Bertrana_1997.pdf

1

SEMINARI“El gust per la lectura”

1997-1998

Direcció General d’Ordenació EducativaServei d’Ensenyament del Català

Josafat

Prudenci Bertrana

MONTSERRAT CORRIUS I COLL

MONTSERRAT TORRA I PUIGDELLÍVOL

IVONNE TUTUSAUS I CORTÉS

3

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . . 6

1. Objectius . . . . . . . . . 62. Continguts . . . . . . . . . 63. Orientacions didàctiques . . . . . . . 7

I. Josafat i la seva època . . . . . . . . 9

1. El Modernisme . . . . . . . . 112. El retrat de l’època . . . . . . . . 14

II. L’estructura . . . . . . . . . 17

III. L’espai . . . . . . . . . . 23

1. La catedral . . . . . . . . . 252. Les sensacions de l’espai . . . . . . . 30

IV. Els personatges . . . . . . . . . 37

1. Caracterització dels protagonistes . . . . . . 392. Relacions entre els personatges: els sentits, la sensualitat i la brutalitat . 43

V. Els mites i els símbols . . . . . . . . 51

1. El mite de la Bella i la Bèstia . . . . . . 532. La simbologia religiosa . . . . . . . 553. La simbologia mitològica . . . . . . . 60

VI. La tècnica narrativa . . . . . . . . 63

1. L’estil narratiu . . . . . . . . 652. Els elements premonitoris . . . . . . . 683. Els recursos estilístics . . . . . . . 69

VII. La crítica . . . . . . . . . 79

Bibliografia . . . . . . . . . . 83

Annexos . . . . . . . . . . 85

1. Fragments de la primera edició de Josafat . . . . . 872. El mite d’Eros i Psique . . . . . . . 893. La Bella i la Bèstia . . . . . . . . 91

6

INTRODUCCIÓ

Aquest dossier didàctic va destinat als alumnes de batxillerat que tenen la novel·la Josafat,de Prudenci Bertrana, com a lectura obligatòria. Malgrat que és una novel·la curta, és moltrica, ja que presenta una complexitat de contingut i de forma que ens permet treballardiferents aspectes de l’obra com a fet literari.

La lectura de Josafat, escrita fa noranta anys seguint uns cànons estètics molt diferents delsactuals, és un repte per als lectors joves, ja que els pot resultar difícil en alguns moments.Però pensant en els alumnes a qui va destinada, Josafat és una novel·la que presenta forçaatractius: les reminiscències del tema de la Bella i la Bèstia, prou conegut per l’alumnat perles diferents versions cinematogràfiques o literàries; altres mites literaris; la sensualitatrefinada; la simbologia; la presència de diverses arts, tan característica del modernisme…Amb l’ajut necessari del professor o la professora, l’alumnat podrà anar descobrint tot aixòque s’amaga darrere d’aquesta obra i, al capdavall, creiem que s’ho passarà bé tottreballant la novel·la, no solament pel tema que s’hi presenta, sinó per tot el que se’ndesprèn.

No creiem, però, que el fet de treballar a fons una obra literària n’hagi d’impedir la lecturalliure i sense pautes. Al contrari, a l’hora de plantejar les activitats didàctiques partim delfet que els alumnes hauran fet aquesta primera lectura al seu aire. Només després serancapaços de poder-se endinsar en un treball que els permeti emmarcar i situar la novel·la enel seu entorn, tant literari com social, aprofundir en els diferents temes que es tracten irelacionar les característiques treballades amb les altres obres de l’època o del movimenten què se la inscriu.

El material didàctic que presentem està estructurat en diferents apartats: el primer, Josafati la seva època, permetrà, precisament a partir de les impressions que els alumnes haginextret de la primera lectura i dels seus coneixements previs, que es pugui situar la novel·laen l’època i en el corrent literari; els tres apartats següents (L’estructura , L’espai i Elspersonatges) pretenen analitzar a fons el contingut i els elements fonamentals queconstitueixen l’obra; l’apartat Els mites i els símbols ressegueix la simbologia ques’amaga darrere la novel·la i La tècnica literària planteja activitats de creació i d’anàlisidels diferents recursos que l’autor ha fet servir per construir la narració; finalment hi ha undarrer apartat, La crítica, amb el qual l’alumnat podrà reflexionar sobre l’obra de maneraglobal a partir d’opinions de diferents autors.

Hi hem inclòs tres annexos. El primer és una petita mostra de la primera edició de Josafat:reproduccions de primeres planes de capítols en què es poden observar algunes de lesil·lustracions pròpies dels llibres de l’època i també ofereixen una mostra de la llenguaprefabriana. Els altres dos recullen les narracions dels mites d’Eros i Psique (la narraciómitològica d’on prové el conte de La Bella i la Bèstia) i la narració primera d’aquest conte,la versió de Jeanne Marie Leprince de Beaumont, del segle XVIII (en la primera traduccióque se’n va fer al castellà, l’any 1829).

Finalment, volem agrair la col·laboració desinteressada de Núria Canals, que ens hadibuixat el còmic que s’inclou en l’apartat de La tècnica narrativa, intentant reproduirben fidelment, però amb un estil molt actual, els trets caracteritzadors dels tres

7

protagonistes. I també agraïm a Pere Garcia els dibuixos que ens ha fet de la catedral i dela gàrgola de Girona.ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

1. Objectius

1. Contestar qüestionaris de comprensió sobre textos llegits. Sintetitzar la informaciócontinguda en un text.

2. Conèixer el context social, cultural i literari de l’època de la novel·la Josafat.

3. Reconèixer en un text literari narratiu els principals recursos expressius i la tècnicanarrativa usats.

4. Analitzar els components bàsics de l’estructura de la novel·la.

5. Interpretar el significat global de la novel·la.

6. Reconèixer la influència dels mites literaris.

7. Produir textos de diferents tipologies a partir del model temàtic o formal de fragmentstreballats.

8. Formar-se una opinió crítica de la novel·la treballada i saber-la reflectir per escrit.

9. Identificar els temes i les tècniques que apareixen de forma recurrent en la narrativamodernista.

10.Consultar bibliografia sobre Bertrana i el Modernisme.

11.Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària.

2. Continguts

Procediments

1. Lectura comprensiva de fragments literaris.2. Interpretació del significat global d’una obra narrativa.3. Reconeixement de l’estructura d’una obra narrativa.4. Anàlisi dels recursos literaris emprats en la novel·la, principalment la comparació i

l’adjectivació.5. Creació de textos literaris seguint el model proposat.6. Comparació de textos, tot analitzant les coincidències i les divergències.7. Recerca d'informació en fonts bibliogràfiques. Síntesi de la informació.8. Detecció d'elements lèxics i sintàctics significatius.9. Situació dels textos llegits en el seu context històric, cultural i literari.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. El Modernisme: relació amb altres novel·les de l’època.

2. La novel·la Josafat: estructuraespaipersonatgessimbologiarecursos estilístics

3. Crítica de l’obra.

8

Valors, normes i actituds

1. Actitud positiva envers la literatura com a mitjà d’enriquiment personal.

2. Participació en les activitats de classe i realització acurada de les activitats proposades.

3. Interès per ampliar coneixements a través de la consulta bibliogràfica.

4. Formació de criteris personals sobre aspectes literaris.

5. Valoració positiva per les manifestacions literàries de caràcter narratiu.

3. Orientacions didàctiques

Per a l'ensenyament/aprenentatge

Per assolir una bona comprensió de la novel·la de Prudenci Bertrana Josafat, és necessariconèixer el context social, històric, geogràfic i literari en què se situa i del qual parteix. Ino solament per entendre el moment en què està escrita, sinó també per captar lesreferències històriques i culturals que hi ha en la novel·la.

L’espai, aquesta catedral de Girona que no s’anomena però que és evident, es podriaconsiderar un protagonista més de la novel·la, pel gran paper que hi juga. És molt aclaridorpoder situar cada acció al lloc on succeeix i, així, entendre els passos que segueix Josafatpels passadissos i escales de la catedral.

Al dossier trobareu algun exercici que, amb l’ajuda del dibuix de la planta i dels gràfics dela catedral, pretén situar els alumnes en aquest espai que de moment pot resultar embolicat.Tot i així, recomanem visitar a la catedral gironina. Hi ha la possibilitat de concertar unavisita comentada de la catedral i dels espais que l’envolten, en la qual els guies poden fermoltes referències concretes a la novel·la.

Josafat és una obra molt elaborada, cosa que obliga a fer més d’una lectura per poder-necopsar tots els detalls. És interessant veure com, esmicolant-la fragment a fragment, anemdescobrint nous aspectes que ens havien passat per alt en la primera lectura, perquè Josafat,més que dir, suggereix. Per això és important aturar-nos en tots aquells elements simbòlicsque ens ajudaran a interpretar el sentit més profund de la narració.

Malgrat que no sigui una obra poètica, és important adonar-nos que l’autor tria els mots ique no n’hi ha de gratuïts. És recomanable treballar els recursos lingüístics que hiapareixen, perquè són fonamentals per a la valoració de la novel·la: des de l’estudi de lesfigures retòriques per poder-les identificar fins a l’anàlisi de la tria del lèxic.

Un cop aprofundits tots els aspectes anteriors és convenient que els alumnes facincomentaris de text de fragments de la novel·la, cosa que els permetrà augmentar lacapacitat d’anàlisi i d’interpretació de l’obra de manera global.

D’altra banda, no hem d’oblidar el fet creatiu; la recreació temàtica o la utilització derecursos treballats completarà l’aprofundiment de la novel·la.

9

La recerca d’informació i la lectura de diferents fragments de crítiques o d’interpretacionsde la novel·la donaran un bagatge i uns coneixements als alumnes que els permetran situaraquesta novel·la en el corrent en què s’emmarca.

Per a l'avaluació

A l’hora d’establir criteris per a l’avaluació hem de tenir present que l’alumnat, enanteriors etapes educatives, ha estudiat el concepte de novel·la com a gènere literari i elsprincipals períodes de la història de la literatura catalana; per tant, coneix i pot situarhistòricament i literàriament el moviment del modernisme (i la narrativa modernista) i potidentificar els elements característics que configuren una novel·la.

La pauta per a l’avaluació inicial ens la pot donar l’apartat I.1 El Modernisme, del mateixdossier o un qüestionari de resposta breu on l’alumne hagi de relacionar característiquesessencials d’aquest corrent (concepte de Modernisme, el període històric en què es vadesenvolupar, els canvis que va comportar en la literatura catalana i els principals correntsque el van integrar).

L’avaluació formativa la centrarem en la resolució dels exercicis que proposa el dossier ien les solucions que haurem d’arbitrar per ajudar a superar les dificultats que el dossierplantegi. El comentari de textos (d’aquesta obra o d’altres novel·les modernistes),individual o en grup, ajudarà a fomentar en l’alumnat un esperit crític i una expressióraonada i creativa del moviment modernista en general i d’aquesta novel·la en particular.

L’avaluació sumativa pot centrar-se en dos comentaris de text: en algun fragment extret dela novel·la Josafat i en alguna interpretació que algun autor o crític literari faci sobre lanarrativa modernista. En el comentari d’un fragment de la novel·la valorarem que s’hisàpiguen identificar les constants temàtiques, el corrent a què pertany, la llengua emprada,les figures retòriques, etc. En el comentari crític valorarem que s’hi manifesti una correctainterpretació i exposició de les idees. En tots dos casos es demanarà que l’alumne demostricapacitat per analitzar i contextualitzar el text i pugui redactar-lo de manera argumentadasegons les pautes treballades a classe. L’últim apartat del dossier pot ser útil per plantejaraquesta avaluació.

10

I. JOSAFAT I LA SEVA ÈPOCA

12

1. EL MODERNISME

1. Repassem el Modernisme. Contesteu quina de les respostes és la correcta de lesqüestions següents, tot senyalant-la amb una creu:

a) El Modernisme és un moviment que afecta…l’arquitectura i la literaturanomés la literaturatotes les artsno hi ha Modernisme a Catalunya

b) Quin d’aquests grups de tres artistes pertany a aquest moviment?Maragall, Verdaguer, RusiñolBertrana, Víctor Català, GaudíRamon Cases, Caselles, Eugeni d’OrsPous i Pagès, Oller, Adrià Gual

c) El Modernisme abasta el període següent:1892-19121898-19271898-19151892-1906

d) És un moviment que…vol exportar la cultura catalana a Europa

vol superar la concepció localista i regionalista de la cultura catalanas’oposa a la Renaixença perquè és un moviment universalés una continuació de la Renaixença

e) El que no fa el modernisme és…obrir-se als nous corrents i moviments d’Europavoler modernitzar la cultura i la societat catalanesfixar un patró lingüísticviure l’art com a rebel·lió i com a passió

f) L’artista modernista…es rebel·la contra la societat i es considera un marginatreflecteix els interessos de la burgesia catalanaés un intel·lectual plenament integrat en el seu mónnomés s’interessa pel tipus d’art que conrea

g) Quina d’aquestes idees no és pròpia dels modernistes?l’ideal és la ciutatl’art ha de ser totall’artista és un marginatl’ideal és la natura

h) La literatura modernista no és gens…decadentistasimbolista

13

regeneracionistaclassicista

i) Quin d’aquests parells de novel·les pertany a aquest moviment?Pilar Prim (1906) i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)La Fabricanta (1904) i Els sots feréstecs (1901)Solitud ( 1905) i Camí de llum (1909)Caires vius (1907) i La bogeria (1898)

2. Després d’una primera lectura de la novel·la Josafat, penseu quins d’aquests elementscreieu que hi són presents o que serveixen per caracteritzar-la i senyaleu-los amb una creu:

personatge solitari

paisatge bucòlic

destrucció final dels personatges

personatge urbà

identificació del protagonista amb la societat

ambient agradable

literatura folklòrica

ambient realista

el camp és un entorn tràgic

enfrontament del protagonista amb la societat

natura salvatge i agressiva

ambient tancat i angoixant

nostàlgia de la vida rural

antítesi dels cànons de la bellesa

final feliç

conflicte entre l’esperit i la matèria

obra carregada de simbolisme

3. Aquesta novel·la s’acostuma a incloure en el moviment modernista. Repasseu, si no lesteniu presents, les característiques generals d’aquest moviment i digueu quins dels aspectesque heu marcat en l’activitat anterior fan que aquesta novel·la s’hi pugui incloure.

