BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 3

GENER 2004

Exemplar gratuït

Us presentem la família de les labiades

El Jardí seu del congrés mundial de jardins botànics

Rosmarinus officinalis

EDITORIAL

Els museus del segle XXI, i considerant

el Jardí Botànic com un museu viu, han

deixat de ser espais freds i avorrits per

convertir-se en espais de comunica-

ció. Les misterioses i les innaccessi-

bles recerques científiques de segles

passats es posen a l’abast de tothom,

per explicar, d’una manera planera,

allò que ens fa créixer en coneixement.

Amb aquesta finalitat, el Jardí té tres

objectius per al 2004 adreçats a dife-

rents públics, però a la vegada amb un

mateix interès. En primer lloc, Barce-

lona acull el 2n Congrés Mundial de

Jardins Botànics el mes d’abril, on es

reuniran els representants de jardins

botànics de tot el món per intercanviar

idees i projectes de futur. En segon

lloc, la creació de les rocalles al Jardí

obre un aparador per mostrar la flora

vulnerable del territori mediterrrani, i

especialment la de Catalunya, i així po-

der conservar les espècies amenaçades

i sensibilitzar el públic de la necessitat

de respectar la biodiversitat. I el tercer

objectiu proposa ensenyar-vos botàni-

ca d’una manera senzilla i útil. A partir

d’aquest exemplar de LA BROLLA, us

donarem les pautes per reconèixer les

principals famílies de plantes medite-

rrànies a través d’una anàlisi detallada

d’una planta coneguda i que podeu

veure al nostre Jardí.

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 El jardí

de les gramínies

5 Aprenem botànica…

8 II Congrés Mundial

de Jardins Botànics

10 Com es crea un

fitoepisodi al Jardí

Botànic de Barcelona?

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

12 De festa en festa

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 3 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de redaccióMontse Rivero, Anna M. Llori Carlos AzofraDISSENY GRÀFIC

Ramon MartínezIMPREMTA

Imatge i ProduccióEditorial Municipal

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038-BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

E-mail:JARDÍ

jardibotanic@mail.bcn.esASSOC. AMICS

amicsjbb@telefonica.net

Web: www.jardibotanic.bcn.es

3

EL PAISATGE DELS CIMS VOLCÀNICS

Un dels principals objectius del Jardí és mostrar paisatges naturals. La recrea-ció de la comunitat dels cims volcànics ens ha conduït a fer una important po-da de formació en alguns exemplars de Juniperus cedrus, endemisme macaro-nèsic present a Madeira i a les Canàries. Les espècies que formen aquesta co-munitat estan sotmeses a forts vents i a baixes temperatures, la qual cosa en di-ficulta el creixement vertical. Per tant, aquesta poda vol imitar el port rabassuti horitzontal que adopta el cedre canari per tal de defensar-se de les inclemèn-cies climatològiques.

Flaixos

FLAIXOS! FLAIXOS! FLAIXOS! FLAIXOS! FLAIXOS!

L’any passat al JBB:� Van venir-hi 23.212 visitants.� Vàrem començar a instal·lar-hi el nou model de senyalització.� Vàrem celebrar-hi la jornada Acosta’t als Botànics amb l’assistència

de més de 2.000 persones.� Hem creat l’estructura de les rocalles del Mediterrani Occidental:

balear, valenciana i catalana.� Hem plantat el jardí de gramínies mediterrànies.� Hem ampliat l’horari de visita. � Tenim una audioguia explicativa del Jardí.� Hi hem instal·lat un punt de consulta virtual en col·laboració

amb la Direcció de Centres i Museus de Ciències.� Hem creat l’Estenedor del Jardí, un espai d’informació efímera.� Hem dut a terme l’exposició de fotografia “natura.com.art”.� Hem regalat roses a canvi de llibres per Sant Jordi i hem llegit

contes ecològics el dia dia de la Mercè.� Hem fet un curs d’interpretació del Jardí Botànic.� Ara reguem amb aigua freàtica.� Tenim noves papereres.

