butlletí del parc de collserola tardor 2009 85

imat

ge d

el v

ideo

“A

ixò

és v

ida”

de

la n

ova

expo

sici

ó pe

rman

ent

del C

entr

e d’

Info

rmac

ió

www.parccollserola.net

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

EditorialEl nostre butlletí trimestral habitualment dedicat a donar compte dels projectes i actuacions que duem a terme al Parc té en aquest exemplar de tardor una estructura de continguts sensiblement diferent i l’hem volgut dedicar a explicar els estudis de recerca que duem al Parc de Collserola.

Les actuacions que es desenvolupen al Parc estan enfocades a donar compliment als objectius del Pla Especial d’Ordenació i Protecció, en essència responen al binomi de preservar els siste-mes naturals i oferir una oportunitat de lleure per als ciutadans, compatible amb la conservació d’aquests sistemes.

A aquest binomi, que pot semblar antitètic, només és possible ajustar-s’hi mitjançant un coneixement profund de l’estat de sa-lut del medi natural, de les espècies animals i vegetals que el composen, la seva presència i abundor, i la seva evolució en el temps. Des de la creació de l’òrgan gestor, l’any 1987, aquesta tasca d’estudi i recerca ha estat una constant en la gestió del parc, i encara més, ens ha permès establir pautes i límits per a les actuacions i activitats que es desenvolupen en el Parc. De no haver-ho fet així, ens hauríem guiat per la intuïció i els resultats de la nostra gestió haurien estat uns altres.

Per això us convido a llegir amb deteniment els continguts que aquí s’exposen, tot recordant que a la tardor de l’any 1999, ara fa 10 anys, varem celebrar les 1res Jornades sobre recerca en els sistemes naturals del Parc de Collserola que duia com a subtítol “Aplicacions per a la gestió”. I és justament això el que volem fer palès, que la gestió d’un espai natural, i especialment de les ca-racterístiques del nostre parc, és imprescindible que tingui bases

Un nou curs al Parc

Ja és a la vostra disposició el recull de l’oferta educativa del Consorci del Parc de Collserola per al curs 2009-2010. Enguany s’ha enriquit el seu contingut i s’ha trans-format en una autèntica guia de recursos educatius del Parc. Així, a part dels progra-mes que es treballen als centres del Con-sorci, hi trobareu tots els recursos i activi-tats que us ofereix el Parc. Des de les àrees de lleure i miradors fins a activitats fetes a la mida de les vostres necessitats.

El Parc de Collserola, aquest valuós espai natural ubicat al cor de l’àrea metropolita-na de Barcelona, ens ofereix l’oportunitat de conèixer de prop el medi natural i al mateix temps propicia actituds i comporta-ment respectuosos.

El trobareu al web del Parc: www.parccollserola.net. Per més informació, truqueu al Centre d’Informació: 93 280 35 52

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C APer rebre la informació del Butlletí a la vostra bústia de correu electrònic:http://www.parccollserola.net ó bé truqueu al 93 280 35 52

científiques, aquesta és la millor garantía de que les actuacions que es duguin a terme, assegu-raran la seva preservació per al futur.

Josep Perpinyà i PalauVicepresident executiuConsorci del Parc de Collserola

T A R D O R 2 0 0 9 3

Al butlletí anterior (núm. 84) ja us vam avançar els continguts de l’exposició i els seus objectius. A més a més, però, hi ha un seguit de detalls que la complementen que no vam mencionar i que mereixen una especial atenció.

Si visiteu la nova exposició permanent del Parc, un dels elements que potser us cridarà més l’atenció serà la col·lecció de postals que s’ha realitzat per tal de posar en evidència la problemàtica de les espècies invasores als espais naturals. En l’actualitat, a Collserola, algunes espècies invasores estan fent la competència a plantes o espècies animals autòctones, que d’aquesta manera veuen reduïdes les seves possibilitats

d’alimentació, territorials, etc., la qual cosa pot arribar a afectar-ne la supervivència. Un exemple seria el de la gambúsia, un peix de petites dimensions, originari de Mèxic septentrional, molt voraç. La seva presència és un dels motius pels quals cal buidar periòdicament el pantà de Vallvidrera, ja que posa en perill la valuosa població d’amfibis que hi viu.