4. La narrativa modernista, de fet, és escassa i diversa. Però la crítica acostuma a coincidiren el fet que, a més de Josafat, hi ha tres novel·les molt representatives d’aquest movimentartístic que presenten coincidències temàtiques. Busqueu-ne informació i completeu elquadre següent:

Títol de la novel·la Autor Any de publicació

14

Títol de la novel·la Autor Any de publicació

Solitud

Els sots feréstecs

Camí de llum

5. Amb la informació dels exercicis anteriors i la lectura dels fragments següents, que sónd’aquestes tres obres esmentades, expliqueu quins són els elements que tenen en comúaquestes novel·les:

a) El pastor deia així:

Vet aquí que per temps, quan encara els animals parlavin, hi havia un vei molt reveique vivia per aquestes muntanyes feia centuris. I això eri per un voler de Déu, que eldeixavi viure més que als atros homes perquè no eri pecador ni havia tingut mai tracteamb dona nada.

Víctor Català, Solitud

b) Ara rai!... Ja podem baixar-hi sense por...

Ta full! Uidà! Murta la cuca, murt lu verí...! -va respondre l'Aleix de les Tòfones, migrient per sota el nas.

Raimon Casellas, Els sots feréstecs

c) La capella era fosca; en l'altar, la llàntia tenia la blavor de foc follet; davant de laVerge un sol ciri espurneja; s'anà a agenollar Coralina, en el seu lloc, i no havia ajupitla testa, quan sentí que uns braços la retenien, i una boca roenta li cremava les galtes,mormorant roncament: “Hermosa!... Hermosa!...”

Coralina no sentí res més; el seu esperit allavores creuà dins una blavosa penitència, enl'eternitat d'un desmai, passant per mons hermosos, molt diferents dels de la terra, ambfigures transparentes i paraules musicals i silencioses... I quan, després del romiatge,obrí els ulls, se trobà voltada de les amigues, de les monges, en el seu llitet clar, en laseva cel⋅la, sota el crucific d'ivori; unes ganes immenses de plorar la invadiren, i vaplorar silenciosament, llàgrimes de dolor i de bondat infinita.

Miquel de Palol, Camí de llum

d) Sentí distintament el bramul de la fera burlada, i de seguida son glapit furiós que seli abocava al darrera. Perseguida per ell i denunciada pel mateix embat de sa fugida,passà com un llamp per la cambra del campanar, s'engolí per l'escaleta de la capella,esbiaixà aquesta i bo i enmig de les tenebres arribà i tot fins a la portella del reraaltar;però de cop, al traspassar-la, quelcom s'entravessà a son pas i la dona, llençant unahuc penetrant, rodolà d'un capgirell sobre les lloses...

Veié una gran lluminària i cregué que la vida li mancava, mes, abans de perdre del totla coneixença, encara sentí caure-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapapeluda i l'alenada roent de la fera.


e) Era un home ben estrany i repulsiu, el jardiner: flac, afaitat, de rostre verdós de bilis;vestia un trajo negre de clergue, brut, se'l veia baixar del campanar, a vegades, com

15

una òliba, o gratar pel jardí com un taup. En les fosques les seves pupil⋅les erenfosforescentes com les d'una au nocturna.

Miquel de Palol, Camí de llum

f) La Mila tingué com una revelació.

- Calleu! Ara sé de què el conec! No és que l'hagués vist mai, no: és que té les mateixesdents i les mateixes genives d'una gossa que hi havia a ca l'oncle quan jo era petita.Just, just... Ara ho he trobat! - I mirant estranyada al pastor, afegí tot baix-: Vós teniuraó... Més de bèstia que de persona!...


g) El primer de treure el nas va ser l'avi Pugna, fent sacsejar el goll; darrera l'aviPugna, el Cosme de la Rovira, groc de cara i tot pansit; acabat, el Pere Mestre,caminant a saltirons, lo mateix que una granota; de seguit el Bepus de l'Uià, roig de pèli guerxo d'ulls; després l'Aleix de les Tòfones, cargolat com una serp. Darrerad'aquesta tongada de gent propera, va venir una altra corrua de feligresos de méslluny... el Pau Malaric, escardalenc com una mòmia; el vell Sunyer, amb barbelleres debou; el Prat del Bosc Negre, més pelut que un ós; el jaio del Lledonell, amb la sevacara d'òliba; l'hereu Janet, tot motxo, motxo; i el xicot Margueridó, més esquerp que unporc singlar;

Raimon Casellas, Els sots feréstecs

2. EL RETRAT DE L’ÈPOCA

1. No tenim una referència clara del moment concret en què se situa l’acció de la novel·laperò alguns petits indicis ens en poden donar una idea. Dateu-la més o menys a partir delsfragments següents i raoneu la resposta:

- sols un vianant, amb brusa blava, féu el seu camí, sense ni tan sols llevar-se laboina que portava. […] l’home irreverent […] digué que ell no es descobria més quepel seu capitost i per la imatge sacrosanta de la República. (pàg. 10)1

- el present segle, tan abundós en mofes anticlericals. (pàg.10)

- podien ocasionar un conflicte: raons amb la justícia, escàndols, que sempre sónaprofitables per als periòdics avançats. (pàg. 11)

- mentre a fora la gran gentada l’esperava per esquarterar-lo, tot cantant laMarsellesa. (pàg. 13)

- passava grans estones imaginant-se un atac col·lectiu i formidable de tots els ateus,lliurepensadors, republicans i heretges, que ell confonia en un mateix odi. (pàg. 24)

2. Digueu en quines expressions dels fragments anteriors es veuen reflectides les ideessegüents:

1 Totes les referències a pàgines fan referència a l’edició de Josafat que Edicions 62 ha fet en la col·lecció ElCangur, número 31.

16

obrerisme: _____________________________________________

símbol revolucionari: _____________________________________

anticlericalisme: _________________________________________

presència en la societat de partits liberals: _____________________

_______________________________________________________

3. A través dels fragments següents, Bertrana aconsegueix fer una descripció de la societatgironina que apareix en la novel·la. Quins trets se’n destaquen en cada cas?

Text Trets destacats

bo era que fes sortir del temple els galantejadors de devotes;bo era que, en les manifestacions religioses, allunyés elsmofetes atrevits, solament amb el seu tètric esguard; bo eraque obligués a descobrir-se els descarats; (pàg. 11)

…una senyora enorme i malhumorada, amiga de l’ordre, queno admetia més que visites de senyors respectables, de granserietat, que entraven i sortien silenciosos, tot amagant-seaprofitant la nit i emparant-se en la solitud i apartament delbarri. (pàg. 22)

…una dona que passa per les teulades d’una església és cosafortament curiosa que es conta i es comenta. (pàg. 41)

Pepona…amenaçà el campaner: ho xerraria tot; fins el bisbes’assabentaria del concubinatge de l’home que tots tenienper sant… (pàg. 47)

-Dejuna, tu, que ells ja s’afarten. -En sabia moltes històriesdels ensotanats; diverses vegades s’havia deixat esclafar perells-. (pàg. 52)

18

II. L’ESTRUCTURA

20

En aquest apartat treballarem l’organització que Bertrana dóna a la seva novel·la: ladistribució de les accions i del temps en capítols, el tipus de narrador que l’autor ha triat,etc. És a dir, tot allò que conforma l’estructura d’una novel·la i que, després d’haver-hoanalitzat detingudament, ens permetrà d’arribar a entendre més bé tot l’entramat de l’obra.

1. Digueu a quin capítol pertanyen les accions que teniu enumerades a continuació. Hi heude trobar dues frases per capítol:

CapítolJosafat acompanya Pepona i Fineta dalt del campanar i a la seva cambra.Primera referència al mite de la bella i la bèstia quan Josafat és comparat aun orangutan.Primera visita de Pepona i Fineta a Josafat per buscar els papers de l’oncle.Es consuma la relació sexual de Josafat i Fineta.Descripció de l’espai on se situarà la història.Fineta s’insinua a Josafat per primera vegada i manifesta el desig de tornar-lo a veure.Descripció de la part alta de l’església i de la cambra de Josafat.Josafat pega Fineta per alliberar-se’n. S’ha confessat i ha de lluitar contrales temptacions.Tragí de Josafat per amagar el cos sense vida de Fineta.Josafat s’assabenta que Pepona és a la ciutat.Primera nit que Fineta passa amb Josafat.Josafat llença el cadàver de Fineta a la torrentera.Presentació de Josafat: la seva història i les seves passions.Josafat, tot tocant el flabiol, desatén les seves obligacions de campaner.Josafat es confessa al jesuïta.El campaner remata la bagassa.Visita de l’oncle de la porqueirola.Fineta intenta per tots els mitjans tornar a aconseguir l’amor bestial deJosafat.

2. Amb l’ajuda de les frases de l’exercici anterior, escriviu el resum de cada capítol:

Capítol I

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol V

21

Capítol VI

Capítol VII

Capítol VIII

Capítol IX

3. La novel·la que estem estudiant es pot dividir en tres grans blocs segons la tramaargumental que s’hi presenta. Us donem el tema de cadascun dels tres blocs i heu de dirquina de les quatre opcions de classificació dels capítols és la que hi encaixa:

Presentació de l’entorn idels personatges

Relacions eròtiques entreJosafat i Fineta i lluita interna

del protagonistaLa fi dels dosprotagonistes

a) I-II III -IV-V-VI-VII VIII -IXb) I-II-III -IV V VI -VII -VIII -IXc) I-II III -IV-V-VI VII -VIII -IXd) I-II-III IV -V-VI VII -VIII -IX

4. Comproveu per parelles si heu coincidit en les respostes dels tres exercicis anteriors. Sino és així, discutiu les respostes de cadascú fins a arribar a una mateixa conclusió. 5. La distribució en tres blocs argumentals que teniu en l’exercici 3 es correspon ambl’estructura trimembre clàssica: plantejament, nus i desenllaç. En quin capítol, però,situaríeu el clímax del “nus” i a quina acció correspon? Per què?

6. La distribució del temps en què es desenvolupen les accions no sempre equival a lallargada dels capítols. Digueu quant de temps passa en cadascun. Quin és el capítol ontranscorre més temps? I el capítol on en transcorre menys? Coincideixen amb el capítolmés llarg i amb el més curt respectivament?

Capítols Temps que passaI

II

III

IV

V

VI

VII

VIII

IX

22

7. Segons la distribució dels capítols en blocs que heu senyalat en l’exercici 3, calculeuquant de temps passa en cadascun dels tres blocs. És una distribució equitativa o bé hi hamolta diferència de temps entre ells? Quina explicació hi podeu trobar? Expliqueu-la:

Bloc Temps que passa

1r.

2n.

3r.

8. A partir del capítol II , tot passa en un temps cronològic: és un temps lineal. Quina funcióté, doncs, tot el que s’explica en el primer capítol? Forma part, pròpiament, de l’acció de lanovel·la? Raoneu-ho.

9. En aquesta narració lineal, l’autor acostuma a fer coincidir els finals de capítol amb saltscronològics de més o menys durada. Però trobem quatre moments en què es fa un salt en eltemps que no correspon amb els finals de capítol. Us en diem les pàgines i heu d’explicarquin sentit tenen aquests salts cronològics i per què creieu que l’autor ha optat per aquestasolució:

Pàgines Sentit

21-22

36

44

67

10. El coneixement que tenim dels personatges i de les accions que succeeixen en lanovel·la ens és facilitat pel narrador. N’hi ha de dos tipus: narrador extern i narrador intern.L’intern és un personatge, principal o secundari, que ens explica els fets. Aleshores, elsverbs estan en primera persona quan parla d’ell mateix, i en tercera, quan es refereix alsaltres personatges. El narrador extern, en canvi, com que se situa fora de la història, utilitzaels verbs normalment en tercera persona. Digueu si són veritables (V) o falses (F) lesafirmacions següents, que fan referència al narrador i al punt de vista narratiu de Josafat:

23

V F Afirmacions

L’obra és escrita bàsicament en primera persona excepte una part que ho ésen tercera.

L’obra és escrita en tercera persona, excepte els fragments dialogats.

Els verbs són en present, excepte una part del capítol I.

Els verbs són sempre en passat, excepte la primera part del capítol I.

Els verbs són sempre en passat.

El narrador i l’autor es confonen.

El narrador és Josafat.

El narrador és extern.

