BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DEL 2013 El mes de març ...€¦ · precipitació anual a...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DEL 2013 El mes de març del 2013 ha estat termomètricament normal a Catalunya, tot i que el mes ha estat càlid a punts de la depressió Central, del litoral i prelitoral i, en canvi, fred al Pirineu, Prepirineu i al massís del Port. Pluviomètricament, el mes ha estat molt plujós a Catalunya, a excepció de l’extrem nord-occidental del país, capçalera i tram mitjà del riu Segre i a punts de la Catalunya Central, on el març s’ha de qualificar de plujós i, fins i tot, normal a les fondalades de la Val d’Aran. El mes de març ha estat ventós. Fins a quatre episodis de vent fort s’han comptabilitzat al llarg del mes. Resum mensual El primer dia del març va estar caracteritzat pel final de la llevantada que durant el darrer dia del mes de febrer va deixar precipitacions molt importants a la meitat oriental de Catalunya. Aquestes precipitacions van continuar durant el dia 1 de març, quan les acumulacions van ser igualment abundants. Les quantitats més importants registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 58,8 mm de Roses (l’Alt Empordà), els 57,5 mm de Cassà de la Selva (el Gironès) i els 51,9 mm de la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà). A causa de l’aire fred present durant aquest dia, la neu va afectar la serralada Prelitoral a partir d’uns 800 o 1.000 metres, o puntualment per sota a l’extrem sud. Cal remarcar especialment els 87 cm de neu registrats durant l’episodi a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre), situada a 1.055 m d’altitud. A més, cal destacar els 14 cm a Puig Sesolles (1.668 m), al cim del massís del Montseny, els 13 cm d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta) o els 7 cm de Prades (el Baix Camp), a la cota 928. A partir del dia 4 i fins a finals de mes, la configuració sinòptica general va estar marcada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, fet que va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica. Malgrat aquesta configuració general, s’haurien d’introduir alguns matisos en relació amb la ubicació del corrent, que ens ajuden a diferenciar dos patrons. El primer patró caracteritza el període comprès entre els dies 4 i 20 de març, quan la configuració va estar condicionada per una forta ondulació del corrent en jet. La situació va provocar, d’una banda, el pas de fins a quatre pertorbacions amb precipitacions generals; de l’altra, un zig-zag dels valors tèrmics com a conseqüència de l’aire càlid que arrossegaven les pertorbacions per la seva part més oriental en relació amb els fluxos del sud, mentre que quan havien creuat el país es produïa una entrada del primer quadrant que causava un descens rellevant de la temperatura. Cal remarcar dues pertorbacions que van afectar el territori durant aquests dies:

- La primera va creuar Catalunya entre els dies 4 i 6 de març. Va estar provocada per una profunda depressió amb presència a tots els nivells atmosfèrics situada a l’oest de la península Ibèrica. Va produir l’arribada d’una massa d’aire relativament càlid i, sobretot, molt humit al Principat, amb vents del sud-est en superfície. Les precipitacions van ser importants, acumulant quantitats molt abundants (superiors als 50 mm) a pràcticament tot el litoral i prelitoral, així com a alguns sectors de la Catalunya Central, del Prepirineu i del Pirineu, especialment al vessant sud i a l’extrem més oriental. Cal remarcar que es van superar els 200 mm al Montseny, les Guilleries, massís del Port i Pirineu més oriental. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 357,2 mm a Viladrau (Osona), 261,1 mm a Puig Sesolles (el Vallès Oriental) i els 230,2 mm al PN dels Ports (el Baix Ebre). Com que la massa d’aire procedia del sud i era relativament càlida, la cota de neu va ser alta al llarg de tot l’episodi. Com a conseqüència d’aquest fet, només es van acumular gruixos de neu importants a les cotes més


2

altes del Pirineu i Prepirineu, especialment a l’extrem més oriental, on va ser la nevada més important de la temporada. Cal remarcar els 82 cm de neu nova a Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, els 56 cm de Cadí nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló o els 33 cm de Malniu (2.230 m), ambdues a la Cerdanya. Finalment, cal assenyalar que el fort vent de xaloc, llevant i gregal va provocar un important temporal marítim, amb onades d’entre 3 i 6 metres arran de costa, segons la informació facilitada pels vigilants de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l’SMC. El temporal de mar es va deixar notar especialment a la Costa Brava, on va ser el temporal més dur des del que es va produir el dia de Sant Esteve de l’any 2008.

- Entre els dies 7 i 15 de març un àrea de baixes pressions va anar creuant lentament Catalunya.

D’aquesta manera, entre els dies 7 i 10 les precipitacions van ser febles amb un flux del sud en superfície. Va ser a partir del dia 11 quan la pertorbació es va ubicar a l’est del continent, generant un flux del nord-est sobre el país, causant un descens tèrmic remarcable i nevades a cotes baixes. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 70,4 mm a Cabanes (l’Alt Empordà), els 63,9 mm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, i els 62,9 mm al Port del Comte (2.316 m), al Solsonès. Tot i que va ser important a tot el Pirineu, cal remarcar que la nevada va tenir lloc a cotes relativament baixes, tal com mostren els gruixos següents subministrats pels observadores de la XOM: 22 cm a Arties (la Vall d’Aran), 15 cm a Viu de Llevata (l’Alta Ribagorça), 13 cm de Vielha (la Vall d’Aran) o 11 cm a Puigcerdà (la Cerdanya), entre els més destacats.

A partir del dia 22 de març la meteorologia a l’Europa occidental va estar dominada per una potent àrea d’altes pressions ubicada al nord del continent, fet que va provocar un desplaçament del corrent en jet que es va ubicar a les nostres latituds amb una disposició molt zonal (vent de l’oest). Cal remarcar que aquest corrent va estar molt intensificat com a conseqüència de la diferència tèrmica que existia entre les altes latituds (presència de l’anticicló fred) i baixes latituds (intrusions càlides tropicals). Aquesta configuració zonal va provocar que les pertorbacions de procedència atlàntica fossin molt efectives a tota la meitat occidental de la península Ibèrica, arribant més desgastades a les nostres contrades. Cal assenyalar que aquestes situacions són molt habituals durant l’hivern, quan es registren els màxims de precipitació anual a l’extrem sud-occidental de la península Ibèrica, fet definitori del clima mediterrani de façana occidental. A Catalunya, el temps va ser molt variable, amb xàfecs, especialment durant la tarda, en relació amb les pertorbacions que creuaven el país. Així, cal remarcar que les precipitacions més remarcables es van produir al Prepirineu, àrea que havia estat poc afectada per les pertorbacions que van creuar Catalunya els primers vint dies del mes. Cal esmentar les següents quantitats mesurades a les EMA gestionades per l’SMC: 66,1 mm al Port del Comte (el Solsonès), 59,6 mm al santuari de Queralt (el Berguedà), i 51,9 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà. Val a dir que feia 5 mesos, des de l’octubre de 2012, que un mes no resultava plujós o molt plujós arreu de Catalunya. Tot i que la precipitació acumulada durant aquest mes ha estat molt important, en general encara va ser-ho més la de fa dos anys, el març de 2011, que ha estat el més plujós a Catalunya des del març de 1974, si bé amb alguns matisos. La precipitació del mes de març d’enguany ha estat superior a la del 2011 a 51 de les 161 de les EMA gestionades per l’SMC, bàsicament situades a la zona de l’Empordà i a les comarques de ponent, així com en alguns punts del litoral i prelitoral central. En alguns casos no hi ha precedents d’un mes de març tan plujós, com ara en sectors del massís del Montseny. Els 336,8 mm del Puig Sesolles (1.668 m) són el registre més elevat en un mes de març d’aquesta sèrie de 80 anys, considerant les dades de l’antic observatori del Turó de l’Home (sèrie que es va iniciar al 1933). D’altra banda, els 414,6 mm de Viladrau són un registre excepcional i sense precedents a la zona, però en aquest cas no es disposa d’una sèrie llarga de dades. A Tremp (el Pallars Jussà), el març de 2013 (104,4 mm) ha estat el més plujós des del 1959, quan la precipitació acumulada va ser gairebé idèntica (104,7 mm). Finalment, cal fer esment que a Catalunya s’han registrat en conjunt entre 10 i 20 dies de


3

precipitació al llarg del mes (i fins i tot més de 25 dies en alguns sectors d'alta muntanya), que és el doble del normal al març. En aquest aspecte, el març de 2013 supera clarament el de 2011. Per acabar el repàs del mes, cal fer referència a les dades de la pressió atmosfèrica. La mitjana mensual al nivell del mar al conjunt del país ha estat entre 1.005 i 1.006 hPa, que és un registre extraordinàriament baix a Catalunya. A l’Observatori Fabra, amb dades de pressió atmosfèrica des del 1927, la mitjana mensual d’aquest març (957,3 hPa al nivell de l’Observatori, situat a 410 m d’altitud) és la segona més baixa de tota la sèrie, només superada pels 954,8 hPa del febrer de 1947. Més recentment, també s’havia enregistrat una pressió molt baixa el febrer de 2010, amb 957,6 hPa de mitjana mensual. El fet que la mitjana mensual de pressió atmosfèrica hagi estat tan baixa no ha estat provocat per la presència de depressions molt profundes prop de Catalunya, sinó per la persistència de pressions inferiors a les normals. La pressió més baixa del mes a Catalunya es va assolir el dia 6 de març amb 991 hPa, mentre que la més alta es va enregistrar el dia 2 de març amb 1.019 hPa.


