya, Marc Panal,Bernat Pera, Teresa Pons, MartaUllod, Carla Zendrera i aquest mateixhumil cronista, que, més que unpaper, hi tenia un retall.Potser se sentirien marginats, i ambraó, si no consigno Josep Mayolas,Toni Mora i Pere Rossell en els llums
Aquest GAT continua miolant molt bé,però molt!Montse Condeminas, David Solé,Roger Pifarrer, però com és que sou tanagosarats i, a sobre, us en sortiu tanairosos? Què, airosos?, triomfants! Heudirigit i treballat aquest musical excel-lent i n’heu reeixit amb nota. La feina ben feta, ja ho sabem, tésempre el seu premi. I el premi de lescinc sessions d’Els Productors, lacomèdia musical de Broadway mésgamberra (de Mel Brooks i TomMeehan) va ser l’aplaudiment demans, de boca i de cor del públic queva omplir totes les actuacions. A Can’Humet va caldre afegir-hi seients ales darreres sessions… i més n’hihaguessin cabut!A la complexitat intrínseca de qualse-vol musical –la traducció i l’adaptació,arranjaments, enregistraments…– s’hiafegia la dels decorats, l’atrezzo, elvestuari –fillets, quin vestuari–, l’acciótrepidant en molts moments, la coreo-grafia de multituds… els coloms –elmissatger i els militaritzats–, lescames enguixades, el frenesí a l’horade mudar la pell escènica delsactors… molt mèrit, vaja, molt mèrit.No vull pas negar la voluntat i la dedi-cació i l’entusiasme de la quarantenad’actors i la quarantena de tècnics icol·laboradors; però sense la direccióescrupolosa, exigent, exemplar de laMontse i el David, el resultat d’un grupd’afeccionats no hauria estat pas pos-sible. La mà de ferro i l’elegància de laMontse s’hi veu de lluny; el talentmusical del David es palpa arreu.Cal anomenar actors? Diria que sí. Nopodem deixar d’esmentar de cap deles maneres els protagonistes: JosepRossell (Max Bialystock), RogerPifarrer (Leo Bloom), Oriol Casals(Franz Liebkind), Jordi Abelló (Rogerde Bris), Montserrat Condeminas(Lulú) i Enric Pera (Carmen Ghia). Talcom ho van fer s’espera i s’exigeix aprofessionals; però s’admira i es lloafervorosament a amateurs. La fraseHo fan com professionals, es va sentirmoltes vegades a Ca n’Humet el 28 i
ESPLÈNDID MUSICAL, MUSICAL ESPLENDIDEsteve Pujol i Pons
Els
pro
du
cto
rsE
ls p
rod
uct
ors
La dita s’aplica quan algú surt a fer unvolt sense destí concret ni rumb fix,per esbargir-se.Moltes són les dites que tenen com amotiu la boira i la major part procedeixende les terres de Lleida, molt propenses apatir la invasió de la boira força dies al’any. La majoria, però, es refereixen, jus-tament, al temps climatològic i s’utilitzencom a possible predicció, les qualss’expliquen per elles mateixes.Així, podem trobar-ne algunes com:Boira pel desembre, pluja o llevant.Boira de desembre duu el garbí al ventre.Boires pel xaloc, prepara la llenya al focBoira pixanera, torna-te’n enrere.Boira al març, fred al maig.Boira de setembre, porta el sud al ventre.
15
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya. La dita anar a escampar la boira téuns orígens molt antics i prové preci-sament de les terres de Lleida. Quanhi ha boira es fa difícil treballar la terraja que la visibilitat pot arribar a sermolt reduïda.Per resoldre aquest problema, seglesenrere es contractava el servei de brui-
xes, bruixots, fetillers, sortillers i totamena d’iniciats en les arts màgiquesperquè fessin gairebé el miracle de ferdesaparèixer aquella molèstia.Aleshores, els mags es passejaven pelscamps sense cap direcció determinadafent els seus sortilegis i recitant salmò-dies, oracions en estranys llenguatges–possiblement en un mal parlat llatíd’estar per casa–, conjurs i tot un seguitd’encanteris destinats al que feia al cas.Si la boira marxava, més segur perraons meteorològiques que no pasmàgiques, aquella pobra gent, que esguanyaven la vida com podien, cobra-ven la suma pactada; i si la boira persis-tia, malgrat les invocacions, no rebien niuna unça. Això sí, eren convidats a pa itrago per compte dels pagesos... i, així,alguna cosa en treien de tot plegat.Per això, anar a escampar la boira equi-val a anar a fer el tomb sense cap fina-litat concreta.
