Enguany s'acompleixen els 10 anys de I'aprovació del Pla Especial d'Ordenac~Ó i Protecció del medi natural del Parc de Collserola, que tingué lloc 1'1 d'octubre de 1987.

Si be estarem d'acord que I'existencia del Pla ha estat definitiva per fer realitat la protecció i conservació de la serra, es clar també que sense la complicitat dels ciutadans no hagués estat possible - assolir molts dels exits obtinguts.

Amb la idea d'apropar el Parc a la ciutat, Collserola baixa a Barcelona, en forma d'exposició: "Coliserola, una realltat compartida. 1987-1 997".

Arn b el lema Un viatge a I'in terior del Parc es divulguen 10 anys de gestió d'aquest espai natural i es presenten els reptes de futur que cal superar els propers anys.

L'exposició s'estructura de la següent manera:

- un audiovisual que mostra el Parc avui. - un reportatge de vídeo que reflecteix el dia a dia dels serveis tecnics. - un espai que a traves de textos i imatges recorre els deu anys de gestió. - un forum obert a la participació ciutadana. - una taula de tertúlies.

Els dies del 23 d'octubre fins al 9 de novembre I'exposici6 sera a Barcelona, a la sala El Vienes, a I'edifici dlENHER, al Passeig de Gracia, 132.

Durant aquest període, els visitants de l'exposició seran obsequiats, gracies a la col.laboració de I'empresa Ferrocarrils

de la Generalitat de Catalunya, amb un bitllet de tren d'anada i tornada a I'estaci6 del Baixador de Vallvidrera, prop del Centre d'lnformació del Parc.

A partir del 13 de novembre fins al 7 de desembre I'exposició sera al Centre d'lnformació. Tot seguit iniciara un

periple pels diferents municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona, tant per divulgar els continguts i la gestió del Parc com per convidar els ciutadans a visitar-nqs.

& E . ,

Esperem qu'e tots aquests esfor~os facin de Collserola "una realitat més compartida".

Taula de tertúlies Durant els dles en que l'exposició sigui a Barcelona, us oferim la possibilitat de poder preguntar i comentar tot allo que volgueu saber sobre el Parc i la seva gestió.

Per aixo hem organitzat una taula de tertúlies en que hi trobareu un tecnic del Patronat per respondre-us.

Seran de 6 a 8 del vespre I us hi esperem!

Projectes i obres:

23 10 Perllongaclo del Passelg de les Algues 28 1 O Slstema d'lnformac~ó Geograflca 03 I I Projecte de restauracló de la R~era

Major de Cerdanyola

Gestió del medi natural:

24.1 0 Pla Integral de Prevenció d'lncendis Forestals del municipi de Barcelona

30.10 Dispositiu de Prevenció i Detecci d'lncendis Forestals

04.1 1 Gest16 dels boscos públics i privats 07.1 1 Tecniques de recerca i gestió de la

fauna. Caca i furtivisme a Collserola

sobre el Parc

Administració i gestió:

27.10 Parlem del pressupost. Els comptes clars

31 10 Federacló Europea d'Espals Naturals I Rurals Metropolitans

05 11 La defensa del Parc, I 'apkac~o del Pla Especlal

Divulgació i Educació:

29 1 O Portar Collserola a I'escola, a I:espIai, al centre CIVK

06 I I Us publrc Frequentaclo versus conservaclo Voluntarlat amblental Exposlclons, publ~caclons, Patroclnls

Jornades sobre el I O e aniversari del Pla Especial Els des 1 1 I 12 de desembre, I'Ajuntament de Cerdanyola organitza, conjuntament amb el Patronat, aquestes jornades amb el seguent programa

Dia I I : Tema de les ponencies: Ordenació i gestió d'un Parc Forestal Metropolita: Antecedents, present i perspectives futures

Dla 12 Tema de les ponencles L'ordenacro I protecclo dels espals naturals oberts El context terrltorlal de Collserola.

Inscri~ció: fins al 5 de desembre. ~ratu'l 'ta. Regidoria de Medi Ambient i Sanitat Francesc Lavret, s/n. 3r. Cerdanvola tel. 580 88 88 ext. 450, fax: 580 16 20 Informació: Sr. Rafael Bellido

La Mancomunitat de Municipis de rea Metropolitana - Els deu anys transcorreguts representen la consolidació d'un projecte basic per a la vertebrac10 metropolitana en la seva vessant mediambiental.