4

Descripció sinòptica del mes El primer dia del març va estar marcat pel final de la llevantada que durant el darrer dia del mes de febrer va deixar precipitacions molt importants a la meitat oriental de Catalunya. Aquestes precipitacions van continuar durant el dia 1 de març, quan les acumulacions van ser igualment abundants. La figura 1 sintetitza la configuració sinòptica durant aquest període d’acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m. d’altura) del dia 1 de març a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera s’observa una baixa perfectament configurada ubicada sobre la mar Mediterrània amb una temperatura molt freda a l’altura de Catalunya, prop dels -30 ºC en aquest nivell. Com a conseqüència d’aquest fet, la cota de neu es va mantenir baixa al llarg de l’episodi. La neu va afectar especialment a la serralada Prelitoral i al massís del Port. En superfície la disposició dels centres d’acció, altes pressions al nord de les illes britàniques i la pertorbació desplaçada a la Mediterrània, va provocar un accentuat flux del nord-est sobre el país, la qual cosa va provocar que les precipitacions es fossin desplaçant al llarg del dia cap el nord.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 1 de març a les 12.00 h UTC D’aquesta manera, es van produir precipitacions a la meitat sud, al quadrant nord-est i al Pirineu. Foren poc abundants, per bé que a punts del litoral foren abundants i molt abundants a l'extrem nord-est, localment acompanyades de tempesta de matinada. La cota de neu va situar-se entorn els 700 metres, si bé a l'àrea del Port baixà fins als 400 metres. Al Montseny la cota es va situar entorn els 1.000 metres. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 1 de març, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Durant aquest dia les precipitacions van ser més importants i esteses al litoral i prelitoral de Catalunya.


5

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 1 de març

La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 30 mm el dia 1 de març. La figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com les quantitats més importants es van concentrar al litoral i serralada Prelitoral.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Roses l’Alt Empordà 58,8 Cassà de la Selva el Gironès 57,5 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 51,9 Ulldecona - els Valentins el Montsià 45,0 Alcanar el Montsià 43,8 Serra de Daró el Baix Empordà 42,1 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 38,6 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 38,6 Monells el Baix Empordà 38,4 Espolla l’Alt Empordà 37,3 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 36,8 Horta de Sant Joan la Terra Alta 34,8 Batea la Terra Alta 31,7 Fornells de la Selva el Gironès 31,4


6

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada de dia 1 de març

A causa de l’aire fred present durant aquest dia, la neu va afectar la serralada Prelitoral a partir d’uns 800 o 1.000 metres, o puntualment per sota a l’extrem sud. Són rellevants especialment els 87 cm de neu registrats durant l’episodi a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre), situada a 1.055 m d’altitud. A més, cal remarcar els 14 cm mesurats a Puig Sesolles (1.668 m), al cim del massís del Montseny, els 13 cm mesurats a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) o els 7 cm registrats a Prades (el Baix Camp), a una cota de 928 m. A partir del dia 4 i fins a finals de mes, la configuració sinòptica general va estar dominada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, fet que va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica. Malgrat aquesta configuració general, s’haurien d’introduir alguns matisos en relació a la ubicació del corrent, que ens ajuden a diferenciar el mes en dos patrons. El primer patró caracteritza el període comprès entre els dies 4 i 20 de març, quan la configuració va estar marcada per una forta ondulació del corrent en jet. La situació va provocar, d’una banda, el pas de fins a quatre pertorbacions molt actives amb precipitacions generals; de l’altra, un zig-zag dels valors tèrmics com a conseqüència de l’aire càlid que arrossegaven les pertorbacions per la seva part més oriental en relació amb els fluxos del sud, mentre que quan havien creuat el país es produïa una entrada del primer quadrant que causava un descens acusat de la temperatura. Després de dos dies en què les altes pressions van dominar la meteorologia a Catalunya, una pertorbació va visitar el Principat entre els dies 4 i 6 de març. Va estar provocada per una profunda depressió amb presència a tots els nivells atmosfèrics situada a l’oest de la península Ibèrica. Va produir l’arribada d’una


7

massa d’aire relativament càlid i, sobretot, molt humit al Principat, amb vents del sud-est en superfície. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 4 en què es presenta el mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 4 de març a les 12.00 hores UTC. En superfície hi havia un intens flux del sud-est provocat per les altes pressions sobre la meitat oriental del continent europeu mentre que la baixa es trobava centrada sobre l’Atlàntic, a l’oest de la península Ibèrica. La imatge del METEOSAT mostra com la nuvolositat associada a la pertorbació era molt abundant sobre la península Ibèrica. Amb aquesta disposició dels centres d’acció, les precipitacions van tornar a ser abundants a la meitat oriental de Catalunya. D’aquesta manera, les precipitacions van ser importants, acumulant quantitats molt abundants (superiors als 50 mm) a pràcticament tot el litoral i prelitoral, així com a alguns sectors de la Catalunya Central, del Prepirineu i del Pirineu, especialment al vessant sud i a l’extrem més oriental. Cal remarcar que es van superar els 200 mm al Montseny, les Guilleries, massís del Port i Pirineu més oriental.

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 4 de març a les 12.00 h UTC

A partir de migdia del dia 4 es van produir precipitacions febles a l'extrem sud i a l'extrem nord-est. Al vespre s'intensificaren lleugerament i es van estendre a la resta del territori, tot i que foren més extenses al prelitoral i a la meitat sud del litoral, i més disperses a la resta. De matinada del dia 5 foren generals, d'intensitat feble, si bé fou moderada al litoral, al prelitoral i a la meitat est. Després d’una pausa en la precipitació coincidint amb les hores centrals del dia, la formació d’una depressió en superfície davant de la costa catalana va fer que la precipitació tornés a afectar tot el país entre les últimes hores del dia 5 i el matí del dia 6. Acumularen quantitats poc abundants, per bé que al litoral, al prelitoral i a la meitat est foren entre abundants i molt abundants, fins i tot, al voltant del Montseny, així com a les Guilleries, el Collsacabra i l’extrem oriental del Pirineu foren extremadament abundants. Les precipitacions van continuar fins a mitja tarda del dia 6. A partir d'aleshores, van quedar concentrades al quadrant nord-est i a punts de l'est de la depressió Central i del sector central del prelitoral i litoral. A la nit va arribar algun ruixat feble i aïllat per l'oest del país. Al llarg de l’episodi no es van produir precipitacions intenses, sinó que la precipitació va ser moderada en general, amb moltes hores de precipitació continuada. Tot i això, les acumulacions del dia 5 de març (de


8

0 a 24 UTC) van ser extremadament abundants al voltant del Montseny i al massís del Port. La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 5 març, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Durant aquest dia va ser quan les precipitacions van ser més importants, tot i que van ser més abundants al litoral i prelitoral.

Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 5 de març

Cal remarcar que, a diferència de la llevantada que es va registrar a Catalunya els dies 28 de febrer i 1 de març, aquesta vegada la precipitació també va ser abundant (més de 20 mm) a molts sectors de l’interior, Pirineu i Prepirineu, tot i que amb registres que en general van ser clarament inferiors als del litoral i prelitoral. Les taules següents mostren, d’una banda, les precipitacions i, de l’altre, els gruixos de neu més remarcables durant l’episodi. La primera reflecteix les quantitats de precipitació per sobre dels 120 mm enregistrades a Catalunya entre els dies 4 i 6 de març amb les dades procedents del pluviòmetres de les EMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), ambdues xarxes gestionades per l’SMC. Cal assenyalar que amb una massa d’aire procedent del sud i relativament càlida, la cota de neu va estar alta al llarg de tot l’episodi i va pujar des dels 1.700 fins als 2.100 metres, aproximadament. Com a conseqüència d’això, només es van acumular gruixos de neu importants a les cotes més altes del Pirineu i Prepirineu, especialment a l’extrem més oriental, on va ser la nevada més important de la temporada. Finalment, la distribució de la precipitació es pot veure a la figura 6, que mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant l’episodi. Es pot observar com les precipitacions es van acumular al litoral, al prelitoral, al Pirineu Oriental i vessant sud del Pirineu.