4

El jardí de les gramínies

La família de les gramínies (Poaceae oGraminae) és una de les famílies mésgrans de plantes vasculars. Ha sofert uncert rebuig dins la història de la jardi-neria, tret del seu ús per a la formacióde gespes. La família compta amb unes7.500 espècies, la majoria herbàcies icespitoses, tant anuals com perennes,distribuïdes per totes les regions delmón, encara que són més importants ales regions temperades i fredes.

Un percentatge baix d’espècies sónllenyoses, entre les quals destaquem elgrup dels bambús distribuït pels trò-pics i per les zones temperades-càli-des. Les canyes s’empren per a la cons-trucció. Però la principal importànciade les gramínies és l’ús que se’n fa delgra (els cereals) com a aliment bàsicper a l’home i per als animals.

Tanmateix, no podem oblidar lacanya que ens dóna el sucre (Saccha-rum), ni les gramínies que tenen lautilitat de fixar les dunes (Spartina oAmmophila), ni tampoc moltes espè-cies cespitoses aprofitades per a lacreació de gespes.

Des del novembre del 2003, el JardíBotànic compta amb un parterre dedi-cat exclusivament a les gramínies. Ésun projecte amb finalitats paisatgísti-ques i divulgatives. Inclou un bonnombre d’espècies de valor ornamen-tal juntament amb d’altres no tanatractives però sí d’interès científic oeducatiu. Diverses espècies medite-

rrànies o molt properes al clima medi-terrani es barregen formant un mosaicde diversos colors, formes i plomalls.

A les grans motes de càrritx (Ampe-lodesmos mauritanicus), gramínia fre-qüent al Garraf, s’hi uniran altres es-pècies de gran i mitjà tamany. Tot en-cerclant les anteriors, el visitant potveure l’elegant Stipa tenuissima (pro-cedent del continent americà), la bla-venca Festuca glauca (originàries dellitoral català) o el nostre ben familiarlaston (Brachypodium retusum).

Per completar la col·lecció en un fu-tur, estem cultivant més espècies ibèri-ques i de les Illes Balears, i aviat comp-tarem amb espècies d’altres regions delmón (Ucraïna, Austràlia i Sud-àfrica).

La cura del parterre serà intensiu alprincipi però a mesura que vagin ma-durant les plantes, en ser perennes icespitoses, l’efecte entapissador faci-litarà el seu baix manteniment.

�Samuel Pyke

El jardí de les gramínies

5

Per a tots aquells que us agrada observar les plantes sabeu que existeix una grandiversitat de tamanys i formes de vida, de tipus de fulles, de flors i de fruits.

És cert, al món es coneixen unes 250.000 espècies vegetals. Aquestes plan-tes es classifiquen per famílies. Cada família reuneix unes característiques ex-clusives. En cada número de la BROLLA observarem en detall una espècie co-neguda del Jardí i estudiarem la família a la qual pertany.

A continuació us mostrem algunes de les característiques que heu d’obser-var d’una planta per saber a quina família pertany:

Aprenem botànica...

Parts de les flors Posició de les fulles

Alternes Oposades

Els fruits

Carnosos Secs indehiscents(no s’obren)

Secs indehiscents(s’obren)

Il·lustracions de Raúl Guerrero, Omar Gómez i Rafael de la Rica.

EstamsPètals

Pistil

Sèpals

6

Aprenem botànica...

Aspecte general

Il·lustracions: Josep Sabanès, voluntari de l’Assoc. d’Amics.

Característiques de la flor

Les fulles

Linears icoriàcies

EL ROMANÍ

� Nom científic: Rosmarinus officinalis L.� Etimologia: El nom Rosmarinus prové del llatí ros (rocío ) i marinus (marí),

perquè els vaixells que navegaven per les costes de la Mediterrània el veientot sovint als penya-segats. El terme officinalis acostuma a indicar que és unaplanta amb utilitat remeiera.

� Família: Labiades.� Descripció: Arbust llenyós de fins a 2 m d’alçada, flairós, amb les tiges erec-

tes (excepte la varietat palaui que apareix a les Illes Balears). Floreix tot l’any.Es distribueix a tot el territori català, balear i valencià a les brolles i matollarsper sota dels 1.400 m.

Pistil2 estams

Pètals

Sèpals

7

Aprenem botànica...