11. Quina explicació trobeu per al canvi del temps verbal que es fa a la pàgina 9 (capítolI)?

12. El narrador extern pot descriure els fets d’una manera distant o bé analitzar els actesdels personatges de forma subjectiva. En aquest darrer cas es parla de narrador omniscient.El narrador coneix els fets i els pensaments dels personatges. Llegiu les descripcions que elnarrador fa de Josafat (pàg. 9), de Pepona (pàg. 18) i de Fineta (pàg. 18 i 19), i busqueu-hiels paràgrafs més representatius d’omnisciència narrativa.

24

III. L’ESPAI

26

1. LA CATEDRAL

1. Tothom està d’acord a situar la novel·la Josafat a la catedral de Girona, malgrat que encap moment se citi el nom de la ciutat. Llegiu la descripció que es fa de l’exterior del’església de Santa Maria als dos primers paràgrafs del capítol IV i assenyaleu quinad’aquestes façanes s’hi correspon:

27

2. Quins elements han estat decisius per saber quina era la catedral descrita?

3. Bertrana descriu tan minuciosament la catedral que, moltes vegades, recorre atecnicismes arquitectònics. Digueu a quin dibuix corresponen cadascun dels mots que teniua continuació:

volta, golfo, forrellat, trifori, balustre, gàrgola, penell, contrafort, motllura.

_____________________ ____________________ ___________________

_____________________ ____________________ ___________________

28

_____________________ ____________________ ___________________

4. Aparelleu les definicions que teniu a continuació amb les paraules corresponents:

plomada, estrep, carreu, torratxa, llibant, caire, esperó, cúpula, ampit, contrapetja, aresta.

Cantell, aresta que formen dues cares en angle d’unapeça de construcció.Corda d’espart, de tres caps i d’un dit de gruix.

Qualsevol dels caires d’una peça de construcció.

Contrafort destinat a consolidar una part perillosa de caure.

Volta de revolució adoptada com a sistema de coberta enedificis de caràcter monumental.Torre petita que sol servir de mirador.

Part baixa de les finestres, on poden recolzar-se per guaitar.

Frontal; part vertical de l’escaló o graó, o sigui, la seva altura.

Cap de cantó d’un edifici formant un angle molt agut.

Instrument que empren els paletes per assenyalar la direcció vertical, elqual està compost d’una bala de plom penjada al cap d’un cordillpassat pel forat d’una peça que s’aplica a una paret o a un altre objecteper comprovar-ne la verticalitat.Bloc de pedra, picat i escairat, en forma de paral·lelepípede, emprat enla construcció de parets, pilars, etc.

29

5. La major part de les accions ocorren en l’espai interior de la catedral. És important queel coneguem per no perdre’ns-hi. Observeu el croquis següent de la planta de la catedral deGirona i ompliu els buits amb els noms dels espais a què es refereix cada fletxa. Us donemla primera lletra de cadascun:

30

6. Els dos croquis següents són diferents perspectives de la catedral que ens ajudaran aentendre els moviments de Josafat. Senyaleu-hi:

- Croquis A: amb un llapis de color vermell, el recorregut que fa Josafatnormalment per anar del campanar a la seva cambra.

- Croquis B: amb un llapis de color verd, el camí que fa Josafat per anar delcampanar a la seva cambra i no passar pel trifori.

31

7. Aquesta és la gàrgola per on Josafat, segons la novel·la, llançà Fineta. Com podeuobservar, representa la imatge d’una bruixa. A Girona se n’expliquen moltes llegendes,d’aquesta gàrgola. Inventeu-vos-en una que expliqui la imatge d’aquesta bruixa de pedrade cap per avall:

8. Compareu aquestes dues descripcions de la catedral de Girona: la que Bertrana presentaa Josafat i la que trobareu a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), per exemple. Quinafinalitat persegueix cadascun d’aquests textos? Quina és la diferència fonamental que hiobserveu? Comenteu-la.

9. Ara trieu una de les façanes dibuixades a l’exercici 1 i descriviu-la seguint un dels dostipus de descripció que hem vist: el de la GEC o el de Bertrana. Intenteu utilitzar elvocabulari que heu treballat als exercicis 3 i 4. Després llegiu el vostre text a la resta de laclasse per veure si descobreixen quina catedral heu descrit.

2. LES SENSACIONS DE L’ESPAI

1. En les descripcions que fa Bertrana de la catedral haureu observat que s’utilitzen moltsadjectius per aconseguir un ambient determinat. Rellegiu les pàgines 7, 8, 23 i 24, iclassifiqueu, en el quadre següent, els adjectius que hi trobeu segons les sensacions queexpressen:

32

Grandària Inhospitalitat Fredor Foscor Deixadesa

2. Després de llegir aquestes descripcions de Bertrana, penseu que són descripcionsobjectives? Per què?

3. L’autor, doncs, quan descriu aquest espai concret, vol transmetre al lector una sensaciódeterminada, i ho fa bàsicament a través dels adjectius. De les paraules que teniu acontinuació, encercleu les tres que s’adiguin més bé amb les sensacions que heu tingutvosaltres en anar llegint:

por fredor devoció angoixa

tristor grandiositat ofec tremolor

intimitat opressió curiositat esgarrifança

4. A partir de les paraules que heu encerclat, redacteu un text (d’unes 4 o 5 línies)descrivint l’ambient que us ha suggerit la descripció que Bertrana fa de la catedral.

5. Aquest ambient fosc que embolcalla gairebé tota la novel·la, Bertrana ens el presentaterrible i esfereïdor. Llegiu els fragments següents i subratlleu els mots que ajuden a crear-lo:

a) […] i ell sol dorm en una cambra situada a l’altra part de l’església, tan isolada,tan tètrica, tan veïna a galeries, escales i buidors atapeïdes d’enigmàtiques tenebres,que s’hi desvetllarien els més coratjosos. (pàg. 9)

b) La fosca s’ensenyoria de la gran nau deserta; les llànties brillaven en lescapelles, com místiques lluernes d’aquella nit anticipada. Dins el campanar regnavael crepuscle. (pàg. 17)

c) En la buidor del finestral, on tremolava, agònica, la crepuscular celístia, veierenl’amplària del mur isolador i terrible; s’adonaren del negre enigma que traspuavaper les espitllerades obertures de l’enorme cilindre que tancava l’escala; (pàg. 20)

d) La llum que davallava del finestral, en travessar la feixuga muralla es feia mésescassa, més grisa, més misteriosa, més propícia a la temptació. (pàg. 35)

33

e) El “xut” de les òlibes, els besllums fosforescents dels estels, que entraven perl’enorme tatxa de la muralla, donant als objectes aparences espectrals; l’enigmàticsilenci que alenava a les orelles; el veïnatge de tantes buidors tenebroses,l’isolament d’aquella habitació, suspesa com un niu de miloques sobre el precipicireblert de fosca, tenien desvetllada Fineta. (pàg. 39)

6. Ara torneu a escriure els fragments de l’exercici anterior canviant els mots que heusubratllat. Intenteu que, conservant la mateixa estructura, suggereixin un ambient totalmentdiferent:

a) ____________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

b)____________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

c)____________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

d)____________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

e)____________________________________________________________________

34

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

7. Què heu hagut de canviar, sobretot? Ho heu aconseguit fàcilment? O heu hagut decanviar tota l’estructura de la frase? Expliqueu-ho.

8. L’autor fa servir moltes expressions que remarquen la idea d’angoixa. Sense repetir-necap, col·loqueu els mots següents, que pertanyen al mateix camp semàntic, al lloc que méss’adiguin:

esporuguida esglai espaordir-se esgarrifa basarda

espantable angoixa inquietava esfereïren temia

a) Un profètic ________, un ombrívol pressentiment la feien panteixar.

b) [...] Pepona, anorreada, ____________, per l’impensat desenllaç d’aquella aventura[...]

c) Idees macabres l’____________:

d) […] ________ l’aparició d’algú que l’atrapés amb tan poc honrosa companyia.

e) [...] i, en traspassar-lo, fredor de pedra ____________ el visitant, [...]

f) [...] i aquells corredors i galeries massa plens de _________.

g) Que dolçament__________ fruir-lo allí dintre, [...]

h) Josafat s’entretenia allargant l’ _________ de les mosses.

i) Sobretot l’ ___________ l’esbrinadora fixesa d’aquell ull divinal.

j) [...] un home com ell no havia d’ _____________ per amagar el cos d’una maladona, [...]

9. Aquestes sensacions que experimenta el lector també són sentides pels personatges de lanovel·la quan veuen per primera vegada els dominis de Josafat. Expliqueu-les:

P e r s o n a t g e s I m p r e s s i o n s

35

Oncle de Pepona (pàg. 15)

Pepona (pàg. 20)

Fineta (pàg. 21)

10. Compareu la visió d’aquest espai que donen els personatges i el narrador amb lessensacions que experimenta el mateix Josafat (pàg. 24), i responeu les preguntes següents:

− Com se sent Josafat en aquest lloc?

− Tem alguna cosa que pugui venir de fora?

− Creieu que l’espai pot condicionar el comportament de Josafat? Per què?

11. La mateixa subjectivitat que observem en la descripció de tot aquest espai, Bertranatambé la fa servir per descriure petits objectes. Llegiu els dos últims paràgrafs de la pàgina8 i empleneu el quadre següent amb els elements d’aquesta descripció i les impressionsque ens en transmet el narrador:

Objectes Impressions del narrador

trespeus de ferro senzill

12. Malgrat que la novel·la transcorre en un ambient bàsicament fosc, sempre hi ha un puntde llum que fa de contrast. En el quadre següent, poseu una creu segons que es tracti dellum artificial o natural i digueu per on entra la natural:

36

Nat. Art. Per on entra

sols una ratlla lívida de claror filtrada indica eljunt d’una porta

les llànties brillaven en les capelles

La flama de la llumenera projectava ombrestètriques

encengué un tros d’atxa i començà a guiar-lesper l’hèlix tenebrosa

Com pertot arreu, la claror entrava per unatatxa de caires vius oberta en l’espessor delscarreus.

La llum que davallava del finestral, en travessarla feixuga muralla es feia més escassa, mésgrisa, més misteriosa, més propícia a latemptació.

Era ja de nit; a baix sols una tènue blancor, comd’un reflex de lluna, entrava per l’obertura delfinestral.

Refiant-se només de l’enterinyada celístia quepassava per les obertures dels ventiladors.

13. En els textos anteriors apareixen diversos tipus de llums: atxa, llumenera i llàntia. Alllarg de l’obra es parla també de llumeneta i de llanterna. Digueu les característiques(combustible, forma, material…) que diferencien cadascun d’aquests tipus de llum i siencara es fan servir en l’actualitat.

14. A l’interior de l’església mai no apareix un esclat de llum intensa i blanca, sinó alcontrari. Busqueu en aquesta sopa de lletres 10 adjectius que acompanyen la descripció dela llum en la novel·la:

E A G O N I C A L M JS D F A R N U S I S HM E Q T R S I S V F JO B C E A G T A I Z UR J A T L E F C D S IT Y T R R D H S A E OE G R I S A S E C U TI P O C F O S T A N RD S M A D E C I L E UA R O D A T P M E T SC D S E P R I L M S O

15. Trieu cinc d’aquestes paraules que heu trobat i utilitzeu-les per descriure un dels espaissegüents:

− una estació de tren solitària a l’hivern− un castell mig enrunat

37

16. Pràcticament tota l’acció de la novel·la transcorre dins l’espai de l’església de Santa Maria,un espai que se’ns mostra claustrofòbic. Però aquest “dins” es contraposa en algunes ocasions,molt poques, amb un “fora” que ajuda a donar-li encara més significació. Des del punt de vistadel lector, digueu quines d’aquestes paraules serveixen per definir què representa el “fora” iquè representa el “dins” per Josafat:

alegria, enyor, opressió, llibertat, pecat, religiositat, felicitat, repressió, gaudi

17. Els llocs de fora que s’esmenten representen dos mons diferents: la ciutat i el camp. Ésa dir, s’hi veuen representats el món urbà i el món rural, que per al protagonista tenen unasignificació ben diferent. Digueu què representen un i altre per a Josafat i quins espaisconcrets s’esmenten.

18. Els tres personatges principals miren cap a l’horitzó en un moment o altre de lanovel·la i la visió que en tenen queda matisada pel seu estat d’ànim. Digueu què hi veucadascun i quina relació hi ha amb el seu estat d’ànim:

Personatge Horitzó

Pepona (pàg. 27)

Fineta (pàg. 41 i 49)

Josafat (pàg. 61)

19. Llegiu el fragment següent, on Bertrana expressa la seva visió de la natura, i digueu siaquesta concepció de la natura és la que es veu reflectida en Josafat:

“Dintre l'urbs nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa calmosa i fecunda.Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els meus dolors donant-me fermesa corporali serenor anímica. La crec perfecta, dreturera, santa! Cal pensar que l'home va trairDéu tot just creat, mentre s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal,l’excelsa alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva amb fidel gelosia, les lleis rebudesde l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara. Per això el seu contacte divinitza; i,per això també, els homes que s'han criat en el seu si, enmig de la seva impassibilitatmaterial, tenen dret a la nostra reverència.”

Prudenci Bertrana, “Pòrtic”, Els herois

38

IV. ELS PERSONATGES

40

En aquest apartat estudiarem els personatges i també les relacions que s’estableixen entreells, sempre marcades per la sensualitat o la brutalitat. En la caracterització delspersonatges, ens centrarem en la parella protagonista, Josafat i Fineta, i també en Pepona,com a contrapunt de Fineta.

1. CARACTERITZACIÓ DELS PROTAGONISTES

1. Llegiu els fragments del capítol I on es descriu físicament el protagonista de Josafat.Fixeu-vos en els adjectius i les expressions que usa l’autor i completeu el quadre següent:

Per dir que ... Bertrana escriu ...