9

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Viladrau Osona 357,2 Albanyà - Lliurona (XOM) l’Alt Empordà 338,8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 261,1 Mieres (XOM) la Garrotxa 253,3 les Planes d'Hostoles (XOM) la Garrotxa 239,0 PN dels Ports el Baix Ebre 230,2 Batet de la Serra (XOM) la Garrotxa 199,3 Sant Pau de Segúries el Ripollès 194,8 Molló el Ripollès 189,3 Oix-Vila (XOM) la Garrotxa 184,5 Anglès Selva 182,5 Tortellà (XOM) la Garrotxa 181,4 Santa Pau - Sant Miquel Sacot (XOM) la Garrotxa 170,8 Gisclareny el Berguedà 148,4 Arbúcies - Turó del Pi (XOM) la Selva 146,7 Maià de Montcal - Can Garriga (XOM) la Garrotxa 146,0 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 144,6 Olot la Garrotxa 144,3 Setcases-Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 140,0 la Vall d'en Bas la Garrotxa 139,9 la Llacuna l’Anoia 134,4 Sant Feliu de Buixalleu (XOM) la Selva 131,3 Prades el Baix Camp 131,2 la Vall de Bianya (XOM) la Garrotxa 126,0 Campins (XOM) el Vallès Oriental 124,5 Breda (XOM) la Selva 120,0

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu nova (cm) Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 82 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 59 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 56 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 37 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 33 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 19 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 17 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 16 Núria (1.971 m) el Ripollès 16 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 15 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 3


10

Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 4 i 6 de març

Finalment, cal remarcar que el fort vent de xaloc, llevant i gregal va provocar un important temporal marítim, amb onades d’entre 3 i 6 metres arran de costa, segons la informació facilitada pels vigilants de la XOM. El temporal de mar es va deixar notar especialment a la Costa Brava, on ha estat el temporal més dur des del que es va produir el dia de Sant Esteve de l’any 2008.

Calella de Palafrugell – Margarita Bonet


11

Una nova pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 7 i 15 març, que va anar creuant lentament el país. D’aquesta manera, entre els dies 7 i 10 les precipitacions van ser febles amb un flux del sud-oest en superfície. Va ser a partir del dia 11 quan la pertorbació es va ubicar a l’est del continent, generant un flux del nord-est sobre el país, causant un descens tèrmic remarcable i nevades a cotes baixes. La figura 7 mostra la configuració sinòptica que va caracteritzar la primera part de l’episodi (entre els dies 7 i 10) d’acord amb el mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 7 de març a les 12.00 hores UTC. En superfície, la baixa apareix perfectament conformada sobre l’Atlàntic, impulsant un flux del sud-oest sobre el Principat. En altura, per bé que la circulació era plenament zonal (vent de l’oest), s’observa una lleugera inflexió a l’alçada de la península Ibèrica, denotant la presència d’un solc en aquell nivell, afavorint la inestabilitat atmosfèrica.

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 7 de març a les 12.00 h UTC A partir de mitja tarda del dia 7 es van produir precipitacions febles i disperses que van afectar sobretot a la meitat oest, especialment a partir del vespre i que, de manera més aïllada, afectaren a d'altres indrets del país. Van acumular quantitats de precipitació minses, si bé van ser poc abundants al vessant sud del Pirineu i al Prepirineu occidental. Fins a primera hora del matí del dia 8 se'n produïren ruixats localment amb tempesta a l'extrem nord. A més, a partir de mitja tarda van arribar precipitacions febles pel terç oest que al llarg de la nit van afectar a d'altres punts de la meitat oest. Acumularen quantitats minses o localment poc abundants en general. Durant les primeres hores de la matinada del dia 9 es van produir a la meitat nord del país. A la tarda es van produir alguns ruixats dispersos a la meitat oest i a l'extrem nord-est. Les precipitacions van ser febles, tot i que localment van ser moderades a la tarda. Finalment, es van produir algunes precipitacions febles de matinada del dia 10. A partir del migdia es van registrar ruixats dispersos al terç oest, Pirineu, Prepirineu i extrem nord-est. Van ser febles, si bé localment van ser moderats i van anar acompanyats de tempesta i calamarsa a l'extrem nord-est. La cota de neu va arribar prop dels 1.500 metres, tot i que al Pirineu occidental va baixar fins als 1.200 metres. A partir del dia 11, la baixa es va anar desplaçant pel sud de França en direcció orient del continent europeu, provocant un canvi del flux sobre Catalunya, rolant de la component sud-oest al component


12

nord, causant un descens tèrmic i nevades a cotes baixes. La configuració sinòptica entre els dies 11 i 15 de març queda resumida a la figura 8 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 metres d’altura) del dia 13 a les 12.00 hores UTC. En superfície la disposició dels centres d’acció provoca un marcat flux del nord sobre el país, com a conseqüència de l’àrea d’altes pressions sobre l’Atlàntic i la pertorbació abraçant l’Europa oriental, amb una direcció sud-oest a nord-est. Aquesta disposició va impulsar una massa d’aire molt freda provinent d’altes latituds tal com es pot observar a la topografia de 850 hPa, nivell que resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. A aquesta altura la temperatura era molt baixa i oscil·lava entre -4º i -6 ºC a la vertical de Catalunya.

Figura 8. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 13 de març a les 12.00 h UTC De matinada del dia 11 es produïren algunes precipitacions disperses a l'extrem nord-est. A partir de migdia es van repetir al quadrant nord-est i n'arribaren per la meitat oest del territori. Van ser d'intensitat feble o localment moderada en general. En alguns casos anaren acompanyats de tempesta i, a l'Alt Empordà i a l’Anoia, també de calamarsa. Cota de neu d'entre 1.200 i 1.400 metres. Durant les primeres hores del dia 12 es produïren precipitacions febles i disperses arreu, però concentrades a la meitat nord del país. A partir de migdia començaren a descarregar ruixats extensos al Pirineu, Prepirineu, Garrotxa i Alt Empordà que es van desplaçar cap a l'est fins a arribar a la mateixa línia de la costa. A més, també durant la tarda altres ruixats afectaren a la resta del quadrant nord-est. En general aquestes precipitacions van ser d'intensitat entre feble i moderada i sovint anaren acompanyades de tempesta i calamarsa, així com localment de pedra. No obstant això, a l'Alt Empordà foren puntualment d'intensitat forta. La cota de neu va rondar els 1.000 metres. Les precipitacions van afectar arreu del país durant la matinada del dia 13. Fins a migdia les precipitacions es van centrar entre el Pirineu i Prepirineu oriental i al litoral central. Durant la tarda es restringiren cap al litoral central d'on acabaren per desaparèixer al vespre, tot i que aïlladament també es registraren alguns ruixats al terç oest. Independentment, al vessant nord del Pirineu se'n van produir de febles i intermitents tota la jornada. Foren d'intensitat feble en general però localment moderada al litoral i prelitoral central. Al Pirineu, Prepirineu, a la Catalunya Central, a la plana de Vic i al prelitoral central van acumular quantitats entre minses i poc abundants, al litoral central entre poc abundants i abundants, i a la resta del país minses. La cota de neu començà entorn dels 1.000 metres i va anar baixant cap als 600 metres, tot i que a la Catalunya central i al litoral i prelitoral central s'arribaren a veure flocs de neu


13

fins als 300 metres. Quant als gruixos de neu van ser entre minsos i poc abundants arreu, localment abundants al vessant nord del Pirineu. Durant el dia 14 hi van haver nevades continuades al vessant nord del Pirineu, mentre que a la resta del Pirineu foren intermitents. A més, també es produïren alguns ruixats a l'Alt Empordà els quals foren de neu a partir dels 100 metres. Les quantitats de precipitació van ser minses en general i només poc abundants al vessant nord del Pirineu. Les precipitacions es van mantenir durant la matinada del dia 15, quan es produïren algunes nevades febles i minses al vessant nord del Pirineu. A la resta del país no hi van haver precipitacions. La figura 9 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 12 i 13 de març, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Durant aquests dos dies va ser quan les precipitacions van ser més esteses.

Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 12 i 13 de març

La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 40 mm entre els dies 7 i 15 de març. La figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com les quantitats més importants es van concentrar al quadrant nord-est del país, litoral central i al Pirineu.


