En la classe del dia 15/04/2015 ens va tocar al nostre grup fer l’exposició de dues tècniques

que es podrien utilitzar en l’aula d’Educació Primària per treballar la literatura i el

reconeixement de textos. Aquestes dues tècniques de les quals parlem són la “Literatura

Comparada” i les “Geografies Literàries”. Així doncs, a continuació es passarà a fer una

explicació detallada d’aquestes dues.

En primer lloc tractàrem la temàtica de la “Literatura Comparada”, la qual és l’estudi del fet

literari des de la seua totalitat, d’una banda, més enllà d’una llengua o d’un país determinats, i,

de l’altra, les relacions amb altres àmbits artístics i del saber humà (pintura, cinema…). Aquesta

té unes característiques específiques les quals són:

Llarga tradició en la cultura occidental.

Concepte traduït en les diverses llengües com littérature universalle, World Literature

o Mirovaia literatura.

És una metodologia poliglota, és a dir, utilitzada per moltes llengües.

Investigació, explicació i ordenació d’estructures literàries supranacionals, més enllà de

la nostra nació.

Estudi literari que no està vinculat a una llengua concreta.

Necessitat ineludible de connexió entre les diferents literatures i les diferents arts.

Per altra banda, pel que fa a l’evolució metodològica d’aquesta cal dir que, ha canviat segons

l’evolució científica de totes aquelles disciplines que han estat considerades com a possible

model de treball. Així doncs, es poden diferenciar dos tipus de metodologies utilitzades. Per

una banda està Schemeling que a l’any 1981 va determinar aquestes tres característiques:

1. Es basa en una relació genètica entre dos o més membres de la comparació.

Busquen el cànon de la lectura de l’autor recipient i el grau de parentesc espiritual de

tots aquells factors que posen aquesta binaritat en un context de lleis, en un corrent

literari, en una norma estètica, en un desenvolupament biogràfic social». Relació entre

dos o més escriptors que s’influeixen.

2. Relació causal entre dues o més obres de distinta nacionalitat, relacionades amb «el

context històric en el qual s’insereixen els membres de la comparació». Es basa en

contextos extraliteraris (històrics, sociològics, polítics, etc.) comuns als membres

d’aquesta comparació.

3. Punt de vista històric. És el mètode estètic-formal, centrat en l’estudi estructural,

lingüístic o psicocrític de les obres. Per exemple, la comparació d’estructures de

diferents mites, valga com a mostra Prometeu o Èdip en diferents literatures.

Però, posteriorment a aquest, C. Guillén en l’any 1985 va proposar altre model metodològic

amb les següents característiques, molt semblants a les del seu antecessor però, més

completes:

1. La genealogia, que és l’estudi dels gèneres literaris que pot reunir, d’una banda, les

constants històriques que els defineixen i, de l’altra, la manera d’evolucionar a través

del temps.

2. La morfologia, que permet establir els trets característics bàsics de la llengua

literària i, encara amb més precisió, els estils. La forma mai no és insignificant en una

obra.

3. La tematologia o l’estudi dels temes com a element formal desenvolupa una funció

ben utilitària. El tema és un element que estructura sensiblement l’obra.

4. La intencionalitat fa referència a les relacions literàries a nivell supranacional i depén

de factors d’ordre cultural, social, polític, etc. L’itinerari de les influències i de les

relacions literàries és un contingent que no obeeix a cap ordre de justícia qualitativa; la

difusió d’un escriptor o d’una literatura exigeix, com a mínim, el coneixement dilatat

d’una llengua i el treball d’uns traductors.

5. La historiologia té unes unitats extenses (períodes, corrents, escoles, moviments…)

que permeten estructurar-la, tot fent-la intel·ligible, donant-li un ordre al seu devenir

temporal, no solen reduir-se a l’àmbit nacional.

Una vegada comentada la seua evolució metodològica, es comentarà quins són els conceptes

claus d’aquesta. Així doncs, cal comentar que la literatura comparada té una gran influència

perquè:

Genera l’existència de dos productes (l’obra de partida i l’obra sobre la qual s’influeix).

Estableix relacions molt complexes, més enllà de causa-efecte.

Ha fet trontollar la falsa idea del positivisme d’aïllar l’obra com un element suficient i

únic.

Ha col·laborat en la denúncia de les màscares del colonialisme cultural.

La intertextualitat obri un ventall amplíssim de possibilitats en la investigació i

l’educació.