Collserola han estat una de les apostes importants per redre~ar 3 decades de creixement desgavellat, constituint un recurs baslc per millorar les condicions de vida dels 3 milions de persones de la conurbació barcelonina.

Són 10 anys, així mateix, d'acord solldari dels 30 municipis que configuren ,la Mancomunitat de Municipis de 1'Area Metropolitana de Barcelona, i que han fet realitat que la serra de Collserola sigui un espai ben gestionat i protegit, i sigui una peGa clau, que s'enlla~a amb la resta

d'enclaus naturals (serra de Marina, Garraf, Delta) i amb la xarxa, cada dia mes gran, de parcs i espais verds de tamany mitja I petit, la qual cosa ens permet avancar progressivament cap a un sistema global I contlnu d'espais lliures.

Dídac Pestaña Vicepresiden t Primer de la,ii/lancornunitat de Municipis de I'Area ii/letropol~tana de Barcelona.

10 anys presidint la Junta del Patronat ~ ' k r e a Metropolitana de Barcelona es una de les regions dlEuropa més densament poblada. Aquesta superpoblació ens ha obligat a desenvolupar una política de conservació dels espais naturals i del medi ambient que te el seu eix principal en la Serra de Collserola.

Ara fa deu an s que es va aprovar el Pla Especial d '~rdenació de Collserola. que zonificava el territori de la serra, definia els usos adients per a cadascuna de les seves arees, reguiava I'accés i protegia els ecosistemes més fragils. Pero aquell pla va ser solament la llavor del Patronat Metropolita del Parc de Collserola, la feina del qual ha anat mes enlla del manteniment I la restauració dels sistemes naturals, la prevenció d'incendis i I'adequació de les zones d'esbarjo, per convertir la serra en I'autentic pulmó verd de la conurbaci6 barcelonina.

Collserola ha superat les conseqüenc~es del caotic desenvolupament urba que els anys seixanta i setanta van patir els

municipis que I'envolten, que amenacaven la seva riquesa amb urbanitzacions, línies d'alta tensió i indústries extractives, i s'ha convertit en un indret d'alt valor ecolbgic i historic.

Gracies al Patronat Metropolita &I Parc de Collserola, Barcelona compta amb un pulmó de més de 8.000 ha, vint-i-dos vegades més gran que el Central Park de Nova York i vuit vegades més extens que el Bois de Boulogne de Paris.

Pero el Parc de Collserola es molt mes que tot aixo. Es una autentica reserva de la fauna mediterrania on conviuen 78 especies d'ocells nidificants i 24 especies de mamífers. D~ficllment podrem trobar a Europa una zona tan propera a una ciutat on encara hi hagi porcs senglars.

Han passat deu anys, pero encara queda molta feina a fer, molts reptes per assolir i que, n'estic segur, es veuran recompensats per I'exit. La professionalitat i la il.lusió dels que

treballen per Collserola nomes pot tenir aquest premi, un premi que tots hem de contribu~r a guanyar, en benefici propi, de la ciutat i del nostre entorn.

EI President del Consell d'administració Aquests dies en que hem viscut la renúncia de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona i president de la Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona, s'han destacat algunes fites aconseguides durant el seu mandat. Una de les mes remarcades es el retrobament de la ciutat de Barcelona amb el mar Mediterrani.

Com a president del Consell d'Administraci6 tinc I'obligació de destacar una fita encara mes important, tot i que menys coneguda, com la recuperació i reconeixement del Parc de Collserola com a pulm6 de la gran conurbació metropolitana, que disposa d'un centre d'informació, dos centres

d'educació ambiental, diverses Brees de lleure i dotzenes de camins i senders que permeten descobrir la vegetació, la fauna i el patrimoni cultural.

Els que som, des de fa deu anys, responsables de la gest16 del Parc, ens en sentim orgullosos. Queda molt per fer, ho sabem. Pero el camí fet ens ajuda a desbrossar el futur. Ens en sortirem, segur.

Antoni Peret Garzon

Opinions En aquest Butlleti hem volgut reflectir la impressió que diferents sectors de la societat tenen del Parc.

