Brics Practica Internacionalitzacio de L'empresa ADE

7/24/2019 Brics Practica Internacionalitzacio de L'empresa ADE

1/8


2/8

BRICS

Introducci al informe

Analitzem el destacat creixement protagonitzat pels pasos emergents a leconomia

mundial, des d'un raonament numric-estadstic.

Els anomenats BRICS (Brasil, Rssia, ndia, Xina i Sud-frica), que comencen a

desenvolupar estratgies devoluci comunes a partir del 2008, seran lobjecte danlisi

degut al seu paper com a principals potncies emergents.

Ens crida l'atenci que sn pasos amb una renta per cpita molt baixes, amb poblacions

molt grans i joves on la seva extensi territorial es molt extensa. Tot i aix, s'estan

postulant com els nous lders mundial en pocs anys (cap a mitjans de segle).

Malgrat compartir aquest paper mundial i coincidir en etapa emergent, veurem com no es

tracta dun mateix procs de creixement conjunt, sin qu cada un dels pasos esmentats

presenta caracterstiques prpies en el seu desenvolupament econmic. s per aquest

motiu qu analitzarem tant els BRICS com a conjunt com tamb cada un dels pasos que

conformen els grup de forma individual, per tal dobtenir un contrast dinformaci que

permetr raonar ms a fons el seu creixement.

Podem dir que cada pas destaca en capacitats diferents, d'aqu que es complementin coma grup perfectament. La Xina controla l'mbit manufacturer i l'ndia el dels serveis,

complementades amb Brasil i Rssia que proporcionen matries primeres i petroli. Al

2010 es va introduir al grup Sud-frica grcies al seu creixement destacat, sobretot al

continent afric controlant el sector de la mineria.

A continuaci, realitzarem un anlisis de la situaci dels BRICS, tant actualment com la

manera que han arribat ha aquesta situaci.

Hem fet s de diferents dades proporcionades per entitats de gran prestigi com pot ser les

pgines oficials de l'OCDE, de l'UNCTAD o de la Globalitzation Index by Ernst&Young, a

ms a ms de informaci dinformes oficials del govern dEspanya i diferents economistes

de prestigi al mn complementades amb noticies de rigorosa actualitat.


3/8

Anlisis situaci actual

Indicadors socials

Per situar-nos haurem de destacar una srie de dades rellevants sobre els BRICS.

Actualment, representen ms dun 40% de la poblaci mundial (la Xina t al voltant del

20%) on la seva poblaci amb ms de 60 anys es molt ms baixa que a la UE. Respecte al

seu nivell de vida encara estan molt per sota dels pasos que formes el G8. Dins dels

BRICS, es Rssia qui t el nivell de vida (PIB per cpita) ms alt, seguida de Brasil. En

canvi, els habitants de lndia es molt ms baix que el lder del grup, amb quasi 6 vegades

ms baix que els russos. s una variable que va augmentant amb els anys, apareixen aix

una classe mitjana que sol proporcionar estabilitat econmica al pas. Aix tamb es

reflexa en la taxa datur dels pasos, on s Sud-frica amb quasi un 25% de la seva

poblaci en situaci datur, seguida de lndia amb un 8,8%.

Totes aquestes dades de creixement i devoluci shan de reforar amb poltiques

educatives per guanyar en qualitat i formaci tcnica i professional dels seus habitants

ms joves que representen el futur dun pas. En aquest tema tots els BRICS shan posat

les piles i han aplicat diferents estratgies. La Xina es el pas amb millors resultats segons

un informe de lUNESCO que afirma que des de 1999 ha quintuplicat la educaci

superior.

El Producte interior brut real ( PIBr ) s

el PIB donat a preus constants, s a

dir, tenint en compte l'ajust per

inflaci, bsic en aquesta

comparativa ja que els BRICS

presenten una inflaci molt superioren aquest perode. Les estimacions

observades a la grfica s'obtenen

mitjanant l'expressi dels valors de

tots els bns i serveis produts. El

pronstic (2016) es basa en una

avaluaci de la situaci econmica

de cada pas i l'economia mundial, utilitzant una combinaci de les anlisis basats en

models i de l'opini d'experts.