Així com també, aquesta té gran importància pel que fa a la capacitat de traducció, ja que,

permet reafirmar la noció de descentralitat, fonamental en els estudis comparatius, ja que, açò

ens permet estudiar la literatura en la seua totalitat, i no de forma parcel·lada, aprenent de la

importància de la literatura d’altres països i cultures; obrir portes a la interacció dialògica;

traduir és introduir i per açò és una via fonamental de la transferència literària i cultural; és un

element innovador i transformador del fet literari. Per tant, podem dir que la literatura

comparada és el conjunt de relacions i interrelacions que es posen de manifest en un text amb

uns altres textos. Tot text és un teixit nou d’aquestes relacions.

A tot açò cal afegir que si en l’educació literària es fera una substitució de l’ortodòxia

(aprenentatge de les característiques literàries pròpies d’un país) per l’heterodòxia didàctica

(aprenentatge de les característiques literàries de diversos països i regions), ens permetria,

junt a la literatura comparada, tindre un corpus de textos multiculturals i interdisciplinaris, així

com una varietat metodològica i una educació multilingüe.

En última instància, ens agradaria nomenar unes conclusions que s’han extret després

d’aquesta investigació i explicació:

- Un aspecte important que no hem d’oblidar en cap moment és que la finalitat i la

metodologia de la literatura comparada es mostra en perfecta sintonia amb els

objectius de l’ensenyament lingüístic i literari.

- Un benefici didàctic de la literatura comparada és la positiva acceptació de la diversitat

multicultural perquè arribar als objectius que defineixen una educació íntegrament

bilingüe no pot aconseguir-se totalment mitjançant la presentació aïllada de

manifestacions lingüístiques.

- Pràctica disciplinària que es troba en la frontera, sempre oberta a qualsevol

metodologia nova i a qualsevol tipus de discurs artístic.

- D’aquesta manera, un autor, un gènere, una literatura nacional o qualsevol altre

element apareix confrontat a un altre. I fàcilment pot suposar una nova interpretació

gràcies a l’encontre amb l’altre.

En segon lloc, es va a tracta la segona temàtica entorn a la qual girà la nostra exposició i que té

a veure amb les geografies literàries. Així doncs, per tal d’aprofundir-hi en aquestes, ens hem

basat en un article d’Alexandre Bataller, professor del Departament de Didàctica de la Llengua

i la Literatura a la Universitat de València. En aquest es recullen algunes de les primeres

propostes del projecte d’innovació docent “Geografies literàries”, el qual es desenvolupa a la

Facultat de Magisteri. En aquest sentit, algunes de les propostes són:

Conèixer l’Albufera i Sueca seguint un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster.

Visitar Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor.

Passejar la València d’ahir i de sempre de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

Recórrer una Xàtiva estellesiana.

No obstant, més endavant s’explicaran en profunditat cadascuna d’aquestes.

Seguint amb aquesta línia, és possible afirmar que l’objectiu d’aquest projecte rau en cobrir la

mancança literària que es pot donar en els àmbits educatius no universitaris a l’hora de

realitzar eixides escolars que integren coneixements de diferents àmbits, així com aprofitar les

setmanes dedicades a les activitats complementàries. Per exemple, en el cas de les eixides

escolars, un viatge cultural ens pot remetre a una obra literària, però també al valor d’un

paisatge o d’un referent històric.

A més, cal destacar que aquest projecte consisteix en una sèrie d’itineraris didàctics que han

posat en marxa un grup de professors dels departaments de Didàctica de les Ciències

Experimentals i Socials i de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Valencia,

el qual ha tingut una obra literària com a fil conductor, fent part dels continguts de diverses

matèries del grau en Mestre en Educació Primària. Així doncs, a partir de l’acostament a una

geografia lingüística i literària propera i moltes vegades desconeguda, es pretenen reforçar les

actituds positives d’estima i promoció envers la llengua, la història, el paisatge i el patrimoni

dels valencians. De la mateixa manera, que els futurs docents disposen d’instruments per a la

realització d’eixides extraescolars vinculades al territori, ja que l’experiència fora de l’aula

reforça la motivació i la base de tot ensenyament innovador.

En relació amb aquest tipus d’eixides, cal comentar que permeten promoure i afavorir una

sèrie d’aspectes com són la cohesió d’un grup de persones, un ambient familiar, conéixer a la

resta de companys/es, un espai d’interrelació personal i un espai d’ús per a la llengua.

Durant les rutes, els estudiants, als diversos espais urbans i naturals, reciten textos poètics,

dramatitzen textos literaris, interpreten peces musicals, construeixen el coneixement

acompanyats de guies culturals o mediadors i recorren els escenaris reals evocats per la

paraula. Concretament, han dut a terme quatre rutes literàries que es passen a detallar a

continuació:

1. “Coneix l’Albufera i Sueca mitjançant un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster” :

“Viatge” des del port de Catarroja fins el tancat de la Pipa amb el ressò de textos

fusterians que parlen de l’aigua del llac, dels ullals, de les mates o dels peixos, com a

introducció del magnetisme de la muntanyeta dels Sants o de la Casa de Joan Fuster a

Sueca.