Hem demanat I'opinió a persones i entitats que d'alguna manera representen els sectors de ciutadans interessats i sensibilitzats per la conservació i protecció del nostre entorn. També hem volgut saber que en pensen els diferents tipus d'usuaris del Parc.

Malgrat tot, no hem pogut obtenir totes les respostes; per aixo, si no us hi trobeu representats I ens voleu donar el vostre parer, escriviu-nos ara mateix, no perdeu temps, ens interessa!

Les opinions que reflectim responen a les següents preguntes:

1 . Quin tipus de relació teniu o heu tingut amb Collserola: serra i parc?

2 . Aviat es compliran els deu anys de gestió del Parc, quina es la impressió que en teniu?

3. Si us demanessin quines han estat les actuacions mes importants en aquests deu anys, que hi diríeu?

4. En poques paraules, quina opinió us mereix actualment el Parc de Collserola? quina visió de futur en teniu?

Que hi diuen els especialistes? Martí Boada Premi Forum Global 500 de I'ONU

1. De caracter professional i personal, sovint barrejades, en el pla de I'educació ambiental sempre s'ha estat molt atent al pionerisme experimental sorgit de I'equip de Can Coll. En el pla de recerca ens ha passat quelcom de semblant: a nivell de gestió forestal i dels treballs sobre les migracions o els específics sobre poblacions especifiques: cas de I'esquirol, etc.

2. Una línia estrategica d'acció molt coherent i continuada, basada en la seriositat. Alguns problemes inicials de participació d'alguns sectors vinculats o lligats a la serralada, s'han superat en la mesura que el model de gestió els ha assimilat de forma madura.

3. Les aportacions conceptuals en un model de gestió d'un parc metropolita

Pasqual Gamez Bombers de la Generalitat de Catalunya.

1 . De caracter professional en la co!.laboració mútua en la lluita contra- incendis.

2. La millora en la protecció de I'entorn i la sensibilització de la població cap a aquestes tasques.

3. Des del punt de vista dels bombers, I'arranjament i senyalització de camins, la implantació de nous punts d'aigua i la millora quantitativa i qualitativa dels mitjans contra-incendis.

4. Ha deixat de ser el Tibidabo, donant-se a coneixer pel seu nom: "Collserola", passant a ser un lloc estrmat i valorat per tots. S'ha de continuar treballant en la mateixa línia.

Destaquem els treballs i I'or anització del voluntariat. i les ofertes d'e%caci0 ambiental.

4. Francament favorable. La maduresa que projecta I'equip que participa des de les diferents tasques. En la gestió marca un futur molt esperan~ador.

1 Butlletí del Parc de Collserola núm. 37 Setembre 1997 I

els col.lectius ecologistes expressen opinions

ADENC (respon únicament a la pre unta 4) 4. Es un espai natural on s'4a fet un esforc d'inversió economica dels mes importants de Catalunya, pero alhora es I'espai mes vulnerable, atesa la frag~l~tat que impl~ca I'actual regim de protecció de la serra i la pressió dels milers de persones que viuen al seu voltant.

Caldria pensar en una requalificació de determnades arees de sol urbanitzable que es troben dins del parc I en una ampliació cap a la plana del Valles, incorporant espais com la Torre Negra. En aquest sentit, s'hauria de modificar el PGM per tal de suprimir, entre d'altres, infraestructures com la via de cornisa o els túnels d'Horta i consolldar un nou regim de protecció.

La gestió fonamentalment ha anat encam~nada al foment de I'ús públic del Parc i no tant a la conservació del seu patrimoni natural.

Joan Josep Carmona

1. He gaudit de la natura de Collserola, pertanyo a grups que treballen per a la seva conservació pero, sobretot, hi he colLlaborat en tasques de preservació dels seus grans valors 2. La impress~ó es bona ja que s'ha fet molta feina en tots els ambits: fauna, vegetació, lleure, protecció, educació,.etc., amb una capacitat d'actuació i uns recursos molt limitats. Mal rat aixo també s'ha de drr que hi ha molta Zina a fi,. També serra necessar~a una tendencla a fomentar I'aspecte de preservac~ó davant el lleure o que esdevingui un jardí urbanitzat. 3. Sense que I'ordre indiqui importancla, cito: la rehabilitació i adequació de Can Coll com a centre d'educació, la creació d'un servel de vigilancia, les torres de guaita, els dies de Collserola, I'edicó del Butlletí, I'elaboració de bon materlal didact~c (llibres, díptics, cartells, senyals) i I'actuac~ó a les arees de lleure. 4. Collserola esta en greu perill, te amenaces en totes les direccions I en tots els ambits. La meva v1s16 de futur es pessimista. El marc legal I I'estructura actual són febles El Patronat no pot -a vegades no vol- lluitar contra: urbanització -per part dels ajuntaments que en formen part- de les zones limítrofes; noves infraestructures, camps de golf, instalHacions de serveis (gasolinera, "equipaments"); abocaments,