Un altre element de l’exposició és la línia del temps que repassa la història de la serra combinant-la amb els principals esdeveniments de la humanitat. També en les línies de creixement d’un tronc es reflecteixen moments importants de la història.

Ja coneixeu la nova exposició?El proppassat mes de juny es va obrir al públic “Una exposició pensada per fer pensar”, la nova exposi-ció permanent del Parc de Collserola. La trobareu al Centre d’Informació.

Hola família!Com podeu veure estic molt bé.Em van portar a Europa en un vaixell, tancada en una gàbia, però m’he escapat!M’he instal·lat a la vora del parc de Collserola i s’hi està molt bé.A Barcelona ja en som més de 2.000.

Família MyopsittaParaguay

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A

La vocació de tots els estudis faunístics que s’han fet al Parc de Collserola en aquests ja més de vint anys ha estat la seva aplicabilitat a la gestió i con-servació del medi natural del Parc.

El coneixement de l’estat de diferents grups faunís-tics és una eina de gran utilitat per tal d’avaluar el grau de qualitat de diferents ecosistemes i àrees concretes del Parc. I això per què? Una resposta força “clàssica” que sovint sentim és “per la seva capacitat indicadora”. Això és ben cert i moltes vegades ben fàcil d’entendre. Tanmateix, no és sobrer aprofundir i explicar-ho amb més detall. La presència i abundància de determinades espècies d’animals (tant de vertebrats com d’invertebrats) és el resultat de diferents factors: el tipus de vegeta-ció, la presència i grau de qualitat de l’aigua, però també de la mida de la superfície d’hàbitat adequat per a cada grup faunístic, el grau de molèsties que genera l’activitat humana...

La idea bàsica, doncs, és que tot estudiant diferents animals obtenim una informació de rang molt més ampli que, en definitiva, ens ajuda a conèixer millor la situació del Parc.

Lògicament, quan es porta a terme un seguiment a llarg termini, és a dir, un “monitoring”, podrem relacionar les nostres dades amb els efectes, en un sentit o altre, del tipus de gestió que es du a terme al Parc de Collserola.

Són moltes i ben conegudes les capacitats indicado-res d’alguns animals: els macroinvertebrats d’aigua dolça i la qualitat dels ecosistemes aquàtics, els ocells i l’estructura de la vegetació, la nidificació de rapinyaires i el grau necessari de tranquil·litat o l’abundància de preses, les papallones i la qualitat ambiental en sentit ampli.

En un altre sentit, els seguiments continuats dels atropellaments que es produeixen al parc, les col·lisions o electrocucions d’ocells en línies elèctri-ques, o fins i tot les captures de senglars habituats a fonts d’alimentació artificials, reflecteixen factors que afecten negativament la pervivència de la fauna i la pèrdua de naturalitat i biodiversitat del conjunt del Parc.

Així mateix, els darrers anys a Collserola anem una mica més enllà i treballem en noves línies de re-cerca que ens permeten endinsar-nos en aspectes relacionats amb la mateixa planificació territorial

4

Els estudis de recerca i la gestió del medi naturalEls indicadors ambientals: què són i per a què serveixen?

prevista als plans urbanístics. En aquest sentit, el coneixement detallat dels requeriments territorials d’algunes espècies de mamífers de mida mitjana, com és el cas de la geneta o el toixó, però també fins i tot dels eriçons, ens dóna informació de prime-ra mà per tal de preveure el grau de fragmentació i/o aïllament que poden generar alguns projectes tant d’urbanització com de noves infraestructures.

La fauna ens proporciona molta informació: hem d’estar amatents al que “ens diuen” els animals. Si som capaços de copsar i interpretar aquests mis-satges, de ben segur que la nostra gestió serà més eficient. I d’això se’n beneficiaran no només els animals sinó el conjunt de persones que estimem i volem una Collserola cada cop més ben conservada i gestionada.

GENETA

ESQUIROL

T A R D O R 2 0 0 9

Sovint les petites coses ens donen la clau per dur a terme la gestió més adient. Un exemple en serien les variacions en les produccions d’aglans de les alzines i els roures. L’estudi i seguiment d’aquest succés ens n’explica el per què.