* té el nas llarg* les seves mans són grans* vestia fosc* era alt* el seu pèl era gruixut* tenia les espatlles amples i fortes* la seva mirada feia por* la seva veu era dura i fosca* un tic nerviós li movia la boca* semblava cansat* no caminava dret

* nas d’aligot**********

2. El caràcter de Josafat es va perfilant al llarg de tota la narració. Llegiu els fragmentssegüents, referits a aquest personatge, i expliqueu-ne el significat amb altres paraules:

i, poc a poc, a còpia de pegar cops d’espolsadors a lesimatges, anà perdent-los el respecte.

Anà familiaritzant-se amb ellloc.

Conservà una gran por als turments infernals i unagran veneració a les barbes severes i majestuoses delPare Etern.

[...] estremit de misteri, malalt de silenci i de penombra.

I ell estima tot el que toca amb un amor gelós que el fainsociable.

I a l’estiu sobretot, quan a les migdiades, la virilitat delcampaner clamava pels seus furs i privilegis, [...]

[...] tenia [...] unes espatlles atapeïdes d’energiasalvatge.

Era un pagès vingut del cor de les Guilleries.

41

3. El campaner és comparat diverses vegades amb algun animal. Busqueu lescomparacions a les pàgines 10, 21, 24, 38, 39 i 44 i completeu el següent logogrif amb elnom d’aquests animals:

a) 1 1 2 3 __ __ __ __

b) 7 8 9 8 __ __ __ __

c) 16 5 12 11 __ __ __ __

d) 9 8 1 3 10 11 2 7 __ __ __ __ __ __ __ __

e) 3 5 12 13 14 11 15 12 13 __ __ __ __ __ __ __ __ __

f) 4 3 5 6 2 7 4 8 __ __ __ __ __ __ __ __

4. Cadascuna d’aquestes comparacions amb animals pretén subratllar algun tret de Josafat,ja sigui físic, de caràcter o de manera de viure. Expliqueu quin és en cada cas:

Exemple: a) lleó: domini absolut del seu territori.

b)

c)

d)

e)

f)

5. En tres ocasions, Josafat és anomenat gegant: gegant ploricó, gegant fanàtic, gegantavergonyit. Expliqueu quins trets del seu caràcter justifiquen aquests adjectius.

6. Un altre dels trets que caracteritza Josafat és la seva manera de parlar, pròpia del mónrural. Tot i que hi ha pocs diàlegs, segur que podeu recordar algunes de les expressions quefa servir. Digueu quines són.

7. Els tres personatges amb nom de la novel·la es diuen Josafat, Fineta i Pepona. Tots tresprovenen del nom propi Josep. Expliqueu per què penseu que Bertrana va decidir batejar-los tots tres amb el mateix nom. Penseu que el nom reflecteix algun aspecte de lapersonalitat de cada personatge? Per què? Raoneu-ho.

8. Malgrat que Fineta i Pepona exerceixin el mateix ofici, al llarg de la novel·la es vanaccentuant les diferències entre l’una i l’altra. Des del primer moment, però, Bertrana lesdescriu clarament com el que seran després: una, la noia de poble que exerceix laprostitució i l’altra, la dona maliciosa que encarna el paper de la temptació. A partird’aquesta reflexió, feu correspondre a cadascuna els sintagmes següents:

42

Fineta Pepona

aspecte sanitós, madura i esplèndida

llavis petits desperfilats per innombrables besades

faç empolvada amb el nasset delicat i elàstic

pell blanca amb les mans i la cara morens

poca estatura, feble i malaltissa

nines descarades

dents admirables de netedat i simetria

pit ample i superb

cabellera rossa, crespa i onejant

rostre expressiu

boca grossa i somriure burlesc

carn un xic masegada

sina exuberant

moviments i posats excitants

9. Una altra diferència entre les dues dones és que Pepona, com Josafat, prové de poble iFineta, no. Fent contrast amb ella havia entrat una joveneta de poca estatura, ciutadana,feble, malaltissa. Expliqueu quina és la idea que Bertrana té de la ciutat simbolitzada en lafigura de Fineta.

10. Responeu les preguntes següents, que fan referència a l’actitud que mostra l’autordavant dels seus personatges femenins. Després digueu si penseu que Bertrana ésequànime a l’hora de descriure els personatges femenins i raoneu la resposta:

• mostra més simpatia per…

• és molt dur quan es refereix a…

• troba més sensual …

• troba més maliciosa…

• descriu de manera més positiva …

11. Segons la idea que teniu de Fineta, digueu quins trets podríem considerar moltallunyats d’aquests de Josafat:

43

J o s a f a t F i n e t a

Trets físics

manassesmoviments inharmònicspèl aspresilueta feixugacòrpora sinistrapit d’atletamirada tètrica

Trets de caràcter

ingenuïtataspre i sorrutposat estúpidservicialtemeróspiadóscallat

12. Fineta se sent atreta per Josafat des del primer dia i desitja posseir-lo. Digueu què és elque li atrau i busqueu alguna citació on s’expliciti. 13. Josafat rebutja Fineta però la desitja. A la pàgina 28 podeu trobar quatre o cincexpressions que refermen aquesta idea de desdeny. Copieu-les:

Ex: [...] aprofitant el sedassejar impertinent de Fineta,

1.

2.

3.

4.

5.

14. Quines són les armes que desplega Fineta per aconseguir l’amor bestial de Josafat? Éscomparada en algun moment amb algun animal?

15. Ara que ja coneixeu millor els protagonistes d’aquesta novel·la, trieu-ne un i escriviu elseu retrat, tal com vosaltres us l’imagineu. No es tracta de reproduir els mateixos mots deBertrana, sinó d’intentar fer un treball de creació a partir dels seus personatges.

2. RELACIONS ENTRE ELS PERSONATGES: ELS SENTITS, LA SENSUALITATI LA BRUTALITAT

44

En les relacions que s’estableixen entre els personatges de la novel·la, els sentits hi fan unpaper fonamental. Els hi trobem gairebé tots reflectits i, en molts casos, relacionats amb lasensualitat i la brutalitat.

1. Dels cinc sentits, el de la vista és el que més sovinteja. Bertrana utilitza molts sinònimsde mirar i veure. Relacioneu cada verb amb la seva definició i observeu les diferències dematís entre ells. Si teniu dubtes, podeu consultar el diccionari:

Albirar Entreveure.

Llucar Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.

Resseguir Veure de lluny alguna cosa.

Fitar Esguardar atentament absorbint-se en la seva vista.

Sotjar Examinar, repassar acuradament.

Contemplar Mirar de fit a fit.

Llambregar Saber veure el sentit, l’essència, la qualitat, etc.

Entrellucar Veure amb un cop d’ull.

2. Ara que ja heu precisat el significat de cada verb, completeu els fragments següents ambla forma verbal que considereu més apropiada de les següents:

albirà clavat la vista resseguí

creuaren l’ esguard contemplava esguardà

pegà una ullada lluqués

El campaner, amb vergonya d’infant i posat estúpid, la ___________ amb els ulls plensde pagesívola desconfiança.

Les dues noies ________________________ joiós de picardia i esclafiren a riure.

[...] res no s’_________ ; sols una ratlla lívida de claror filtrada [...]

[...] sortí a fora i _________________ de cap a cap del temple.

El campaner també li havia ________________ .

[...] allí era on pensava en les carns d’aquella mossota que ara, aprofitant un banc quehi havia, ansiosa d’espai, ______________ asseguda les serralades que es perdien enla boirina de l’horitzó.

[...] i no era pas difícil que algun _______ la misteriosa fugida.

[...] fins a arribar prop del campaner, que l’__________ amb recel.

3. Una de les coses que es percep a través de la vista és el color. Feu correspondre elscolors següents amb la significació que creieu que tenen tradicionalment. Penseu que en lanovel·la tenen aquest mateix significat? Per què?

45

esperançaroig decència

puresablanc provocació

sensualitatnegre desig

sagratverd brutalitat

respecte

4. Què representava el color negre en l’ambient eclesiàstic? Per què Fineta es vesteix decolor negre quan va a l’encontre de Josafat?

5. Un altre sentit molt present en la novel·la és l'oïda. En contrast amb el silenci de l’església,hi ha una gran quantitat de sorolls de tota mena. Torneu a llegir la pàgina 17 i feu els exercicissegüents:

a) Classifiqueu en dues columnes les expressions que facin referència al so o al silenci:

Expressions de so Expressions de silenci

b) Subratlleu, de l’exercici anterior, totes les paraules que pertanyin al camp semànticde soroll.

c) La majoria d'aquestes paraules tenen una mateixa consonant. Digueu quina classede consonant és i quina relació pot tenir amb el soroll.

6. Alguns sons són expressats amb onomatopeies o amb paraules que en deriven. Digueu quinso representen cadascuna:

glu-glu (pàg. 66): ________________________________

xut (pàg. 39): ___________________________________

dring (pàg. 11): __________________________________

xiuxiuejar (pàg. 9): _______________________________

tral·larejar (pàg. 16): ______________________________

46

xit (pàg. 25): ____________________________________

brunzir (pàg. 36): _________________________________

7. Totes les paraules que teniu a continuació pertanyen al mateix camp semàntic i apareixen enla novel·la. Senyaleu-les amb una creu segons que representin sorolls propis d’animals, depersones o d’altres elements:

Persones Animals Altres

Udol

Retruny

Miolar

Sanglot

Aleteig

Remuc

Glatir

Cruixir

Gemec

Bramular

Murmuri

Refilar

Espetec

Espinguet

Mormolar

Renill

8. Digueu a quin animal corresponen tots els sorolls que heu marcat com a propis d’animals.

9. Un altre tipus de so que trobem en l’obra és el de la música. Senyaleu l’opció correcta delqüestionari següent:

a) Els instruments que s’anomenen són:

piano i flabiol

harmònica i flabiol

flabiol i orgue

b) Qui canta una cançó?

Pepona

Fineta

47

Josafat

c) Es canta una cançó:

folklòrica

melòdica

bàquica

d) Josafat tral·lareja:

els goigs de Santa Magdalena

els goigs de Santa Maria

els goigs de Sant Antoni

e) Josafat toca el flabiol quan:

està neguitós

està enyorat de la seva terra

està cansat

f) Per al·ludir a la música que se sent dins la catedral, es parla de:

peces musicals

cançons

notes

10. Per referir-se al sentit de l’olfacte, el narrador utilitza els mots següents: baf d'impuresa,bravada pestilent, sentor d'home, ferum empudegant, fetor de tomba, pudir a salvatgina,flaire de cova. Observeu, consultant un diccionari, la diferència que hi ha entre cada unad'aquestes paraules marcades en negreta i classifiqueu-les segons la intensitat de bona a malaolor.

11. L'autor utilitza les impressiones sensorials al llarg de tota la novel·la, però és potser quanmostra la sensualitat que es fa més evident. Rellegiu la pàgina 28, busqueu mostres dels cincsentits i classifiqueu-les en el quadre següent:

Vista

Oïda

Gust

Tacte

Olfacte

12. El llenguatge de les mirades pren protagonisme en els moments de màxima sensualitat.Subratlleu, del capítol V, els fragments on apareix la vista com a instrument de provocaciói desig.

48

13. Imagineu-vos la trobada amorosa de dos enamorats i descriviu aquest moment màgic apartir del llenguatge de les mirades. Intenteu fer servir algunes expressions de les que heusubratllat en l’exercici anterior:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

______________________________________________________________________

___________________________________________________________________

______________________________________________________________________

___________________________________________________________________

14. Tot i que el mot amor apareix diverses vegades, en cap moment denota un sentimentbonic, sinó que els qualificatius més usuals són: feréstec, agressiu, bestial, salvatge, infame,ferotge, antihumà, horrible... Expliqueu quin tipus d’amor es descriu.

15. En la relació entre Josafat i Fineta podem observar una sensualitat primitiva (o senzilla) iuna sensualitat més refinada (o perversa). Argumenteu quina història personal de cadapersonatge ho justifica.

16. Marta Nadal2 diu, en comentar aquesta novel·la: “L’episodi previ a la unió dels doscossos és descrit amb una brutalitat de fera salvatge; l’erotisme, és a dir, el refinamentsexual propi de la cultura [...] desapareix aquí per donar lloc a uns matisos que animalitzenels dos personatges [...]”. Llegiu aquest fragment de Josafat, que trobareu a la pàgina 36, icopieu tot el lèxic, classificat en adjectius, verbs i substantius, que penseu que provocaaquesta bestialització:

Verbs: ______________________________________________________________

Adjectius: ___________________________________________________________

Substantius: _________________________________________________________

17. Considereu que les expressions xafar falgueres (pàg. 24) i deixar-se esclafar (pàg. 52) sóneufemismes? La primera fa referència a Pepona i la segona, a Fineta. Tot i que indiquen elmateix, quina visió diferent de les protagonistes fa que l'autor utilitzi una expressió o unaaltra?