Dites i personatges populars(6) Albert Vidal
PER QUÈ DIEM... que algú se’n va a ESCAMPAR LA BOIRA?
El col·lectiu Dones d’avui El Masnou vaorganitzar un concert solidari en benefi-ci de Càritas. Van triar el dissabte, 5d’octubre, a quarts de nou del vespre; ellloc, l’església parroquial de Sant Pere.La Federació Catalana d’Entitats Coralsen va fer el Festival de Cant Coral delMaresme 2013. Era una bona ocasió defusionar l’interès social amb el musical;bona pensada! Hi col·laboraven tambéla mateixa parròquia i l’Associació deVeïns del Barri Antic masnoví.Van participar-hi el Cor Scandicus delMasnou –sota la direcció de FranciscoRuiz Guinot–, una coral de creació benrecent a la qual desitgem molts èxits; laSocietat Coral Joventut Tianenca –diri-gida per Elionor Canas–; la Coral Xabecde Gent del Masnou –sota la batuta deMontserrat Llagostera–; i la PolifònicaJoia d’Alella –menada per JordiGonzález Vergés. Com veieu, quatrecorals del nostre Baix Maresme.En nom de l’entitat promotora, la Sra.Maria Dolors Chacón va presentar l’actei la seva finalitat d’ajuda a la tasca deCàritas. La Sra. Montserrat Grau, dele-gada al Maresme de la Federació, va
prendre després la paraula i va anunciarque la partida econòmica que laFederació assigna a cada trobada coralaniria destinada, en aquesta ocasió, a lacol·lecta solidària.Ja que es tracta d’una crònica per alnostre butlletí, deixo constància que laCoral Xabec va triar quatre cants delseu repertori, acompanyats al piano perla Bàrbara Llacay: el nocturn Se lontan,ben mio, tu sei (W.A.Mozart), dosNocturnos de la ventana. Núm 1 i 3(F.García Lorca/F.Vila) i Hello Dolly(J.Herman/K-H.Steinfeld).Seguint el costum, els més d’un cente-nar de cantaires van unir-se en el cant
comú Canticorum Iubilo (G.F.Händel).Tot un goig de veure agermanades enun cant ben vibrant tantes veus conrea-dores de la més bella de les arts.Una estona de compartir el piscolabisque cada cantant havia aportat i la con-versa amable en els locals cedits per laparròquia van tancar la trobada decançons i joia.La recaptació total va ser de 1.440 €.Gràcies en nom de tots els qui podranbeneficiar-se d’aquest gest d’ajudaefectiva en moments que tots sabemdifícils per a massa famílies del nostreentorn.Continuarem cantant!
CONCERT SOLIDARI A BENEFICI DE CÀRITAS EL MASNOUDINS DEL FESTIVAL DE CANT CORAL DEL MARESME 2013Esteve Pujol i Pons
La Coral Xabec a l’any passat enl’edició del Festival de Cant Coraldel Maresme a Vilassar
16
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates, diu elrefrany. Nosaltres hi afegim que també mes d’olivetes ipatatetes xips abans d’un bon teatre –les economies vanmolt socarrimades.El 10 de novembre (a les 18h), en el marc de la XIIIMostra de Teatre a Horta-Guinardó, es pot veurel’obra Mans quietes!, de PitiEspañol al teatre Els Lluïsosde Gràcia (c/ Feliu i Codina,7-9), a càrrec d’ÈxodeTeatre. I el dia 16 (a les 21.30h), Com està el servei,d’Alfonso Paso, al Casald’entitats Mas Guinardó(Plaça Salvador Riera, 2).Fins al 10 de novembre es programa Inferno, escrita i inter-pretada per Felipe Cabezas, a la Sala Fènix (c/ Riereta,31; Ciutat Vella). Se’ns explica la vida de Tristano Martinelli,el notable actor italià que va crear el personatged’Arlecchino en el París de finals del cinquecentoFins al dia 13, el dimarts i dimecres l’especial Mgogoro faparada al Teatre Gaudí Barcelona (c/ Sant Antoni Maria
Novembre: xips
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
Policarpo i Rosa Maria Sardà. Actors: Cristina Cervià,David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes.El Guasch Teatre (c/ d’Aragó, 140) presenta per a tota lafamília La caputxeta vermella, cada cap de setmana denovembre. També, en l’apartat infantil, es programa El sol-dadet de plom amb actuació de Festuc Teatre –que ha reci-clat objectes per crear una obra sensible i poètica–, al JoveTeatre Regina (c/ Sèneca, 22; barri de Gràcia); del 16 denovembre al dia 1.El dia 13 comencen les funcions –de les cinc programa-des–, amb la magistral Norma Aleandro, de Master Class,on ens retrobem ambMaria Callas, al Teatre Bor-ràs de la plaça d’Urquina-ona.El 27 de novembre (fins al22 de desembre) enceta elmusical Marry me a little deStephen Sondheim ambdirecció de Toni Martín iinterpretació de MoneTeruel i Toni