Recerca als sistemes naturals

5

El seguiment de la producció anual d’aglans d’alzina i roure que es du a terme al Parc de Collserola des de 1998 pot incidir en dos importants aspectes de la gestió d’aquest espai. D’una banda, el coneixement i predicció de les collites d’aglans pot ser d’interès per regular l’activitat cinegètica. En concret, i pel que fa al senglar, és evident l’estreta relació que s’ha descrit entre els anys d’elevada producció d’aglans i l’augment de les taxes de reproducció.

D’altra banda, com que la producció d’aglans de-termina en bona mesura la dinàmica de regene-ració dels boscs d’alzines i roures –les aglans són les llavors dels roures i les alzines–, les dades que s’obtinguin poden aportar valuosa informació so-bre la seva capacitat productiva i regenerativa en un termini mitjà o llarg, i també sobre si aquestes masses forestals continuen mantenint el seu caràc-ter mixt (roure – alzina), o tendeixen a esdevenir monoespecífiques, és a dir, que predomini amb di-ferència una o altra espècie.

Els resultats del seguiment de 2008 revelen elevats nivells de producció d’aglans als roures i les alzines. En el context dels 10 anys de seguiment, el 2008 ocupa el segon lloc (el primer és el 2002) pel que fa a la grandària de la collita de glans, i es pot qualifi-car com un any d’extraordinària producció.

D’acord amb els resultats de la relació entre varia-bles climàtiques i producció d’aglans obtinguts du-rant aquest període, aquesta elevada productivitat s’atribuiria a la combinació d’una primavera extraor-dinàriament plujosa i a un estiu moderat pel que fa a sequera. Aquests factors haurien afavorit una excel·lent floració en alzines i roures i l’assoliment de la maduresa d’un elevat nombre de fruits.

Amb aquest estudi, el Consorci del Parc de Collsero-la esdevé copartícip d’un projecte de seguiment de la producció d’aglans de l’alzina, d’àmbit espanyol, en el qual participen també espais naturals protegits de Castella (PN de Cabañeros), Andalusia (PN de Cazorla, PN de Doñana) i la Comunitat Valenciana (Reserva Natural de la Font Roja).

El 2006, els resultats d’aquest projecte –que es porta a terme conjuntament amb experts del CRE-AF– es van presentar al congrés de l’Associació Es-panyola d’Ecologia Terrestre a Lisboa.

AGLÀ D’ALZINA

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

Els ratpenats, els grans desconeguts La Bat Night (nit dels ratpenats) se celebra cada es-tiu a tot Europa. Enguany, dins el marc de la 5a Nit Catalana dels Ratpenats, el Parc de Collserola s’hi va afegir. Però... què en sabem d’aquests animalets misteriosos i per què són tan importants?

Els quiròpters, ordre al qual pertanyen els ratpenats, són poc coneguts per la gran majoria de població, tot i que són presents a l’imaginari popular pro-tagonitzant –tant pel seu aspecte com pels seus costums: descansar penjats cap per avall, dormir de dia, veure-hi en la foscor...– llegendes que no els fan justícia.

Els quiròpters són els únics mamífers voladors que coneixem. L’extensió de les falanges del que corres-pondria als dits de la mà, units per una membrana, configuren una mena d’ala que els permet volar. Són extraordinàriament ràpids i molt hàbils a l’hora de caçar, i això que ho fan a les fosques!

Potser un dels aspectes més sorprenents dels ratpe-nats és la seva capacitat per ecolocalitzar, o sigui, per orientar-se mitjançant sons que emeten ells mateixos, els ecos dels quals els informen amb pre-cisió d’on es troben els obstacles i també, és clar, les preses. Podríem afirmar, doncs, que són capaços de “veure-hi” per les orelles.