LA FAMÍLIA DE LES LABIADES

� Etimologia: El terme labiades prové del llatí i fa refe-rència a la forma de llavi dels pètals de la flor.

� Trets característics de les labiades:- Tiges quadrangulars.- Fulles simples i oposades.- Flors bisexuals. Presenten 5 sèpals fusionats (1). En

general, els pètals diferencien un llavi superior for-mat per 2 pètals fusionats (2) i un llavi inferior for-mat per 3 pètals fusionats (3). Contenen 2 o 4 es-tams (4) i un pistil (5).

� Distribució de leslabiades al món:- Nre. gèneres: aprox. 200.- Nre. d’espècies:

aprox. 3000.- Usos econòmics:

ornamentals, culinàriesi remeiers.

� Les labiades del JardíBotànic de Barcelona:- Austràlia: Westringia fruti-

cosa i Westringia brevifolia.- Sud-àfrica: Leonotis leonorus, Salvia africana-caerulea i Salvia disermas.- Xile: Teucrium bicolor.- Califòrnia: Salvia clevelandii i Salvia apiana.- Conca mediterrània: més de 50 espècies dels gèneres Phlomis, Salvia, Teu-

crium, Thymus, Lavandula i Mentha.- Illes Canàries: Salvia canariensis, Teucrium betonicum i Teucrium heterophyllum.

�Text: Núria Membrives

(5)(4)(2)

(3)

(1)

8

II Congrés mundial de jardins botànics

Del 17 al 22 d’abril, el Jardí Botànicde Barcelona serà la seu del II Con-grés Mundial de Jardins Botànics.

Amb el títol “Jardins Botànics, unmón de recursos i patrimoni per a lahumanitat”, el Congrés està sent or-ganitzat per l’Ajuntament de Barce-lona (des del Jardí Botànic-InstitutBotànic), la Botanic Garden Conser-vation Internacional (BGCI) consi-derada una de les institucions més

importants del món pel que fa a laconservació d’espècies vegetals, i elConsejo Superior de InvestigacionsCientíficas (CSIC).

En aquest fòrum internacional deperiodicitat quadriennal, hi assistei-xen científics especialistes, tècnics idirectors de jardins botànics promi-nents de tot el món, i s’hi debaten

qüestions d’interès mutu per a lapromoció i per al desenvolupamentde polítiques comunes, programes iprioritats d’actuació. A partir de ses-sions plenàries, simposis i tallers, elCongrés tractarà vuit temes especí-fics com són:- Les polítiques de promoció i el

desenvolupament de la conserva-ció vegetal.

- La pràctica de la promoció i eldesenvolupament de la conserva-ció vegetal.

- Els jardins botànics i la conservaciód’ecosistemes.

- L’educació medioambiental i elrespecte per la diversitat vegetal.

- La contribució de la biodiversitat auna forma de vida sostenible.

- L’horticultura i el desenvolupa-ment en jardins botànics.

- La investigació als jardins botànics.- El patrimoni.

De manera particular, es revisaràl'aplicació de l'Agenda Internacional,un instrument de gestió global delsjardins botànics que es va presentar alI Congrés Mundial, convocat a Ashevi-lle (EUA) l’any 2000, i que té la missióde contribuir a la conservació de labiodiversitat. En les jornades prèvies ala inauguració del Congrés, les dife-rents associacions mundials de jardinsbotànics faran els seus congressos in-dividualment en els espais que l’Insti-tut Botànic posa a la seva disposició.

9

II Congrés mundial de jardins botànics

El II Congrés Mundial de JardinsBotànics es desenvoluparà en la sevatotalitat al parc de Montjuïc. Les ses-sions plenàries, on s’espera un majornombre d’assistents es faran a la SalaBarcelona 92 de l’annex del PalauSant Jordi, mentre que els tallers i lessessions paral·leles tindran lloc a lanova seu de l’Institut Botànic, dinsdel recinte del Jardí Botànic de Bar-celona. Les activitats més lúdiques,com són els dinars, han estat progra-mades a l’aire lliure, aprofitant la bo-nança del clima mediterrani i la par-ticular arquitectura del jardí.