Viñals, alTeatre Lliure (Espai Lliure)de Montjuïc.El policía de las ratas de Roberto Bolaño, adaptat i dirigitper Àlex Rigola, acaba el dia 24 de novembre les sevesfuncions al Teatre Lliure de Gràcia (c/ Montseny, 47).Potència actoral: Andreu Benito i Joan Carreras.Dia 25 de novembre. Dia internacional contra la violènciade gènere. ...I Dia internacional contra l’abús dels políticsamb el (nostre) teatre,...quan???Si cada cop ens posen més difícil anar al teatre, tal vegadahaurem d’acabar fent allò que deia Gil de Biedma, en unanota autobiogràfica de l’any mil nou-cents vuitanta-dos: «Alfin y al cabo, lo normal es leer». Sí, però a l’estil xips: llegirbarat, de segona mà o a través del préstec bibliotecari.Massa car, tot plegat.
COMERCIANTS DEL C
St. Miquel, 15 · 93 540 06 [email protected]
El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola id’oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts
Sant Miquel, 6.93 555 15 38
Reparació i vendade productesinformàtics i
telefonia mòbilSt. Miquel 12 · 93 555 93 27
El Masnouwww.pccoste.com
Claret, 120; zona Sagrada Família). Bona teca: pel que faals autors, la signen Matias Feldman, Carol Lòpez, Jaume
Reparació en general del’automòbil.Mecànica
Xapa Electricitat
Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 555 73 52 · Fax 93 540 60 47
[email protected] · www.asm.cat
17
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
L’editorial Baula, que amb tantd’encert dirigeix en Josep Llussà, haacollit una col·lecció, Contes desexpli-cats, nova en molts aspectes. D’unabanda els autors dels textos són ungrup de contacontes que, com ensindica la contracoberta, des de l’any2006 es dedica a explicar històries atort i a dret a petits i a grans. I que cre-uen en el poder dels contes per a edu-car, per a fer pensar, per a transmetrevalors i també, és clar, per a entrete-nir. De l’altra, els il·lustradors (un per acada conte, tot sigui dit), també hansorgit, podríem dir, d’un col·lectiu, con-cretament d’un grup d’alumnes deltambé il·lustrador i professord’il·lustració Xavier Blanch, que cadacurs organitza alguna exposició ambels treballs més significatius dels seusalumnes. D’aquestes bones iniciativesprové la nova col·lecció, que, comtambé ens informa la contracoberta,parteix de personatges i relats clàs-sics capgirats com un mitjó. Ambarguments plens de sorpreses i moltd’humor. El darrer títol de la col·lecció,La rateta que llegia a l’escaleta, n’ésuna bona mostra: els autors hi recreenun conte tradicional, el de la rateta
que troba un dineret i que comença apensar què es podrà comprar amb latroballa. Com ja ens apunta el títol, nose’n compra ni avellanetes, ni pinyo-nets, ni llacets, sinó que se’n comprallibres. I és precisament el seu amorper la lectura el que l’ajuda a triar elbon fadrí amb qui es casarà. I no caldir que no podia fer una tria millor, per-què troba la parella ideal, tan enamo-rat dels llibres, o més, que ella; tantque viuen feliços (i suposem que men-jant alguns anissos) fent de biblioteca-ris i encomanant la seva passió pelscontes, i pels llibres en general, alslectors, com els autors no cal dir-ho. L’edició, sense ser de luxe, és molt
acurada. Es tracta d’un àlbum de mida24 x 24 cm. amb il·lustracions a totcolor a la pàgina de la dreta i el text,de lletra lligada, a l’esquerra, quesovint també té una petita il·lustració.Els personatges de la Marta Muntésegueixen la tradició i, doncs, aparei-xen totalment personificats; són moltexpressius i reflecteixen la manera deser de cadascun d’una manera claraper als primers lectors: el gall, presu-mit; el ruc, curt de gambals; el porc,golafre a més no poder; el gos...Només ens ha sabut greu que en unacosa no s’hagi respectat la tradició:en el cant del gall, que a la versió tra-dicional usa la forma catalana, el benconegut quiquiriquic, que incompren-siblement ha estat substituït per laforma habitual en castellà: quiquiriquí(p. 12). Un lapsus que esperem queen futures edicions s’esmeni, així coml’ús que s’hi fa del pronom li en comp-tes de l’hi, com correspon a la sintaxide la frase que apareix a la pàgina 18.Un bon conte, que no dubtem de reco-manar-vos perquè el llegiu als vostresfills, néts..., sobretot si ja els heu expli-cat abans el conte original de la ratetaque escombrava l’escaleta!