14

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Cabanes l’Alt Empordà 70,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 63,9 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 62,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 60,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 58,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 49,7 Barcelona - el Raval el Barcelonès 43,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 43,2 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 42,1


Per acabar aquest episodi, cal assenyalar que si bé la nevada va ser important a tot el Pirineu, cal remarcar que va arribar a cotes relativament baixes, tal com mostren els gruixos següents subministrats pels observadores de la XOM:


15

Nom de l’EMA Altitud (m) Comarca Gruix de neu nova (cm)Arties 1.200 la Val d'Aran 22 Viu de Llevata 1.240 l’Alta Ribagorça 15 Vielha 980 la Val d'Aran 13 Puigcerdà 1.160 la Cerdanya 11 Montserrat - Sant Jeroni 1.236 el Bages 6 Sant Joan de l'Erm 1.720 l’Alt Urgell 5 Planoles 1.156 el Ripollès 5 Collsuspina 850 Osona 5 el Port del Comte 1.650 el Solsonès 4 Mura 450 el Bages 3 Berga 700 el Berguedà 2 Pujalt 750 Anoia 2 Solsona 650 el Solsonès 1 la Llacuna 800 l’Anoia 1 La taula següent mostra els gruixos de neu nova més destacats registrats durant l’episodi a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu nova (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 40 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 32 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 21 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 21 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 18 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 17 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 16 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 13 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 11 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 9 Núria (1.971 m) el Ripollès 9 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 7

Entre els dies 16 i 18 de març, una nova pertorbació va creuar Catalunya. Les precipitacions més importants van afectar el nord del territori. La configuració sinòptica es pot observar a la figura 11 segons el mapa de pressió en superfície i la topografia del dia 16 a les 12.00 hores UTC. En superfície, la situació estava caracteritzada per una gran àrea depressionària que s’estenia per tot l’Atlàntic oriental, impulsant un lleuger flux del sud sobre el país. La disposició dels centres d’acció en els nivells mitjans de la troposfera era absolutament zonal, amb un flux de l’oest sobre la península Ibèrica amb les baixes ubicades al nord del corrent en jet, mostrant una convergència a la península Ibèrica i afavorint la inestabilitat atmosfèrica. Les precipitacions es van iniciar el dia 16 al prelitoral i s'estengueren a la resta del territori, de manera aïllada i feble, si bé van ser més locals al litoral. A partir de la tarda van guanyar en extensió per la meitat oest, si bé van continuar sent febles i disperses. Malgrat tot, a partir del vespre es tornaren a fer més locals. Acumularen quantitats minses o localment poc abundants al prelitoral central.


16

Fins a migdia dels dia 17 creuaren traces de precipitació en general de caràcter feble, tret de l'extrem nord-est. A partir d'aleshores van quedar concentrades al quadrant nord-occidental, tot i que a partir del vespre tornaren a fer-se més extenses i creuaren el territori d'oest a est. Les quantitats registrades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental foren localment abundants. Finalment, durant la matinada del dia 18 escombraren d'oest a est i quedaren restringides a l'extrem nord-est al llarg del matí. Foren minses i febles.

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 16 de març a les 12.00 h UTC La figura 12 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 17 i 18 de març, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions es va anar traslladant d’oest a est a mida que creuava la pertorbació.



17

La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 10 mm entre els dies 16 i 18 de març. La figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar fonamentalment del vessant sud del Pirineu.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 29,2 Sort el Pallars Sobirà 20,5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 20,2 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 19,0 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 18,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 16,8 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 16,4


Els dies 19 i 20 Catalunya va quedar afectada per una pertorbació, tot i que els efectes al territori van ser menors dels descrits en els anteriors episodis. La configuració sinòptica queda dibuixada en la figura 14 d’acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 19 de març a les 12.00 hores UTC. En superfície, la zona d’altes pressions es trobava al nord del continent europeu, si bé


18

abraçava gran part de l’Europa occidental. La circulació zonal caracteritzava els nivells mitjos troposfèrics, afectant el sud del continent europeu i denotant els pas de sistemes frontals.

Figura 14. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 19 de març a les 12.00 h UTC Durant el dia 19 les precipitacions van afectar al terç oest al final del dia, mentre que al llarg de la matinada del dia 20 una banda de precipitacions febles va escombrar d'oest a est. A la tarda van aparèixer alguns ruixats febles i minsos al quadrant nord-est. La figura 15 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 19 i 20 de març, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions van afectar Catalunya d’oest a est.



19

La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 7 mm entre els dies 19 i 20 de març. La figura 16 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar al quadrant nord-oriental de territori i punts de la depressió Central.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Vilablareix el Gironès 9,1 Lleida - la Bordeta el Segrià 7,9 Girona el Gironès 7,8 Anglès la Selva 7,3 els Alamús el Segrià 7,2 Castelldans les Garrigues 7,0

Figura 16. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 20 març

A partir del dia 22 de març i fins a finals de mes, la meteorologia a l’Europa occidental va estar dominada per una potent àrea d’altes pressions ubicada al nord del continent, fet que va provocar un desplaçament del corrent en jet que es va ubicar a les nostres latituds amb una disposició molt zonal (vent de l’oest). Cal remarcar que aquest corrent va estar molt intensificat com a conseqüència de la diferència tèrmica que existia entre les altes latituds (presència de l’anticicló fred) i baixes latituds (intrusions càlides tropicals). Aquesta configuració zonal va provocar que les pertorbacions de procedència atlàntica fossin molt efectives a tota la meitat occidental de la península Ibèrica, arribant més desgastades a les nostres


20

contrades. Cal remarcar que aquestes situacions són molt habituals durant l’hivern, quan es registren els màxims de precipitació anual a l’extrem sud-occidental de la península Ibèrica, fet definitori del clima mediterrani de façana occidental. A Catalunya, el temps va ser molt variable, amb xàfecs, especialment durant la tarda, en relació amb les pertorbacions que creuaven el país. Així, cal remarcar que les precipitacions més remarcables es van produir al Prepirineu, àrea que havia estat poc afectada per les pertorbacions que van creuar Catalunya els primers vint dies del mes. La configuració sinòptica al llarg d’aquests dies podria quedar resumida a la figura 17, d’acord amb les topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 26 a les 12.00 hores UTC. La situació estava caracteritzada per una disposició absolutament zonal, amb el corrent en jet ubicat a les nostres latituds, reforçada per la diferència tèrmica que hi havia entre les latituds mitges i altes, i les latituds baixes. Aquest fet es pot observar a la topografia de 850 hPa, a uns 1.500 metres d’altura, on el corrent en jet (flux de l’oest al centre de la imatge) separa perfectament la massa freda polar (colors blaus) que abraçava gran part del centre i nord del continent europeu, de la massa tropical (colors groguencs), el límit septentrional de la qual es trobava ubicada al nord del continent africà, just al sud de la Mediterrània. Entre les dues masses tèrmiques, el corrent en jet queda perfectament conformat a la latitud de la península Ibèrica, àrea que va quedar afectada pel pas de fronts, arribant aquestos molt desgastats a les nostres contrades, provocant xàfecs i tempestes.

Figura 17. Topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 26 de març a les 12.00 h UTC La figura 18 mostra el mapa de pressió en superfície del dia 26 de març on els centres d’acció queden perfectament dibuixats: les altes pressions abraçant el nord del continent obligant a les pertorbacions a desviar-se del seu recorregut habitual cap el sud d’Europa.


21

Figura 18. Mapa de pressió en superfície del dia 26 de març a les 12.00 h UTC La descripció sobre com van afectar les precipitacions a Catalunya entre els dies 22 i 31 de març queda detallada a continuació. De matinada i a primera hora del matí del dia 22 caigueren alguns plugims o roines a punts de la meitat sud del litoral i prelitoral. A més, a partir del vespre arribaren alguns ruixats dispersos al terç oest, sobretot al Pirineu i Prepirineu occidental, d'intensitat feble o puntualment moderada Al llarg de la matinada del dia 23 hi hagueren algunes precipitacions febles primer al Pirineu i Prepirineu occidental i, posteriorment, al litoral i prelitoral central i sud i, finalment, a l'interior del quadrant nord-est. A partir de la tarda es produïren ruixats i xàfecs a punts del prelitoral, de la depressió central, del Pirineu i Prepirineu que foren d'intensitat entre feble i moderada i sovint anaren acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. La cota de neu rondà els 1600 metres. Acumularen quantitats minses en general, però al Ripollès i a la Garrotxa foren localment poc abundants. A partir de mig matí i fins al migdia del dia 24 es produïren precipitacions febles o moderades i continuades a l'extrem nord de la Costa Brava. A partir d'aleshores aparegueren ruixats dispersos al Pirineu, Prepirineu i interior de la meitat est, i alguns d'aïllats al litoral i prelitoral sud. Amb el pas de les hores aquests ruixats es desplaçaren en direcció SSE i s'anaren centrant al Prepirineu occidental, la Catalunya Central i el litoral i prelitoral central. Durant la tarda anaren sovint acompanyats de tempesta i calamarsa, en general foren d'intensitat entre feble i moderada. Entre el migdia i la tarda del dia 25 caigueren alguns ruixats locals a punts del Pirineu i Prepirineu oriental i nord de l'Alt Empordà, d'intensitat feble o molt puntualment moderada. A més, a partir de primera hora de la tarda arribaren algunes precipitacions febles al terç oest que durant la nit afectaren altres punts de la meitat oest, sobretot al nord-oest del territori. Les precipitacions foren minses en general. Durant les primeres hores de la matinada del dia 26 caigueren algunes precipitacions febles i disperses. A partir de migdia caigueren alguns ruixats a punts del Pirineu i Prepirineu, i s'iniciaren de noves