Ecos de Barna 1. En el passat, abans que es consolidessin els voluntaris de Collserola, havíem participat com a voluntaris en tasques del Parc els caps de setmana. Collserola I'hem conegut en excursions i visites de I'entitat als centres de que d~sposa Can Coll, etc. A Collserola hem organitzat cursos de formació, concretament al Patronat Flor de Maig, aprofitant per coneixer-ne les característiques sobre el terreny. 2. Es un Parc amb una pressió humana tremenda, compat~b~l~tzar a preservació del Parc amb I'acces als c~utadans es el gran repte assumit que podem considerar posit~u. 3. La política de crear infraestructures adequades per al gaudi del Parc per part dels ciutadans, aconseguint canalitzar-10s en aquestes zones i evitar-ne la dispersió. La creació dels voluntar~s de Collserola, creant ur; ens d'educació ambiental molt important. La prevenció d'incendis que ha evitat grans danys al Parc. 4. La creació del Parc ha aconseguit fer coneixer a molts c~utadans la serra i la preservació malgrat, les infraestructures creades. En el futur algunes mfraestructures amenacen injust~f~cadament espals del Parc i posen ombra a un futur prometedor.

excursionistes, caminadors i amants de la natura

Daniel Oriol Costa de la UEC dJHorta

1. Des dels 12 anys visc prop de la serra I hi passejo, sobretot per la part de Can Ferrer, Can Cata, Can Lloses, Can Cuias, etc. Tambe he col.laborat en el tracat dels senders de gran recorregut. Sóc el creador del GR-92 i el GR-6.

2. En general, bé, pero penso que h~ ha massa permissibilitat, caldria mes guardes per vigilar el gamberrisme, senyalitzacions amb pintura i I'acces de bicicletes als corriols.

3. La recuperació d'algunes fonts, I' educació ambiental, la informació del Parc, i la lluita contra els incendis forestals.

4. Del futur em preocupa el projecte previst d'allargar la carretera de les Aigües. Caldria divulgar més extensament els valors del parc a les escoles. Em preocupa el futur de llocs emblematics del parc, com La Rierada. Tambe em preocupa la caca furtiva.

Josep- Barbera de la FEEC

1. Amb el tema de les ermrtes de Sant Adjutori, i Sant Vicen~, el Forn lberic i els senders PR i GR.

2, La tasca flns ara ha estat bona, perd es erem que pugui millorar. Afkunadament s'ha abolit el tema de les motos, pero hi ha una exageració de bicicletes.

3. Amb el tema nostre, de cara a I'excursionisme, han col.laborat sempre, i estan disposats a fer-ho sempre que els ho demanem. Malauradament trobem trabes de propietaris que ens impedeixen dur a terme la tasca que voldríem desenvolupar.

4. Gracies al Parc, crec que es conserven els nostres boscos, tot i que hi ha hagut incendis. E Parc, pero, ha de vetllar per la serra'sempre, ja que tenim una natura envejable.

Miquel Tormos de I'Arxiu historic de Nou Barris

1. En principl la recerca de fonts, mines i galerles d'algua de la serra. Algunes les hem recuperat i rehabilitat. Tambe acompanyem grups i hem experimentat el guiatge de grups d'invidents.

2. La primera impressió és positiva. L'educació ambiental, la senyalització d'itineraris, nits d'astronomia, seguiment d'aus migratories. Manca la retolació de fonts amb els seus noms histories. Caldria recuperar antics senders que s'estan perdent.

3. La compra de terrenys prlvats i finques que s'han recuperat com a patrimoni del parc. Tambe de zones que eren "Cotos" de caca i ara són terrenys públics.