Com es pot observar a la grfica obtenida, cadascun dels pasos dels BRICS presenta un

creixement en termes percentuals del PIBr superior al de la mitjana de la OECD. Aquesta


4/8

tendncia es ve donant contnuament des de l'any 2000 exceptuant, al 2009 a Rssia per

la caiguda del preu dels hidrocarburs i, al 2015, els casos de Rssia (Crisi d'Ucrana i

forta baixada del preu del petroli) i del Brasil (recessi econmica causada per alta

inflaci, inestabilitat poltica, baixada del consum e inversi...). La previsi en ambds

casos, per, s de recuperaci a curt termini (creixement anual percentual del PIBr per al2016 positiu).

Podem veure com Xina s el gran motor dels BRICS presentant una forta perspectiva de

cara al futur: amb un creixement estable d'entre 7 i 9 punts (en contra d'un creixement

d'entre 1 i 2'5 punts de la OECD, aix com dels seus pasos membres amb ms potencial,

com per exemple EEUU) representa actualment l'economia en major auge a nivellmundial.

Sector exterior

0100000200000300000400000500000600000700000

Exports Imports Grau de Penetraci

Podem observar en el grfic que hem

creat amb les dades de lOCDE i desprs calculant el grau de penetraci: que tot i la

baixada dels ltims 4 anys, les importacions sn inferiors a les exportacions aportant un

resultat positiu. Si ho comparssim amb pasos desenvolupats, veurem com el resultat s

contrari, importen ms.

Aquests pasos passaran de ser nomenats imitadors a innovadors, com EEUU fa un

temps.

Els BRICS a excepci dfrica (per inestabilitat poltica) implanten EPZ (Export Processing

Zones), zones amb avantatges fiscals (tarifes a quasi zero barreres) i promouen

exportacions industrials i comercials. BRICS importen uns inputs que reestructuren o

fabriquen el producte final per exportar-los.

Ha augmentat la liberalitzaci del comer, sobretot la Xina. Per altra banda, frica i Brasil

formen part del grup AMNA que limita lentrada de productes industrials i daltres, en

contra del que diu la Xina.


5/8

Actualment, el que en un passat sanomenava el tercer mn ara s'ha convertit en lders de

companyies en grans mercats. En el sector txtil i els joguets no han tingut loportunitat

de crear companyies, en canvi, en menjar si (ex: Sadia de Brasil). El que sobretot exporten

sn recursos naturals i matries primeres. Vegem pas per pas alguns detalls:

Xina: Es diu que ser l'ncora de leconomia mundial. Ha convertit el comer en la seva

via de creixement. Ha millorat, en part, grcies a la millora de condicions de vida de la

societat, la seva atracci dinversi estrangera i desenvolupament bancari i financer. A

ms s un pas atractiu per baixos costos en tecnologia (joguets, txtil, sabates), per la

seva sofisticaci de productes (electrnica..) i avantatge en manufactures.

Xina t aproximadament un 12% dels minerals de tot el mn. Millores recomanades:

Hauria de millorar el funcionament del sector pblic.

Rssia: Rssia t la major reserva de gas que tots els altres junts, prioritza la creaci de lapetrolera, minerals, metalls i el gas natural (del qual t un 20% de les reserves mundials i

en t estacions a NY). Ha crescut sobretot grcies a la disminuci de la inflaci i el seu

projecte de reducci del nombre de persones per sota el llindar de pobresa. Hauria de

millorar per, la ineficincia dels monopolis naturals i preocupaci pel medi ambient.

Sud-frica: t bon mercat de bons i institucions fortes i ben regulades. s el major

productor mundial de plat, crom i t grans reserves de minerals. General un 45% de

l'electricitat de lfrica i s el 4rt preu ms barat de tot el mn en aquest servei.

Brasil:Brasil prioritza lagricultura, factor que el va impulsar com a exportador, com

tamb la regulaci efectuada de fluxos de capital, emissi dobligacions i al funcionament

del sector pblic. s un pas exportador daliments (caf, sucre, carn, blat de moro), en

part, grcies a noves tecnologies i extensi de terreny de cultiu abans incultivables.