Hi ha prop de 900 espècies de ratpenats que es distribueixen per totes les regions temperades i càlides del planeta. Lògicament, la diversitat de for-mes, costums i mides és enorme: als tròpics del vell

món trobem les guineus voladores, enormes animals frugívors de més d’un metre i mig d’envergadura; a Centre i Sudamèrica els coneguts vampirs, que, efec-tivament, s’alimenten de sang d’altres animals. Hi ha espècies que s’alimenten exclusivament de nèctar i d’altres que són capaces de caçar fins i tot ocells, per posar alguns exemples. Malgrat les creences populars, els ratpenats no són cecs. Tenen ulls força petits que els permeten, quan hi ha llum suficient, percebre el món en blanc i negre. La major part d’espècies emeten els crits d’ecolocalització a freqüències tan altes que resul-ten totalment inaudibles per a l’home. És el que anomenem ultrasons. Algunes espècies de grans dimensions, però, emeten per sota el nostre llindar d’audició, situat entre els 16 i els 20 kHz, i aleshores els seus crits ens resulten perfectament audibles. Per poder estudiar i reconèixer els ratpenats en el seu

medi, on generalment passen molt desapercebuts, s’enregistren els crits amb sofisticats aparells cone-guts com a detectors d’ultrasons, i s’analitzen per obtenir-ne una representació gràfica com les que s’il·lustren, anomenades sonogrames, que ens per-meten diferenciar unes espècies de les altres, ja que cadascuna emet un tipus de crit diferent.

Els quiròpters que trobem representats a Catalun-ya s’alimenten d’insectes i tenen un valor ecològic excepcional per regular les poblacions d’insectes, però també són molt vulnerables, ja que depenen molt del seu hàbitat. Entre les espècies més vulne-rables hi ha les cavernícoles estrictes, les forestals i les aquàtiques.

Els ratpenats canvien de refugi segons l’època de l’any. Durant l’època de cria (primavera i estiu), les femelles busquen refugis càlids on els costarà

El proppassat 18 de setembre, Collserola es va afegir a la Bat Nigth.

T A R D O R 2 0 0 9 7

menys mantenir calents els nouvinguts i, per tant, assegurar-ne la supervivència, mentre que els mas-cles cercaran refugis més frescos, on entrar en estat de torpor mentre descansen, per alentir així el seu metabolisme i estalviar energia. Els refugis càlids que acollien les colònies de cria normalment no ofereixen bones condicions perquè puguin hivernar-hi, de manera que els cal desplaçar-se als refugis d’hivern. Durant el trànsit d’uns a altres poden uti-litzar múltiples indrets per descansar durant el dia; és el que es coneix com refugis de pas. Als refugis d’hivern, els ratpenats abaixen el seu metabolisme, redueixen la temperatura corporal fins equiparar-la amb l’ambiental, d’entre 0 i 10 ºC, i esperen, un cop més, que arribi el bon temps.

L’existència de refugis adequats a les necessitats dels diferents moments del cicle vital és un dels fac-

tors que limita força les poblacions de ratpenats. En aquest sentit, la desaparició dels boscos madurs i els nous sistemes de construcció no els afavoreixen gens, perquè cada vegada els resulta més complicat trobar escletxes i forats on ficar-se.

Els ratpenats es troben dins les llistes d’espècies protegides a nivell europeu, estatal i autonòmic. De les 28 que trobem al principat, totes, excepte la ratapinyada (Pipistrel·la comuna), són considerades sensibles per la legislació catalana; i moltes figuren com a vulnerables, rares o en perill al Libro Rojo de los Vertebrados de España; i totes estan considera-des “estrictament protegides” per la Directiva HA-BITAT, d’abast europeu, la qual, a més, n’inclou 11 a l’Annex II, on es recullen les espècies que han de ser objecte de mesures especials de conservació

La recerca, una eina per a conservar els ratpenats del ParcA Collserola s’està realitzant el seguiment de la població de la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii), espècie molt vulnerable als canvis del seu hàbitat i molt escassa a Collserola. Aquest es-tudi va començar el 2002 i té per objectiu conèixer els hàbits de la població d’aquesta espècie de ra-tapinyada, ubicada en una mina del parc, per tal de poder elaborar un protocol de seguiment dels quiròpters de Collserola, el qual combinant dife-rents metodologies, permeti millorar la seva gestió i conservació.