(1) Autors diversos (Grup Vivim del cuen-to). La rateta que llegia a l’escaleta.Editorial: Baula (Col·lecció: Contes desex-plicats, 2), Barcelona, 2013. Il·lustracionsde Marta Munté. 30 pàgines.
La recreació d’un conte tradicional
Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53
ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit
CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52
Horari de dill. a div. de 9 a 21Diss. de 10 a 13.30 i de 16.30 a 20
St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 [email protected]
Botiga de Te, Cafè iAccessoris
Verónica GordilloSant Miquel, 16 el Masnou
648 805 947 [email protected] 93 555 80 06 • 660 09 23 81
�Taller de Publicitati m p r e s s i ó i d i s s e n y
En temps de crisi:una imatge i mil
paraules
TETERIA DENOAH
CARRER ST. MIQUEL
Josep Pla ha sigut sempre un delsescriptors, junt amb Pere Calders, quemillors estones m’ha fet passar amb laseva lectura. Passat més de mig segle,torno a llegir Un senyor de Barcelona; enun paràgraf, ves per on, crida la mevaatenció i es desperta un cert paral·le-lisme amb el que ell hi exposa; diu així: El Vic del meu tempsEn la meva adolescència una de les per-sones que a Vic tingué anomenada foul’advocat Don Ramon Valls. D’idees libe-rals, Don Ramon fou alcalde de la ciutata l’època de la Revolució de Setembre.Gràcies a la seva habilitat, foren llavorssalvats d’una destrucció segura tresorsartístics i de tot ordre guardats a lesesglésies vigatanes. Don Ramon desviàles turbes cap als fielatos dels burots,que foren incendiats. Fou un prodigi uni-versalment lloat. Valls fou un home de sòlids i dilatatsconeixements jurídics. A Vic la gent deia:Si vols tenir el plet guanyat, pren Vallsper advocat.Aquesta lectura ha fet reviure dins meuuns records, unes vivències viscudes obé narrades per amics, fills dels qui lesvan protagonitzar i que, si teniu lapaciència de seguir llegint, en podreutreure les pròpies conclusions.
El primer fet ocorregué a Setcases, elsegon a Puigcerdà i el tercer al Masnou.Vet aquí el trifàsic! Tots tres ho forendurant el fatídic i trist juliol del 1936.
Setcases vivia moments d’angoixa, larevolució era present, la por tancava lesportes, es feia obligat prendre mesures;amagar-se, fugir. Qui tenia parents apagès, hi demanava acollida i, de serpossible, canviava de domicili tot pen-sant que així seria més difícil de ser loca-litzat que no pas de seguir vivint a ciutat.A l’església de Sant Miquel a Setcaseses reuniren el Batlle, Don Miquel Perals,el Mestre, Don Joan Alsina i Dalmau, il’Agutzil, Josep Xicola i Bosch. Val a dirque tots amb la por al cos i només ambla idea de salvar la vida i tot el que es
pogués de les coses de valor, mésd’aquell sentimental que de l’intrínsec. Elmossèn Josep Suriñac, capellà delpoble, i d’altres de l’entorn, assabentatde destrosses fetes en aquella zona,patia pel destí de les imatges de lesseves esglesioles i ja tenia posat l’ullcamí de França per Ull de Ter per posar-hi terra de per mig.Les propostes van ser variades segonsl’opinió de cadascú i per fi van optar perposar en mans de l’agutzil, que era al’ensems agent fluvial, que tenia cura dela conservació i temps de veda d’aquelltram de riu fins al seu naixement.Sabedors que la gent del comitè deCampdevànol els preparava una visitad’inspecció, van instar l’agutzil a posar fila la agulla i amagar tots els sants i objec-tes de culte en un lloc segur. Però quin? L’home prengué comiat i una hora des-prés va tornar i amb mitja rialla va dir quela comanda ja estava complida.–Estan ben amagats, Josep?… –Sí,senyor! –N’estàs ben segur?… –Sí, senyorAlcalde!–On els has portats? No els deuràshaver posat dins del riu?–No, senyor. No els trobaran pas! Els hetancats tots a la presó de l’Ajuntament.Ni els sants en poden sortir ni els deCampdevànol entrar-hi.