T una poltica exterior proactiva i a mes t comer amb pasos rabs sobretot per energia,

vehicles industrials i infraestructures. Hi ha hagut una liberalitzaci dintercanvis de

bns.

ndia:Es basa sobretot en lexportaci de serveis, tecnologies de la informaci, la polticade prstecs a lexterior que li fa tenir un deute extern sostenible. Mant una gran protecci

de lagricultura i important manufactura. Per, hauria de millorar les infraestructures i

millorar servis com leducaci i salut.

Lndia t tractes comercials sobretot amb Egipte i Israel. Grans multinacionals ndies,

shan implantat entre daltres a Itlia, Grcia. A part, Importa molts recursos energtics i

petrolfers, fosfats marroquins...

Pel que fa al deute extern, cap dels pasos analitzats t problemes, ja que representa un

percentatge baix respecte el PIB.


6/8

Inversi directa estrangera (IDE)

Des de 2010, les economies dels pasos emergents han rebut ms del 50% dels fluxos

d'Inversi Directa Estrangera. Aquesta s una dada molt important, ja que, malgrat la

crisi, els fluxos d'IDE cap als BRICS s'han mantingut creixents, arribant al rcord del 20%

sobre el total l'any 2012. Per la distribuci d'aquesta IDE s no s igual per a tots els

BRICS. Si els ordenem per ordre de ms a menys flux d'entrada d'IDE, trobem que quasi

la meitat dels fluxos (46%) van cap a la Xina, seguit per Brasil (25%), Rssia (17%) i

l'ndia (10%). Amb aquest rpid creixement dels fluxos d'entrada, els estocs d'IDE als

BRICS tamb estan creixent, arribant al 11% de l'estoc global d'IDE a tot el mn, una xifra

que arriba a nivells on es troben les economies desenvolupades.

Si analitzem la destinaci dels fluxos d'IDE que surten dels BRICS, una quantitatimportant es troba a les economies desenvolupades (42%), un 34% de la qual t la Uni

Europea com destinaci, amb l'objectiu de trobar nous mercats. Per el que realment s

important s l'intercanvi d'IDE entre els mateixos BRICS, ja que la Xina compta amb un

70% d'aquests estocs i el Brasil amb un 40%.

Per la IDE entre els BRICS est relativament limitada. L'estoc a altres BRICS en el cas de

la Xina s noms un 2,2% del seu estoc, 3,2% en el cas de l'ndia i un 0,3% a Rssia i

Brasil. Per tant, podem observar que a, nivell global, la quantitat d'IDE que surt dels

BRICS representa un 2,5%, una xifra baixa si la comparem amb el 10% que representenquan ens referim als estocs que reben.

Les dades que ms destaquen sn les relacionades amb l'intercanvi d'Inversi Directa

Estrangera entre els diferents BRICS. L'ltima dcada aquest intercanvi va crixer de 260

milions de dlars a 29 milers de milions de dlars (creixement dels estocs d'un 0,1% a un

2,5% en 8 anys).

Si analitzem millor el cas individual de cadascun dels BRICS, podem observar que cada

pas t les seves peculiaritats. En el cas de Brasil, la seva IDE a altres BRICS s moderada

(500 milions de dlars). El pas amb qui t ms relaci s la Xina, dirigida pel comer de

matries primeres del Brasil cap al pas asitic. Pel que fa a la Xina, s el pas inversor


7/8

ms gran dels BRICS, amb un total de 425 milers de milions de dlars al seu estoc (2,2%

del total).

Els destins ms importants sn Sud-frica i la Federaci Russa, amb uns estocs de 4,1

milers de milions de dlars i 3,8 milers de milions de dlars respectivament. El sector delsserveis compta amb la major part de la IDE xinesa a aquests pasos. Si analitzem l'ndia,

la seva IDE cap a altres BRICS s de 2 milers de milions de dlars, tres quartes parts de

la qual van cap a la Federaci Russa.