2 NADAL , Marta. «Josafat de Prudenci Bertrana», dins Lectures de COU 1994/1995. Barcelona: La Magrana,1994. (L’Esparver Llegir; 56)

49

18. Al final del capítol V es consumen les relacions físiques entre Josafat i Fineta. Durantaquest capítol, però, el narrador ens mostra tot un ventall de sensacions voluptuoses de forma iintensitat diferents. Llegiu els fragments que teniu en el quadre i feu-los correspondre amb elsconceptes següents:

desig, canvi de subjecte desitjat, fantasia eròtica, masoquisme, plaer saciat,provocació, perversió, consumació relació sexual

Estenia els braços per a abraçar el mur, mentre pensava que el cos delcampaner tenia una amplària semblant, una fortalesa semblant. (pàg. 32-33)

Pega'm, Josafat. (pàg. 38)

Eren mirades inquietes, ràpides, que l'esgarrapaven tot despullant-la; rompentels botons, les cintes, els gafets i llençant amb exasperació els pellingots deroba que s'oposaven a satisfer la lúbrica curiositat que feia dies era el càstig,el turment de Josafat. (pàg. 33-34)

Sempre l'havia trasbalsada aquell maridatge horrible; sempre havia sentitinsans desitjos de viure la vida d'aquella desgraciada, reclosa en el tronc d'unarbre, alimentada per les mans del simi, sentint sobre la seva nuesa el pelutcontacte de l'animal feréstec, rebent de continu abraçades immensamentlascives acompanyades dels crits estridents d'un plaer ferotge que no es cansani se sacia. (pàg. 32)

[…] els plecs de la brusa, tan diabòlicament fina, que les mustigades bellesesde la meretriu s'endevinaven i reposaven a la cotilla fluixa i elegant, la voradade la qual àdhuc es transparentava. (pàg. 31)

Així volgué oferir-se a l’home que la seva refinada perversió havia escollit. Isentia un greu voluptuós en pensar que tot el millor que tenia anava a ésserrebregat, malmès, romput per les impacients manasses del campaner. (pàg. 32)

Res no indicava l’existència de Josafat i Fineta dins la torre sinistra, queabans sorollaren amb els udols epilèptics del seu pler bestial i amb el rebolcardesesperat de llurs cossos, que es masegaven en les lloses del replà. (pàg.36)

Mentre, s’assegué a la caixa del banc d’església, i s’aquietà com una hienafarta de carnassa, emperesida per la digestió lenta del seu macàbric festí.(pàg. 36)

19. Durant la lectura de tota la novel·la podem observar moltes referències al cos de dona,però hi ha un mot genèric, carn, i un de concret, pit o sina, que es repeteixen constantment.L'adjectivació n’acaba d'arrodonir el sentit. Classifiqueu els adjectius que acompanyen aquestsnoms a la columna corresponent i digueu quin sentit vol comunicar l'autor:

carn blanca, carn flonja, carn enfebrada, carn cobejosa, pit ample, sina blanca,pit tendríssim, carn que trontolla.

50

Color Desig Altres Significat de l’adjectiu

20. Busqueu en un diccionari de sinònims el mot voluptuositat. A partir d'aquest nom feu unallista amb tots els sinònims i antònims que trobeu. Agrupeu-los, posteriorment, segons aquestaclassificació:

Vici Virtut

21. La majoria d'aquests mots que heu trobat apareixen a Josafat; a quin pecat capital esrefereixen els de la columna del “vici”, segons el catecisme catòlic?

22. El mateix narrador ens diu quins són els dos pecats capitals que destorben Josafat:Dues passions tan sols li donaven molèsties: la ira i la luxúria. De la ira havia trobatmanera de servir-se’n a major honra i glòria del Senyor; quant a la luxúria, el destorbava.Digueu:

− De quina manera pensa Josafat que podria alliberar-se del turment de la luxúria senseatraure la ira del cel?

− De quina manera Josafat ha canalitzat la seva ira per servir Déu?

23. Quin d’aquests dos pecats capitals Josafat aconsegueix vèncer primer? Com?

24. En totes les relacions que estableix Josafat apareix la brutalitat? Penseu en l’argumentde la novel·la i digueu en quins casos Josafat usa la força física:

amb... quan...

Fineta

Pepona

Altres personatges

51

25. També trobem tots els sentits, o gairebé tots, participant d’aquesta violència. El sentitdel gust apareix poc, però, en canvi, la boca de Josafat sovint és una mostra d’aquesta irano dominada. Sabeu a què ens referim? Expliqueu-ho.

26. Inventeu-vos una història on la brutalitat aparegui a través dels 5 sentits. Redacteu-laprocurant que us ocupi unes cinc o sis línies:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

27. Després d’haver vist tants elements relacionats amb la sensualitat i amb la brutalitat,val la pena d’adonar-nos d’un tret estilístic de l’autor: el fet que eludeix d’explicar idetallar els moments culminants d’amor i de mort de l’obra. Comproveu-ho i responeu lespreguntes següents:

− amb quina frase es dóna a entendre que Josafat ha mort Fineta? (pàg. 59)

___________________________________________________________________

− amb quin recurs estilístic es dóna a entendre que Josafat i Fineta tenen relacionssexuals? (pàg. 36 i 44)

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

− amb quines comparacions es dóna a entendre que Josafat ha enfollit? (pàg. 68)

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

52

V. ELS MITES I ELS SÍMBOLS

54

1. EL MITE DE LA BELLA I LA BÈSTIA

Les característiques dels protagonistes de Josafat ens remeten al mite de la Bella i laBèstia, tant pel tema com per les constants comparacions del protagonista masculí ambalgun animal (simi, orangutan…). Aquestes coincidències fan pensar que Bertrana plantejaun determinat paral·lelisme entre la història que ens explica i la del mite.

El mite de la Bella i la Bèstia és molt antic. Se’n poden veure indicis de la seva creació en latradició oral grega. Els contes d'aquest cicle mostren un animal-nuvi, lligat a la natura, amb uninstint animal molt lligat a la sexualitat. Apuleu (segle II) inicia la recreació d'aquesteshistòries del cicle animal-nuvi amb la narració en llatí Eros i Psique (vegeu l’annex 2).

Els contes d'aquest cicle es van repetir durant totes les èpoques posteriors, però no va serconegut amb la designació de “La Bella i la Bèstia” fins que Madame Leprince de Beaumont,inspirant-se en un conte de Madame Villeneuve d'uns anys abans, publicà La Bella i la Bèstia(1756). Perrault (1786) va fer-ne una reedició.

Després de llegir-vos la traducció castellana de la versió de Madame Leprince deBeaumont, que trobareu en l’annex 3, feu la comparació que us proposem en els exercicissegüents:

1. Compareu els elements del quadre en les dues obres i digueu de quina manera s’himanifesten:

Josafat La Bella i la Bèstia

espai

menjar

servents

oposició camp/ciutat

personatge enllaç

religiositat dels protagonistes

bondat dels protagonistes

desig sexual dels protagonistes

altres personatges

noms dels personatges

noms de lloc

2. Compareu els trets que caracteritzen els personatges. Quines diferències i semblancesessencials hi ha entre els dos personatges masculins i entre els dos personatges femenins?

Josafat Bèstia Fineta Bella

55

virtut

bellesa

bondat

culte

religiositat

desig sensual

procedeix camp

violència

3. Els elements narratius del conte que heu llegit es corresponen amb les funcionstradicionals dels contes populars. Observeu si els elements de la novel·la Josafat hiencaixen i digueu, en cada cas, quin seria l’aspecte de l’argument que hi equival:

La Bella i la Bèstia Josafat

Presentació dels personatges: pare, Bella,germanes.Explicació de la situació dels personatgesen començar l’acció.El pare transgredeix una norma de laBèstia, sense saber-ho.La Bèstia vol retenir el pare o, a canvi,una filla.La Bella està disposada a morir a mans dela Bèstia pel seu pare.La Bèstia desitja conquerir sexualment laBella.La Bèstia aconsegueix la Bella, sobretot,per compassió.Quan l’aconsegueix, la Bèstia estransforma en príncep.

Després de fer aquesta comparació, haureu pogut observar algunes diferènciesfonamentals:

a) El conte popular inclou l’element fantàstic propi d’aquest tipus de literatura iJosafat, no. El conte acaba amb la transformació meravellosa del personatge masculí.¿Quina transformació es produeix en Josafat en aquest punt de l’argument? b) La novel·la Josafat afegeix més elements narratius, després dels que es podrienconsiderar paral·lels. Digueu quins són. c) Hi ha un canvi de paper entre els personatges d’una i altra narració. Quin és? Quinspersonatges afecta?

56

4. Jacques Barchilon3, en el text que teniu a continuació, comenta l’estil narratiu deMadame Leprince. Llegiu-lo atentament i després comenteu si els fragments en cursiva ussembla que també podrien fer referència a l’estil de Bertrana en Josafat, o si, en canvi,l’autor resol segons quins aspectes d’una altra manera. Hi ha gaires semblances i gairesdiferències?

“L’estil de Madame Leprince recorda el de Perrault per la seva concisió i finesa.Amb un to fresc i una ingenuïtat ben estudiada, l’autora ha imaginat la versió mésemotiva d’aquest mite. Evita els detalls inútils i els elements retòrics massaamanerats. Descripcions molt curtes, cap nom de lloc: hom es perd en aquest passatmisteriós dels contes meravellosos, però així és com hom se sent suspès en unpresent de narració que ens captiva. Els personatges tenen noms que no en són pas:el marxant, la bella, la bèstia, les germanes, així de ràpid. És un món poètic. […]Quan tot es transforma en malson, l’horror de l’esdeveniment és atenuat per unllenguatge infantil o educat… L’educació de la bèstia perillosa no fa més queanunciar una amenaça de mort, sentència ben severa per voler una rosa… La bèstiaparla al transgressor com un pare al seu fill; perquè la bèstia és aquí símbol del pare,i s’afanya a castigar un fill que vol roses. Intrús en el castell, el marxant ha comès unacte sacríleg.”

5. Maria de la Pau Janer4 afirma que, a partir de la primera meitat del segle XX, el mite de laBella i la Bèstia adopta un caire moralitzant i que mostra una dualitat constant: llum iobscuritat, realitat i fantasia, presència animal i força espiritual, home i dona, i alienació ireconciliació. Creieu que s’hi observen, aquestes dualitats, en Josafat?

6. El mite de la Bella i la Bèstia ha estat recollit i recreat al llarg de tota la història de laliteratura (i cinema) occidental. Digueu quines novel·les o pel·lícules coneixeu on es puguitrobar aquesta influència.

2. LA SIMBOLOGIA RELIGIOSA

Ja hem vist com el sentit religiós conforma de manera decisiva el caràcter de Josafat i lesseves actuacions. Per tant, els símbols religiosos apareixen constantment al llarg de lanovel·la, ja sigui lligats a l’espai (la catedral), ja sigui relacionats amb la manera de fer delpersonatge.

1. A Josafat hi ha tota una colla de referències que ens remeten als diferents sagraments.Relacioneu els fragments següents amb el sagrament a què cregueu que s’al·ludeix. Quinés el sagrament que no apareix en la novel·la?

3 BARCHILON, Jacques. Le conte merveilleux français de 1690 à 1790. París: Libreirie Honoré Champion,1975.4 JANER, Maria de la Pau. Les rondalles del cicle de l'espòs transformat: pervivència en la literatura catalana dela tradició oral. Frankfurt: Domus Editoria Europaea, 1993.

57

− Sentí vocació de consagrar-se a Déu Baptisme

− …prendre muller, casar-se com la llei de Déu mana. Confirmació

− …la pasta [hòsties] que havia d’ésser aliment de Confessiógràcia per a clergues i fidels…

Comunió− …una vaga idea que l’aigua ho purifica tot,…

Orde sacerdotal− Així li parlà el confessor en l’hora solemnial del’absolució… Matrimoni

− Ja fosc, sortia acompanyant el Viàtic… Extremunció

2. Un d’aquests sagraments, el baptisme, té un paper fonamental en la simbologia global dela novel·la a partir del seu doble significat d’iniciació (en la comunitat cristiana) i depurificació. Expliqueu aquest sentit a partir dels aspectes següents:

− Primer paràgraf de l’obra i última frase de l’acció de la novel·la (penúltima pàgina).

− Pluja de l’últim capítol.

− Final de Fineta.

3. Un altre dels sagraments marca un punt clau en l’argument. Quin és aquest sagrament?Quin tomb dóna l’argument d’ençà que es produeix aquest fet?

4. Aquests dos són els sagraments clau del perdó. Recordeu que en un moment de lanovel·la es diu: “Perdona i seràs perdonat; aquesta era la bona màxima del campaner” (pàg.25). Com creieu que afecta en el caràcter del protagonista aquesta presència de la idea de“perdó” al llarg de la novel·la?

5. Escriviu un possible final de l’argument (unes set línies) imaginant-vos que no haguésexistit l’escena de la confessió:

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

58

6. Un cop Josafat ha mort Fineta, …pujà a la seva cambra. Allí engolí un bon tros de pa ibegué d’una sola tirada una sitra de vi negre (pàg. 59). Segons la litúrgia catòlica, a quècreieu que pot fer referència aquesta acció de Josafat? I quin sentit pot tenir en aquestmoment de l’argument? 7. Un element clau en el remordiment de Josafat i en la seva lluita interna és la imatge queté de Déu. Expliqueu-la a partir dels fragments següents:

- Conservà, però, (una gran por als turments infernals) i una gran veneració a lesbarbes severes i majestuoses del Pare Etern. Sobretot l’inquietava l’esbrinadorafixesa d’aquell ull divinal, que, dins un triangle resplendent, havia vist, de petit, enalguna estampeta. (pàg. 12)

- A les parets llises, un xic esgrogueïdes, es veia, com únic ornament,un marc de fusta senzill i primitiu que enquadrava una litografiavella: el Pare Etern, amb els dos dits d’una mà en l’aire i el món al’altra, mirant seriosament; un mirar de mèrit, que seguial’observador a tot arreu. (pàg. 27)

- una veu, sonant dins el seu crani, li cridà: “Déu et mira”. (pàg. 29)

- A la nit tingué enfront, sever, fix, serenament escrutador, l’ull del Pare Etern, queno el deixà reposar (pàg. 48)

8. Quin adjectiu faríeu servir per definir aquest Déu de Josafat? És un Déu que estima? UnDéu que perdona? Un Déu castigador? Un Déu venjatiu? Un Déu sever?… 9. A més d’aquesta imatge de Déu, hi ha altres factors que també afavoreixen que Josafattingui un sentit religiós repressiu i tancat. Quins són? Com ens ho manifesta l’autor?