El segon cas va transcórrer a la vila dePuigcerdà. Un jove recent casat, que foumestre d’escola al poble de Surroca (lesmines) i a l’agregat d’Olopte (molt a propde Puigcerdà), per la seva vàlua, aviatconeguda arreu de la província deGirona, fou fitxat per la Caixa dePensions i destinat a l’oficina del’esmentada vila. El Masnous’enorgulleix d’haver-lo tingut com adelegat de la Caixa quasi fins a la sevajubilació, que ocorregué essent directorde l’entitat a la ciutat de Sabadell.Ja haureu endevinat que es tracta delsenyor Josep Baqué i Cerdà, de gratamemòria.Bé doncs, anem a la nostra, al vertader
relat. Som al juliol del 1936. El senyorBaqué fou convocat per les turbes (for-ces governants) a un ple de l’Ajuntamentper decidir el destí del campanar i de lescampanes de l’església parroquial. Foracampanes! Pesen molt i baixaran ràpid,un daltabaix i tot resolt! S’aprova? Entremig del sí unànime, una veu valen-ta i ferma va manifestar una altra opinió:Voldria fer avinent que si llancem lescampanes daltabaix i es declara unincendi a la Vila, com tocarem a foc?Uns moments d’incertesa, de reflexió,fan trontollar la decisió i una veu senten-cia: Aquest jove té raó!El senyor Baqué va salvar pels pèls lescampanes i el campanar de Puigcerdà.Per treure-us el barret!
I fent com fan les seguidilles: la terce-ra! Jo tenia cinc anys i me’n recordo noper la memòria sinó per haver-ho sentit aexplicar a casa en veu de la meva mare.Era al juliol del 1936 i feia molta calor al’horabaixa de la tarda. El sol declinavaamagant-se rere l’horitzó. Alguns veïnstreien cadires a la vorera cercant un res-pir. Era costum que algú aportés unafinesa a la concurrència, un càntir ambaigua fresca del pou, uns talls de síndriao de meló, un porró amb aromes de Teià.L’assortit era ben minso, però d’agrair!Per la pujada de Can Bailon, avui Av. dela Mare de Déu del Carme, feia via,assedegats, un grup de tres o quatrepersones de les que en pocs dies esferen els amos de la població. En passardavant la nostra casa (llavors carrer de laGinesta, després Dr. Curell, avui Gaudí),la mare era asseguda a la vorera. Mira,l’Adelina té aigua de mina d’en Murot iaquesta surt molt fresca. Ens donaràs ungot d’aigua, noia? La mare s’aixeca, fal-taria més, passeu si us plau!
18
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
UN TRIFÀSIC
Els meus avis materns van viure a casadels meus pares –casa meva– duranttota la meva infància, fins que van morirtots dos. Intento recordar coses queens van aportar, a mi i als meus ger-mans, i que no he entès del tot fins quejo mateix he estat gran. Coincideix ambmoltes de les coses que hem après deles famílies que ens visiten.RITME LENT. A casa tothom corre! Elsjoves sembla que no tinguin gens detemps per a res! Els amics, whatsup (ocom s’escrigui...), facebook, etc. Elspares (molt especialment les mares!)van de bòlid treballant fora i dins decasa. El telèfon, Internet, la compra, elsàpats (tres al dia!!).El meu avi “Manuel” (l’àvia era de famí-lia cubana: ell no va parlar mai més queel català...) tenia tot el temps del món.Ens rebia quan arribàvem del cole i enspreguntava si havíem marcat cap gol,feia que li ensenyéssim els dibuixosque havíem fet a classe (que bé quet’han quedat!). Ens escoltava ambtemps i paciència.PERSPECTIVA. Crec que en això con-sisteix bàsicament la saviesa que diuenque té la gent gran: perspectiva, depas-sar l’immediat, veure a llarg termini, sercapaç de dubtar i acceptar, esperar...seguir de forma positiva el ritme queimposa la vida.