El Congrés s’ha obert també a laparticipació de totes aquelles perso-nes o comunitats científiques inte-ressades, i s’ha reservat un temps pera comunicacions orals i sessions pú-bliques de posters. Una part impor-tant del Congrés la conformen les vi-sites tècniques programades al JardíBotànic de Marimurtra de Blanes i alparc natural del Garraf.

El Jardí Botànic de Marimurtra vaser creat fa més de 80 anys i recull unainteressant flora de tot el món distri-buïda en tres àrees: la regió subtropi-cal, la regió temperada i la regió me-diterrània. Per contra, amb la visita alparc natural del Garraf es preténmostrar als assistents al Congrés lavegetació típica de la brolla medite-rrània. En aquest massís muntanyós,constituït per roques calcàries hi

creix, per exemple, el margalló, (Cha-maerops humilis) una de les dues úni-ques palmeres originàries d’Europa.L’excursió al Garraf conclourà ambuna visita al centre d’interpretació ons’explicaran les activitats educatives imediambientals que es porten a ter-me en aquest parc natural.

Finalment, i amb un componentmés lúdic, l’organització del congrésha previst uns viatges pre i post con-grés als Aiguamolls del l’Empordà i alcap de Creus, i als ports de Beseit i aldelta de l’Ebre, de dos dies de duradaper poder conèixer de prop les co-munitats vegetals i animals que con-formen el paisatge d’aquesta part dela regió Mediterrània. S’ofereix tam-bé als assistents la possibilitat de co-nèixer Barcelona amb bicicleta, itambé alguns dels jardins públics iprivats més interessants de la ciutat.

�Montse Rivero

Jardí Botànic Marimurtra

10

El projecte del Jardí Botànic de Barce-lona segueix la tendència nascuda a fi-nal del segle XX, de mostrar les plantes,no d’una manera aïllada, sinó agrupa-des recreant paisatges naturals.

Seguint aquest criteri, el Jardí ofe-reix les col·leccions de plantes medite-rrànies distribuïdes segons la sevaprocedència geogràfica (Austràlia, Ca-lifòrnia, Conca Mediterrània, Illes Ca-nàries, Sud-àfrica i Xile), i a la vegadaagrupades segons es troben a la naturaformant paisatges. Aquestes represen-tacions artificials de la natura en el Jar-dí s’anomenen fitoepisodis.

Els fitoepisodis que simulen elsboscos apareixen a les parts més altesdel jardí, mentre que els fitoepisodisarbustius es mostren al centre i lesparts baixes.

El disseny i la creació de cada undels paisatges del Jardí és un granrepte, i comporta certes dificultats.En primer lloc, cal preparar el te-rreny per tal que s’assembli a lescondicions naturals, i per tant, calconsiderar la textura del substrat,l’orientació en relació al Sol, la ne-cessitat de reg o la incorporació deroques. En segon lloc, no totes lesplantes que conformen els fitoepiso-dis es poden comprar, a causa princi-palment que són plantes silvestresque no tenen una finalitat comercial iper tant, no estan disponibles en elmercat. I en tercer lloc, no totes les

espècies podran plantar-se a la vega-da, ja que algunes són més exigents inecessiten que altres plantes les pro-tegeixin del vent i del sol. D’aquestamanera fins que les plantes més re-sistents no siguin grans, no podremplantar-hi les més sensibles. Així, calpreparar les plantacions en diferentsfases i deixar temps perquè les plan-tes facin el seu desenvolupamentnormal.

En aquests moments, el Jardí estàtreballant en diferents fases de moltsdels fitoepisodis del Jardí, però estàdedicant un especial interès als fito-episodis de les rocalles, destinades ala representació de plantes rares ivulnerables. Per tal que veieu unexemple de com es desenvolupa unfitoepisodi al Jardí, us explicarem acontinuació com estem duent a termeel projecte de la rocalla de les IllesBalears.

Aquest projecte i la planificació del’execució ha estat possible gràcies aun acord de col·laboració amb el Jar-

Com es crea un fitoepisodi al Jardí Botànic?