4. Desitjaria que el Parc tingués una legislac~ó mes estricta de parc natural, limitant les actuacions dels ajuntaments, sobretot en temes urbanístics, Que el patronat tingui una autonomia de gesti6 sobre el desenvolupament del parc com a parc natural.

Amics 9 de

Collsero la

Els Amics de Collserola 1. Com indica el nostre nom, volem ser amlcs de Collserola, gaudint de la serra amb respecte, comprenent-la, ajudant-la, sentint-nos units. Treballem pel seu present, tot col.laborant a millorar les relacions entre la serra i els cutadans. Mirem de no escatimar-esforcos de cara a assolir el millor futur per aquest valuós espai natural tan proper a les nostres llars.

2 Ara fa deu an\ s, el Pla especial de Colserola va det'hr les diferents unitats paisatgístiques del Parc, tot fixant-ne el tractament que haurien de rebre. El mateix pla establí la necessitat de dotar-se d'un organ autónom de gest~ó: el Patronat Metropolita del Parc de Collserola, tot considerant que la participació ciutadana era indispensable de cara a la preservació I el futur d'aquest espai natural. De llavors enca, s'han fet bones actuacions. D'altre8,-al nostre entendre, per manca dels mecanismes de participació ciutadana, haurien pogut esdevenir molt millors.

(cont~nua a la pag 10)

els propietaris

Can Cata Sr. Leopold Gil-Nebot

1. D~recta i intensa amb la direcció i amb els tecmcs.

2. Molt bona, ja que es manifest I'lnteres que h posen per mantenir-10.

3. L'estudi de la fauna I flora, i la prevenció d'incendis.

4. Crec que actualment el Parc te un reconeixement públic, pero necessita un major pressupost per mantenir camins i zones netes de bosc i marges.

Actes i activitats al voltant de I'aniversari del 23 d'octubre al 9 de novembre

Collserola, una realitat compartida. Un vlatge a I'lnter~or del Parc de Collserola

Sala "El V~enes" Edlf~c~ ENHER Passe~g de Grac~a, 132 Barcelona

Horar~. de les 10 del matí f ~ns a les vult del vespre

del 13 de novembre al 7 de desembre

Collserola, una realitat compartida. Un vlatge a I'lnterior del Parc de Collserola

Al Centre d'lnformac~ó Horar~ tots els d~es de dos quarts de 10 flns les 3 de la tarda

FGC estaclo del Ba~xador de Vallv~drera

i, ;'I I al 28 de desembre

Collserola, una realitat compartida. Un vlatge a I'lnter~or del Parc de Collserola

Ateneu de Cerdanyola del Valles Carrer Indústria, 38 - 40 Tel. 580 75 51

Horar! de 6 a 9 del vespre

E l dies 11 i 12 de desembre

Jornades sobre els 10 anys del Pla Especial d'ordenació i Protecció del medi natural del Parc de Collserola Organ~tzades conjuntament amb I 'Aj~ntament de Cerdanyola del Valles

(vegeu el programa a la paglna 3)

Patrocinadors dels actes d'aniversari Les empreses historicament enclavades a la serra, i que formen part del seu bagatge, tenen enguany una notable participació en els actes de celebració dels 10 anys del Pla Especial del Parc de Collserola, i concretament en l'exposició "Collserola, una realitat compartida 1987-1997", que es podra veure des del 23 d'octubre fins al 9 de novembre a la sala El V~enes, a I'edific~ seu de 'empresa Enher.

Conjuntament amb Enher, empresa que ha cedit aquesta magnifica sala modernista per acollir aquest certamen, patrocinen I'exposició les següents empreses: Fecsa, Torre de Collserola, Societat Generai d'Aigües de Barcelona, Parc d'Atraccions del Tibidabo, Túnels i Accessos de Barcelona, Valenciana de

Cernen tos i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquests últims obsequiaran a tots els visitants de I'exposició amb un bitllet gratu'it d'anada i tornada des de qualsevol estació de la ciutat fins a I'estació del Baixador de Vallvidrera, al cor del Parc, prop del Centre d'lnformació.