22

precipitacions per l'extrem sud del territori que amb el pas de les hores afectaren altres punts de la meitat sud. Durant la nit les precipitacions també arribaren de manera molt dispersa a altres indrets del país. Foren d'intensitat feble o puntualment moderada i deixaren registres minsos o poc abundants de precipitació. Les precipitacions es van mantenir de febles i molt aïllades en general fins a mig matí del dia 27, sobretot de matinada. A partir de llavors, van caure alguns ruixats dispersos a la meitat oest del territori, especialment a punts de muntanya, que amb el pas de les hores també arribaren a altres punts de la meitat est del país. Al vespre es van centrar al terç nord i localment anaren acompanyats de tempesta, i de nit també n'arribaren alguns al terç oest. Les precipitacions foren minses o poc abundants, malgrat que al Prepirineu foren localment abundants. Durant la matinada i fins a l'inici del matí del dia 28 creuaren alguns ruixats d'oest a est en general, febles i dispersos. A partir de mig matí, però sobretot a partir de migdia, arribaren nous ruixats per l'oest del país, alhora que se'n formaren a punts del quadrant nord-est i a la resta de Pirineu i Prepirineu. Els més importants van caure a l'interior del quadrant nord-est durant la tarda, on anaren acompanyats de tempesta, puntualment de calamarsa i deixaren quantitats entre poc abundants i abundants. A la resta del territori foren minses, puntualment poc abundants al Pirineu i Prepirineu. Al vespre es van restringir al quadrant nord-est i al final del dia van desaparèixer. Al llarg de les primeres hores del dia 29, se'n produïren de febles i minses al terç sud de Catalunya. A partir de migdia apareixeran precipitacions al terç oest que a partir del vespre afectaren a d'altres punts del territori, d'intensitat feble, localment moderada. Van acumular-se quantitats minses, localment poc abundants a punts del terç oest. La cota de neu voltà els 2.200 metres. De matinada del dia 30 se'n produïren de febles i disperses al terç nord i oest del país. Al matí hi hagué xàfecs i ruixats locals a punts del litoral sud de la costa Brava i nord de la Central, d'intensitat moderada i localment amb tempesta. Durant la tarda i hagué xàfecs al quadrant nord-est que foren d'intensitat moderada, amb tempesta i molta calamarsa i, de manera més aïllada, també se'n produïren a punts de la Catalunya Central i al Port. Les quantitats acumulades durant el dia van ser en general minses, puntualment poc abundants. Durant la primera meitat de la tarda del dia 31 es produïren alguns ruixats a punts del Pirineu i Prepirineu oriental, durant la segona meitat se'n registraren de febles i aïllades a punts del Pirineu occidental. Les quantitats acumulades foren minses o localment poc abundants. Al final del dia es produïren de febles i minses a l'extrem sud. La figura 19 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 i 26 de març quan les precipitacions van ser més esteses, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres.


23


La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 30 mm entre els dies 22 i 31 de març. La figura 20 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar notablement a tot el Prepirineu.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 66,1 Santuari de Queralt el Berguedà 59,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 51,9 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 49,4 Sant Pau de Segúries el Ripollès 47,9 la Quar el Berguedà 45,0 Olot la Garrotxa 41,2 Sort el Pallars Sobirà 41,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 40,2 Vilablareix el Gironès 36,1 Tremp el Pallars Jussà 35,3 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 34,9 Montesquiu Osona 34,8 Solsona el Solsonès 34,2 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 32,7 la Vall d'en Bas la Garrotxa 32,5 Lladurs el Solsonès 32,2 Vilanova de Meià la Noguera 32,1 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 31,8


24



25

Temperatura El mes de març ha estat termomètricament normal1 a Catalunya, tot i que ha estat càlid a punts de la depressió Central, del litoral i prelitoral i, en canvi, fred al Pirineu, Prepirineu i al massís del Port. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa dels zig-zags tèrmics en relació amb el primer patró amunt descrit i la temperatura agradable degut a la configuració zonal en relació amb el segon patró. També cal remarcar que aquestes configuracions no van afavorir la presència de boires a l’interior del país, especialment a les fondalades, frenant la baixada de la temperatura en aquestes contrades. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de març respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de març per al període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -1,7 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà -1,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -1,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -1,3 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -1,2 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -1,1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -1,0 Núria (1.971 m) el Ripollès -1,0

La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de març respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de març pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.

1 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics1, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


26

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,8 Girona el Gironès +1,5 Mollerussa el Pla d'Urgell +1,5 Vinyols i els Arcs el Baix Camp +1,4 Castellnou de Seana el Pla d'Urgell +1,4 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,4 Castellbisbal el Vallès Occidental +1,4


27

Precipitació Pluviomètricament, el març ha estat molt plujós a Catalunya, a excepció de l’extrem nord-occidental del país, capçalera i tram mitjà del riu Segre i a punts de la Catalunya Central, on el març s’ha de qualificar de plujós i, fins i tot, normal a les fondalades de la Val d’Aran. El pas de diversos fronts durant els primers vint dies del mes, associats a pertorbacions atlàntiques amb un flux del sud en superfície carregats d’humitat, més efectius a la meitat oriental del país i al vessant sud del Pirineu, juntament amb la configuració sinòptica més zonal de finals del mes, expliquen la distribució espacial de la precipitació durant el mes de març. La taula següent mostra les EMA i els observatoris XOM, ambdues xarxes gestionades per l’SMC, en les quals la precipitació acumulada durant el mes de març ha superat els 200 mm.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Viladrau Osona 414,6 Albanyà – Lliurona (XOM) l’Alt Empordà 397,0 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 336,8 Beget (XOM) el Ripollès 310,2 Mieres (XOM) la Garrotxa 303,5 PN dels Ports el Baix Ebre 290,8 Montagut (XOM) la Garrotxa 280,8 les Planes d'Hostoles (XOM) la Garrotxa 279,1 Sant Pau de Segúries el Ripollès 273,8 Batet de la Serra (XOM) la Garrotxa 261,2 Molló el Ripollès 247,4 Anglès la Selva 236,1 Tona (XOM) Osona 234,9 Santa Pau - Sant Miquel Sacot (XOM) la Garrotxa 228,4 Tortellà (XOM) la Garrotxa 227,5 Oix (XOM) la Garrotxa 219,6 Olot la Garrotxa 215,2 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 212,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 209,5

Cal assenyalar que feia 5 mesos, des de l’octubre de 2012, que un mes no resultava plujós o molt plujós arreu de Catalunya. Tot i que la precipitació acumulada durant aquest mes ha estat molt important, en general encara va ser-ho més la de fa dos anys, el març de 2011, que ha estat el més plujós a Catalunya des del març de 1974, si bé amb alguns matisos. La precipitació del mes de març d’enguany ha estat superior a la del 2011 a 51 de les 161 de les EMA gestionades per l’SMC, bàsicament situades a la zona de l’Empordà i a les comarques de ponent, així com en alguns punts del litoral i prelitoral central. En alguns casos no hi ha precedents d’un mes de març tan plujós, com ara en sectors del massís del Montseny. Els 336,8 mm del Puig Sesolles (1.668 m) són el registre més elevat en un mes de març d’aquesta sèrie de 80 anys, considerant les dades de l’antic observatori del Turó de l’Home (sèrie que es va iniciar al 1933). D’altra banda, els 414,6 mm de Viladrau són un registre excepcional i sense precedents a la zona, però en aquest cas no es disposa d’una sèrie llarga de dades. A Tremp (el Pallars Jussà), el març de 2013 (104,4 mm) ha estat el més plujós des del 1959, quan la precipitació acumulada va ser gairebé idèntica (104,7 mm). Finalment, cal fer esment que a Catalunya s’han registrat en conjunt entre 10 i 20 dies de precipitació al llarg


28

del mes (i fins i tot més de 25 dies en alguns sectors d'alta muntanya), que és el doble del normal al març. En aquest aspecte, el març de 2013 supera clarament el de 2011. Cal remarcar que les anomalies de precipitació de març respecte de la mitjana climàtica del mes de març han estat molt acusades al quadrant nord-est del territori i al massís dels Ports, tal com es pot observar a la taula que es presenta a continuació:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (%) Viladrau Osona 582 PN dels Ports el Baix Ebre 487 Sant Pau de Segúries el Ripollès 425 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 403 Molló el Ripollès 386 la Llacuna l’Anoia 370 Anglès la Selva 368 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 361 Barcelona - el Raval el Barcelonès 360 Gisclareny el Berguedà 359 Falset el Priorat 356