Afegeixo en aquest apartat la dita queels avis “mimen” la canalla: crec que elque fan és aplicar la seva experiènciaque el càstig, la bronca, l’“agere contra”,la imposició... serveixen de poc. I queel que sí educa és la “inducció de con-ductes positives”, valorar el que fan bémés que renyar-los pel que han fetmalament. (Que macos t’han quedatels dibuixos!)ACCEPTAR LA DISMINUCIÓ. L’avicapaç de somriure com a reacció alsseus dèficits propis de l’edat, està pas-sant a tota la família un preciós missat-ge de resistència a la frustració, de“resiliència”, d’“humilitat, que és cami-nar en la veritat, única forma de serfeliç”, com deia santa Teresa de Jesús(monja que afirmava que preferia unconfessor savi abans que sant!. Quellesta!).MEDIADORS. Mitjancers entre l’entorni la canalla. Mediadors que filtren el que
de negatiu té l’ambient exterior (compodeu veure aquest programa de“Hombres y Mujeres”, no veieu que totsaquests són professionals o gairebé?),però que també aprenen (Miquel,ajuda´m amb aquest mòbil nou perentrar a Facebook!).VALORS ANTICS. És clar que elstemps han canviat i també els valors!Però va molt bé contrarestar una micaaquesta americanada que sols val elque és nou. Anar més enllà del que “emve de gust” o de la moda. Ser una micaauster també. I aprendre a fruir de Bachdesprés del (maco!) Pablo Alborán,també.AJUDAR A LA CASA. Una mica, solsel que poden fer. La literatura psicològi-ca va plena advertint sobre els perills dela sobrecàrrega de la gent gran.Estic molt agraït als meus avis i hipenso sovint. I no tot eren flors i violesa casa... (que no surts del bany?, enca-ra.., vinga avi... ara són hores de...?)Avui dia no és freqüent que els avis vis-quin a la mateixa casa dels fills, però laseva presència a la llar de fills i néts és,estadísticament, molt significativa. Tampoc tots els avis no són perfectes.Perdonar els seus defectes i errors ésprova de maduresa per part de fills inéts.
19
Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famí[email protected] 619 522 582
Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…
PAPER DELS AVIS A CASA NOSTRA
Passada la ventalla, el corredor abansd’arribar al menjador té avui encara unaporta amb dos batents, entreoberts mos-traven al fons uns calaixera, de les deldit, i sobre ella, fixada a la paret, una peti-ta capella tallada en fusta de caoba quecustodiava un Sant Francesc d’Assisil·luminat amb una bombeta de quatrevolts. Ja a la cuina, la mare va deixar rajar unaestona fins que l’aigua fos ben fresca iels en serví gots a discreció.
Tots agraïren l’oferta i en ponderaren laqualitat i la frescor.En sortir, un d’ells va tornar a mirar elsant i va dir-li: Dalina, fora sants, aixòs’ha acabat, creu-me!La mare no va dir res. Esbossà un lleusomriure i s’empassà la saliva…Pocs dies després la capelleta va escal-far l’esmorzar d’un veí que cuinava ambfusta i llenya. La figura del sant va serembolicada curosament amb molts fullsde diari i posada entremig de diversos
pots al sotaescala. Va romandre allà finspassada la data del 27 de gener de l’any1939.La mare va passar angoixa tot el temps;però, gràcies a ella, avui segueix il·lu-minat en el repartidor de la nostra llar elmateix sant, però en una altra capelleta. Gràcies, mare!La Parròquia fou enderrocada perdinamiters, incendiaris i amb pic i palaper acabar la feina.
20
L’ENDEVINALLA per V.D.R.
Tothom em diu que sóc mona,i això que grogueta estic,i de la meva sang s’aprofitenla gent per a certs requisits.