Els resultats obtinguts fins el moment posen de manifest que aquests ratpenats seleccionen per alimentar-se els ambients forestals, tant pinedes de pi blanc o pi pinyer, com rouredes o alzinars. En

canvi eviten clarament les zones urbanitzades per caçar. En general, tots els boscos són de gran in-terès per als quiròpters, però sobretot ho són els menys explotats i que presenten arbres vells. També s’ha pogut observar que les rieres funcionen com a vies de comunicació, per a la qual cosa les primeres recomanacions consistirien en la conservació de les rieres i les zones boscoses, especialment els boscs madurs. No es descarta el tancament de la mina als visitants si s’observa en un futur proper la desapa-rició significativa d’individus de la colònia. D’altra banda, la col·locació de caixes-niu, iniciada el 2006, incrementarà la disponibilitat de refugis per espè-cies de quiròpters forestals.

(*) La informació d’aquest article s’ha extret del web: http://www.ratpenats.org/, realitzat per Galanthus i el Mu-seu de Ciències Naturals de Granollers.

30 - 34 cm

5 - 6,2 cm

RATAPINYADA DE COVA. (Miniopterus schreibersii)

JORD

I BA

SCA

RLES

FLAQ

UER

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Can Coll, un centre obert a tothomEls diumenges són dies especials a Can Coll. Els visitants s’hi apropen per descobrir la masia, la granja o bé, per fer una passejada pels entorns. Es troben un centre viu i diferent segons l’època de l’any, que es nodreix de la feina continuada que s’hi fa entre setmana.

Des de les 9:30 h fins a les 15:00 h es van succeint les visites: uns perquè viuen a prop i han vingut a passejar; altres porten els familiars i amics per compartir amb ells el que han après i descobert el dia que van venir amb l’escola. També hi ha els que s’apropen per primera vegada al Parc i busquen informació; o aquells que, atrets pel món de les aus, s’acosten a la Feixa dels Ocells.

Entre setmana Can Coll s’omple d’escolars, mestres, universitaris... que vénen a gaudir i aprendre del Parc, de la natura i del món rural. Els diumenges al matí l’equipament es converteix en un punt d’acollida per a tothom, on procurem que cada visitant hi trobi el seu lloc.

Hi ha un element que dóna valor afegit a l’oferta del centre: els Voluntaris de Collserola. Són persones que, a títol individual, col·laboren amb el Parc per informar i donar a conèixer el centre i Collserola als visitants: els acullen, guien i acompanyen en la seva descoberta. Realitzen aquest servei des de l’abril de 1992, quan l’edifici de la masia va obrir les seves portes, una vegada finalitzades les obres de remodelació i consolidació. Segurament, un dels dies més entranyables del seu servei, és pels volts de Carnestoltes. Cada dos anys fan una visita teatralitzada de la masia per celebrar-lo.

L’equipament ofereix, a més, la possibilitat d’acollir puntualment activitats que incentiven i enriqueixen

la visita. Així, s’hi poden trobar mostres d’artistes locals o petites exposicions temporals sobre temes relacionats amb el patrimoni, la natura o la sostenibilitat. També, 2 o 3 vegades a l’any, es pot participar en cursos o tallers específics de l’Agenda d’activitats del Parc. El Taller de Molta o La fauna i la dispersió de les llavors dels fruits silvestres, en són alguns exemples.

Un dels esdeveniments que més s’aprecien i que compta amb la col·laboració d’amics i voluntaris són les Jornades Especials, com la Festa dels Ocells o la Festa de la Primavera (jornada que gira al voltant d’una temàtica concreta: les papallones, l’agricultura ecològica, etc.). Aquests dies el centre s’omple més

T A R D O R 2 0 0 9 9

que mai de visitants que poden participar d’un ampli ventall d’activitats i tallers per a totes les edats.

Can Coll, els diumenges al matí, es prepara per acollir a tothom que estigui interessat en descobrir, gaudir i saber més del Parc. Les tres principals premisses que orienten les activitats de Can Coll com a punt d’atenció dels visitants són: oferir informació actualitzada i d’utilitat sobre el Parc, transmetre missatges de sensibilització que impliquin l’usuari en l’adquisició d’un compromís de preservació i facilitar-ne el coneixement i el gaudi del seu entorn natural i patrimonial afavorint-ne un ús respectuós.