Les precipitacions superiors a 75 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l’SMC són les que figuren en la taula següent. Totes aquestes precipitacions estan en relació amb l’episodi que va afectar Catalunya el dia 5 de març:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Viladrau Osona 214,2 5 PN dels Ports el Baix Ebre 155,6 5 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 142,5 5 Sant Pau de Segúries el Ripollès 121,6 5 Molló el Ripollès 106,3 5 Anglès la Selva 95,7 5 Gisclareny el Berguedà 89,9 5 la Llacuna l’Anoia 89,1 5 la Vall d'en Bas la Garrotxa 83,1 5 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 78,0 5 Vallirana el Baix Llobregat 75,8 5


29

A continuació, es detallen els gràfics d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s’han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m)-Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa


30

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental


31

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del març del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC juntament amb el màxim mensual del març del 2012 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2012

(cm) Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 393 14 180 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 298 6 156 22 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 290 15 176 22 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 195 15 142 22 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 174 13 92 22 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 126 18 85 22 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 107 6 92 22 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 89 12 126 22 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 50 18 41 23 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 48 13 63 22 Núria (1.971 m) el Ripollès 45 5 52 22 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 30 12 58 22

Les acumulacions de neu al llarg del mes al Pirineu, a l’igual que durant els mesos de gener i febrer, han estat molt importants. Cal remarcar que, durant el mes de març, a la part oriental del Pirineu ha estat quan s’han registrat els gruixos màxims de l’hivern. Aquest fet és conseqüència directa de la tipologia de les pertorbacions que han visitat Catalunya durant la primera quinzena del març, les quals van estar caracteritzades per un acusat flux del sud-est i, per tant, més efectives al vessant sud i la part de llevant del Pirineu. Igualment, la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 7 i 15, que en un principi el flux era del sud, aquest va rolar cap el nord a partir del dia 11 (vegeu la figura 8), deixant gruixos considerables al vessant nord de la serralada. Finalment, cal remarcar que la neu ha estat molt afectada pel vent, la qual cosa va provocar una redistribució dels gruixos, tal com es pot observar a les gràfiques la sobtada caiguda del gruix de neu després dels principals episodis de les EMA més exposades al vent. Si comparem els gruixos màxims de neu del mes de març d’enguany respecte dels gruixos de neu assolits al març de l’any passat, ens adonem que, llevat a punts de la comarca del Ripollès i del Pallars Sobirà, la resta d’EMA gestionades per l’SMC han registrat un gruix de neu significativament més elevats que els gruixos registrats l’any passat.


32

Vent El mes de març ha estat molt ventós com a conseqüència d’una configuració sinòptica dominada per una alternança de fluxos del sud i del nord en relació amb les pertorbacions que van creuar el país. Fins a quatre episodis de vent fort s’han comptabilitzat al llarg del mes. El primer episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 4 i 6 de març a causa d’una configuració de sud que va afectar Catalunya en relació a la pertorbació que va creuar el territori entre els dies 4 i 6 (vegeu la figura 3). Els nivells més baixos de la troposfera estaven dominats per una baixa ubicada a l’Atlàntic, mentre que les altes pressions estaven situades al continent europeu. Entre els dos centres d’acció es va produir un intens flux del sud. Les ratxes fortes de vent van afectar el vessant sud del Pirineu, al Prepirineu, al massís dels Ports i al nord del cap de Creus. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h)

Dia

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 104,0 4 Certascan (2.400 m) el Berguedà 97,6 4 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 97,6 4 Portbou l’Alt Empordà 97,6 6 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 96,8 4 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 94,0 5 PN dels Ports el Baix Ebre 92,9 4 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 91,4 4 El segon episodi de vent va afectar Catalunya els dies 7 i 8 de març en relació amb una pertorbació que va passar per Catalunya (vegeu la figura 7). Va estar caracteritzat per un flux del sud-oest induït per una disposició dels centres d’acció en què les baixes pressions es trobaven ubicades a l’Atlàntic impulsant un corrent intens del tercer quadrant. D’aquesta manera, les ratxes de vent fort van afectar fonamentalment al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, a les parts més elevades de la serralada Prelitoral, i al nord del cap de Creus. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent:


Dia

Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 130,0 7 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 118,4 7 Portbou l’Alt Empordà 112,3 8 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 100,8 7 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 90,0 7

El tercer episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 13 i 15 de març en relació amb una àrea de baixes pressions que va creuar Catalunya (vegeu la figura 8). A diferència dels dos episodis anteriors, la baixa estava ubicada més cap al continent europeu, mentre que l’anticicló estava centrat sobre l’Atlàntic amb una direcció sud-nord, fet que va provocar que el flux que es va generar a Catalunya, entre els dos centres d’acció, fos del nord. D’aquesta manera, els cops més fortes es van mesurar al nord del cap de


33

Creus, a la serralada Prelitoral, al Prepirineu, a la vall de l’Ebre, parts més elevades del Pirineu i, puntualment, a les fondalades del Pirineu. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent:


Dia

Portbou l’Alt Empordà 173,2 13 Núria (1.971 m) el Ripollès 157,3 14 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 137,2 14 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 118,1 13 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 116,6 14 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 112,7 14 Santuari de Queralt el Berguedà 110,9 13 Das la Cerdanya 108,4 13 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 108,0 14 el Perelló el Baix Ebre 107,3 14 PN dels Ports el Baix Ebre 101,9 15 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 100,4 14 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 100,1 13 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 100,1 14 Molló el Ripollès 99,7 14 Amposta el Montsià 91,8 13 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 91,1 14

El quart episodi de vent va afectar Catalunya els dies 29 i 30 de març, com a conseqüència del flux del tercer quadrant que es va generar sobre el Principat a causa de la baixa que va creuar el país entre els dies 29 i 30 (vegeu la figura 17). El vent del nord-oest va ser intens una vegada que la pertorbació es va allunyar del Principat. Els cops de vent fort van afectar al nord del cap de Creus, al Pirineu, a la vall de l’Ebre i les parts més elevades de la serralada Prelitoral central. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent:


Dia

Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 116,6 30 el Perelló el Baix Ebre 105,8 30 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 101,5 30 Portbou l’Alt Empordà 99,7 30 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 93,6 29 Amposta el Montsià 91,4 30 Constantí el Tarragonès 91,1 30


34

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


35

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

1,5

3,4

7,0

1,1

6,6

4,5

1,5

8 de març

VK Segrià Raimat

21,1

WNW

30 de març

0,0

3,1

Montsec d'Ares (1.572 m) NW

DP Cerdanya Das

27,1

4 de març

WSW

13 de març

NW

19,9

WSW

30 de març

CY Osona Muntanyola

19,0

WSW

WQ Pallars Jussà

14 de març

C8 Segarra Cervera

30,1

UU Montsià Amposta

25,5

13 de març

ESE

14 de març

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

17,4

WSW

Sant Pere Pescador

25,3

23,4

30 de març

NNW

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e lo c it a t mit ja n a de l v ent (m/s)


36

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MARÇ DEL 2013 Temperatura màxima absoluta

Aldover (el Baix Ebre) 24,4 ºC dia 29 l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre) 23,6 ºC dia 28 el Perelló (el Baix Ebre) 23,6 ºC dia 28

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -16,8 ºC dia 13 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -16,7 ºC dia 13 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -15,7 ºC dia 13

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -7,6 ºC dia 21 Montsec d’Ares (1.572 m) - el Pallars Jussà -7,6 ºC dia 14 Puig Sesolles (1.668 m) - el Vallès Oriental -7,1 ºC dia 15

Precipitació màxima en 24 hores

Viladrau (Osona) 214.2 mm dia 5 PN dels Ports (el Baix Ebre) 155.6 mm dia 5 Puig Sesolles (1.668 m) - el Vallès Oriental 142,5 mm dia 5