2. “Visita a Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor” : El gegant del Romaní, I

queixalets també! i Esclafamuntanyes, algunes de les rondalles d’Enric Valor, porten a

recórrer les descripcions dels seus escenaris per les extensions muntanyenques de

Penàguila.

3. “Passeja la València d’ahir i de sempre de la mà de la poesia de Vicent Andrés

Estellés”: El vers “Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March” condueix a una

passejada literària per València seguint els versos de Vicent Andrés Estellés, Ausiàs

March i Joanot Martorell. Arribada la primavera, de la mà d’Estellés, els propis

alumnes integren un dinar preparat amb cassoles d’arròs al forn que evoquen el fill del

forner que feia versos.

4. “Recorre una Xàtiva estellesiana” : Entre els convidats que hi participen, reciten versos

els poetes Gaspar Jaén i Urban i Isabel Garcia Canet. Quan es tanca el cercle estellesià

a Xàtiva, el professor Antoni Martínez fa de guia recitant versos èpics com “M’aclame

a tu, mare de terra sola”.

Per un altre costat, en relació amb els relats digitals de les rutes literàries cal comentar que les

eixides generen emocions, verbalitzades en converses, en escrits als fòrums de l’aula virtual o

en els projectes de treball. Però també deixen un rastre visual en fotografies i vídeos digitals

que acaben sent compartits pels participants. En aquest sentit, alguns alumnes han elaborat

espontàniament o com a instrument avaluador un vídeo o narració documental de la jornada,

un relat digital elaborat a partir d’imatges representatives o una combinació de tots dos

procediments. El fil conductor de les imatges, amb el complement dels textos recitats i

l’acompanyament de músiques evocadores evidencien la motivació per contar i compartir els

moments viscuts.

En definitiva i a mode de conclusió, per tal d’acostar a l’alumnat a una geografia lingüística i

literària és necessari proporcionar-los la confiança suficient. A més, cal optar per una innovació

pedagògica, així com també s’ha de procurar fer arribar la literatura sense ser un càstig, sense

angoixa, ni nervis. En resum, hi ha que gaudir d’aquesta i amb aquesta.

A tot açò cal afegir que una vegada finalitzada l’exposició proposàrem dues activitats

avaluatives per observar quina havia l’atenció prestada per part dels nostres companys/es. Açò

ho férem a través d’una primera activitat referent a la “Literatura Comparada” i que consistia

en respondre seleccionar quina de les tres opcions era la correcta per a respondre a les 3

preguntes que proposàrem. Així doncs, la primera pregunta era “Quina d’aquestes

característiques es correspon amb la literatura comparada?”, sent correcta la tercera opció

corresponent a “Estudi literari que no està vinculat a una llengua concreta”. La segona

pregunta era “Què és la literatura comparada”, sent correcta la primera opció corresponent a

“Estudi del fet literari des de la seua totalitat”. La tercera i última pregunta corresponia a “Per

què té la literatura una gran influència?” sent la resposta correcta “Obri un ventall amplíssim

de possibilitats per a la investigació i educació”. D’aquesta activitat cal dir que tots els nostres

companys i companyes de classe encertaren les tres preguntes, observant-se així que havien

entès el que nosaltres volíem transmetre i que havien estat atents a la nostra explicació.

Per alta banda, per a avaluar la part orientada a les “Geografies Literàries” elaborarem una

“Ruta Literària” per Burjassot. Per a açò, agafarem una ruta realitzada en aquest poble per a

homenatjar a Vicent Andrés Estellés, la qual, passava per distints punts de la ciutat, dels quals

nosaltres triarem 4 per a fer-la curta i entretinguda. Així doncs, simulàrem que anàvem

passejant per Burjassot i parant en els distints llocs representatius d’aquest escriptor,

mostrant-se la imatge del lloc al projector. En cada parada realitzàrem una xicoteta activitat,

sent aquestes, explicar qui era Vicent Andrés Estellés, demanant la recerca d’una poesia

d’Estellés i la posterior recitació d’aquesta, i la creació (per grups) d’una xicoteta poesia que

tractara sobre un dels temes que utilitza Estellés als seus poemes, el sexe, l’amor o la pròpia

terra.

Per últim ens agradaria dir que la participació de totes les nostres companyes va ser molt bona

i que aquestes dues temàtiques ens han semblat molt interessants, ja que, hem pogut conéixer

una que fins ara no havíem conegut i que té gran importància, així com també, veure exemples

pràctics de la importància que tenen, hui dia, les rutes literàries en els col·legis, per aconseguir

que l’alumnat aprenga d’una forma més lúdica i divertida.