La col laboració de totes aquestes empreses amb el Patronat de Collserola i la Mancomunitat de Municipis, ha fet possible la realització d'aquesta exposició -que vol ser un gran aparador del Parc al bell mig de Barcelona-, i amb I'objectiu de facilitar als ciutadans el coneixement de la riquesa i diversitat dels ecosistemes de Collserola, així com les diverses possibilitats que ofereix el Parc per al lleure i I'esport.

els mitjans de comunicació Antonio Franco Director del El Periódico de Catalunya

1. Excursions en cap de setmana, aprofitant la proximitat del Parc i les seves

possibditats d'oci, inclosa la restauració. És agradable observar els estols d'ocells en migració i constatar la recuperació dels porcs senglars. 2. Molt positiva. La conservació ha millorat i s'ha obert als ve'ins dels municipis que I'envolten, molts dels quals desconeixien la bellesa que tenien molt a prop de casa seva. Collserola no es nomes el parc d'atraccions, el monestir i la torre de telecomunic'acions. Crec que poques ciutats poden presumir d'un espai propi- tant ric. 3 , Les campanyes de promoció, les indicacions per al senderisme I la creac~ó de zones amb protecció especial. Els problemes derivats del túnel de Collserola han estat molt escassos i, en canvi, I'infraestuctura s'ha convertit en un eina molt útil de comunicació. 4. Es bona, pero el seu futur es encara millor. La joventut millora en responsabilitat ambiental i aprecia mes els

els esportistes

Biciclot 1. Com usuaris en bicicleta i organitzadors de sortides en bicicleta per a grups escolars. 2. Bona 3. Les actuacions mes importants han estat en materia de conservació, prevenció, promoció, educac~ó I reforestacio. 4. La nostra opini6 de I'actualitat ai Parc: Collserola es el "pulmó verd de la ciutat", cal, pero, mes informac~ó per millol-ar-ne la conservació. En el futur veiem una Parc per a tothom, on

valors del Parc. es puguin combinar multitud d'activitats

Butlletí del Parc de Collserola núm .37.S;etembre 1997 ~ -

President de FECSA 1. FECSA 'a fa anys que te una relació molt flu~da amb eis responsables del Patronat del Parc de Collserola. Durant tot aquest temps ha dut a terme iniciatives per a nosaltres cabdals, com són, sobretot, la protecció de les aus mitjan~ant la instaldació de salvaocells en algunes línies electriques que creueh la muntanya. Així mateix, hem desenvolupat mesures de racionalització en la xarxa electrica, com ara modificar les línies o soterrar-les, disminuint ['impacte mediambiental. Igualment, n'hem senyalitzat moltes com a mesura de protecció amb vista als helicopters. 2. Crec que el Parc de Collserola ha estat, per a molts ciutadans, un veí desconegut durant molt de temps. Cada cop mes, Barcelona, a part de mirar cap al mar mira també cap a la muntanya, i aixo es essencial. 3. Una de les mes importants ha estat, se ons el meu punt de vista, la neteja I els tre%ab de conservació, la protecció de I'avifauna, la creació dels itineraris per tal descobrir I'essencia del Parc i, sobretot, la ca acitat de congregació de tants voluntaris i vo f' untaries, una gesta en la qual la ciutat de Barcelona som ja especialistes. 4. El Parc de Colserola es I'autentic pulmó verd de la ciutat de Barcelona. És tasca comuna salvaguardar la fauna i la flora d'aquest espai únic que tenim a casa nostra, ja que d'aixo depen, en part, el benestar de tots els ciutadans de Barcelona i de les poblacions properes.

els visitants del diumenge Els caps de setmana, Collserola s'omple de visitants I usuaris que vénen a la serra per diferents motius. Uns, potser la majoria, hi venen a pasar el dia: es porten el dinar i s'instal.len en alguna de les arees de lleure. D'altres aprofiten per passejar o fer petites excursions. Una bona part d'ells aprofita per coneixer els equipaments del Parc, sobretot el Centre d'lnformació i assabentar-se de les act~v~tats que poden dur a terme.

Els enquestats coincideixen a assenyalar que la gest16 els sembla bona, tot i que es mostren crítics a alguns canvis que poden afectar, en un futur, el seu espai de Ileure, com ara I'ampliació de la carretera de les Aigües o els túnels d'Horta.

Pel que fa a actuacions mes importants, la neteja, la senyal~tzac~ó d'itineraris, I'adequació d'espais per al lleure, la informació (Butlleti i publicacions) i la celebració del Dia de Collserola són les mes mencionades.