37

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC MARÇ 2013

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 10,5 15,8 5,6 20,3 31 0,9 16 101,3 39,0 5DQ Alt Camp Vila-rodona 10,3 15,8 5,7 20,9 28 0,7 14 121,9 53,7 5U1 Alt Empordà Cabanes 10,1 15,5 5,4 19,5 25 -1,8 16 166,6 42,7 12W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 10,3 14,5 6,0 18,8 22 -0,9 16 121,8 31,1 12VZ Alt Empordà Espolla 10,3 14,7 5,9 18,8 30 -0,4 16 155,8 41,7 5D6 Alt Empordà Portbou 10,1 12,8 7,9 16,9 8 1,3 13 95,0 35,1 5D4 Alt Empordà Roses 11,2 15,3 7,2 20,0 30 0,5 16 160,2 58,8 1U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 10,5 15,2 6,1 21,0 22 -0,6 16 107,2 29,9 5W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 10,3 15,3 5,5 21,3 22 -0,8 16 110,0 32,4 5W3 Alt Empordà Ventalló 10,5 15,3 5,6 20,8 22 -1,2 16 119,9 33,6 5WP Alt Penedès Canaletes 10,2 15,0 6,0 20,3 28 0,8 15 112,7 48,6 5DI Alt Penedès Font-rubí 10,3 15,2 6,5 20,7 28 1,7 15 128,3 62,6 5W4 Alt Penedès la Granada 10,7 16,3 6,0 21,1 28 -0,3 15 93,0 33,1 5U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 10,5 15,9 5,7 20,8 28 0,4 2 106,0 48,6 5WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 10,9 16,6 5,6 21,7 28 -0,3 16 121,5 44,4 5CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 6,6 12,5 1,7 18,7 22 -3,6 15 78,6 12,5 6W5 Alt Urgell Oliana 8,8 15,9 2,7 22,1 22 -2,4 16 65,4 9,7 27CJ Alt Urgell Organyà 8,2 14,8 2,5 20,9 22 -2,6 21 57,4 10,6 17Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -4,7 -0,6 -7,2 6,7 24 -15,5 15 198,7 64,2 5CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 6,1 13,2 0,0 19,6 22 -5,1 21 123,2 24,2 5CE Anoia els Hostalets de Pierola 10,4 15,7 6,3 21,2 28 0,2 15 127,2 53,8 5XB Anoia la Llacuna 8,5 13,4 3,9 18,5 28 -2,5 16 167,8 89,1 5XA Anoia la Panadella 7,1 11,3 3,6 16,5 22 -3,9 15 98,7 47,1 5H1 Anoia Òdena 9,3 15,5 3,4 20,6 7 -3,2 16 98,7 45,3 5WW Bages Artés 9,2 15,8 3,0 20,6 22 -4,4 15 49,9 15,8 5U4 Bages Castellnou de Bages 9,1 14,9 4,6 19,2 22 -2,1 14 50,6 21,0 5R1 Bages el Pont de Vilomara 10,2 17,3 4,0 22,6 28 -3,5 15 56,5 19,6 5WN Bages Montserrat - Sant Dimes 7,3 10,6 4,7 15,2 28 -0,6 13 101,6 32,2 5CL Bages Sant Salvador de Guardiola 9,6 15,8 3,6 20,6 22 -3,0 3 119,6 60,4 5XR Baix Camp Prades 5,8 10,4 1,5 17,3 22 -4,4 3 174,5 71,1 5W6 Baix Camp Riudoms 11,8 17,1 7,4 21,9 28 2,5 16 113,3 40,4 5U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 12,7 17,3 8,6 21,8 29 2,8 3 96,7 36,8 6U7 Baix Ebre Aldover 13,0 18,4 8,3 24,4 29 2,5 3 77,0 24,6 5DB Baix Ebre el Perelló 11,9 16,7 8,5 23,5 28 3,6 3 102,4 39,4 5U9 Baix Ebre l'Aldea 12,7 17,2 8,4 22,8 29 3,7 3 100,9 38,5 5UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 12,2 16,9 7,9 23,6 28 2,3 3 112,4 34,8 5X5 Baix Ebre PN dels Ports 5,2 10,3 1,8 17,9 22 -5,4 13 290,8 155,6 5DO Baix Empordà Castell d'Aro 10,2 15,0 5,3 19,7 9 -1,6 15 99,1 39,5 5DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 10,4 16,2 5,2 20,7 9 -1,0 16 169,6 66,1 5UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 10,4 15,4 5,5 20,5 22 -1,0 16 131,3 40,5 5UC Baix Empordà Monells 9,9 15,9 4,1 20,0 9 -3,1 15 149,3 54,1 5UD Baix Empordà Serra de Daró 10,5 15,2 5,9 20,2 22 -0,4 16 136,4 44,3 5UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 10,5 14,9 5,9 18,6 11 -0,7 16 122,5 47,4 5UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 8,8 13,2 6,0 18,0 28 -0,6 13 150,9 65,8 5XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 12,0 17,1 7,4 21,7 29 2,5 14 144,9 40,4 5D3 Baix Llobregat Vallirana 11,4 16,7 7,6 21,2 28 2,6 13 175,1 75,8 5


38


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

UG Baix Llobregat Viladecans 12,2 16,7 7,9 21,4 30 3,0 15 127,8 34,8 5WZ Baix Penedès Cunit 12,0 17,2 7,2 21,6 8 1,1 15 85,7 42,2 5UH Baix Penedès el Montmell 9,6 14,9 6,0 20,1 28 -0,1 15 125,3 63,4 5D9 Baix Penedès el Vendrell 11,8 17,2 6,3 21,0 7 0,7 3 94,0 43,8 5WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 10,9 16,6 5,2 21,1 29 -0,7 16 110,3 50,9 5WU Barcelonès Badalona - Museu 12,5 15,6 9,6 21,1 8 3,7 14 110,8 33,5 13X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 13,4 17,0 10,7 22,6 29 4,8 13 142,2 43,5 13D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 10,2 14,6 7,3 19,0 8 1,0 13 142,8 51,9 5X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 11,9 16,4 8,4 21,2 7 2,6 13 132,9 43,2 5X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 12,9 17,0 9,3 22,4 29 3,2 14 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 3,9 8,5 0,4 15,3 22 -6,6 15 207,6 89,9 5WV Berguedà Guardiola de Berguedà 6,7 13,3 0,7 18,7 29 -4,4 16 94,5 40,6 5CR Berguedà la Quar 6,7 12,6 2,2 19,5 22 -3,8 15 101,2 24,5 27WM Berguedà Santuari de Queralt 6,0 10,3 2,8 16,2 29 -3,3 15 117,4 31,7 26Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -1,7 1,4 -4,1 8,5 22 -12,6 13 212,1 78,0 5DP Cerdanya Das 4,4 10,8 -1,6 18,0 22 -7,6 21 61,0 19,5 5Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -1,9 1,9 -4,8 7,6 21 -14,0 15 102,5 29,1 5W8 Conca de Barberà Blancafort 9,3 14,4 4,5 18,8 28 -0,8 3 82,6 34,7 5CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 9,4 14,6 4,8 19,1 7 -0,9 4 131,9 60,0 5UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 7,5 12,2 3,7 16,9 28 -3,2 14 100,8 39,6 5UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 11,7 17,6 7,5 22,7 29 0,3 15 116,2 42,0 5UL Garrigues Castelldans 10,7 16,6 5,4 22,4 22 -1,0 3 79,1 39,0 6UM Garrigues la Granadella 9,2 14,2 4,6 18,6 22 -0,7 14 66,3 21,3 6W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 8,6 14,4 3,2 20,9 22 -4,0 15 198,0 83,1 5DC Garrotxa Olot 9,1 15,7 3,8 23,0 22 -3,2 15 215,2 66,5 6UN Gironès Cassà de la Selva 9,5 15,3 4,0 20,6 10 -3,3 15 173,2 62,0 5UO Gironès Fornells de la Selva 9,9 16,2 3,9 20,9 29 -5,1 15 119,7 44,4 5XJ Gironès Girona 10,3 16,1 5,0 20,9 29 -3,9 15 121,0 43,6 5WF Gironès Vilablareix 9,8 15,5 4,3 20,1 10 -4,6 15 141,7 48,9 5UP Maresme Cabrils 11,9 16,2 7,8 22,4 29 0,9 15 123,8 50,3 5UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 9,0 13,0 5,7 19,1 28 -1,5 14 158,0 73,5 5WT Maresme Malgrat de Mar 11,1 15,5 6,1 20,7 10 -2,5 15 72,6 38,3 5DD Maresme Vilassar de Mar 12,2 16,3 8,5 22,1 29 1,2 15 107,7 42,7 5US Montsià Alcanar 12,3 16,8 8,0 21,5 30 3,4 2 110,2 43,8 1UU Montsià Amposta 12,4 16,7 8,5 21,8 29 3,7 3 81,7 32,4 5UW Montsià els Alfacs 12,3 15,4 9,3 20,4 30 4,6 3 85,6 30,1 5DL Montsià Illa de Buda 12,9 16,7 9,8 20,7 29 5,0 13 90,5 28,1 5C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 12,2 16,8 8,2 22,1 29 3,6 13 153,0 64,3 5UX Montsià Ulldecona - els Valentins 11,9 17,3 6,9 23,4 29 1,6 2 117,9 45,0 1WB Noguera Albesa 9,9 15,7 4,5 21,2 22 -1,7 2 65,6 24,7 6WG Noguera Algerri 10,0 15,5 4,7 21,5 22 -1,2 2 76,0 26,2 6X6 Noguera Baldomar 8,8 15,3 2,5 20,6 22 -3,6 15 64,1 15,5 5WX Noguera Camarasa 8,2 13,7 3,7 19,8 22 -1,9 15 89,5 25,7 5WA Noguera Oliola 8,4 14,6 2,0 21,1 22 -4,1 15 51,3 9,5 5UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 8,9 14,7 3,9 20,5 22 -2,1 15 98,3 37,3 6V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 10,1 16,4 4,0 22,0 22 -2,7 14 76,3 31,2 6CQ Noguera Vilanova de Meià 8,8 15,0 3,6 21,5 22 -2,5 2 94,5 20,6 5V3 Osona Gurb 8,1 14,4 2,6 19,6 22 -4,8 14 69,8 21,7 5V4 Osona Montesquiu 7,7 14,3 2,4 21,0 22 -2,5 16 81,6 21,6 5CY Osona Muntanyola 7,4 12,0 3,7 17,8 22 -2,3 14 70,5 26,2 5CC Osona Orís 7,9 14,4 2,6 20,3 22 -2,5 16 74,4 20,6 5