10. L’autor fa servir en tres o quatre ocasions la paraula fanàtic per descriure Josafat.Segons el diccionari, aquest mot vol dir ‘que sustenta una creença o opinió, especialmentreligiosa, amb intemperància i sense sentit crític’. Creieu adequat aquest adjectiu perreflectir la religiositat de Josafat? Per què?

11. Aquesta manera de sentir la religió provoca en el protagonista la lluita interna entre el bé iel mal que l’aboca al final que ja coneixem. Per això moltes vegades l’objecte de desig sexual(Fineta) és vist per Josafat com el símbol d’un “personatge” molt vinculat a la religió. A travésdels fragments següents, esbrineu a quin personatge ens referim i subratlleu en quins mots oexpressions s’endevina. Quin sentit hi veieu en aquesta identificació?

- Llavors la seva cara, resplendent de llum roja, tenia una mefistofèlica bellesa, […]- Un cinturonet ample amb sivella daurada recollia els plecs de la brusa, tan

diabòlica- ment fina, […]- Cregué en un penediment, en una disfressa del dimoni…- Dents que feien pensar en gelositats amoroses, en besades crudels i en pruïges

satàni- ques.- Una terrible cabellera rossa, crespa i onejant com les flames d’una foguera…

59

12. De fet, aquesta identificació és la causa de la intensa lluita interna que viu Josafat des delmoment en què comencen les seves relacions amb Fineta. I explica d’alguna manera el crimque comet al final. Digueu quins són els “lligams” a què es refereix el narrador en aquestfragment: Al furiós convit el campaner es mogué, com si intentés d’abraonar-s’hi, però restàamarrat al mur, tot forcejant per rompre uns lligams molt durs i molt arrelats que el retenien.

13. Reflexioneu sobre aquesta lluita i els remordiments del protagonista i digueu amb quinesde les afirmacions següents esteu més d’acord:

− Josafat només té remordiments perquè perdrà la feina.− Josafat té por de perdre Fineta i per això no es confessa.− Quan està amb Fineta, Josafat no té cap por de res.− Josafat té por de perdre el respecte dels seus protectors.− Josafat mata Fineta perquè així es deslliura del mal.− Josafat només es penedeix d’haver mort Fineta per si el descobreixen.− Josafat té por del càstig diví pels seus pecats.− Josafat té remordiments d’haver tingut relacions amb Fineta però no d’haver-la mort.

14. En grups de quatre, poseu en comú les reflexions personals de l’exercici anterior i intenteuarribar a les mateixes conclusions.

15. Després de llegir els fragments següents, digueu en què es concreten les pors deJosafat:

− Oh, no! Mai! L’escàndol, el menyspreu dels bons sacerdots, la severitat del rector,la seva vida plàcida interrompuda, el pa incert, tot perdut pel bes impur d’unadonota. Així pensava en despertar de les seves temptacions.

S’ho jugava tot: la glòria eterna, l’estimació dels superiors, el pa de cada dia i fins−per què no confessar-ho? − l’esperança de tenir el bell parlament amb Pepona.

16. Oh, si en lloc del trifori hagués estat en qualsevol amagatall, lluny de l'ambient sagrat del'església!... diu Josafat en un moment de penediment. Com interpreteu aquesta frase? Ésimportant per al sentit global de l’obra? Per què?

17. Enric Sullà5 diu, en referir-se a l’estil de Bertrana: “Convé analitzar la funció moral delsadjectius perquè Bertrana [...] els usa per caracteritzar els ambients i els personatges totprejutjant-los [...]”. Aquesta afirmació es constata molt clarament en el cas de Fineta. De lesexpressions següents que s’hi refereixen, digueu amb quines el narrador manifesta aquestafunció moralitzant:

cançó indecententranyes perverses cinisme més descarat i més immundfuror histèric veu estridentveu ...immensament repulsiva verí de la seva mala llenguael pit s’aixecava impacient rialla aspra, discordant, endimoniadagestos indecents esguard maligneronc afalagador ondulació rítmica del seu respir

5 SULLÀ , Enric. Pròleg a Josafat. Barcelona: Edicions 62, 1971.

60

colpejar feble del seu cos minúscul com una fantasma infernalment apassionada18. Atès que l’acció es desenvolupa en una església, és lògic que molts elementsd’ambientació siguin de caràcter religiós. Aparelleu els noms d’objectes següents amb eldibuix que correspongui. Digueu, a més, què són o per a què serveixen aquests objectes, iquins es fan servir actualment i quins no:

rosaris

mantellina

encenser

goigs

ull divinal

bàcul

caparronets alats

casulla

estola

19. Trobeu les paraules que s’adiuen amb les definicions que teniu a continuació. Totes lesdefinicions corresponen a funcions i càrrecs eclesiàstics o a característiques de personesrelacionades amb l’Església, i totes surten a la novel·la. Les teniu per ordre alfabètic:

61

_ _ _ _ _ Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i llocs dedevoció, que té una devoció estreta i minuciosa.

_ _ _ _ _ Home que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi.

_ _ _ _ _ _ _ _ Persona que té al seu càrrec de tocar les campanes d’unaesglésia.

_ _ _ _ _ _ _ Sacerdot titular d’una capellania; […] PER EXT. Qualsevoleclesiàstic.

_ _ _ _ _ _ _ Home que ha rebut ordes sagrats.

_ _ _ _ _ _ Persona, especialment jove, que serveix en els monestirs i lesesglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.

_ _ _ _ _ _ _ Religiós de la Companyia de Jesús, fundada per Sant Ignasi deLoyola.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ Criada d’un capellà.

_ _ _ _ _ _ Tractament donat als clergues.

_ _ _ _ _ _ Sacerdot que governa una parròquia.

_ _ _ _ _ _ _ _ Home consagrat a Déu, ungit i ordenat per a celebrar la missa.

_ _ _ _ _ _ _ _ Persona que té cura de la sagristia i de l’endreçament d’unaesglésia.

_ _ _ _ _ _ Persona que assisteix un superior en les seves funcions, que elsubstitueix en cas d’absència, de falta, etc.

3. LA SIMBOLOGIA MITOLÒGICA

1. Un altre tipus d’elements simbòlics que apareixen en la novel·la són els mitològics.Busqueu en una enciclopèdia qui o què són els elements següents:

Elementmitològic

Pàg. Explicació

Bacant 13

Nimfa 14

Pan 14

62

Faune 14

Orgia 14

Musa 26

Gnom 26

Sàtir 30

2. Com haureu pogut observar, tots aquests elements fan referència al món de l’Arcàdia i almite de Bacus. Classifiqueu-los segons cregueu que pertanyin a l’un o a l’altre. Expliqueucom estan entrelligades les paraules anteriors i digueu si la utilització d'aquests mots en lanovel·la és casual o és fruit d'una complexa elaboració:

Arcàdia Bacus

3. Per què creieu que hi ha la referència a aquests dos entorns mitològics en Josafat? Ambquins aspectes de la significació de la novel·la els podeu relacionar? Per què? Algund’aquests elements reforça la bestialització de Josafat?

4. Si heu consultat el diccionari o una enciclopèdia, us haureu adonat que “faune”, a mésdel significat mitològic, ha adoptat un significat diferent: ‘home madur endut per lalascívia’. I en la novel·la, de Josafat es diu: Josafat tenia llevat de faune (14), fauneembrionari (26), faune vençut (46). A quin dels dos significats es deu referir l’autor ambcadascuna d’aquestes expressions, al mitològic o al segon? Per què? Quin matís designificat hi afegeixen els adjectius?

5. “Nimfa” i “sàtir” també són paraules que han adoptat un altre significat. Digueu quin ési si s’hi endevina, en el context de la novel·la.

6. Ja hem vist que Josafat, en algunes ocasions concretes, toca el flabiol. Relacioneu aquestinstrument amb la mitologia. De quin déu mitològic és característic aquest instrument?

7. Aquesta referència als aspectes bucòlics del mite de l’Arcàdia que ja heu comentatabans està molt relacionada amb un aspecte de la personalitat de Josafat. Llegiu aquestfragment i comenteu quines relacions s’estableixen entre l’argument de la novel·la i lescaracterístiques d’aquest món mitològic:

63

L’ànima rústega de Josafat es poetitzava amb el desig d’amar. Tragué el seu flabiol,i assegut en el seu mirador, amb les cames penjant sobre el precipici, recordà lestonades de la seva terra. I sota les teulades vibrants de sol, en l’ensopiment de lamigdiada, les dones impures, plenes de mandra, lasses de llurs nits d’orgia,escoltaven el refilar groller d’un flabiol que imitava l’enjogassament frisós d’unacamperola.

Josafat tenia llevat de faune en la seva naturalesa; com el déu Pan, enamorat d’unanimfa esvaïda, tocava melangiosament la flauta. (pàg. 14)

8. El recurs al somni és utilitzat diverses vegades. A part de servir per reflectir l’enyor delterrer nadiu de Josafat, és un dels llocs on trobem elements propis del món bucòlic. Rellegiuels fragments on apareixen aquests somnis (pàg. 13, 24 i 65) i digueu quins són aquestselements.

9. L’Arcàdia és un tòpic literari molt utilitzat en l’anomenada literatura bucòlica o pastoral.Quines característiques presenta aquesta literatura?

10. Colossal, ciclòpic i titànic són adjectius referits a Josafat i que tots tres signifiquen‘gegantí’. Digueu de quin mot deriva cadascun i si tenen alguna relació amb la mitologia.

11. Encara més símbols? Digueu si els elements que us detallem a continuació ussuggereixen alguna cosa i, si és així, relacioneu-los amb una fletxa amb la idea que ussembli adequada:

Un gat negre […] fugí… (pàg. 64) el comte Arnau

I fou allà, a les dotze, que un xiscle llastimós... (pàg. 58) mala sort

tota la seva llarga còrpora prengué una rigidesa bíblica.(pàg. 50) vampirisme

xuclava la sang fins escolar-lo… (pàg. 65) hora màgica

com els d’una ànima encesa pel pecat que cerqués,adolorida, el consol de la divina gràcia. (pàg. 29) Lot

64

VI. LA TÈCNICA NARRATIVA

66

1. L’ESTIL NARRATIU

El discurs narratiu acostuma a tenir dues formes essencials: l’estil directe i l’estil indirecte.L’estil directe és aquell en què l’acció avança a través del diàleg entre els personatges,però quan el narrador és qui va explicant què senten i diuen aquests, parlem d’estilindirecte. En ambdós casos, l’acció avança, cosa que no passa quan predomina ladescripció (com ja heu pogut observar en el capítol I, per exemple). En Josafat hi ha moltpocs fragments dialogats.

1. Convertiu el fragment següent en un text dialogat. Penseu primer quins són elspersonatges que hi intervindran i incloeu-hi els diàlegs necessaris, però sense canviar elsignificat del text original:

L’endemà, a primera hora, el vicari de torn veié un escolanet que esperava ala porta principal de Santa Maria. El noi corregué a l’encontre del sacerdot.

El campaner no havia començat a senyalar la missa, explicà el vailet, i, permés que ell estirava la corda i el cridava, no obria ni donava cap mostra de vida.

Dues o tres devotes matineres s’havien apropat. Elles tampoc oïren tocarl’oració, i podien ben jurar que aquell matí ni una campana d’aquella esglésias’havia mogut. Era més estrany encara.

Vingueren més gent, més escolans i més clergues, i avisat el rector, féu la sevaarribada al mig d’una gran curiositat i un gros silenci. Ell estirà el cordill amb lesseves mans blanques i apergaminades…(pàg. 67-68)

2. Un exemple clar de textos que es basen en l’estil directe són els còmics. A part delsdiàlegs, només hi podem trobar breus fragments narratius que serveixen per a situarl’acció. També n’és un tret característic l’ús d’onomatopeies, que ajuden a reforçar la ideadel llenguatge directe. Us hem preparat un còmic a partir de la primera visita de Pepona iFineta a Josafat, que trobem descrita en el capítol III . Rellegiu el capítol i feu, per parelles,els exercicis següents:

a) Digueu quins personatges hi apareixen i identifiqueu-los en els dibuixos del còmic.

b) Delimiteu els fragments del text que es veuen reflectits en les vinyetes.

c) Redacteu un fragment breu que serveixi per a situar l’acció a què correspon laprimera vinyeta.

d) Penseu quines onomatopeies podreu utilitzar i en quines vinyetes.

e) Ompliu les bafarades del còmic. Intenteu ser molt fidels a les característiques i a lamanera de parlar de cada personatge.

69

3. Transformeu l’estil directe del còmic en un text d’estil indirecte. Intenteu respectar tantel que heu escrit com el que es pot interpretar a través dels dibuixos.