Les indstries de l'ndia presents a altres BRICS sn d'extracci de matries primeres a

Rssia, serveis informtics a Brasil i Xina i les manufactures a Sud- frica. Una cinquena

part de l'estoc d'IDE sud-afric es troba als BRICS, sobretot a la Xina, amb Rssia en

segon lloc, seguides per ndia i Brasil. Aquesta es troba concentrada en la construcci i

serveis financers. Per ltim, la xifra d'IDE de Rssia cap a altres BRICS puja a ms de mil

milions de dlars. La Federaci pretn, a part d'assegurar el subministrament de matries

primeres a la indstria, expandir el seu control sobre les cadenes de valor dels seus

propis recursos naturals, la construcci sostenible i enfortir la seva posici al mercat

entre els pasos emergents.

CONCLUSI:

Desprs danalitzar la situaci actual dels BRICS i observar els seus antecedents i

comparar-los amb altres pasos del mn, intentarem fer una pronosticaci del futur

daquest grup. Hi han variables indispensables per crear uns bons fonaments per un

creixement estable i constant.

Com hem observat, sn pasos en constant creixement, on cada vegada estan obtenint

ms protagonisme a nivell mundial en variables tan importants com el PIB, IDE o el

comer mundial. Segons les estimacions de diferents estudis que hem vist, es convertiran

en els motors de creixement mundial en els propers 50 anys, un creixement elevat i

estable, amb una baixada de creixement poblacional, que augmentar el PIB/cpita. A

ms estan invertint en leducaci i en tecnologia. Sn dos variables que creiem que sn

indispensables per aconseguir un futur prometedor amb gent qualificada i amb lltima


8/8

tecnologia en el seu poder. Aix fa que altres pasos els vegin com una oportunitat de

inversi i les empreses com un lloc ideal per internacionalitzar-se, encara que pasos com

la Xina tinguin una poltica proteccionista davant lentrada de empreses estrangeres. A

ms, la poblaci daquest pasos sestan animant a ser emprenedors ja que la economia

prospera dels ltims anys han creat una possibilitat de inversi per portar a terme lesdiferents idees proposades. Tot i aix, tant la cultura proteccionista xinesa com la cultura

russa en contra del capitalisme frena aquest afany de creaci dstartups.

Es tant la uni i comproms adoptats pels BRICS que al 2014, a la sexta cambra dels

BRICS celebrada a Brasil van fer una proposta en ferma de crear el seu propi banc, el

Banc de Desenvolupament. La seva finalitat seria la mobilitzaci de recursos per a

projectes dinfraestructures i de desenvolupament sostenible en els BRICS i daltres

economies en ascens i pasos en desenvolupament. s una mena de fons monetari,

dinversions on cada pas collaboraria posant 50 mil milions de dlars aportats de formaequitativa, en un principi, on la seu es situaria a Shanghai. Amb la creaci daquest banc

creiem que refora el futur dels BRICS ja que ajudar als propis membres a seguir

obtenint financiaci per continuant creixent, a ms de aportar seguretat a altres pasos

inversors. Crear una imatge destabilitat i serietat cap a la resta del mn.

Per concloure, nosaltres apostarem clarament per dos pasos, la Xina i lndia. Tots dos

pasos tenen una base ms forta en termes de sector dominant, es a dir, Xina controla el

sector manufacturer i lndia el sector serveis, juntament amb la gran inversi educativa

que estan fent les aporta seguretat de creixement. A ms, lndia esta obtenint molts bons

resultats de creixement tot i que el seu nivell de vida encara es molt baix i no sha format

una classe mitja consolidada (la Xina comena a tenir-la). Aix amb uns quants anys

creiem que li aportar un ritme a leconomia del pas ms rpida i prospera, amb

estabilitat econmica.

Bibliografia:

www.oecd.org

http://europa.eu/index_es.htm

www.oupe.es/

www.ipea.gov.br/

BRICS Trade Strategy: Time for a Rethink - Simon J. Evenett
http://www.oecd.org/http://www.oecd.org/

Brics Practica Internacionalitzacio de L'empresa ADE

Documents

Transcript of Brics Practica Internacionalitzacio de L'empresa ADE