En el capítol de millores, coincideixen en la necessitat del manteniment de les actuacions.

I la visió general és que ara el bosc esta mes cuidat.

els mes petits

Des del centre de Can Coll El puig de la Guardia és un petit turó de 198 m, d'al~ada situat al límit nordest del Parc. Es un turo de vessants molt suaus en contacte amb la plana del Valles. Des que el centre d'EducaciÓ Ambiental de Can Coll va obrir les portes a les escoles, ens varem adonar que aquest petit puig era un important punt estrategic que ens podria servir per estudiar i valorar el Parc i, tambe, per observar i testimoniar les modificacions constants del seu entorn proper.

Ara ja fa gairebé deu anys, que un dia sí I

un altre tambe fem el curt camí que mena cap al cim. Mai hi hem anat sols, sempre ens acompanyen una munió de nois i noies, que juntament amb els seus mestres, són els protagonistes de la nostra feina d'apropar el Parc als seus usuaris. Han estat els seus comentaris, els records i les anecdotes compartides, el que ha anat configurant la nostra percepció d'aquest paisatge viscut. El territori que ens envolta ja no és una mena de maqueta més o menys viva, sinó que ja forma part de la nostra realitat quotidiana.

Fa gairebé deu anys,un company de feina, un dia ens va assenyalar tot un moviment de terres cap a I'esquerra, a la carretera vella de Sant Cugat: era el futur emplacament del Parc Tecnolo ic; el cementiri de Cerdanyola i ltesg?ésia de Sant Martí es veien aleshores nomes envoltats de camps de cereals i alguna vinya. Tampoc fa tant de temps que un mestre de Cerdanyola ens explicava que, alla a prop, a la riera Major, podia pescar uns bons barbs.

La tardor de 1994, una mestra de Badalona, amb emocló continguda, ens assenyalava la seva casa, a la serra de Marina, tota envoltada per les restes d'un dels incendis d'aquell terrible estiu.

Cerdanyola: Can Canaletes és, gairebé, la ciutat trepitjant el Parc!

El paisatge, com apreciació visual d'un territori, pot evolucionar a I'escala de la vida humana, pero deu anys no és pas gaire temps. Pensem que la serra de Collserola va formar-se com a tal ara fa uns 300 milions d'any, i la depressió del Valles, només 65. ts per aixo que ens fa basarda veure com en tant poc temps la ma de I'home pot modificar totalment la fisonomia d'una contrada, d'un mun~cipi, d'una comarca .. .

(ve de la pagina 7)

3 . En els deu anys de gestió, amb I'lnestimable ajuda de la v~talitat de la flora i la fauna de la serra, s'ha preservat Collserola, i s'ha complert I'objectiu principal del Pla Especial Fruit d'una encertada gestió, el Parc ha estat pioner a formar un voluntariat i fer una educació ambiental de qualitat adre~ada a joves i grans que, si bé no sempre entesa ni prou recolzada des de la mateixa administració, els darrers anys ha palesat el seu valor. Tambe, pero, en d'altres aspectes la situació mostra -malauradament- notables deficiencies. Restes per recuperar nombrosos indrets naturals i una bona part del patrimoni arquitectonic i histbric de la serra que esta forca malmesa i corre perill de perdre's si no s'actúa en aquest sentit.

4. Ara per ara, Collserola encara no s'ha convertit en un parc tematic de la natura on es puguin practicar esports d'aventura. Tot i que la serra s'ofereix com un espai per a I'esport i el lleure del ciutada, manté uns actius naturals molt valuosos. Mentre els posseeixi, Collserola ser2 una realitat única i interessant. Si \volem mantenir aquests valors, caldra allunyar els interessos urbanístics o especuladors. Res millor per aixo que dotar el Parc d'un organisme gestor amb competencies i un estatus legal ben establert. Un organisme, d'altra banda, on la participació ciutadana esdevingui garant, positiva i ef ica~.