Recol·lecció de plantes de l’espècie

Smilax aspera var. balearica

11

dí Botànic de Sóller (Mallorca) ini-ciat a mitjan de l’any 2002. Un copdissenyada la rocalla i la distribucióde les espècies va començar l’execu-ció de l’obra. Paral·lelament es vatreballar preparant la informació ne-cessària de la llista de plantes que vo-líem representar. Del total de 141 es-pècies només 49 podien trobar-se enviveristes de confiança per tal d’asse-gurar-nos que eren plantes proce-dents de material silvestre, i no devarietats cultivars de jardineria. Per ala resta d’espècies del projecte caliaanar directament a la natura, en al-guns casos per recollir la planta sen-cera, i en d’altres per fer-ne esquei-xos, o bé, per recollir-ne la llavor.

D’aquesta manera es va prepararuna expedició durant la tardor del2003 que va permetre recollir 3 es-pècies bulboses, 37 espècies en for-ma d’esqueixos i 5 en forma de lla-vors. Aquest material està actualmenten cultiu als nostres vivers esperantcréixer per ser plantat al jardí. Algu-nes plantes estaran a punt per ser in-closes a la rocalla la primavera del2004, mentre que d’altres haurand’esperar un o dos anys més.

Tot i l’esforç i els recursos dedicats,l’adaptació de les espècies no té sem-pre els èxits que es desitjarien. Per ai-xò, el banc de llavors del Jardí Botànicde Sóller ha facilitat una bona partd’aquestes espècies en forma de llavor

(65 en total), per tal que les cultivem iassegurem les col·leccions de plantesa la rocalla per als propers anys. A lavegada, cal mantenir un estoc d’a-questes espècies al viver per poderdisposar de material de reposició.

Com podeu deduir, això no és fei-na d’un sol any, sinó que en aquestaprimera fase, s’aconseguirà sent op-timistes un 40 % de les espècies delprojecte. La resta s’anirà comple-tant en els propers tres o quatreanys, amb noves expedicions i novessembres.

Així doncs, us podeu imaginar quecada racó del Jardí és un petit projec-te, que segons les seves característi-ques es va desenvolupant amb més omenys dificultats, però sempre senseperdre l’objectiu de ser un jardí deconservació de plantes mediterrà-nies silvestres.

�Núria Membrives

Com es crea un fitoepisodi al Jardí Botànic?

Flor de l’espècie Arum pictum, endemisme

de les illes de Mallorca i Menorca

12

De festa en festa

Sembla que sempre estem de celebra-cions, els amics del Jardí Botànic! Re-sulta que hem acabat l’any del desèaniversari de l’Associació, i ens fiquema l’any del cinquè aniversari del JardíBotànic. Encara recordo aquell dinoud’abril de 1999, quan em van deixarestirar les veles que amagaven el granpi, com a senyal d’inauguració del Jar-dí. El Jardí Botànic iniciava una singla-dura, com un vaixell quan surt de qual-sevol port al nostre Mediterrani. Re-cordo la sorpresa en veure l’Emili Vila-seca, president aleshores de l’Associa-ció, donant la paraula a l’alcalde. Re-cordo l’alcalde, amb el mocador verddels voluntaris penjat al coll. Recordoels milers de ciutadans que descobrienun nou equipament de Barcelona. Re-cordo els rostres de molts amics i ami-gues, que van dedicar el seu temps o elsseus diners a favor d’un projecte. Re-cordo moments d’angoixa quan vèiemque el nostre somni podia no esdeve-nir realitat. Puc recordar, sortosa-ment, com durant els primers cincanys del Jardí Botànic, aquest ha esta-blert una harmoniosa relació amb elsseus Amics, uns personatges que du-rant un temps eren amics de quelcominexistent. Doncs sí. Hem de conti-nuar la festa. Fem entre tots la festa delcinquè aniversari del Jardí Botànic.

�Carlos Azofra

Assemblea general

de l’Associació

El dissabte 25 d’octubre es va fer, a l’Àu-la Mediterrània del Jardí Botànic, l’As-sembla General Ordinària de l’Associa-ció. Es va fer un repàs de la memòria del’any 2002, i es donà el vistiplau, perunanimitat, al balanç econòmic de l’any2002 i al pressupost del 2004. Entre elsaspectes tractats, destaca la necessitatque tots els socis fem un esforç per am-pliar el nombre de membres de l’enti-tat. D’altra banda, durant l’any 2004,l’Associació haurà de disminuir les des-peses del 2003, derivades de les cele-bracions del desè aniversari, de l’edicióde la revista BROLLA i la inversió en elsServeis d’Activitats Educatives.