Can Coll es pot visitar els diumenges de 9:30 a 15 h, excepte juliol, agost, Nadal, Cap d’any i Reis. Amb aquest article tanquem una sèrie de quatre escrits que hem publicat en motiu del vintè aniversari del CEA Can Coll. 20 anys de feina continuada és un bon motiu per a una celebració i volem que aquesta ens serveixi per aprofundir en els lligams entre la feina de centre i les sensacions dels que ens visiteu. Neces-sitem que hi participeu amb les vostres aportacions, comentaris i suggeriments.

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A10

Voluntariat al ParcVoluntaris de Collserola

Aquest any és el segon que Voluntaris de Collserola participa en la convocatòria del programa d’ajuts al voluntariat ambiental VOLCAM de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). Enguany el projecte presentat ha estat «Els voluntaris del Parc col·laboren en el manteniment arquitectònic i natural de Collserola: fonts, barraques de vinya i arbres singulars».

Totes les propostes presentades s’han de desen-volupar entre el 15 de maig i el 31 d’octubre. En el cas de Voluntaris de Collserola, això significa que el treball es fa durant dos cursos.

Com ja sabeu, Voluntaris de Collserola és el marc en què els ciutadans i ciutadanes poden col·laborar a títol individual amb el Parc. Actualment s’estan desenvolupant un total de deu tasques diferents. N’hi ha de dues menes: les de suport als tècnics del Parc en l’atenció al visitant i les de col·laboració en el manteniment i la millora de Collserola. Dins d’aquest segon bloc, hi trobem les tres tasques seleccionades:

• Catalogació i manteniment de les fonts, en què els voluntaris/àries fan tant la recerca de fonts perdudes o abandonades per veure quin és el seu estat, com el manteniment d’algunes de les que ja funcionen.• Catalogació i manteniment de les barraques de vinya, que s’inicia aquest curs i que consisteix en veure quines són les característiques i l’estat de les barraques que hi ha al Parc i, si es creu convenient, col·laborar en la seva restauració.• Distribució d’arbres singulars, en què els volun-taris/àries col·laboren en l’inventari dels arbres que per la seva edat, forma, o perquè són un referent geogràfic, val la pena protegir.

Aquestes tres tasques, per les seves característiques, són una bona manera de contribuir al manteniment del patrimoni, tant del natural com de l’arquitectònic i cultural de Collserola. Les fan tres grups diferents de persones: un total de 18 voluntaris/àries.

El desenvolupament general del projecte presentat inclou activitats de formació, d’intervenció i de

Participació en la Convocatòria d’ajuts VOLCAM 2009

divulgació. Dins del primer àmbit es tant es fan sessions específiques relacionades amb cadascuna de les tasques, com diferents sessions de formació complementària, perquè els voluntaris/àries puguin conèixer millor Collserola a nivell geogràfic, històric, els sistemes naturals o la gestió que es du a terme. Aquestes darreres informacions els serveixen per poder contextualitzar millor les seves actuacions.

Les intervencions es fan un cop al mes. Cadascun dels grups que fa la tasca ve al Parc per fer la feina que prèviament ha estat acordada.

El proper mes de novembre, com a cloenda del programa VOLCAM, es farà la Trobada de Voluntariat Ambiental, cita obligada per a tots els representants dels diferents projectes.

T A R D O R 2 0 0 9 11

La delegació de la Federació de municipis de Chouf Soueijani, al Líban –convidada per l’ajuntament de Granollers dins dels programes de desenvolu-pament local– va aprofitar l’estada a la contrada per visitar diferents parcs naturals de la xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona. Així, el prop-passat 1 de setembre van ser rebuts a Can Coll on varen dur a terme una detallada visita del centre i dels recursos educatius de que disposa. Un dels objectius de les visites als diferents parcs era fer pàl·lès la participació de l’administració local en la gestió de la Xarxa de Parcs amb diversos exem-ples d’actuació. A banda del Parc de Collserola, varen visitar els parcs naturals del Montseny i del Garraf.

La federació de municipis de Chouf Soueijani agrupa una desena de poblacions situades en una regió d’especial bellesa i treballa en el desenvo-lupament local d’aquestes per tal de fomentar-hi pràctques de turisme sostenible.