2. ELS ELEMENTS PREMONITORIS

Una tècnica narrativa molt habitual en aquesta obra és la premonició. Aquest recursconsisteix a suggerir una idea (a través d’un adjectiu, d’una frase, d’un somni...) queanuncia fets que, posteriorment, formaran part de l’argument.

1. Trobem molts elements premonitoris en Josafat. A vegades són molt clars i altres notant. Llegiu els fragments següents, situeu-los en la novel·la i digueu de quines accionsposteriors els podem considerar premonitoris:

a) sembla guardar un secret espantable. (pàg. 8)

______________________________________________________________________

b) − Sembla que no podeu pensar en res de bo ací dintre. (pàg. 15)

______________________________________________________________________

c) [...] s’allunyaria d’ella o la trauria, sense compassió, a empentes, a cops, morta oviva. (pàg. 35)

______________________________________________________________________

d) Fineta, mentrestant, gaudí de tots els terrors i totes les esgarrifances: sentí l’abísque la xuclava; (pàg. 39)

______________________________________________________________________

e) un càstig horrible planava sobre d’ella; [...] les passades exaltacions de Josafat lescreia preludi d’una mortal escomesa, (pàg. 40)

______________________________________________________________________

f) tornà a acaronar-la el vent de la tarda, i ella tornà a mirar l’horitzó, com si prenguéscomiat d’aquella llum, d’aquella boniquesa. (pàg. 49)

______________________________________________________________________

g) − Jo he vingut amb les entranyes enceses per tu; mata’m, però morta i freda encaraseguiré desitjant-te. (pàg. 53)

______________________________________________________________________

70

h) Com la nit passada, els ulls del campaner, inexpressius, lluents de bogeria,esbrinaren els indrets de la capella baptismal; (pàg. 63)

______________________________________________________________________

2. Hi ha accions que són decisives en el desenvolupament de l’argument al final de lanovel·la i que ja les havíem vist abans. Per això també les podríem considerarpremonitòries. Sabeu quines són? Si no les recordeu, podeu consultar la pàgina 29 i lestrobareu.

3. De quines accions podem considerar premonitori el somni de la pàgina 13?

4. Penseu que l’anomenada “torre de les sagnants despulles” i el sacrifici dels esparverspoden considerar-se elements premonitoris? De què? Per què?

5. La funció del toc de campanes és d’avisar els habitants del poble o de la ciutat d’algunfet: casament, mort, foc, celebració eucarística... Penseu que el toc de campanes que sentenFineta i Josafat (pàg. 40 i 43) també avisa d’alguna cosa? De què? Quan de Josafat se’nsdiu que havia entès el llenguatge de la campana, què ens vol fer entendre el narrador? Éspremonitori?

3. ELS RECURSOS ESTILÍSTICS

Aquesta novel·la presenta trets del llenguatge poètic i, per això, és molt rica en recursosestilístics.

1. Una de les figures retòriques més utilitzades per Bertrana és la comparació. Tal i comhem vist en l'apartat de personatges, és freqüent que el segon terme de la comparació facireferència a un animal. Si descobriu aquest logogrif, trobareu els animals de les que teniu acontinuació:

com una _ _ _ _ engabiada 1 2 3 4

com místiques _ _ _ _ _ _ _ _ d'aquella nit anticipada 5 5 6 2 3 7 2 8

com la d'una _ _ _ _ enviada pel dimoni 8 2 3 9

com l'esbategar d'una grossa _ _ _ _ _ _ _ _ _9 4 9 4 5 5 10 7 4

com una _ _ _ _ _ farta de carnassa 11 12 2 7 4

com un _ _ _ _ dins la fossa 13 4 5 9

71

com _ _ _ _ _ _ de nit 10 14 2 5 5 8

com una _ _ _ _ _ _ _ temorenca 15 10 8 8 2 13 4

2. En la parla col·loquial trobem infinitat de comparacions lexicalitzades amb animals.Digueu-ne cinc amb cinc animals diferents i inventeu-ne una de lliure per a cadascund’aquests animals:

Animal Comparació lexicalitzada Comparació lliure

ocell menja com un ocellet

3. A més de les comparacions amb com referides a animals, Bertrana n’utilitza moltesd’altres. Intenteu aparellar el primer terme de les comparacions següents amb el segon quehi correspongui:

subtil vells paralítics resignats

xuclava l’esguard pesant cadena

freda un mal esperit

punys durs un abim de deshonestedat

dia com una fumerola de l'esperit maligne

mobles gebre

llançà Fineta fiblades de tralla

el baf d’impuresa s’estenia els carreus del seu campanar

esqueixava la pell la cera

blanca un fardell pudent ple de carnassa

72

4. En les comparacions que utilitza Bertrana, de vegades el segon terme de la comparacióno és una paraula, sinó una frase llarga amb una gran càrrega de significat. Llegiu lessegüents i inventeu un possible primer terme de la comparació:

____________________ com els d’una ànima encesa pel pecat que cerqués, adolorida, el consol de la divina gràcia.

____________________ com un grinyol de llima que mossega ferro.

____________________ com el pas feixuc del temps dins les tenebres del no-res.

____________________ com el d’un domador enfront una fera temible i esquerpa.

5. Ara feu el contrari: a partir d’aquestes expressions que us donem, escriviu unacomparació en què el segon terme imiti l’estil dels anteriors:

Un ring del telèfon com _____________________________________________

Uns cabells curts com ______________________________________________

Un parent pesat com _______________________________________________

Un plat de macarrons com __________________________________________

6. Feu una descripció de la vostra aula (unes deu línies) tal com us la imagineu durantl’època de vacances. Heu de fer servir comparacions de les que heu treballat en elsexercicis anteriors. 7. Un altre recurs estilístic molt utilitzat per l'autor és la personificació, que dóna vida auna gran quantitat d'objectes. D’aquesta llista de personificacions que apareixen en lanovel·la, senyaleu quines fan referència a la religió i quines no:

Personificacions Religioses No religioses

la llum de l’atxa recobrada corria, creuava amb rapidesales finestres,…

La ponentada seguia llepant amb la seva llengua folla lagrandiosa església;

La solemnial grandesa del temple parlà a la seva ànima.

Tota l'església [...] llançava melangioses queixes,llastimosos sospirs

les pedres [...] seguien baixant, lentes, fatals, inconscients idòcils, vers la terra

el sol escalfava, rioler, els vidres de colors;

obligava els sants a fer magarrufes, a plorar les verges, …

73

la nit plorosa

el silenci, [...] el que de tant de temps era el seu negreconseller.

Àdhuc les cordes de les campanes li retreien cosesesborronadores:

8. A què fan referència totes les personificacions relacionades amb la religió?

9. Expliqueu què és una estructura anafòrica. Busqueu-ne exemples a les pàgines 11, 23, i46. És habitual aquesta figura en una narració?

10. Moltes vegades l'anàfora i el paral·lelisme apareixen junts. Expliqueu què és unparal·lelisme i demostreu que l'afirmació anterior és correcta fent l'anàlisi sintàctica de lesanàfores que heu trobat a les pàgines 11 i 23.

11. Bertrana, per reforçar el sentit poètic de l'obra, utilitza l’al·literació, figura queconsisteix en la repetició d'un so en una cadena de mots. Llegiu en veu alta lesal·literacions següents i digueu quins són els sons que es repeteixen en cadascuna:

sons repetits

és cosa fortament curiosa que es conta i es comenta,

No hi valgueren les seves bromes, no hi valgueren les veres; ...passant,traspassant incessantment,

fins el bisbe s'assabentaria del concubinatge,

En la brega s'havien afluixat les seves robes i esbullat els seus cabells,

pel front lluent; una lluïsor llefiscosa,

glu-glu de les gàrgoles.

12. Tot i que la repetició de sons es dóna amb gairebé totes les consonants, observem unagran presència d’oclusives. Expliqueu quines característiques tenen aquestes consonants iper què creieu que Bertrana les ha volgudes utilitzar.

13. A més dels recursos anteriors, podeu observar la presència d'altres figures retòriques.Llegiu els sintagmes següents i poseu una creu en la figura que correspongui:

Sinestèsia Metàfora Perífrasi Metonímia Antítesi

on flaira l’encens i els llavisxiuxiuegen (església)

crit negre, fatídic

testa nevada

rosegat de mandra

74

ombra alta i severa (jesuïta)

aquell cap d’escurçó (Fineta)

silenci que xiulava a les sevesorelles

glopades de grisor

el bronze tètric

ministres de l’altar

sanglot de la naturalesa

alats caparronets

glopada d’auba

dolçament espantable

sotracs foscos

és en va que els ulls s’esforcin

14. Bertrana es va dedicar també a la pintura, igual que molts altres artistes de la sevaèpoca. I aquest fet es pot endevinar en la seva manera d’escriure, com podeu observar enaquest fragment que us copiem a continuació:

Escolanets plens d’irreverent joia trescaven per les capelles; a la sagristia, elsclergues, amb plàcida serietat, es revestien; jovenetes de galtes rosades, que lanegra mantellina pessigollejava, prenien aigua beneita, i, tot escampant-se perl’església, cercaven llur confés; vellets de fronts espaiosos i mans tremoloses oïenmissa amb gran devoció; ací i allà repicaven campanetes, i precs fervents, amb sòpitmurmuri, brollaven arreu. (pàg. 60)

a) Subratlleu-hi els diminutius: per què creieu que l’autor n’utilitza tants (i aquestsprecisament) en un fragment tan curt?

b) Comenteu el significat que aporten els adjectius senyalats amb negreta.

c) Digueu quins d’aquests recursos hi podem observar: juxtaposició, anàfora,paral·lelisme, asíndeton, enumeració, polisíndeton.

d) Quines sensacions transmet aquest paràgraf, globalment?

15. Llegiu el fragment de la pàgina 60 que ve a continuació de l’anterior (Josafat veia enels rostres […] aquelles coses.). Digueu quines sensacions antitètiques heu observat enaquest paràgraf. I entre aquest i el de l’exercici anterior? Expliqueu-les.

16. L’estil de l’autor es caracteritza, entre altres coses, per una utilització molt precisa irica dels adjectius. Fixeu-vos en aquests exemples:

a) […] descobriren, penjats de l’ennegrida volta, els contrapesos del rellotge,feixugues pedres arrodonides i foradades, sostingudes per una corda nuada a un

75

barrot de ferro travesser, que descendien lentament, imperceptiblement, fatals iamenaçadores. (pàg. 20)

En la immensa pertorbació del seu magí, sola, única, violenta i dominadora, restàuna idea… (pàg. 64)

b) escolanets curiosos, beates malicioses, sagristans xerraires i capellans severs(pàg. 41)

En els dos exemples del primer cas, l’abundant adjectivació serveix per anar descrivintamb minuciositat alguna cosa. En el segon cas, en canvi, es tracta de noms acompanyatsper un únic adjectiu, però tan significatiu que ell tot sol caracteritza d’una manera moltprecisa i carregada de significat el nom que acompanya. Imiteu aquests dos estilsdescriptius:

a) Feu una descripció de quatre línies seguint l’estil de l’adjectivació abundant:

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

b) Escriviu un adjectiu per a cadascun d’aquests noms procurant que reflecteixiclarament algun tret característic que se li pugui atribuir:

− polítics _______________

− poetes _______________

− paletes _______________

− castellers _______________

− pallassos _______________

− peixaters ______________

17. El substantiu nau (de la catedral) és acompanyat al llarg de la novel·la pels adjectiusgran, severa, majestuosa i imposant, que reflecteixen amb matisos diferents la mateixaidea. Però en una ocasió l’autor fa servir un adjectiu diferent d’aquests i diu atrevida nau.Sabríeu dir per què és “atrevida”? Intenteu-ho. (Potser haureu de repassar lescaracterístiques arquitectòniques de la catedral de Girona…)

18. Què vol dir l’autor, en cada cas, amb aquests adjectius que teniu en negreta?

76

mans blanques i apergaminades (pàg 68)

sonoritat apocalíptica (pàg 40)

gàrgola quimèrica (pàg.67)

pedra numulítica (pàg. 23)

blancor cloròtica (pàg. 32)

19. En cada sèrie de paraules següents, n’hi ha una que desentona, tenint en compte laderivació de mots: senyaleu-la i digueu per quin motiu és diferent de les altres:

a) fredor, tebior, senyor, tremolor _________________________

b) farcell, escambell, bordell, joiell _________________________

c) animal, baptismal, divinal, cimal _________________________

d) plantofada, vorada, marrada, nafrada _________________________

e) flabiol, vidriol, udol, gresol _________________________

f) escrutador, espolsador, buidor _________________________

g) sacerdot, pellingot, aligot, escardot __________________________

h) maridatge, imatge, malviatge, bagatge _________________________

i) consirós, bandós, febrós, rogallós _________________________

j) endolat, quadrejat, fistonejat, clavetejat _________________________

20. Llegiu els fragments següents, subratlleu les gradacions que hi podem observar icomenteu-les:

a) El xiscle era tan penetrant, tan agut, tan ferm, que Josafat el cregué resseguint elsàmbits del món, desvetllant la ciutat esglaiada, revelant als homes l’existència de labagassa agonitzant, […] (pàg. 58).

b) Respirà fressosament: ara calia no rendir-se fins que les humanes despulles escobrissin de verms, es tornessin pols, vent empudegant, resquícia inapreciable. (pàg.61-62)

c) I pensava Josafat en un ganivet de tall subtil capaç de trossejar la carn de Finetaen llenques primes que el vent pogués endur-se; pensava en una flama devoradoraque consumís sense fumera ni fetor; en un líquid corrosiu, un vidriol, un aiguafortque digerís fins els ossos; en un oratge de monstruosa força que fes voleiar les cosesmés pesants; en una torrentera tèrbola i profunda que s’allunyés dissimulada, sensefressa ni recança, i en una munió de bèsties carnisseres que vinguessin a emplenarllurs ventres famolencs i descomunals. (pàg. 62)

77

21. En un dels fragments anteriors veiem simbolitzats els quatre elements (aire, aigua, terrai foc) que van establir els filòsofs antics. Quin és i amb quines frases s’al·ludeix a cadascund’ells?