Festa de Nadal

El dissabte 20 de desembre els Amicsvàrem tancar les celebracions del desèaniversari amb la tradicional Festa deNadal. El Concurs de Truites amb farci-ment vegetal el guanyà l’Antònia Colom,com a millor sabor, i la Margarida Mau-ro guanyà el premi a la millor presenta-ció. Com a cloenda se sortejaren tres ob-sequis: un centre floral fet per la MagdaSedó, un quadre de la Luisa Cavani i unfòssil gentilesa d’en Jaume Morera. Totsels participants se’n van endur un petitdetall fet per la Magda Sedó i la Margari-ta Mauro. A tots els col·laboradors, itambé a l’empresa Codorniu, que ensobsequià amb cava, el nostre agraïment.

Amics del Jardí

13

Conveni amb l’Ajuntament

El 22 de setembre, Anna M. Llor, pre-sidenta de l’Associació, i Xavier Ca-sas, primer tinent d’alcalde van sig-nar el conveni de col·laboració a favordel Jardí Botànic. Amb una duradainicial de quatre anys, aquest convenireconeix la línia d’actuació de la nos-tra entitat i també, tot s’ha de dir, unaestabilitat a la nostra comptabilitat.

L’Associació surt al carrer

Ja feia temps que no en teníem oca-sió, però enguany no podíem faltar ala cita amb la Mostra d’Associacionsde Voluntariat de Barcelona, durantles Festes de la Mercè. En el cor de laciutat, a la plaça de Catalunya, vàremtenir l’oportunitat de donar-nos aconèixer i d’informar sobre el JardíBotànic. Centenars de curiosos vandescobrir les nostres activitats i eltresor que tenim a la muntanya deMontjuïc. Donem les gràcies als vo-luntaris que van participar a la Mos-

tra: Mònica, Marta, Olga, Hermínia,Clementina, Cèlia, Montserrat, Jo-sep, Gemma, Mònica i Anna.

Trobada de voluntaris

Potser, per a alguns sigui un tràmit,però la jornada d’inici de curs per atots els voluntaris i voluntàries de l’As-sociació és un dels dies més impor-tants de l’any per a la nostra entitat. Ésel dia en què tots aquells que dediquenpart del seu temps lliure a col·laboraramb el Jardí Botànic es troben amb elscompanys i companyes amb qui tenenun objectiu comú: l’estimació pel JardíBotànic. El 27 de setembre, a més defer un repàs al que havia estat el curs2002/03, es va fer molt d’èmfasi encom n’és d’important la responsabili-tat i el compromís en la col·laboracióindividual. Cada cop més, des del JardíBotànic es treballa en la planificaciódel treball dels voluntaris, i és per aixòque es demana saber amb qui es potcomptar i quan s’hi pot comptar.

Amics del Jardí

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ

14

Amics del Jardí

Les monitores del SAE,

a Alacant

Per correspondre a la subvenció que haatorgat la Caja de Ahorros del Medite-rráneo (CAM) als nostres Serveis d’Ac-tivitats Educatives (SAE), la Mònica Vi-ladesau, la Marta Domínguez i l’OlgaPradas van viatjar a Guardamar de Se-gura, a Alacant, per participar en el VIIIEncontre de Voluntariat Ambiental, elsdies 25 i 26 d’octubre. Va ser una bonaocasió per donar a conèixer el ventalld’ofertes educatives que desenvolupen,que aquest curs han augmentat en dostallers més, Operació Planeta Blau i unJardí Botànic, per a què?

Gràcies, Grup Vichy Catalán

L’empresa donarà suport al Pla devoluntariat, amb la donació de sucsper als voluntaris, durant el primertrimestre de 2004.

Els amics d’Aprèn

Molts de vosaltres sou afeccionats a lesexcursions que s’ofereixen a l’Agendad’Activitats. Segurament, us estranyareuque aquest trimestre no oferim cap sor-tida guiada pels amics Andreu Salvat i Is-rael Molinero, de l’entitat Aprèn ServeisAmbientals. Això és aixì per petició prò-pia d’aquests dos intèrprets de la natura,i no per iniciativa de l’Associació. Mal-grat tot, els seus incondicionals podenestar tranquils, ja que a la primavera i a latardor tornaran a ser amb nosaltres.