Resposta: la llimona
16a Fira de Sta. Llúcia Pati del Casino del Masnou 6, 7 i 8 de desembre del 2013
PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS
Divendres 6Matí 12h - Concert Coral Unesco
Tarda 18h - Pallassos Tres Quars de Quinze
Dissabte 7Matí 12h - Escola de música Emma Calvo - Concert
Tarda 18h - Mag Txema - Màgia
Diumenge 8Matí 12h - Cowboys de CAN MALET - Balls típics
Tarda 17,30h - La Banda del Caganer - nadales Tarda 18,30h - CAGA-TIÓ
Amb xocolatada per als petits
F l o r s i p l a n t e s
Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com
JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS
Regalem loteria núm. 29339
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
Mestre Pastisser
Degustació de torrons exòtics
Venda Online
pastisser
www.elcullerot.cat
De tot per a la cuina
93 540 97 41
De tot per a la cuina
TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18
A qualsevol hora
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
2 0 1 3 A N C
El proper dia 24 de novembre serem a la 15a. Trobada de plaques decava de Gent del del Masnou al carrer Pere Grau. Podràs signar, sivols, un vot per la independència.
Almeria, 11 93 540 89 55
www.bellafarma.com
P A R A F A R M À C I A
Bon Nadal
ExposicionsDel 9/11 al 5/12Il·lustracions de Xavi Socías Del 7/12/2013 al 16/1/2014El Masnou vist amb 50 anys de diferència. Imatgesfotogràfiques de Teresita Torres i Joan Muray
21
I n f o r m a
“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOU
VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.DIUM. 24 DE NOVEMBRE A LES 7 DE LA TARDA
ENTRADA GRATUÏTA
AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU
PARLEM DE BOLETSDissabte 16 de novembre de 2013 a les 7 de la tarda:
Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del MasnouModerador: Sr Xavier Noguer. Hi parlaran: Sra M. Hernández, Sr. J. M. Barrachina, Sr. J. Rigau
XVI TROBADA ANEM A BUSCAR BOLETSDiumenge 17 de novembre a les 8 del matí a la Plaça Marcel·lina Monteys (pl.dels Cavallets)
Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden anar directament al Pla de l’Arròs, a les 9 del matí, per esmorzar uns bons entrepans.
Activitat oberta i gratuïta per a tothomHo organitza: Amics i Antics Escoltes del MasnouAmb la col·laboració de: Gent del Masnou i LaCaixa
Correus electrònics: [email protected] - [email protected]
Curset trimestral de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre
Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta, tovallola, coixí petit,
pareo i roba còmoda. Preu trimestral: socis 65€, no socis 75€
DòminoVols jugar al dòmino? Vine-hi.
No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a millorar
Socis 6€ - no socis 10€
Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.
Vocalia Recreativa Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9
[email protected] · 607 747 499
Cursos de teatre pera totes les edats
Vine-hi i… actua627630082 (Oriol) · 676334144 (Aina).
LA CORAL XABECDEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi seràben rebut. Ens calen veus tant de dones(sopranos i contralts) com d’homes(tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniua provar la veu qualsevol dimarts abansde començar l’assaig, o sigui, una micaabans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus malsespanta!
22
Arran de sòl
S’ha aixecat la veda (tranquils, que no us parlaré de caça)o això és el que sembla, referent al tema religiós i monàr-quic. Dos temes tabús. Dos temes intocables. A no ser queet fiquis amb els de la mitja lluna; per a aquests, tot i quees maten com conills, millor no parlar-ne.El passat estiu, aquell temps enganxifós que molts endiuen “bon temps”, i molts també no aguanten. Doncs enaquests passats mesos de canícula, la premsa ha tocatambdós temes, i refonoll com ho va fer.Del primer, en van destapar allò que abans se’n deia el poude la m..., o pou cec, i Mare de Déu com cantava. Hi haviaemmagatzemada mercaderia des de vés a saber quan. Lesdenúncies anaven des de corrupció, assassinats, pederàs-tia, poder sense límit de com s’aconsegueix, etc., fins a unconjunt curial d’allò que abans, quan es volia parlar fi, se’ndeia