39


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

V5 Osona Perafita 7,0 12,6 2,6 18,3 22 -3,3 14 93,1 30,1 5XO Osona Vic 8,6 14,6 3,4 19,5 22 -3,8 14 78,2 25,1 5WS Osona Viladrau 6,4 11,6 2,5 19,3 22 -4,0 15 414,6 214,2 5CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 8,7 15,3 2,7 21,4 22 -2,6 3 83,7 12,8 5WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 2,2 5,7 -0,4 11,9 22 -7,6 14 171,5 47,4 5CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 8,5 15,4 3,6 22,7 22 -2,9 15 116,6 21,8 5XQ Pallars Jussà Tremp 8,9 15,6 2,9 21,9 22 -3,2 3 104,4 17,4 5Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3,1 1,5 -6,3 8,5 29 -15,7 13 141,5 39,0 5Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3,9 -0,5 -6,3 5,8 21 -16,7 13 162,4 31,7 14Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -4,0 -0,6 -6,3 4,4 29 -15,2 13 180,5 44,8 5ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -4,1 -1,3 -6,4 7,0 21 -16,8 13 178,8 48,8 5XH Pallars Sobirà Sort 7,4 13,5 1,8 19,8 22 -3,4 3 112,9 21,5 28DJ Pla de l'Estany Banyoles 10,3 15,6 5,9 20,6 22 -1,8 15 146,0 60,4 5C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 10,2 16,8 4,2 22,0 22 -2,3 15 67,4 31,2 6V8 Pla d'Urgell el Poal 10,0 16,3 4,1 22,1 22 -3,0 2 70,8 33,1 6WC Pla d'Urgell Golmés 9,8 15,8 4,1 21,8 22 -2,9 2 60,1 27,5 6XI Pla d'Urgell Mollerussa 10,3 16,1 4,8 22,1 22 -1,5 3 62,9 33,0 6WJ Priorat el Masroig 11,3 17,3 5,9 22,4 28 0,4 3 72,6 23,3 6X1 Priorat Falset 10,6 15,6 6,4 21,1 28 0,4 14 148,0 52,2 5D1 Priorat Margalef 9,7 15,5 4,4 20,4 22 -2,0 14 79,9 36,3 6WR Priorat Torroja del Priorat 10,9 16,9 6,2 21,1 28 0,3 14 93,2 34,5 6XD Priorat Ulldemolins 8,3 13,0 4,4 17,8 22 -1,9 13 106,3 36,4 6VA Ribera d'Ebre Ascó 11,3 16,5 6,7 21,5 28 1,9 16 71,2 23,3 5VB Ribera d'Ebre Benissanet 11,9 18,1 6,3 23,3 28 0,1 21 65,2 24,5 5VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 11,7 17,0 7,0 21,6 28 1,4 3 67,0 21,8 5D7 Ribera d'Ebre Vinebre 11,9 18,2 6,1 23,1 28 -0,1 21 55,5 19,0 5CG Ripollès Molló 3,4 8,0 0,2 16,3 22 -6,3 15 247,4 106,3 5DG Ripollès Núria (1.971 m) -0,1 3,8 -3,6 10,2 22 -11,5 15 85,4 31,1 5CI Ripollès Sant Pau de Segúries 5,5 11,2 0,7 18,4 22 -5,0 15 273,8 121,6 5ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -3,0 0,4 -5,5 7,8 28 -15,1 15 164,5 58,3 5C8 Segarra Cervera 8,5 13,6 4,1 19,8 22 -3,3 15 58,0 16,3 5VD Segarra el Canós 8,9 14,0 4,3 19,8 22 -2,9 14 52,7 13,2 5VE Segrià Aitona 11,3 18,0 5,0 23,2 22 -1,1 3 54,6 12,5 6VF Segrià Alcarràs 10,9 17,6 4,8 22,8 22 -0,9 3 67,7 22,3 6WK Segrià Alfarràs 9,9 16,0 4,0 21,9 22 -3,0 2 86,4 23,4 6X3 Segrià Alguaire 9,2 14,6 4,2 20,6 22 -2,1 14 67,5 18,7 6XM Segrià els Alamús 10,3 16,2 4,8 21,3 22 -1,4 3 73,1 34,7 6VH Segrià Gimenells 10,2 16,0 4,8 21,4 22 -0,6 3 58,6 15,4 6VJ Segrià Lleida - la Bordeta 10,7 16,7 5,1 22,1 22 -0,4 2 74,4 30,8 6WI Segrià Maials 9,8 15,1 5,1 19,5 28 -0,1 14 63,7 15,1 5VK Segrià Raimat 10,1 15,8 4,8 21,2 22 -1,4 2 58,2 17,4 6XN Segrià Seròs - Depuradora 11,3 18,0 4,9 22,7 28 -1,4 3 53,6 11,4 5X7 Segrià Torres de Segre 10,9 16,4 6,2 21,9 22 0,6 16 62,1 18,2 6VM Segrià Vilanova de Segrià 10,1 16,3 4,0 22,2 22 -2,8 2 66,9 24,6 6DN Selva Anglès 10,3 16,4 4,5 22,7 22 -4,2 15 236,1 95,7 5VN Selva Vilobí d'Onyar 9,8 16,0 3,6 20,8 10 -5,5 15 110,7 44,1 5Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -3,3 -1,1 -5,5 3,4 22 -14,4 15 209,5 33,1 5VO Solsonès Lladurs 7,3 12,8 2,8 20,1 22 -2,3 2 90,9 14,5 27VP Solsonès Pinós 7,3 12,6 2,9 18,7 22 -3,3 15 93,5 46,1 5XT Solsonès Solsona 7,6 13,2 2,7 19,8 22 -2,1 16 112,8 27,5 5VQ Tarragonès Constantí 11,5 16,6 6,6 20,7 29 0,4 2 99,5 38,4 5


40


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 12,8 17,8 8,4 22,3 31 1,8 2 111,3 43,3 6DK Tarragonès Torredembarra 12,6 17,1 8,2 21,9 30 3,6 2 101,0 45,9 5WD Terra Alta Batea 10,2 15,0 6,0 19,7 28 0,8 14 106,3 31,7 1XP Terra Alta Gandesa 10,3 15,5 5,8 20,0 28 0,3 16 89,6 37,2 5D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 9,2 14,5 5,1 20,8 7 -0,3 1 146,0 44,1 5WL Urgell Sant Martí de Riucorb 9,4 14,4 5,0 19,4 22 -1,5 14 63,4 24,4 6C7 Urgell Tàrrega 9,7 15,5 5,1 20,7 22 -2,7 14 59,2 17,8 6VR Urgell Tornabous 9,9 16,6 4,1 22,6 22 -2,6 14 55,2 18,9 6VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -3,5 -0,3 -6,3 4,4 6 -15,5 13 118,8 14,1 14Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -2,7 0,9 -5,2 6,6 22 -15,2 13 85,9 19,2 14CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 5,1 11,5 0,7 18,4 22 -5,6 13 68,0 14,4 7XC Vallès Occidental Castellbisbal 11,4 17,4 6,7 23,4 28 0,5 14 97,7 37,8 5VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 11,2 16,6 6,0 22,7 28 -1,0 15 110,7 49,6 5VU Vallès Occidental Rellinars 9,7 15,2 5,1 20,0 28 -1,6 16 94,5 45,4 5XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 10,4 15,6 5,2 21,1 28 -1,0 15 109,2 50,2 5VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 8,5 13,7 3,3 18,3 22 -3,0 16 135,4 63,2 5D2 Vallès Occidental Vacarisses 9,6 15,8 4,1 21,5 28 -2,2 3 113,8 47,2 5X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 10,0 16,0 4,1 20,9 28 -2,4 15 98,9 47,6 5XG Vallès Oriental Parets del Vallès 11,4 16,9 6,5 22,1 28 -0,4 15 92,0 43,0 5XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 1,7 4,9 -0,7 11,5 22 -7,1 15 336,8 142,5 5VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 6,0 10,1 3,2 15,5 30 -3,7 15 138,6 65,1 5WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 10,0 15,9 4,5 21,6 28 -3,4 15 152,2 71,9 5

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/04/13. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


41


42


43


44

e V

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DEL 2013 El mes de març ...€¦ · precipitació anual a...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DEL 2013 El mes de març ...€¦ · precipitació anual a...