22. No podem analitzar les gradacions que trobem en Josafat sense deturar-nos en elparàgraf que tanca la novel·la. Aquest paràgraf, ric en imatges, en figures retòriques i enestructuració sintàctica, recull tota la simbologia amb què s’ha anat caracteritzant elprotagonista:

a) Empleneu l’esquema següent, que reprodueix l’estructura sintàctica del paràgraf, ambel text corresponent:

1a. oració: _________________ + SV

2a. oració: SN + __________________________________ + 2 CC manera

__________________________________ +

__________________________________ + oració comparativa

3a. oració: Aprés _________________ + __________________________

__________________________

__________________________

___________________________

___________________________

___________________________

____________________________

____________________________

_____________________________

4a. oració: Sempre _________, ___________, _____________, ____________,

com _________________________, com ________________________,

com _________________________.

b) Quina és la figura retòrica que hi apareix repetida?

78

c) Comenteu la gradació que es manifesta a través de les accions verbals de la 3a.oració.

d) Comenteu quina significació tenen, en l’argument de la novel·la, les gradacionsd’adjectius i de comparacions de l’última frase.

e) Observeu quins són els trets de Josafat que apareixen en aquest paràgraf i digueu ambquins mots s’hi fa al·lusió.

f) Redacteu un escrit imitant l’estil de llenguatge d’aquest últim paràgraf i utilitzant lamateixa estructura sintàctica: podeu descriure, per exemple, l’ambient d’una platja:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

80

VII. LA CRÍTICA

82

A continuació us incloem una sèrie de textos que reflecteixen opinions de diferents autors ièpoques sobre aspectes de la novel·la que heu estat treballant.

1. Llegiu atentament els textos següents, que són fragments de diferents crítiques que s’hanfet de Josafat, i comenteu de manera breu amb quins fragments esteu d’acord i amb quinsno:

a) “Josafat va ser publicada l’any 1906 i immediatament arrabassada de les llibreriespels afeccionats a lectures noves. Va assolir un gran èxit. Però seguí, i segueixencara, essent molt discutida pels moralistes inflexibles i pels hipòcrites empedreïts,mentre la majoria de lectors de Bertrana −i entre ells, jo− la considerem una de lesseves millors obres, qui sap si la més perfecta de totes.”6

b) “Josafat és una obra independent i valenta que ha estat llegida per tresgeneracions.”7

c) “No podem estranyar-nos, doncs, del fet que Josafat sigui incapaç d’entendre larepresentació simbòlica d’aquesta religió nova que ornamenta el temple gòtic deSanta Maria. […] I el primer que se’ns diu en començar la novel·la és que, davant elquadre de Joan Baptista batejant Jesús, Josafat es troba desqualificat per interpretar-lo com a ritu iniciàtic de la religió catòlica [...]”. 8

d) “La catedral esdevé el primer personatge de la novel·la.”9

e) “Segons diuen alguns crítics, el veritable protagonista de la novel·la serial’església de Santa Maria, és a dir, la catedral de Girona. Això no obstant, em semblaque la natura de l’argument exclou aquesta possibilitat; de tota manera l’ambient ésun recurs tècnic realment decisiu (motiu, per exemple, dels escrúpols de Josafat),però sempre subordinat als personatges.”10

f) “Cal dir que abans de ser escriptor fou pintor […] Tanmateix, no sols no deixà maidel tot de pintar, sinó que la seva literatura fou essencialment pictòrica: complaençaen les descripcions, frase densa, plàstica, com una pinzellada de gruix, adjectiusacolorits, com taques. Si es podia dir, diria que escrivia a l’oli. […] Josafat, unanarració a l’aiguafort, al·lucinant.”11

2. Organitzeu un debat a classe a partir del que penseu de cadascuna de les crítiquesanteriors, tot argumentant les vostres opinions. Amb quin fragment hi ha hagut més acord?I quin ha generat més polèmica?

3. En els dos fragments següents es parla de la moralitat o no de la novel·la. Compareu-losi comenteu si creieu justificat el rebombori que va provocar aquesta obra en la seva època:

6 BERTRANA, Aurora. “Prudenci Bertrana i la seva obra”, pròleg a Prudenci Bertrana: Obres Completes.Barcelona: Selecta, 1965.7 BERTRANA, Aurora. Op. Cit.8 JULIÀ , M. Lluïsa. «L’espai: principal element simbòlic a Josafat». Els Marges [Barcelona] (maig 1986),núm.34.9 BERTRANA, Aurora. Op. Cit.10 SULLÀ , Enric. Op. Cit.11 D. Guansé Abans d’ara. 30 retrats literaris. Barcelona: Proa, 1966.

83

a) “Bertrana no era, no fou mai, ni devot ni anticlerical. No s’acostava gaire al’església, però era un sincer creient […] Potser en el fons era una mica escèpticquant a la clerecia, però particularment, amic de molts capellans. El fet que triés coma protagonistes de les seves dues primeres novel·les, un campaner i una prostituta[…] es deu, potser al fet que, a Girona sempre s’hi havia respirat una atmosferamoralitzant de gran religiositat, sota la qual, naturalment, s’amagaven passionsviolentes -com més retingudes i amagades, més violentes, és clar- drames amorososintensíssims que tothom coneixia però dels quals ningú no parlava.”12

b) “Es pot considerar Josafat com una obra moralitzant que pretén fer avorrir el vicimostrant-ne la lletgesa, però tot i que la novel·la permet aquesta lectura, també éspossible la interpretació contrària: Josafat seria, llavors, un atemptat contra el codimoral.”13

4. Imagineu-vos que us encarreguen d’escriure la contraportada d’una nova edició deJosafat. Serà una edició pensada per a estudiants que inclourà una anàlisi detinguda del’obra. El text ha de ser força breu i ha de parlar una mica de l’autor i bastant de lanovel·la. Feu-ho en unes 10 ratlles:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

5. Per parelles, redacteu una crítica literària de Josafat per a la revista de l’institut.Procureu que s’hi reflecteixin tots els aspectes que s’han treballat en aquest dossier.

12 BERTRANA, Aurora. Op. Cit.13 SULLÀ , Enric. Op. Cit.

84

BIBLIOGRAFIA

BARCHILON, Jacques. Le conte merveilleux français de 1690 à 1790. París: LibreirieHonoré Champion, 1975.

BERTRANA, Aurora. “Prudenci Bertrana i la seva obra”, pròleg a Prudenci Bertrana: ObresCompletes. Barcelona: Selecta, 1965.

BERTRANA, Prudenci. Contes. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1981. (MOLC; 60)

BERTRANA, Prudenci. Josafat. Barcelona: Edicions 62, 1977. (El Cangur; 31)

BERTRANA, Prudenci. Naufrecs. Barcelona: E. Domènech, 1907. (Biblioteca d’El poblecatalá)

BETTELHEIM, Bruno. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica, 1977.

BUSQUETS I GRABULOSA, Lluís. Literatura catalana. Barcelona: El Mall, 1985.

CALDERER, Lluís. Introducció a la literatura. Barcelona: Teide, 1989.

CASELLES, Raimon. Els sots feréstecs. Barcelona: Laia, 1980. (Les Eines de Butxaca; 9)

CATALÀ , Víctor. Solitud. Barcelona: Selecta, 1978.

DE PALOL , Miquel. Camí de llum. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.

ESTRUCH, Montserrat. El Modernisme. L’entusiasme creatiu. Barcelona: Barcanova, 1993.

FARRÉS, Pere. Josafat. Barcelona: Empúries, 1985.

FULLANA , Miquel. Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Moll, 1974.

GENERALITAT DE CATALUNYA [et al.] Prudenci Bertrana i la seva època. Girona: CECA,1989.

GRUPO DIDÁCTICO DE ARTE “EIDOS”. Aprender a ver… Técnicas y términos artísticos.Barcelona: Cymys, 1984.

GUANSÉ, Domènech. Abans d’ara. 30 retrats literaris. Barcelona: Proa, 1966.

JANER, Maria de la Pau (selecció i classificació). Les rondalles del desencantament delpríncep. Vol. 3. Palma de Mallorca: J. J. de Olañeta, 1996. (La Foradada; 27)

JANER, Maria de la Pau (selecció i classificació). Les rondalles de la bella i la bèstia. Vol. 2.Palma de Mallorca: J. J. de Olañeta, 1996. (La Foradada; 25)

JANER, Maria de la Pau, Les rondalles del cicle de l'espòs transformat: pervivència en laliteratura catalana de la tradició oral. Frankfurt: Domus Editoria Europaea, 1993.

85

JULIÀ , M. Lluïsa. «L’espai: principal element simbòlic a Josafat». Els Marges [Barcelona](maig 1986), núm. 34.

KOCH, Wilfried. Guía arquitectónica del viajero. Los estilos en arquitectura. Barcelona:Pomaire, 1971.

LEPRINCE DE BEAUMONT, Jeanne Marie. Almacén y biblioteca completa de los niños, odiálogos de una sabia directora…Traduït del francès per D. Matías Guitet. Madrid:D. Juliàn Viana, 1829.

LEPRINCE DE BEAUMONT, Madame. Magasin des enfants, ou dialogues d’une sagegouvernante avec ses éleves…Lyon: Jean-Baptiste Reguilliat, 1761.

MARFANY, Joan Lluís. Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1975.

NADAL , Marta. «Josafat de Prudenci Bertrana». A: Lectures de COU 1994/1995.Barcelona: La Magrana, 1994. (L’Esparver Llegir; 56)

NAVARRO, Josep. Pròleg i edició de Josafat. Barcelona: Barcanova, 1990.

ROBERT, Raymonde. Le conte de fées littéraire en France de la fin du XVIIe a la fin du

XVIIIe siècle.

SERRAHIMA, Maurici. Dotze mestres. Barcelona: Destino, 1972.

SHERF, Walter. Das Märchenlexikon. München: Verlag C. H. Beck.

SULLÀ , Enric. Pròleg a Josafat. Barcelona: Edicions 62, 1971.

YATES, Alan. Una generació sense novel·la? Barcelona: Edicions 62, 1981. (Llibres al’abast; 122)

86

ANNEXOS

88

1. FRAGMENTS DE LA PRIMERA EDICIÓ DE JOSAFAT

90

2. MITE D’ EROS I PSIQUE14

«Psique, la més jove i la més bonica de tres filles d’un rei i d’una reina (no es concreta dequin país), és jutjada tan bella pels humans que se li comença a professar un culte com auna nova deessa de l’Amor. El soroll d’aquesta devoció per la noia irrita fins a tal puntVenus que decideix enviar el seu fill a la terra per castigar Psique. La missió de Cupido ésla de fer que Psique estigui enamorada del més vil i del més miserable dels humans, “unser tan innoble, que no se’n pot trobar un altre d’igual en tot el món”. Arribat a la terra,Cupido veu Psique sense ser vist, i se n’enamora perdudament. Sense manifestar-se d’altramanera que per la veu d’un oracle, diu que un monstre demana que se li lliuri P “per unmatrimoni de mort, pomposament preparat”. Psique li és lliurada. Espera morir, però estroba màgicament transportada a un palau tan meravellós com magnífic. És servida percriats invisibles, dels quals no veu mai l’amo. Aquest, el mateix Cupido, no visita Psiquemés que durant les nits fosques que passa amb ella; evidentment Psique vol saber qui és elseu “marit”. Però Cupido no li revela pas la seva identitat, i li demana que no intenti pas deveure’l, ni de dia ni de nit, sense el seu permís exprés. Exigeix de Psique una confiança iuna paciència ben difícils d’obtenir d’una noia. Cada matí, just a l’alba, desapareix. Lesdues germanes de Psique, malèvoles i geloses, visiten la petita i aconsegueixen convèncer-la que ha de provar de contemplar el seu marit, i matar-lo, perquè ell és “un enorme serpentde mil voluminosos doblecs”. Psique, posseïda per les visions que no li deixen cap repòs, iper acomplir el seu destí, contempla el seu company adormit a la claror d’una llàntia d’oli.Té enfront el tabú: veu al final en tota la seva nuesa un jove molt formós, i no pas unmonstre. La seva felicitat serà breu: una gota d’oli calenta desperta el jove déu i ell se’n va.Aleshores comença la trista recerca de l’espòs desaparegut. Les proves seran llargues idifícils. Al final, no obstant, Psique retrobarà el seu marit gràcies a la intervenció deJúpiter. La deessa gelosa acceptarà la jove Psique com a nora.»

14 Incloem el resum que Jacques Barchilon fa d’aquest mite en Le conte merveilleux français de 1690 à 1790.

92

3. LA BELLA I LA BÈSTIA 15

15 Primera traducció al castellà (1829) de la versió d’aquest conte que fa Madame Leprince de Beaumont.

Bertrana_1997.pdf

Documents

Transcript of Bertrana_1997.pdf