S’ha arranjat la font de la Maduixera Una delegació del Líban visita Can Coll

El proppassat divendres 12 de juny, el Consorci del Parc de Collserola va signar un conveni de col·laboració amb l’escultor japonès, Kan Masu-da perquè aquest artista desenvolupi l’exposició “Veu de les arrels” en el marc del seu projecte es-cultòric Escultura ecológica. Mensaje del Bosque.

Kan Masuda, que viu entre Barcelona i Tokio, ha creat el projecte a dalt esmentat amb l’objectiu d’establir un nova connexió entre la natura i l’art amb un enfocament en el qual l’ecologia sigui el vincle d’unió entre els sentits, l’ànima i la ma-

la recuperació de les fonts més significatives que, per un motiu o un altre, estaven en un estat de deteriorament o abandó.

Dins del programa de restauració de fonts que va endegar el Consorci del Parc de Collserola ja fa un parell d’anys hi havia aquesta petita font, gairebé desconeguda, situada a l’entrada del passeig de les Aigües, al Pla dels Maduixers.

Amagades entre la vegetació, les restes d’un es-glaonat i d’un mur de llicorella mostraven un tub del qual degotava un fil d’aigua. Ara, un cop refet el mur frontal de la font amb peces de llicorella, i col·locat un broc que condueix l’aigua, la font ja és a punt per refrescar els nombrosos esportis-tes i passejants que freqüenten aquesta part del passeig.

Des dels seus inicis, el Consorci del Parc de Collse-rola ha comptat entre els seus objectius la recupe-ració de les fonts i dels àmbits d’interès històric. Així, al començament de 2008 el Consorci, en el marc del conveni de col·laboració de la Diputació de Barcelona amb la Fundació La Caixa, va iniciar

“La veu de les arrels”, art i natura al Parc tèria. Aquest escultor, que treballa habitualment amb fusta, ha exposat a diferents ciutats del món com ara Nova York, Chicago y Tokio. A Barcelona ha exposat a la Fundació Miró i al Macba entre d’altres.

L’exposició “Veu de les arrels” constarà d’una quin-zena d’escultures realitzades amb les arrels que la ventada de gener del present any va descalçar. Un cop finalitzades, les escultures s’exposaran en di-ferents ubicacions del parc a l’aire lliure.

B U T L L E T I D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

Donen suport a la conservació del Parc:E Q U I P A M E N T SCentre d’informació i Serveis TècnicsCtra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Correu-e: ci@parccollserola.net. Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h

Can Coll, Centre d’Educació AmbientalCtra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96Correu-e: cancoll@parccollserola.netFeiners visites escolars concertades (Infantil, Primària, ESO). Diumenges obert a tothom de 9,30 a 15 h. (juliol i agost tancat)

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: cdre@parccollserola.net

Can Balasc. Estació Biològica. Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Aula de Can Balasc. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: eacanbalasc@parccollserola.net

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 620 885 782Correu-e: mrfc@parccollserola.net

S E R V E I S

Àrees de lleure: Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimarts tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).Centre d’informació. Bar l’Entrepà: Tel 93 280 28 40Sant Pere Màrtir (Pl. Mireia). Espai Mireia: Tel. 93 473 91 84

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

P L O U I F A S O L

TMA TM T Tm Tma P PAPERÍODE

MAIG 2009MAIG 1971-2000

JUNY 2009JUNY 1971-2000

JULIOL 2009JULIOL 1971-2000

Dades facilitades per l’Observatori Fabra (432 m) Al web del Parc hi trobareu més informació

28,8 23,6 18,8 13,9 8,8 17,4 288,331,2 (‘20) 20,1 16,1 12,0 2,4 (‘47) 59,9 240,2

34,6 28,1 23,0 17,8 13,0 6,8 295,135,5 (‘47) 24,2 20,0 15,7 6,9 (‘36) 39,4 279,6

36,1 29,2 24,0 19,5 15,4 45 340,139,8 (‘82) 27,4 22,9 18,5 10,6 (‘66) 26,7 306,3

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Església, 9208017 Barcelona Tel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Edició:

Dipòsit legal 18.344-88.