Aquests darrers dos anys hem vist néixer amb preocupació tot un nou barri de

Butlletí del Parc de Collserola núm. 37. Setembre 1997 11

Patronat Metropoliti del Parc de Colkerola D~sseny Arnerica Sanchez scp lmpres per Grup 3, s.a Dipbsit legal B. 4.460-96

lmp rb sobre paper recicl

Parc de Callserola Patronat Metropoiiti Parc de Collseda Ctra de l'esqlbia, 92 0801 7 Barce ona

Que en penseu, de tot plegat? Volem saber que penseu del que succeeix a Collserola. Desitgem establir contacte amb vosaltres, lectors del Butlletí, que us interesseu en el dia a dia del Parc.

Per aixo hi inaugurem una nova secci6 que ha de ser I'espai on pugueu expressar les vostres opinions, des d'on relacionar-vos entre vosaltres mateixos i des d'on puguem respondre les vostres inquietuds.

Podeu fer-nos arribar les vostres opinions per correu o fax. Envieu-les a:

Butlletí del Parc de Collserola Ctra, de I'Església, 92 0801 7 Barcelona

Fax: 280 60 74 Ref.: Heleni

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm . Tma- -- P PA

Maig 1997 -. . - 28,6 21.7 17,8 - 12,8 4,O 7,s 1 10,2

Maig 1914-1991 31,3 19.9 15,9 11,9 2,4 60,6 273,5

Juny 1997

Juny 1914-1991

Juliol 1997 32,2 26.4 22,l 17,8 12.8 26,3 199,70 -

Juliol 1914-1991 39,8 27,3 19,8 18,4 10,6 26,87 306,2

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura minima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (IIm2) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

Moltes gracies ! Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ak TilF

CAIXA DE CATALUNYA

;rc Fundació 'la Caixa

SONY

Hoechst

12 Butlletí del Parc de Collserola núm. 37. Setembre 1997

La tardor al Parc els divendres Nits d'astronomia Petites sessions d'iniciació a I'astronomia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 425 PTA. Places limitades.

Dies: a Mas Plns 3 d'octubre 7 de novembre 5 de desembre

al Centre d'lnformació 24 d'octubre 21 de novembre 19 de desembre

Cal inscripció previa per a totes les activitats, durant la setmana en que es fa I'activitat. També es pot concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu al Centre d'lnformació: 280 35 52.

els dissabtes Coneixer el Parc de prop Tots els dissabtes anlmac~ó de 10 a 13h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratu'it Activitats condu'ides per personal especialitzat. Descobreix amb els teus fills que amaga el Parc!

Octubre: Caixes-niu: recollida Els fruits de tardor Coneixer els bolets Exposició "Collserola, una realitat compartida"

Novembre: Exposició "Collserola, una realitat compartida" Exposició "Collserola, una realitat compartida" Anellament d'aus migratories Iniciació al dibuix naturalistic Recohda de llavors

Desembre: Petjades al bosc Fem un Nadal respectuós Fem un Nadal rspectuós Els esquirols a Collserola

Per grups organitzats, cal concertar previarnent I'activitat trucant al Centre d'lnformació: 280 35 52.

els diumenges Excursions guiades a peu 19 d'octubre: * Parc de Cervantes - Sant Just 26 d'octubre: * GR-6 1 de novembre: * Verdaguer i Collserola 2 de novembre: * Itinerari de la Budellera 9 de novembre: * Parc de Cervantes - Vallvidrera 16 de novembre: * Excursió tematica: El Casino de

/'Arrabassada 21 de desembre: * Excursió tematica: Vall de Vallvidrera * Valldoreix - El Papiol

Excursions per a gent gran 12 d'octubre: Les Planes - La Floresta

\

Passejades guiades pels voltants dels Centres del Parc A partir de les 10,45. Guiades per voluntaris

Cal inscripció previa per a totes les activitats, durant la setmana en que es fa I'activitat. També es pot concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu al Centre d'lnformació: 280 35 52.

El Centre d'lnformació es obert tots els dies de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Horari d'atenció al públic de 9,30 a 15 h. Tel. 280 35 52. Hi trobareu suggeriments, itineraris pels voltants guiats per voluntaris, planols, audiovisuals, exposicions. A 5 minuts de I'estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Can Coll: Masia datada del seale XV. recentment restaurada. Museu de la vida rural, ex~osicions, audiovisuals, ~ublicacions, danol, itineraris senyalitzats guiats per;oluntaris. Horari d'atenció al públic únicament els diumenges i festius de 9,30 a 14,30. TI. 692 03 96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2