los de la acera de enfrente, que es veu que en aquellpetit estat del mig de la bota, però que té arrels mundials,mana, i com mana, que al propi “quefe” amb prou feina lideixen ficar cullera.Del segon, dels qui van coronats, cert diari els va tornar aposar en solfa, i com ho va fer! Tant, que semblava impos-sible poder llegir els merdagalers de llit que ha tingut, i té,tan il·lustre nissaga, sobretot des que certa dona (l’únicaque ha regnat als darrers segles) va embolicar-se amb elsllençols (amb mascle a dins, és clar) i va tenir més amantsdels que podia recordar; i no en parlem, de fills, un reguit-zell, això sí, sembla que no va repetir cap pare. Al final, el qui la va succeir, a qui a la villa y corte deien elpuigmoltejo, li va anar a la saga, i així fins al que hi ha avuidia, que entre cacera de camp i cacera de catre, el pobreestà fet un nyap.Tant a les gaines curialesques com a aquest don juan, esveu que, a més del que es fa entre llençols, o rebolcant-seon sigui, que a tots els agrada d’allò més, hi ha una altracosa que també tenen en comú, el poder i la pasta (no vulldir els macarrons, no).El poder deu ser una cosa enllaminidora, com un vici, comuna addició, que no hi Déu que et faci deixar. Deu ser tanmaco fer el que et rota… i que ningú et porti la contrària;això és el que deuen pensar tota aquesta caterva de gent.No saben com se n’està, de tranquil, sense haver demanar, i si a sobre tampoc no tens ningú que et mani, això,no ho saben, però diuen que és la glòria. La pasta també deu ser una cosa enllaminidora, com unvici, com una addició, que no hi ha Déu que et faci deixar.Deu ser tan maco fer el que et rota… i que cap caprici noes resisteixi a la teva butxaca. No saben com es viu de feliçsenzillament, però arribant a final de mes, i no desitjant elque no es té.Apa, bípedes amics, o enemics, meus, si se us ha eriçat lapell, poseu-vos-hi fulles (de les que vulgueu). Bup, bup.
Pledebuit
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
La cuina de l’Antòniael Cullerot
Ingredients per a 6 1 làmina de pasta fullada fresca 40x40 aproximadament.
1 pot de paté. 300 gr de xampinyons frescos laminats.Una mica de vi blanc. All i julivert. Pebre negre acabat de
ratllar. 1 tòfona negra fresca. 250 gr de formatge brie o camembert
Preparació: En primer lloc saltejarem els xampinyons laminats amb unamica d’all i julivert; quan comencin a deixar anar el seu suc,hi agregarem un raig de vi blanc i els courem uns dos minutsmés a foc intens, fins que reabsorbeixin tot el seu suc i el
vi. Reservarem els xampinyons i ja podrem estirar la massade pasta fullada per aconseguir una capa ben fina, que
tallarem en petits rectangles. Omplirem el centre del rec-tangle amb una cullerada de paté, unes làmines de xampi-nyó, una tira de formatge brie i una mica de ratlladura de
tòfona fresca. Tanquem els rectangles formant una espèciede caneló, que deixarem obert per cap i peus perquè respiri
una mica la pasta fullada i no s’infli excessivament.Col·locarem els canelons en una safata de forn coberta ambl’estora de silicona perquè no ens quedin enganxats al fons i
la introduirem en el forn prèviament escalfat a 2000.Els courem fins que els veurem ben daurats.
Serviu-los acabats de fer ben calents amb unes endíviesfresques al voltant, si pot ser farcides amb crema blava.
Milfulles farcides de paté, xampinyons i formatge brie i
tòfona fresca
Pere grau
Associació Lúdica
Amics del Pere Grau
PASTISSERIA
Can Mai Tanquis
XV T
ROBA
DADE
PLAQ
UES
DE C
AVA
DEL
MAS
NOU
2013
C.P.C.
A.C.P.Bagà CPCCATALUNYA
En cas de mal temps, la trobada es farà al gimnàs del col·legi de Les Escolàpies (c/ de Tomàs Vives, entre el c/ de Fontanills i St. Miquel)
Ho organitza: Hi col·laboren:
DIUMENGE 24 DE NOVEMBRE, AL C/ DE PERE GRAU, DE 10 A 14 H14a placa de vaixells del Masnou del 1800
Informació i reserva de taules: 93 555 46 58· 93 555 04 52 (Places limitades)
Sorteig de lots de cava i de pastisseria. Aparcament al port esportiu
Altres activitats: Passejada i visita a Les Caves Rekondo (antigues Caves Champ-Sors). Sortida des del c/ de Pere Grau, a les 11 h
No cal inscripció prèvia.
ESCOLÀPIES - LA IMMACULADA
C OL·LEGI