Treballem pel Jardí

Molts amics i amigues del Jardí Botà-nic encara no tenen clar què vol diraquesta jornada, quan ja fa tres tempo-rades que es du a terme. La idea és ofe-rir un dia al trimestre perquè tots elsamics i amigues del Jardí, puguin serprotagonistes de les plantacions que esvan fent al Jardí Botànic. És una ocasióper trobar-nos amb altres personesque s’estimen les plantes, i que volenposar la seva llavor al Jardí. El passat 8de novembre, quinze amics i amiguesens vam trobar per fer una bona plan-tada. Al principi, alguns pensaven queels jardiners els havien preparat mésplantes de les que podrien plantar, pe-rò, xerrant i rient, suant i cavant, la fei-na es va fer amb bon resultat. Ara, aveure créixer els exemplars, als fitoe-pisodis del Karoo (Sud-àfrica).Per als curiosos, us detallem les es-pècies plantades:Aloe arenicola 8 uAloe striatula 50 uDelosperma cooperi 25 uDymondia repens 50 uPelargonium abrotanifolium 26 uAgapanthus inapertus 10 u

A més: un exemplar de Trichocereuschiloensis, un de T. fulvilanus i altrede T. littoralis, a la plaça de les zonesàrides.

Propera jornada: 28 de febrer.

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ

Donem la benvinguda a: Llibert,Luis, Alberto, Carlos, Fernanda, Joan,Montserrat, Salvador, Rosa Maria, Pe-dro, Eduard, Fèlix, Montse, Jaume, Mi-sericòrdia, Antoni, Antònia, Agustín,Joan i Núria, nous socis numeraris.Felicitem els nostres Amics ar-

tistes: A l’amic Joaquim Conca, per laseva exposició retrospectiva Mirades di-ferents, i a la Luisa Cavani per la seva ex-posició Artsilva a la llibreria General deArte i a la Casa del Sol.Descansa al Jardí Etern: Lamen-tem la pèrdua de l’amiga Marie-Cèci-le Kappeler Bagnaud, de 90 anys d’e-dat. El nostre condol als seus fami-liars, especialment a la seva filla Ceci-lia, també amiga del Jardí Botànic.Quotes: A final de gener i primer defebrer es cobraran les quotes de l’any2004. Recordeu els que no teniu laquota domiciliada al banc, que la mi-llor opció per a l’entitat és que feu un

ingrés en el nostre compte bancari de“la Caixa” (1152/73/0200048724).

Els amics del Jardí Botànic

de Barcelona...

– Poden visitar el Jardí Botànicde manera gratuïta

– Donen suport al creixement del Jardí– Tenen un descompte en les activitats

de l’Agenda del Jardí– Reben informació de les novetats

del Jardí– Gaudeixen d’un programa

especial d’activitats– Reben la BROLLA– Poden col·laborar en el manteniment

del Jardí– Gaudeixen descomptes a:

• Garden Center Bordas Gavà• Navarro Mitre, florista• Oryx, botiga de natura i excursionisme• Tokonoma, tenda, escola i viver

de bonsais

Amics del Jardí

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(Dr. Font i Quer, s/n. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’araper l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

RACÓ DEL SOCI

Voleu rebre la revista en format digital?Voleu rebre la informació de manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònicaon voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Salvia barrelieri, dibuix cedit per Jaume Morerai Font, voluntari de l’Assoc. d’Amics.

La nostra llavor fa créixer el Jardí

TU NO HI POTS FALTAR!

Amb motiu de la tradicional Festa dela Primavera de l’Associació, el dis-sabte 20 de març iniciem les cele-bracions del cinquè aniversari delJardí Botànic.Properament, rebreu més informació.

CRIDA A TOTS

ELS VOLUNTARIS

Es demana la col·laboració especialdurant el mes d’abril per a diferentstasques de suport al Congrés de Jar-dins Botànics que es farà a Barcelona.